Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts a les 4 de la tarda d'aquest divendres 5 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Continuarem descobrint el nostre mar Mediterrani amb en Boris Weissman. Engegarem fogons i cuinarem anant...
al delta de l'Ebre. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Coneixerem un nou llop de mar i acabarem el programa d'avui, com cada divendres, fent un repàs de tots els actes que hi haurà arreu de la nostra costa catalana aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé, i barallant-me, barallant-me a veure què fem el cap de setmana, que és llarg, de tres dies, eh? Llarg, sí, dilluns, festa. Tu ja no tornes fins abans de Nadal.
Sí que torno, sí que torno. Pel 15 estaré aquí donant-vos una miqueta. I després diu, ve aquí a dir bon Nadal i torno a mareçar. Doncs gairebé tots farem això, eh? Exacte. Ho saps, no? Sí, sí, sí. El que passa que jo no m'embarco. No? No vols venir? Vine, vine. I fem el programa des d'allà? No, a mi m'aniria bé que hi hagués surf i ja està. Això me'n conformaria.
Ja miraré, a veure si alguna d'aquestes piscines que ja normalment es poden trastejar una miqueta. De fet, a Cunit ara hi ha xou amb això perquè volen fer una piscina d'onades a un càmping i els ecologistes s'hi oposen perquè és molta despesa d'aigua, no sé com acabarà el tema. I d'electricitat, perquè en el principi tot això també va per cor, no? Suposo, no sé com funciona, jo. Deu haver alguna màquina que faci? Aquestes coses tècniques no es conec. Ja ho mirarem. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, a donar-te una mica el pes en Marina per no poder-te embarcar durant aquest pont i jo també sóc una mica afortunat, com la Sílvia, que podré disfrutar d'uns dies fora.
Fantàstic, doncs au. On vas, on vas? Ja m'enviareu fotos. Jo vaig a Budapest uns dies. Ah, molt bé. Bonica ciutat. Passa fred, no? Una miqueta? Bonica ciutat. Una miqueta, una miqueta. Home, o no? Perquè estem en canvi climàtic i estem per tot, eh? En canvi climàtic. Anem a saludar també l'Oriol Leudeix de Radio Areng. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, bé, bé, molt bé. Jo no marxo lluny, aquests dies, només tinc aquests tres, aquests tres del pont, les vacances per Nadal, però llavors sí, llavors sí que tinc bastants dies, llavors estic esperant. Aquí l'única persona que no marxa sóc jo, quina desgràcia. Vine amb mi, jo te'ls he convidat, vine, vine, vi doneu festa, que sí.
Sí, sí. I tant. Segur. Si marxem tu i jo, no sé què farem. Ja deixem la Núria, la Esteja, hi ha molta gent per aquí, eh? Vinga, va, deixem les vacances, anem a començar el programa d'avui. També hi ha la Cel Prieto des de RadioDelta.cat i en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Aquí us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava explicant que les taranyines podran portar a port les tullines pescades accidentalment. Avui les embarcacions de peix blau comencen una nova temporada de vè de Sergi.
Doncs sí, Marina, les embarcacions de peix blau podran vendre una part de les tonyines que s'enredin accidentalment a les xarxes. Era una petició reclamada des de fa molt de temps perquè els escampen el peix i malmeten les arts i perquè amb la protecció de la tonyina vermella s'ha generat un desequilibri ecològic important. La notícia l'ha anunciat el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, aquest matí. Els pescadors, però, s'agafen la notícia amb prudència.
Josep Lluís Sureda és el patró major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala. Sembla ser que de cara a l'any 2026, l'any que ve, tindrem quota per poder pescar a Tonina. És una informació que, en principi, l'hem d'agafar així una mica amb pinces,
Però tot sembla ser que està orientat a dècades l'any que ve, el 2026, o sigui, ara quan tornem a començar a pescar, doncs si tenim alguna captura accidental de Tonina, doncs la puguem portar a terra a subestal. La notícia s'ha conegut el primer dia d'una nova veda del peix blau, en una temporada que es qualifica semblant a les anteriors i amb la Latxa com a protagonista dels últims mesos.
La temporada que acabem ha sigut una temporada normal, diguéssim, com ha sigut els darrers anys. Temporada una mica molt alts i baixos. Van començar la temporada molt i molt bé, pescant bastanta sardina. Els preus van ser bastant bons. Després, durant els mesos d'estiu, principalment el mes d'agost i principis de setembre,
Quan ve a ser normal, també els darrers anys va fluixar una mica la pesca i hem acabat l'any relativament bé. Tot i que hem pescat l'atxe com l'any passat, els preus no han sigut tan bons com l'any passat. Els pescadors creuen que les vedes són prou bones, més des que es va decidir fer-ho en dos trams diferents. Enguany, del 5 de desembre a l'11 de gener, i del 28 de febrer al 6 d'abril. Com en cada temporada, les embarcacions s'han retirat de l'aigua per fer-ne el manteniment i també...
les revisions pertinents que marca la llei. L'encesa de llums d'aquest vespre donarà el tret de sortida a les activitats de Nadal de l'Escala. Avui, a dos quarts de sis de la tarda, es fa l'encesa oficial de llums de Nadal a l'Escala. El tradicional acte tindrà lloc a la plaja. Just abans d'aquesta encesa hi haurà els parlaments previs per part de les autoritats i l'actuació musical a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Música del Gavià.
Ells interpretaran un parell de Nadales molt populars. Tot seguit es produirà un dels instants més esperats pels infants, com és l'arribada del tió a la plaja. Aquest tradicional moment és organitzat per l'Obet, que obsequirà a la Mainada amb un detall. Seguidament, els mateixos alumnes de l'Escola Municipal de Música...
seran els encarregats d'activar l'enllumenat nadalenc, que inclou el tradicional arbre de Nadal, el nou estel d'Orient ubicat a la plaça de l'Ajuntament i tota la lluminària dels carrers del municipi, amb prop de 200 garnaldes repartides per tota la vila. Precisament aquest any el consistori ha ampliat els punts de llum, afegint enllumenat en diferents barris escalencs i no només en els carrers principals. Seguint la política escalenca d'estalvi energètic, tots els punts de llum són de baix consum.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. L'alcalde de la Ràpita participa a la COP24 del Caire amb la proposta de descarbonització i economia blava de l'abadia dels alfacs cel. Així és, Marina. Una delegació de l'Ajuntament de la Ràpita, encapçalada per l'alcalde Javier Reverter, participa aquesta setmana a la COP24 del Conveni de Barcelona.
que se celebra del 2 al 5 de desembre al Caire, Egipte, per presentar internacionalment el projecte de descarbonització, restauració ecològica i economia blava de l'abadia dels alfacs. L'objectiu és situar l'abadia com la primera ômega, altra mesura eficaç de conservació basada en àries del Mediterrani, una oportunitat clau per posicionar el municipi en l'agenda mediterrània i compartir un model innovador de gestió marina i costanera sostenible.
La COP24 del Conveni de Barcelona és la conferència de les parts del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient al Mediterrani. Es tracta d'una cimera on els 22 països mediterranis, la Unió Europea i organismes experts debaten i aproven les polítiques que marcaran la protecció del mar, la lluita contra la contaminació, el futur de les costes, la biodiversitat marina i el desenvolupament de l'economia blava durant els pròxims anys.
Per la Ràpita, ser present a la COP24 significa formar part del centre de decisió del futur del Mediterrani, l'espai on es defineixen les estratègies que afectaran directament territoris com el Delta de l'Ebre i l'abadia dels Alfacs. La delegació catalana, encapçalada per l'Ajuntament de la Ràpita i la Generalitat de Catalunya,
ha presentat aquest dimecres la candidatura a OMEC Badia dels Alfacs, una figura jurídica internacional que reconeix territoris on l'activitat humana sostenible ha contribuït directament a la bona salut dels ecosistemes. La proposta OMEC s'emmarca dins del projecte estratègic en economia blava del Delta de l'Ebre, que preveu una inversió d'entre 750 i 1.040 milions d'euros entre 2026 i 2035.
El nucli del projecte serà el districte d'innovació Ràpitec Mar, situat al port de la Ràpita i concebut com un pol internacional d'innovació, recerca i transferència tecnològica en l'àmbit marí. Es tracta d'una iniciativa impulsada pel govern municipal de l'Ajuntament de la Ràpita amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través de la presidència i de les conselleries de Presidència d'Acció Exterior i Unió Europea, Recerca i Universitats.
L'ampolla tanca un 2025 marcat per les inversions, la cooperació territorial i l'impuls del turisme de desestacionalització. L'alcalde, Francesc Arasa, assegura que el municipi afronta el nou any amb projectes estratègics en marxa i amb indicadors mediambientals i turístics a l'alça.
Un dels punts clau del 2025 ha estat la integració plena de l'Ampolla a la Mancomunitat Delta Gestió, juntament amb cinc municipis del Delta, per optimitzar recursos i oferir serveis conjunts. Escoltem a Francesc Carasa, alcalde de l'Ampolla.
Sí, vam fer un pressupost inicial, que són de 25.000 euros per poder iniciar-ho, i a partir d'aquí s'aniran creant ja aquelles dotacions econòmiques que durant l'any, en funció d'aquells serveis que vulguéssim anar o d'aquelles compres agregades que es vulguem fer, que a la próxima reunió començarem ja, que és el dia 18 de desembre, fem assemblea,
poder fer una reunió i anirà plantejant de cara al 2026 quin tipus de serveis oferim conjuntament per poder la contractació de personal d'enginyeria, d'arquitectura, de la compra d'immobilia urbà... O sigui, hi ha molts aspectes que són els que decidiríem aquesta propa assemblea i després cada ajuntament, en funció de les seves necessitats, pot adherir-se o no adherir-se i llavors, en funció d'aquestes necessitats, cada ajuntament que hagi de participar farà aquella aportació econòmica que es necessita.
Pel que fa a la mobilitat, Arasa alerta de l'augment d'accidents al tram ebrenc de l'AP7. Considera que les mesures de reducció de velocitat poden ser útils puntualment, però defensa que la solució real passa per ampliar l'autopista amb un tercer carril i recuperar el projecte de l'autovia A7 fins a les Terres de l'Ebre.
Mirant el 2026, el municipi manté el ritme inversor amb actuacions al passeig marítim actualment en fase d'adjudicació i amb la regeneració de la bassa de les Olles, que l'alcalde considera molt necessària davant el retrocés d'aquest espai natural.
Anem ara fins a les costes del Garraf. Sant Pere de Ribes no haurà de tenir zona de baixes emissions a partir de l'any que ve, Guillem.
Doncs sí, així ho ha fet públic la Generalitat aquesta setmana. En aquest cas no ha estat cap sorpresa. De fet, Sant Pere de Ribes, per les seves característiques, era de preveure que no hauria de dissenyar una zona de baixes emissions al municipi. Complint amb la llei estatal, els municipis d'entre 20.000 i 50.000 habitants l'haurien d'aplicar si superen uns determinats límits de contaminació atmosfèrica. I a Sant Pere de Ribes hi ha dos factors que han fet que la pugui acabar evitant.
D'entrada, tot i que el municipi supera els 30.000 habitants, està format per dos nuclis de població, Ribes i les Roquetes, que es troben a 5 quilòmetres de distància entre ells i no arriben al mínim dels 20.000 habitants. I el més important, el municipi té una bona qualitat d'aire. Per tant, l'Ajuntament ha treballat en el disseny de cap zona de baixes emissions ni cap ordenança que les reguli.
I fa tot just set mesos de l'incendi en una nau de Vilanova que va obligar a confinar la comarca per un núvol tòxic de clor. Doncs sí, set mesos després de l'incendi, el cas continua en fase d'investigació. El jutjat número 3 de Vilanova està al càrrec del cas. Els Mossos d'Esquadra estan a les peres de l'informe que emeti el Departament d'Empresa i el Treball de la Generalitat.
I al seu torn elaboraran també l'informe policial en què cal aclarir, per exemple, si l'empresa tenia emmagatzemades més tones de clor de les que legalment tenia autoritzades. Aquest aspecte serà clau en la investigació i en la posterior decisió que prengui el jutjat
a l'hora de decidir si s'arxiva la causa o bé si hi ha responsabilitat per part de l'empresa. L'incendi a la nau del polígon de Santa Magdalena, que emmagatzemava tones de clor, va obligar el confinament a Vilanova, al nucli de les roquetes de Sant Pere de Ribes, Covelles, Cunit i Calafell, que agafava per sorpresa les persones que estaven al carrer. La Direcció General de Protecció Civil va activar el Pla d'Emergència Exterior del sector químic de Catalunya en fase d'emergència.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. La plaça de l'Església i un tram de la Riera d'Arenja acollirà la fira de Nadal aquest diumenge i dilluns. Una cinquantena de parades conformen aquesta fira que estarà completament completada amb actuacions musicals, Oriol.
Sí, la presidenta de Crisàvida, que és el col·lectiu que ho organitza, Matilde Verdaguer, explica que s'ha decidit avançar en el calendari aquesta tradicional fira perquè permet als assistents poder organitzar-se i adquirir els ornaments de Nadal. Reconeix que el canvi de data ha implicat que alguns dels paradistes tradicionals, sobretot gastronomia, no puguin venir perquè els coincideix amb altres fires com el Mercat Medieval de Vic. La associació que portaven fins ara a la fira la feien el 20 i 21, que era correcta a prop de Nadal.
Si pensem en el menjar, és correcte, però si pensem en detalls, en adornar la casa, en adornar la taula, en els regals per a tothom, és millor començar de més, perquè així la gent ja s'organitza, i també hi ha altres fires, hi ha bastantes de fires de Nadal el dia 7 i el 8, no estem sols, i ho provarem. A veure, és una prova que hem volgut fer,
I em sembla que funcionarà, perquè, clar, venen amb tions, venen pessebres, venen arbres de Nadal. La fira comptarà amb parades ben variades, des d'aquelles de tradició nadalenca, com ara sentíem, amb altres de gastronomia, també bijuteria, roba o objectes de gallar, així com també algunes de més específiques. L'edició es complementarà amb actuacions musicals dels acordeonistes del coro i també l'orquestina sinarenca.
Són dos grups d'aquí d'Areny, i un ve un dia i l'altre ve un altre. A partir de les 5 o les 7, està com unes dues hores, fan una hora, descansen ni una altra hora. Aquesta vegada els hi hem demanat, perquè l'altra vegada van estar un grup, van estar quiets a la plaça de l'Església, i aquesta vegada els hi hem dit que es belluguin. Nosaltres farem.
La fira serà a partir de les 10 del matí i fins les 8 del vespre ininterrompudament.
Malgrat demà celebra la festa major d'hivern, la Diada de Sant Nicolau, que és demà, dia 6 de desembre, un petró ben mariner i relacionat amb l'origen pescador del municipi.
Exacte, ho fan en honor a un dels patrons de la nova església de Vilanova de Palafolls, que és l'antic nom de Malgrat de Mar, una església fundada el 1561. A causa de la proximitat al mar i la importància de la marineria al poble, es va escollir Sant Nicolau, patron dels mariners, per acompanyar Sant Antoni Abad,
que és advocat de les persones i les bèsties en la protecció dels habitants dels perills de la terra i del mar. Aquesta dedicació al sant va originar la celebració d'actes religiosos en aquest dia, que es van anar ampliant en actes socials diversos, com ara mercats, valls, i això ha acabat evolucionant
En la festa major actual, l'any 1901, per exemple, la societat coral La Lira es va sumar a l'ofici solemne que es feia al matí per fer-ne els cors i cantar els goig del sant. Al matí i a la tarda s'interpretaven sardanes i les associacions més destacades de l'època, el casino, la barretina vermella i anteriorment també la sala dorada de la societat La Lleiautat, organitzaven valls de saló.
També es realitzaven vetllades corals en què es cantaven peces del cançoner català. Per l'esmorzar de la festa major era tradició menjar xai normalment comprat a la fira de Sant Miquel d'Ostalric i engreixat per l'ocasió. Actualment, tot i que la significació religiosa queda limitada només a l'ofici solemne, com en bona part de les festes majors d'arreu del territori català,
malgrat de marci que encara conserva la Diada de Sant Nicolau com a dia central de la Festa Major d'hivern. Durant els dies que dura, s'organitzen moltíssimes activitats per grans i petits. Hi ha sessions de cinema, la Fira del Disc, també una tabelada, Correfoc, un concert jove, el Mercat de Sant Nicolau, una cercavila de gegants, també fan versots, que és poesia satírica, un espectacle infantil teatral, concert i ball de Festa Major.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que el Port de Tarragona presenta el seu programa d'activitats de Nadal que inclou més de 60 propostes lúdiques, artístiques i culturals. Els actes s'allargaran fins al 6 de gener i són gratuïts amb inscripció prèvia.
Sota el títol Nadal de somni, la màgia de la llum, el Port de Tarragona dona la benvinguda a les festes de Nadal amb una proposta plena d'encant i llum. La programació ofereix més de 60 activitats i espectacles que ompliran el moll de costa de vida i emoció. Cada racó del port s'omplirà d'activitats per totes les edats, tallers creatius, espectacles familiars, música, dansa i tradicions populars com les colles castelleres, la cocafera, els nanos o la vibrieta.
Una de les propostes més esperades serà el magatzem reial al refugi del Moll de Costa, un espai màgic on els infants podran lliurar les seves cartes als Reis d'Orient. Tot i que gran part de les propostes es concentren entre els dies 27 i 29 de desembre, tampoc hi faltaran les cites més tradicionals com els viatges en Golondrina o d'altres més esportives com la cursa solidària de la marató de Trescat o el bany i la cursa de Sant Silvestre.
Continuem parlant del Port de Tarragona perquè commemora l'11è dia de la policia portuària amb la igualtat com a eix central. Sota el lema policia portuària amb la igualtat, l'acte ha reivindicat la paritat i la igualtat d'oportunitats dins del cos.
Alport ha reafirmat la voluntat ferma de visibilitzar la tasca dels agents i reafirmar el compromís d'alens amb la paritat i la igualtat d'oportunitats dins del cos de seguretat. La cerimònia ha servit per oficialitzar la incorporació de sis nous agents i per retre homenatge a la trajectòria dels membres del cos de recentment jubilats.
s'han atorgat les medalles al mèrit policial. Entre aquestes destaquen els distintius blancs per 25 anys de servei i, de manera excepcional, s'ha concedit una medalla amb distintiu vermell a un agent per una actuació de rescat qualificada com crucial.
Així mateix s'han lliurat distintius blaus per operacions d'auxili complexes, reconeixements de la tasca conjunta d'agents propis i efectius de la Guàrdia Civil, el porta lliurat mètopes d'agraïment a representants de Mossos d'Esquadra, l'Armada de Defensa i l'àmbit acadèmic reforçant els vincles de cooperació existents.
També s'ha fet l'acte de germanament entre Capitania Marítima de Tarragona i el cos de policia portuària. Aquesta unió s'ha segellat amb l'intercanvi de plaques simbolitzant la coordinació estreta i lleialtat institucional que amb dos organismes mantenen en la gestió de la seguretat marítima.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bon dia, un vent més aviat dominant de uest, nord-uest, a gran part de la costa, per bé que la costa Brava serà molt feble. Per tant, Marajol, en aquest cas, sí que hi haurà una mica més ja de maró mar enfora en aquesta costa gironina i especialment aquesta maró serà més evident
Algunes milles marandins del Delta de l'Ebre o del Cap de Salou. Per tant, aquest vent que és més fort en aquesta banda sud de la costa, vent que en alguns moments entre el Baix Camp, el Baix Ebre, també la comarca del Tarragonès o el Baix Penedès, arribarà a passar dels 60 a 70 km per hora, especialment vent de mestral. Tot plegats hi ha pocs núvols, temperatura que tira cap amunt...
i ens espera un cap de setmana, que serà ja d'estat de la mar més tranquil, sobretot el dissabte a la tarda i el diumenge. En Marajol, en gran mesura, quedarà una mica de tràngol encara el dissabte al matí, i és que el vent anirà bufant encara, sobretot a les comarques de Tarragona, però ja més localitzat i més fible, que no pas a les últimes jornades, sempre igualment serà vent de mestral. N'estem pendents a la xarxa.
Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha l'Eduard. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs a veure, de moment a aquesta hora tenim una mica de toc. Algunes vies que comencen a anar més carregades, també vies on es registra alguna incidència. Per exemple, en el cas de la C17, on hi tenim aturades a l'altura de Granollers en sentit nord a causa d'un vehicle avariat.
En el cas d'autopista P7, a la zona de Castellet i la Gurnal, on hi ha hagut un accident en sentit sud. També hi ha un tram entre un i dos quilòmetres de lentitud i aturades interminents. I ja per volum de trànsit estem en plena operació de sortida d'aquest pont de desembre.
ja tenim alguns trams, algunes vies que començaran a força carregades, la mateixa autopista T7, la zona de Martorell, també la zona del Vallès d'aquesta autopista, la zona set de Perpètua, Barberà, o en el cas de l'autovia 2, és un tram afectat per obres. A més, a la zona de Jorba hi ha uns 4 quilòmetres d'aturades en Sant Inveïda. És tot des del servei de teletransit. Bona tarda.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Rendemar.
El nostre mar. Tots els secrets de la Mediterrània amb en Boris Weissman.
Un divendres més ens vestim per anar a descobrir els secrets del nostre mar i ho fem amb el biòleg Marí Boris Weisman. Sergi? Doncs sí, Marina, un divendres més, encara que l'aigua ja comença a estar freda o molt freda. 15 graus, ens diu en Josep Pasqual des de l'Estertit. Però bé, ja saps que els divendres cada dues setmanes ens capducem dintre del mar i anem a parlar un xic d'això, de biologia marina i però també de biologia marina relacionada.
amb molts altres sectors. Avui, per exemple, en Boris Weissman, que ja el tinc assegut aquí al costat, ens vol parlar d'un tema que últimament està molt de moda. Boris, molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Un tema com el de la pesca d'arrossegament. Sí, i ho has dit molt bé. El tema de la biologia marina està relacionat amb moltes altres coses, perquè, al final i al cap, jo me dedico a la biologia de la conservació.
Però és que la biologia de la conservació no pot excloure una espècie extractora com és el ser humà. Per tant, està tot molt i molt lligat. De fet, quasi tota la biologia de la conservació, la gestió, es tracta de gestió d'activitats humanes. Perquè si el mar el deixes en pau, es recupera. Bàsicament, si vols gestionar la natura, has de gestionar les activitats humanes.
Concretament amb aquest tema de l'arrossegament i agafant també, com agafes tu a vegades, notícies, actualitats, que surt publicada, per exemple, a la web de l'Institut de Ciències del Mar, una de finals de novembre ens parlava sobre això, que la pesca d'arrossegament al Mediterrani està transitant per una mica un camí, transitant-ho per la cornissa, que deia aquell, entre un camí estret davant un mar al límit, i això ho hem vist en aquestes últimes amb la...
els límits o les quotes, els cupos dels dies de pesca i tota la problemàtica entre el que exigeix Europa i el que poden fer o poden fer els pescadors, en aquest cas, de la Mediterrània.
Clar, primer de tot volia començar, però posant èmfasi en que la pesca d'arrossegament és un art que ha canviat molt en els últims 15, 20, 30... Ha evolucionat, sobretot en els últims anys. Però això m'agradaria posar una mica de context. Ja fa uns 10 anys que va sortir unes publicacions en les quals deien dues coses. Una és que el Mediterrani és un mar que està sobrepescat,
perquè has de pensar que és un dels mars en el qual l'activitat humana durant més temps ha estat actuant a nivell mundial. És un mar petit, tancat, rodejat de moltes persones, i aquestes persones han estat fent, entre altres coses, extracció, extracció de peix, és a dir, pesca. Per tant, nosaltres hem estat actuant durant molt de temps i cada vegada més intensament, sobretot des dels últims anys,
80 anys, o sigui, quan va acabar la Guerra Mundial, més o menys, que és quan va començar realment a pesca, a actuar amb motors grossos, amb gasolina i potència, i és quan s'ha disparat tot això. Per tant, ja fa uns 10-15 anys que deien que les espècies pesqueres del Mediterrani estaven sobrepescades, i després també...
va sortir ja certesa que la pesca d'arrastre era una activitat molt destructiva. Molt destructiva perquè, tal com dius el nom, arrossegas, ho importa tot, i després a bordo tries el que vols i el que no es descarta i ho tires per la borda. I això de vegades arriba fins i tot a un 40% el que tires per la borda.
Dit això, i agafant les paraules teves, Sergi, en els últims anys han canviat molt les coses. Han canviat molt. La pesca de rastre s'ha posat les piles i ha fet moltes millores. Entre altres, perquè ens entenguem, la pesca de rastre arrossega unes portes que pesen moltíssim, unes portes de metall...
que obren una xarxa immensa, que hi cabrien diversos barcos a dintre i ho arrosseguen pel fons. S'està evolucionant cap a les portes voladores. Això què són? Són les portes més lleugeres, que en comptes d'arrossegar-se pel terra i ja obrir el terra, floten, volen amb la potència del barco, floten, i això fa que la xarxa d'arrossegament estigui oberta.
Això ja és un gran què, perquè això evitem que aquestes portes que pesen molts quilos vagin llaurant, vagin fent una ferida al fons i això li costa molt al fons de recuperar-se. Això per un costat. Per l'altre, l'obertura de la xarxa. Abans les xarxes eren el més tupides possible, el més petites possible per emportar-s'ho tot,
i ara cada cop les xarxes són més obertes, la llum, el forat de la xarxa és més gran, per què? Per deixar escapar els peixos petits. Això són millores que s'estan fent
i que s'han de tenir en compte. I ara arriba la Unió Europea, amb la Ursula von der Leyen, al capdavant, i diu que això no pot ser, que el Mediterrani està sobrepescat, que la pesca rastre és una de les pitjors arts de pesca que poden existir, i que s'ha de reduir l'impacte. I quina és la forma més fàcil de reduir l'impacte? Reduir dies de pesca.
I estan parlant de reduir un 70% menys. A la pràctica, els perrastreros podrien sortir uns 27 dies a l'any a pescar. Això què implica? Això implica que pràcticament l'activitat pesquera terrastre no seria viable. No seria viable.
I això arrossega moltes coses, moltes coses socials, perquè si bé és veritat que hem de protegir el fons del mar i hem de protegir els peixos,
Tampoc no pel camí ens podem emportar els pescadors, que són els que ens donen de menjar. Llocs de treball, evidentment. Llocs de treball. Per tant, és una delgada línia roja, com deia aquella pel·lícula, la delgada línia roja en la qual la conservació i l'aprofitament s'ha de trobar en equilibri. És un equilibri inestable. No és un equilibri inestable.
Recordem, deies Úrsula von der Leyen, l'Úrsula també, si no me'n vaig equivocar, era la dolenta de la pel·li de la Sirenida. Sí, és veritat, ara que dius, sí. És la dolenta. Però bé, suposant que té bona voluntat, suposant que té intenció que el Mediterrani es recuperi, i és veritat, si deixem de pescar, es recuperarà. Clar que sí, clar que sí. El que passa és que...
Això té moltes lectures molt diferents, perquè si els pescadors espanyols catalans deixen d'anar a pescar...
aquí vol dir que altres països no vindran a pescar amb altres arts molt més danyines, no? Clar, i que el problema, nosaltres ens ho mirem en la nostra regió, que segurament, com deies tu, és on han avançat més, no?, aquests sistemes per fer-ho més sostenible. Si ens anem a mirar altres regions del món, estan com nosaltres fa 50 anys enrere. Sí, sí, sí, hi ha llocs on, malauradament, encara es pesca amb explosius, encara es pesca amb verí,
i a més a més és que també passa una cosa has de pensar que fa uns anys la flota espanyola de pesca era el terror de los mares pescaven per tot arreu i eren terribles com l'armada invencible avui en dia són els xinos els xinos manen al mar
i tenen unes flotes increïblement grans i que no respeten cap mena de tractat ni de conservació. És igual, són completament devastadors. Si traiem els nostres pescadors del mar, qui et diu que no vindran aquests altres pescadors d'altres bandes sense cap mena de mirament? Doncs, bueno, no està clar, no?
Jo, de totes maneres, em quedo sorprès quan a vegades pescadors m'expliquen, clar, que els bous, les barques d'arrossegament, treballaven dintre de l'abadia de Roses, per exemple, molt a costat de la costa, 20-30 metres a praderia. Sí, sí, sí. Això, quan hi havia mala mar, doncs es ficaven a dintre, clar, perquè, clar, si fa la mala mar i no pot sortir a mar enfora, doncs pescassen dintre.
Gràcies a la legislació i a les normatives ara no poden pescar menys de 40 metres. Per què 40 metres? Perquè és el límit on creix la Posidònia. D'aquesta manera t'assegures que els pescadors no estan malmetent els serveis de Posidònia, que és on es crien tots els alevins que després ens volem menjar.
Segons la teva opinió, segons el teu punt de vista, arribarem alguna vegada a aquesta quimera de dir o podem dir amb plena convicció que l'arrossegament s'ha convertit en una pesca sostenible?
Primer de tot, què és la pesca sostenible? Comencem per aquí. En principi, la que deixa més recursos que no s'emporta, no? Exactament. Deixa més recursos i el medi no el malmets i allà pot continuar vent i vida. La pesca de arrossegament feta bé, quan van, per exemple, a la gamba en fundària, afecta un entorn que en principi només és el de la gamba. Aquesta seria... El seu impacte és...
Petit. Sostenible. Jo crec que, en realitat, tot i que avui en dia la paraula sostenible es posa a tot arreu, i tota la pesca és sostenible perquè ho ha de ser, jo penso que això és una quimera. La pesca sostenible és una quimera. Per què? Bàsicament perquè som moltes persones en el món, moltes, i totes volem menjar. Per tant, l'extracció tan brutal que fem del medi...
sempre serà d'una manera... Digamos que rozando la sostenibilitat. El que hem d'intentar és que sigui el màxim possible. I ara ja, parlant en el vocabulari modern que parlem ara, hauria de ser regeneratiu i recuperar. No només conservar, sinó recuperar. T'ha faltat una paraula. Digues. Resilient.
Resilient. Ara també s'aporta molt això. Resilient, sí. Resilient. Però ara la llei de restauració del medi vol que no només conservem, sinó que sobre-restaurem. Ho ens hem carregat tot de tal manera que ara hem de restaurar.
A mi em costa una mica de visualitzar com una activitat extractiva, com és la pesca d'arrossegament, podria ajudar a restaurar. Sí que s'estan fent exercicis al cap de creus, i aquí a Catalunya s'estan fent estudis de restaurar el rescat, en el qual totes les gorgònies, esponges, brils nous que es treuen es tornen a recuperar.
Bueno, d'ahir a que es recupere l'entorn com estava abans, bueno, ningú no ho ha mirat abans com estava, eh?
I una cosa important també, que fins ara hem dit això, el pas de malla, el de les portes, el porall, i també el que es fa a part. L'altre dia parlàvem amb en Josep Lloret, per exemple, i parlàvem de lo dels vedats de pesca. Escluir aquestes àrees o aquestes àrees també per la regeneració és important. Això és una cosa molt important i que els pescadors s'han adonat. O sigui, els pescadors han vist que fer una reserva funciona.
Una reserva què és? És un lloc on no pesquem, on decidim entre tots no pescar. Algunes reserves són imposades per l'administració, com per exemple les parts naturals, i altres són triades voluntàriament pels pescadors, com per exemple aquí al davant del Cap de Quereus tenim un vedat en el qual els pescadors han decidit aquí no arrossegarem per veure què passa. I resulta que funciona. Els peixos s'estan recuperant, els jagostins s'estan recuperant, els peixos són més grans...
Ara el que toca és no tocar-lo i no fer allà un camp de ventiladors, però aquestes reserves funcionen i els pescadors que estan al voltant d'una reserva ho saben molt bé, perquè de cop i volta...
Això és una mica com fer estalvis. Tu poses un diners al banc, no el toques, i a cop i volta, ostres, mira, ara tinc una mica més. És una mica això. Aprendre a fer un rebost on la natura es va recuperant i els excedents d'aquesta natura són els que tu pots anar pescant i resulta que guanyes més diners.
Doncs, Boris, molt interessant això de l'arrossegament. No sé si arribarem al punt d'equilibri entre polítics pescadors, científics, que sempre és una cornissa allò, prima, prima, prima. És una cosa molt estranya. Aquest matí estava escoltant una entrevista al ministre, al ministre Planes, que deia que estava molt content perquè les negociacions havien sigut molt dures, però que havien sigut...
positives. Profitoses. Bueno, veurem. Esperem-ho. Però sempre hem de trobar aquest equilibri entre conservar i explotar, que és un equilibri inestable. Doncs quedem-nos en això, Boris. Anem cap a l'equilibri. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Sergi.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. I avui el nostre company de Canal Blau, Guillem Pérez, està amb un cuiner professional perquè ens expliqui una mica una etapa de la seva vida on va treballar cuinant en un vaixell, Guillem. Doncs avui tenim amb nosaltres l'Oriol Pereira, cuiner professional i que avui ens vindrà a explicar una mica la seva vida. Oriol, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, Guillem. Primer, gràcies per convidar-me i espero que us pugui ser d'ajut avui aquí al programa. L'Oriol és una persona molt interessant i avui en concret venim a parlar d'una faceta en la seva vida, d'una etapa on va ser cuiner a un vaixell.
Sí, concretament va ser en un lloc privat, va ser el 2022, i tot just va ser sortint de Vilanova, o sigui, va ser una feina, com aquell que diu, de rebot, perquè jo havia de fer una substitució de dues setmanes i va acabar sent una feina de vuit mesos a treure l'oceà i treballar el carim, o sigui, tota una experiència física.
Oriol, què és el que més et va sorprendre de la vida a bord mentre travessaves aquí l'oceà? Doncs, ostres, mira, si parlem de la vida a bord com a tal, l'experiència d'obviament creuar l'oceà Atlàntic sobre un balè de 50 metres d'eslora, de 52 metres en aquest cas...
Si parlem d'experiència real, la diferència d'economia que podríem tenir dintre la vida real que es viu al Carib en el dia a dia.
Ara ho comentàvem, potser més concretament en l'espai de cuina, tu a l'hora de treballar, al treballar dins del vaixell, quines creus que són les principals limitacions a l'hora de cuinar? Doncs potser en un espai tan reduït i en constant moviment, no?, com és el vaixell?
Doncs mira, com molt bé has dit i acabo de mencionar prèviament, era un valer. Normalment, si parlem de llots, hi ha els superllots que es diuen que tenen una cosa que es diuen estabilitzadors, no sé ben bé com funcionen, que fan que el vaixell no es mogui molt. Però si parlem d'un valer que sí que té part de motor i sí que té paravela, però no té aquests estabilitzadors que comentàvem llavors. En aquest cas era una cuina una mica...
diferent del que estem acostumats, del que tots entenem per cuina, perquè sí que anava amb inducció, era una cuina d'inducció, i en aquest cas era basculant, és a dir, segons el moviment del vaixell, jo tenia uns artilugis, per així dir-ho, uns estres, perquè anés compensant tot el rato com un estabilitzador de càmera, més o menys, per així entendre'ns.
I ara entra en lliure més el que ve sigui la cuina en si. És complicat, no?, a l'hora de ser cuiner privat. Com planifiques els àpats per tot el viatge, no?, travessant l'Atlàntic?
Doncs mira, hi ha dues parts. Primer hi ha la part del que és el jefe, el cap, i de l'altra part hi ha la part de la tripulació en si. Llavors, sí que de cara al viatge, incito que vam fotre...
Bueno, que vam fer, perdó. Cuinàvem merament per la tripulació i un cop ja el carip allà és quan vam rebre el cap a bord amb la seva família i ja vam començar a cuinar per ells. Amb la qual cosa el viatge en si va ser una cuina del més normal i més natural que...
com el que podem tenir tots a casa o al restaurant de l'oficina o al restaurant de proximitat que tots tenim. Sí que van ser 17 dies a alta mar sense posar peu a terra i va ser mitjançant molta, molta, molta preparació i molta organització de les racions que gastàvem en el dia a dia.
Bé, ara ho comentaves, no? Com era el teu dia a dia amb la tripulació i també amb els passatgers?
Bé, doncs, això, cal remarcar les dues facetes diferents. Amb la tripulació és una cosa i quan està al cap, damunt, és una altra. Amb la tripulació és bastant tranquil, perquè al cap i a la fi la teva feina és tindre ben alimentada la tripulació. Fer un esmorzar, direm, més o menys cosmopolita, unes torrodes, una mica de fruita, una mica d'ous, amenats, alguna cosa així per la tripulació senzill.
després el dinar seria d'allò més normal i el sopar més de lo mismo. En canvi, quan se t'ajunta que està el cap al damunt, com que no deixa de ser un llot privat i és la seva diversió, la seva joguina, digue-li com vulguis, doncs bàsicament
ets el seu treballador a les 24 hores del dia. Jo, per sort, he conegut cuiners i companys que han tingut caps, que els han demanat altres hores de la nit, a qualsevol hora, diferents coses específiques i tal. Jo vaig tenir la sort que, en el meu cas, per la nit es portaven bé i sí que treballaves una jornada d'allò més natural, perquè en cap i a la fi no deixa de ser...
més, no sé com dir-ho, més regular per horaris, o sigui, els horaris que segueix tothom, si fa no fa. Sopaven bastant aviat i els feies quatre àpats, amb la qual cosa no era una complicació extra.
Per la gent que potser s'estigui plantejant un viatge com l'estil, ja sigui contractant a personal o també per fer-los ells pel seu compte, quin creus que són els productes imprescindibles quan cuines en el vaixell durant tants dies?
Parlem de qualsevol persona que cregui l'oceà, o parlem d'un viatge de luxe, o de què estem parlant. De qualsevol persona que pugui creuar. Bé, doncs els indispensables que tindríem, sonarà molt utòpic, però els indispensables que tindríem tots a casa nostra, doncs una mica d'arròs, una mica de patates, tomàquets, verdures, sobretot bastanta conserva,
El fet d'anar amb congeladors, que teníem bastant espai de congeladors, doncs vam comprar molt de producte ultracongelat d'alta gamma, per decidir-ho, i feia que després la descongelació fos òptima i hi haguessin productes més interessants.
Ara ho parlaves també, a l'hora de treballar amb una tripulació, estar al mateix espai, no? Quin paper juga la cuina a l'hora de mantenir aquest ànim de grup, no? I com és viure amb tanta gent en aquest espai tan reduït?
És molt divertit si és per això, per un rato que parlem. I també jugues el paper que com que ningú cuina en el vaixell, tothom s'ha de portar bé amb el cuiner. I és molt divertit el fet aquest que et sents estimat i participa perquè ets com la zona d'oci de tots els treballadors i inclús de la gent que està en el vaixell, perquè a la fi...
Un dels petits luxes que tenen en el dia a dia és el menjar. I el fet de conviure en un espai tan petit fa que tothom passi pel punt neuràlgic on en aquest cas, en aquest llot i d'altres que n'he vist, és la cuina. Llavors és molt divertit i et sents prou partícip i prou protagonista. Perquè sí, vull dir, d'alguna forma tu com... Jo parlaré per mi com a mariner, doncs...
Sí, has fet unes nocions bàsiques, però ells saben molt més de navegació, dels engineers, que són els que treballen amb el motor, i et sents una mica inútil, però d'alguna forma veus que la teva feina alhora és de les més importants que hi ha dins del vaixell i et sents molt realitzat. Oriol, creus que aquesta aventura ha pogut influir en la teva manera de cuinar avui?
Ostres, no ben bé, o sigui, no, no, diria que no. D'acord, bueno, ja m'ho imagino en el sentit que el que ara explicaves, no? Al final era una cuina més aviat bàsica com la que ens faríem en el dia a dia. Però això sí que m'interessa més, tu t'imagines, amb l'experiència que vas tenir, t'imagines repetint una travessa així? O prefereixes ara ja la cuina a terra ferma?
Mira, a mi hi ha moltes coses que em lliguen a terra ferma, però sí que és veritat que una part de mi ho pensa el dia a dia, perquè jo era una persona que estava molt cohibida i que no... Ostres, que era impensable, ja et dic, el fet de creuar... A mi em diuen que creuaré l'oceà com m'ho van dir en el seu dia, que m'ho van dir un dia per l'altre i una setmana més tard ja estava creuant l'oceà i no et donaria crèdit. Ara, vista en perspectiva...
i parles amb gent i moltíssima gent més del que hi penses ho ha fet perquè tothom té un conegut que ho ha fet i l'experiència valdria la pena repetir-la, sens dubte I doncs, ja per acabar Oriol, què creus que t'ha portat a aquesta experiència primer com a cuiner i després com a persona?
Com a cuiner, el fet de treballar en dos àmbits tan diferents com és el cuidar d'aquella tripulació com si fos el més important i el fet de tenir les dues cares de la moneda. La part de la cuina que realment disfrutes, la del xup-xup, la de...
la del dia a dia, per d'alguna forma dir-ho, i després la cuina, sense deixar de perdre el punt de vista de la cuina d'alta gastronomia, de la cuina professional, d'aquests grans plats que es veuen, que realitzàvem amb el cap, i el fet de tenir un pressupost bastant ampli i poder tocar productes va ser realment una experiència superenriquidora.
Com a persona, doncs el fet de... Bueno, sense anar més lluny, el fet de conèixer un idioma nou o aprendre'l d'aquella forma, expressions que no havies conegut abans, el fet de viure amb tanta gent de tants països diferents, també m'ha enriquit moltíssim des d'aquest punt de vista. I, òbviament, el fet de conviure amb altra gent, viatjar cap al càrit i fer-te gran i créixer personalment.
Perfecte, doncs moltíssimes gràcies Oriol per passar-te per aquí, per dedicar una mica el teu temps explicant una mica la teva experiència i de ben segur que tornarem a contactar aviat perquè ens expliquis una mica les teves meravelloses receptes. Moltes gràcies.
A vosaltres, Guillem, per convidar-me un dia més a anar al programa i de ben segur que ens trobarem en el futur. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
L'única diferència quan vaig néixer en aquell amb ell és la meva experiència i la paciència d'un camell.
Com un bebè recent escota el dia estreno. Almenys ho intento, tinc mil trucos que no ensenyo. Tinc la mateixa fang de sempre, tot el zero. Sé que la vida he tingut, s'hauré fet al pleno. Ja som molts anys fent això, portem molta tinta a la pell. He vist la morda molt a prop, jo amb mare i home seré vell. Som els reis, anem amb camells, cadenes dorm i rei anem.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'ara 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu?
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
BOMGANG és la peça d'aquest puzzle tan modern.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el Rec, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. Bona tarda, són les 5.
Els parla Laura Casas. L'antiga audiència acollirà dimarts vinent la primera audiència memorial que se celebra a la ciutat i a la demarcació tarragonina. Es tracta d'un acte pioner d'escolta, reconeixement institucional i reparació simbòlica dedicat a les víctimes.
i diverses generacions afectades per la Guerra Civil i la dictadura franquista. L'acte obert a tothom tindrà lloc a les 6 de la tarda a l'antiga audiència organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, diu que estan emocionats per col·laborar amb aquesta gran iniciativa. Són accions que són necessàries, que són importants i que...
vist el que estem veient i sobretot escoltant el que estem escoltant en els últims temps, accions com aquesta han esdevingut urgents de fer, també. Urgents. D'altra banda, l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Interior han signat el conveni patrimonial per la creació
de la comissaria de policia de proximitat compartida entre la Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos a Batestini. La nova comissaria s'ubicarà a la planta baixa de l'estació d'autobusos i ocuparà una superfície de més de 800 metres quadrats. L'alcalde Rubén Vinyuales assegura que el conveni és molt important perquè aquest nou equipament serà fonamental per oferir una seguretat més propera a la ciutadania.
perquè aquest nou equipament, el que ha de ser és fonamental per oferir aquest servei de seguretat molt més proper a la ciutadania i que ens permetrà no només recollir denúncies, sinó que es convertirà en un punt de referència de les patrulles a peu del centre de la ciutat, que bé sabem que és una de les demandes més que legítimes de la ciutadania i que ja hem encetat.
I els hotels de la ciutat diuen que volen penjar el cartell de complert aquest dissabte. El president de l'associació hotelera, Xavier Jornet, creu que la resta de dies s'arribarà a un 70% d'ocupació. Evidentment sí que hi ha més ocupació. El dissabte segurament estarà molt plena la ciutat, sinó al 100% però amb molt bona ocupació. Però no són tots els dies, bàsicament és aquest dia.
A més, se li suma que és un cap de setmana on tenim el REC, que tot ajuda. Balanç positiu de 2025 confien que l'any vinent també sigui similar per al sector. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on descobrirem més mites i llegendes del nostre mar mediterrani. Ens explicaran experiències des de 20 a Randemar. Ja acabarem el programa d'avui, com ho fem cada divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori
Aquest cap de setmana estarem aquí fins a les 6 de la tarda a Rendemar.
Fa uns dies teníem llegendes del sud de Catalunya i avui fem un salt i tornem al nord, allà on la Costa Brava, cap a l'Empordà i ara encentrats en el que es pot anomenar la Costa dels Suros. Si fa no fa, l'àrea propera a Palamós Oriol. Efectivament. Marina, una setmana més. Repassem llegendes del nostre territori, del nostre mar i ho fem com sempre amb el Joan de Déu Prats, que ja el tenim en línia. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, encantat de saludar-vos. Joan de Déu, la setmana passada, bé, fa 15 dies, com vam fer l'última secció, recordo que vam anar cap a la zona sud de Catalunya, la més sud que hi ha, preciosa, el delta de l'Ebre, i avui em sembla que ens toca transportar-nos de nou cap amunt, cap a la zona de l'Empordà, cap a la zona de la costa del Sur, situa'ns una mica. Joan de Déu, quina zona treballarem avui?
Doncs bé, una mica anirem per la zona de la Costa Brava, que torna a ser cap al nord del país, i bé, movent-nos així també podem veure la diversitat de la nostra costa, que són com uns 500 quilòmetres sinuosos que té el nostre litoral. I tant, doncs avui una de les qüestions que ens tocarà parlar, si parlem d'aquesta costa, és de muntanyes submarines i de sirenes.
Doncs sí, una mica és interessant de comentar que el nostre fons marí és molt irregular, i ho hem comentat altres vegades, que la plataforma continental del Mediterrani, la costa catalana, al cap de 8-10 quilòmetres, ja s'enfonsa moltíssim.
Però igualment molt a prop de la costa, les Illes Medes, o per Palamós, per Palafrugell, les Illes Formigues... Tots aquests llocs hi ha enfonsats el que es diuen baus, que són com esculls, però que estan arran de mar. No són esculls que surten i els pots veure, sinó que només els veus quan hi ha mala mar i trenquen les onades amb aquests esculls.
Aquests llocs, diguéssim que en temps de tempesta, són perillosos, molts vaixells han embarrancat, però són els caus de les sirenes, de les nereides, d'aquestes criatures aquàtiques que abans poblaven el nostre mar, i que alguns submarinistes, amb els seus...
Exploracions marines, doncs, a vegades diuen que han entrellocat. Clar, sí, sí, no, sens dubte són accidents geogràfics, podríem dir, però clar, que donen peu a això, a molts mites, a moltes llegendes, i a tot el que en aquella època era inexplicable, doncs, a trobar-li una explicació allà.
Sí, de fet, és això que deia amb menys la gent submarinista, doncs molta gent no sap que tenim amb aquests baus i canons submarins on hi ha reserves de peixos, on hi ha molt de corall, perquè la zona aquesta de la Costa Brava en pla deia que s'havia d'haver dit...
La costa del corall, perquè hi ha aquest corall vermell que és com una joia impressionant i molt més preuat que no el corall que tots coneixem dels mars del sur, no? Ara, malauradament, en queda poquet. I tant, i ara, Joan, t'ho comentaves, eh?, quan hi ha tempesta, quan hi ha mala mar, clar, aquí, a la nostra zona, un dels vents, diguem-ne, que ens fan més mal són les llevantades.
Sí, és una mica el que comentàvem, que ens pensem que el Mediterrani és un mar tranquil i suau, perquè el veiem a l'estiu i quan anem a banyar-nos, però és un mar que té, com a mínim, dos grans tempestes amb el canvi de temps de la primavera i la tardor. I aleshores, amb aquests temps que es diuen enllevantades, aquests mal temps perquè el vent de llevant,
doncs pot fer molt de mal i s'ha d'anar molt al tanto. Aleshores, és important de saber que no és un mar calmat, els romans, per exemple, només el navegaven amb el bon temps, i si algú s'atrevia a la tardor a navegar-hi, li deien que era un codiciós, perquè amb mal temps s'atrevia a fer negocis. Aleshores, hi ha una de les llevantades que es diu el temps de les faves, la llevantada de les faves,
perquè era la primavera quan es recollien les faves, i l'altre del rentabotes, que era la tardor quan ja s'intentava posar el raïm després de ser expremut per fer el vi amb les botes, doncs primer s'arrentaven i s'aprofitaven aquestes lleventades per rentar a vora mar les botes. Per tant, un mar difícil, un mar que quan molta gent anava a navegar
N'havia de fer primer de tot el testament per si de cas i en aquest mar revolt hi havia aquestes nereides, per una banda les dones peix, les sirenes, que habitaven aquests baus, aquests arrecifes que hi havia i que actualment són llocs de lleure i sobretot pel submarinisme.
A veure, és curiós, això que hi ha com dues llevantades a l'any, no?, la de les faves i la de la renta botes, segons el que estava fent la gent en un determinat moment, era la manera d'anomenar els dos temporals que no deixen de ser cíclics, les llevantades, el mal temps, aquí a Catalunya ho tenim, això.
Sí, aquestes són les, per dir-ho, tradicionals, però evidentment successives, però després s'han d'anar al tanto en altres moments. Per exemple, el 1911 va haver el que es deia la nit terrible, que va haver un temporal, una tempesta perfecta. Era el gener, les calmes del gener, els pescadors sortien a pescar amb vel encara, amb els llaguts, i va haver una tempesta sobtada, una tempesta que tu veies els núvols a l'horitzó, i al cap de Norre va arribar la tempesta i van morir més de cent...
amb la costa catalana i valenciana, amb un mar que ja des de l'edat mitjana i abans ja portava llegendes, ja portava al tanto, si aneu a navegar que no pugi una dona, no es pot portar un taüt, no es pot obrir un paraigua, perquè diguéssim que en els moments de mala mar no se sabia si eren propiciats per aquests factors o n'hi havia altres. Però el mar Mediterrani s'ha d'anar al tanto i a Barcelona va haver
mariners que van arribar exhausts d'altres nàufrags, d'altres morts, en aquell temporal, i va ser una situació extraordinària, però que tothom de mar ja sabia que s'ha d'anar al tàntum al Mediterrani.
Sens dubte, sens dubte amb el mar, s'ha de vigilar, si ha d'anar en compte, per totes les llegendes que té i per la realitat que té, que aquests temporals són ben de veritat, són llegendaris però són ben de veritat. Explica'ns també, Joan de Déu, la llegenda de Samà de Gegant. Qui era aquest gegant i quin era Samà?
Sí, ja sabem que al nostre territori hi ha hagut molts gegants i moltes vegades es comenta que les siluetes de les muntanyes són gegants adormits o gegants coberts de vegetació perquè hi han mort. Fins i tot el cap de vegures diu que és un drac fossilitzat. Aleshores, tenim moltes llegendes de drac, ai, perdó, de...
de gegants que han quedat després, d'alguna forma, folcloritzats en les festes majors. No és gratuït que hi hagi tants gegants i trobades de gegants perquè venen d'aquestes llegendes i del temps, dels herois. Aleshores, aquest gegant era un gegant de muntanya del Pirineu que va decidir explorar món i va arribar
El mar va baixar del Pirineu, no està molt lluny del Pirineu de la Costa Brava, va arribar per la banda de Palamós, va descobrir el mar i va quedar absolutament sorprès d'aquella extensió del mar blau, del sol, i va decidir plantar-se allà en unes runes antigues que hi havia. Però resulta que hi havia una pubilla, que vivia en una masia també a l'abadia de Palamós, i aleshores ell la va veure, era una noia que...
Estava una mica farta dels pretenents perquè era molt maca, però el gegant li va fer el pes. Era un homenàs i aleshores hi discret, una mica tímid, i van tenir com una mena de sensació amorosa molt maca i van començar a conèixer-se, a xerrar amb tranquil·litat, fins que
Clar, això va arribar a veus del poble i dels pares i, clar, van posar les mans al cap que un gegant festegés a la seva filla. I el pare va dir, escolta, re, te'n viu amb púries, ves cap allà dalt, ara passarà una galera d'aquí uns dies, puges a la galera i te'n vas cap allà dalt. I la noia es va entristir molt, però encara es va entristir més el gegant que quan va veure passar la galera per davant
de la punta del far de Palamós i que s'emportava la seva estimada, va proferir un crit absolut, no d'odi, sinó de la sensació de pèrdua, i amb una fona que portava va intentar tocar el vaixell al pilot perquè el vaixell s'aturés. Sí, va tocar amb el pilot del vaixell, però llavors va perdre el rumb, el vaixell va anar cap a la costa, la noia es va ofegar, el gegant es va tirar...
a intentar salvar-la també es va ofegar i amb aquelles costes, els baus d'allà, els esculls que hi ha en aquella zona, hi ha com una roca que sembla la mà del gegant que també es va anegar i una altra que sembla part de la galera que portava amb aquesta noia. I per tant...
a prop del mar o dins del mar tenim una llegenda de gegants. I un altre dia en parlarem de més gegants marines, però aquesta és una història dramàtica que encara es parla allà a Palamós. I tant, home, quina tragèdia. M'has deixat aquí una mica amb el cor glaçat. Sí, una tragèdia ben romàntica. Sí, no, no, això és veritat. A veure si en expliques una de més divertida. Volem conèixer la serp d'Aro. També és tràgic això, o no? Bé, digue...
Diguéssim que és interessant. Ah, molt bé. És interessant. Mira, hi ha un... Jo recordo de jovenet que havia anat al Museu Zoològic de Barcelona, que estava a la Ciutadella, i m'havia cridat molt l'atenció un animal dissecat, que era un peix que li deien el rei dels peixos, el peix rem, i feia com 3 metres de llarg. I quan t'apropaves a la vitrina posava pescat a sitxes.
Jo ja vaig dir que Sitges no em banyaria més. Però bé, és un peix que és inofensiu, però que és molt gran, avisal, que a vegades embarranca les costes, i d'aquí venen les llegendes de les certs marines. I aquestes certs marines, que moltes vegades també les llegendes diuen que s'amaguen amb els baus, amb els esculls, doncs molt a prop de Llaro també hi ha un escull on diu la tradició que hi havia una cert marina i que antigament hi havia hagut un far romà
i les pampellugues d'aquest fart havien pogut excitar amb aquesta serp que s'apropés a la costa. Les serps marines són, d'alguna forma, l'antecedent dels dracs i també pel cristianisme és com el dimoni, però diguéssim que no, que simplement eren criatures mitològiques i encara hi ha poblacions
on es celebren les festes de les sers gegants, hi ha moltes tradicions que les sers quan es fan velles els hi surten cavalleres, fins i tot hi ha un llibre d'uns folcloristes actuals que han recollit persones que han vist sers amb cavallera, ja en parlarem un altre dia, però aquesta sers d'Aro simplement va anar a la platja i totes les sers marines i amb cavallera, que ja són una mica grans, porten un diamant o sota la llengua o al front. I va deixar
a la sorra, mentre es prenia el sol, la pedra aquella preciosa amagada, i al cap d'una estona se'n va tornar a l'aigua amb la intenció de tornar-hi. Però hi havia allà un pubill d'una masia molt important al mas Croanyes, que ara és un restaurant de la zona d'Aro, i li va robar la pedra preciosa. I va anar a cavall galopant la serra quan es va assabentar, va anar amb el mas, va enronar-lo, però ja s'havien marxat d'allà i la serra no va tenir més remei que bé
morir de tristor, i aquí tenim un altre drama, o si no, no se sap bé, va tornar al mar i es va amagar un altre cop amb els fons avissals. Total, que el mas cruanyes aquest va prosperar, diuen que van bullir la pedra preciosa aquella per tornar-la blanca i que ningú sospités que era rugada amb una serp gegant, però el fet és que ara tu te'n pots anar allà al restaurant de...
de Mas Cruanyes, i és un restaurant que fa molta fila i no sabem del cert si és perquè van fer la riquesa a través d'aquest fet extraordinari de llegenda que era robar-li el diamant que, com tothom sap, porten les serps gegants al paladar. Oh, vés a saber. Potser sí. Vés a saber.
Es tracta de, si veus una ser gegant, ja saps el que has de fer. És córrer, córrer, córrer. Córrer, córrer, córrer. El diamant que ho robia el pobill de mascroanyes que jo me'n vaig cap a casa. Exacte, exacte. A Manlleu ja la festa més important és també d'una ser gegant, evidentment és una població d'interior, però n'hi ha...
diferents llocs on estan aquestes festes molt situades. Sí, sí, sense dubte, un animal que també la cultura, la tradició i la mitologia té molt present. I acabarem amb el foc de Sant Elm, també un Sant Elm, un nom també ben mariner. Quin era el seu foc? Bé, doncs és aquest anomenat típic que amb els pals dels vaixells de vela, doncs a vegades hi havia el foc de Sant Elm, que era una mena de...
situació atmosfèrica amb la qual s'enganxaven allà unes menes de llamps que en principi no són perillosos per res, com una mena de plasma en forma...
de foc fullet, i els mariners deien que això portava bona sort. Per què? Perquè Sant Elm és l'erasma d'Antioquia, un sant d'Antioquia, que amb les seves prèdiques un dia diuen que se li va caure enllà amb els seus peus i no li va fer mal. Aleshores, a partir d'aquell moment, la gent marinera i pescadora diuen que porta bona sort veure aquests peus
focs ballant a les antenes dels vaixells. I, de fet, hi ha una ermita, l'ermita de Sant Elm, que està a prop de Palamós, a dalt de tot de la muntanya, amb unes vistes extraordinàries, i sembla ser que allà, segons hi ha diferents versions, però Ferran Agulló, que era un periodista, diuen que al veure aquella plenitud de muntanyes tocant el mar, doncs,
va batejar aquella costa com a costa brava, perquè era una costa abrupta i una costa molt ferma, i bé, l'ermita de Sant Elm suposo que el va inspirar una mica perquè no deixa de ser un sant molt fort, molt de poder sostenir el mar, sostenir les tempestes, les galernes, i...
per molta gent la Costa Brava és un lloc de turisme, però Brava realment vol dir que és una costa punyent i una costa que pot tenir mala mar, ja que hi ha totes aquestes muntanyes, me'n sembla que hi ha com 365 corbes per aquella zona, a Palamós fins a Tosa, i és una costa bruta i molt bonica, evidentment.
Sí, sí, el nom evidentment indica exactament com és la costa, aquesta és Brava, imagina't la de Galícia que és la de Morti, el nom ja t'ho diu tot també de com arriba a ser aquella costa. Sí, sí, aquí és el pròleg i allà hi arribes al Finisterre, a la fi del món i ja és una altra història.
I tant, i tant que sí. Joan de Déu, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona per haver descobert llegendes de la zona de la costa, en aquest cas Costa Brava, nord del país. D'aquí a 15 dies hi tornem, desgranant encara algun mite i alguna llegenda més, Joan de Déu. Fins la propera. Una graçada. Mai vaig sentir-me cap cop i no
Mai em vaig sentir estimat. Tinc ferides infinites, trenta males citats i promeses de paper. Vas tirar la tova iola i tots llocs hi vas arribar. Tenia tot el que volia i necessitava, no sabia què fer més.
No sabia què tenies. Vas pagar el karma d'una vida. Totes les llocas d'araí. Mis prins dades. Tantas tardotas. Partitotas.
Els teus braços he trobat a sorprar, no m'hi vas llumar. Escolta, Timo! On només ja veig, avui l'omples de tu, d'un missatge d'amor que ho omple tot. I ara, sense voler-ho, jo desperto a la vida amb ganes d'avançar-te una altra cop.
Vas pago el karma, tu la vida, todas tus llocas d'alair. Desprenda tantas calorzas, partitota el surdite. No se resta que esta vida, hay cosas que hay por saber. Pero dormir, tendrás tus brazos y trobar las llocas, lo malvado.
Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Avui passa, pel Llops de Mar, un autèntic pescador de l'escala. Entrevistem en Lluís Sureda, pescador d'encerclament durant més de 40 anys, que ja fa un parell d'anys que ha penjat les xarxes.
Parlar dels curro a l'escala és parlar de tranyines, anchoves, sardines, cata i, sobretot, mar. Tota una generació de pescadors dedicats al peix blau que han passat gran part de la seva vida, si no totes, a mar entre xarxes. Avui el nostre Llops de Mar el compartirem amb Lluís Sureda. Ell forma part d'aquell grup de pescadors ja jubilat, però que cada dia segueixen anant a port. No ho sabem si ve per enyorança, per curiositat...
o directament perquè no es poden desenganxar del mar. Lluís, benvingut. Hola, bona tarda. D'aquestes que he dit, quina és? Tot junt, eh? És tot junt. Allà, encara que estigui jubilat, ja tenim les barques de casa i, esclar, hi vas anar allà a mirar enyorança, molta, de veritat. Això és... encara...
Encara em penso que em vaig pagar massa aviat, encara tinc ganes. Quants anys fa que no... Ara fa dos anys que no hi vaig. Ara fa dos anys.
Dèiem el Sureda, no?, que era tota una generació de llops de mar, de pescadors... Clar, jo no he posat exactament quina és la teva generació, però tu tens calculat quantes generacions sou les que heu sortit? No, només, a veure, només... És des del meu avi. Des del teu avi. De l'avi Curro, el que era el Curro, doncs.
Ell treballava a la terra, però sense això ho sentit a dir de l'àvia, perquè jo el meu avi no ho vaig conèixer. I que tenia un oncle que tenia una barca i li va fer portar amb ell i llavors li va...
Li va deixar amb ell, no? I llavors ell en els pares, els pares en nosaltres, i nosaltres, jo de moment el fill. Perquè a tu t'hem d'imaginar ja de nen anant en barca, amb la família? El meu és bastant curiós. Jo vaig fer fins a cou, el que era el segon de batxiller d'ara, no?
I, bueno, a mi el pare mai de la vida, mai de la vida m'havia deixat acostar en el barco, mai. Mai, no havia pujat mai en una barca. I, bueno, doncs aquell estiu, clar, ja tenia 18 anys, jo m'anava als estius a treballar amb el meu oncle amb els oncles Barragans a l'oficina, o anava, algun estiu vaig estar amb la mare a la bogaderia,
Però, bueno, anava fent aquestes coses. I aquell estiu vaig dir, hosti, jo vull anar a pescar. Que no, que no, que no, que no, i que no, i que no, i que no, i que no. I, bueno, li vaig dir, bueno, doncs anem als oncles, com que tenia l'oncle Pere i l'oncle Jaume, que tots dos tenien barca. I ja que li vaig dir això, diu... Bueno, però va, va, vinga, rondinant, rondinant, i m'hi va voler. Doncs, bueno, vaig estar tres mesos aquell estiu...
Però cada dia era calma, xixa, calma, que no n'hi havia ni vent, ni res, ni res, però cada dia, cada dia, cada dia, vaig estar vomitant cada dia, 3 mesos. Allò va ser la teràpia de xoc, a partir d'allà? Sí, no ho sé. El que diuen que s'ha de portar, o sigui, això a marge ho veig molta gent que ho ha provat, no? O t'entra, o... Si t'entra és per sempre, i si no... Si no d'allò. És molt difícil, és molt difícil.
Parlem d'aquell estiu. Quin any era allò, aquell estiu que m'estàs dient? Allò era... 80-81. 80-81, clar. 81, 81, 81. Aleshores, podríem dir que has estat... Tenia 18 anys. Tu tenies 18 anys. I allà han vingut 40 més, pràcticament. Sí, esclar, 62...
Fos 8, eh? 44. 44 anys més a mar. Déu-n'hi-do. Clar, fins a cert punt, la feina de pescador no està una mica idealitzada, però tothom, oi, que no sé què, que la gent de mar, etcètera. És idealitzada pels que no van en mar. Pels que no van en mar, no? Perquè d'aquestes flors i violes suposo que ben poques. Hi ha de tot. Vius de tot. Vius de tot, no? Vius de tot en mar.
Èpoques bones que són molt eufòriques, èpoques dolentes que ho cremaries tot, èpoques normals, vull dir, però...
Jo sempre dic que és el bo que té, això d'anar en març. Primer, que cada dia és una cosa diferent. No saps mai ni el que agafaràs, ni el temps que et trobaràs, ni res. No és com això de venir aquí a l'oficina, anar a una oficina cada dia i ja saps el que tindràs i ja saps el que te toca avui. Allà és... A part que cada dia és diferent, és una sensació de...
De llibertat. Jo a vegades explico que sempre tens mal de caps i tota la punyeta, però quan tens molt de mal de caps, quan estàs més tranquil·la, és quan ets a l'aigua. Ets allà, encara que estàs allà navegant i a vegades tot sol, sense ningú al costat.
obres el pont, treus el cap, et sentes allò i te se'n va tot, no? No es que tornes a terra i tornes amb els mateixos mal de caps, no? Però que... Així, no sé, és una cosa que... Però això ja t'ha dit, t'ha d'entrar. Si no t'entra, no hi ha pas maneres, eh? L'odiaràs més aviat.
I de tots aquests anys, Lluís, què creus que t'has endut de la teva feina? Què és el que t'ha omplert més? Ostres, tot això que t'estic explicant, que ha sigut sempre un d'allòs... El sortir, el sortir en març, l'estar en terra és més complicat, i ara més.
Suposo que el nen s'hi troba. Quan està més bé, es coneix en Marc. Quan arriba a terra, ja es convenen problemes. Ara ja per la mateixa feina, no? La burocràcia és terrible, que si infeccions, que si això, que si l'altre, que si l'altre, que ara aquest paper, que ara l'altre, que ara el tema de la gent, que sigui vagilar que tothom tingui la revisió feta, que tothom estigui ben embarcat...
etcètera, etcètera, etcètera. Ara és molt més complicat. Abans era molt, molt, molt més senzill. Això ho penses, no? Que sort que no m'ha tocat viure en aquesta època més difícil. No, aquesta època, jo a vegades ho explico, també, jo dic... Mira, quan vaig acabar el cou, jo tornaria a anar a pescar, eh? Però quan vaig acabar el cou, hagués fet la carrera de dret i tots aquests polítics i buròcrates que tenim, que vinguin d'un amb un. Que vinguin d'un amb un, perquè hi ha el 90% de vegades que no tenen raó.
Ah, que la llei diu, que la llei diu, però la llei es pot estirar i annonçar moltes vegades. No, és més, a les lleis aquestes hi ha unes coses molt puntuals que no es poden fer, però n'hi ha moltes que són interpretatives dels mateixos inspectors, no?
I no els ho pots discutir, no pots d'allòs, a veure, que tots moments tens requeriments, o moltes directament, i que els has de... o els apagues, o els has de recórrer, o així, vull dir, esclar, això és un gran problema, però suposo que en terra també deu passar, que tot s'ha posat d'una manera que...
Els pagesos també diuen el mateix. Que tothom hauria de ser advocat. Tothom hauria de ser advocat. Per poder anar i canviar les lleis i tot. Ara, si una persona vol arribar al final i canviar aquella normativa que ha de fer, que estàs un dineral, perd un pil d'hores i no sapia què ha de fer, i agafar un professional que de veritat ho vulgui fer i que d'això no... I és complicat, és complicat.
I això de conviure amb els propis canvis de la pesca que hi ha hagut al Castellaventi últimament. Suposo que això ho has anat veient, tu, no? Sí, sí. Com ha canviat tot plegat? El sistema de pesca, no et pensis que ha canviat. El sistema de pesca és curiós. Ha canviat la tecnologia, també. Sí, però és curiós que el mateix sistema que va utilitzar el primer que va fer anar la trinyina...
Doncs ara es continua fent igual, l'única cosa que s'ha implementat la tecnologia. Exacte. Però és exactament el mateix. Si comencem pels llums, és tan senzill com el d'allòs. A veure, hi havia un llibre, però que el varen escriure cada que és, era sobre la pesca l'encesa, se deia, i eren els principis de la pesca aquesta. Resulta que un dia va...
va atracar, o sigui, va arrencar un barco per allà a Illa Plana, allà davant de Cadequés, o de terra a Illa Plana, vaja. Allà, i era el vespre, i els habitants de Cadequés van anar a mirar a veure què passava i a veure si els podien ajudar, no? I anaven amb torxes, no? Amb torxes. Clar, bueno, van ajudar amb el que van poder, però algunes prioritats se'm va adonar que el peix...
Amb les torxes s'emplanava, allà se li encén la llumeta i és com comença la pesca, l'encesa. No t'ho vull pas enganyar, però penso que era al principi del 1800. Parlant de dos segles, tres segles enrere. Sí, sí, sí.
I a partir d'aquí, doncs, van començar. Primer van començar a encendre torxes en mar, després van començar amb parrilles, parrilles, i feien carbó, la llenya, vaja, llenya, encenia la llenya, amb parrilles, i feia llum, i llavors ja van evolucionant, no?, des que va arribar el botano, no, primer encara del botano havia el carburo. El carburo, les llums de carburo. Jo no he vist màquines, però no sé ben bé com funcionava.
Els de propano, sí, doncs, que d'allòs, no?, amb les camisetes i tot això, allò es van passar bombetes, i ara de les bombetes ja que estan prohibides, ara les bombetes eren les bombetes incandescent, aquestes de rosca. Sí, sí. D'allòs, aquestes ja estan prohibides i hem de portar leds. Lleds, exacte. I a més de saber demà passat què portarem, no?, però... I el peix també ha canviat. I el peix, esclar, evidentment també ha canviat. Peix, i ens hem trobat des dels... O sigui, era voltants...
2007, 2008, o per allà que va començar a canviar tot.
L'anchova grossa va anar minvant, la sardina grossa també va anar minvant, i va ser quan va començar que tenien peixos més petits, més petits, més curts. Ara es parla de la mida, que no creix. Sí, de mida comercial, però curts. Aquí sempre s'havia viscut del peix gros, de la xova grossa i de la sardina grossa. Anava per la saló, principalment.
Llavors ja, esclar, amb aquests peixos més curts, ja s'ha treballat i molt bé, però ha anat més per fresc. Exacte. Ha anat més per fresc. Hi ha l'alatxa, no?, que també ens diuen que ha anat molt bé. Sí, però... L'alatxa és un peix que sempre havia sigut, però no havia valgut mai cèntims. No havia valgut mai cèntims. Ara fa 14 o 15 anys, o...
o 20, posi, posi 20, que em van començar a agafar i valia alguna cosa, i va haver-hi temporades que valia molt. I ara hi ha èpoques de l'any que també val, però ara, per exemple, l'any passat, aquest temps, valia cèntims i ara no val. A la mateixa època, ara no val. És un peix que té menys... O sigui...
Té menys estabilitat que la sardina o l'onxova, doncs, amb el preu. I aquests canvis? A què els aixaques, tu? A coses que els propis pescadors no ho han acabat de fer tot bé? A canvis més grossos que no podeu controlar? No, home, jo suposo dir...
Per el que diuen els biòlegs, més aviat els francesos, que ho han estudiat amb més ganes o han tingut més mitjans per estudiar-ho, ara han aquí al costat que s'efegeixin en aquesta teoria d'ells.
Es veu que el plàcton del Mediterràn ha canviat, ha mutat, ha fet una mutació, diuen, diuen, diuen, això no ho saben segur, que ha mutat és segur, però l'estan aixecant en aquesta pujada de temperatura que hi ha hagut, no? I llavors aquest plàcton no porta tant de nutrients. Exacte, i no engreixa tant. I no engreixa tant. I com que els principals menjadors de plàcton són les sardines i les anchoves, o sigui, els petits pelàgics,
A part de tots els altres peixos, però aquests viuen exclusivament del plàcton, doncs aleshores diu que els ha costat més de créixer. Perquè al final deien que va ser la sobrepesca, que era la sobrepesca, que era la sobrepesca... Doncs clar, vàrem veure que una sardina de les grosses que hi ha ara...
que és petita comparat amb abans imagina't ara una grossa fa 18 centímetres ara una grossa sí 18 centímetres ja dic bé, uns 18 centímetres i abans en feia 25 però aquesta de 18 i aquella de 25 tenen la mateixa edat
M'entens? I la que fa 12 centímetres té la mateixa edat que abans en feia 16. No, això, al final ho hem vist, aquí el que passa és que els peixos no creixen.
diuen ja els biòlegs, és quan els d'aquí ja s'han assimilat amb la teoria francesa. Llavors jo dic, no ho sé, és com allò, els espanyols que no creixíem després de la postguerra. Hi va haver una època de molt i molt de peix, que se va agafar molt i molt de peix, i ara, pot si hi ha sigut una guerra, i ara d'allòs, no? I ara els que venen no creixen tant. Llavors hem d'esperar un parell de generacions més perquè es torni a recuperar. I de fet, de...
de 4 a 5 anys cap aquí es va vivint, però molt i molt i molt i molt a poc a poc. Però cada any veiem un pensament, un pensament més gros. De fet, hem apujat la talla, que es contradiu amb el que ens dèiem, perquè si llavors una sardina era fèrtil als 11 centímetres, ara, com que no creix tant,
és fèrtil a 9 centímetres. I nosaltres ja l'hem posat a 12. Exacte. A veure, per teoria biològica o així, l'hauríem de poder agafar una mica més petit. Però li doneu aquest marge. Sí, sí, sí. I havíem començat, quan era 11, ja havíem tingut problemes, i ara en 12 ja no en tenim. Saps? Problemes, vull dir, perquè a vegades tenia la mida, o no tenia la mida, o el de 6, i ara en 12...
Doncs sembla, sembla, sembla que cada vegada tenim menys problemes perquè té més mida, saps? Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
Parlàvem ara del relleu, podríem dir, biològic, no? O de l'evolució biològica del mateix peix. En quant al relleu, un altre dels temes que sempre toquem, generacional de pescadors, m'has comentat que el teu fill ara continua a anar a mar. Com ho veus tu des de pare? No, no, el teu pare ho veus molt bé. A veure, jo sempre vaig dir que ell va...
Volia fer mecànic naval, d'allò, es va anar a l'Ammella, i no se n'acabava de sortir, però es va treure els títols que convenien per venir aquí, i va venir aquí ja, amb 16 anys va venir aquí. Que llavors encara, quan hi va anar allà, hi va anar amb 14 anys allà, a l'Ammella. I a 16 anys, doncs mira, ja va dir que volia anar a treballar, i...
Jo sempre ho deia, si no pot estudiar, abans que se'n vagi amb una altra banda que vingui cap a casa. I la veritat que anàvem molt bé, no?, perquè teníem una barqueta i d'això és quan va venir ell, quan ja ens començàvem a barallar, que ell ja...
ja es pensava que en sabia i ja discutia coses d'allò, amb la seva mare van dir, va, ens aliem l'amat del cap i fem una altra marca, perquè ell vagi un bun i jo vaig a l'ara. Perquè si no ens matarem, saps? Això són dues feines, independitzar-se a casa i independitzar-se a mar. Sí, sí, sí, saps? Però, bueno, mira, hem passat a empreses i treballs, però com més va, més bé ja hem passat...
Ja l'hem acabat de pagar i així. I anem fent, i anem fent. Lluís, hem xerrat una estona. Passat, present i futur, em podríem dir, fins on hem arribat ara. Doncs moltes gràcies per estar aquí a la Randa Mar. No vols parlar dels Tonyines?
Parlem de les tonyines. Aviam, parlem de les tonyines, si vols. Sí, parlem de les tonyines, que tu ja sé que ets una mica... Estàs una mica a favor a molts... Jo no estic una mica a favor. Clar, ara el problema el teniu amb les tonyines. Molt, molt, molt gros. Més de tot el que us pugueu pensar.
A veure, he anat 42 anys en mar. Algú d'he vist. Però el que he vist aquests últims anys...
No ho havia vist ningú, ni els més antics d'allò que està passant amb les toñines, ningú ho havia vist, que n'hi ha tantes i tantes i tantes i tantes i tantes. Diuen, vaig llegir l'altre dia, perquè no expliquen res, aquests, no expliquen res, diu, que gràcies a les mesures que han pres, diu, s'ha recuperat un 19%.
La mare de Déu. Si ho estudiessin de veritat, es posarien les mans al cap. És que passarà una cosa, que aquests peixos, a part d'espantant-se del peix, trencant-se a les xarxes i així, van menjant-se a dinar i xova. Però si van creixent, senyal que tenen per menjar. Si no, la xarxa tròfica no... Què passarà? Que no et preocupis. Ja l'acabaran. Ja l'acabaran.
No és que l'acabin tot, ni molt menys, però, cony, són tants i tindran poc peix, i què faran? Agafaran i s'aniran amb una altra banda. També les tonyines no són pas tontes. És que acabaran amb el peix i s'aniran ells. I aquests peixos estan menjant de tot, eh? S'estan fotent els calamans, les sèpies, les orades, alluvar-los... Els francesos, que els estudi més, com ja t'he dit, els han trobat hasta cria de tonyina.
A esta cria de tonyina els hi han trobat a l'estómac. Del vorassos que són. No tenen depredadors aquí al Mediterrà. Aquí no hi ha orques, no hi ha taurons. Ningú els ataca.
Clar, això és una cosa que haurien de rumiar-ho més. O permetre començar a ampliar cupos i ampliar... Exacte, exacte. Aquests dies estan mirant vídeos italians, els italians estan queixant de lo mateix. És que aquí, si volem menjar tonyina, l'hem de menjar de per tot menys d'aquí de la costa italiana.
Diu, tots els restaurants i tots els supes estan plens de tonyina, però no n'hi ha cap d'italiana, deien, no? Aquí ens passa el mateix. Un peix, que és una riquesa, perquè és una riquesa, i està per fer l'equiparança en terra, està passant el mateix. Varen protegir els porcs senglars i va ser un desgavell. Doncs aquí està, però multiplicat.
Perquè penseu que la sardina se reprodueix molt. La tonyina és igual. Té el mateix sistema reproductor que la sardina. Si la sardina deixa anar un millor d'ous, la tonyina deixa anar un millor d'ous. Però imagineu-se. Però la sardina tothom l'ataca. Tots els peixos ataquen la sardina i l'anxova, sobretot quan són alevins. Però la tonyina no l'ataca ningú. Ojo, eh?
Doncs aviam quina pot ser la solució, si més no, la gestió d'aquest tema. Aquesta és l'altra. Tornem a les administracions, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sempre, sempre. Però que estem, això, nosaltres no en podem vendre cap. Hem proposat de portar-los a terra i que els avainem i vagin per beneficència. Per una orella els hi va entrar i per l'altra els hi va sortir.
O sigui, que són tonyines mortes que agafem, que n'agafem moltes, mortes, perquè nosaltres... Les que són viues són les que te fan forats. Les que agafem són les que s'emboliquen. I llavors te pugen amb el peix, mortes i allòs, i així. O sigui, els atires, mortes. Bueno, això, esclar...
Jo dic, hòstia, que sóc pecador, que no sóc pas... No vaig pas a robar. Són accidentals, no en volem veure ni una, són accidentals. Però no, no ho entenen. I això del 19% és molta mentida. Si no n'hi ha 30 vegades més que no hi havia... El dia que van dir que paraven...
És... Bueno, si són... Un tema monogràfic per... Oi tant, que és un tema monogràfic. De totes maneres, és un dels altres, dels aspectes a canviar, uns altres dels canvis aquests que parlàvem abans també de tot plegat, i com també la pesca va canviant, evidentment, amb el temps, perquè l'entorn també evoluciona.
Moltes gràcies per ser-hi, per donar-nos aquesta perspectiva del canvi, de les coses que passen, de la teva experiència i tot plegat. I moltes gràcies per ser-hi aquí a Llops de Mar. Val, igualment. Vinga.
Fins demà!
L'agenda. Recte final del programa d'avui i el que volem fer, com sempre, és un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori durant aquest cap de setmana. Ja us avancem que tot ja està molt relacionat amb aquestes dates de Nadal que comencen o que han començat pràcticament a tots els municipis.
I una setmana més el que volem fer és començar el nostre repàs d'agenda per la Costa Brava, on ho tenen tot preparat, Sergi. Primer cap de setmana del mes de desembre, però ja ambaires totalment nadalencs. Tant és així que avui hem fet una agenda...
Una mica peculiar, un xic peculiar. Mira, primer de tot, els dies 5, 6 i 7 de desembre, és a dir, divendres, dissabte i diumenge, aquí a l'escala tenim la fira d'art contemporani Les Muses, amb un munt d'exposicions, actes, estudis particulars oberts al públic, on l'art modern i l'art urbà serà la protagonista.
Divendres, també, aquesta tarda, encesa de llums de Nadal a l'escala i a Cadaqués, per exemple. Per tant, una activitat també molt nadalenca per donar el tret de sortida. Tant dissabte com diumenge hi ha mercats de Nadal, la Port de la Selva, Sant Pere Pescador, l'Armentera i Castelló d'Empúries,
Un altre ingredient d'aquí a l'Empordà per Nadal són les quines. Aquest cap de setmana ja hi ha quines a Colera, Sant Miquel de Fluviar, Palau Saberdera, Darnius i Llers. Un altre ingredient de Nadal, les cantades de Nadales, en aquest cas a Cadaqués i a l'Escala, i els pessebres a Nevata i a Llançà. Va, que ja comencem a estar un xic empatxat ja abans de festes i us proposo dues activitats de natura. El diumenge, conèixer la duna continental de Torruella de Montgrí, en aquest cas amb una activitat que serà
instal·lació i revisió de les caixes nius, i el dilluns és la festa del voluntariat ambiental, en aquest cas els aiguamolls de l'Empordà. Doncs res, molt bon cap de setmana al llarg, ens hi tornem a trobar dimarts, a veure'm.
De la Costa Brava baixem al Delta de l'Ebre per conèixer les propostes que ens porta la cel. Si, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Tercera edició de la Fira de Nadal de Vilalba dels Arcs, amb un cap de setmana de parades de productes artesans, tallers infantils, espectacles i música nadalenca. El 6 i 7 de desembre a la Plaça de la Vila de Vilalba dels Arcs.
13a edició de la Fira de Nadal al nucli antic de Tibissa, amb dos dies de parades, animacions i activitats per a tota la família. Els carrers, carrerons i places del nucli antic s'ompliran d'expositors i un gran nombre d'animacions musicals i culturals, on s'hi podran trobar des de parades amb productes artesans quilòmetre zero, degustacions de vi, actuacions, fins a un repertori d'activitats per als més petits, com el tronc de Nadal i el bosc encantat, entre d'altres. El 6 i el 7 de desembre a Tibissa.
26a edició de la Festa de l'Oli de la Fatarella i mostra de productes artesanals i tradicionals, amb un cap de setmana de degustacions, visites guiades, tallers, música i activitats infantils, amb la producció de l'Oli com a protagonista. El 6 i el 7 de desembre, el nucli urbà de la Fatarella.
En el marc de les festes de Nadal, nova edició del Mercat de Nadal i mostra d'animals de granja de l'Ametlla de Mar, que oferirà un seguit d'activitats com tallers d'animació infantil, cantada de Nadales, xocolatada, tastos i maridatges, música, degustació de figues i borraines, entre d'altres.
Del 6 al 8 de desembre, al Parc del Bon Repòs de l'Ametlla de Mar. Experiència immersiva per a infants i famílies lo Port de Nadal. Un esdeveniment únic a les Terres de l'Ebre, en un recinte que es convertirà en un autèntic poblet nadalenc, amb espectacles itinerants, tallers infantils, zones de fantasia, dansa i jocs. Del 6 al 8 de desembre, al Pàrquing de les Escoles de Roquetes.
63. edició de la Fira de Mostres d'Amposta, amb quatre dies d'expositors sobre ramaderia maquinària agrícola i comercial d'arreu de les Terres de l'Ebre. La Fira continuarà oferint l'espai Ebre Events amb empreses dedicades als esdeveniments i també comptarà amb el BAC Experience. Del 5 al 8 de desembre a l'espai Fira l'1 d'octubre d'Amposta.
Nova edició de la Fira de Nadal als carrers del nucli antic de Tortosa, emparades pel voltant de la catedral on trobar-hi regals, artesania i productes de Nadal. A més, també hi haurà animació de carrer, tallers i activitats per a totes les edats. Del 6 al 8 de desembre als carrers del nucli antic de Tortosa. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
I ara volem anar cap a les costes del Garraf per saber què hi farem, Guillem. Doncs aquest cap de setmana el Garraf s'omple d'art, de memòria i d'un toc de Nadal. Així que comencem el repàs de l'agenda. Al Centre Cívic de la Geltrui trobaré una exposició preciosa i gratuïta, Un mar de dones. Una mirada diversa i plural sobre la presència femenina vinculada al mar a través de les fotografies que ha preparat l'arxiu comalcal del Garraf.
La podreu visitar fins al 12 de desembre. El plat fora s'entra una altra cop a Canyelles, on després de rebre més de 113.000 persones a la fira de Santa Llúcia el cap de setmana passat, Canyelles manté l'activitat nadalenca amb la celebració ara de la petita Llúcia. El municipi reobre per quart any consecutiu alguna de les propostes més destacades de la fira, pensades especialment per al públic familiar.
Una oportunitat per visitar dissabte i diumenge espais que el cap de setmana passat ja tenien llargues cues. I ara posem atenció aquest diumenge 7 de desembre, on és dia de portes obertes als museus de Vilanova i la Jotru. Museus com el Museu Balaguer o Campapiol tindran l'entrada gratuïta i amb visites guiades.
Nosaltres des d'aquí a Randamar volem posar el focus a l'Espai Far, un museu situat a l'emblemàtic Far de Sant Cristòfol que mostra el rei patrimoni marineu i la novi. L'entrada serà gratuïta de 10 a 2 amb visita comentada a les 11 del matí. I fins aquí l'agenda del cap de setmana. Ja ho veieu, el garraf, bull d'activitats i propostes per a tots els gustos. Acabem el nostre repàs d'actesies de veniments a les costes del Marès Mauriol.
Doncs mira, Marina, al Maresme, com a tot arreu, tenim fires de Nadal i celebracions que ja van plenament lligades a les festes. Però comencem per destacar que aquest cap de setmana és la festa major de Sant Nicolau, amb el grat de mar. La diada central és demà. A causa de la proximitat al mar i la importància de la marineria al poble...
Es va escollir Sant Nicolau, patró dels mariners, per acompanyar Sant Antoni Abad, advocat de les persones i les bèsties, en la protecció dels habitants dels perills de la terra i del mar. Durant els dies que dura s'organitzen moltíssimes activitats per grans i petits. Hi ha sessions de cinema, fira, del disc, tabalada, correfoc, concert jove, el mercat de Sant Nicolau, plantada i cercavila de gegants, també uns versots, que és poesia satírica,
espectacle teatral infantil, concerts i ball de festa major. Això ha malgrat. Però, per exemple, a Arenys de Mar, a la plaça de l'Església i un tram de la Riera, hi haurà la Fira de Nadal, serà diumenge i dilluns. Una cinquantena de parades conformen aquesta fira, que estarà complementada amb actuacions musicals. Hi haurà artesania, decoració i productes gastronòmics locals, activitats familiars i propostes per als més petits.
És una bona oportunitat per viure l'esperit nadalenc i fer les primeres compres d'aquestes festes. També a aquest pont hi ha mercat de Nadal a Sant Vicenç de Montal. L'esdeveniment se celebrarà els dies 6, 7 i 8. L'horari serà de les 10 del matí a les 9 del vespre, dissabte i diumenge, i de les 10 a les 6 al dilluns. Allà hi haurà productes de proximitat artesans i alimentaris, per exemple formatges, embotits, fruits secs, vins, caves, decoració nadalenca, figures de pessebre, també flors i plantes, regals, moda, complements...
A Caldes d'Estrac, l'Ajuntament presenta la programació de la festa major de Santa Llúcia i de les festes de Nadal 2025, un calendari farcit d'activitats culturals ludiques i tradicionals que ompliran el municipi d'Esperit Festiu i Nadalenc ja des de demà mateix, dia 6 de desembre, fins al dia 5 de gener.
El programa posa en valor els 50 anys de l'edifici de l'Escola Sagrada Família. Els seus alumnes han estat els encarregats de col·laborar en el disseny amb dibuixos relacionats amb les festes. En plan esportiva, en dedicar aquests dies es fa una nova edició de la Copa Mares Matabàsquet, la tretzena que enfrontarà clubs d'arreu del país en categoria mini de primer any, premini, masculins i femenins.
El torneig es juga els dies 6, 7 i 8. També a aquest pont l'organització és a càrrec del Club Bàsquet Tres Viles i la competició es reparteix entre els pavellons Nou i Antic de Sant Andreu de Llaneres i el pavelló Toni Sors de Sant Vicenç de Montal. I ja per acabar, el dia 8 dilluns, aquí a Arenys, l'associació Calerrita impulsa un any més la celebració de la Mare de Déu Fumadora, una tradició aranyenca que té lloc cada 8 de desembre.
Aquest any, però, l'activitat s'ha traslladat a la plaça de l'Ajuntament perquè coincideix amb la Fira de Nadal a la plaça de l'Església. La cita és a partir de les 5 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament i pels vols de les 8 hi haurà una gran fumera. És una celebració que recorda la plec que es feia per la Mare Déu, per la Puríssima, i on es permetia fumar a la Mainada.
Ara això ja no es fa, però sí que s'alaboren uns pots amb fum i una foguera que recorda aquesta tradició. Bé, Marina, ja veus que tenim un pont llarg, amb el Nadal ben present ja el tenim a tocar. Per tant, avui no us dic molt bon cap de setmana, sinó que molt bon pont i fins dimarts.
Doncs només ens queda dir així això, molt bon pont a tothom, aquells que els facin, perquè segurament que hi ha gent que no el pot fer, que passeu un gran cap de setmana de 3 dies. Nosaltres ens retrobarem dimarts a partir de les 4 de la tarda, com cada dia dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots aquí a Randamar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fill, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona acollirà la primera audiència memorial. Es tracta d'un acte pioner d'escolta, reconeixement institucional i reparació simbòlica dedicat a les víctimes i a les diverses generacions afectades per la Guerra Civil i la dictadura franquista. És la primera vegada que se celebra a la ciutat i a la demarcació. Deu testimonis tarragonins o vinculats amb Tarragona.
exposaran com van patir les conseqüències de l'alçament militar, el període revolucionari, la guerra civil i la dictadura franquista inclosa, la clandestinitat i la lluita per les llibertats. La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, diu que és una acció necessària i urgent. Són accions que són necessàries, que són importants i que...
vist el que estem veient i sobretot escoltant el que estem escoltant en els últims temps, accions com aquesta han esdevingut urgents de fer, també. Urgents. L'acte se celebrarà dimarts dia 9 a les 6 de la tarda a l'antiga audiència.
I l'Ajuntament de Tarragona, i en aquest cas amb el Departament d'Interior, han signat el conveni patrimonial per la creació de la comissaria de policia de proximitat compartida entre la Urbana i Mossos a Batestini. La nova comissaria s'ubicarà a la planta baixa de l'estació d'autobusos i ocuparà una superfície de més de 800 metres quadrats a Abril-Rius.
El conveni patrimonial entre les dues administracions estableix les fórmules de coordinació tècnica i jurídica necessàries per la gestió d'aquest espai compartit. L'alcalde, Rubén Viñuales, assegura que el conveni és un pas molt important perquè aquest nou equipament serà fonamental per oferir un servei de seguretat més proper a la ciutadania. I és que permetrà recollir denúncies i, segons recorda, es convertirà en punt de referència de les patrulles a peu al centre de la ciutat.
perquè aquest nou equipament, el que ha de ser és fonamental per oferir aquest servei de seguretat molt més proper a la ciutadania i que ens permetrà no només recollir denúncies, sinó que es convertirà en un punt de referència de les patrulles a peu del centre de la ciutat, que bé sabem que és una de les demandes més que legítimes de la ciutadania i que ja hem encetat.
Aquesta comissaria, com ja saben, és una aposta clara que tenim per la seguretat al centre de la ciutat, una de les parts, òbviament, més densament poblades, i, a més a més, amb un model diferent. Per altra banda, l'Ajuntament insta al Departament d'Interior a retornar a la planta baixa del carrer Doctor Mallafré 7, on actualment hi ha l'UAC dels Mossos d'Esquadra, un cop la nova comissaria de Batestini estigui operativa.
I els hotels de la ciutat són conscients que el pont de la Constitució no acostuma a ser de màxima ocupació, però confien a penjar el cartell de complet dissabte. El president de l'associació hotelera, aquí a Tarragona Ciutat, Javier Jornet, creu que la resta de dies arribarà...