Title:

Qualitat ambiental, pesca i costa catalana

## Visió general de l’episodi Episodi d’*Arran de Mar* estructurat en dues grans parts: **butlletí informatiu marítim i costaner** a la primera hora, i **reportatges i entrevistes de fons** a la segona. El fil conductor són el *mar*, el litoral català i la relació entre **medi ambient, activitat econòmica i vida quotidiana**. --- ## 1. Bloc informatiu de costa catalana ### 1.1. Costa Brava: ports i memòria marinera • **Concessió del Club Nàutic l’Escala**: el club vol una nova pròrroga de la concessió de la dàrsena esportiva que acaba el 2029. - Històric: concessió inicial el 1979, ampliada el 1999 per 30 anys. - El president Narcís Carreres defensa que el club és **motor econòmic local** i que ha apostat per *vela esportiva* i un model de club dinàmic, sense ànim de lucre però en instal·lacions de titularitat pública (Ports de la Generalitat). • **Calendari solidari de mariners de Cadaqués**: - Projecte del fotògraf José Ignacio Píriz, idea d’un jove pescador (Samu). - 12 retrats de “llops de mar” en clau d’**emoció, humor i solidaritat**, per recaptar fons per a l’hospital residència de Cadaqués. - Participació del pintor Danilo Fernández i del col·lectiu CREA; venda del calendari (15 €) i rifa solidària del quadre. ### 1.2. Terres de l’Ebre: educació al riu i gastronomia marinera #### 1.2.1. Projecte educatiu *Los Rius Ens Mou* • Més de **800 alumnes de 13 centres** participen en activitats de **rem i navegació pel riu Ebre**. • Objectius principals: - Apropar infants i joves al riu com a **espai identitari i ecosistema clau**. - Conèixer flora, fauna i patrimoni fluvial (torre de la Carroba, font del Quinto, pedrera, canals…). • Participació institucional: IDC, Departament d’Educació, Federació Catalana de Rem, Secretaria General de l’Esport. • Efecte a llarg termini: molts alumnes acaben incorporant-se a **clubs de rem** del territori. #### 1.2.2. Jornades gastronòmiques a l’Ametlla de Mar • Es presenta l’**Agenda Gastronòmica 2026** amb quatre grans blocs clàssics, orientats a la **promoció de la cuina marinera**: - Jornades de la **Galera de les Terres de l’Ebre** (febrer–març). - Jornades de la **Tonina Roja del Mediterrani** i *Ruta de la Tapa Roja* (abril), lligades a la festa Tuna Race Balfegó. - Jornades dels **fideus rossejats** i mostra de vins de la DO Terra Alta (maig–juny). - Jornades del **peix de llotja i la rossejat** (octubre), amb la quarantena diada del rossejat. • L’Agenda es consensua amb bars i restaurants; la gastronomia es consolida com a **eix turístic estratègic**. ### 1.3. Garraf i Maresme: gestió de residus i promoció nàutica #### 1.3.1. Neteja i residus a Vilanova i la Geltrú • Nou **contracte integrat de recollida d’escombraries i neteja viària** (8 anys, ~100 M€) amb Valoriza com a candidata principal. • Millores destacades: - Renovació **integral de contenidors i camions**. - **Equip específic** per a la neteja de platges amb maquinària pròpia. - Fins a 20 nous operaris i servei de neteja de pintades. • Model de recollida: - **Porta a porta per a comerç i restauració**. - Es descarta, de moment, contenidors intel·ligents amb identificació d’usuari per a l’ús domèstic. • L’alcalde Juan Luis Ruiz remarca la voluntat de **lideratge municipal** fora de la mancomunitat i de trencar amb anys de servei “precari”. #### 1.3.2. Gran Premi Principat d’Andorra de Vela a Arenys de Mar • El Club Nàutic d’Arenys acull el **Gran Premi Principat d’Andorra de la Vela**, organitzat amb la Federació Andorrana de Vela. • Participació estimada: **250–300 embarcacions** (Optimist, ILCA, 420, Europa…). • Mònica Azón el defineix com **“la gran festa de la vela catalana”**: - Andorra té federació pròpia des de Barcelona 92, però recorre a Arenys per manca de mar. - Impacte visual fort: la costa plena de veles, amb recomanació de gaudir tant de la regata des de lluny com de l’ambient a terra. #### 1.3.3. Joc de taula *Mataró Pam a Pam* • Joc local de preguntes i proves creatives sobre **història, cultura, comerç i natura de Mataró**. • Característiques: - 180 targetes de preguntes (art i cultura, comerç i ciutat, natura i entorn). - Mecàniques variades: respondre, fer mímica, dibuixar. • Funció: eina lúdica i pedagògica per **enfortir identitat local** i com a regal de Nadal. • Forma part d’una col·lecció de jocs dedicats a altres ciutats catalanes. ### 1.4. Costa Daurada i Tarragona: emergències climàtiques i cultura #### 1.4.1. Inundacions al barri de la Mora (Tarragona) • Es compleix **un any dels aiguats del 4 de novembre 2024**, que van afectar uns 150 habitatges i garatges al barri de la Mora (prop del Riu Francolí). • Situació actual: - En marxa el **dipòsit antidesbordaments**, però el veïnat exigeix **més actuacions** al barranc i al canal. - S’havia creat una **comissió tècnica interadministrativa** (Ajuntament de Tarragona, altres municipis, Generalitat, Estat, veïns i entitat ambiental La Sínia), però encara no s’ha reunit i es percep com massa política i poc tècnica. • Propostes veïnals: - Neteja del canal i actuació integral al barranc. - Aprendre d’exemples com Alcanar, que ha impulsat taules tècniques i mesures pioneres. • Acció reivindicativa: vermut popular per reclamar **resiliència real** davant de futures DANAs. #### 1.4.2. Festival REC i cicle *Fem Soroll* a Tarragona • El Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) impulsa el cicle **Fem Soroll**, quatre projeccions al CaixaForum Tarragona. • Objectiu: **transformar silenci en diàleg** i donar veu a realitats silenciades a través del cinema. • Geografies de les pel·lícules: de Gaza a Bilbao, passant per Bielorússia, Rússia i el París del Maig del 68. #### 1.4.3. Temps i trànsit • Informació marítima: mar de fons residual però tendència a **mar ajol / bassa d’oli** al matí, amb reforç del vent de sud a la tarda (maró a la Costa Brava). • Trànsit viari: accidents a la C-14 i A-2, retencions a C-58, C-33, AP-7, B-30 i a la Ronda Litoral de Barcelona. --- ## 2. Entrevista: contaminació industrial al Camp de Tarragona ### 2.1. Celnet i la inacció institucional Entrevista extensa amb **Adrià Pallejar**, portaveu de la plataforma *Celnet*, sobre la **qualitat de l’aire al Camp de Tarragona** i el Polígon Petroquímic. • Punt de partida: tres informes de **universitats catalanes** que demostren que: - Hi ha **contaminació crònica** de compostos tòxics i cancerígens (especialment *benzè* i *1,3-butadiè*). - La **Generalitat té eines legals i tècniques** per regular millor, però no les aplica. > "Si no es fa, és per inacció i per falta de voluntat política." ### 2.2. Problemes de fons: normativa insuficient • El benzè està regulat **només amb mitjanes anuals** (uns 2 µg/m³), fet que **dilueix episodis punta** de contaminació (100–200 µg/m³). • El *1,3-butadiè* **no té cap límit legal** a Catalunya, tot i ser reconegut com a compost *cancerigen*. • Conseqüència: episodis greus però curts **resulten “legals”** perquè s’amortitzen a la mitjana anual. ### 2.3. Full de ruta proposat per Celnet Celnet defensa tres eixos: **control, legislació i sancions**. 1. **Control** - Ampliar i millorar la xarxa pública de vigilància de la qualitat de l’aire. - Instal·lar equips de mesura ja comprats i **enguany emmagatzemats** per la Generalitat. - Monitorització **contínua i transparent**, amb dades consultables per la ciutadania. 2. **Legislació específica per al Camp de Tarragona** - Aprovar una **Llei de qualitat atmosfèrica** catalana que: • Fixi límits per al *1,3-butadiè* i revisi el benzè. • Defineixi **valors màxims per períodes curts** (4 h, 8 h, 24 h) per captar episodis. - Basar-se en referències d’altres països (Canadà, Anglaterra, Nova Zelanda i altres). 3. **Règim sancionador efectiu** - Integrar els nous límits a les **autoritzacions ambientals integrades** de les empreses. - Sancionar els **superaments puntuals** d’episodis, i no només els incompliments anuals. - Garantir que les sancions incentivin **canvis reals** i millores tecnològiques. ### 2.4. Estat de les relacions amb l’administració • Celnet denuncia **reunions escasses i poc productives** amb la Regidoria de Medi Ambient i el departament competent. • Malgrat les mocions aprovades al Parlament i els equips comprats, no s’han fet els passos clau: - **No s’han instal·lat** els nous sensors. - No s’ha avançat en la **nova normativa**. • També reclamen un **gran estudi de qualitat de l’aire a Tarragona ciutat**, pendent de desplegar per traves burocràtiques i manca de voluntat. --- ## 3. Cultura popular i identitat marinera: gegants de Palafrugell ### 3.1. Els gegants Pitu i Lluna • Entrevista a **Bruno**, membre de la colla gegantera de Palafrugell. • La parella de gegants representa la **llegenda de la creació de l’Empordà**: - *La Lluna*: sirena que simbolitza la **Mar Mediterrània i la Costa Brava**. - *En Pitu*: pastor que baixa des del Ripollès fins a la costa; s’enamoren i “funden” l’Empordà. • Figures creades el 1986 per Josep Puig i reconstruïdes després pel taller Ventura & Hosta. • Relació amb altres colles: “cosins germans” dels gegants de Roses amb la mateixa temàtica. ### 3.2. Patrimoni, relleu generacional i nova figura • La colla també compta amb **capgrossos d’oficis** (tapers, pescadors, surers, pirates…) que evoquen el teixit econòmic de Palafrugell. • Moment actual: - Reimpuls de la colla gegantera després de gairebé 20 anys d’absència. - Ja són una **cinquantena de membres** (músics, portadors, ajudants). - Bon estat de salut i capacitat per fer sortides arreu de Girona i Barcelona. • Novetat: presentaran el **primer fill de Pitu i Lluna**, un gegantó amb trets heretats del pare; es triarà el nom en votació popular durant la festa de Sant Martí. • Reflexió sobre joventut i cultura popular: Bruno, adolescent, anima altres joves a sumar-se a colles de **cultura tradicional** com a espai de convivència, festa i identitat. --- ## 4. Segona hora: crisi del sector pesquer i gestió de residus ### 4.1. Vilanova i la Geltrú: els pescadors “tornen a dir prou” Entrevista amb **Jaume Carnisser**, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. #### 4.1.1. Context: gestió de dies de pesca i normativa europea • L’any anterior el sector va aconseguir ampliar els dies de pesca d’arrossegament de **27 a ~130 dies** després de fortes mobilitzacions. • El Ministeri i la Secretaria General de Pesca es van comprometre a: - Reformar el reglament de pesca, incloent el **benchmarking** i nous criteris de gestió. - Treballar en un termini de **sis mesos**, ja superats sense resultats. #### 4.1.2. Queixes principals del sector • **Absoluta manca de respostes**: - Ningú sap quants dies de pesca queden ni si es podran “agafar dies” de l’any següent. - Incertesa sobre **atur i vedes**: si es para ara, pot faltar prestació per a la veda de febrer-març. - En reunions amb federacions catalana i espanyola, l’administració respon sistemàticament: *“no ho sabem”*. > “Aquí no s’ha bellugat ningú… no sé què dir-li a la meva gent a la reunió de la tarda.” • **Pressió sancionadora vs. inacció reguladora**: - El Ministeri és molt àgil posant **multes**, però lent definint normes i solucions. - El sector es planteja la **desobediència civil** (sortir a pescar igualment) com a única sortida. #### 4.1.3. Altres problemes pendents • **Tonyina** i captura accidental: - A l’encerclament i altres arts, quan apareixen tonyines perseguint sardines i seitó, moltes moren al xarxó. - Els pescadors estan obligats a **llençar-les al mar**, tot i estar ja mortes, perquè no poden legalment desembarcar-les. • **Desigualtats territorials**: - Andalusia gaudeix d’una regula­ció més laxa (més hores de feina, possibilitat de treballar festius nacionals), i això es percep com una competència deslleial. • **Importacions de peix d’altres països**: - Es denuncien productes pescats amb **arts prohibides a Espanya**, que igualment entren al mercat sense aranzels ni controls diferencials. ### 4.2. L’Ampolla: reciclatge i reducció de la taxa de residus Entrevista amb **Francesc Arasa**, alcalde de l’Ampolla. #### 4.2.1. Obligació europea i resposta local • Normativa europea: la taxa de residus ha de **cobrir el 100 % dels costos del servei**. • El 2025 l’Ampolla ja va haver d’apujar la taxa perquè l’Ajuntament assumia uns **200.000 € de dèficit** anual. • Ara, gràcies a: - **Millora del reciclatge**. - Rebaixa prevista de costos del COPATE (30–40.000 € menys). - Nova taxa específica per als **habitatges d’ús turístic** (uns 640 HUTs). …l’Ajuntament anuncia una **rebaixa general del 5 %** a llars i comerços. #### 4.2.2. Millores en recollida selectiva • L’Ampolla és **pionera** des de fa més d’una dècada en: - Porta a porta de **cartró, vidre i envasos** per a comerços i restauració. - Recollida selectiva de **fracció orgànica dels grans productors**. • Resultats: - Recollida selectiva global del **60 %**, per sobre de l’objectiu europeu i català (55 %). - Percentatge d’impropis en orgànica global del **18,7 %**, però només **4–5 %** a la restauració. • Clau econòmica: menys tones de **resta** a l’abocador i menor cost de cànon (que ha pujat de 41 a 71 €/tona en pocs anys). #### 4.2.3. Habitatges d’ús turístic i equitat fiscal • Fins ara pagaven **com una llar normal**, tot i funcionar com a negoci. • S’introdueix una **quota addicional d’uns 30 €** per HUT, equiparant-se a models d’altres municipis turístics. • L’alcalde remarca que la mesura no ha generat queixes destacables i que respon al **principi qui contamina/paga**. #### 4.2.4. Reptes de futur • Millorar encara més la **qualitat del reciclatge domèstic**, sobretot en orgànica. • Estudiar nous sistemes: - Contenidors amb **targeta identificativa**. - Sistemes **incentivadors i/o penalitzadors** per premiar qui recicla bé i encareix qui no ho fa. • Arasa subratlla que les decisions s’hauran de prendre **coordinadament** a través del COPATE. --- ## 5. Campanya oceanogràfica Porcupín (Gran Sol – Atlàntic Nord) Entrevista (en castellà) amb **Francisco Baldó**, investigador de l’IEO-CSIC, sobre la campanya **Porcupín** al calador atlàntic de Gran Sol. ### 5.1. Objectius i metodologia • Campanya de **38 dies en alta mar** (11 de setembre – 18 d’octubre) amb vaixell d’investigació.* • Finalitat principal: - Obtenir **dades independents de la flota comercial** sobre l’estat de poblacions de: • Merluza (lluç) • Rapes • Cigala • Gallos (peixos plans) • Metodologia: - Pesques **estandarditzades d’arrossegament de fons**, distribuïdes en estrats de profunditat. - Avaluació d’**índexs d’abundància** i estructures de talla. - Recollida de mostres biològiques (creixement, reproducció, dieta, etc.). ### 5.2. Resultats preliminars • El calador estudiat mostra, en general, **força estabilitat** en abundància d’espècies comercials. • Es detecten fluctuacions a llarg termini, però sense canvis bruscos recents: - La **merluza** va baixar cap al 2014, ara s’observa **lleu recuperació**. - La **cigala** s’està recuperant bé, gràcies a vedes i mesures de gestió. • S’observa un **màxim històric anecdòtic** d’un tauró opportunista (Galeus melastomus), sense implicacions greus. ### 5.3. Canvi climàtic i desplaçament d’espècies • L’equip constata canvis en la **composició específica**: - Espècies pròpies de **climes més càlids / tropicals** apareixen més al nord. - Espècies de zones fredes es desplacen cap a latituds més altes. • Interpretació: conseqüència directa del **escalfament global dels oceans**. • A curt termini, no es considera crític per a merluza, cigala o rapes (espècies amb àmplia distribució), però sí preocupant per a l’**equilibri dels ecosistemes** i espècies més especialitzades. ### 5.4. Importància del calador i coordinació europea • El calador Porcupín, al nord del Gran Sol i dins la ZEE irlandesa, és: - Una àrea **molt rica en nutrients** per la seva estructura de *muntanya submarina* i corrents ascendents. - Històricament clau per a la **flota gallega** des dels anys 60. • La campanya s’emmarca en un **programa europeu coordinat** (CIEM/ICES) que cobreix tot l’Atlàntic nord-est. • Les dades de Porcupín alimenten els **assessoraments científics** que fonamenten les quotes de pesca i mesures de gestió a la UE. --- ## 6. Fil conductor i idees clau de l’episodi ### 6.1. Mar, territori i governança • L’episodi posa de manifest una **interdependència constant** entre: - Activitat econòmica (pesca, nàutica, turisme, gastronomia). - Gestió pública (contractes de neteja, regulació ambiental, planificació de residus). - Impactes ambientals (contaminació atmosfèrica, inundacions, canvi climàtic als oceans). ### 6.2. Participació ciutadana i pressió social • Plataformes com **Celnet**, associacions veïnals (la Mora) i confraries de pescadors exerceixen una **pressió crucial** per canviar polítiques públiques. • El cas de l’Ampolla mostra que **implicar la ciutadania** en el reciclatge pot traduir-se en **beneficis econòmics directes** (rebaixa de la taxa). ### 6.3. Cultura i identitat com a eix transversal • Des dels **calendars solidaris de pescadors** fins als **gegants de Palafrugell** o el **REC** a Tarragona, la cultura apareix com a eina per: - Donar **visibilitat** a la vida marinera i a la memòria col·lectiva. - Enfortir la **cohesió social** i l’orgull de territori. En conjunt, l’episodi articula una mirada àmplia sobre la costa catalana i atlàntica: **des de la qualitat de l’aire al Polígon Petroquímic i la crisi dels pescadors, fins a la festa de la vela, el reciclatge municipal i l’ecosistema cultural i festiu lligat al mar.**

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa Brava', 'Delta de l’Ebre', 'Costa Daurada', 'Vilanova i la Geltrú', 'Arenys de Mar', 'Mataró', 'Barri de la Mora', 'Inundacions', 'Qualitat de l’aire', 'Camp de Tarragona', 'Polígon Petroquímic', 'Celnet', 'Benzè', '1,3-butadiè', 'Pesca d’arrossegament', 'Confraria de pescadors', 'Gran Sol', 'Campanya Porcupín', 'Merluza', 'Cigala', 'Canvi climàtic', 'Recollida de residus', 'Recollida selectiva', 'Porta a porta', 'Habitatges d’ús turístic', 'L’Ampolla', 'COPATE', 'Jornades gastronòmiques', 'Ametlla de Mar', 'Gegants', 'Palafrugell', 'Cultura popular', 'Vela esportiva', 'Club Nàutic l’Escala', 'Cadaqués']