Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dilluns 3 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem amb la plataforma Celnet sobre la qualitat de l'aire. Descobrirem uns nous més gegants del nostre mar.
Parlarem també amb els pescadors i les seves problemàtiques. Coneixerem com funciona la taxa de residus al Delta de l'Ibre i acabarem el programa d'avui sabent exactament què és això de la campanya Porcupín que es fa en aigües d'Irlanda. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Ranamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bé, moltes gràcies, bona tarda i bona setmana per tots. Bona setmana. Has vist? Pim, pam, pum, la cadira de ton. Sí, ahir vaig anar a la platja, vaig estar a la platja, vaig ficar les botes a l'aigua i...
Està freda ja, eh? Les cames no, les potes. Les potes. Tinguem-ho en compte, per si de cas, si algú té dubtes... Les potes. Bé, deixa'm felicitar totes les Sílvies, que ens estiguin sentint. Per què? Avui és el seu sant. Felicitats, llavors, felicitats, Sílvia. Abans, totes les Sílvies del món. Jo és que els sants no els domino, això els domina més en Sergi Corral que jo. Sergi Corral, gràcies pel sant. Ah, no, que és el meu. Però això, felicitats, eh? Moltes gràcies.
Felicitats, Sílvia. Gràcies, gràcies. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.Cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Moltes felicitats, Sílvia. Gràcies. I no res... Tens una Sílvia al curs, també.
Què? Que tens una altra Sílvia tu per aquí, no? No, no. Tu ets l'única des de Tarragona. Aquí no en tinc. Per això que ho has dit tu, que si no no ho hauria sabut que eres Santa Sílvia.
I no res, aquí de dilluns comencem la setmana amb ganes i amb força. Comencem setmana i comencem més, més de novembre ja, això passa volant. Sembla que fa dos dies, era agost i ja estem al novembre. Tres dies i Nadal. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs prop de bé. Mira, Sílvia, haurem de buscar algun aiguat del dia 3 de novembre? Aviam si trobes algun aiguat per batejar-lo amb el teu nom. Però fort, eh? Ja ho veuràs, eh? Això ja ha tornado i tot, eh? Marxa total, eh? D'aquells de 100 litres mínim. Com diu un amic meu, por lo menos. L'any passat, fa un any, hi va haver un aiguat a Tarragona, a la Mora, al barri de la Mora, allà costat Arran de Mar, mai millor dit, els va deixar bastant inundadets
És veritat, eh? Ja el tenim. Si va ser el 3 de novembre ja el tenim. Jo diria que va ser el 3. Hauria de confirmar que no fos el 2. Però diria... Feu recerca climàtica, va. Exacte, després en fem. Jo ara mateix em va una mica malament. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda. Com estàs? Bona tarda, Marina. Bona tarda, companys. I bé, primer de tot, felicita la Sílvia. Sílvia, felicitats. Gràcies.
I res, aquí, que arrencant setmana ja, una setmana més arran de mar, i com bé dius ja, 3 dies i Nadal. 3 dies i Nadal. Valtros quedeu-vos amb això, 3 dies, i ens estaríem dient adeu-adeu per Nadal. Vinga, va, deixem el Nadal. També hi ha l'Oriol Leo des de Ràdio Aranji, que us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el Club Nàutic, l'Escala, vol prorrogar la concessió per gestionar la darsena esportiva que s'acaba a finals del 2029, Sergi.
Doncs sí, la Junta Directiva del Club treballa per renovar la concessió, aquesta que comentaves ara mateix. La concessió inicial parteix de l'any 1979 per un període administratiu de 20 anys, un període inicial amb l'objectiu de construir i exportar la instal·lació. El desembre del 1999 s'aprovava una pròrroga de 30 anys que va incloure l'ampliació i remodelació de la darsena, una concessió que ara s'acaba el 29 de desembre de l'any 2029.
Des de la Junta Directiva es vol demanar una nova pròrroga d'aquest contracte, tot treballant en la millora d'instal·lacions i serveis. Una pròrroga emparada per la gestió feta fins ara en tots els vessants. Escoltem Narcís Carreres, que és el president del Club Nàutic L'Escala. Bé, la situació en general del Club Nàutic és estable. Des del punt de vista som 550 socis, som una concessió.
Evidentment aquesta concessió s'acaba, ens queden 4 anys, estem negociant en aquests moments una possible pròrroga, perquè evidentment nosaltres no estem a casa, però fem les obres i mantenim i portem la gestió, però estem tranquils, estem tranquils perquè hem apostat per la vela esportiva, hem apostat per l'esport i tenim un club endreçat i que és un motor econòmic pel poble al llarg de l'any, de molta gent,
de proximitat, digui-li de Perpinyà, de la Garrotxa, que l'hivern menen a veure les embarcacions, i és un club dinàmic, i que segueixis. El Club Natri i l'Escala, recordem, és una associació esportiva privada sense nit de lucre, i les instal·lacions, però, són de titularietat pública a través dels ports de la Generalitat. José Ignacio Piri retrata els mariners de Cadaqués en un calendari solidari.
Ho fa a partir d'una idea sorgida del pescador més jove del poble, en Samu. El fotògraf José Ignacio Píriz ha creat un projecte que combina emoció, humor i solidaritat, un calendari amb 12 retrats d'aquests mariners icònics que es posarà a la venda per recaptar fons per a l'hospital residència de Cadaqués. El projecte s'ha gestat al llarg de tot l'any amb més de 600 fotografies preses en sessions que buscaven trencar amb la rigidesa habitual del retrat, mostrant els llops com mai s'havien vist fins ara.
Han estat els mateixos pescadors que han acabat escollint les fotografies. A més, la portada al calendari és obra del pintor Danilo Fernández, que és també de Cadaqués, que ha portat la seva versió artística de forma altruista. Aquesta peça serà exposada a la Societat L'Amistat i es rifarà durant les festes nadalenques amb bulletes a només dos euros, perquè tothom pugui participar-hi. El preu d'aquest calendari és de 15 euros. El projecte compta amb el suport del CREA de Cadaqués...
l'associació d'artistes locals que ajudaran en la promoció i venda del calendari dins dels comerços del poble. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Més de 800 alumnes aprenen a remar i navegar. Amb los rius ens mou cel.
Simarina, més de 800 alumnes de 13 centres educatius de les Terres de l'Ebre participen en la tercera edició de Los Riu Ens Mou. La directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, Viviana Porres, explica que és una activitat que vol donar a conèixer el riu, el seu entorn i la seva història a partir de la navegació i la pràctica del REM.
El que fem és apropar, com ja he dit, aquesta activitat de rem als xiquets i xiquetes de les Terres de l'Ebre perquè coneguin aquest entorn natural que modela les comarques de les Terres de l'Ebre i poden conèixer de prop la flora i la fauna del nostre riu.
La iniciativa és un projecte transversal que compta amb la participació de diferents departaments de la Generalitat i la Federació Catalana de Rem. La presentant territorial de l'esport, Montse Pegueroles, remarca que el projecte promou la pràctica esportiva.
Un projecte transversal en el que el Departament d'Educació, juntament amb l'IDC, amb la Federació Catalana de Rem i el Departament d'Esports, el que represento, doncs volem promoure el coneixement d'un esport com el Rem, de la navegació pel riu, de tot l'entorn que els joves es troben en el nostre territori. Un riu que forma part de l'entitat de les Terres de l'Ebre.
La setmana passada va ser el torn dels alumnes de l'Institut Berengue IV d'Amposta. El director tècnic del Club Nàutic d'Amposta, David Morales, explicava que prèviament els alumnes han treballat una unitat didàctica a classe.
Ja han treballat prèviament en una unitat didàctica sobre el riu i tot això. Avui, presencialment, podran veure tot el que és la fauna, passaran per la torre de la Carroba, la font del Quinto, el que és la pedrera, descargues del canal que hi ha... Bàsicament, tot aquest tram, que és un tram bastant divertit,
Des de la Federació Catalana de Rem, el seu president, Paco Paz, afirma que molts alumnes acaben vinculats a diferents clubs de rem del territori després de participar en aquesta activitat.
Molts dels xiquets que ara passaran per aquí o xiquetes que passen per aquí, al final molts fan cap a un club que està desenvolupant aquesta activitat des de Flits hasta del Tebre. Una experiència enriquidora que contribueix al fet que el riu Ebre deixi de ser el gran desconegut entre els més petits.
Les quatre jornades gastronòmiques habituals a la Metlla de Mar no fallen a l'Agenda 2026. L'Àrea Municipal de Turisme de la Metlla de Mar ja ha fet pública l'Agenda Gastronòmica de cara a este 2026, en la qual es mantenen les jornades i diades gastronòmiques habituals destinades a la promoció de la gastronòmia marinera i considerades com un dels principals atractius turístics de la vila.
La primera activitat de l'any seran les dotzenes jornades de la Galera de les Terres de l'Ebre, organitzades junt amb les Viles Marineres, que començaran el dia 6 de febrer i s'allargaran fins al 8 de març. Estes jornades s'organitzen conjuntament amb la resta de Viles Marineres de la costa de l'Ebre, com l'Ampolla, la Ràpita i les Cases d'Alcanar, sota la coordinació del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Terres de l'Ebre.
Del 10 al 19 d'abril tindran lloc les 14 jornades de la Tonina Roja del Mediterrani i la ruta de la Tapa Roja. Dins d'estes jornades s'ha previst els dies 11 i 12 d'abril la diada de la Tonina Roja que coincidirà amb la celebració de la Tuna Reis Bafelgó.
Les jornades dels fideus rosejats seran del 29 de maig al 7 de juny amb la celebració de la trentena diada dels fideus rosejats i la mostra de vins de O Terra Alta el 31 de maig. L'agenda gastronòmica de la Metlla de Mar clourà amb les 14 jornades del peix de la llotja i la rosejat, que tindran lloc del 9 al 18 d'octubre, destacant la quarantena diada de la rosejat programada el 18 d'octubre.
L'àrea municipal de turisme consensua l'agenda gastronòmica amb els bars i restaurants del municipi. Anem ara fins les costes del Garraf. Vilanova porta a aprovació el nou contracte de la neteja que contempla la creació d'un equip específic per la neteja de les platges. Carles.
Doncs sí, Valoriza és l'actual empresa que ofereix el servei de la recollida d'escombraries i és qui ha presentat la proposta per poder gestionar tant aquest servei com també el de la neteja viària, ara a càrrec de la companyia d'aigües i serà durant els propers vuit anys. De fet, la licitació fusionarà tots dos serveis en un sol contractat tal com es va fer ara fa 15 anys. El desplegament total del servei podria allargar-se fins a deu mesos quan ja funcionaria al 100%.
Algunes de les millores que incorporarà la nova licitació seran la renovació total de la flota de camions d'escombraries i de contenidors, la creació d'un equip específic per la neteja de platges, la contractació de fins a 20 nous operaris per la neteja viària i la neteja de pintades amb façanes. Escoltem a Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Jaltruc.
La neteja de les platges tindrà un personal propi de neteja de platges amb una maquinària pròpia, la neteja de la ciutat tindrà el seu personal amb una maquinària totalment també nova, més baldejadores, amb maquinària moderna i molt més òptima que la que tenim ara mateix. I perquè fa la recull de la brossa exactament igual. Renovaran tots els contenidors, contenidors...
tots nous, accessibles, amb una maquinària, amb unes màquines també, amb uns camions completament també nous, no?
La recollida de les escombraries serà porta a porta en comerços i restauració. De moment pel que fa a la brossa domèstica, Vilanova descarta el sistema de contenidors amb sistema d'obertura mitjançant identificació d'usuari, desmarcant-se així del que fan altres ajuntaments de la comarca que tenen el sistema de recollida gestionat per la mancomunitat.
Nosaltres no estem en la recollida de la mancomunitat, tenim un servei propi, perquè Vilanova és el tru, que és una ciutat amb 72.000 habitants, la ciutat més gran, en diferència en nombre de població de tota la mancomunitat, i per això tenim un servei propi que també volem liderar i gestionar des del propi ajuntament. I ara l'objectiu que tenim és la posada en marxa el nou servei de la recollida de la brossa i la neteja viària,
que canviï radicalment la percepció i la realitat que podem tenir a la ciutadania del que és un servei precari que no funciona.
L'adjudicació del nou servei de recollir a descombraries i neteja viària suposarà posar fi a un llarg període de pròrrogues forçoses que va començar el 2018 i també permetrà veure millores en tots dos àmbits de la ciutat. Aquest nou contracte és un dels més importants de la ciutat. Es calcula que tindrà un cost de 12 milions d'euros anuals, en total 100 milions d'euros pels seus 8 anys de durada.
Anem ara cap a les costes del Maresme. Els dies 8 i 9 de novembre, el Club Nàutic d'Arenys de Mar acull el Gran Premi Principat d'Andorra de la Vela, una competició que portarà davant la costa d'Arenys entre 250 i 300 desembarcacions de totes les categories. Carles.
Oriol. Efectivament, fa més de 5 anys que la Federació Andorrana de Vela es culla el Club Nàutic d'Arenys de Mar com a seu del Gran Premi, ja que per motius obvis no ho poden celebrar en territori andorrà. Aquesta unió amb el País dels Pirineus portarà a Arenys embarcacions, ILCA, Optimis, 4-20, Classe Europa, moltes. Mònica Azon, directora esportiva del Club Nàutic d'Arenys, ho ha definit com la gran festa catalana de la vela.
que molta gent dirà, ostres, els andorrans fan una prova de vela, doncs sí, des de Barça 92 tenen una federació pròpia, la Federació Andorrana de Vela, i han triat la nostra vila ja des que estem, ja pràcticament jo crec que ja és el sisè any o setè any que estem organitzant el Gran Premi d'Andorra, i al final és com la gran festa de la vela catalana, perquè tindrem des dels òptimis, els Ilques, els 4-20, els Europes,
No és una prova puntual, però sí que és una prova que a la gent li encanta venir. Serà un espectacle molt visual i plàstic on la costa d'Arenys de Mar s'omplirà de veles. Mònica Azón reconeix que seguir una regata de vela és molt més complicat per a l'espectador, ja que no es pot estar a prop dels esportistes, però tot i això, veure-ho de lluny diu que també és agradable.
Jo crec que al final no és com el mateix que seguir un partit de futbol o de bàsquet, perquè realment veus veles, van amunt i avall i no pots distingir quin competidor és ni de quina població és el que està competint, però jo crec que al final el paisatge, el skylight que et dona el que vius tu quan estàs a la villa o estàs, potser, durant un passeig per la serrada del litoral,
veure que tot el nostre territori està ple de velas, jo crec que és molt maco. Mònica Azón recomana també gaudir de l'ambient a terra, previ a les regates, amb tots els vaixells ja preparats i els equips fent els darrers retocs per competir amb les màximes garanties.
Els aficionats als jocs de taula i els amants de Mataró tenen un nou repte. L'editorial Mediterrània ha llançat el joc de taula Mataró Pam a Pam, una proposta pensada per divertir-se amb família o amb els amics, tot posant a prova els coneixements sobre la ciutat, la seva cultura, la seva natura i les seves tradicions més arrelades.
Exacte, Marina. El joc, recomanat a partir de quatre jugadors i amb una durada aproximada de 40 minuts, inclou 180 targetes de preguntes dividides en tres categories, art i cultura, comerç i ciutat i natura i entorn. En cada partida, els participants hauran de respondre a qüestions, fer mímica o dibuixar per avançar pel tauler. Es pot jugar per equips o de manera individual, cosa que el fa ideal per reunions familiars o per trobades amb amics.
Entre les preguntes que hi apareixen n'hi ha de tant variades com, per exemple, en quin any es va inaugurar el ferrocarril entre Barcelona i Mataró, quina riera desemboca a la platja del Callau o quin nom rep el correfoc de la nit boja. També hi ha proves creatives com dibuixar l'estàtua de Sant Sebastià o fer mímica de personatges i elements tan mataronins com en robafaves o el grup musical Detallets.
El joc, que es ven per 35 euros, inclou dins la capsa 16 fitxes, un dau, 180 targetes, un taulell i les instruccions. A més, el de Mataró forma part d'una col·lecció de jocs que l'editorial mediterrània ha dedicat a diferents ciutats catalanes, municipis com Manresa,
Teresa, Igualada, Sabadell, Reus, Vic o Lleida ja disposen del seu propi tauler local. Detalls, curiositats i un punt de competició sana són els ingredients principals d'aquest nou títol, que pot convertir-se en una bona idea de regal per aquest Nadal, especialment per als que presumeixen de conèixer cada racó de la ciutat de Mataró. O, com diu una de les frases promocionals del joc, si saps qui són en robafaves i la geganta abans que els Reis d'Orient, aquest joc hauria de ser patrimoni nacional de la sobretaula.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, concretament al barri de la Mora de Tarragona, que exigeix solucions a les inundacions un any després dels aiguats que van caure. Les obres del dipòsit antidesbordaments estan en marxa, però els veïns reclamen que arribin més mesures per evitar que situacions com les del 4 de novembre del 2024 es tornin a produir. L'Ajuntament de Tarragona destaca que s'ha actuat i s'actuarà per millorar la resiliència de la zona.
Les intenses pluges de la matina del 4 de novembre van afectar uns 150 habitatges i garatges de la Mora, que van quedar en una situació molt delicada després del desbordament del canal. Després d'aprovar una moció al ple al maig, es va crear una comissió tècnica interadministrativa integrada pels ajuntaments de Tarragona al Catllà,
la Generalitat de Catalunya, l'Estat, els veïns de la Mora i l'Associació Mediambiental, la Sínia, per abordar la situació i definir projectes de millora. Els residents lamenten que gairebé sis mesos després encara no s'hagi reunit i que tinguin un caire polític i no tècnic.
El president de l'Associació de Veïns de la Mora Tamarit, Albert Franquès, ha explicat que estan decebuts i expectants, però recorda que hi ha desperfectes que encara no s'han arreglat un any després com els del passeig. Netejar el canal i actuar de manera integral al barranc són mesures que plantegen per evitar nous episodis com els que es va viure.
Nosaltres pensem que les actuacions són senzilles, potser s'han de posar en comú, però tenim un barran que es pot treballar, que és un barran que pràcticament no és urbà, i hi ha camps de conreu, hi ha zones que quan t'informes i veus que s'han fet altres llocs,
Tenim l'exemple d'Alcanar, és un poble petit, 10.000 habitants, que s'ha posat les piles i ha muntat unes meses de tècniques de treball, fins i tot estan parlant de moltes coses pioneres a l'estat nostre, a aquest estat que tenim, i potser també hauríem d'anar allà a Alcanar a parlar amb algú. El veïnat ha convocat un vermut popular reivindicat i un dissabte al migdia per reclamar solucions efectives.
I al Festival Internacional de Cinema de Tarragona, el REC, que celebra del 3 al 8 de desembre, presenta les quatre activitats prèvies que conformaran el cicle Fem Soroll. Una iniciativa que enguany vol ser una celebració del que ens uneix, del poder del cinema, per transformar el silenci en diàleg i el testimoni en acció. La gestora d'activitats del Caixa Fòrum, Elisabet Linero, explica que creuen el projecte i destaca que pretén sumar esforços per apropar la ciutadania a la cultura mitjançant la pantalla.
Totes quatre projeccions es podran veure els dijous de novembre al Caixa Fòrum de Tarragona i viatgen des de Gaza fins a Bilbao, passant per Biolè, Rússia i el París del maig del 68.
Ara volem saber quin temps farà el nostre mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació marítima que més aviat està tranquil·la al llarg de les últimes hores, tot i que queda tràngol d'est o de nord-est. Hi ha mar de fons, sobretot ja mar endins en aquesta costa central i nord. Pel que fa al vent, s'anirà imposant cada vegada més de sotoest o de sud, vent de Llevaig, vent de Garbí.
i fins i tot una miqueta de xaloc a la Costa Brava. S'acaba, per tant, el vent de dalt, també s'acaba la tramuntana que hem tingut les últimes hores. Pel que fa al dimarts, una situació al matí de vent molt feble a ram de mar, bàsicament de terral. Per tant, estarem parlant de vents de nord, d'oest, del nord-oest en funció del tram de costa, però seran vents molt febles i, per tant, la mare ajol serà la dominant a tot el litoral. Fins i tot una bassa d'oli. Pel que fa a la tarda, sí que el vent es reforçarà de sud, això farà que hi hagi maró a la Costa Brava, una mar
Força picadeta i tot plegat en moments de sol dominant, per tant, sense pluja. Tot i que amb aquest vent, que ja diem, el dimarts serà més tossut a les comarques de Girona. Ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit, on hi ha la Mireia. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Comencem destacant que la C14 està tallada a Vasella en tots dos sentits per un accident amb un camió i dos turismes implicats. Això provoca retencions en tots dos sentits. A l'autovia 2 hi ha 4 quilòmetres de retenció de Sant Vicenç dels Horts de Pallejar en sentit Lleida per un altre accident amb un camió i dos turismes implicats. En aquest cas...
Hi ha un carril tallat a Pallajà en sentit Lleida. A la C58 i a la C33 hi ha l'Antitud i Aturades de Montcà de Barcelona en sentit sud. A l'AP7 hi ha l'Antitud i Aturades a Barbrà en sentit sud i l'Antitud en Posta en sentit nord, en aquest cas per obres. La B30 va força carregada a Barbrà del Vallès en tots dos sentits. Hi ha la Ronda Litoral de Barcelona, la B10. Hi ha l'Antitud de Zona Franca al Port i de San Adrià d'Ompastó en sentit Pesós. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
Fa uns dies, la plataforma Celnet, una entitat que sempre ha demanat un estudi de la qualitat de l'aire aquí a la zona del Camp de Tarragona, denunciava la inacció per part de diferents institucions. Des de l'organització asseguren que es pot fer més per regular la contaminació industrial de Tarragona. Volem conèixer més detalls de tot plegat i en parlem amb un dels seus portaveus, Adrià Pallejar. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Hem de dir que la vostra denúncia ve arran de tres informes que han presentat tres universitats catalanes, no? Sí. Era d'alguna manera que volíem posar a l'avest públic una informació que ja sospitàvem i que coneixíem de feia anys, que és que al final la Generalitat de Catalunya, i concretament el Departament de Medi Ambient, té les eines suficients per regular i legislar correctament la contaminació del Camp de Tarragona. Quan parlem de les eines suficients, a què fem referència? Perquè la gent ho entengui.
Doncs creiem que aquestes eines passen per tres punts, que és control, legislació i sancions. El que hem vingut a posar a l'avest públic és que ja sabíem i que sospitàvem que és que tenim contaminació, que sabem que és tòxica i cancerígena permanentment al camp de Tarragona. Quan diem que té les eines per legislar és que existeix el dret administratiu perquè la Generalitat pugui fer-ho i, per tant, que pugui tirar-ho endavant.
i sobretot de marcar aquests límits de contaminació. Nosaltres marquem aquests compostos que sabem que és l'U3-Botader i el Benzer, que sabem que són cancerissants i que sabem que els hem trobat en repetits episodis al camp de Tarragona, doncs d'alguna manera en un d'aquests informes es proposen uns límits per períodes concrets de contaminació. Perquè un problema que tenim amb la normativa...
és que l'únic que està legislat és el benzè i ho està fet en mitjanes anuals. Això vol dir que si un dia tenim un episodi de contaminació greu, que és el que passa habitualment al Camp de Tarragona, com que prenem mitjanes anuals, aquest episodi queda diluït i, per tant, aquest episodi, per dir-ho d'una manera, és legal i, per tant, creiem que necessitem una normativa específica pel Camp de Tarragona que reguli aquests episodis concrets, és a dir, per períodes de
24 hores o inferiors i, de fet, un dels informes el que proposa és quins han de ser aquests límits per tant l'U3-Botadier, que no està regulat ara mateix, com el Benzè, que només ho està fet amb aquestes mitjanes anuals. Ara anirem aquí, però per entendre una miqueta millor aquests límits clars pel Benzè i l'U3-Botadier, per on anirien? És a dir, aquests límits són uns límits de contaminació que s'agafen de regulacions i legislacions d'altres
països i del que dèiem el que s'inclourien és dintre de com hem dit la Generalitat té les eines per poder regular-ho i ha de fer una ha de promoure una llei de qualitat atmosfèrica que el que faci és incloure aquests límits que ara mateix no ho està fent un cop pugui fer això doncs tenir una cosa que són les autoritzacions ambientals que són unes eines que té la Generalitat perquè sap què produeixen les empreses quins compostos fabriquen i per tant quin tipus de contaminació emeten i en aquestes autoritzacions ha d'incloure aquests límits que
d'aquesta llei, i a partir d'aquí posar les sancions que toquen en el moment en què detectem que se superen aquests nivells que proposem. Ara, ho comentaves, el Benzesta regulat és una mitjana pel mes, cada mes. De què estaríem parlant? Quina és aquesta mitjana?
Són valors propers als micrograms metrecúbics, crec que estem parlant de dos micrograms metrecúbics, però és el que diem, és a dir, tenim dies en què els episodis de contaminació podem tirar, és a dir, com la fuita que va haver cessat a la tarda del 2023, o d'altres el dia de l'apagada probablement, és a dir, altres episodis puntuals que hem tingut, aquests valors s'han superat i es creixen, amb valors de fins a 100, més de 100 micrograms metrecúbics, és a dir, molt, molt, molt notables.
i sabem que això és nociu per la salut. El que dèiem, si agafem una pisada de 100 micrograms de metre cúbic i el dividim en una mitjana de 365 dies l'any, doncs ens queda que complim amb la normativa. Sabem que això no és... que és tòxic i que afecta la salut humana. Per tant, això que dèiem, proposem uns nivells que els poden consultar en aquests informes que hem publicat per aquests diferents períodes, això que dèiem 24 hores, 8 hores, 4 hores,
i que estan disponibles a la nostra pàgina web de CELNET, i en els que proposem i creiem que és el que la Generalitat ha de prendre com a referència de cara a promoure aquesta llei, que creiem que ho ha de fer ja, que ja no hi ha cap excusa.
i que si no es fa és per inacció i per falta de voluntat política, i això, i tirar-ho endavant i regular-ho. D'alguna manera, llavors, podem dir que els límits, almenys del Benzer, l'1,3 vot a dia no en té, i per tant, és més difícil saber-ho, es superen pràcticament tots els mesos.
Sí, bé, clar, se superen, és a dir, són legals, és a dir, els episodis d'O3 votadies són legals a dia d'avui al camp de Tarragona i, per tant, respirem periòdicament i, com també concloem amb un dels informes, respirem periòdicament aquest compost, que sabem què és cancerigen, però això és legal, perquè no està regulat. Llavors, com tenim referències d'altres països i d'altres legislacions que sí que el regulen, doncs el que creiem és que nosaltres ens hem d'adaptar això, hem de ser conscients de la realitat que
que vivim i el que no podem fer és permetre que aquest compost ens continuï afectant com ho està fent ara mateix. Aquests dos compostos, l'1,3 botadier i el benzè, el principal problema que tenen és que són cancerígens, no? Sí, sí, sí, és així. És a dir, està demostrat i el que diem. És a dir, que en períodes permanents de contaminació sabem que afecta la salut humana.
i això hi ha literatura científica que ho demostra en altres països i en altres llocs on hi ha situacions amb nuclis industrials similars. Això, per tant, el que diem... És a dir, al final el que hem fet és recollir una situació... Creiem que estem vivint una situació enorme al Camp de Tarragona. No és normal que, com visquent amb el polígon industrial de les dimensions que ho està fent, no s'intenti tirar endavant una millor relació, una millor convivència...
entre aquest complex industrial i la vida dels ciutadans del Camp de Tarragona al voltant. I, per tant, el que diem, basant en el que ja tenim amb altres precisos i altres referències, posem tota aquesta informació a l'abast públic i ja creiem que a partir d'avui això és un punt d'inflexió en el sentit que ja no tenim cap excusa per no fer-ho i per no regular-ho. Si no es fa, és per inacció, és per irresponsabilitat i sobretot per falta de voluntat política i pels interessos d'alguns. Però creiem que per salut i per la tranquil·litat de tots els ciutadans del Camp de Tarragona ho hem de regular-ho el més aviat possible.
Comentaves, a més, abans que tot i que hi hagi regulació del benzè, repetim que de l'1,3 vota no hi ha cap tipus de regulació, hi ha pics, vull dir, quan presenten informes d'estudis de l'aire que es fan, no a tots els llocs, perquè fa temps que en demaneu un, sí que surten que hi ha diferents pics, no?
Correcte, en els estudis puntuals que s'han fet, és a dir, que s'han realitzat des del laboratori del Centre Medi Ambient de la Universitat Politèmica de Catalunya en els darrers anys, s'han vist pics, o com d'altres també hi ha l'Observatori de la Qualitat de l'Aire, que també ha tret les seves dades o d'altres estudis puntuals, s'han anat veient que hi ha pics de contaminació notables, que crec que no es poden menys tenir, o que diem, valors 100-200 microgrants metre cúbic, que són valors molt, molt, molt grans, comptant que hauríem d'estar en nivells, el que diem, 2, 3, 4, fins a 5,
És a dir, són nivells molt, molt, molt alts, però són puntuals i el que dèiem, queden dissolts per aquesta normativa. Llavors, sobretot, i lligat amb això, és a dir, aquesta informació que tenim la tenim perquè hem anat fent uns estudis puntuals, però tenim una xarxa de vigilància pública, de contaminació atmosfèrica, que pertany a la Generalitat, i la qual estan licitats uns equips de control arran d'una moció que es va presentar al Parlament, arran d'unes demandes que van presentant altres,
Hi ha uns equips que estan comprats, que estan preparats per fer una ampliació i una millora que sigui capaç d'adaptar contínuament aquestes dades i, per tant, que aquesta informació que dèiem no vinguin d'uns estudis puntuals que es fan d'un any per l'altre, sinó que permanentment podem saber què respirem i sabem que aquests equips estan amagatzemats en un amagatzem de la Generalitat i, per motius que desconeixem, no estan volem ser instal·lats des de fa ja uns quants mesos.
Per tant, això també ens sembla una vergonya i creiem que no hi ha d'haver cap impediment. Com dèiem, sabent tota la situació que hi ha i sabent que tenim les eines per controlar tot aquest caos regulatori, li demanem i exigem la Generalitat que instal·li aquests equips i que, per tant, millori la xarxa i que, per tant, puguem saber contínuament que respirem des del més aviat possible.
En aquest sentit, comentaves que agafeu normatives, els estudis en si agafen normatives d'altres indrets. Entenc que hi ha altres països d'Europa que l'1,3 botadia sí que està regulat, llavors. Sí, sí, tenim altres normatives, no només d'Europa, sinó del món, que tenen, és a dir, aquestes activitats industrials són relativament similars a altres refineries d'altres indrets del món. Tenim el Canadà, tenim Anglaterra, tenim Nova Zelanda...
per exemple, que en vénen així al cap, però n'hi ha d'altres, i per tant aquests estudis el que fan és recollir tota aquesta sèrie de literatura científica i normatives d'altres països i l'apliquen a la realitat d'aquí, que és el que creiem, que és a dir, amb aquesta realitat industrial que tenim i amb la situació d'episodis puntuals de contaminació que tenim, doncs això.
posa a l'abast aquests lits, que són els que repetim, que la llei catalana ha d'incloure ja per poder ser controlats i per poder ser sancionats en el cas que se superin. Ara comentaves que arran d'aquests estudis vosaltres heu volgut exposar que la Generalitat té eines suficients per regular la contaminació aquí al Camp de Tarragona. Fins ara se us deia que no existien aquestes eines?
No crec que es digués que no s'existien aquestes eines, però sempre hi havia entrades i no s'ha avançat en la matèria. Nosaltres portem exigint i intentant reunir-nos periòdicament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Hem exposat tota la informació i tot el que ha vingut treballant des d'aquests anys i veiem que no s'estan fent progressions endavant.
Creiem el que diem, és a dir, pels motius que siguin, no hi ha hagut uns motius directes, però el que venim a demostrar de forma pública i que ho sàpiga tothom és que ho podem fer. I, per tant, que si no ho fem, sobretot és per falta de voluntat política o pels interessos d'alguns. Però que tenim aquestes eines que creiem que és de responsabilitat institucional i pública de cara a la ciutadania de la Camp de Tarragona perquè puguem viure i respirar un aire net i tranquils, i, per tant, ara ja no hi ha excuses d'haver voluntat política i tirar-ho endavant el més aviat possible.
Més enllà d'aquests resultats que ara parlàvem, què més demostren aquests estudis que heu pogut analitzar i heu pogut presentar? Venen una mica a marcar el full de ruta de quina ha de ser durant els propers mesos de la Generalitat de Catalunya, el que dèiem, venint de tota aquesta...
d'aquesta feina que s'ha fet els darrers anys, de demostrar també, encara que algú vulgui negar, que tenim episodis permanents i periòdics de contaminació atmosfèrica greus, i amb aquests episodis puntuals, aquests compostos, que tenim quins són aquests nivells que hem de regular i sobretot que existeix un marc normatiu català que permet i que per tant la Generalitat ho pot fer. És a dir, tot aquest treball que s'ha fet en col·laboració amb les universitats ve a marcar el full de ruta.
que creiem que ha de prendre el camp de Tarragona quant a la contaminació atmosfèrica, i el que diem, ara ja no hi ha excuses, és agafar, és treballar-ho i, sobretot, aplicar-ho el més aviat possible perquè puguem viure tots tranquils i amb una bona convivència amb la indústria petroquímica. Entenc que aquesta primera passa del full de ruta seria, d'alguna manera, crear la legislació, que això és lenta per si.
Sí, sí, però basat bàsicament en aquestes tres línies, el que dèiem, control, legislació i sancions, control passa per aquesta millora de la xarxa, això que dèiem, que s'instal·lin aquests equips, que estan en un magatzem, amb una sèrie d'excuses, que s'instal·lin ja i que hi hagi aquesta millora efectiva de la xarxa i que puguem saber cada dia i de forma consultable amb un portal de transparència què estem respirant en el moment, per aquesta legislació, que sabem que és un procés lent, però que tenim posada la informació sobre la
la taula que es treballi, que s'aprovi, que es faci el més aviat possible, ara que tenim les eines, i sobretot això també, regim de sancions, és a dir, hi ha unes autoritzacions ambientals,
que marquen què és el que produeixen les empreses, quina contaminació i amb quins postos treballen, la Generalitat té aquesta informació i ho sap, i per tant ha d'aplicar un règim sancionador i si hi ha algú que se salta la normativa i que emet més contaminació de la que hauria de ser recomanable, doncs que ho faci, que així ens ajudarà a tots també, administració, ciutadans, empreses i tot, a posar-nos les piles i el que dèiem, viure amb una millor convivència entre tots plegats.
El règim de sancions, el banc està regulat. Entenc que ja n'existeix un, que seria modificar-lo. Sí, està regulat, però com dèiem està regulat d'una mitjana anual. Llavors el que ens passa d'això és que aquests episodis que tenim puntualment ens queden dissolts a través de l'any. Tenim pics de contaminació molt, molt, molt forts, però com si la resta que sabem que ens afecten a la salut humana i que això està demostrat,
que ens queden, si fem una mitjana anual, ens queden que complim la normativa. Per tant, com complim la normativa i és legal, aquests episodis puntuals greus de contaminació són legals. Llavors el que hem de fer és que aquests episodis greus de contaminació puguin ser regulats i puguin ser sancionats correctament per evitar que torni a passar perquè tots plegats puguem viure més tranquils.
La regulació, llavors, ara el que comentaves, ha de ser per hores, ha de ser cada dos dies, entenc. El que nosaltres recomanem és per períodes de 24 hores o fins i tot períodes inferiors. De 4 a 8 hores i 24 hores, creiem que entre períodes de 8 i 24 hores seria suficient per...
per poder controlar aquests episodis puntuals greus de contaminació. Però bé, com dèiem, està especificat els informes i a totes les universitats que han treballat tècnicament i científicament en això ho han especificat molt bé i creiem que això és el full de ruta en el qual la Generalitat ha de treballar per tirar endavant aquests d'això i controlar aquests episodis puntuals de contaminació.
Heu presentat aquest estudi. Abans has comentat que en alguna ocasió us heu intentat reunir amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. No sé si ara podreu, si us podreu reunir, si us heu posat en contacte. Bé, nosaltres hi treballem periòdicament, massa poc sovint pel nostre gust, i en la propera reunió que hem sol·licitat presentarem efectivament. És a dir, ja hem parlat de la temàtica dels informes, ja n'hem parlat en altres reunions, i anem...
i l'hem estat treballant i hem vist 15 avenços creiem que no s'estaven fent i que no s'estan fent els avenços que toca ara a la propera reunió presentarem els informes però no deixarem de treballar en aquest mateix full de ruta que ja era en la línia que veníem anteriorment i que esperem que ara que de forma pública hem demostrat que ja no hi ha cap impediment per treure endavant doncs esperem que hi hagi un canvi d'actitud des del departament i que realment estigui endavant i de forma efectiva cap a
cap a aquesta direcció de regular d'una vegada per totes la contaminació industrial del camp de Tarragona. Ja per anar acabant, vosaltres fa temps que demaneu un estudi de la qualitat de l'aire, en quin punt això està? Perquè ha aixecat bastantes crítiques en els darrers mesos. Entenc que dius de la ciutat de Tarragona, no? Sí, sí, de Tarragona. Bé, sabem que hi van haver molts impediments legals i burocràtics, creiem que hem d'anar en la línia de saber, nosaltres...
el que dèiem, és a dir, ens agradaria treballar en una direcció del control, més que no pas els estudis, els estudis són una cosa puntual i creiem que tenim dret a tenir informació de forma permanent i periòdica i, per tant, sobretot, el que dèiem, aquesta millora de la xarxa pública, que un cop s'instal·lin aquests equips crec que ens donarà una informació que fins ara no teníem. Mentre no tenim això, i és el que hem estat treballant els darrers anys, tenim aquests estudis que de forma puntual ens van donar aquesta informació.
Creiem que a Tarragona Ciutat especialment no s'ha fet mai una bona prospecció de quina és la qualitat de l'aire en tots els punts de la ciutat i per tots els compostos, i per tant veiem molt interessant i molt necessari que estigui endavant aquest estudi, que creiem que ara per fi, d'una vegada per tot, i tretes les traves burocràtiques, que crec que anaven més per falta de voluntat política que altra cosa,
doncs ara tirar endavant i esperem aviat poder veure els estudis i ser conscients sobretot del que dèiem, surti el que surti, però sobretot de tenir la informació. El que és important és que la tinguem per a partir d'aquí poder prendre mesures com a administració, com a ciutadania i com a tots plegats. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Adrià Pallejar, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Ranamar. Moltes gràcies a Valtros.
I ara anem cap a les costes del Maresme, perquè si la setmana passada coneixíem uns gegants que representen el pastor i la sirena de la llegenda de l'Empordà, que eren de roses, avui coneixerem uns altres gegants que representen el mateix, el pastor i la sirena, que van fundar l'Empordà, però són de més avall, de Palafrugell Oriol.
Bona tarda.
Bé, Bruno, presenta'ns una mica els vostres gegants, els gegants de Pagafrugell. Qui són i com són? Doncs sí, els nostres gegants tenim una parella que representen la llegenda de la creació de l'Empordà, un amor entre una sirena, que és la lluna, i un pastor, que és en Pitu, creats l'any 1986 per en Josep Puig, un artista local del poble, i reconstruïts deu anys més tard pel taller Ventura Llosta de Navata,
Són la sirena, que representa la mar Mediterrània i la costa Brava, que és la que envolta els paratges de l'Empordà.
i un pastor que baixa des de les muntanyes del Ripollès fins a la costa catalana i allà es troben i s'enamoren. Aquesta seria una mica la història dels nostres gegants. Una història molt bonica. I algú que ens estigui escoltant avui dirà, home, jo això ja ho he sentit, fa 15 dies ho vau explicar. No, fa 15 dies vam parlar amb gent de la colla de roses i vam parlar dels gegants de roses que representen el mateix que els vostres, Bruno.
Sí, són els nostres cosins germans. Els tenim molt presents, tot i que els nostres van aparèixer abans, però els tenim molta estima i, per exemple, aquest any vam anar a celebrar el seu aniversari a l'agost i es va fer un retrobament entre les dues parelles. Són una mica diferents, sobretot elles, les gegantes, si les poses de costat, com heu pogut fer-ho, es veu que són diferents, eh? Sí, una, per exemple, té la cua alçada i la nostra, sí que la té recargolada per tot el cos i, bueno, això les fa úniques tan bé
i són bastant diferents i singulars, les dues. Clar, les sirenes, diguem-ne, que abans, històricament, la llegenda els atribueix aquests poders d'enganyar els mariners, de portar més aviat més maus que una altra cosa, però en canvi ara són un personatge, per la canalla, molt estimat, les sirenes.
Sí, la nostra és una sirena bondadosa, per dir-ho d'alguna manera, i sempre destaca, a part amb aquests pits en l'aire, podríem dir, també bastant reivindicativa i diferent de moltes altres gegantes. Crec que també és un tret distintiu de la nostra colla. I tant, sí, sí. Teniu alguna altra figura, Bruno, a la colla que porteu? Doncs sí, tenim unes parelles de capgrossos que són representants dels oficis de Palafrugell, que són els tapers, els pescadors, els sorers...
i el Pirata i el Faig Enda, construïts també per en Josep Puig, i els actuals també són del taller Ventura Llosta, i els traiem per les festes populars del nostre poble i en algunes activitats. I d'aquí a poc, ara que s'acosta a la festa petita de Sant Martí, m'avanço que estrenarem una petita figura, que és el primer fill de la nostra parella de gegants. Ah, tenen un fill? En Pitu i la Lluna han tingut un fill? Sí, ara ho tindran.
Sí, sí, sí. El passat Palafrugell amb dansa, per les festes de primavera, la Lluna vam anunciar que estava embarassada i doncs ara donarà llum a aquesta nova figura de la colla que esperem que agradi molt a Palafrugell i a tot el món gegant. Caram, i ens pots avançar alguna cosa de com serà o tot és una sorpresa? Aviam, és una mica sorpresa però ja us avanço que tindrà bastants trets distintius.
sobretot relacionats amb el Pitu, sobretot la vestimenta i alguna altra cosa més.
Vinga, va, doncs no en diguem res més, que això serà un gran aconteixement i valdrà la pena que tothom que pugui anar-ho a veure en pugui gaudir i no trencar la sorpresa, que sigui això, que es pugui gaudir d'aquell moment. En tot cas, la relació amb el mar de Palafrugell es veu a través de la geganta, em comentaves també, a través de parelles de capgrossos catanius. Sou una vila molt estretament lligada també al mar, amb les zones que teniu de...
De les vostres patxes, eh? Calell, etcètera. Sí, sí. Doncs, bé, també vull dir que aquest mateix dia 9 de novembre la gent podrà vindre a votar el nou nom del gegantó i tota la gent que vingui a la trobada seran benvinguts per ser partisaps d'escollir aquest nou nom per la nova figura de Palafrugell.
que representarà el nostre territori també de l'Empordà. Clar que sí, doncs vinga, s'haurà de batejar, i tant, sempre que ve un nou vingut s'ha de batejar, i tant que sí. Bruno, també ens agrada en aquest espai, en aquesta secció, preguntar-vos a vosaltres a les colles com esteu una mica de salut, de gent, de portadors, de músics, perquè en definitiva...
doncs sí, parlem de les figures, les descobrim, ens agrada molt parlar-ne, però també saber com esteu vosaltres, com estan les colles, perquè els geganters aixecant les faldilles, fent-los ballar, fent-los rodar, amb els músics tocant la graia i els timbals, sou en definitiva les seves ànimes. Com esteu vosaltres els gegants de Palafrugell? Doncs mira, jo et diria que estem en un molt bon moment, crec que hem tingut una molt bona rebuda per part de la gent de Palafrugell i de fora, perquè també tenim membres de fora, la colla,
I tot i aquests 20 anys gairebé d'absència de colla gegantera al poble...
Ja som una cinquantena més o menys de membres, entre músics, portadors i ajudes. I estem molt orgullosos perquè crec que hem fet una gran família, podríem dir, i ja som un gran nombre de persones. Sempre estem oberts a poder rebre més gent i encantats perquè aquesta colla segueix creixent i això és el millor. Però ara estem en un molt bon moment. Ara farem un any des que vam reengegar el projecte de la colla gegantera.
i per mi que estem en molt bon moment i una bona situació. És important, perquè a vegades parlem amb colles que ens diuen tenim molta feina per poder fer sortides, som pocs portadors, a vegades no podem anar segons on ens conviden, doncs ja ens costa molt poder-hi anar. Està molt bé trobar colles com vosaltres, que esteu en un gran moment, i tot i que faci poquet que ho vau reenganxar, això vol dir que sempre hi ha alts i baixos i hi ha moments millors i pitjors, però vaja, seguirem que sigui això, un moment d'empenta.
Sí, moltes gràcies, perquè ens esperàvem una bona acollida, però tampoc tan gran, i hem tingut molta sort perquè, com tu deies, hi ha colles, sobretot a Pobles Veïns ho veiem, com Calonja o Pals, que són colles que estan una mica crítiques de salut, però que els ajudem a que puguin tirar endavant.
I sempre ho diem, les colles geganteres no podrien existir, no podrien ser possibles, els nostres gegants no ballarien sense aquests portadors i gent que fa possible que sortin a ballar per tot Catalunya. Sí, sí, és important, és el que diem. Si no hi ha ningú que aixeca les feudilles i s'hi posa a sota, els gegants no ballen, formen part del patrimoni, això sí, allà estan, però no poden sortir de festa, que és la seva missió.
Bruno, per on us podem veure? Em comentaves que ara teniu la festa major amb tots aquests actes que em parlaves i que seran molt intensos, però per on acostumeu a sortir i per on us acostumeu a moure? Doncs sobretot per la zona de Girona, que és la nostra província, però també aquest any ens hem mogut molt per Barcelona. Hem visitat pobles com Palafois, Hostalric, Calonja, Anglès, etcètera,
Perfecte, un calendari també intens i important. Està bé satisfar poder portar els gegants més enllà del municipi, on tothom els coneix i tothom es gaudeix moltíssim, que la gent de fora també conegui la identitat del vostre municipi a través del que representen les figures de gegants. Doncs sí, perquè és una manera de donar-nos a conèixer com a poble, com a entitat,
i és molt engrescador que et reconeguin i que la gent et vingui a preguntar les sortides de quin poble venim
i també és una manera de donar-nos a conèixer arreu dels llocs, i fas més contactes amb colles, i així vas fent el calendari pels següents anys. És una manera engrescadora de donar-te a conèixer. I de fer cultura popular i cultura tradicional, eh? Sí, exacte. Això a vegades costa que la joventut, que aquestes noves generacions, amb tot el que tenim ara a l'abast, a vegades costa trobar l'Alicient de formar part d'una colla de cultura popular...
Tu ets jove, tu ens ho pots dir, eh? Tu has trobat en els gegants una bona oportunitat. Doncs sí, perquè sempre hi ha aquest punt entre l'impàs entre nen petit i adult, que sempre queda un buit en les entitats de cultura popular. Jo, per exemple, que m'agraden els gegants des de petit, però també a la nostra colla veig que no tenim almenys aquesta falta de gent de la meva edat. Crec que estem molt bé, però sí que és molt visible en tot el món geganter i de la cultura popular, que sobretot
El grup de gruix adolescent manca molt d'aquestes activitats i jo, que soc adolescent, animo a que s'apuntin a les colles de cultura que són molt engrescadores, fas molta vida, col·labores amb moltes entitats...
i doncs que és una manera més de distreure't, passar el temps i conèixer noves persones. I tant, i que fas molta festa també, que els gegants porten molta festa, i allà on vas sol ser festa major o sol ser una festa destacada, per tant, doncs què millor, no? Passar-s'ho bé és sempre estar present.
i sobretot si és una festa major que aquesta any hem tingut moltes i tant moltíssimes gràcies per haver-nos presentat amb Pitu i la Lluna per haver-nos ajudat a descobrir-los aquests gegants que representen aquest pastor i aquesta sirena llegenda de la formació de la vostra terra de l'Empordà i això moltíssimes gràcies endavant i força i sobretot a gaudir d'aquest bon moment que duri perquè sempre hi ha els i baixos i això és important
Doncs moltes gràcies, ha sigut un plaer poder donar a conèixer la nostra entitat. Moltes gràcies. Coneixent aquesta nova parella de gegants, arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha làstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al plenari. Sí. Va bé, va bé. Raulina amb salsa amb Raul Cid. Tots els dimecres a partir... Si no hi ha programació d'alguna cosa a la ràdio. Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
I tot això quan comença? Doncs si em deixeu, el 5 de novembre. Començaré tercera temporada, només si em deixeu. Raulina, amb salsa amb Raul Fit a partir del 5 de novembre. Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Us parla Tere Ortega. Aquesta matinada es complirà un any de la dana que va afectar greument la mora. Les intenses pluges a la matinada del 4 de novembre de 2024 van afectar uns 150 habitatges i garatges de l'urbanització que va quedar en una situació molt delicada després del desbordament del canal.
L'amor exigeix ara solucions i l'Ajuntament de Tarragona destaca que s'ha actuat i s'actuarà per millorar la resiliència de la zona. Escoltem el president de l'entitat veïnal, Albert Franqués, i el conseller de Territori, Nacho García. Nosaltres pensem que les actuacions són senzilles, potser s'han de posar en comú, però tenim un barran que es pot treballar, que és un barran que pràcticament no és urbà.
Si torna a veure aquestes característiques, les afectacions siguin les menys possibles per a la ciutadania i per a la via pública en general. El veïnat ha convocat un vermut popular reivindicatiu aquest dissabte al migdia per reclamar solucions efectives. I avui hem escoltat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, anunciar la seva dimissió al càrrec. Les pot assegurar...
que por voluntad personal habría dimitido hace tiempo. Ha habido momentos insoportables, para mí, pero sobre todo para mi familia. L'ancara president aposta ara per investir un altre líder amb el suport del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i de Vox.
El petit despreniment en una façana de l'immoble número 1 del carrer Colom ha obligat a tallar la zona aquest matí. S'ha delimitat l'àrea per la seguretat de la via pública i els vianants. Sí que s'ha pogut accedir al pàrquing. Així mateix s'ha traslladat la parada d'autobusos municipals al carrer Batestini de manera provisional. Els arquitectes de l'Ajuntament han revisat les possibles afectacions del despreniment...
que s'ha registrat a la primera planta i la part superior de la façana, com ha explicat a Tarragona Ràdio l'arquitecte municipal Eloy Hortado. Evidentment, el que prioritzem és garantir la seguretat dels venants i les persones. Temporalment, fins que requerim a la propietat que hi intervingui, el que sí que farem és tallar la via pública i prenem unes mesures cautelars de prevenció i el que deixarem és registrat la tribuna perquè no hi hagi cap tipus de risc i puguem estar tranquils fins que s'intervingui definitivament.
Las noticias a 3B, Doblas Tarragona, Radio.cat.
Perquè el nostre món i els nostres costums les vivim a Randemar. Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar. Una segona hora on anirem fins a la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú que tornen a dir prou. Baixarem fins al delta de l'Ebre per parlar de la taxa de residus de l'ampolla. I acabarem el programa d'avui anant fins a Aigües d'Irlanda. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Els pescadors tornen a dir prou. Des de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrub veuen insostenible la situació que hi viu el sector i la inacció, diuen de la Secretaria General de Pesca del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a l'hora de resoldre les seves problemàtiques. Estan a punt d'acabar l'any i molts no saben si els queden dies o no per sortir a pescar. Els pescadors del territori afirmen haver deixat el temps suficient, però s'han cansat d'esperar mesos i mesos i que les solucions no arribin, Carles.
Doncs sí, avui parlem amb Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova. Jaume, esteu acabant l'any i tornem ja a estar, podríem dir pràcticament, com ara fa un any. Des de la confraria sou bastant crítics amb aquesta no gestió del Ministeri? D'aquí un mes i mig farà un any ens trobàvem a Madrid reclamant una millora amb el sistema de pesca, que en aquell moment era molt alarmant i marcaven 27 dies i ens van proposar unes mesures per poder tenir 130 dies l'any.
Amb les reunions que van venir després de tot això, després de les manifestacions i de les mobilitzacions pesqueres, ens van demanar sis mesos. Aquests sis mesos ja van passar, van concloure el juliol,
Al juliol ens van dir que no hi havia opció, que s'anaven de vacances, que ja en parlaríem després, i arribats a aquest punt no tenim absolutament res de res de totes les problemàtiques que teníem. En tots els sectors de pesca, l'arrossegament en aquell moment era el que tenia les majors dificultats, però de tota la resta de problemàtiques...
després de tots aquests mesos que han passat, no tenim absolutament ni una sola resposta de la Secretaria General de Pesca. En reunió ahir amb la Federació Espanyola de Cofredies de Pescadors va quedar palès, i amb la que es va fer anteriorment de la Federació Catalana va quedar palès, que totes les preguntes que se'ls van formular, que ja venien del sector,
Què fem si podem anar a pescar, si agafem dies de l'any que ve? La resposta en tots els casos va ser la mateixa, no hi va haver resposta. Vull dir, arribar a aquest punt després de tots aquests mesos i que no tinguis ni una sola resposta de cap de les mínimes problemàtiques et demostra una inacció total per part de la secretaria.
La poca importància que donen a les problemàtiques que afecten el sector, a les famílies i directament a tota la gastronomia i a tota la resta, perquè de molts d'aquests productes que es pesquen acaben repercutint directament després, ja sigui restaurants, peixateries, mercats... Aquí no hi ha ningú que s'hagi bellugat.
Nosaltres vam demanar a la nit de la pesca catalana ajuda a les administracions locals i de la comunitat autònoma perquè hi hagués algun tipus d'acció, però arribats a aquests punts ens donem compte que estem absolutament sols, que aquí ningú s'ha preocupat de tot el que podia venir, que ja avisàvem el desembre de les problemàtiques com podien repercutir,
i no sabem si hem de fer desobediència civil i saltar-nos la normativa perquè ningú ens sap respondre. Si ens saltem la normativa, quines seran les repercussions? Tampoc ens diuen ni això. Vull dir, estem abandonats de la manera més absoluta i ha arribat un punt que veig que no m'agrada ser tan agressiu quan faig aquestes declaracions,
Però és que aquí no s'ha allogat ni Cristo. Aquí ningú s'ha preocupat que hi hagués algun tipus de resposta davant de les preocupacions, perquè l'ansietat que crea amb cada empresari, amb cada treballador, cada dia que va pescar, si això repercutirà que després no tindran atur, si els posem l'atur no sabem si aquest atur és vàlid, si podrem tenir el suficient per quan arribin les vedes pugueu posar l'atur. És que ni aquesta simple pregunta ha sigut contestada ni per la secretaria ni per ningú.
Llavors, només entenc que és que no els preocupa i que aquestes persones que estan als càrrecs, que han muntat unes normatives, que ni ells saben com definir-les, perquè el problema de tot és que no ens han ni consultat si les normatives que volien aplicar hi havia algun marge, hi havia alguna manera de poder-ho treballar amb un 50-50 o amb un 20-80, però que hi hagués una petita participació per part del sector pesquer.
El no haver passat això, el problema ara el tenim a les cofredies, i l'ànsia que crea que et puguin reclamar les ajudes dels últims cinc anys seria la ruïna per tots. Entenem que si tots fem desobediència, d'alguna manera no hi haurà repercussions directes, però tampoc ho tenim assegurat. I quan ha sigut el moment sí que ens han demostrat que la mà no els hi tremola per començar a posar sancions i sancions.
M'ha arribat un punt que jo ja no sé res més que fer sinó anar als mitjans públics i reclamar. Primer de tot, comunitat autònoma, vol dir que està bo al nostre costat. Això, dir-ho és molt bonic. Amb què es reflecteix? De què serveix i que estàs al costat? Si després, com ens havia dit el director, que hi havia una comunió, perquè els dos governs eren del mateix partit, es trobarien solucions i no se n'han trobat,
I més quan, després de la reunió de l'Espanyola, ja ens notifiquen que, bàsicament, la secretaria segueix amb una línia molt altruista i que no responen directament. No lo sabemos, no lo sabemos. Jo em pregunto. Jo quan vaig a treballar, quan vaig a pescar, jo sé el que he de fer. Aquesta gent quan va allà fa alguna cosa.
Durant aquests nou mesos, deu mesos, a què s'han dedicat? Perquè si l'únic que s'han dedicat és a no fer res, arriba un punt que l'ansietat que tenim ara per arribar a final d'any i que d'aquí un mes ens vindran les mesures del 2026 i que veiem que no s'ha treballat ni el famós benchmark ni totes les coses que es vien...
dit que actuarien, que hi havia una reforma del reglament Pasquer. Però d'això no s'ha fet res. Parles ara del 2026, però encara no sabeu com acabareu aquest 2025. No sabem com hem d'acabar l'any, si és que hem d'amarrar les barques, tampoc sabem si podem posar la gent a l'atur, perquè molts ja no tindran atur després per quan vingui la veda del febrer-març. És que no hi ha cap tipus de resposta de res. És molt trist que les administracions no et sàpiguen...
Fer la mínima guia, però a l'hora de posar les normatives les deixin anar com ells volen. Almenys, quan posis una normativa, consenso-ho amb el sector, que potser et pot ajudar a indicar-te, ja que tu no en tens ni idea del que és anar a treballar amb un mèdic com és el mar, de guiar-te una miqueta de quines serien les millors maneres de fer-ho. Això no ho han fet i ara tenim un problema, que el problema al final és que no el tenen ells, és que el tenim les cofredies. Si els diem a la gent, jo avui a la tarda tinc reunió amb la gent, jo no sé què dir-los, què els dic?
No tinc resposta de res, nois. De totes les preguntes que s'han formulat, no n'hi ha respost ni una, perquè no saben què respondre. Llavors, arribats a aquest punt, dius, bueno, però almenys igual han treballat altres problemàtiques, com el tema de la tonyina amb el sector de l'encerclament i dels arts menors o dels transmalls. Tampoc han fet res.
Bé, potser és que han fet alguna cosa amb els arts menors i amb les diferents mides que hi havia del pop a Galícia i aquí, que és una cosa que vam reclamar fa molt temps, que no pot ser que a dintre del mateix país uns tinguin una talla mínima d'un gramatge i a la resta del país hi hagi un altre. Les problemàtiques que tenen a Galícia també estan aquí, encara que sembli que són dos mars diferents.
També les tenim, ho vam reclamar. És que no hi ha resposta absoluta. Cap de les problemàtiques que tenim en pesca. Llavors, si aquesta gent no sap fer la feina, el millor que poden fer és dedicar-se a fer el que saben fer, que deu ser una altra, no sé quina és, però no estar posats en llocs on tenen tanta importància i repercuteix a tanta gent de la manera que l'estan fent. Jo només demano que les persones que estiguin als llocs
i que tenen una responsabilitat per altres persones si no saben com solucionar els problemes, que cedeixin a que entren persones que ho sàpiguen fer. Amb el tema també de la sobreexplotació de les tonyines, tot segueix igual? Sí.
Bé, els de l'encertament és que no poden capturar una tonyina, han mátit. Tres, quatre, cinc en un dia, amb cada senyida, quan senyeixen la sardina, perquè la tonyina va darrere de la sardina i ja el saitó, i tenen que agafar aquestes tonyines, que la majoria estan mig mortes i algunes estan mortes, i tornar-les a tirar a l'aigua perquè no les poden capturar. Això és absurd. Vull dir que tu estiguis fent unes captures i que hi ha una mortalitat, perquè tu ja l'has capturat, i tu l'has capturat perquè estàs fent la teva feina amb el saitó i amb la sardina, però com que hi ha aquesta sobreexplotació...
et trobes amb unes tonyines allà dintre que no saps què fer-ne. Aquesta gent ha que agafar les tonyines mortes i tornar-les a l'aigua, que no serveix absolutament per res. I com això, és que totes les altres problemàtiques que hem tingut en els últims cinc anys no s'ha fet absolutament res. Tot és pilot endavant, pilot endavant i que passi el temps. Si aquesta ha de ser la solució per tot...
Bé, almenys que ens diguessin, bé, doncs feu desobediència civil i nosaltres tanquem els ulls, però és que aquí a la mínima que et passes tens els inspectors al costat, o la Guàrdia Civil, o el que sigui, i automàticament ve la sanció darrere. Vull dir, per sancionar sí que saben, són molt efectius. Ara, per gestionar, no ho saben. Però si no saben gestionar, el millor que poden fer és després almenys no sancionar.
entenem que tot plegat és a escala de tot el Mediterrani, entenc, no?, que totes les confradies esteu així. Totes, sí, Mediterrani, espanyol, des de Catalunya, València, Balears, Murcia i Andalusia. Excepte Andalusia és l'única que ahir no vaig sentir ni una sola participació d'ells. Allà potser perquè tenen uns altres tractes, en lloc els permeten treballar 17 hores, el tema de conciliació familiar amb els treballadors no existeix automàticament, vull dir, la gent està 17 hores a la mare amb el vaixell...
i aquesta permissivitat de poder treballar en festius nacionals, cosa que aquí se'ns prohibeix. Ells poden treballar en festius nacionals, vull dir, la mà laxa que té Andalusia no la té ni Múrcia, ni Comunitat Valenciana, ni Balears, ni Catalunya. I tu ahir vas estar, eh, aquesta reunió? Jo vaig estar les dues. Primer vam tenir reunió de la Federació Catalana i a la tarda vam tenir reunió amb la Federació Espanyola. I què hi dieu com a federació?
Bueno, ahir es demanava, amb la Federació Espanyola es demanava que hi hagués una desobediència civil, que les barques anessin a pescar. No hi ha dies? Doncs bueno, anem a pescar i a veure què. Jo he anat seguint una miqueta més o menys qui està pescant, veig que sí, que realment les barques han anat a pescar, no tots els ports, alguns potser pel mal temps no han sortit, tampoc ho sé segur.
Però sí que realment s'està creant aquest moment de desobediència civil. Però que si no som una majoria molt important, no sé quina serà la reacció de la secretària. Perquè quan el Ministeri ha demostrat que vol sancionar, ja ens ho ha demostrat. Amb altres mobilitzacions que hem fet, ja ens ho ha demostrat que la mà no els hi tremola per sancionar.
Vull dir que no sé, és que ja no sé a qui més ho vaig demanar. Entenc que això també al final afecta a mercats, restaurants, a tot plegats, no? A tota la cadena es veu afectada. Fins i tot es havia demanat que hi hagués un major control amb molt del peix que entra de fora per quins tipus d'arts de pesca eren treballats, perquè si són arts de pesca que aquí els tenim prohibits, el que no és lògic és que tu aquí prohibeixis una sèrie d'accions...
i no t'importi que després aquest peix t'entri d'un altre país, que allà es pugui permetre. En cas que tu deixis entrar aquest, hi hauries de posar, no sé, uns impostos, uns aranzels, ara que està de moda de dir aranzels, posar-li un impost per demostrar que aquella pesca que tu protegeixes, almenys la que es fa efectiva en altres països, tingui alguna repercussió a nivell de taxes o d'impost. El que no pot ser és que t'entri peix pescat d'alguna forma que aquí no es pot fer...
I aquí no passa res. I aquesta competència desellau, perquè si aquestes pescaries s'han eliminat, era per la seva gran agressivitat. Vull dir, si és que... Se'ns va demanar que canviéssim la xarxa. Van canviar la xarxa. Van posar portes voladors, eh? Que féssim vedats i reserves. Vedats i reserves. Perdó.
Si en el fons el pescador complert, però el que volem és una resposta. Si nosaltres complim, que també compleixin l'administració d'alguna manera, que hi hagi alguna, d'alguna manera, que hi hagi una resposta. Almenys de dir, és que no ho hem sabut fer, és que no s'han atrevit ni a dir això, no n'ho veiem ni a la boca. Va, tothom va fer les seves queixes, les seves preguntes, aún no sabemos cómo actuaremos, esto aún no lo tenemos claro, vull dir, totes les respostes van ser així.
Això per mi, que una administració, lo millor que hagués pogut fer és automàticament no convocar la reunió. Mira, no us vamos a atender porque como no sabemos qué deciros porque no hemos hecho nada, pues mejor que podemos hacer es no hacer nada. Nosotros no haremos nada y vosotros hacéis lo que os dé la gana. Almenys aquesta hagués sigut una resposta coherent. O, de moment aneu a pescar, ja mirarem d'aquests dies a veure si us podem, d'alguna manera, treballar, ja que no ho hem fet fins ara, ara mirarem de pescar ni això.
Perquè els que no saben quants dies us queden de pesca és només l'arrossegament? Sí, els que tenen només dies de pesca és l'arrossegament. Pelangre de superfície funciona amb tags i quotes, que amb aquests, bàsicament, les poques queixes tampoc, és que aquí no en resposa absolutament cap de les problemàtiques. Encerclament, com et deia, la problemàtica de la tonyena, zero, i amb els dels arts menors, aquesta diferència que hi ha dintre del mateix país, que no té cap sentit,
D'igualar-ho. Doncs Jaume Carnisset, moltes gràcies. Són les reflexions del patron major de la confraria de pescadors d'aquí de Vilanova. Molt crític amb la gestió o la no gestió del Ministeri.
No sé qui eres, t'acaba de conèixer. Dís-me, que és el que t'ha portat per ací. Jo estava destinat a això del dia que vaig nàixer. Perdona'm ser directe, però mai t'havia vist. Jo parla d'este lloc com un imperi. Tu em mires com qui vol saber-ho tot. Vols arrasar-ho tot com un incendi. Fem de les misèries un joc. Trage de gala, xandall del mercat. Hotel de 5 estrelles en un campín reballat. 364 dies esperant-te. Un país, una casa, una llar i tu mirant-me.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
de la vida perdent el sentit. Te he buscat tota la nit. Declares la guerra al silenci, que no et van parir per dormir. Así me he obligado de crecer.
I oblidar-me que el món cau a trossos. I morir-me d'amor fins als ossos. He tornat per poder recordar. A si m'he oblidat de creixer. A si m'he oblidat de patir. Passant-nos el joc de la vida, perdent el sentit. T'he buscat tota la nit. De clar és la guerra, el silenci. Que no et van parir per dormir.
Fins demà!
Continuem amb el programa d'avui, canviem radicalment de tema, deixem la pesca i passem a parlar de medi ambient i fem parada al Delta de l'Ebre per parlar que l'Ajuntament de l'Ampolla ha reduït la taxa de residus gràcies a la bona gestió del reciclatge al municipi. La companya Cel Prieto des de Delta.cat ens en parla de tot plegat, Cel.
Sí, Marina, l'Ajuntament de l'Ampolla ha aprovat una rebaixa general de la taxa de recollida de residus urbans, que afectarà tant les llars com els comerços i establiments de restauració del municipi. Anem a comentar-ho amb Francesc Aràs, alcalde de l'Ampolla. Francesc, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia. Francesc, explica-nos quina és la magnitud d'esta rebaixa i a qui beneficia.
Sí, bueno, en principi cal explicar d'entrada que el que ens obligava a partir del 2025...
La normativa europea era que els costos que tenien la recollida de residus s'havia equiparat també amb els ingressos. No podia haver-hi una diferència. Per tant, aquest any, el 2025, vam haver-hi una obligació d'equiparar els ingressos i, per tant, vam haver-hi d'incrementar el cost de la basura de la recollida selectiva i de tota la recollida de residus. Però aquest any, afortunadament, fruit del treball que s'ha fet des de l'equip de Govardia fa molt de temps,
en què la gent recicle millor, en què poguéssim abaratir costos, s'han produït dos fets. Un que seria que la previsió del copate per l'any que ve per l'ampolla, com deia abans, del bon reciclatge, baixaria entre 30 i 40 mil euros, perquè sé que en guany la previsió per el 26 és de 747, i crec que l'any passat rondava els 700 i escaig, els 770 o 80, però ara hi hauria una baixada de costos.
I, a part d'això, hem creat l'oportú, com a molts municipis turístics, crear la taxa pels habitatges d'ús turístic, que fins ara s'ha pagat com un habitatge normal. Estem parlant que això seria un increment en funció de l'habitatge normal, també serien de 30 euros, i hem multiplicat pels 600 i escaig els habitatges turístics que tenim, 640 crec, això suposa uns majors ingressos no previstos. Per tant, aquí hi hauria un marge que ens permetia baixar aquest 5%, tant per als comerços com per als habitatges turístics,
les cases particulars, així també com no a restauració i empresaris. És a dir, els veïns de cases particulars, diem. I els comerços notaran canvis de la seva factura de cada any vinent que baixaran? Sí, mínimament seria un 5% dels habitatges individuals i la restauració, a part d'aquell 5%,
com fins ara sols hi havia una línia de valoració que comptàvem, no? És a dir, ni per metros ni per afora, no? Sinó que tots els restaurants pagaven igual i tots els restaurants pagaven igual, no? Perquè la quantia no era important. Però fruit d'aquest increment també que ha sigut va ser quasi del 40%, no? Perquè estava molt desequilibrat els ingressos i els gastos. És a dir, la despesa hi havia uns 200.000 euros de diferència que això ho assumia l'Ajuntament d'altres impostos i d'altres ingressos, no?
I ha inclut a Portuga, a partir d'ara, poder fer tres grups per aforament i per metros quadres de terrassa. Per tant, també hi haurà algun restaurant que, a part del 5%, a un rang inferior, també se'ls baixarà bastant més la taxa de recollida.
Molt bé. Així ho heu agrupat d'aquesta manera els restaurants, bars, cafeteries i gelateries, però la restauració dependrà de l'aforament que tinc i de la superfície també de la seva terrassa. Efectivament. El que seria en comerç seria tal com està, amb un 5% igual dels habitatges normals.
I els restaurants i cafeteries i això ho agruparíem en tres grups per poder, en tres criteris diferents, que seria el que dius tu, el de l'aforament més de dos metres quadrats de terrassa que puguem tenir. Molt bé, Francesc. I tot això, com dies abans, ha sigut gràcies al compromís ciutadà i a la bona gestió que hi ha hagut en guanya a l'ampolla dels residus. Com valora aquesta resposta dels veïns? La veritat és que la valoració és molt positiva i estem molt contents satisfets.
la considerem encara insuficient. L'Ampolla hem sigut pioners des de fa ja molts anys, no sé si són 10 o 12 anys o més, fer el reciclatge del porta a porta del cartó vidre plàstic. És a dir, tot el comerç, tots els restaurants i cafeteries, bars i lateries i negocis, des de fa, tot el que dic jo, passem el porta a porta amb el cartó vidre plàstic, això és porta a l'exageria, el qual això vol dir que estem fent un reciclatge correcte, no? Llavors hi hauríem els particulars que també estem fent campanyes perquè la gent recicle molt bé.
I també ha sigut pionera fa dos anys o dos anys i mig en la recollida orgànica dels grans productors, restaurants, cafeteries i, en definitiva, també tot el que sigui de grans productors. Això també ha suposat que aquesta orgànica que se reculli i que se porta directament al copat, que passa al copat a recollir-ho, també hem mentalitzat molt als restauradors que no se les posi tinguin impropi i que es faci una...
una selecció correcta i que l'impropi este o el que no ha d'anar orgànica vagi a la resta. La veritat que estem traient molt bons resultats, en aquests moments sí que a nivell municipal estàvem en un 19% d'impropi en quant a l'orgànica, però la valoració o el coeficient només dels restauradors està en un quart de percent, el qual vol dir que la restauració està reciclada molt bé i això és el que ens ha permès, com t'hi deia al principi, poder reduir a guany aquesta quantitat. La quantitat és mínima, estem parlant del 5%.
i si la gent no ha sigut consciència que hem de reciclar encara molt més millor, que hem de reduir al màxim possible les tones de resta, perquè és el cost més elevat i el que varia, no?, i que si l'any que ve la previsió de costes puja, ens haurem obligats per la normativa europea a tornar a pujar el rebot de la brossa. Aquesta que hi ha unes despertes fixes, com puguen ser les aixecades, com puguen ser el recorregut del camión, però llavors el que encarís cada any els costes seria...
el carrer que es paga per entrar les tones que entren a l'avocador. La Generalitat de l'any 2019 es cobrava 41 euro i el 2025 està cobrant 71, 30 euros més per estona. On podem baixar els costos? El que s'ha produït aquest any pot ser és entrar menys resta a l'avocador. Aquí està el secret en poder reduir els costos perquè els costos de la concepció són la mateixa. Els camions te cobren el mateix per l'únic que tu tens contractat, per els quilòmetres que tu tens contractats i llavors nosaltres podem jugar en reduir
els costos serien en què la gent reciclés encara molt més millor i baixar les tones de resta que entren a l'avocador. Molt bé, perquè la solució per baixar, com dius, les tones de resta és reciclar el més millor possible, no? Francesc, però t'anava a dir... Els costos fixos els tenim. Els costos fixos de la seva licitació, que en el seu moment al COPAT hi havia a Consell Comarcal en la sessió de competències de l'Ajuntament, són els mateixos, tant per la boixecada, tant per el corregut, els piràmetres...
no sé, ara me'n recordo com va, no? Això són costos fixos. Han d'estar els costos que incrementen el cost general del municipi en les tones que tu entres l'abocador que tu vas a pagar per tones. Inclús, com diria abans, també amb el coeficient que hi ha d'improvis. És a dir, l'ocopat, hi ha un baremo que va des de 48 euros a 122 euros per tona i va en funció de los imprevistos que tinguis tu, la...
que l'orgànica no la reciclis bé, no? Llavors, per exemple, si tu tens aquests costos que fas d'impropis uns 5%, pagaràs 48 euros per la torna d'entrada. Si tu fas uns impropis municipis superiors al 40%, pagues 112 euros. Per tant,
hem de reciclar millor l'orgànica i hem de reduir al màxim la resta. Però encara així, Francesc, les dades diuen que l'ampolla ha assolit un 60% de recollida selectiva l'any 2024 i això ha superat l'ampolla, els objectius marcats per Europa i la Generalitat. És a dir, que esteu en bons números, però com dius tu, encara se poden millorar, que aquí tinc la dada que el 18,7% encara són d'impropis. Efectivament.
que això, en les mesures que poguéssiu aplicar, s'hi poden anar reduint, no? Sí, sí, el que t'he dit abans, és a dir, en quant a impropi, d'en global al poble som un 18%, en quant a la restauració d'impropi, que tenen aquesta recollida de porta a porta, estan al 4%,
Per tant, el ciutadà també encara ha de reciclar molt bé, molt més millor el que seria l'orgànica. I el contenit satisfet que quan a Europa el 2025 marcaven un 55% de l'ecollida selectiva, nosaltres estem al 60%. Per tant, molt contents i molt satisfets que hem de seguir en aquesta línia per seguir reduint costos. Perquè això, en definitiva, ha de repercutir a part de...
del canvi climàtic, a part de la contaminació, a part de tot el que tu vulguis dir, és repercutir en les butxaques del ciutadà. Per tant, el que hem de fer és reduir, com deia abans, la resta i molt més reciclar molt bé en cada l'orgànica. Clar, perquè el que dius, el que comentes tu de la restauració del porta-porta, que van lo cartró...
I el vidre, com que tenen este servei que a molts llocs no n'hi ha, això, este servei francès, això ajuda a millorar el percentatge de reciclatge i després baixar l'import que paga la gent.
I clar, perquè tot el que es recicla bé, tot el que va a la disselleria, el cartró, el vidre, el plàstic, l'orga que tu estàs reciclant bé, això suposa unes compensacions, que s'ha descomptat del cost total. Per tant, clar, hem baixat que reciclant bé, això ens ha repercutit en un abonament de diners, podríem dir-ho d'alguna manera, i això ens ha repercutit en que la previsió de l'any que ve ha baixat aquests 30-40.000 euros, no?
aquest porta a porta que fem a la restauració i als negocis, ho reciclen directament a la deixalleria i, per tant, això és un benefici que ens aporta aquest benefici.
Sí, que fa beneficiar-vos. I abans ja ho comentaves una miqueta, Francesc, pel que fa als habitatges d'ús turístic, que s'ha aplicat una quota adicional, no? Valtres heu vist que era el més adient, evidentment, per equiparar la contribució dels allotjaments turístics en la dels veïns en casa particular, diguéssim.
Sí, perquè fins ara els allotjaments turístics per ara mateix que un vi normal, i per tant aquí, clar, que es podria ser més o menys la mateixa brossa que una persona que visca tot l'any, sí que hi ha un negoci al darrere, no?, perquè se troba una rentabilitat, per tant no podem comptar-lo com un habitatge normal i corrent, sinó hem de donar-li un tractament diferent, i és el que es fa a la majoria de pobles que tenen habitatges turístics. Fins ara no ho havíem fet, perquè potser tampoc no havia sigut
perquè econòmicament, no ens ho havíem plantejat, però ara creiem que cada vegada més les coses s'han de tenir molt en compte i, per tant, aquells habitatges turístics, que, com te deia abans, fem més de 600, han de contribuir econòmicament d'una manera diferent a l'habitatge normal i correcte. Evidentment. I sabeu com s'ha emprès a la gent que afecta això? Com s'ha emprès la quota adicional? Sí, sí.
Sí, en principi ningú ens ha comentat res. Estem parlant també d'una quota molt petita. Estem parlant de 30 euros de diferència de moment, no? Per tant, en principi no crec que hi hagi cap tipus de problema. La gent sabe que altres llocs, els ajuntaments de turístic, estan pagant, per tant, no crec que hi hagi cap problema. Perfecte. No ens han arribat, vaja.
Ja no, a veure si és una cosa que s'aplica a la majoria dels llocs que... Bé, al final és que l'ampolla és molt turística, no? I s'ha d'adequar als altres pobles i ciutats que també són turístiques i si això és una cosa que s'aplica serà perquè s'ha de fer. Sí, sí, sí, està clar. Nosaltres som molt turístiques, dic jo, que tenim més places en quant a...
a llogaments d'ús turístics que passen quan a places hoteleres. Per tant, quan a hotels estem parlant de 600 places, aquí estem parlant de 640 habitatges d'ús turístic que si multipliquem a vidalles de 2, de 4, de 6, doncs mirar quan aniríem, triplicaríem el menys o quadriplicaríem el número de places hoteleres que tenim a l'ampolla.
Sí. I ja, finalment, Francesc, per anar acabant, quina és la teua visió de futur en quant a això de la gestió de residus a l'ampolla? Entenc que és millorar-la, que això ho hem comentat abans. Ja, bé, doncs la visió que tu deia abans és intentar millorar-ho i intentar donar més bons serveis.
i treballar conjuntament des del COPAT en buscar aquelles vies de reciclatge que siguin més efectives. Hi ha gent que no sé si hem de posar contenedors amb targetes, si hem de posar contenedors amb un control diferent del que tenim ara, però hem d'anar cap aquí. Això no és fàcil, és complicat, és difícil, és costós, els costos elevats i, per tant, si la gent no millora el reciclatge...
de decisió pròpia, cal buscar algunes altres fórmules que beneficien en aquells que reciclen bé i que castiguen més els que reciclen malament. En la normativa europea, a part de dir que has d'equiparar d'esperes i gastos, és que t'he de dir que tu has de castigar i has de cobrar més en aquell ciutadà que no recicla bé. En canvi, has de beneficiar o has de gratificar o has de... D'això és el que recicla bé, per tant...
Hem de mirar a poc a poc quines fórmules farem i això s'ha de fer conjuntament des del COPAT per a tots els municipis a veure com podem fer que la gent, quin sistema podem implantar perquè la gent pugui reciclar encara millor. I tant, Francesc. El que està clar és que ho esteu fent bé, aneu pel bon camí i tot és millorar, que sempre s'ha de millorar, però que l'ampolla va per el bon camí en aquest sentit.
Sí, sí, l'ampolla va en un bon camí i, com dient abans, hem passat el 60% de percentatge de reciclar i quan l'UE donava el 55%, per tant, estem molt contents i molt satisfets i seguirem treballant perquè anem a aquesta línia i no fer un pas enrere. Perfectíssim, Francesc. Moltíssimes gràcies per haver connectat avui al nostre programa i no res, seguirem pendents de l'ampolla. Gràcies, Francesc.
Doncs Marina, este és un clar exemple que el bon reciclatge comporta beneficis per a tothom. Reciclar és important i ja hi ha diversos municipis que s'han posat les piles amb això. Moltes gràcies, Cel.
No busques, estem bé. No hi ha res per què plorar. Jo també avui m'he sentit molt sol. I tot l'avís fosc, mort i desastros. Si tu rius, jo riuré. I tots dos podrem deixar.
Fins demà!
Ni por, no hi ha això, m'ho conec bé. Mira bé al teu voltant i digue'm res que et faci mal. Que tot és un parell on tots dos ens hem ficat.
Buenas tardes. Primero de todo, ¿cómo ha ido esta campaña?
Bueno, ha ido bien, teniendo en cuenta que hemos tenido bastante mal tiempo, pero hemos conseguido completar los objetivos. Ahora, al principio lo decía, habéis estado 38 días, ¿no?, en alta mar. Sí, exactamente. Salimos el 11 de septiembre y hemos vuelto el 18 de octubre. El principal objetivo, para que la gente lo sepa, era tener información sobre la abundancia de diferentes especies comerciales de pescado.
Sí, sobre todo se trata de una campaña de arrastre de fondo. Entonces, las principales especies de objetivo son la merluza, los rapes, la cigala y los gallos del norte. Los gallos son peces planos que se pescan en el área de Gran Sol. ¿Y cómo observáis estas especies? Comentabas de arrastre de fondo exactamente qué es esto.
Realmente lo que utilizamos son, hacemos lances, o sea, pescas estandarizadas, con una red de fondo, de arrastre de fondo, y lo que miramos es, digamos, esta campaña, el objetivo es tener datos independientes de la pesquería. La evaluación se hace utilizando tanto los datos que vienen de los barcos comerciales que están en la zona, y hace falta, además, complementarla con campañas oceanográficas que
que dan datos independientes a estos datos pesqueros. Nosotros utilizamos otro tipo de redes que permiten, por ejemplo, conocer todas las estructuras de talla de la población y vemos, por ejemplo, la fuerza del reclamiento, es decir, los pequeños que cada año se incorporan a los pesqueros de estas especies y realmente lo que sacamos son índices de abundancia, o sea,
dividimos el área que vamos a trabajar en distintos estratos de profundidad y trabajamos en distintas zonas que la hacemos de una manera aleatoria dentro de cada estrato de profundidad y luego sacamos, digamos, como unas abundancias globales para cada una de estas especies. Aparte obtenemos muestras biológicas de todas ellas para ver el crecimiento, la reproducción...
asuntos tróficos, etc. En este sentido, los datos principales, los datos primarios que habéis sacado, es que el resultado de estos peces, de lo que ahora decías, la merluza, el gallo, es similar a años anteriores, ¿no? En principio, en el caladero que nosotros trabajamos, los índices de abundancia...
suelen mantenerse bastante estables. Es un caladero que suele tener una cierta estabilidad. Sobre todo sabemos fluctuaciones más que anuales en períodos más grandes del año que corresponden con la fluctuación que están teniendo las poblaciones a nivel europeo. Por ejemplo, la merluza del año 2014 vemos una disminución.
Ahora estamos empezando a ver cierta pequeña recuperación, pero pequeña todavía, y para otras especies como son el rape o los gallos, pues hemos visto pocas diferencias, digamos, en los últimos años. O sea, se mantienen entre unos márgenes bastante estables esas poblaciones. Por lo tanto, ¿podemos decir que no hay afectaciones importantes en estos caladeros?
En este calavero en concreto para estas especies parece que se mantienen bastante bien estas poblaciones, o sea, dentro de unos márgenes bastante estables. Con algunas poblaciones, por ejemplo, como decía merluza o por ejemplo cigala, pues sí que ha habido variaciones. Ahora la cigala, por ejemplo, se está recuperando bastante bien, pero se establecieron ciertas medidas de veda que permiten esa recuperación que estamos observando desde el año...
2015-2016. Y en el caso de la merluza creemos que se ve más bien a variaciones, digamos, frustraciones de periodos largos que tampoco sabemos muy bien determinar, vamos a decir, por causas climáticas o por la propia pesquería o por una combinación de todas ellas.
¿Por qué hacéis esta campaña? De hecho la hacéis desde el 2001, si no voy equivocada, ¿no? Sí, sí, ese año es el año número 25. Pues realmente se hacen estas campañas en todo el Atlántico Europeo. Son campañas coordinadas que se hacen a nivel europeo desde el Mar del Norte hasta el Golfo de Cádiz. Y España en concreto estudia tres áreas. Estudia el Golfo de Cádiz, la zona...
digamos del Cantabreco y Galicia, y por otra parte por Cupín, que empezamos en el 2001, porque es un calavero que está dentro de la zona exclusiva económica irlandesa, que es una zona muy amplia porque no tiene ningún país al oeste, y realmente por aquella época era una zona de mucho interés para, bueno, sigue siéndolo, para la flota española, sobre todo gallega, y no estaba siendo evaluada. Entonces...
Pues con la votadura del nuevo barco que en aquel momento, que era el disco Endesa, en el barco que hemos ido, de la Secretaría de Pesca, pues decidimos comenzar esta serie temporal que mantenemos actualmente. Y podemos decir que no ha cambiado mucho a lo largo de estos años, como ahora comentabas, que son 25 campañas y que se ha ido manteniendo bastante estable.
En general, los cambios no son muy grandes. O sea, si vemos frustraciones y vemos determinados procesos, pero en general, comparado con otros sitios, los cambios en este caladero, que está bastante alejado y yo creo que hasta cierto punto bastante bien gestionado, pues no son tan grandes como puedan ser en otros caladeros más litorales o más cercanos a costa. Sí.
Aún así, ¿podemos afirmar que la distribución de especies está cambiando? Sí, bueno, eso es un hecho para nosotros. O sea, nosotros sí estudiamos realmente, o sea, nos centramos en estudiar, digamos, en especial esas especies comerciales, pero sí que estudiamos todas las especies que vamos pescando. O sea, si analizamos tanto de peces como de todos los organismos que nos entran,
Y sí que hemos ido viendo a lo largo del tiempo como especies de un ámbito más tropical están llegando a aguas más norteñas, por así decirlo. ¿Qué tipo de especies de este ámbito más tropical serían? Pues son especies realmente raras en esas aguas. Ahora mismo no sabría ponerte ningún ejemplo...
Pero sí que estamos viendo especies que son propias a lo mejor del Mediterráneo o de la zona africana y eso. Pero ahora mismo no te sé decir ningún ejemplo concreto. No te preocupes. Habéis comentado que este año habéis encontrado máximos históricos de lo que vosotros llamáis especies oportunistas.
Bueno, hemos visto, sí, es una cosa un poco más anecdótica, pero sí que hemos visto que hay un tiburón, el Galeus, que sí que hemos encontrado el máximo histórico de la serie temporal, pero realmente no ha sido tampoco un pico demasiado elevado. O sea que, bueno, sí se ven fluctuaciones entre determinadas especies que se pueden entender analizadas en conjunto.
Es un aspecto un poco más anecdótico, pienso yo. Es algo especialmente... Preocupante. No, ni destacable. Preocupante no, porque además al tratarse un tiburón... O sea, lo que ocurre con los tiburones son... Digamos, hay tiburones que son... Están como arriba de la cadena trófica. De la red trófica son top predictors y otros que están en un nivel más intermedio. Estos serían que están en un nivel más intermedio, tiburones más intermedios, y que...
pueden estar ocupando el nicho que dejan bajidos estos tiburones que sí que están en un mayor estado de riesgo. ¿Cómo es este tiburón que, ya lo comentabas, es más anecdótico, pero que habéis avistado más este año, que ha sido el máximo de avistamientos? Se llama Galeos melostomos, se conoce como Zapata, es
un tiburón de tamaño intermedio y realmente sabemos que se reproduce en el banco. Realmente estos tiburones tienen... Los tiburones en general tienen una segregación sexual, las hembras suelen ser mayores que los machos y luego tienen un dimorfismo sexual y también tienen una segregación. Suelen estar a distintas profundidades las hembras que los machos. Sabemos que este tiburón en el concreto las hembras están a más profundidad y se reproducen en el banco.
que tiene zonas de corales donde depositan sus huevos. Y ocupa a nivel trófico un nivel intermedio y realmente oportunista.
En este sentido, cuando hablábamos de que hay especies desplazadas y has comentado que hay especies que son más tropicales que ahora suben hacia estas aguas, esto también se debe, podemos decir, al calentamiento del agua. Hace nada hablábamos del calentamiento del Mediterráneo, pero es una cosa que se nota en todo el océano, incluso el océano Atlántico.
Sí, sí, claramente el calentamiento es el causante de este desplazamiento de la especie. Poco a poco, según se van calentando, digamos, zonas, las especies más tropicales van colonizando estas zonas y las especies más polares van yéndose más al norte, sí, sí. Esto está ocurriendo, sí, sí.
A nivel global. ¿Os preocupa esto a nivel de este caladero, de las especies que estudiáis, como la merluza, los gallos, que esto pueda pasar? A nivel a lo mejor de estas especies no nos preocupa tanto como a nivel del propio ecosistema. O sea que hay especies, digamos, que son... Porque esas especies sí tienen un...
un rango muy amplio de distribución y no creo que se vean desplazadas, pero hay otras especies que tienen son más específicas en sus ámbitos de distribución y digamos como que más al norte cada vez van encontrando menos sitios donde ocupar este espacio que necesitan. Todos los resultados ahora los estáis analizando, ¿no? Sí, los analizamos, estos resultados se ponen en común a nivel de
que es el organismo, digamos, asesor de la política económica, vamos, de las decisiones que se toma a nivel de la Comisión Europea. Y realmente lo nuestro sería como una primera fase en la que nosotros nos encargamos de tomar estos datos, pero luego son grupos de expertos de las propias especies comerciales o que estudian los propios ecosistemas, etcétera, los que van utilizando estos datos a nivel europeo.
Este caladero es bastante importante en el ámbito del Océano Atlántico. Es un caladero grande. Tiene una extensión más o menos como Irlanda hacia el oeste. Está a unas 100 millas de Irlanda, desde más cerca de entre 100 y 200 millas. Y sí, tiene una relativa importancia. Y después un caladero tradicionalmente
utilizado por la flota española, por la flota gallega, desde los años 60. Subían a todas las zonas del gran sol, esto está como al norte de lo que se conoce como el gran sol o el mar céltico. Y es, digamos, como... El caladero formaría como una enorme montaña submarina conectada con la plataforma continental. Y de ahí su riqueza, esta estructura submarina...
lo que hacen es que generan unas corrientes ascendentes que traen nutrientes y provocan que sean zonas ricas para la pesca y para la vida submarina. Lo tenemos que dejar aquí. Muchas gracias, Francisco Valdó, por atendernos esta tarde. Muchas gracias a vosotros.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures pallas, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les stars siguin el far. Viure, només viure i no pensar.
i que quan et trobi sigui part que ha de passar. Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les tard siguin d'enfer.
Potser la deriva, però mai del tot perdut. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
I parlant dels estocs de la pesca i de l'estat de salut de les diferents espècies que podem trobar als nostres mars i oceans, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dilluns 3 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia, dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, per parlar de temes marítims, mariners, mediambientals, en definitiva, de tot allò que ens envolta. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Quan et trobi, sigui per què ha de passar. Si el mar és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin al far. Viure no és viure i no pensar. Arran de mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Que sigui per què ha de passar.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'amor exigeix solucions a les inundacions un any després de la Dana. Les obres del dipòsit antidesbordaments estan en marxa, però els veïns reclamen que arribin més mesures per evitar que situacions com les del 4 de novembre de 2024 se tornin a produir.
També els residents lamenten que gairebé sis mesos després de crear-se encara no s'hagi reunit la Comissió Tècnica Interadministrativa i que tingui un caire polític i no tècnic. El president de l'Associació de Veïns de la Mora Tamarit, Albert Franquès, ha explicat a Tarragona Ràdio que estan decebuts i expectants, però recorda que hi ha desperfectes que encara no se n'ha arreglat un any després, com els que té el passeig.
Nosaltres pensem que les actuacions són senzilles, potser s'han de posar en comú, però tenim un barran que es pot treballar, que és un barran que pràcticament no és urbà, i hi ha camps de conreu, hi ha zones que quan t'informes i veus que s'han fet altres llocs,
Tenim l'exemple d'Alcanar, un poble petit, 10.000 habitants, que s'ha posat les piles i ha muntat unes meses de tècniques de treball, fins i tot estan parlant de moltes coses pioneres a l'estat nostre, a aquest estat que tenim, i potser també hauríem d'anar allà a Alcanar a parlar amb algú.
El conseller de Territori, Nacho García, ha destacat la construcció del tank anti-DSU, o que recentment s'ha agilitit citat el contracte per al manteniment de la vegetació a la capçalera del torrent.
D'aquesta manera el que pretén l'Ajuntament és millorar i facilitar el pas i l'evacuació de les aigües en el tram inicial d'aquest torrent de la Mora i, per tant, que l'aigua pugui córrer lliurement sense obstacles. Tot amb l'objectiu, com deia, que si torna a haver un aigua d'aquestes característiques les afectacions siguin les menys possibles per la ciutadania i per la via pública en general.
Els veïns i veïnes han convocat un vermut popular reivindicatiu dissabte al migdia per reclamar solucions efectives. Doncs bé, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat la seva dimissió al càrrec, però no convocarà eleccions anticipades. En una declaració institucional aquest dilluns al matí, un any després de La Habana, Mazón ha admès errors en la gestió de fa un any i ha denunciat una campanya brutal contra ell. Ha dit que ja no pot més.
Les puedo asegurar que por voluntad personal habría dimitido hace tiempo. Ha habido momentos insoportables. Para mí, pero sobre todo para mi familia. Creía de corazón que me sería más fácil demostrar desde esta atalaya lo que ocurrió en la gestión