Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo. És dimecres i els dimecres som sinònim d'economia blava per aquest matí. Ja ho tenim tot a punt per parlar avui precisament dels sports esportius amb la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola, molt bona tarda Marina i molt bona tarda a tots els audients. Avui parlem dels ports esportius, no? Sí, parlem dels ports esportius a les Illes Balears i ens acompanyaran Santiago Fiol, que és un expert i també membre de Port Vivert, que ens donarà una altra visió, una altra angle. Doncs saludem també a Santiago Fiol, molt bona tarda. Molt bones tardes, com estan? Com hem de gestionar aquests ports esportius, Santiago? Més tenint en compte el canvi climàtic que ja el tenim aquí.
Bé, jo crec que s'ha de fer sempre una clara diferenciació entre els que són d'interès general, que són els que gestiona, no sé si Catalunya està transferida a la nostra gestió de ports, a Balears no, esports de l'Estat i esports que... Club Nàutics, en definitiva, que gestiona el port de les Is Balears.
és essencial que s'imposin mesures ecològiques a tots aquests ports, siguin bé de l'itret general o bé de ports deportius. Anna, endavant. Sí, hola, Santiago, moltíssimes gràcies per ser aquí una altra vegada nosaltres, eh? Moltíssimes gràcies com a experts. I tot el que passa a les Balears sempre ens arriba més tard aquí, a la península, eh?
No hi ha hagut una qüestió.
No s'acaba d'entendre. Però també el que cal destacar també és la conselleria. Per exemple, vosaltres teniu la conselleria del Mar, que això ho té Galícia, ho té França, però a Catalunya no ho tenim pas. Sempre anem un pas per endavant. També és una gran notícia,
Sí, anem a veure. Un poc tenc a veure jo amb aquest tema perquè som un dels autors de l'idea a nivell autonòmic. Tota vegada que efectivament a França existeix un ministeri i a Galícia existeix una conselleria de la mà que té inevitablement unes altres característiques perquè ja està segurament més
és enfocada a la pesca, nosaltres aquí tenim una indústria que és molt important en el PIB de les Illes Balears i que ningú discuteix que hi ha de bo una concedia d'agricultura, que el PIB de les Illes Balears és molt inferior en el de la mà i és la primera vegada que es planteja una concedia de la mà.
I, efectivament, això fa que no ens haguin posat on ens paràvem sempre que eren serveis socials, en la qual, clar, sempre teníem més prioritat els serveis socials que l'esparnautic, per raons òbvies. Clar, perquè...
Santiago, cal dir també que les Balears és una potència en si mateixa turística, com ho senten bé els pocs turístics, que ho ha dit també, per exemple, i sempre ho esmenta en Martí Neu Bastard, que són com un resort, que això està dintre de l'economia i genera valor a faig. Efectivament. A més, el turisme de Creuer és un turisme que fa una estada...
normalment d'un dia a Palma, a Moló, a Alcúdia, i s'equilcula que cada un dels turistes gasta en un dia 300 euros. I si estan parlant de 300 persones, 3.000 persones d'un creuer que desembarguen un dia i gasten 300 euros en comerços del centre, estan parlant de molts diners.
Una qüestió recentment, des del pla d'inversió del transport sostenible, s'ha esmentat per primera vegada s'incorpora la nàutica dins de l'estratègia marítima. Això és recent. Les embarcacions estan incorporades a Europa.
Va com un poeta en aquest sentit. Si s'esmetre dintre el pla estratègic... Però els temes vols dir. O sigui, se tracta d'observar cap on va el món. Si hi ha una indústria potenta en el món, etc. s'automòbil. Cap on està aquest sector tan crucial? Cap a les energies híbrides i cap a l'elèctrica. Això és el camí.
L'ecologia no conec a ningú que digui que no és ecologista. Tots ho som i procuram fer les coses bé en la mesura que està a les nostres mans. Però hem de mirar cap on va el món i els combustibles fòcils i el buidar sentines al mig de la mà i totes aquestes coses estan absolutament superades.
Clar, perquè també hem de donar la bona notícia, perquè a parts de l'Estat arriba tard en aquest sentit. Diu que ara crea molt impacte al sector portuari, sobretot al sector... Diu que genera molt impacte social, 80.000 llocs de treball, milions d'euros... Però a Mallorca hem d'explicar que s'ha format el primer club de navegació del Mediterrani, que és elèctric. O sigui que a Mallorca, en aquest sentit, en quant de sostenibilitat, va per endavant.
Efectivament, o sigui, és que a mi no pot ser altre, o sigui, hem de tenir clar que hem d'anar cap a... en el futur, cap a energies netes, hem de cuidar el medi ambient i el primer és que estimar amb la mà i és que...
Volem que la mà estigui en perfectes condicions, som la gent que navega. I nosaltres volem la mà neta i la volem cuidar més que ningú. També he de dir que a la conselleria de la mà se li ha afegit, se diu conselleria de la mà i del cicle de l'aigua.
En la qual està tractant d'aconseguir que no hi hagi emisaris i que no s'atiri brutó de clavegueram a la mà, ni tan sols pluvials. Que totes les aigües se recicli perquè com més va serà un vent més escàs i més car.
que no es potenciar en aquest sentit el sentit del mar.
Aquí hi ha una gran polèmica. Aquí hi ha una gran polèmica en el sentit que fa molts anys es va imposar una ecotassa, que crec que a Barcelona ja consta que era un euro per dia per turista, inclús els propis balears la pagàvem, si anàvem a un hotel a la mateixa ia o una altra ia, i era una tassa...
que per definició és finalista i era per dedicar-se al medi ambient. Això mai va ser així, sinó que se van dedicar a altres gastos, inclús aquesta corrent. I això va ser molt protestat, inclús s'hagués pogut plantejar qualsevol tipus d'acció jurídica contra aquesta, en definitiva, malversació d'aquests dals. Perquè si hi ha una cosa que és finalista és una taxa.
Si no estigués a Port de l'Estat, la nàutica social no existiria.
Efectivament, efectivament. Port i bé té com a competència amb elements de gestió directa i de gestió indirecta que són els clubs nàutics. Els clubs nàutics tenen com a objectiu social el desenvolupament de la pràctica de l'esport i especialment la bala esportiva. Bé, per exemple, i així,
Enguany el meu club, que és el pronòfic de Cernal, juntament amb un català en Xamar, ha fet campiona del món en 470 i és una combinació de col·laboració entre clubs esportius per desenvolupar el deport d'alt nivell. I són uns sèries candidats pròxims als Olímpics.
Clar, sense els clubs nàutics no fem res, però tal com deien en el Congrés de Caceta Nàutica en aquest fórum, els clubs nàutics només se'n recorden quan hi ha medalles, però de la financiació no. Com hem de resoldre aquest tema? Bé, jo te diré, mira, i m'ho posaré de referèndum, aprofitaré per fer un homenatge a un amic meu. La setmana passana va morir una persona que novia Seferino Vila.
va ser un regatista de Snipe des de temps, jo crec que a final dels 60, i en el vell 80, juntament amb Esquerra presidenta, després d'això, jo m'ho he ensenyat, vàrem posar en marxa un programa preolímpic que va suposar anar desenvolupant l'esport i a Barcelona 92 un mallorquí, Jordi Calafat, va donar medalla d'on 470,
I a Atlanta 96 Pepó de Ballester, juntament amb el Fernando de León, va guanyar medalla d'en Tornado. I això no hauria estat possible sense l'aportació i l'ajut dels clubs nàutics. I els èxics que es tenen avui en dia són gràcies a gent que ja fa el feina d'any 80 per aconseguir que els clubs destinassin diners, importants recursos, s'inici a la bola, a les llocs de mans,
i anar cint posant els nivells d'anar als col·les esportistes. Clar, perquè les pròrules dels clubs nàutics són bàsiques. Si no hi ha aquest pilar dels clubs nàutics, doncs ens anem a un altre escenari, que no seria tan social i per això hi ha aquestes llistes d'espera. Efectivament, perquè la gent m'entengui. Un club nàutic, el meu, el de Cernal, és com el Barça, els dos socis.
no és com l'espanyol que és d'un propietari. La cinésica no presta atenció de res. No, no, vull dir, nosaltres no podem donar beneficis. O sigui, nosaltres hem d'invertir el que obtenim per gestió de la cafateria, d'esbaradero, d'esbaraments, en pràctiques esportives i
inversió en el propi cloud nàutic per el seu manteniment i en pagar escàron, que són importats en aquest moment, que mos posa a portar les Illes Balears. Però la diferència entre una marina, que m'ha posat ràpid l'exemple d'Esport de Palma, i el meu club, és que nosaltres no mirem en compte els resultats de cara a donar dividendes a les socis. Nosaltres invertim en l'esport.
Però una altra qüestió, també, que ho hem parlat aquí. La gentificació portuària, per exemple, que vam passar de pagar 7.300 euros a 25.700 euros per un punt de 10 metres. Això és el que vull que m'expliquis bé.
Bé, això és fort de l'Estat, que va treure un concurs i va primar, més que la tradició social i l'esport, el canon econòmic. O sigui, la Direcció General de la Marina Merquem, a través de la Sotoria Portuària València, va decidir que el que interessava era fer queixa.
i no mantenir altres valors importants. Això, per jo, clarament és un error, perquè Eivissa se li ressentirà tant socialment com esportivament, d'això. És inevitable.
Sí, perquè l'autoritat portuària de les Balears és la que té més beneficis de tot a Espanya i una rentabilitat del 5,6. Que si, per exemple, ens fixem en altres, per exemple, a Barcelona, la rentabilitat és un 2,54%, o la de València, un 82%. O sigui que aquí hi ha marxa i cèntics. Que no és per manca de cèntics, serà una altra cosa, serà la voluntat poder. No, bueno, és...
és una forma per jo equivocada de veure el que hem de ser esclonàutic. Jo estic d'acord amb què.
després de 30 anys de construcció de 50 s'han d'actualitzar els cànons, perquè efectivament els esports generen molt més riquesa de la feina en aquell moment i ja estan amortitzades les inversions inicials de construir esports. Jo no tinc cap dubte en què amb això és acertat. El que passa és que de qualsevol manera hauria de tenir continuïtat
l'associació en el nostre club és des d'aport d'elite on tenim una campiona del món i dues perquè en el Pablo Barceló també va fer campiona del món en 49er femení fins a jo que n'ha veig que han regat els socials de creuer en els 58 anys i un senyor que surt a pesques que l'homàs a posta de solda
en la qual un club nàutic permet mantenir tot tipus d'activitat social i esportiva
una franja d'edat immensa. Immensa. Ho hem de deixar aquí. Molt interessant tot el que esteu explicant. De fet, nosaltres intentem donar veu cada setmana als clubs nàutics del territori perquè ens expliquin les seves novetats. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Santiago Fiol. Moltes gràcies a vosaltres i a la vostra disposició sempre. I Anna, moltes gràcies a tu també.
Sí, moltíssimes gràcies, Marina, i moltes gràcies als oients. I, Santiago, moltíssimes gràcies. Doncs tornem i reprendrem el tema. Molt bé, moltes gràcies.