Title:

Economia blava, clima i vida de mar

## Panorama general de l’episodi **Arran de Mar** ofereix un programa de dues hores centrat en la **costa catalana**, combinant **actualitat marítima**, **economia blava**, **canvi climàtic**, **medi ambient** i **testimonis humans del món de la mar**. L’episodi barreja connexions amb diverses emissores locals, seccions de servei (meteo i trànsit), entrevistes especialitzades i un **podcast integrat** sobre la vida d’un pescador. --- ## 1. Obertura del programa i tertúlia lleugera ### Xerrada inicial i l’equip • Presentació de l’espai *Randemar/Arran de Mar* i horari del programa. • Salutació a l’equip tècnic i periodístic de diferents emissores locals de la costa. • Conversa distesa sobre **calor fora de temporada** i l’*estiuet de Sant Martí*. • Comentaris personals sobre **Nadal amb calor**, viatjar a l’hemisferi sud o passar Nadal a la platja. • Referències a com es desplacen a la feina (moto, patinet, cotxe, a peu) i al **confort vs. contaminació** (ús de l’aire condicionat). > *To de secció*: conversa informal per humanitzar les veus del programa abans d’entrar en els blocs informatius. --- ## 2. Repàs informatiu de la costa catalana ### 2.1. Costa Brava – Sorra i gestió del litoral **Tema clau:** Gestió de platges i adaptació als temporals. • Trasllat de sorra de la **platja Gran de Palamós** a **Sant Antoni** per recuperar el volum perdut pels temporals. • Projecte d’**estabilització de platges** amb administració de costes: allargament d’espigons i revisió d’un projecte antic de fa 10 anys. • Tancament parcial de la platja per permetre el pas de **maquinària pesada** i camions. • Objectiu morfològic: recuperar el perfil de **“mitja lluna”** i allunyar la zona de bany del canal d’embarcacions. > **Idea central:** adaptar el litoral als canvis morfològics i temporals, combinant obres dures (espigons) i moviments de sorra. ### 2.2. Cap de Creus – Posidònia i recerca científica **Tema clau:** *Posidònia oceanica* com a peça clau del clima i del litoral. • L’**abadia de Portlligat** esdevé camp experimental de l’**Institut de Ciències del Mar**. • Estudi de l’**intercanvi de gasos** a les praderies de *Posidònia* amb un **colorant fluorescent** (no tòxic) per seguir el moviment de gasos a l’aigua. • Mostrejos entre el 7 i el 21 de novembre en diferents punts de Cadaqués. • Recordatori del paper de la *Posidònia* com a: - *Emburnal de carboni* i productora d’oxigen. - Element clau per **retenir sorra** a les platges a la tardor davant dels temporals. ### 2.3. Delta de l’Ebre – Quotes de pesca i Nadal **Tema clau:** Pressió sobre el sector pesquer i regulació europea. • El comissari europeu de pesca, **Virginijus Sinkevičius (Cádiz a la crònica)**, anuncia que la **Comissió Europea** estudia donar **dies addicionals de pesca** de cara a Nadal. • Les quotes actuals (100–130 jornades segons mida de barca) limiten l’activitat a **1 de cada 3 dies**. • **La meitat** de la flota d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja ha esgotat dies. • Informes científics recents indiquen **millora de l’estat de les espècies de referència** al Mediterrani occidental. • El conseller **Òscar Ordeig** i el gerent del **GAL Mar de l’Ebre, Joan Alginet**, reclamen: - Decisions ràpides per evitar **manca de peix per Nadal**. - Que les paraules es tradueixin en **fets i estabilitat** per al sector. • Mirant al 2026, la UE prepara noves quotes basades en **evidència científica**, amb mecanismes de compensació i reconeixement de les pràctiques més sostenibles. • També s’anuncia la voluntat de negociar **un nou acord comercial i pesquer amb el Marroc**, després de la sentència sobre el Sàhara Occidental. ### 2.4. Garraf i Penedès – Ruta del xató **Tema clau:** Gastronomia, territori i promoció turística. • Inici de la **29a edició de la Ruta del xató**, experiència gastronòmica d’hivern. • Nous municipis que s’hi afegeixen: **Cubelles, la Bisbal del Penedès i Sant Pere de Ribes**, sumant-se a Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Calafell i Cunit. • Paper central dels **restauradors**, que ofereixen xató i menús temàtics. • Declaracions: - **Jordi Gasol**, president de la Ruta: creixement de municipis i restauradors, i bona acollida del plat. - **Anna Herrera**, alcaldessa de Sant Pere de Ribes: vincle del xató amb la **pagesia local**. - **Juan Luis Ruiz**, alcalde de Vilanova i la Geltrú: projecte consolidat i agraïment als restauradors. • Lliurament simbòlic del **morter** a la nova ambaixadora, la cuinera i comunicadora gastronòmica **Jessamí Caramés**, que vol aprofitar la seva veu mediàtica per **projectar la cuina catalana**. ### 2.5. Maresme – Segell “Peix de llotja” **Tema clau:** Consum responsable i traçabilitat del peix. • Llançament del segell **“Peix de llotja”**, impulsat pels **GALP** (grups d’acció local pesquera). • Objectiu: distingir restaurants que aposten per **peix fresc, de proximitat i de llotja catalana**. • Denúncia de fraus en la carta (productes etiquetats com a locals que no ho són). • Requisits per obtenir el segell: - Haver comprat **mínim 12.000 € anuals** en peix i marisc de llotja. - Certificació directa de la **confraria de pescadors** o del **majorista** amb vistiplau de la confraria. • El segell es podrà sol·licitar a partir de gener, i el llistat de restaurants acreditats es trobarà a *peixdellotja.cat*. ### 2.6. Arenys de Mar – Tradició i identitat **Tema clau:** Cultura infantil i Nadal. • L’**Ajuntament d’Arenys de Mar** recupera la iniciativa del **“primer tió”** per als nadons nascuts des de l’1 de novembre de 2024. • Lliurament coincidirà amb la **benvinguda del Nadal** i l’encesa de llums (28 de novembre), amb acte festiu i xocolatada. • Paraules de la regidora **Marta Serrano**, que ressalta la **tendresa** de reunir tots els nadons nascuts el darrer any i fer-los partícips de la vida de la vila. ### 2.7. Costa Daurada – El Francolí i Tarragona Greenville 2026 **Tema clau:** Restauració fluvial i ciutat. • El **riu Francolí** deixa de desembocar en línia recta a Tarragona i recupera **sinuositat natural** al tram final. • Objectius del projecte **Tarragona Greenville 2026**: - **Reduir la velocitat** de l’aigua i el **risc d’inundacions**. - Garantir un **cabal ecològic mínim**. - Transformar el riu en **espai de gaudi** i **nexe d’unió** per a la ciutadania. • Intervencions destacades: - Eliminació de més de **26.000 m² de canya americana** (espècie invasora). - Plantació de **vegetació autòctona**. - Col·locació de **tres arquetes** per retenir residus sòlids. - Recuperació de **3,2 km del camí fluvial** de la riba esquerra. • L’alcalde de Tarragona, **Rubén Viñuales**, subratlla que el riu ha de deixar de ser una **barrera física i psicològica** per esdevenir **centre de vida urbana**. • Projecte finançat amb fons **Next Generation**, cost aproximat d’**1,4 M€**. --- ## 3. Servei: meteorologia i trànsit ### 3.1. El temps a la costa catalana **Tema clau:** Vent, mar i absència de grans temporals immediats. • Situació dominada pel **vent de garbí / sud**, amb algun **xaloc** a la Costa Brava. • Estat de la mar: **maror suau (marajol / maror)**, sense grans alteracions al començament. • Per dijous es preveuen: - **Més núvols** sobretot a Costa Brava i costa barcelonina (cel “tipus Mordor”). - No es preveuen pluges significatives. - **Intensificació del vent d’gregal**, especialment a la Costa Daurada. - **Maror i forta maror**, amb **ones > 2 m** a la tarda i nit de dijous a divendres. • Recomanació de **precaució a la mar** i seguiment a xarxes. ### 3.2. Estat del trànsit **Tema clau:** Incidències viàries a l’àrea de Barcelona. • **AP-7** a Barberà del Vallès: retencions sentit nord per accident (vehicles ja al voral, però trànsit dens). • **B-30** amb problemes en un tram similar. • **A-2** a Sant Joan Despí (entrada a Barcelona): - Accident amb un carril tallat. - Cues des de Sant Vicenç dels Horts i afectació a la **B-23**. • A la resta de vies: volum habitual de trànsit sense incidències greus addicionals. --- ## 4. Economia blava i geopolítica portuària ### 4.1. Presentació de la secció **Tema clau:** Economia blava, logística i ports. • Dimecres és el dia dedicat a **economia blava**, amb la col·laboradora **Anna Alonso Tambo**, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidat principal: **Jorge Eduardo Opazo**, fundador de **Mascontainer**, un dels **mitjans digitals portuaris** més llegits de Sud-amèrica. • Es destaca que *Mascontainer* és un **multicanal logístic-portuari**, amb web i programa de YouTube **“Abriendo el Tarro”** sobre logística, comerç internacional i geopolítica. ### 4.2. Perspectives econòmiques a Llatinoamèrica (2026) **Tema clau:** Vent en contra econòmic, però dinamisme inversor als ports. • Es parla de **previsions complicades per al 2026** a Llatinoamèrica: menor inversió i pressions inflacionistes. • Opazo matisa que, tot i el context advers en **comerç exterior**, les **inversions portuàries i logístiques** segueixen el seu curs. • Projectes destacats: - **Expansió del port de San Antonio** (Xile). - Nous ports i ampliacions al **Perú**, com el projecte de **port de Corío** (a prop d’Arequipa). - Inversions en **infraestructura ferroviària** per millorar connexions interior–costa. ### 4.3. Estratègia xinesa: Ruta de la Seda i port de Chancay **Tema clau:** Paper de la Xina en la infraestructura portuària del Pacífic sud. • Es contextualitza l’estratègia xinesa des de finals dels 70 (*Deng Xiaoping*) fins a l’actual **Nova Ruta de la Seda**. • La Xina impulsa una xarxa logística que connecta l’**Atlàntic i el Pacífic** a través de: - Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú i Xile. - Corredors ferroviaris que acabarien desembocant al **Pacífic peruà**. • El **megaport de Chancay** (Perú) és considerat per Opazo com la possible **“joia de la corona del Pacífic”** si es completen inversions i connexions. • Competència i complementarietat: - Chancay podria rebre **grans portacontenidors directes des de la Xina**. - Altres ports com **Callao** (Perú) o ports xilens es redefinirien com a **ports “feeder”** (alimentadors, amb vaixells més petits). - Es qüestiona si Xile necessita un **megaport** comparable, atesa la seva **capacitat de càrrega limitada** i la crisi econòmica argentina. ### 4.4. Reconfiguració dels ports i cadenes logístiques **Tema clau:** Xarxa de ports en cadena i noves rutes. • S’explica la possible funció “en cadena” dels ports del Pacífic: - **Chancay** com a hub principal. - Altres ports (Callao, ports xilens, equatorians) com a nodes secundaris. • Es comenta un nou servei de **MSC** (servei “Alpaca”) que connecta Chancay amb ports xilens i croats. • Es destaca la **competència geopolítica** entre: - **Xina**, que ja controla gran part d’infraestructures i recursos (coure, liti) a Xile, Perú i Argentina. - **Estats Units**, que impulsa inversions alternatives (ports de **Corío**, **Matarani** al Perú, i projectes a Xile com **Salaberry** o **Copiaporte** a la tercera regió) per **contrapesar la influència xinesa**. ### 4.5. Dependències estratègiques i riscos **Tema clau:** Finançament, control i possibles usos militars. • Es descriu el model xinès: - “T’allogo diners perquè construeixis el port, però **jo en gestiono el control**”. - Exemples a ports europeus (com a Grècia) i ara a Llatinoamèrica. • Es menciona que **Chancay és un port altament automatitzat, controlat remotament des de la Xina**. • Altres sectors dominats per la Xina al Perú: - Distribució elèctrica a Lima. - Infraestructura **5G** i satèl·lits (Huawei, ZTE). • S’aborda el debat sobre la possible **utilització militar** dels megaports xinesos, que preocupa especialment als EUA. ### 4.6. Moneda, transaccions i límits del yuan **Tema clau:** Dolarització vs. yuan en el comerç. • Es comenta que alguns països (com el **Brasil**) han començat a **utilitzar el yuan** en transaccions comercials amb la Xina. • Es planteja si el yuan podria **guanyar terreny** com a moneda de referència en determinats circuits comercials. • Opazo matisa que, a curt termini, al Pacífic sud el **dòlar continua sent la moneda dominant**, però s’observen canvis en **transaccions i avals** per qüestions d’eficiència. ### 4.7. Medi ambient, permisos i infraestructures defectuoses **Tema clau:** Impacte ambiental i regulació desigual. • Es comenta críticament que alguns projectes xinesos han estat acusats de **menystenir l’impacte ambiental**, amb exemples com **infraestructures mal executades** (un pont que s’ensorra, com a cas mediàtic). • Comparació entre països: - A **Xile**, les **normes ambientals homologades a l’OCDE** fan que els projectes triguen anys a aprovar-se (permisologia complexa). - Al **Perú**, els processos són sovint més ràpids, generant **avantatges competitives** però també polèmica ambiental. • Esment de paràlisi de projectes per descobriment de **restes arqueològiques o ossos**, que obliga a aturar obres. > **Fil conductor de la secció:** entendre com l’*economia blava* al Pacífic sud està marcada per la pugna Xina–EUA, la necessitat de corredors logístics, i la tensió entre desenvolupament portuari i sostenibilitat. --- ## 5. Meteorologia avançada: les llevantades que no arriben ### 5.1. Punt de partida: des del temporal Gloria **Tema clau:** Canvi en els patrons de temporals a la Mediterrània. • Conversa amb el meteoròleg **Sergi Corral** sobre l’absència de **grans temporals de llevant** des del **Glòria (gener 2020)**. • Es recorda alguna **situació puntual de llevant** (finals del 2020, febrer 2023), però: - Episodis **curts** (1–2 dies). - Sovint **anticiclònics**, sense grans borrasques associades. • Corral expressa **preocupació** no per una futura gran llevantada, sinó per la **manca de llevants en general**. ### 5.2. Canvis en patrons de vent i temporals **Tema clau:** Menys llevants i menys tramuntana. • Es constata una **caiguda en la freqüència** tant de **llevantades** com de **tramuntanades**. • Antigament, entre **octubre i abril**, era habitual tenir **3–4 temporals de llevant** per temporada (entre menors i majors). • En els últims anys: - Predomini de situacions de **sud i sud-oest (garbí)** o anticiclòniques. - **Pocs episodis de mar de fons de llevant**; surfistes i pescadors noten la diferència. ### 5.3. Impacte sobre activitats humanes i marines **Pesca i surf** • Surfistes: gairebé **dos anys** sense una bona mar de fons de llevant prolongada (es recorda un episodi breu el **28 d’agost**). • Pescadors de roca: menys dies de **“bromejada”** (mar remogut moderat), condició ideal per pescar **sards**. • Aigües més **clares i estancades**, senyal de **menys remenada** i menys renovació. **Dinàmica litoral i ecosistemes** • Els **temporals de llevant** són clau per: - Remoure el fons i posar **matèria orgànica en suspensió**. - Aportar materials des dels **rius**. - **Oxigenar** i **renovar** les aigües (funció de depuració natural). • Sense aquests episodis: - S’altera la dinàmica **geomorfològica** de les platges. - Canvia el repartiment de sorres (com el cas de **Palamós** citat prèviament). - Poden aparèixer **impactes biològics** per menor renovació i oxigenació. ### 5.4. Explicació meteorològica: menys borrasques mediterrànies **Tema clau:** Canvi en la circulació general. • Zones clàssiques de formació de borrasques mediterrànies (*àrees ciclogenètiques*): - Nord d’Àfrica i Illes Balears → **llevantades**. - Golf de Lleó, golf de Gènova, Ligúria → **tramuntanades**. • Corral assenyala que aquestes àrees semblen haver **“baixat de revolucions”**: - Es formen menys depressions profundes. - El **jet polar** sovint passa a **latituds més altes** o arriba **més afeblit**. • A canvi, es formen més fàcilment **DANAs** i **solcs aïllats**, que: - Poden provocar **aiguats molt intensos**, però - No generen el **flux marítim sostingut** típic dels temporals de mar. > **Reflexió clau:** la manca de grans llevantades pot semblar una bona notícia a curt termini (menys danys a platges i infraestructures), però pot tenir **efectes ecològics i morfològics negatius** a mitjà i llarg termini. --- ## 6. Segona hora: medi ambient i canvi climàtic amb mirada crítica ### 6.1. Introducció: estat d’ànim i context • Conversa amb el col·laborador **Joan Ramon Mendo**, que comença parlant de **situacions personals complicades** i la sensació generalitzada de dificultats. • Connexió amb temes ambientals globals: **sobrepoblació**, **pobresa extrema**, **contaminació** i condicions de vida infrahumanes en megaciutats (exemple d’un suburbi a l’Índia amb **esperança de vida de 39 anys**). ### 6.2. Ciència, consens i canvi climàtic **Tema clau:** El “consens” científic com a concepte dinàmic. • Mendo subratlla que a la ciència **no hi ha dogmes**: el consens pot canviar amb **noves dades o mètodes**. • Exemple: reclassificació d’**orquídies** a partir d’estudis genètics. • Decideix parlar de **crisi climàtica/canvi climàtic** en lloc de restringir-se a *escalfament global*, per evitar una simplificació excessiva (hi ha **zones que s’escalfen** i d’altres que **no o fins i tot es refreden**). ### 6.3. El paper dels organismes internacionals • Cita l’**IPCC** (panell intergovernamental sobre canvi climàtic) com a òrgan **dependents de l’ONU**, amb: - Informes que **evolucionen** (a vegades es matisen o corregeixen conclusions anteriors). - Una imatge de “consens” climàtic que resulta útil als **governs** per legislar (per exemple, sobre **reducció d’emissions de CO₂**). • Obrir el debat sobre si el **CO₂** és **causa o conseqüència** de l’escalfament: - Explica, com a químic, que **l’aigua més calenta allibera CO₂** (exemple de beguda carbonatada escalfada). - Recorda que els **oceans emmagatzemen grans quantitats de CO₂** i compostos associats. > *Missatge*: el sistema climàtic és **complex** i els models tenen limitacions; cal evitar visions massa lineals i absolutistes. ### 6.4. Intel·ligència artificial i biaixos • Mendo explica que ha fet recerca sobre **prediccions climàtiques fallides** utilitzant **ChatGPT**. • Assegura que el sistema mostrava **resistència semàntica** a utilitzar el terme “prediccions fallides”, preferint eufemismes com “no totalment ajustades”. • Finalment, obté un **llistat de 10 casos** de prediccions que **no s’han complert** en magnitud o termini. ### 6.5. Prediccions fallides sobre l’Àrtic i el gel marí 1. **Wieslaw Maslowski (2007)** - Predicció: l’Àrtic podria quedar **sense gel d’estiu el 2013**. - Resultat: el 2012 hi ha un **mínim històric d’extensió**, però el gel no desapareix; en anys posteriors persisteixen **3–5 milions de km²** de gel estival. 2. **Peter Wadhams** - Predicció: desaparició del gel d’estiu **abans de 2016**. - Resultat: no s’ha complert; continua existint una extensió significativa de gel. 3. **H. J. Zwally (NASA, 2007)** - Predicció: l’Àrtic podria quedar gairebé sense gel el **2012**. - Resultat: aquell any encara hi havia uns **3 milions de km²** de gel. • Es recorda que aquestes prediccions es basaven en **models** i que la naturalesa és **més complexa** del que molts models inicials contemplaven. ### 6.6. Nevades al Regne Unit i escalfament 4. **David Viner (2000)** – Universitat d’East Anglia • Frase famosa interpretada com: la **neu seria cosa del passat** al Regne Unit. • Realitat: hi ha hagut **nevades importants** (2010, 2018) i episodis de fred notable; la neu no ha desaparegut del tot. ### 6.7. Models d’escalfament i desviacions 5. **James Hansen (NASA, 1988)** • Model climàtic que preveia un **escalfament d’uns 0,45 °C** entre 1988 i 2018. • Observacions: augment al voltant de **0,19 °C**, **menys de la meitat** de la projecció en aquell escenari concret. • Mendo puntualitza que els **models depenen d’hipòtesis i dades d’entrada**, i que els **instruments de mesura** i la cobertura geogràfica (pocs punts a Sibèria, deserts, oceans) condicionen les estimacions. ### 6.8. Extincions massives anunciades 6. **Norman Myers (1979 i 1995)** • Predicció: fins a **un 20% de les espècies** podrien extingir-se abans de l’any 2000 per pèrdua d’hàbitats. • Resultat: les **extincions documentades** estan molt per sota d’aquest percentatge. • A més, cada any es **descriuen espècies noves**, especialment en zones tropicals i àrees poc prospectades. 7. **Paul Ehrlich (anys 70–80)** • Prediccions sobre **fam global massiva** i **desaparició massiva d’espècies**. • Resultat: tot i que hi ha **crisis alimentàries locals**, no s’ha produït una fam global generalitzada als països desenvolupats ni una extinció massiva en els termes anunciats. • El mateix Ehrlich ha reconegut parcialment l’**exageració** d’algunes projeccions. ### 6.9. Refredament global per aerosols 8. **Stephen Schneider i Rassul (1971)** • Predicció: possible **refredament global en poques dècades** a causa de l’augment d’**aerosols**. • Resultat: la tendència global observada ha estat d’**escalfament lleuger i sostingut**, no de refredament. ### 6.10. Precipitacions extremes a escala global 9. **Model CMIP3 (anys 2000)** • Projecció: **augment marcat de pluges intenses** a totes les regions temperades cap al 2020. • Observacions al Mediterrani i altres zones temperades: - En molts llocs les dades mostren **estabilitat o lleugera disminució** de la precipitació mitjana. - Hi ha **episodis extrems localitzats** (DANAs, aiguats), però no un increment clar i sostingut de pluges intenses arreu. • Esment a huracans de l’Atlàntic nord i Carib: anàlisis recents no indiquen un augment clar de la **freqüència ni de la intensitat màxima** comparat amb fa 40–60 anys. ### 6.11. Calor dels oceans i variabilitat recent 10. **Contingut de calor oceànica** • Models i discursos polítics han plantejat un **augment continuat** de la calor acumulada als oceans. • Mendo apunta que les **sèries Argo** indiquen un **alentiment o lleuger refredament** en alguns darrers anys (2022–2024), cosa que matisa la idea d’un increment totalment lineal. • Subratlla la dificultat de mesurar un sistema tan enorme amb **boies i punts escassos**, i la necessitat de **interpolacions**, que introdueixen **incerteses**. ### 6.12. Conclusió de Mendo • El llistat no pretén **negar el canvi climàtic**, sinó *mostrar que la projecció exacta (data, magnitud, detalls) és molt difícil*. • Reclama **esperit crític**, evitar **catastrofismes dogmàtics** i distingir entre: - Fets observables (tendències de temperatura, dades de CO₂, dinàmiques locals). - **Models i prediccions**, que són **eines** amb marges d’error. • Deixa la porta oberta a seguir parlant del tema en futurs programes. --- ## 7. Podcast “Llops de Mar”: la vida d’un patró pescador ### 7.1. Presentació del podcast integrat **Tema clau:** Testimoni humà i memòria marinera. • Secció final: **“Llops de Mar”**, podcast dins del programa. • Convidat: **Miquel Illa**, **patró major jubilat**, figura destacada del món pesquer de **Vilanova i la Geltrú**. • Objectiu: donar veu a qui ha fet de la mar la seva **casa, feina i passió**. ### 7.2. Orígens familiars i vocació forçada • Miquel prové d’una **llarga nissaga de pescadors**: - L’avi va morir **ofegat pescant**. - El pare i els oncles també eren pescadors. • Va començar a **pescar als 15 anys** perquè era un **mal estudiant** i “algú s’havia de fer”. • Els primers anys foren **duríssims**: - Es **marejava molt**: vomitava 10–13 vegades al dia durant **dos anys seguits**. - El pare li deia que no coneixia cap pescador tan dolent com ell. ### 7.3. El punt d’inflexió: fer-se patró • Després de la **mili**, troba plaça per anar de **patró** amb només **21 anys**. • L’**augment de responsabilitat** (més diners, comandar la barca) fa que el **mareig desaparegui de cop**. • A partir d’aquí enceta una **llarga trajectòria satisfactòria**: - Adquireix **totes les titulacions** disponibles. - Aconsegueix **prestigi i responsabilitats** dins el sector. ### 7.4. Què li dona el mar? **Tema clau:** Sentit vital i felicitat. • El mar li transmet **vida, immensitat i felicitat**. • Explica que, tot i estar jubilat, fa de **patró de llaguts** de rem a Vilanova: - Només amb **una hora sortint i entrant al port**, ja se sent **feliç**. • El mar és, per ell, una **font d’alegria quotidiana**. ### 7.5. Jornades i condicions de treball • Jornades típiques: sortir a les **7 h** i tornar cap a les **16 h**, de dilluns a divendres. • Abans es treballava també **dissabte**, explica que els seus pares encara ho feien. • Ha passat **moltes hores a mar**, però considera que l’equilibri entre **sacrifici i satisfacció** li ha sortit positiu (després dels primers anys durs). ### 7.6. Un repte extrem: perdre gairebé tot l’art de pesca **Tema clau:** Por econòmica i precisió marinera. • Episodi marcat cap als **24–25 anys**: es trenquen els cables que subjecten les portes i l’art de pesca, i **perd pràcticament tot el material** (excepte el vaixell). • En aquella època **no hi havia GPS ni plotters**: - Havia d’orientar-se amb **enfiliacions** (masies, muntanyes, referències a terra). • Torna a port plorant, temen la bronca del pare i el desastre econòmic. • L’endemà (o pocs dies després) surten a buscar l’art perdut i **aconsegueix trobar-lo**, cosa que sorprèn tothom, fins i tot ell mateix. > *Moment clau de la seva carrera*: demostra destresa i passa de ser “el nen que es mareja” a un **patró respectat**. ### 7.7. Por i situacions de risc • No recorda una **por paralitzadora**, però sí **situacions de molta tensió**: - *“Grops”*: tormentes sobtades d’estiu amb **vent molt fort i pluja intensa**. - Visibilitat reduïda a pocs metres, sense saber si vindran altres vaixells. - Únic recurs: **aguantar i esperar que passi**. ### 7.8. Moments màgics i eufòria a bord • Els dies inoblidables són aquells en què **la pesca supera amb escreix les expectatives**. • Exemples: sortir esperant 30–40 kg de gamba i tornar amb **150 kg**. • L’instant d’eufòria és quan **aboca l’art a coberta** i veu la muntanya de peix o gamba. ### 7.9. Canvi personal i compromís col·lectiu **Tema clau:** Creixement humà i sindicalisme. • Als inicis, a la barca compartia espai amb pescadors que **podrien ser els seus pares**, molts d’ells **del PSUC** o amb consciència sindical. • Explica que aquelles converses sobre **companyonia, drets i lluita col·lectiva** el van marcar profundament. • Amb els anys va arribar a ser **patró major de la confraria** durant **8 anys**, i també president d’una **confraria de pescadors**: - Admet que van cometre errors, però destaca molts **encerts** dels quals se sent orgullós. ### 7.10. Supersticions marineres i motius • Ell personalment **no és supersticiós**, però coneix molts pescadors que sí. • Supersticions clàssiques: - No dir determinades paraules a bord (com *capellà*, *paraigua*, etc.). • També parla dels **“mots”** (malnoms) dins del món pesquer: molts es coneixen **més pel mot que pel nom**. ### 7.11. Canvis tecnològics i futur de la professió • Avui, la **tecnologia** (GPS, sonar, plotter, equips de seguretat) ha **facilitat molt** la feina i ha corregit moltes pràctiques tradicionals que eren **ineficients o perilloses**. • Tanmateix, destaca que **avui és molt més difícil viure de la pesca**: - **Guanyar prou diners** per mantenir una família amb un sou de pescador és complicat. - El jove que vulgui començar ha d’estimar molt la mar i ser molt valent. ### 7.12. Relació amb el medi ambient i aprenentatge **Tema clau:** De la ignorància a la responsabilitat. • Miquel reconeix que, en el passat, molts pescadors van **malmetre el mar per ignorància**: - Nadie els explicava **biologia marina** ni impactes ambientals. - Es feien malifetes involuntàries (per exemple, sobre **praderies de Posidònia**). • Critica que tampoc hi hagués biòlegs, polítics o tècnics que **pujessin a les barques** a explicar què es feia malament. • Ara, en canvi, considera que els pescadors **han après i han pres consciència**. > “El mar ens diria: **gràcies, perquè els pescadors heu après a cuidar-me**.” ### 7.13. Identitat marinera i comunitat • Recorda una època en què els pescadors, en tornar, es **reunien per esmorzar junts**: una comunitat molt cohesionada. • Diu que això, per moltes raons, **s’ha perdut en part**. • Destaca però que el mar continua sent un **estil de vida** i una **identitat profunda** per a qui l’ha viscut des de jove. --- ## 8. Tancament del programa • La conductora tanca l’episodi recordant que és **dimecres 12 de novembre de 2025**. • Emfatitza que ha estat una tarda per: - **Recórrer la costa catalana** a través de notícies. - Entendre millor l’**economia blava** i la **geopolítica portuària**. - Reflexionar sobre **canvi climàtic** i fiabilitat de les prediccions. - Escoltar una **història de vida** d’un llaüt de mar. • Anuncia que **tornaran l’endemà** de 16 a 18 h, convidant l’audiència a continuar navegant *Arran de Mar*.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'economia blava', 'ports', 'Mascontainer', 'Chancay', 'Xina', 'Estats Units', 'logística portuària', 'comerç internacional', 'Delta de l’Ebre', 'quotes de pesca', 'pesca sostenible', 'GALP', 'peix de proximitat', 'Peix de llotja', 'Posidònia', 'Cap de Creus', 'canvi climàtic', 'prediccions climàtiques', 'IPCC', 'gel àrtic', 'temporals de llevant', 'meteorologia', 'Mediterrània', 'Francolí', 'Tarragona Greenville 2026', 'restauració fluvial', 'xató', 'Ruta del xató', 'Garraf', 'Vilanova i la Geltrú', 'Arenys de Mar', 'primer tió', 'vida marinera', 'pescadors', 'Vilanova', 'Llops de Mar', 'Miquel Illa', 'patró major']