Connecta amb tarragonaradio.cat
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 12 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Arany de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest motiu parlarem amb el fundador de Mascontainer. El nostre meteoròleg de confiança ens parlarà de les llevantades, que ara fa molt de temps que no en tenim.
I dedicarem bona part de la segona hora del programa donant importància al medi ambient i parlant d'ell. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randa Marr.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar sorti a port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Què vol dir això? T'ha fallat bé el vent. Per el que hagi de venir després, per si de cas, no? Què et sembla? Què vol dir? Per les llevantades i aquestes coses que... Ah, no, de moment sembla que no tenim llevant. Aquí no arriba, no? No, no, no. Fa... Jo diria... Ho dic de memòria. Que fa més calor i tot, potser...
Bueno, perquè avui és l'estiu de Sant Martí, però... Aquest senyor que no marxa, per l'amor de Déu, per favor, Sant Martí, marxi! És avui, diria que és avui, vaja. Ahir, ahir, ahir. Ahir? Per això que ja toca, no? Ah, doncs continuem. Ja ho ha fet, ja ho ha fet, que marxi, gràcies, adéu. Continuem amb ell, continuem amb ell. Està en un qui...
No, la setmana que ve crec que farà fredet. Ja toca, no? Home, a mi aquesta temperatura em ve, eh? A mi menjar les torrons amb biquini, que no ho havia fet mai de la vida. El meu somni és passar el Nadal a l'altra punta del món amb biquini, a la platja, així. Aquí tu compra? A més a més, si pot ser a les Bahamas, a llocs on hi hagi 4 o 5 onades aquestes que t'agraden a tu.
Bé, a les Bahames o més igual on. O aquí al costat, tampoc. Però el meu somni és aquest. Ja fa temps que ho treballo, això. Passar Nadal a l'altra punta del món. Doncs vinga, veus de l'Olimp, que m'incidiu. Pobre xica, vea, que s'aporta molt bé. I és treballadora. Exacte. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé, ara que esteu parlant això dels Nadals i la calor, clar, a l'hemisferi sud, és estiu quan és Nadal, també és una mica, bueno, per a mi costa imaginar, no?, jo què sé, el pare Noel, que va sempre tapat, abrigat a l'estiu, no ho sé, em costa imaginar-lo.
Jo he vist a Canàries, sense anar a l'altra punta del món, que fred no em fa, he vist decoracions de Nadal a Canàries de...
Bé, com si hi hagués neu, arbres així com nevats, renos... És a dir, que estan a l'estiu però realment ho decoren com si estigués a l'hivern, vull dir. Exactament. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Doncs, prop de bé, avui amb calor aquí, eh? Avui fa garbí. Bueno, ja portem molts dies d'aquests vents del sud. Això, aquí el vent del sud és ferragós. Ahir parlava allà a la riba, a peu d'arriba, amb en Manel Montià, que alguna vegada l'hem tingut aquí a la Randa Mar.
i diu, jo odio-te el Garbí, diu, no m'agrada, diu, em fa mal de cap, em fa estar pesat, és horrorós, i estar 21, 22, 23 graus com estem aquests dies, això no toca, com diria aquell, estem ja una mica fartets. Això no toca. Home, la sensació és que encara ens en queda per uns dies així. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina. Bona tarda, companys. Doncs bé, bé, també aquí amb una miqueta de calor. Avui, Déu-n'hi-do, 20-21 graus aquí a Vilanova. Sí que és veritat que al matí fa més fresqueta, sobretot els que venim amb moto fins a la feina, però de seguida ja s'entra en calor. O sigui que ja va tocant fred. Has vist el tema, no? Els que venim amb moto. Home, clar, els que venim amb patinete. Què hem de fer? Jo camino. També, també. Jo camino, directament. Veus? Encara pitjor. Encara pitjor.
I anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, jo vinc amb cotxe, a treballar. Jo sóc d'un altre poble, per tant, he de venir amb cotxe a treballar, més calentor. Si fa fred amb la calefacció, si fa calor amb l'aire condicionat, amb cotxe s'hi va molt bé. Sempre i quan no se't trenqui l'aire condicionat, perquè a mi em va passar. Vull dir, si va passar, pot passar.
Passar pot passar, però toquem fusta, no criticis el mau temps ara. Sí, sí. I no el posis gaire, que contamina. Ja saps que a nosaltres això de contaminar no ens agrada. Ja, és que m'agrada menys passar cago, per tant, ho posaré quan toqui, sempre que em convingui. Perfecte, Oriol. Va, deixem l'aire condicionat, deixem la calefacció, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que estan a punt pel trasllat de sorra de la platja gran de Palamós a Sant Antoni, Sergi.
Doncs, Imerina, aquesta actuació forma part del projecte d'estabilització de les plages d'aquest nucli que busca recuperar una part del volum de sorra que es perd a causa dels temporals. El projecte està promogut per l'administració de costes i també contempla fer una infraestructura en forma de dics. Es tracta d'allargar els dos espigons que hi ha a la plaja d'Esmonestri d'una banda i a la plaja gran de Palamós davant la caseta de socorrisme de l'altra.
De moment, això encara no es farà perquè costa estar realitzant un estudi per comprovar si el que es preveia el projecte, que es va redactar fa 10 anys, encara és vigent. Pel que fa al transversament de la sorra de Palamós a Sant Antoni, de moment s'ha fet el marcatge previ de la zona d'actuació i el muntatge d'unes tanques. S'estima que la feina de trasllat de la sorra durarà 4 setmanes i comportarà l'ús de maquinaria pesant.
Els camions faran els viatges d'anada i tornada per la mateixa plaja, per això es tancarà el pas a les persones a la franja de la plaja gran més propera al mar. Aquesta actuació permetrà retirar l'acumulació de la sorra, que actualment hi ha a diversos punts d'aquesta plaja, principalment a la zona central.
Això amb el pas del temps ha suposat el canvi de la morfologia en el seu límit cap a mar. Es tracta d'un sector que a poc a poc ha crescut cap a la zona de fondeig de l'abadia, amb la qual cosa s'ha anat restant la mina d'aigua. Retirar la sorra acumulada allunyarà la zona de bany del canal d'accés de les embarcacions, recuperant el perfil característic de mitja lluna.
Les obres d'estabilització de la plaja de Sant Antoni havien de començar el 15 de setembre passat. L'inici, però, es va posposar precisament per posar el dia a l'estudi dels espigons i també perquè l'Ajuntament de Palamós va demanar a costes més concreció sobre l'impacte del transversament de sorra d'aquesta platja gran.
L'abadia de Portillat es converteix en un camp experimental per a l'estudi de la Posidònia. Científics de l'Institut de Ciències del Mar han escolit aquest llogaret de cada que és per a estudiar l'intercanvi de gasos en les praderies de Posidònia del Cap de Creus. En l'experiment s'utilitza un colorant fluorescent que serveix com a indicador del moviment dels gasos dins de l'aigua. Aquesta recerca es durà a terme entre el 7 de novembre i el dia 21 en un total de 10 mostrejos.
Clar, aclarir que el colorant no és tòxic ni nociu pel medi ni les persones. Cada experiment durarà uns 30 minuts i l'aigua es tornarà groga per un temps. La prova, que inicialment es du a terme a Port Lligat, està previst que es pugui fer en altres indrets de la costa de Cadaqués. Recordem que les praderies de Posidònia tenen un paper capdalt com a emburnal de carboni i productores d'oxigen. Ja us avancem que demà
En parlarem a la Randa Mar, una reacció fisiològica que manté l'equilibri de gasos tant a l'oceà com a l'atmosfera i que ajuda a la mitigació de gasos d'efecte hivernacle. A la tardor, les fulles de Posidònia acaben a la sorra de les plages i aquest material ajuda a retenir la sorra de la plaja davant els temporals.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Brussel·les estudia possibles solucions perquè els pescadors puguin continuar sortint a la mar més dies de cara a nedar al cel.
Simarina, el Comissari Europeu de Pesca, Costes Cadis, ha anunciat que la Comissió Europea treballa en possibles solucions perquè els pescadors puguin sortir a la mar més dies aquest any i cobrir així les necessitats de cara al període de Nadal. Ho ha dit aquest dimarts en una compareixença al Congrés dels Diputats després de reunir-se amb el ministre d'Agricultura i Pesca, Lluís Planas.
Segons Cádiz, l'executiu farà un anunci respecte a la qüestió molt aviat amb l'objectiu que el sector comptia amb alguns dies adicionals per treballar en guany. El comissari europeu també ha firmat l'esforç dels pescadors per fer més sostenibles les seues pràctiques i que això se reflectirà en la proposta de les quotes del 2026.
L'anunci de Cádiz respecte de les possibilitats de pesca per aquest any arriba després que fons del govern espanyol avancessin la setmana passada que es podia produir una flexibilització de la situació per tal que el sector pugui sortir a la mar més dies abans que s'acabi l'any.
Per aquest 2025, la Comissió Europea va atorgar unes quotes que, en funció de la mida de les barques, oscil·laven entre 100 i 130 jornades de treball. Una xifra que el sector considera insuficient i que fa que, com a màxim, puguin treballar un de cada tres dies. De fet, la meitat dels pescadors d'arrossegament de la demarcació de Tarragona...
Ja han esgotat els dies de quota que tenen per treballar, segons dades de la Federació Territorial de Cofraries de Pescadors de Tarragona. I si Brussel·les no ofereix més dies, no podran sortir més a la mar fins l'any que ve. La possibilitat que Brussel·les permeti sortir a pescar més dies s'ha obert arran d'un informe del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca de la Comissió Europea que indicava que l'estat de les espècies de referència al Mediterrani occidental havien millorat clarament els darrers anys.
Cal tenir en compte que les quotes es van imposar a partir d'informes del 2022, però ara la situació del mar hauria canviat. A inicis d'any, Cádiz ja es va comprometre que si les espècies estaven millor, atorgaria dies adicionals als pescadors espanyols. El conseller d'Agricultura i Pesca de la Generalitat, Òscar Ordeig,
Ha celebrat l'anunci fet pel comissari europeu, però ha avisat que si no s'atorguen més dies extraordinaris als pescadors hi haurà falta de peix per aquest Nadal. També ha reclamat que les mesures es prenguin aviat perquè si no podrien arribar massa tard.
Per la seva banda, el gerent del GAL Mar de l'Ebre, Joan Alginet, ha celebrat les paraules del comissari europeu de pesca sobre l'estudi de possibles solucions perquè els pescadors puguin sortir a la mar més dies. Ara bé, Alginet ha deixat clar que aquestes paraules seran bones notícies quan es tradueixen en accions i posin fi al malestar i neguit que viu el sector pesquer. Les paraules del comissari, evidentment, són benvingudes.
poden provocar certa calma i poden apaivagar el malestar que existeix als nostres ports, però, repeteixo, són paraules que s'han de traduir en fets i els nostres pescadors i pescadores, els nostres ports, possiblement estan cansats ja de moltes paraules, el que volen ja és acció. Estem a 11 de novembre, queden 30 dies hàbils per poder sortir a pescar i necessiten el que volen els nostres pescadors poder sortir sense el neguit, la preocupació i aquesta amalgama de mesures que s'estan prenent que s'allunyen cada vegada, a més del sentit comú.
De cara a les quotes pel 2026, estes es discutiran i aprovaran una reunió entre els ministres d'Agricultura i Pesca dels 27 a Brussel·les el pròxim mes de desembre. Reconec plenament els esforços del sector i d'Espanya per aplicar pràctiques més sostenibles i, de fet, els seus esforços ja han començat a donar fruits. Les dades científiques per aquest any són molt millors que les de l'any passat, ha dit el comissari europeu.
La meva intenció és que això es reflecteixi en la nostra proposta per a les possibilitats de pesca del 2026, per descomptat sempre respectant l'evidència científica afegit. Tanmateix, Cadis ha dit que donar més dies de pesca al sector seria el més fàcil per satisfer temporalment el sector i ha subratllat que les quotes han de respectar el que diuen els científics.
Segons ha dit, la nova proposta també inclourà un mecanisme de compensació igual que en guany i les mesures adoptades pel sector en els últims mesos també comptaran en les noves quotes. D'altra banda, Cádiz també ha dit que la Comissió Europea proposarà als estats membres negociar un nou acord comercial amb el Marroc, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anul·les fa un any els acords comercials i pesquers en considerar que vulneraven els drets del Sàhara Occidental.
Anem ara cap a les costes del Garraf. Ja s'ha donat el tret de sortir de la ruta del xató. Es tracta d'una experiència gastronòmica estretament lligada a la comarca del Garraf, Carles.
Doncs sí, Marinar, la ruta del xató uneix territori i gastronomia en aquesta nova campanya que es posa ara en marxa. S'hi afegeixen a més a més nous municipis. Covelles, la Bisbal del Penedès i Sant Pere de Ribes s'assumen aquest any a Vilanova i la Jaltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Calafell i Gunit, on precisament s'ha presentat la 29a edició d'aquesta experiència gastronòmica que barreja productes del mar i de l'horta.
Els restauradors també juguen un paper clau a l'hora d'oferir aquest plat tradicional a les seves cartes durant la temporada. Escoltem per ordre a Jordi Gasol, president de la Ruta del Xató, Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribas, i Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Jaltrú.
Sembla ser que estem engrescant els municipis, els ajuntaments i per això anem creixent i esperem créixer més. Cada vegada més hi ha més restauradors que hi creuen i el seu restaurant o el tenen durant tota la temporada o fan uns menús de xató durant X dies i veuen que això funciona i la gent és un plat que li agrada, és un plat que ve de gust.
Molt contenta de tornar a ser part de la ruta del xató després de molts anys i és que ho havíem de fer. Parlàvem fa un moment també del que representa el xató d'on ve aquest xató de la pagesia i Sant Pere de Ribes com no ha de formar part de la ruta del xató quan encara tenim una trentena de pagesos que treballen la terra en el nostre municipi.
29 edicions vol dir que és un projecte plenament consolidat, que cada vegada hi ha més municipis que s'assumen i per tant molt content i sobretot molt agraït a totes les persones que fan possible entitats i sobretot els restauradors que ofereixen aquest plat.
Com en cada inici de la ruta del xató s'ha fet el lliurament simbòlic del morter a la nova ambaixadora de la temporada que és la cuinera i comunicadora gastronòmica, Jessamí Caramés, reconeguda per la seva capacitat per reinterpretar la cuina tradicional i que amb el xató vol també promocionar la cuina catalana. L'escoltem.
tot i que tingui el seu origen en un lloc concret, se coneix per tota Catalunya i sobretot per la part de costa, jo crec. Llavors, és una cosa que l'he viscut des de petita. Em fa especial il·lusió, la veritat, perquè tinc un especial carinyo a tota la zona de Vilanova, de Sitges, de tota la zona del Garraf, també Vilafranca. Llavors, què passa? Que al final...
Estar aquí per a mi és posar o intentar donar la meva veu a la cuina catalana i això sempre és important, no? I clar, la meva veu, gràcies a tota la meva trajectòria, és una veu mediàtica que ajuda a tots aquests petits pobles a donar llum a tota la cuina catalana, no?
La ruta del xató permet unir gastronomia, turisme i cultura durant els mesos hivernals a través d'un plat molt vinculat al territori, pensat també per maridar amb vins de la denominació d'origen Penedès.
Fem aturar d'ara les costes del Maresme on també s'hi impulsa el segell peix de llotja que ahir comentàvem des de la Costa Brava i aquí a Tarragona. Serveix per reconèixer aquells restaurants que aposten per la compra de peix fresc a les llotges catalanes. És una iniciativa que impulsen els grups d'acció local també el de la Costa Brava sub Maresme i s'aturgarà anualment Oriol.
Doncs sí, aquest segell de qualitat vol posar en valor tots aquells restaurants que apostin pel peix de proximitat i quilòmetre zero amb l'objectiu d'enfortir els vincles entre el sector pesquer i el gastronòmic. A l'hora promou el consum de peix capturat per pescadors locals i garantint la traçabilitat i la qualitat del producte gràcies a la seva comercialització a les llotges del litoral català. Segons Cristina Badillo, gerent del GALP Costa Brava Sud Maresme, la iniciativa pretén que els clients que vulguin menjar peix ho facin amb totes les garanties.
Desgraciadament ens trobem amb restaurants que ofereixen un producte que no és... Sense anar més lluny vaig anar amb un restaurant que posava navalles de la llotja d'Arenys. No s'agafen navalles d'Arenys. Però, clar, la gent no ho sap, la gent confia en el que diuen els restaurants. I una miqueta el que volem és això, no? Doncs clar, la gent que vulgui realment menjar peix i aposti pel nostre peix i no el de...
de l'altra punta del món, puguin anar a un restaurant i tinguin la tranquil·litat que sí, que aquell restaurant, si té el nostre segell, efectivament ha comprat peix a qualsevol de les 14 confreries de pescadors de Catalunya. Aquest nou distintiu s'atorgarà als restaurants que acreditin haver adquirit durant l'any anterior un mínim de 12.000 euros en peix i marisc de llotja, comprat directament a les confreries de pescadors o a través de majoristes certificats.
Si és restaurant que compra directament a llotja, simplement necessitarà un certificat que li farà a la pròpia cofredia de pescadors, on s'acreditarà que ha consumit un mínim de 12.000 euros a l'any en peix de llotja. Si és un restaurant que compra a través de majoristes, és a dir, és el majorista el que fa la compra a la llotja cada dia i li serveix en aquests restaurants,
El certificat l'emetrà el majorista però amb el biciplau i la firma de la cofredia de pescadors que ha d'acreditar que aquest majorista efectivament compra la llotja. El segell Peix de Llotja es podrà sol·licitar a partir del mes de gener i la llista de restaurants acreditats es podran consultar a la web www.peixdellotja.cat
I els nadons aranyencs rebran de nou el seu primer tió. L'Ajuntament d'Arenys de Mar torna a impulsar aquesta iniciativa i entregarà el primer tió a tots aquells bebès nascuts a partir de l'1 de novembre del 2024.
Exacte, l'entrega a aquests nadons es farà coincidint amb la benvinguda del Nadal a Arenys de Mar, que serà el proper dia 28 de novembre, en un acte que començarà a la plaça de l'Ajuntament i acabarà al tram cobert de la Riera i servirà per encendre les llums de Nadal, tot acompanyat d'una xocolatada amb personatges per amenitzar la vetllada. La regidora d'Infància i Joventut, Marta Serrano, destaca la motivitat d'aquest acte.
Pensem que és un acte molt tendre, preciós, d'unir a tots els nadons que han nascut a la nostra vila el darrer any. I, per tant, el dia de l'encesada de llums, el 28 de novembre, pensem que és un gran moment perquè tots els nens i nenes que hagin nascut a Arens l'últim any es trobin i comencin aquest camí plegat a la nostra vila.
Les famílies interessades han d'inscriure's en un formulari que ja ha penjat a la plana web del consistori aranyenc. Una proposta que es va engegar en l'anterior mandat i en el darrer any es van entregar 59 tions als nadons aranyencs.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada parlant de rius. El francolí ja no es desemboca a Tarragona en línia recta. El tram inferior ha recuperat la seva sinuositat natural gràcies a una intervenció de restauració ambiental en el marc del projecte Tarragona Greenville 2026.
L'actuació té diversos objectius, reduir la velocitat de flux de l'aigua i, per tant, el risc d'inundacions, i és una manera d'assegurar millor que hi hagi un cabal ecològic mínim, però també ha comportat altres accions. Per exemple, s'han eliminat més de 26.000 metres quadrats de canya americana, espècie invasora, i en el seu lloc es plantarà més gespa i espècies autòctones. L'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, explica que el francolí es potencia com a espai de gaudi per la ciutadania i esdevé nexa d'unió, i no una
barrera. Potser la més visual de totes aquestes obres han estat la plataforma del Miracle, però aquesta actuació de 1,4 milions d'euros és una actuació molt important que ens ha de permetre recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d'unió, no com una barrera física i psicològica de la ciutat, sinó com un nou centre epicentre de la vida dels tarragonins i tarragonines i la idea és aquesta, recuperar plantes autòctones per aquest tipus de riu
També s'han col·locat tres arquetes per retenir residus sòlids i es recuperaran 3,2 quilòmetres del camí fluvial esquerra del riu. El projecte finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation ha tingut un cost d'1,4 milions d'euros. Ara volem saber quin temps farà la nostra amara. Ens ho explica el Lluís Mi Pérez.
Bona tarda. Situació dominada pel vent de moment de Garbí o de Sud, fins i tot un palet de xaloc en el cas de la costa Brava, però estem parlant que l'estat de la mar de moment tampoc està gaire esvalotat. Marajol, Marú, a tot es tira a la costa del Baix Empordà, de la selva marítima, però d'aquí de moment no passa la cosa. També hi ha alguns núvols que de tant en tant van presentant-se al cel de la costa. Són poc importants. En vista el dijous sí que estarà una mica més ennubolat el panorama. A estones semblarà Mordor.
al cel, especialment a la costa brava i la costa barcelonina, per tant, àrea més poblada del país. Però aquests núvols no seran productors de pluja. També s'anirà intensificant el vent d'agregal, en aquest cas, sobretot a la costa d'Aurada, fent que hi hagi maró, forta maró, ja especialment durant la tarda i merendins. De fet, en general, la tarda del dijous, també la nit de dijous a divendres, l'estat de la mar estarà força més alterat i més engrescat, amb onades que passaran fàcilment dels dos metres d'altura. Precaució, us seguirem a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit. Un i al Eduard, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs a veure, de moment a aquesta hora tenim encara algunes vies afectades per alguna incidència. En el cas de l'autopista P7 a Barberà del Vallès, on hi ha hagut un accident, tot i que els vehicles ja es troben al rural. En sentit nord, en sentit Girona, queda l'antitud amaturada encara entre Sardanyola, quasi ja tocant Sant Cugat,
i fins a aquest punt de Barberà, en sentit nord, també a la Terral, a la B30, en un tram similar i en la mateixa direcció. D'altra banda, també tenim l'altitud de pretencions per un altre accident que hi ha hagut a l'autovia 2 a l'altura de Sant Joan d'Espí, d'entrada a Barcelona també. Ara ja queda només un carril tallat per retirada de vehicle. En tot cas, encara hi ha aturades en aquesta autovia a partir de Sant Vicenç dels Horts i també de retruc, afectant l'autopista B23, entre Sant Ferriu, que s'ha tocat ja molt dins de rei,
Fins enllaçant aquesta autovia 2. A la resta de punts, volum de trànsit, de punts més o menys habituals a aquesta hora, de moment si més no, sense altres complicacions afegides. I és tot, a la prova.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Rendemar. Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per aquest matí ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Però avui també parlarem amb Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer. Anna, primer de tot, molt bona tarda, com estàs? Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els estudiants. I també molt bona tarda, Jorge.
Muy buenas tardes para todos y muy buenas tardes también para todos tus oyentes. Vamos a explicarlo un poco bien esto, Jorge, para la gente que no lo conozca. Mask Container es un periódico digital, podríamos decir, el primer periódico digital más leído en temas portuarios, ¿no?, en Sudamérica. Así es, uno de los más leídos de Sudamérica o Hispanoamérica, exacto, uno de los más leídos.
Y es claro que es un medio digital. Ana, andaban. Sí, hola, Jorge Eduardo. Muy buenas tardes, sobre todo. Hola, Ana, ¿cómo estás? Hola, ¿qué tal? Y gracias por estar por segunda vez con nosotros. Todo un placer. Muchísimas gracias a ustedes.
Y otra cuestión, porque hablando ya de más containers, porque es un multicanal logístico portuario, lo podemos consultar a través también de los canales de YouTube, porque tenéis también un programa que se llama Abriendo el Tarro, que podemos seguir lo que contamos más o menos aquí. Sí, es un programa que le pusimos coloquialmente Abriendo el Tarro, porque nos referíamos a la apertura de un contenedor. En Chile se conoce al contenedor como el tarro.
Y en ese programa hablamos sobre logística, comercio internacional, un poco de geopolítica, de lo que está pasando entre Chile y Sudamérica, todo lo relacionado a comercio internacional y logística. Ese es su foco.
Claro, porque mira, como bien les referenciáis vosotros hoy en vuestra nivel, es que la gente también se puede apuntar, les animamos desde aquí. Habéis comentado que los vientos suplan en contra para toda América Latina en el año 26 de cara a menor inversión, presiones inflacionistas, esto también va a influir en la estrategia portuaria, ¿no? Claro, pero yo creo que mira...
Si bien lo que se augura que para el 2026 va a ser un año medio complejo en lo relacionado a comercio exterior para Sudamérica, lo que está relacionado a inversión portuaria o bien al desarrollo de inversiones logísticas como que no está muy apalancado a ese pronóstico.
Dado que se viene el desarrollo del puerto de San Antonio, donde se está haciendo la expansión del puerto de San Antonio, también hay proyectos en Perú, que es la construcción de otro puerto más, que sería el puerto de Corío, que está cerca de la zona de Arequipa, y además algunas inversiones que se están desarrollando, tanto como en el área de trenes también.
Exacto, pero esto está muy relacionado con la estrategia que tiene China,
respecto a su ruta a la seda, ¿no es cierto?, que quiere conectar el Atlántico y el Pacífico, no solamente con el canal de Panamá, sino que está a través de su zona de influencia, que va a ser básicamente Brasil, Argentina, Paraguay, Uruguay, Bolivia, Perú, Chile, pasando por, ¿no es cierto?, conectando todo esto con un proyecto de línea de tren que terminaría en Perú. Claro.
Porque esto no viene de ahora, bueno, no es aquello que los chinos han dado un golpe en la cabeza, sino desde el año 79, deuchan fin, ya lo tenían en la estrategia, y ha llegado de todos los puertos hasta China, tiene concretamente 31 en América Latina. Podemos decir que ahora faltan dos días para la celebración del primer año del puerto de Chiang Kai, que es lo que comentaba tu Ruta de la Cera.
¿Tú crees que Shanghai va a ser el eje o aún tendrá potencia de importancia Chile? Yo creo particularmente, es una opinión muy personal, que Shanghai va a ser la joya de la corona del Pacífico. Si se dan las inversiones como se están dando, si se dan la...
Las interrelaciones entre los distintos países, por ejemplo, Perú-Bolivia, Bolivia-Uruguay-Paraguay-Brasil, yo creo que la relevancia de Chancay va a seguir siendo relativamente importante. Y a pesar de los puertos chilenos que se están tratando de hacer inversiones en puertos chilenos para dar una respuesta a esta expansión de Perú en el área portuaria...
hay que hacerse algunas preguntas que todavía no tienen respuesta. Por ejemplo, yo siempre me he preguntado si es necesario tener un puerto tan grande en Chile cuando nuestra única área de influencia, sobre todo en la zona central, la que comprende el área del Paraíso-San Antonio, no tiene la suficiente carga para tener un puerto de tan relevante importancia.
Porque el único país que tenemos muy cercano, ¿no es cierto?, es Argentina. Y Argentina está pasando por un problema económico. Sí, ya no pinta tanto. Sí, sí, sí.
No sé si es tan importante tener un puerto tan grande, porque para ese puerto tú tienes que tener carga. Jorge, ahora lo comentabas, con el tamaño de los puertos, si Shanghái pasa a ser, como comentas, la joya de la corona del Pacífico, ¿qué papel jugarán los demás puertos del Pacífico, que ahora son importantes? Yo creo que van a jugar un
un papel muy importante, pero hay que redefinir qué es lo que queremos de nuestros puertos. Si ya tenemos un megapuerto que sería Chancay, yo creo que los puertos, y además que la competitividad de los puertos no solamente afecta a Chancay a los puertos chilenos, sino que también afecta a los puertos peruanos, como Callao, y puertos que están cercanos a esa área, o a ese Hinterland.
El tema es que la redefinición de los otros puertos van a ser puertos pivotes, entre comillas, que van a ser puertos más bien de líneas feeder, recibiendo naves más chicas o de menor tamaño y puertos de Chiang Kai recibiendo hasta grandes naves de gran volumen que vendrían directamente desde China.
Por ejemplo, el puerto de Callao es complementario y a su vez es competencia, pero vemos también que el de Callao su carga fundamental es de Chile, más de la mitad. ¿Qué quiere decir? Esto es muy importante, pero Chile no dejará de estar en el escenario.
Porque queje al corredor, que venga todo de Brasil hasta, que es la misión, llegar a Chancay, tendrá un escenario, lo que comentas tú, que son pivotes de influencia de los otros puertos. ¿Qué será con una especie de cadena? ¿Lo podemos entender así, aunque sea logística por más? ¿Lo podemos entender así? Claro, claro.
Claro, Chancay ya como partió ya, entre comillas, ya el Estado chino ya tiene una cabeza de playa ya bien consolidada. Y para el resto de los otros puertos, tanto los puertos como ecuatorianos, también va a ser muy difícil tratar de entrar en esta competencia con alguien que ya dio, entre comillas, el primer golpe.
Claro, porque también ha salido también, por ejemplo, recientemente, y esto no es Malarí, que MSC tendrá un servicio de alpaca que va directamente a partir del megapuerto, pero que comunica también Chile con los puertos de Corazia, que estará en una conexión directa.
que rezan a Chancay. Esto es súper nuevo. Es decir, esta noticia es de nada. Desde el día 8, estamos a la 12, pues esto es importante también. No todo va a ser Chancay, porque aquí hemos hablado muchas veces. Lo que pasa es que esto también tenemos que verlo desde la perspectiva geopolítica.
Que Estados Unidos está tratando también de poner algún grado de, ¿cómo se llama?, de influencia en el sentido de...
de no perder a Sudamérica como uno de sus socios estratégicos en lo relativo a comercio internacional, tratando de desplazar. Por eso, como una respuesta a quitarle un poco la relevancia al puerto de Chiang Kai, es que capitales norteamericanos también están apostando al desarrollo del puerto de Corío, que está cerca de Arequipa, un poco más hacia el norte de Chiang Kai.
Matarani también, y también en Chile con un puerto, Salaberry, y también desarrollando un puerto en Chile que está cerca de la tercera región que se llama Copiaporte también, que es un proyecto que se está desarrollando o que está en una fase de estudio.
que también vendría a dar respuesta también al avance chino en el área de infraestructura portuaria cabe hacer notar que no solamente China está avanzando en el área de infraestructura en Sudamérica tenemos que pensar que China participa en gran parte en la explotación de recursos naturales como es el cobre y el litio en Chile como también como en Perú
Y en Argentina también. Sí, aparte del litio, que claro, el litio es súper importante, pero también han visto como Chiang Kai, que esto es lo que se está diciendo, bueno, se puso entre aquello como un efecto guatillador, que decían que era como base militar. ¿Podemos decir que pueden, a su vez, China, con estos grandes jalados que son megapuertos, a su vez, en una hipótesis de trabajo, también sirvan como base militar, por ejemplo, porque es Chiang Kai?
¿Qué es lo que tiene miedo Estados Unidos? Lo dijeron como base militar. Una preocupación. Sí, tenemos que pensar que... Bueno, esto viene también un poco de la experiencia de la ruta de la seda que se implementó primeramente en los países más cercanos a China, ¿no es cierto? Y después con los mismos puertos europeos. Creo que hay un ejemplo claro que es en los puertos de Grecia, donde ellos también, entre comillas, construyeron un puerto...
Claro, y después tomaron el control. Esa es entrecubilla la estrategia china. Es como yo te presto el dinero para que tú puedas construir el puerto y tengas toda tu infraestructura desarrollada, pero el puerto lo controlo yo. De hecho, Chiang Kai, hasta donde tengo entendido, es controlado desde China. O sea, porque es un puerto automatizado, controlado desde China.
Todo está monotorizado. Y otra cuestión también de China, a su vez, la distribución de la electricidad, por ejemplo, en Lima, es china. El 5G, el satélite de Huawei y ZTE, en Perú, también lo domina China. O sea que va más allá de la soja, el mineral, el petróleo, van un poco más allá de la dependencia, yo digo total, y no digo de la mente, un poco más.
Mira, hasta hace uno, yo no tengo muy clara la fecha, pero antes el eje económico de Sudamérica era Estados Unidos. Y hace unos cinco años el eje económico de Sudamérica es China. Es el primer socio comercial por lejos de China, o sea, de Perú y de Chile.
Sí, porque hasta, por ejemplo, en Brasil, ¿por qué? Por ejemplo, paguen en yuan las transacciones. Eso también es un cambio, porque si decimos que la moneda de intercambio descarga de ser el dólar, no digo que sean de todos los que nos transformemos a pie, de los países de los recursos significativos también. Es decir, que los cambios monetarios, a través de lo que se hagan con yuanes, es un cambio también, ¿no? Claro, claro.
Yo no sé hasta qué grado el tema de la moneda puede ser relevante, por lo menos en este lado del Pacífico, de este lado del charco, aún la moneda dominante va a ser y seguirá siendo el dólar no sé en cuánto tiempo, ¿verdad?
Sí, pero han comentado, lo he leído el otro día y era un tema interesante, que para hacer las transacciones y como aval, por ejemplo, estos avales, si son con dólares, tardan muchísimo, han de ser efectivos, y en dólares han visto que es efectivo, que es de tránsito inmediato.
Finalmente se va incorporando, yo creo, el yuan, porque se da seguridad económica en la transacción. Yo creo que estamos en un cambio de escenario que es muy iniciático, pero a la larga puede ser. Pero no todos lo hacen bien en China, porque, por ejemplo, también se les ha caído el puente que conecta... Sí, yo pensé que era una fake news o algo creado con inteligencia artificial, pero que he sorprendido con eso.
Claro, y eso es que les ha caído el puente, y tampoco para hacer la valoración del puerto de Shanghai, la cuestión medioambiental yo creo que lo han dejado aparte, la pasaron por alto y así les ha caído el puente, ¿no? Sí, sí.
Hay un tema que es no menor, el tema de la permisología en Chile es un tema muy atingente, de hecho en las candidaturas presidenciales se ha hecho énfasis que tenemos muchos problemas con desarrollar proyectos rápidamente en comparación a otros países, en ejemplo Perú.
Claro, porque nuestras normas ambientales son, entre comillas, homologadas con la OPDES, que nos pone a nosotros estándares mucho más altos que les puede poner al resto de Latinoamérica. Entonces, ahí nosotros tenemos algo que mejorar, porque nuestros proyectos, de hecho, el proyecto de desarrollo de los puertos, también han tenido años de demora porque, como decía un amigo una vez,
Claro, incluso porque encontraron unos huesos o encontraron unas reliquias de algo para un proyecto. Lo tenemos que dejar aquí, seguiremos hablando otro día. Muchas gracias, Jorge, por atendernos esta tarde. Muchas gracias a usted por invitarme. Y muchas gracias a tú también, Ana.
Sí, muchas gracias, Jorge. Muchas gracias, Marina. Y también muy buena tarda a todos los oyentes y muy buena semana hablamos. Muchísimas gracias. Gracias, Jorge. Tengan una buena semana. Un abrazo. Un privilegio. Muchos cariños.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral. Ho parlàvem al principi del programa, des del gran temporal Glòria, que sembla que l'atmosfera s'hagi pres un respir i no hem tornat a tenir cap temporal d'allavant important. Què està passant, Sergi?
Doncs mira, deu ser la pregunta del milió de dòlars, aquesta que acabes de fer ara, eh? Perquè jo crec que ara mateix no la té, la resposta no la tenim, o no la té ningú que ens pugui donar una resposta clara. També has donat una pista, ara quan feies el titular de la intervenció, l'entradeta, és que això de l'atmosfera s'hagi pres un respís, o un kit-kac, o un parèntesis després d'un sotrac com va ser el Gloria, no?
A mi em fa por perquè potser a la propera llevantada acabarem tots arrasats. A mi és al revés. A mi em fa por que no tinguem els llevants. O sigui, no que a la propera llevantada acabem arrasats perquè una o l'altra haurà d'arrasar una que altra cosa, bé per activa o per passiva. A mi el que em fa realment neguit és la senyal
d'aquesta baixada de revolucions atmosfèrica. Si te'n recordes, també hem parlat diverses vegades del que passa amb les tramuntanes, que no s'en donen tantes, que ha baixat molt la freqüència, que hi ha hagut un canvi de peces atmosfèriques des del motor d'aquestes situacions. Doncs amb el tema dels llevants podríem dir que està passant una cosa molt similar.
Posem la fita del Glòria, que va ser l'any del gener de l'any 2020, fa 5 anys. Sí que és cert que amb el final l'omena vam tenir una altra situació de llevant, no pas un temporal, una situació, i que el 7-8 de febrer de l'any 23, del 2023, aquí dalt vam tenir un llevant d'un dia, per mal comptat, un dia i mig, podríem dir, i a sobre anticiclònic, amb altes pressions de context.
Per tant, tots aquells llevants, tots aquests temporals de llevant de tardor, que són un clàssic o que havien estat un clàssic climàtic d'aquesta època, sobretot des de mitjans d'octubre fins a ben entrat desembre o algun fins i tot al gener, com va ser el cas del Gloria, no s'estan donant. En canvi, s'estan donant situacions atmosfèriques o bé de sud, com les que tenim tots aquests dies, situacions de sud i de sud-oest, de Garbí,
que han augmentat, o bé situacions directament anticiclòniques. I això fa que la meteorologia, la situació meteorològica, s'hagi tornat una mica insulsa. Una mica insulsa, i això qui segueixi, o qui estigui a grups de meteorologia, etcètera... Un friki meteorològic com tu. Un friki. La gent sempre va tirant, semblem...
o políticos del temps, perquè sempre anem tirant de batalletes. Que si el temporal del 2020, que si la nevada del 2010, que si els tornadors del 2005, que si la nevada del 62, que els aigüats de no sé quin any. I tots són abans, abans, abans, abans, i estem perdent aquests aconteixements recents que, bé, que ens facin parlar una mica. Perquè, clar...
En aquest sentit, el que anava a dir és que habitualment, fa uns anys enrere, de llevantades pràcticament cada any en teníem una.
No, una, en teníem dos, tres o quatre, o sigui, si comptem llevants com llevants, ho podríem classificar, entre llevants menors i llevants majors, o sigui, llevants menors, si mirem a mar, per exemple, que és el senyal més clar, perquè si mirem en pluges i porai hi ha altres situacions que també ens en deixen,
El llevant menor és aquell que a les onades és menys de 3 metres, l'alçada mitjana, i llevant menor l'alçada de més de 3 metres, per una mica distingir. És com aquells llevants curts, que duren menys de 2 dies, 3, 2, 1 dia, 2 dies, o aquells llevants llargs, com va ser el Glòria, que duren 3, 4, 5 dies.
Doncs, de llevants climàticament, en una temporada, si la temporada comença, posem finals de setembre, principis d'octubre, i acaba finals d'abril, principis de maig, doncs potser tenim de mitjana uns 3 o 4 temporals l'any de llevant. Però és que els últims anys no n'hi està ben cap, o tot el que hi ha són llevants menors. També ens podríem parlar, tu Marina, que fas surf, o algú que li agradi pescar,
Uh...
Quants dies o quants fa que no hi ha una situació, per exemple, de mar de fons bona o notable? L'última sí que ho recordo, perquè va ser un dia increïble, que això no passava des de feia un munt, que va ser el 28 d'agost, que hi va haver una tormenta a poques milles de la costa de Salou i va crear una situació de mar de fons, però que va durar unes hores. Vull dir, així dies seguits, potser fa dos anys que no n'hi ha.
Potser fa dos anys, nosaltres els que anem a pescar, hi ha un tipus de pesca que és per pescar els sars, que es pesca a la bromejada, o sigui, quan el mar està una mica remogut, el propi mar pica les roques, treu, fa saltar crancs, fa saltar lapes, patallides i tot això, i els peixos van a menjar allà, no? Doncs tu els agrumes i vas agafar sars.
Doncs, situacions d'aquestes de tràgol, de mar de fons o de temporalet menor de menys de 3 metres, perquè si no ja no vas a pescar, perquè és una situació de perill, evidentment, doncs fa molts, els últims anys n'hem tingut una o dues en tota la temporada de tardor, hivern,
Les aigües estan molt clares, senyal que no remenen, o sigui, si la transparència de les aigües és bona, senyal que tampoc hi ha remenada i que tampoc hi ha, sobretot, aquestes situacions de mar de fons o que remenin, no?
I on te volien aparar, que de la mateixa manera que diem que amb l'absència de tramuntanes és degut a un canvi de patrons de circulació atmosfèrica que s'està veient, doncs amb els llevants vindria a ser una cosa...
força semblant, o sigui, sembla que la Mediterrània hagi desactivat una mica aquests motors de formar les grans depressions o les depressions mediterranes, que per una banda era el nord d'Àfrica i Illes Balears, que són les depressions que ens provoquen els llavants, i per l'altra part hi ha els gols de Lleó, gols de Gènova, Ligúria, que és el que ens provoquen les tramuntanes. Doncs aquestes dues àrees ciclogenètiques
han perdut revolucions i ja no fabriquen depressions, ja no fabriquen borrasques. Això segurament és degut, entre altres coses, a que tenim menys influència, o allò que anomenem el jet polar, aquesta cinta transportadora,
està passant a latituds una mica més altes. I quan passa a les nostres latituds, està molt despenjat, molt estrangulat, molt afablit, que és el que provoca, o el que pot arribar a provocar, que s'estranguli i es formin aquestes situacions de danes o de sols una miqueta menys definits, que sí que és cert que ens provoquen aiguats, que ens provoquen pluges, que ens provoquen situacions...
de pluja torrencial, en podríem dir, però que no van acompanyades d'aquest flux marítim tan important i aquests temporals de mar. I l'última reflexió que volia fer és com aquests temporals de mar són bons per la pròpia dinàmica del mar, la pròpia dinàmica morfològica, geològica i geomorfològica i natural, i de l'ecosistema.
Perquè quan hi ha aquesta remoguda de mar, quan hi ha aquest intercanvi, o sigui, es posa la matèria orgànica una altra vegada en resuspensió, fins i tot baixa matèria orgànica dels rius, l'aigua s'oxigena, aquests llevants actuen com un sistema de depuració del mar. A part de portar matèria orgànica i de remoure el fons i de...
canviar una miqueta aquest estancament, oxigenen i renoven una miqueta el mar. I si no tenim aquests temporals, aquest mecanisme d'autoregeneració o autoregulació, que també implica la fauna i la flora, evidentment, perquè implica els peixos, les algues, les fenerògames marines, etcètera,
doncs tampoc ho tenim i això pot acabar repercutint també en un punt de vista biològic. Per tant, com diem sempre, tot està connectat. Tot està connectat i les platges, però, no es queden sense sorra gràcies pràcticament a que no hi ha llevantades. Això també ho han de dir, eh?
però també hi haurà algunes platges que pateixen més en situacions del sud i del sud-oest, que són més freqüents i s'emporta més sorra aquests temporals o temporalets de sud que sí que els podem tindre o que poden ser una mica més freqüents que els de llevant. Això està passant en algunes plages i algunes plages han canviat, no? O sigui, en unes plages, avui parlàvem del cas del Palamós, que s'està acumulant sorra en molta part d'una plaja, doncs,
En una part és conseqüència, evidentment, dels espigons i dels ports i de les construccions i de tot la mà humana, per entendre'ns, però en una altra part, també, si et canvia aquest règim de corrents i aquest règim de temporals, doncs això també canvia la geomorfologia del litoral.
n'estarem pendents Sergi, tornarem a tenir llevant segurament no, no han de venir-nos avall jo espero un temporal encara no n'he vist encara els últims anys encara no n'he vist fa temps que no tenim grans temporals, moltes gràcies Sergi Corral per parlar de les llevantades d'aquesta tarda fins la propera, que vagi bé
Amb la nostra secció de meteorologia arribem al final d'aquesta primera hora de rendemar-nos. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera Fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Si el que t'agrada de l'hivern és tapar-te amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, elitèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tero Ortega. El francolí ja no desemboca Tarragona en línia recta. El tram inferior ha recuperat la seva sinusitat natural gràcies a una intervenció de restauració ambiental en el marc del projecte Tarragona Greenville 26. L'alcalde Robert Viñuales explica que el riu es potencia com a espai de gaudi per la ciutadania.
ens ha de permetre recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d'unió, no com una barrera física i psicològica de les ciutats, no com un nou centre-epicentre de la vida dels tarragonins i tarragonines, i la idea és aquesta, recuperar plantes autòctones per aquest tipus de riu. S'ha eliminat més de 26.000 metres quadrats de canya americana, una espècie invasora, i en el seu lloc es plantaran més gespa i espècies autòctones.
L'Hospital J23 es plegarà un projecte amb intel·ligència artificial per optimitzar les UCI i millorar l'atenció als pacients crítics. Es busca construir algoritmes de suport a la presa de decisions dels professionals. Se sabrà, per exemple, quan un pacient podrà rebre l'alta. Maria Budí, cap de Servei de Medicina Intensiva de J23, explica què inclou aquest centre de gestió de crítics. Què volem és tenir informació...
Primer, en temps real, de com estan les UCIs a Catalunya, saber quina és l'ocupació, quin és l'estat dels pacients que estan ingressats i això ens ajudarà a prendre decisions organitzatives. El projecte ha començat a la demarcació de Girona i la idea és que a Tarragona i les Terres de l'Ebre estigui implementat de cara al 2026.
L'aeroport de Reus ha simulat avui un accident d'un avió comercial amb la participació de més de 250 persones entre personal de l'infraestructura, els cossos d'emergència, seguretat i figurants. L'exercici que ha organitzat el mateix Aeroport i Protecció Civil partia d'una aeronau provinent de Manchester amb una cinquantena de passatgers.
Durant les maniobres d'aterratge, l'avió hauria patit un accident amb quatre víctimes mortals i una cinquantena de persones ferides. La subdirectora de Protecció Civil, Sílvia Soler, destaca la importància de fer simulacres d'aquest tipus. És veure quins són els recursos necessaris que caldria davant d'una situació d'emergència i com aquests recursos es coordinarien per tal que la gestió que fessin fos el més eficaç possible.
Tot això ho tenim plasmat en un document, en un pla.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passa en 3 minuts, a les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora d'Arran de Mar, una segona hora on parlarem amb en Joan Ramon Mendó de Medi Ambient una setmana més i acabarem el nostre programa d'avui coneixent una persona que té molta relació amb el mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, no marxeu.
Parlem de medi ambient. Parlem de medi nostrum.
I una setmana més tenim aquí a punt per parlar de medi ambient el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, Marina. Estic sobrevisquent... A la vida. A la vida, sí. En general. Crec que tots estem una mica igual, no pateixis. No té a veure amb el medi ambient, té a veure amb situacions personals, complexes, i mires al teu voltant i trobes que hi ha molta gent que té situacions personals complexes. Vull dir que...
Sí, sí. És com una mena de pandèmia, no? Però bé, hem de seguir positius i s'ha de sobreviure, que és important, sobreviure i perpetuar l'espècie. Perpetuar l'espècie jo no estic tant d'acord, ja sé que jo soc més partidària que ens extingim ja tots. Això és una decisió personal, molt respectable, qui no vulgui tenir fills, ja ho sap, no cal tenir-ne, no és imperatiu,
i qui vulgui tenir-ne també ha de tenir en compte una sèrie de condicionants que comporta ser pare o mare. Bé, avui no parlarem de paternitat. Home, això seria un gran tema, eh? Jo faria uns exàmens de pares i de mares que la majoria, molts, no entrarien a ser-ho. Sí, però aquí et puc fer una rèplica molt ràpida, que és que per fer aquest examen has de passar abans per la prova de ser pare o mare.
No, no, no. Ja no entenem. Clar, de manual no entenem ningú de com ser el millor pare o com ser la millor mare. I una cosa és el que tu imagines del que pot ser i una altra cosa és el que acaba sent realment. Aquí parlem de medi ambient, jo ho sabeu. Potser algun dia parlarem de...
de temes de població humana o dels impactes de la població humana en el medi ambient, que de fet hi ha països, sobretot a l'Àsia i a l'Àfrica, on la superpoblació acaba tenint unes repercussions ambientals molt importants. Parlaríem d'abocament de plàstics, d'abocaments residuals, de contaminació, d'elaboració d'aliments en llocs contaminats, de...
de barris sencers que viuen en zones, ja no és que siguin pobres, és que són zones infrahumanes, o sigui, viuen sense cap mena de garantia sanitària. He estat fa poc visionant un documental
Pensava que no vas dir que he estat fa poc a l'Àfrica o a l'Àsia. Però quasi, eh? Jo vaig servir internet per viatjar a aquests països i el documental explicava que l'esperança de vida en un dels suburbis, no sé si era de Mumbai o de Delhi, a l'Índia,
era de 39 anys. És a dir, més o menys, la meitat del que hi ha a la resta de ciutat de Mumbai o de Delhi. És a dir, que la part urbana tindria la zona benestant i la zona de suburbis, on no hi ha res a xarxa de clavegaram...
no es fa cap control a nivell sanitari, està tot ple de mosquits, es transmeten moltes malalties, és un tema d'higiene i d'impacte també a nivell ambiental, no només sobre la salut. Bé, algun dia en parlarem d'això. Avui tocarem un tema que és certament global, és un tema que s'intenta abordar, ho ha explicat el Toni Ferran, el nostre col·laborador, en més d'una ocasió,
és una qüestió que a nivell local pot tenir unes repercussions, uns efectes positius, però sempre i quan es faci de forma coherent, és a dir, que fem bé els deures aquí a Tarragona, per posar un exemple, i no es facin bé a Constantí o a la pobla de Mafomet, no es soluciona el problema, sigui quin sigui. És a dir, hem d'anar tots a una. Llavors, el tema d'avui...
El vull tractar amb una certa delicadesa, perquè és un tema polèmic, i és un tema on fins i tot persones amb formació acadèmica, persones que estan ben informades, que poden contrastar la informació, doncs en alguns aspectes no arriben a un consens. I de fet en ciència, quan parlem de ciència, de mètode científic,
El consens no és un dogma de fer. És a dir, un consens científic pot arribar a deixar de ser un consens quan apareix un nou descobriment, una nova...
que abans no havia estat tingut en compte. I en camps com les ciències ambientals, les ciències del clima, les ciències paleontològiques, és a dir, l'estudi dels fòssils, de l'evolució de les espècies, a nivell també d'evolució, ja sigui l'evolució humana o l'evolució de qualsevol altra branca humana.
Tenim el so de plantes. Sempre acabar en un punt en què no és un consens, no és un dogma de fer, no és una veritat absoluta. Per exemple, hem parlat aquí en alguna ocasió de les orquídies, va venir l'Hilari Aragonès a parlar d'orquídies, va venir també un altre convidat a explicar-nos que...
A nivell filogenètic, és a dir, a nivell d'ADN, a nivell de composició del material genètic que tenen aquest tipus de plantes, aquesta família, que són les orquidiàcies,
es va canviant el gènere cada X anys, és a dir, el que abans era una orquis, doncs ara té un altre nom, té un altre gènere, perquè s'ha estudiat a nivell molecular el seu contingut, la seva càrrega genètica. Aquest és un exemple que el consens, aquest científic, és un consens relatiu. Llavors, en qüestions com la que se'n parla, i és per això que avui toca aquest tema,
En qüestions com la crisi climàtica, no parlaré d'escalfament global perquè parlar d'escalfament global és ja parlar d'una tendència.
d'acord? Sí que es pot parlar d'escalfament en alguns termes, en algunes gràfiques, en algunes conclusions, però no deixa de ser un tema polèmic centrar-nos només en aquest escalfament, perquè hi ha zones del planeta que no s'escalfen i fins i tot algunes que es refreden. Per tant, no entrarem en aquest jardí. Volia parlar a un nivell més genèric de crisi climàtica, de...
Diguem-ho així, de canvi climàtic. Aquesta seria la paraula potser més reconeguda i coneguda per tothom. Llavors, el que vull posar avui sobre la taula són una sèrie de prediccions que es van fer fa una pila d'anys...
Prediccions basades en models científics, en càlculs científics, en hipòtesis formulades des del punt de vista científic, i que amb el temps, al cap de dècades, no parlem d'un, dos, tres anys, parlem de períodes més llargs, han resultat ser fallides.
Tu saps que, Marina, quan jo consulto aquestes qüestions, normalment tiro de TGPT. Sovint no és fàcil, perquè com a intel·ligència artificial i com a negoci, entre cometes, al darrer de TGPT hi ha uns interessos econòmics i polítics.
El darrere de groc, groc és Twitter, és Elon Musk. Ah, el HPT del Twitter.
Efectivament. També hi ha uns interessos econòmics, polítics, etcètera. De fet, vaig llegir fa poc una piulada d'Elon Musk, en la qual diu, obertament, planteja un escenari en el que per reduir la quantitat de radiació que rebem del sol estaria bé, seria una possibilitat a plantejar,
una xarxa de, com ho diríem, de cortines, cortines o reflectors, com si fossin satèl·lits, que poguessin fer aquest apantallament d'una part de la radiació solar. Que jo llegir-ho em vaig posar les mans al cap perquè és una completa animalada.
I, a més a més, dubtosament pot acabar sent efectiu, perquè per qüestions d'escala necessitaríem una quantitat de material que només el fet de fabricar-la ja no compensaria. A mi això no me'l pensa. Tu pensa que hi ha un futbolista que va amb ulleres de sol grogues dient que és per les línies que es veuen al cel. O sigui, que amb això ja ho tenim tot. Aquest és un punt interessant, Marina, perquè...
Clar, jo quan intento posar llum, perquè és la meva funció aquí, la meva funció no és ni anar a favor d'un costat ni de l'altre, simplement contrastar la informació i intentar...
divulgar els coneixements que jo crec que s'han de divulgar. Llavors, te trobes en un extrem els que adopten com a dogma de fer tot el que diu les Nacions Unides i, més concretament, l'IPCC, que és un organisme que depèn jeràrquicament de Nacions Unides,
que no és un organisme científic, tot i que es basi en una sèrie d'informes, científics, etc. Aquest IPCC és l'International Panel for Climate Change, que vol dir panell d'experts internacionals en relació al canvi climàtic. I, de fet, cada any va innovant l'IPPC a través dels seus informes
i va reculant de vegades, hi ha coses que es desdiu, hi ha coses que la reafirma. És a dir, que aquest consens del que parlàvem no és tal, és un consens fictíssic que a determinades parts ja els hi va bé, a nivell de governança, per exemple, a nivell europeu, posant pel cas. Doncs ja va bé que hi hagi aquesta mena de consens que ens ve de la ONU per legislar, per establir unes directrius, per reduir el CO2...
Bé, no entraré en el tema del CO2, perquè és aquest jardí del que et parlava. Hi ha gent que diu que el CO2 és una conseqüència de l'augment de les temperatures i no al revés, no és la causa sinó la conseqüència. Clar, jo com a químic puc entendre aquest posicionament, perquè si tu tens, posem pel cas...
Un got de Coca-Cola, un got de gasosa, per no posar marques, un got de gasosa d'una bebida, d'una beguda que tingui CO2, begudes carbòniques, en coneixen moltes, el sifon de tota la vida. Doncs, si tu l'escalfes, veuràs que el primer que passa és que les bombolles de CO2...
Pugen. Pugen i surten del líquid. D'acord? Doncs bé, això seria concordant amb un augment de temperatura dels oceans. Per què? Perquè els oceans emmagatzemen una quantitat brutal, immensa, de diòxid de carboni i de derivats del diòxid de carboni, carbonats, bicarbonats, etcètera. Llavors, té cert sentit que si tu augmentes la temperatura dels oceans,
pel motiu que sigui, hi hagi més CO2 a l'atmosfera. Clar, també hi ha els que defensen que el CO2 és la causa. Per què? Perquè té uns efectes a nivell de gas d'efecte hivernacle, té unes aportacions al total d'energia
que queda emmagatzemada, diguem-ho així, dins de l'atmosfera. Bé, tot això són qüestions molt complexes. Hi ha molts models atmosfèrics que estan batallant des de fa molts anys i, torno a insistir, no hi ha un consens absolut.
Hi ha algunes tendències, a les quals hi podem estar més o menys d'acord, però no hi ha un consens. Llavors, a partir d'aquest no consens, jo he fet una tasca de cerca, com deia, amb el XetGPT. Problema, Marina, que el XetGPT té viatge. Té viatge i em va costar, de fet ja fa uns dies,
Més de mitja hora que em donés exemples de prediccions fallides en relació al canvi climàtic, perquè fins i tot el XGBT es va atrevir, va tenir l'eusadia de dir que no es poden anomenar prediccions fallides.
que... Sí, però una qüestió semàntica, i clar, jo vaig insistir, a veure, si una predicció falla en menor o major mesura, però falla, vol dir que és una predicció fallida, és una qüestió semàntica. El xatgepeter intentava esquivar el buldo, intentava dir, doncs, home, potser no és ben bé fallida, sinó que simplement no ha arribat a exactament el punt que volia demostrar. Bé,
Aquesta mena d'eufemismes que fan servir les intel·ligències artificials per, de vegades, disfressar una realitat que és evident, que és comprobable, contrastable. Doncs bé, després d'aquesta introducció, amb el teu permís, vaig fer un llistat de 10 científics que van fer prediccions fallides amb diferents dates,
I ens podem fer una idea, no totes van en el sentit de dir que no hi ha escalfament, n'hi ha algunes que sí, n'hi ha algunes que no, però el que sí que és comú a totes aquestes prediccions és que no s'han complert, com deia, en major o menor mesura. De fet, el propi Xanxepeté, per maquillar una mica aquest viatge que et comentava,
després de fer el llistat, diu el següent. Aquests són deu casos on la predicció s'ha mostrat errònia en magnitud o termini. Segueix dient, cap d'aquests punts no nega el canvi climàtic, punt i coma, només mostren que la seva projecció exacta, data o intensitat no s'ha ajustat al que es va anunciar.
És a dir, ens està dient que efectivament són prediccions fallides, però que depèn d'això, de la intensitat, del termini, de la magnitud, etc. Anem a començar per una que és, jo crec que molt coneguda per tots, i que va fer famosa un vicepresident dels Estats Units, que era un senyor, no sé si encara es viu, suposo que sí, un tal Al Goree.
Segurament et sona. Algore.
Fa anys, bé, fa anys d'això. El senyor Algore es va basar per fer unes declaracions públiques com a vicepresident dels Estats Units. Es va basar en una predicció feta per un científic, crec que rus, que es diu Vieslau Maslovski. Aquest senyor, l'any 2007, va fer la següent predicció. L'Àrtic es quedarà sense gel
sense gel d'estiu, entenem que és quan es fon el gel àrtic, cap a l'any 2013.
Bé, el resultat d'aquesta predicció és que estem a 2025 i no hi ha hagut cap estiu ni un on s'hagi fos completament el gel de l'Àrtic. Sí que hi va haver un mínim històric el 2012, però aquest mínim històric no vol dir que es quedés sense gel, vol dir que no n'hi havia tant com en altres anys.
I, de fet, aquest càlcul del gel àrtic de vegades es fa en superfície, de vegades es fa en volum, volumètric. És diferent el càlcul si el fas en extensió, en superfície, tot el que es veu glaçat a vista satèl·lit, que si el fas en volum, amb el qual cosa has de tenir en compte també la fundària d'aquesta capa de gel. I va haver també, posteriorment, passat ja aquest mínim del 2012,
Hi va haver un altre senyor, un tal Peter Watthams, que va dir que el gelàrtic d'estiu es fondria completament abans del 2016. Tornem-hi. Resultat, no s'ha complert aquesta predicció i, de fet, la superfície mínima, és a dir, aquest mínim que parlàvem,
que s'ha repetit en algun altre any, no només el 2012, però que en cap cas ha anat a més, es mantindria entre 3 i 5 milions de quilòmetres quadrats. És a dir, que no es pot dir que, ai, mira, ostres, val d'una miqueta que es fongui tot. No, no. Estem parlant d'una extensió enorme.
Seguim, tornem al 2007, un altre senyor, però en aquest cas no era rus, era de la NASA, era de la competència, un tal H.J. Zwally, l'H, no sé si vol dir Herbert o alguna cosa semblant,
L'any 2007 va fer la predicció que l'Àrtic podria quedar gairebé sense gel l'any 2012. Com ja hem dit, hi va haver un mínim, però en cap cas va desaparèixer. De fet, aquell any, el 2012, hi van haver 3 milions de quilòmetres quadrats d'extensió de gel àrtic durant l'estiu. Insistim que aquestes prediccions sempre...
es dirigeixen al període estival. Lògicament, al període hivernal, la superfície de gel a l'Àrtic creix. De fet, això no ho tinc allistat, perquè el XenGPT no m'ha volgut llistar per algun motiu, però hi ha algunes altres prediccions que en alguns casos sí que s'han complert i en alguns casos no. Parlaríem de les glaceres.
segurament, això sí que et deu sonar més Marina, la glacera de la Neto se'n parla molt que fa llàstima a l'estiu la glacera de la Neto, que no queda pràcticament glacera, etc. Bé, aquí s'ha de tenir en compte que la glacera de la Neto no ha existit sempre, durant tota l'eternitat, durant tota la vida del planeta sinó que la glacera de la Neto es va formar, entre moltes altres glaceres als Pirineus es va formar a la petita edat de gel
És a dir, es va formar fa uns segles i des de llavors ha anat minvant de forma paulatina. Llavors, aquí entraríem un altre cop a la polèmica. No, és que els darrers anys ha minvat més ràpid, la fusió d'aquestes glaceres és més ràpida. Bé, ni hi ha algunes que sí, ni hi ha d'altres que no. Aquí tampoc entrarem en aquest jardí.
Següent predicció. Aquesta és d'aquelles que omplen titulars de diaris alarmistes. L'any 2000, un senyor que es diu David Biner de la Universitat d'East Anglia. La predicció que va fer va ser que la neu serà un record del passat al Regne Unit.
Resultat, Londres, Escòcia i altres zones del Regne Unit han continuat registrant nevades importants. I aquí en cita dos anys, un és el 2010, l'altre és el 2018. És a dir, que no cal anar massa enrere per trobar aquestes nevades que han continuat molt més enllà de l'any 2000, que és quan aquest senyor David Biner va fer la predicció fallida, errònia.
Número 5. Un altre senyor de la NASA. Aquesta predicció és una mica més antiga. Un senyor anomenat James Hansen. Tots aquests senyors que esmento se suposa que són científics. Vull dir que són gent que tenen una acreditació, un bagatge, uns coneixements, una experiència. Vull dir que no és algú que surt del no-res i que fa una proclama.
sinó que són persones vinculades al món acadèmic, al món científic. Doncs bé, aquest senyor Hansen, l'any 88, va fer una predicció segons un model que ell estava en aquell moment desenvolupant. Quan parlo de models, són models globals, models atmosfèrics a escala planetària. Aquest senyor va preveure un escalfament aproximadament de 0,45 graus
Resulta que el que s'ha observat és que l'escalfament és de 0,19 graus.
És a dir, molt menys de la meitat del que ell havia previst, havia pronosticat a través d'aquell model. Per tant, va fer una projecció molt més alta del que finalment s'ha acabat mesurant, del que coneixem avui dia.
Amb els mètodes de mesura també entraríem en un altre jardí diferent, perquè a nivell meteorològic hi ha moltes estacions, molts observatoris que estan a prop de zones habitades. Lògicament és molt complicat posar 3.000 observatoris enmig de la Sibèria, perquè la Sibèria...
No hi viu ningú, tot i ser una extensió de territori immensa. El mateix passa amb l'Amazònia, el mateix passa amb els deserts, el Sàhara, el Gobi, Atacama, és a dir, són extensions enormes en les quals no hi viuen moltes persones i, per tant, no hi ha molts observatoris.
I l'altra zona també, que diríem, entraria en un terreny desconegut, en un terreny complicat de modelitzar, complicat de...
serien els oceans. No tenim molts observatoris enmig dels oceans. Recordem que els oceans són la major part del planeta Terra, és a dir, que tenim extensions immenses...
on no es pot fer cap mesura. Sí que hi ha alguns vaixells que fan determinades rutes, hi ha algunes boies que tenen una mesura permanent, tant de la temperatura de l'aigua com de la temperatura de l'aire, etc. Però, insisteixo, no es pot fer extensiu. Llavors, els models que fan? Fan una interpolació.
Interpolació vol dir que agafen dos punts i la mesura, el punt intermitge entre aquests dos punts és la mitjana. De vegades pot ser una mitjana, de vegades pot ser una interpolació que no sigui lineal. Però ve a ser aquest el càlcul que es fa. Llavors, clar, aquest càlcul porta inherent un error perquè és un càlcul aproximat.
Seguim. Un altre senyor, en aquest cas, em posa al xat GPT dues dates. Un senyor que es diu Norman Myers. No sé si té a veure amb aquesta pel·lícula famosa.
A tant no hi arribo, no soc una enciclopèdia amb potes encara. No, però de cine no hi ha... No sé si és el crepusculó. Hi ha una banda sonora molt famosa d'un tal Myers. Bé, suposo que deu ser família, potser llunyana. Bé, coses que penso en veu alta, ni cas. Aquest Norman Myers tant a l'any 1979 com a l'any 1995, es veu que ho va fer la mateixa predicció en dos dates diferents, va dir que s'extingiria
s'extingirien fins al 20% de les espècies, de les espècies en general, de plantes, animals, fongs, bacteris, tot, al 20% de les espècies abans de l'any 2000 per la pèrdua d'habitats. Això no és cert.
les xifres d'extincions que s'han documentat, que és amb les quals ens podem passar, són molt inferiors i aquest ordre de magnitud del 20% queda molt lluny del que s'ha pogut documentar a nivell d'extinció d'espècies. De fet, com vaig comentar al passat programa,
S'estan descobrint noves espècies, és a dir, que hi ha espècies que no es coneixien i que ara ja formen part d'aquest total d'espècies que tenim a nivell científic en tot el món. Sobretot se descobreixen espècies a països tropicals, a països on hi ha...
una abundància d'aigua, de pluja, molt important, amb temperatures elevades, climes tropicals, subtropicals, però també es descobreixen espècies noves a zones, per exemple, poc explorades, zones amb clima desèrtic, zones àrides, segueixen trobant noves espècies en zones que no havien estat prospectades.
Per tant, aquestes extincions massives, i de fet ara ho estan dient un altre cop, no, és que ara s'extingirà tot perquè seguirà pujant la temperatura. Posem-ho entre cometes, passem-hi de puntetes. I anem a la següent predicció, que també és dels anys, és una miqueta antiga, anys 70, anys 80, un senyor que es diu, o que es deia, no sé si encara es viu, Paul Elrich, i aquest senyor va predir
també, que hi hauria una desaparició massiva d'espècies i fam a nivell global. Fam a nivell global, què vol dir? Que no només hi hauria fam als països on, habitualment, hi ha períodes de, el que en diem en castellà, embruna, sinó que seria fam a nivell planetari, fam als països occidentals, fam a tot arreu. Això n'hi ha. Que desapareixerien...
Gairebé, doncs, bueno, totes no, no diu exactament un nombre, però diu desaparició massiva d'espècies. De fet, no s'han produït ni en el termini ni en l'escala indicada. De fet, el mateix, de fet, sembla ser que sí que encara es viu aquest senyor, el Paul Elrich, ho ha reconegut parcialment. És a dir, bueno, potser tenia una mica de raó, saps? Però bé, no s'ha complert la predicció tal com ell l'havia pronosticat.
I ja en van quedar en poquets d'aquesta llista de 10 prediccions fallides.
Aquí, aquesta predicció és molt interessant perquè és en sentit contrari a les altres, és a dir, aquesta predicció no és d'escalfament, sinó de refredament global, i es va fer l'any 71, lògicament l'any 71 tampoc no hi havia tant de coneixement com tenim ara, i la van fer dos investigadors, Stephen Schneider i un altre senyor que comença per S, no sabem si es diu Stephen també,
de cognom Rassul. Doncs bé, la predicció que vam fer va ser la possibilitat d'un refredament global en poques dècades, parlem de l'any 71, per efecte d'aerosols. Els aerosols poden ser 40.000 coses, poden ser partícules en suspensió, pols en suspensió, pot ser vapor d'aigua, poden ser cristalls de gel, poden ser productes elaborats per l'home, que el concepte d'aerosols és un concepte molt genèric.
Llavors, el resultat és que no, la tendència ha estat d'un lleuger escalfament sostingut. Aquesta és la tendència actual, en cap cas hi ha hagut aquest refredament que auguraven aquests dos científics.
Bé, parlem de prediccions de precipitació extrema a nivell global. Això és una cosa que es diu de vegades quan s'intenta justificar, perquè diu que la predicció no ha canviat. Seguim tenint, més o menys, amb algunes petites variacions, però tenim el mateix nivell de precipitació que teníem fa 10, 20, 30, 40 anys.
és una qüestió de mitjana. Simplement, en alguns llocs plou més aquest any, en alguns altres plou més l'any següent. Fa poc també aquí, en aquest programa, parlàvem amb un senyor, amb un agricultor de roquetes, dels aiguats que hi van haver recentment a les Terres de l'Ebre. I, lògicament, a Godall deia, no, no, és que això no ho hem vist mai a la vida.
A la ràpida també diuen, no, és que això no ens havia passat mai, que ens arribés l'aigua fins aquí i d'aquesta manera. Bé, l'any passat a València, quan hi va haver el desastre de la Dana a la zona de l'Horta de València, doncs en alguns casos sí que hi havia hagut pluges torrencials, antigament, amb magnituds comparables, potser no exactament al mateix lloc, potser no al barrenc.
del Pollo, però a la zona, a tota la zona de l'Horta de València, que precisament és una zona plana, amorta, i on hi ha una albufera, perquè al llarg de segles i segles i segles i segles s'han anat acumulant tots els sediments provenguts de barrancades, de riades. És a dir, que
La mateixa orografia del terreny ens dona moltes pistes sobre on has d'edificar i on no has d'edificar. I aquest seria una mica un altre jardí de fons, que no té res a veure amb la precipitació. I aquesta predicció en concret...
De fet, la van fer a través d'un model, que és un model meteorològic que es diu CMIP3, als anys 2000, que deia que hi hauria un augment marcat de pluges intenses a totes les regions temperades.
cap a l'any 2020. Clar, aquí, que som una regió tan parada, no hem constatat aquest augment de pluges, sinó, més aviat això, una tendència més o menys mitjana, de fet es pot comprovar, no m'estic inventant res,
Amb la temperatura sí que observem una tendència de pujada, però amb les precipitacions no s'arriba a observar aquesta precipitació, o això que diuen també sovint, que ara hi ha fenòmens extrems més sovint. Hi ha una gràfica que corre per internet, que també és una gràfica avalada per científics, que demostra que els huracans a la zona del Carib, a la zona...
del Golf de Mèxic i d'aquesta part de l'Oceà Atlàntic no són més extrems ni tenen més freqüència que fa 40, 50, 60 anys. Això és un tema que als Estats Units està molt ben estudiat.
Per tant, en aquest cas, el resultat d'aquesta predicció seria que algunes zones, com dèiem, temperades, el Mediterrani, els Estats Units, han mostrat el contrari, una lleugera disminució o una estabilitat, és a dir, que no s'ha mogut la mitjana. I la darrera predicció fallida,
Aquesta també s'ha de passar una mica, com deia abans, de puntetes, que és la quantitat de calor dels oceans. Tens un minut i mig. Que augmentar la temperatura dels oceans és una realitat. Bé, aquí és on vaig. Sí que és cert que hi ha una tendència d'augment durant les darreres dècades, però si tu agafes els dos darrers anys, t'adonaràs que la tendència és de refredament.
És a dir, que no és un augment sostingut, com passa en altres qüestions amb el CO2, per exemple, sí que podem parlar d'un augment sostingut dels nivells de CO2, però a la temperatura de l'oceà...
De fet, aquí no parla de temperatura de l'oceà, perquè l'oceà és una cosa molt gran i, segons la profunditat, pot variar molt la temperatura. Però aquí parla de contingut de calor dels oceans, que això també és mesurable i també es poden fer interpolacions a través de models.
Llavors, el que s'avisa és que les sèries Argo, que això és un terme que potser explicaria millor el Sergi Corral, les sèries Argo mostren una desacceleració entre el 2022 i 2024, que és això que deia, que d'aquests dos, tres últims anys hi ha hagut més aviat un refredament de la temperatura dels sèries.
I jo crec que aquí ja ho podem deixar per finiquitat. De moment, si hi ha alguna altra qüestió que sorgeixi al voltant d'aquest canvi climàtic, com sempre en podem parlar i debatre. Moltes gràcies, Joan Ramon Mendo. Una setmana més per venir aquí a Rondamar. A vosaltres per convidar-me.
Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Sou a Llops de Mar, un podcast on donem veu als que han fet del mar casa, feina i passió. Avui tenim el privilegi de parlar amb Miquel Illa, patró major ja jubilat, figura clau del món pesquer al nostre litoral, amb una mirada serena i una vida plena d'experiències. En Miquel ens parlarà d'una llarga vida lligada a la mar, una conversa per entendre millor la mar i els que la viuen.
Des de temps immemorials, el mar ha fugit caràcters, ha escrit històries i ha posat a prova els més valents. Al Llops de Mar ens endinsem a la vida d'aquells que no es conformen en veure l'aigua des de terra ferma. Homes i dones units per un mateix fil, la sal, el vent i la immensitat. Un podcast amb una veu, una ruta i una història marinera. Benvinguts a bord, avui al Llops de Mar amb Miquel Illa. Miquel, benvingut al Llops de Mar de la Randa Mar. Bon dia, gràcies.
A veure si ens pots explicar una miqueta quina ha estat la teva vinculació amb la mar. Home, seria molt llarg d'explicar, eh? Però bé, tinc 62 anys i vaig començar els 15 anys a pescar, val? El meu avi va morir ofegat pescant, el meu avi, i el meu part de mi havia sigut pescador, o sigui, ja portem unes quantes generacions de pescadors a Vilanova i les altres.
Bastanta tradició, doncs, ve de família, d'arrel, no? Sí, sí, a part del meu pare, també els meus oncles, és una família pescadora i majoritàriament tots els anys han sigut a Vilanova i les altres.
Com comences? Com t'inicies en aquest món? Doncs m'inicio perquè soc un mal estudiant i algú s'havia de fer, no? I el pare em va portar a la barca i jo em marejava moltíssim, moltíssim. Cada dia vomitava 10, 13 vegades, era una empastre i vaig començar això que et deia en 15 anys, no? I a base de dies i dies, realment sempre ho explico, vaig trigar dos anys...
que durant els dos anys em va anar marrant dia per dia. És normal això al principi? A més d'un li passa? A mi em va passar. El meu pare diu que no conec cap pescador tan dolent com tu. Després va anar millorant els anys. Amb els anys tot s'aprèn, tot es millora. Sí, quan vaig venir a la mili, feia el servei militar, quan vaig tornar vaig tindre la sort que hi havia una vaca per anar de patró. I, clar, anar de patró vol dir guanyar més diners...
Tinc més responsabilitats i d'una manera o altra em van enxufar allà i la responsabilitat de ser de patró va fer que el mareig se'm passés de cop i així va començar la meva vida. Què és el que transmet el mar, què és per tu al mar?
No sé si m'ho serveix per explicar el que transmet. Mira, transmet vida. El que tu has dit, la immensitat, l'estar content. De fet, mira, ara ja tinc 62 anys i ja fa 6 anys que estic jubilat, surto amb els lliguts, meia de patro amb els lliguts, això que només surt amb... van bugant 8 persones i tu portes el timó i sortim una hora, no? Doncs aquesta hora que sortim, entrem i sortim del port de Vilnova, doncs ja em sento feliç.
em transmet felicitat, bàsicament. Quan de petit, durant aquests anys que et vas marejar tant, que veies que potser el mar no era el teu, què és el que vas pensar? No sé si de petit ja vas veure què era el teu món o et va costar una mica? No, no, jo no era el nou món, tampoc eren els estudis, i em va costar molt, perquè, clar, marejat de cada dia...
És molt dur de patir. Vaig patir molt, vaig patir molt, la veritat. Però és la sort que et deia abans, no? Després, mira, en seguida vaig vindre amb 21 anys i em van donar una embarcació per fer de patró i això em va canviar la vida. Després vaig anar millorant, evidentment, vaig trobar totes les titulacions que hi havia en aquell temps i em vaig anar espavilant i, bueno, així va anar més o menys. Quantes hores pots haver passat a Mar?
Doncs mira, moltes, perquè... De fet ja hi havia horaris, perquè sorties a les set del matí i entraves a les quatre.
I els dissabtes jo menjaré en festius, cosa que els meus pares el dissabte encara anaven a treballar, no? Doncs moltes hores, moltes hores. Què diries, que el mar és més sacrifici o més satisfacció? Quin percentatge creus que hi ha de cada una d'aquestes dues vessants opositàries, o no? Sí, sí, t'entenc. Bé, jo diria que és la que...
en cada un ens hagi passat mentre estaves pescant, diguem, no? Hi haurà gent que et pot explicar que l'aprenentatge pot ser un o pot ser un altre, no? Amb el meu tinc la sort, doncs, que vaig començar 15 anys, ho vaig passar dos anys molt malament, però tots els altres anys, o sigui, els altres 38-39 anys, doncs han sigut satisfactoris, tant econòmic com d'aprenentatge, com trobar amics...
Bueno, vaig començar sent el nen que es marejava. Després hi he estat vuit anys de president de la confedició de pescadors. Això també em va aportar una satisfacció molt gran.
res, una millora personal. Què diries que té el mar que t'atrapa, no? Què és allò que fa que... Primer, em sembla que jo l'explicava el Jaume i jo, un bon amic meu, que t'atrapa és que cada dia és diferent. I això és molt bonic. Els pescadors normalment ho som perquè no ens ha agradat, per dir d'una manera, estar dintre d'una oficina o dintre d'un magatzem,
que tot són coses positives, no? Si la gent ho sap portar, però a nosaltres ens agrada això, el vent, l'aigua, la pluja, que cada dia sigui una història diferent. Això és el que et cautiva, no? Clar, tu saps que sortiràs a mar, però no saps mai què és el que et trobaràs, no?
Exacte, ja ho pots ben dir. Hi ha hagut molts dies que he sortit a pescar i t'has vingut sense saber que no has guanyat un duro, no? I has estat totes les hores allà. És la vida que ja ho has mamat, t'ho has ensenyat, ho has assimilat i te n'has enamorat.
Quin diries que és el repte més gran que has afrontat a mar o que s'ha afrontat al llarg de la teva vida? Sí, n'hi ha un molt concretament perquè era el començament de fer de patró, potser tenia jo 24 o 25 anys i bé, es van trencar els cables, bé, si us ho explico potser no ho entendreu, però bé.
resulta que vaig perdre quasi bé tot el patrimoni. Tret del vaixell, que és on estava dalt, el vaixell no li va passar res, però tot el que forma part per pescar es va trencar i ho vaig perdre. Què va passar? Això valia molts diners, molts.
I en aquell moment no hi havia, això que explicava ja, no hi havia plotters, no hi havia GPS, i clar, me'n vaig anar cap a casa plorant, dic, ai mare, quan arribi a casa el pare, la bronca, ho fotrà. I després ho vam anar a recollir, no va sola, pescava més a 4 o 5 persones. Ho vam anar a recollir i...
I ho vam trobar, perquè això era superdifícil perquè havia d'agafar enfilacions, que el patró sigui jo, doncs miraves al terra, veies una masia, veies una muntanya, agafaves una enfilació, agafaves una altra, bueno, tu muntaves d'una manera determinada, sense medis en aquell moment, i bueno, vaig aconseguir trobar-ho i tothom va flipar, i jo el que més.
Que vas arran d'un temporal per això? No, suposo que els cables, que és el que aguanten les portes, les portes aguanten les malletes, les malletes... En fi, es va trencar i suposo que devia estar mal ús o coses que passen. Com ha anat canviant la teva passió al llarg dels anys a Mar?
M'ha anat canviant per, mira, explicaré això també. Jo vaig començar, el que es deia, de petitet, i a mi passava 5 o 6 persones que podien ser els meus pares. I quasi tots eren comunistes, eren del PSUC, no? Ara sempre que parlaia per la lluita, però no parlo de pesca, eh? Tots es parlaven de companyerisme, de, no diré de muntar vagues, però aquell neguit també de sindicalista, i hi havia moltes coses a fer...
I llavors hi havia moltes converses i això em va anar ajudant, em va anar ajudant a fer la millor persona. Fins d'això que et dic no, vaig arribar a ser patronal major de Conferia i fins vuit anys vam tindre algun error segurament, com no pot ser d'una altra manera, però també vam tindre forces encerts i que n'estic molt orgullós.
Al final és un estil de vida, no?, viure al mar. Fins ara ho era, un estil de vida, i a més era molt bonic perquè, malauradament, em sembla que ja no és així, tot i que porto 6 anys jubilat, però era, mira, ha sigut un estil de vida que després, quan anaves a pescar, ens reunies, anaves a esmorzar junts tots, no?, hi havia un company a dir-me que ara, malauradament, per moltes raons, ara ja no existeix. Llops de mar, un podcast fet arran de mar.
No sé si ens podries explicar, a banda d'aquesta també història que ens has explicat que et va marcar, no sé si al mar has passat algun moment de por, hi ha hagut algun moment que hagis dit, ostres... De por, de por encesa, molt encesa, de por no, però sí que és veritat
que es venen trobats o que nosaltres diem grobs. Grops és allò, la tormenta de verano que no la veus vindre i de cop i volta se comença a girar molta vent, molta vent, aigua, no es veu res, et quedes allà...
Tu només sents ploure i no hi veus més de 5 o 6 metres, no saps qui pot vindre un baixell o un barco més gran. I estones, quan arriba això, o mànades, que tens la mànada al costat,
Sí que et fa patir, sí. Et fa patir perquè, bueno, et trobes que hi ha... I l'únic que pots fer és gairebé resar i esperar que manqui. I al contrari, no? Algun moment màgic o algun moment inoblidable que et t'hagi mancat? Al moment màgic, m'imagino que tots els pescadores dèiem el mateix, el dia que agafes molta més peix del que t'esperes. El dia que, per dir-te alguna cosa, et penses agafar 30 o 40 quilos d'escarmelà tota la gamba i agafes...
150, agafes 3 o 4 vegades més dur que seria normal, llavors flipes, te'n vas conté de casa. Suposo que és com una pujada d'eufòria, que en aquell moment, quan estàs traient allà les carxes, ens d'imaginar a vosaltres allà... La pujada d'eufòria és quan tu ja veus el peix, realment el veus físicament, a dalt de la coberta, que aboques, aboques, bueno, per començar a classificar, ja veus una muntanya de gambes o del peix que hagis anat a buscar...
Parlem també, m'agradaria preguntar-te, sobre supersticions del món mariner. No sé si encara tu o la teva família o algú relacionat amb el teu entorn encara seguiu aquestes supersticions marineres.
Sí que n'hi he conegut, jo no, jo no l'hi he tingut mai, el company que ha vingut abans segur que sí, perquè els coneixem, i els pares, o sigui, el meu pare i la meva gent venien, abans tots ho eren més, i n'hi vien diverses, no podia dir la paraula cap allà, no podia dir paraigües, o sigui, això, havies de modificar unes quantes coses, però bé, per mi eren besties, la gent.
Sempre n'ha tingut, no?, el món mariner, per això sempre s'ha conegut també per... Sí, s'ha conegut per això i sobretot pels mots. La majoria de pescadors, més d'un mot hem tingut durant la nostra vida de treballar i també és divertit. Ens coneixem més pel mot que no pas pel nom moltes vegades. Com creus que ha canviat el món de ser mariner, ser patró, avui en dia en comparació amb com era abans? Bàsicament per la tecnologia ha millorat molt.
és molt més senzill, perquè abans moltes coses sí que t'ho ensenyaven els pares, t'ho ensenyaven la gent per veterania, però, clar, un cop ha vingut la tecnologia en aquest món de la pesca, doncs has venut d'acord que moltes coses que nosaltres ho fèiem com a tradició,
Eren incorrectes, doncs han millorat molt la pesca, tot és molt més segur, en fi, bàsicament amb això, amb la tecnologia. Què és el que tu li diries a algú jove, no?, a algú que ara vol començar a pescar, què creus, no?, què és el que hauria de saber? Bueno, primer, que li des molt al mar, que això a mi que em va enamorar, potser ho podria anar pillant.
Ara, avui en dia, que sí que és molt valent, perquè és el que deia el company, és una feina que ara està molt dura, perquè costa molt guanyar calés d'una manera que tu puguis portar una família amb un sol normalet. Ara costa molt, a nivell econòmic, ara costa molt.
Per anar acabant, una reflexió que m'agradaria també que féssiu és què creus que ens diria el mar a nosaltres? Igual que nosaltres també, suposo que li agraïu moltes coses o que sempre li parleu al parc. Què creus que el mar ens retornaria? Què és el que ens diria el mar? Mira, ens diria...
Després et feia la frase última, però et diria... A mi em sap molt greu, perquè moltes vegades amb els pescadors ens han dit que érem... Hòstia, ara no s'ho tirava a parlar bé. Que fèiem, que al matí hi ha mal mar, no? I si hi ha llocs que hi ha ple de Posidònia, que es deia El Brut, d'aquí a Vilanova, i no érem conscients. O sigui, a nosaltres, al tema biològic, ningú us havia ensenyat res. Jo...
Quan jo anava a pescant 500 anys, ningú em parlava d'això, ningú. I aleshores, sí, van malmetre el mar, però era per ignorància, no? I jo em pregunto, dic, si els pescadors eren ignorants, en aquell moment ja no hi havia biòlegs, els polítics, o algú que embarqués dient, nois, això no ho feu bé, van trigar molts anys a ensenyar-se que estaven fent coses mal fetes, no? I ara ve la reflexió. El mar diria, gràcies perquè em veuen après, i em veuen après ara, d'això.
del cuidar la mar. Això és el que us diria. Gràcies perquè els pescadors en viuen pres. Al final sou els que més us estimeu també al mar. Clar, perquè és el que es dona de menjar, no? Es torna una porta que demà puguem tornar a pescar i tornem a pescar i demà puguem tornar a anar i clar, clar que ens en estimem moltíssim.
Doncs amb aquesta reflexió final ens quedem, Miquel, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres avui aquí a la Randa Mar, en el podcast de Llops de Mar, i fins la propera. A vosaltres un ple molt gran gràcies. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por, fent el mort. La vida passa igual.
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimecres 12 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí i marxem, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda. Ens esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
És la mar, jo sóc el mar. Vull que les jornades ja saps siguin en fi.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona-Marida. T'hi esperem!
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La renaturalització del francolí enfila la recta final en un mes i mig. Es donaran per finalitzats uns treballs que, entre d'altres, han permès recuperar la sinusitat del riu en el seu tram més baix. S'han retirat més de 26.000 metres quadrats de canya americana i ara es plantaran espècies autòctones. L'alcalde Rubén Vinyuales explica que el francolí es potencia com a espai de gaudi per la ciutadania i esdevé nexa d'unió i no una barrera.
potser la més visual de totes aquestes obres, han estat la plataforma del miracle. Però aquesta actuació de 1,4 milions d'euros és una actuació molt important que ens ha de permetre recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d'unió, no com una barrera física i psicològica de les ciutats, sinó com un nou centre epicentre de la vida dels tarragonins i tarragonines. I la idea és aquesta, recuperar plantes autòctones per aquest tipus de riu,
També s'han col·locat tres arquetes per retenir residus sòlids i es recuperaran més de tres quilòmetres del camí fluvià a l'esquerra del riu. Renf ha informat que a partir del 22 de novembre oferirà més trens i línies de regionals del sud, un cop han acabat les obres a Roda de Barà, Sant Vicenç de Caldés i Castelldefels. Així es reprogramaran les línies R13, R14 i R15.
i també la RT1 i RT2. Entre les novetats hi ha que en els dies feiners entre Reus i Barcelona hi haurà trens com a màxim cada 60 minuts. Entre Tarragona i Lleida s'incrementaran les connexions de l'R13 i l'R14 i es passarà de 5 a 6 diàries per sentit.
Esquerra Republicana denuncia que el govern municipal vol incrementar fins a 40 euros mensuals la quota de les llars d'infants de Tarragona. Segons el grup municipal d'Esquerra, passarà la quota 10-0 de 280 euros a 320 i la d'IU de 160 a 185.
El seu portaveu adjunt, Xavi Puig, diu que l'Ajuntament s'estalviarà l'any uns 250.000 euros. Diu que la mesura posarà en una situació complicada a molta gent. Un increment molt notable, que és un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació, dificulta la natalitat i que creiem que és injust des d'Esquerra Republicana. Per tant, des d'Esquerra denunciem aquesta política que està intentant tirar endavant Viñuales amb el suport de...
comuns i junts, i demanem que no arribi el ple, que ho aturin i que no es produeixi aquest increment que castiga les famílies. Es presumeix que això suposarà una estalvi de 250.000 euros, però són a costelles del patiment de totes aquestes famílies. Més coses, l'Hospital Joan XXIII desplegarà un projecte