Title:

Pesca, vela i biodiversitat al litoral català

## Visió general de l’episodi Episodi molt complet d’*Arran de Mar* amb **actualitat pesquera, política local, medi ambient, ports i creuers, vela esportiva, comerç de proximitat de pesca** i conservació marina. El programa combina butlletí informatiu, connexions territorials i diverses entrevistes especialitzades. --- ## 1. Actualitat informativa del litoral català ### 1.1 Pesca professional i regulació • **Palamós**: el Ministeri d’Agricultura augmenta en 9 tones la quota de *gamba vermella* per a la flota d’arrossegament mediterrània mitjançant un intercanvi amb França. Això permetrà arribar a **més de 70 tones anuals** per a la flota de Palamós. • Es remarca que el reforç de quota dona **estabilitat econòmica** a confraries, armadors i tripulacions i garanteix producte per a la campanya de Nadal. • **Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú**: forta inquietud per les noves mesures d’inspecció pesquera: - *Preavís obligatori de 4 hores* abans d’entrar a port, enviat a Madrid en pujar la xarxa. - La majoria de barques triguen 45–60 minuts a tornar; la norma les podria obligar a **esperar fins a 3 hores a fora port**, fins i tot amb mala mar. - *Estimació obligatòria de captures a partir d’1 kg i per espècie* per a vaixells de més de 12 m (abans només >15 m i >50 kg per espècie). - Els pescadors denuncien que **no disposen de mitjans tècnics fiables a bord** (bàscules oscil·len) i que això pot multiplicar les sancions i provocar **descarts de peix** per por a equivocar-se. • El patró major **Jaume Carnicer** (entrevista posterior) amplia aquests punts i els vincula a una **creixent càrrega burocràtica** i inseguretat empresarial. ### 1.2 Política local i canvi climàtic a l’Ebre • **Alcanar**: l’alcalde **Joan Roig** anuncia que deixa el càrrec i l’acta de regidor per **desgast físic i mental** després de gestionar **5 gotes fredes** durant el mandat. > "He arribat als meus límits a nivell físic i mental... quan la normalitat és una concatenació de catàstrofes, per a mi això ha sigut humanament impossible de gestionar." • Defensa que el municipi ha d’esdevenir un **poble resilient al canvi climàtic**, executant l’*informe tècnic dels aiguats*: expropiacions i **renaturalització de barrancs** (com el barranc del Llop) i trasllat de persones a zones segures. • Avisa que aquestes **solucions de retirada i renaturalització** s’estendran a tot el **litoral mediterrani català** per evitar pèrdua de vides humanes. ### 1.3 Defensa de l’Ebre i Directiva Marc de l’Aigua • La **Plataforma en Defensa de l’Ebre** (PDE) alerta que la proposta de **flexibilitzar la Directiva Marc de l’Aigua** per facilitar l’obertura de mines a Europa pot degradar seriosament **rius i aqüífers**. • La portaveu **Matilde Font** assenyala que qualsevol revisió serà "a la baixa" i significarà **masses d’aigua més contaminades**, compromeses per a les futures generacions. • Temen perdre eines legals per defensar el territori i no descarten **mobilitzacions**. ### 1.4 Ports i infraestructures litorals • **Club Nàutic d’Arenys**: l’Assemblea aprova per unanimitat **oposar-se al projecte del “martell” a la bocana del port** i impulsar totes les accions necessàries (mediacions, informes, fins i tot via judicial) per garantir Arenys com a **port-refugi segur**. • Arguments clau: - L’obra **estreta l’entrada del port** i pot comprometre la seguretat. - **Impacte paisatgístic i sobre la biodiversitat marina**. - Incoherència en context de *canvi climàtic* i fenòmens cada cop més intensos. ### 1.5 Cultura, salut i patrimoni al litoral • **Vilanova i la Geltrú – Arts Natura Festival**: el **Consell Comarcal del Garraf** lliura a l’Associació **Marinada** el donatiu recaptat. L’entitat destinarà els fons a un estudi de **biòpsia líquida** per detectar el càncer de mama amb una simple analítica de sang. - Aquesta tècnica pot avançar diagnòstics, reduir risc de metàstasi i millorar tractaments. • **Calella**: l’Associació Amics del Museu de Calella dona 15 **pergamins medievals (1320–1617)** a l’Ajuntament: - Documents sobre testaments, capítols matrimonials, compres, drets feudals, gestió patrimonial. - Permeten resseguir la història de **Can Marc de la Riera** i s’integren a l’Arxiu Històric Municipal. ### 1.6 Creuers al Port de Tarragona • **Tarragona** rebrà el 2026 uns **155.000 creueristes** (+30.000 respecte 2025), amb **79 escales** (62 el 2025). Serà **any rècord** després del 2019 i 2024. • Creixement clau: - **Viking Cruise**: de 3 a 17 escales, previsió de 34.800 passatgers (22% del total 2026). - **MSC Creuers**: de 25 a 32 escales (vaixell més petit). • Perfil de passatger 2025: 31,6% espanyols, 14% italians, 12% dels EUA, 9,3% francesos, creix l’origen **alemany i nord-americà**. • Despesa mitjana per creuerista: **27,4 €** (+21,7% vs 2024), sobretot en **restauració (63,3%)** i **compres (53,1%)**. • Destinacions principals de les excursions (78% del total): - **Costa Daurada**, amb focus en **Tarragona ciutat** (48%), PortAventura Golf (12%) i Poblet (9%). - Els que van per lliure es queden majoritàriament a **Tarragona ciutat** (81,4%), visitant centre i Part Alta (69%), patrimoni romà (56,9%), Catedral (36,1%) i Mercat Central (36,1%). • El president del **Port de Tarragona**, **Santiago Castellà**, destaca l’aposta per **creuers de més luxe** orientats a experiències culturals i gastronòmiques, i veu una "molt bona oportunitat" per al territori. --- ## 2. El temps i el trànsit ### 2.1 Predicció marítima • El meteoròleg **Lluís Mi Pérez** preveu domini de vents de **Llevant/Gregal/Xaloc**, moderats però amb **mar de fons destacable**. • A alta mar, onades de **2,5–3 m** (forta maror a mar grossa); arran de costa, onades d’1–1,5 m i **precaució** per activitats a prop de platja. ### 2.2 Estat del trànsit • El Servei Català de Trànsit informa de **retencions importants** a l’àrea metropolitana de Barcelona (AP-7, C-58, C-17, C-31, A-2, rondes) agreujades per la **pluja**. --- ## 3. Sortida ornitològica de Cap d’Any a l’Ampolla ### 3.1 La "100 de l’1" – 35a edició • Entrevista a **Manolo Sánchez**, ornitòleg i membre de l’*Associació Cultural Sant Jordi* de l’Ampolla. • Activitat: **sortida ornitològica** l’1 de gener (35a edició), coneguda com *els 100 de l’1*, amb l’objectiu d’observar **100 espècies d’ocells** en 5 hores (de 8 a 13 h). • Origen: va començar com una "broma" entre dos amics i amb internet s’ha convertit en una **cita de referència** amb participants de tot Catalunya i, alguns anys, del País Valencià i Aragó. • Ara es limita el grup a **unes 25 persones** per evitar "un circ" de cotxes pel Delta i poder-se moure amb agilitat (format *marató ornitològica*). > "La paraula que utilitzo no és tant anar a observar, sinó a *xalar*." ### 3.2 Funcionament i recorregut • No és estrictament només Delta de l’Ebre: es recorre **Terres de l’Ebre** en general (pinedes del Perelló, zones de Camarles per al torlit, etc.), però el **final sempre és el Delta**, on hi ha el gran gruix d’espècies. • Punt de trobada: **plaça González de l’Ampolla**, on es reorganitzen cotxes per minimitzar la "xafada ecològica". • Material recomanat: **binocles**, algun **telescopi (cata)** de l’associació i guies d’ocells. • Sortida **gratuïta i oberta a tothom** (fins a omplir les 25 places), amb participants de nivells molt diversos; els més experts expliquen la *biodinàmica* de cada espècie. ### 3.3 Altres projectes ornitològics a l’Ampolla • L’Associació Cultural Sant Jordi impulsa: - **"Setmana de l’ornitologia" a l’Ampolla** (probablement a principis d’abril, en pas prenupcial): exposicions de nivell, xerrades, presentació de llibres, dues sortides (una pel terme municipal i una de *pelàgiques* mar endins per veure ocells marins). - **Col·laboració amb el Delta Birding Festival** per organitzar el **primer concurs de "jove valor" del territori** en ornitologia, obert des de primària fins a batxillerat a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. • El premi principal: presentar el treball al Delta Birding Festival, compartint espai amb grans ornitòlegs europeus. • També preparen sortides de natura al **riu Ebre** i fins i tot fora del territori, com una sortida reduïda (8 persones) als **secans dels Monegros** per observar una espècie en perill d’extinció. • Manolo remarca la importància del **relleu generacional** dins l’associació: incorporació de gent jove a la junta (Gemma, Josep, Romeu, Borja) per continuar i ampliar el projecte. --- ## 4. Entrevista amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú ### 4.1 Impacte de la nova normativa d’inspecció Entrevista en profunditat amb **Jaume Carnicer**, patró major. **Preavís de 4 hores:** • Obliga a enviar un **preavís a Madrid** 4 hores abans d’entrar a port. • Amb rutes de 45–60 minuts, el resultat pràctic és **fer esperar les barques 3 hores fora del moll**, també amb mala mar. • El sector ho considera **"completament inviable i absurd"**, fet des de "desconnexió total" amb la realitat operativa. **Estimació de captures a partir d’1 kg per espècie:** • Abans: només obligatori quan es superaven 50 kg d’una espècie i en vaixells >15 m. • Ara: qualsevol vaixell >12 m ha d’estimar a partir d’1 kg per espècie. • Problemes principals: - **Impossibilitat tècnica** de pesar amb precisió a bord per l’oscil·lació del vaixell. - Risc d’**allau de sancions** per sobrepassar marges mínims. - Incentiu a **llençar captures** en lloc de declarar-les per evitar multes. - Obliga a **separar espècies per transport**, complicant la feina i la comercialització. ### 4.2 Dies de pesca i viabilitat econòmica • Anàlisi de la reducció de dies d’arrossegament: - 2019: moltes embarcacions treballaven **220–240 dies/any**. - Actualment: es parla de "victòria" en arribar als **143 dies** quan inicialment es temien només 9,5 dies addicionals. • Per Carnicer, una empresa necessita **com a mínim 180 dies** per ser realment **rentable**; amb 143 dies, només es pot aguantar pocs anys. • Denuncia que: - Les despeses (Seguretat Social, impostos) es paguen **tot l’any**, independentment dels dies de feina. - Es carrega el sector amb **burocràcia** i tràmits que el distreuen de l’objectiu: "no pescar quantitat, sinó **pescar euros**", centrant-se en espècies amb demanda i valor. ### 4.3 Tonyina vermella i repartiment de quotes • S’anuncia un **augment del 17%** de la quota de tonyina vermella. • La valoració del sector: - Consideren l’augment **insuficient** donada la **forta recuperació** de l’estoc i la gran presència de tonyina al mar. - Esperen que el repartiment tingui en compte la **pesca artesanal** i la captura accidental, evitant que "sempre rebin els mateixos". - Critiquen que durant anys moltes barques hagin hagut de **llençar tonyina morta a l’aigua** per manca de quota. ### 4.4 Demandes de futur • El sector reclama **plans de gestió plurianuals (5–6 anys)** en lloc de revisar-ho tot any a any. • Sense visió a mitjà termini: - Les empreses no s’atreveixen a **invertir** per fer les embarcacions més sostenibles i eficients. - Es viu en una "temporalitat permanent" de 9 mesos entre una norma i la següent. --- ## 5. Activitat esportiva al Real Club Nàutic de Tarragona ### 5.1 Regates de llagut, rem olímpic i promoció Entrevista amb **Borja Rueda**, director esportiu. • **Llagut català**: - Estrena de **categories mixtes** (4 homes + 4 dones) en absolut i veterans, fet que amplia la participació i facilita formar tripulacions. • **Regata de promoció de rem olímpic a Castelldefels**: - Per a categories **aleví, infantil i veterans**. - Després d’una regata suspesa per mal temps, serveix perquè **molta mainada debuti**. • **Trial d’accés a la selecció catalana de rem olímpic**: - Per a categories **cadet, juvenil i sènior**, en modalitats d’*skiff* (1x) i **dos sense timoner (2-)**. - Es combina el resultat d’aquesta regata amb les proves d’**ergòmetre** enviades prèviament a la federació per fer la llista de convocats al Campionat d’Espanya. ### 5.2 Pesca esportiva i condicions de mar • Es comenta l’**Open de Pesca** organitzat al club: - Poca participació i condicions de pesca poc favorables. - Malgrat tot, es destaca que el mes, en general, ha estat de **bona mar** per la resta d’activitats. ### 5.3 Lliga Social de Creuers • El club organitza una **lliga social anual** de vela creuer amb: - Regata el **tercer dissabte de cada mes**, de febrer a desembre (aturada estiu i regata especial de **Santa Tecla** al setembre amb proves dissabte i diumenge). - Darrera prova al desembre, que inclou regata, lliurament de premis anuals (Lliga ORC i Lliga Promoció) i **sorteig de regals** per als participants. • Característiques de la competició: - Embarcacions de **més de 8–10 metres**, que romanen sempre a l’aigua. - S’aplica un **coeficient de ràting** per compensar diferències entre vaixells i establir una classificació equitativa. - És una lliga **social**, no oficial federativa, pensada per combinar **competició i bon ambient**. - Coordinació amb clubs veïns (Torredembarra, Salou) per no solapar calendaris i afavorir la participació creuada. • Per a la prova de desembre ja hi ha **14 embarcacions inscrites**, superant amb escreix el mínim de 6 necessari per fer la regata. ### 5.4 Vida social i Nadal al club • Més enllà de la competició, el desembre es converteix en un moment per **enfortir la vida social**: - Sopars o dinars de germanor de rem olímpic, rem de mar, surf-ski, pàdel, etc. - Activitats internes (regates socials, esmorzars, "jo pongo") que afavoreixen la convivència entre seccions i el coneixement creuat d’esports. • Resultats destacats: - **5 remers del club** (cadets i juvenils) han estat **preseleccionats** per a la concentració de la Selecció Catalana. - Més de **20 nens** van competir en la regata de promoció, evidenciant el bon moment de la pedrera. • De cara al **2026**: - Gener: Campionat de Catalunya de **llarga distància** de rem olímpic a Amposta. - Febrer en endavant: represa de regates de rem de mar, llagut, creuer i planificació del calendari de surf-ski (pendent del calendari autonòmic de piragüisme i de la primera Copa d’Espanya a finals de març). --- ## 6. Comerç de pesca i viatges al voltant del món: Esports Can Jordi (l’Escala) ### 6.1 De pescador apassionat a botiguer Entrevista amb **Ot Nebot**, nou responsable d’*Esports Can Jordi*, l’última botiga de pesca de l’Escala. • Va començar a pescar **de molt petit amb el seu avi** des de barca; la botiga era la parada obligada per comprar cucs abans de sortir. • Feia anys que amics li deien que obrís una botiga de pesca, però ell s’imaginava més **portant gent a pescar arreu del món** que no pas darrera un mostrador. • Finalment, accepta el repte de **continuar una botiga amb més de 60 anys d’història** i donar-li una nova orientació. ### 6.2 Experiència internacional de pesca • Ot ha viatjat a diversos destins per **pesca esportiva**: - Dues vegades a **Oman** (el primer gran viatge, amb 19 anys). - **Costa Rica** i altres països, perseguint peixos grans (llampugues, espècies tropicals de 15–40 kg). • Remarca el xoc entre la pesca local (peixos petits des d’esculleres o barca) i aquests destins on qualsevol picada pot ser d’un **peix enorme**, amb tècniques i espècies noves. ### 6.3 El repte de la botiga física en temps de compra online • Des del taulell, comprova que "**tothom vol el que no tens**": els clients demanen sovint el producte específic que falta. • Estratègia per competir amb les plataformes online: - Seleccionar **els millors productes de cada marca** (no una sola marca per a tot): un fabricant per als mosquetons, un altre per als ams, un altre per als esquers artificials. - Buscar el **millor equilibri qualitat–preu** i oferir **assessorament personalitzat**. • Ot es defineix com a **col·leccionista d’articles de pesca**: abans de tenir la botiga ja acumulava 48 canyes (sumant les seves i les del pare). • Comenta l’**hiper-especialització** actual: - Una canya específica per a cada tècnica i, dins de cada tècnica, accions molt concretes. - Molts productes nous (molts d’inspiració japonesa) que responen tant a la innovació com a la necessitat constant del mercat de **"treure coses noves"**. ### 6.4 Sostenibilitat i canvi de mentalitat • Ot defensa una visió de la pesca **com a biologia i respecte al medi**: - Dona suport a la **captura i solta** i al bon tracte del peix. - Accepta les noves **talles mínimes** i límits de captura per garantir que les futures generacions també puguin gaudir del recurs. • Reconeix la dificultat de fer pedagogia amb alguns pescadors (especialment veterans) acostumats a "**quanta més galleda plena, millor**". ### 6.5 Temporades, afluència i futur del projecte • L’Escala té una forta **estacionalitat turística**: - A l’estiu, molta gent compra cucs i material; pot ser necessari **més personal**. - A l’hivern, menys volum però la pesca continua: és l’activitat **més practicada del món**, amb component de **necessitat** (alimentació) i de **hobby**. • Projecte de futur d’*Esports Can Jordi*: - **Rentat de cara** de la botiga (previst cap al febrer) i millora d’exposició i comoditat. - Vol convertir-la en una mena de **"club de pescadors"**, un espai de trobada per compartir diades i experiències. - Reprendre els **viatges de pesca guiats** per a clients; un dels destins somiats és **Kènia**, país poc explotat en pesca, amb vols relativament econòmics. --- ## 7. Vela de creuer i vida social al Club Nàutic d’Arenys de Mar ### 7.1 Trofeu Gallissà de creuers Entrevista amb **Mònica Zon**, directora esportiva del Club Nàutic d’Arenys de Mar. • S’hi ha celebrat la **2a edició del Memorial Josep Gallissà**, prova d’un sol dia per a **creuers**. • **Èxit de participació**: unes **30 embarcacions**, especialment del mateix club, incloent-hi vaixells molt competitius com el **Nuba, Duende o Rats on Fire**. • Es divideix en **4 categories** segons eslora, màniga i prestacions, per adaptar la competició al nivell de vaixells i patrons. • Condicions de la regata: - Vent del nord-est (de la zona de Canet/Sant Pol cap al sud) que permet **hissar espis** en trams de popa. - Format **travessa ràpida**, molt visual des de la costa, amb el mar ple de veles. ### 7.2 Memòries i identitat del club • El trofeu homenatja **Josep Gallissà**, figura clau en la vela de creuer del club. • El Nàutic ja té altres memorials (Jacinto Ballester, Astruc, Lladó…), i Mònica subratlla la importància de: - Recordar les persones que han fet gran el club. - Explicar-ne la història a les noves generacions perquè entenguin el **llegat esportiu i social**. ### 7.3 Reconeixements i competició internacional • En la **Nit de l’Esport d’Arenys de Mar**, el regatista **Joan Camats** rep un reconeixement pels seus resultats del 2025: - Format a l’escola de vela del club, ha anat pujant categories fins competir a nivell **europeu**. - A l’europeu júnior amb més de 400 participants, acaba entre els **30 primers** i 3r espanyol. • Altres regatistes del club (com Lucas Garrido, l’Aisset o els germans Marsans) no poden assistir a la gala per compromisos nacionals, però el club destaca l’**alt nivell competitiu** assolit. ### 7.4 Calendari de finals d’any i Nadal al port • Compromisos immediats: - Regata internacional d’**òptimists** a les Palmes de Gran Canària. - Participació d’ILCA en la **Christmas Race de Palamós**. - Una darrera **social de vela** al cap de setmana. • Activitats de Nadal: - **Engalanament de vaixells amb llums** ("carabaquis") al port, obert a tot el poble. - Activitats per a infants i família, reforçant el **vincle social i festiu** del club. • El club pràcticament **no s’atura**: després de festes, el calendari 2026 arrenca ràpidament amb més regates i activitats. --- ## 8. Conservació marina: la crisi de les nacres ### 8.1 Què és la nacra? Entrevista amb **Elvira Álvarez**, investigadora de l’*Instituto Español de Oceanografía*. • La **nacra** (*Pinna nobilis*) és un **bivalve gegant** propi de la Mediterrània: - S’assembla a un "muscló gegant" marronós. - Viu especialment a les **praderies de Posidònia**. - És el **bivalve més gran** de la Mediterrània i una espècie molt emblemàtica. ### 8.2 Mortalitat massiva i causes • Des de **finals de 2016–2017**, la nacra pateix una **mortalitat massiva** a gairebé tot el Mediterrani. • La malaltia és **multifactorial**: - S’hi ha identificat un **aplosporidi** (nou per a la ciència) que afecta el sistema digestiu. - Sospita d’un **virus** que provoca *immunodepressió*, facilitant l’acció d’aquest i altres patògens. • L’abast geogràfic i temporal ha estat **devastador**; l’espècie està **pràcticament al llindar de l’extinció a mar obert**. ### 8.3 On queden nacres vives? • A **llacunes costaneres** amb condicions especials de **salinitat i temperatura** que frenen el patogen: - **Mar Menor**. - **Delta de l’Ebre** (llacunes internes, poc profundes). • A **mar obert**: - S’han extingit a Andalusia, Múrcia i Comunitat Valenciana. - Encara queden **supervivents** a les **Illes Balears** i a **Catalunya (Cap de Creus)**. • A Balears es troben moltes **formes híbrides** entre *Pinna nobilis* i *Pinna rudis* que, de moment, **no es veuen afectades** per la malaltia, i s’investiga si aquesta hibridació aporta **resistència genètica**. ### 8.4 Serveis ecològics de la nacra • La nacra és un **filtrador** molt potent: contribueix a **clarificar l’aigua**. • Actua com a **substrat** per a algues i altres organismes que hi viuen sobre, de manera que funciona com a **espècie clau** d’hàbitat. • La seva desaparició pot alterar cadenes tròfiques i **ecosistemes de Posidònia**, tot i que encara no es coneixen tots els efectes en cascada. ### 8.5 Estratègies de conservació • Objectius principals de recerca: - **Tancar el cicle de vida en captivitat** (cria en laboratori fins a fase juvenil viable) per poder fer **repoblacions** a futur. - Identificar i preservar els **individus resistents** (supervivents) per utilitzar-ne els gens en programes de cria. • Accions en mar obert: - Monitoratge continu dels **supervivents** localitzats. - Protegir-los de **danys mecànics** (fondejos, pas de barques), especialment en zones molt somes com algunes llacunes del Delta de l’Ebre. • Paper de la **ciència ciutadana**: - Plataformes com *Observadors del Mar* permeten que bussejadors i ciutadania reportin **observacions de nacres**. - Els científics verifiquen si són *Pinna nobilis*, híbrids o altres espècies i n’avaluen les amenaces. • Malgrat tot, hi ha un punt d’**esperança**: - Vuit anys després de l’inici de la mortalitat, encara **apareixen nous avisos** de supervivents (per exemple, dos casos recents a Menorca). - Això suggereix l’existència de **pools genètics resistents** que podrien ser clau per a la recuperació futura. --- ## 9. Tancament del programa • El programa es tanca resumint la jornada i recordant la cita diària d’*Arran de Mar* **de dilluns a divendres, de 16 a 18 h**, com a espai de referència per a l’actualitat marítima de Catalunya. • S’entrellacen - **actualitat informativa litoral**, - **testimonis del sector pesquer**, - **pràctica esportiva nàutica**, - **iniciatives de natura i educació ambiental**, - i **recerca en biodiversitat marina**, configurant un retrat ric i polièdric de la relació del país amb el mar.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'actualitat marítima', 'pesca professional', 'gamba vermella', 'Palamós', 'confraries de pescadors', 'Vilanova i la Geltrú', 'inspecció pesquera', 'quotes de pesca', 'arrossegament', 'tonyina vermella', 'canvi climàtic', 'Alcanar', 'Joan Roig', 'infraestructures portuàries', 'Club Nàutic d’Arenys', 'port-refugi', 'Directiva Marc de l’Aigua', 'Plataforma en Defensa de l’Ebre', 'rius i aqüifers', 'creuers', 'Port de Tarragona', 'Viking Cruise', 'MSC Creuers', 'turisme de creuers', 'Tarragona ciutat', 'Patrimoni Romà', 'rem olímpic', 'llagut català', 'Real Club Nàutic de Tarragona', 'vela creuer', 'Lliga Social de Creuers', 'surf-ski', 'nàutica esportiva', 'ornitologia', 'Delta de l’Ebre', 'L’Ampolla', 'Associació Cultural Sant Jordi', 'Delta Birding Festival', 'joves ornitòlegs', 'Esports Can Jordi', 'botiga de pesca', 'pesca recreativa', 'comerç de proximitat', 'pesca sostenible', 'Arenys de Mar', 'Club Nàutic d’Arenys de Mar', 'regates de creuer', 'Memorial Gallissà', 'Joan Camats', 'nacre', 'Pinna nobilis', 'Posidònia', 'biodiversitat marina', 'malaltia multifactorial', 'ciència ciutadana']