Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dimarts 16 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres a 4 o 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i les Geltrú, a Nenys de Mar, i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Agafarem binocles i anirem a observar aus. Ens acostarem fins a la confraria de pescadors de Vilanova. També ens acostarem a una botiga de pesca per parlar de tots els productes que venen.
Des dels clubs nàutics dels nostres territoris ens portaran les últimes notícies. Parlarem de nacres, una espècie molt vulnerable, i acabarem el programa d'avui participant en un trofeu de vela. Ho tenim tot preparat aquí a Rondamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Acabam de passar la Galipàdria, però bé, eh? És que m'he posat a la moda.
Sí, jo no coneixia molta gent així malalta aquests dies i diuen que hi ha aquí com una pandèmia de grips i de no sé què, una passa molt gran. Sí, sí, jo que vaig obrir la porta de la ràdio, passa, passa. No sé què, tal, i ara, des que vaig dir això, ja conec unes quantes persones...
Mira, sempre ho dic, quan passen coses bones o coses dolentes, no les diguem en veu alta, perquè després canvia la història. Toqueu fusta. Una vegada que es diguin, toca fusta per si de cas. No us aviso. Tocarem fusta. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé. Per aquí, per Delta.cat, no hi ha ningú malalt, de moment, toquem fusta, com diu la Sílvia, toco fusta. I no res, ara, bueno, dimarts estic... I és que jo només veig les vagances de Nadal, la veritat, no... Compte enrere. Estic comptant els dies. Compte enrere, 100%. Sí, sí, vull dir, me sobren dies, no... Te sobren dies, imagina. El dia 24.
Sí, que sigo ja el dia 24 i ja està, on anem tots a sopar, per favor. Ah, sí, ho intentarem. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, a prop de bé, però no hi veiem res aquí. Portem tot el dia amb una boira, però sabeu allò de boira espessa que sembla que estem... Us heu convertit en Lleida?
Sí, igual. Tenia dubtes d'anar a pescar quan acabi la randa mar, però crec que tinc una boia d'aquelles... Sí, bueno, amb llumeta, però tinc una boia d'aquelles fosforitos que té un vermell, un taronja, com quan neva i el fungo el juguen amb la pilota aquella vermella, doncs aproximadament el mateix. És que no es veu absolutament res. És impressionant. I una cosa estranya per un desembre, i que tot el dia es mantingui la boira com fa tot el dia...
Vols dir que no s'acaba el món? No ho sé, de moment estic aquí, però com dius tu, el dia que s'acabi, que s'acabi bé, que s'acabi ja en plan general, perquè si no, el negoci no està pas bé. Anem a saludar en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, doncs bé, aquí a Vilanova no hi ha boira, sí que hi ha hagut una mica pluja pel matí, i res, ja recuperat, que jo també estava com la Sílvia, una mica angustipat, i res, això, prou bé. M'alegra que t'hagis recuperat, i anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé, aquí tampoc. Boira tampoc en tenim, eh? S'ha tapat, ara s'ha tapat bastant. No sé si acabarà fent algun ruixat cap a tarda vespre, però bé, bé, bé. De moment ens hi veiem.
No, a Tarragona, de veure'ns, ens hi veiem. El que passa és que porta tot el dia plovent. Ara plou molt, ara no plou, ara torna a ploure, portem tot el dia així. Rúfol. Aquí no, aquí no. Rúfol. Vinga, va, deixem el temps, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez God.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava, explicant que els pescadors de Palamós podran pescar 9 tones més de gamba vermella a l'any. Sergi.
Doncs sí, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha signat una quota adicional de 9 tones de gamba vermella a la flota d'arrossegament mediterrània. La gamba s'ha aconseguit a través d'un intercanvi entre França i es pretén que sigui suficient perquè la flota pugui mantenir l'activitat de cara a la campanya de Nadal. Sí, com sigui, la mesura incrementa els límits de captura per vaixell per aquest 2025 i ho fa en un moment en què la gamba té un valor rellevant al mercat. L'Estat va fixar les quotes de captura de gamba el maig d'aquest any,
i ho va modificar el juriol amb un afegit de 46 tones més. Ara s'arrodoneix amb les 9 tones. En el cas de Palamós, la quota total de l'any quedarà per damunt de les 70 tones de gamba vermella per tota la flota. El Ministeri assenyala que aquestes 9 tones adicionals reforcen l'estabilitat de les confradies, armadors i tripulacions i contribueix a l'avestiment d'un producte emblemàtic en unes dates clau de consum com ho són les festes de Nadal.
llançar retomenatge a la gent del mar tot batejant el nom d'una placeta. Doncs sí, Marina. Mira, el plaer de l'Ajuntament de llançar va prendre la decisió de nombrar o de renomenar la plaça que hi ha davant de la Casa del Mar com el racó dels pescadors. Ha estat una sol·licitud que la cofreria de pescadors va traslladar a l'Ajuntament un cop es va inaugurar la nova Casa del Mar. El consistori ha aprovat
per unanimitat a aquest canvi de nomenclàtor. Un cop ja s'hi ha posat nom, ara l'Ajuntament prepara la inauguració oficial d'aquest indret. La idea és que a la plaça també s'hi instal·li una escultura feta per un artista local i que serveixi com un homenatge a la gent del mar. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El desgast de gestionar 5 gotes fredes porta Joan Roig a deixar l'alcaldia d'Alcanar a cel.
Simarina, l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, ha anunciat que deixarà l'acte de regidor un cop formalitzi també la seva renúncia a l'alcaldia. Així ho ha confirmat després de fer pública diumenge al vespre una carta en què atribuïa la seva decisió al desgast acumulat per haver hagut d'afrontar fins a cinc gotes fredes durant el seu mandat.
He arribat als meus límits a nivell físic i mental, com te diria, i quan la normalitat és una concatenació de catàstrofes, per a mi això ha sigut humanament impossible de gestionar o d'aguantar. Tota la vida política, tot l'àmbit polític d'extrem a extrem, em lo deixo. També a nivell de partit, ja he comunicat al partit que fareu parèntesis, perquè necessito gaudir de la família, necessito respirar, aturar-me física i mentalment.
El regidor d'Economia Hisenda, Marc Chavalera, serà el candidat i futur alcalde. Roig ha assegurat que el futur executiu municipal mantindrà la línia de treball per convertir Alcanar en un poble més resilient davant el canvi climàtic.
El candidat d'Esquerra Republicana serà Marc Xavalera, una persona absolutament preparada i que encara tot aquest procés de l'alcaldia en un context molt complicat, i això és admirable, en una valentia i unes ganes que a mi me reconforten moltíssim i fa que me'n vaigui encara més tranquil. És una de les tasques i una de les indicacions.
principals que té el govern municipal a partir d'ara. No només el que queda de mandat, sinó que els governs que vindran hauran de focalitzar tots els seus esforços, o gran part dels seus esforços, en executar aquest informe tècnic de la taula tècnica dels aiguats. El Canà s'ha de convertir en un poble resilient al canvi climàtic, si no, en els propers deu anys patirem molt i segurament tindrem pèrdua de vides humanes. Això és així.
Les successives pluges torrencials dels darrers anys han portat roig a impulsar taules tècniques per buscar solucions als problemes estructurals de l'urbanisme canareu. Unes solucions que passen per expropiar habitatges i renaturalitzar els barrancs. L'alcalde avisa que les cases del barranc del Llop seran les primeres d'un procés que, tard o d'hora, s'haurà d'estendre a tot el litoral català.
I al final, aquestes són les solucions que, estic segur, veurem que es van executant en els propers anys de tot el litoral mediterrani català. Hi haurà trasllat de persones, hi haurà de construcció de cases, hi haurà renaturalització de tots els barrancs. Si no és inviable que puguem entendre el nostre futur sense una pèrdua de vides humanes en els context de canvi climàtic que tenim.
En la recta final de la seva etapa política, Joan Roig confia que, a més de preparar el municipi per afrontar els efectes del canvi climàtic, el Canà pugui continuar progressant econòmicament, apostant per impulsar el sector industrial com a motor de futur. La plataforma en defensa de l'Ebre alerta que la flexibilització de la directiva Marc de l'Aigua amenaçaria ecosistemes.
La plataforma en defensa de l'Ebre ha alertat que les propostes de flexibilització de la directiva Mar de l'Aigua i, per tant, de regularització de les normes de la Unió Europea de la gestió de l'aigua amenaça ecosistemes. La portaveu de la PDE, Matilde Font, alerta que qualsevol revisió a la baixa afectarà l'estat de conservació de rius i aquífers. Qualsevol revisió que es fa a la directiva Mar de l'Aigua
segur que serà una revisió a la baixa, el que vol dir que podem arribar a tindre unes masses d'aigua en pitjors condicions del que tenim ara, que teòricament el 2027, que és d'aquí dos anys, ja haurien d'estar en bon estat, que ja sabem que això no s'aconseguirà, tindre totes les masses d'aigua de la Unió Europea en bon estat. Si anem a la baixa, vol dir que una mica és donar...
a que encara estiguin més contaminats i que encara es puguin perjudicar més les generacions futures que venen darrere de naltros, no?
La preocupació manifestada per les entitats arriba arran de les afirmacions de la setmana passada de la Comissària Europea de Medi Ambient, Aigua i Economia Circular, assegurant que la revisió de la directiva Mar de l'Aigua respon a l'objectiu de facilitar l'obertura de mines en territori europeu per a deixar de dependre de la Xina i els Estats Units.
En cas que aquesta flexibilització tiri endavant, FON adverteix que la PDE i les entitats ecologistes en general tindran menys força per defensar el territori. La Plataforma en defensa de l'Ebre i el Moviment Europeu de l'Aigua reclamen que els eurodiputats que defensin la directiva Mar de l'Aigua i que no descarten mobilitzacions.
Anem ara fins a les costes del Garraf. La confraria de pescadors de Vilanova expressa inquietud per les noves mesures d'inspecció pesquera. Guillem? Doncs sí, la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú es va reunir ahir amb inspecció pesquera per abordar les noves mesures que es preveuen implementar a partir del pròxim 10 de gener. De la trobada en van sortir diverses inquietuds que, segons el sector, poden dificultar greument l'activitat diària de la flota.
La principal preocupació fa referència al sistema de preavís obligatori, on les embarcacions hauran d'avisar amb quatre hores d'entelació abans d'entrar a Port, comunicant-ho a Madrid en el moment de pujar a la xarxa. Des de la confraria expliquen que la majoria de vaixells del litoral català trigen entre tres quarts d'hora i una hora a arribar a Port,
fet que podria obligar-los a esperar fins a 3 hores abans d'atracar, fins i tot en condicions de mala mar. En segon lloc, el sector mostra el seu desacord amb l'obligació de fer una estimació de les captures abans d'entrar a port. Fins ara, les embarcacions de més de 15 metres només havien de fer aquesta estimació quan superaven els 50 quilos d'una espècie. Amb la nova normativa, però, qualsevol vaixell de més de 12 metres haurà de declarar el pes a partir d'un quilo per cada espècie capturada.
Des de la confraria asseguren que els vaixells no disposen dels mitjans tècnics necessaris per fer una mesura precisa, ja que les bàscules a bord oscil·len a causa del moviment del mar. Consideren que aquesta mesura pot comportar un augment de les sancions i, davant del dubte, obligar els pescadors a llançar part de les captures. A més, apunten que, previsiblement, cada espècie s'haurà de transportar per separat.
El patró major de la confraria de pescadors de Vilanova, Jaume Carnicer, ampliarà aquestes qüestions i explicarà amb més detall l'impacte que poden tenir les noves mesures sobre el sector pesquer local. A Vilanova i la Geltrú, el Consell Comarcal del Garraf ha fet entrega de l'associació marinada del donatiu recaptat durant l'Art Natura Festival.
Doncs sí, enguany la recaptació s'ha destinat a l'Associació Marinada, un grup d'ajuda mútua format per dones que han patit o pateixen càncer de mama i que treballa tant en l'acompanyament emocional com en la sensibilització i el suport a la recerca. Representants de l'entitat van explicar que durant l'acte que els fons rebuts es destinaran a la Vall d'Hebron, on actualment s'estan duent a terme un estudi sobre la biopsia líquida.
Aquest tipus de prova permet detectar el càncer de mama mitjançant una simple analítica de sang, una eina que pot suposar un avenç important en la detecció precoç de la malaltia. Des de l'associació van destacar que aquest sistema pot contribuir a anticipar riscos, millorar els diagnòstics i reduir les possibilitats de metàstasi, reforçant així la prevenció i eficàcia dels tractaments.
El Consell Comarcal del Garraf va remarcar la importància de vincular cultura, territori i compromís social a través d'iniciatives com l'Arts i Cultura Festival i va subratllar el paper clau de les entitats locals en l'acompanyament a les persones i en l'impuls de projectes amb impacte real en la salut i el benestar de la ciutadania.
Fem aturada les costes del Maresme. L'Assemblea del Club Nàutic d'Arenys aprova per unanimitat autoritzar les accions necessàries perquè Arenys sigui un port-refugi segur. D'aquesta manera es rebutja el projecte de construcció del martell a la bucana del port Oriol.
Doncs sí, Marina, el president del Club Nàutic d'Arenys, Carles Obac, ha explicat que l'Assemblea ha abalat el posicionament de la Junta Directiva, contrària a fer més estreta l'entrada del port. Per aquest motiu, el club iniciarà les accions pertinents i no descarta arribar als jutjats si el projecte tira endavant. Demanem que ens permeteu continuar les gestions amb totes les administracions. Demanem que ens permeteu impulsar mediacions i arbitratges si cal.
Demanem que puguem incorporar nous informes tècnics i independents. I demanem arribar, si fos necessari, a la via judicial. Si fos necessari. Que pensem que no serà necessari, eh?
Des del Club Nàutic recorden que ja s'han fet diverses actuacions per preservar el port com a refugi segur entre Sant Feliu de Guixols i Barcelona, així com per garantir-ne la navegabilitat i la seguretat. Fa 15 dies la Junta es va reunir amb representants de l'Ajuntament d'Arenys per traslladar-los la seva preocupació per aquesta obra. Segons UBAC, el consistori els ha fet saber que el projecte no té utilitat pública,
que suposa un impacte paisatgístic negatiu i que cal vetllar per la biodiversitat marina. A més, coincideixen amb el posicionament de l'arquitecte municipal, qui els ha traslladat que no té sentit una obra d'aquestes característiques en un context de canvi climàtic. Diu, amb el canvi climàtic, cada vegada els fenomenos seran més freqüents i més intensos. I, per tant, no té cap sentit intentar fer unes obres, diguem-ne, entre cometes, industrials,
a la bocada d'un port que es veurà, diguéssim, perjudicada amb el canvi climàtic. No té cap sentit, perquè les coses no diran bé. Jo després vaig pensar que té tota la raó, és com si ara volguéssim fer construccions a les llenes dels rius.
El Club Nàutic d'Arenys també es va reunir la setmana passada amb Margarita Díez, directora de la zona centre de Ports de la Generalitat, per parlar de les obres fetes a les instal·lacions del club. En aquesta trobada, però, no es va posar sobre la taula el projecte del Martell a la Bucana del Port.
L'Associació Amics del Museu de Calella ha fet una donació amb cessió de drets a l'Ajuntament de 15 pergamins relacionats amb l'antiga casa de Camp Marc de la Riera, datats entre els anys 1320 i 1617.
Sí, aquest conjunt documental de gran valor històric està format per testaments, capitulacions matrimonials o sessions de compra, entre altres, i aporta informació sobre l'activitat econòmica, la gestió del patrimoni, els drets feudals i el tipus de vida d'anys enrere. També permet resseguir la història dels possessors del mas de Can Marc de la Riera, ubicat a la vall de Cap Aspre i considerats una de les primeres famílies documentades de Calella.
Els pergamins els va adquirir l'associació Amics del Museu de Calella a través d'un antiquari que va posar a la venda el lot sencer i estan escrits en llatí de l'època medieval i també en català antic. Ara aquesta documentació quedarà integrada a l'Arxiu Històric Municipal i passarà a fer créixer la col·lecció de pergamins existents en què el més antic data d'abans de l'any 1100. També es posarà a disposició dels investigadors i del públic en general per la seva divulgació.
No és la primera vegada que des de l'associació fan una donació d'aquestes característiques. El 2020 es van aportar set documents relacionats amb Calella, compresos entre 1809 i 1821, i el 2017 van ser dos pergamins més i el 2016 el dibuix original de l'etiqueta oficial de l'hotel Goya i dos sifons de la casa Agell, entre altres.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que Tarragona rebrà uns 30.000 creueristes més durant el 2026. En total s'estima assolir la xifra de 155.000 passatgers en un any que serà rècord gràcies al salt pel que fa a les escales que creixeran fins a les 79. Aquest 2025 ha estat amb 62 amb 126.348 passatgers i s'ha convertit en la tercera millor temporada pel sector al Port Tarragoní.
L'augment de les escales previstes pel pròxim any respon a l'aposta del segment de luxe per Tarragona, concretament en la navillera Viking Cruise, que passarà de 3 escales a 17 i una previsió de 34.800 creuaristes, suposant el 22% del total del 2026.
Així mateix, MSC Creuers també incrementarà les seves escales a Tarragona de 25 a 32, si bé operarà amb un vaixell més petit. La temporada 2025 s'ha confirmat com la tercera millor de la sèrie històrica.
només per darrere dels rècords del 2024 i 2019. Els passatgers que han passat per la terminal de creuers del Moll de Balears han estat principalment de nacionalitat espanyola, amb el 31,6%, italiana el 14%, estadounidenca el 12% i francès el 9,3%. Cal destacar el creixement dels creueristes d'origen alemany i nord-americà. Santiago Castellà, el president del Port de Tarragona, destaca els bons resultats.
L'any 25 ha estat un any excepcional, molt bo. Hem aconseguit tenir creuers més de luxuri, més centrats amb voluntat de cercar experiències culturals, gastronòmiques i de conèixer el territori. I la progressió és molt satisfactòria. Per l'any 26 esperem prop de 30.000 creueristes més.
Passem a tenir 79 creguers, per tant el territori està en una molt bona oportunitat per gestionar experiències del creguerista.
Segons afirmen, l'impacte econòmic dels creuers a la destinació també s'ha consolidat. L'augment de la despesa mitjana per creuar està assolit als 27,4 euros. Això suposa un increment del 21,7% respecte al 2024. La despesa es concentra principalment en restauració al 63,3% i compres al 53,1%.
El 78% del total de les sortides contractades són a la Costa d'Aurada, concentrant-se la majoria, el 48%, a Tarragona Ciutat, Portaventura Gol, el 12% i Poblet, el 9%. En el cas dels creueristes que van per Lliure, es queden a Tarragona Ciutat, el 81,4%, visitant el centre i la peralta, el 69%, el Patrimoni Romà, el 56,9%, la Catedral i el 36,1% al Mercat.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Continua aquesta situació dominada pel vent del Llevant o d'agregar la gran part del litoral i fins i tot gira una miqueta més cap a Xaloc, especialment de la costa del Llevant cap al sud, un vent que no és gaire intens però que sí que fa que hi hagi una mar de fons destacable i a més a més aquesta mar de vent que es creu en algun cas i per tant tenim maró a gran part de la costa.
Sí que en Altamar anirem tenint onades fàcilment passant dels dos metres i mig, tres metres, i per tant aquí tindrem de forta maró a Maragassa. Aquí haurem d'anar amb més precaució, però ja diem, molt mar endins. Al llarg del dimecres, el vent al matí anirà girant cap a Gregar.
no gaire intens, només al delta de l'Ebre un palet més reforçat, i durant la tarda sí que es reforçarà més aquest vent del nord-est. Unes 5-10 milles marandins és on tindrem aquesta situació més engrescada. Arran de mar encara tindrem aquestes onades de metre, metre i mig, per tant, precaució si hem de fer activitats a prop de la mateixa platja. Ho anirem seguint a la xarxa?
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit. Tornia la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Hores d'ara, la pluja complica la circulació de la xarxa diària catalana. Començant a l'autopista, a P7 hi ha l'amptitud i aturades de Mollet, a Bàrbara del Vallès, en sentit Tarragona i de Sant Cugat, a Bàrbara, en sentit Girona, a l'autopista del Vallès, a la C58 hi ha retencions de Ripollet a Barcelona, en sentit Sud, a la C33 hi ha Qua de Montcada a Barcelona, a la C17 hi ha l'amptitud de Parets a Mollet i Qua de Montcada i Reixac, en sentit Barcelona, a la Pota Nord, a la Vidin i retencions de Badalona a Barcelona, en sentit Sud i a Santa Coloma de Rabanet,
en sentit nord. La C31, l'autopista Al Maresme va carregada de Sant Adrià de Besòs a Badalona en tots dos sentits. A l'autovia 2 hi ha co de Cornellà-Sant Joan d'Espia en sentit llei de l'A223 i retencions de Molins de Rei al Papial i d'Esplugues fins arribar a Barcelona. Un cop a Barcelona, a la ronda de la B20 hi ha retencions d'Esplugues al Nus de la Trinitat en sentit Besòs i a la ronda de litoral hi ha retencions de zona franca al Nus de la Trinitat en sentit Besòs i de Bagdara de la Barceloneta en sentit Llobregat. I és tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les profunditats de l'actualitat. Volem començar fent parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre la 35a sortida ornitològica que se celebra a l'ampolla. La companya Cel Prieto, des de Delta.cat, parla amb un ornitòleg de tot plegat. Cel.
Cimarina, l'Udegene de 2026 se celebrarà a l'Ampolla la 35a edició de la sortida ornitològica. Anem a comentar-ho amb Manolo Sánchez, el nostre ornitòleg de confiança i membre de l'Associació Cultural Sant Jordi. Manolo, benvingut a Randemar. Hola, bon dia a tothom.
A veurem, com acabo de dir ara, Manolo, 35ena edició, 35 anys que feu aquesta sortida ornitològica l'UDGN, és correcte? Correcte. El que va començar sent una sortida una mica entre cometes en broma i en dos amics, s'ha anat ampliant, quan va arribar el món a internet, s'ha acabat d'ampliar i ara, bueno, 35 anys que anem a veurem això, començant, com dic jo, l'any de la manera més natural, que és anar a la natura.
Sí, són molts d'anys. Entenc que, clar, com tu dius, vau començar una mica així de broma dos amics i ha anat evolucionant. Al final que us trobeu molta gent en aquesta sortida començant l'any a la natura, com tu dius.
Sí, em va sorprendre molt quan va començar tot el món d'internet i vaig començar la publicitat que pogués vindre gent de fora i de fet ara ja sense fer pràcticament propaganda ja tinc 10 apuntats, gent de Girona, de Lleida, de Reus, de Tarragona, de Barcelona... És molt curiós la dinàmica que ha agarrat actualment l'activitat que ja et dic no és una activitat per a mi, simplement celebrar la Festa de la Natura i començar l'any Aixis.
Molt bé, una molt bona forma de començar l'any pels amants de la natura. I, claro, m'estàs dient que ve gent de tot arreu de Catalunya.
Sí, sí, inclús algun any ha vingut gent del País València, de l'Aragó, és a dir, que ha anat més enllà del petit poble de l'Ampolla i de la broma que va ser el començament d'aquesta història. S'ha anat sent gran, ha anat creixent i afortunadament ha hagut anys que m'ha tocat dir a molta gent que no. De fet, va ser molt espectacular l'any que se va obrir la porta del Covid, que vaig tindre més de 200 sol·licituds per a vindre. Evidentment no pot ficar 200 persones, però sí que vam anar crec que 50 o una cosa així.
Vale, normalment la llista la talles a les 50 persones. No, no, no, tallo menys, tallo menys, perquè de fet la gràcia és intentar fer les 100 primeres espècies, d'aquí los 100 de l'1, però clar, això se pot fer quan vas un nombre de gent que et puguis moure, perquè el sistema és com a marató ornitològic, és a dir, és arribar a veure el moixonet i marxar.
Si vas molta gent, molts de cotxes, és una mena de circ amb volant per el Delta. Afortunadament, el dia 1 hi ha poc trànsit i et pots moure, però intento acotar el grupet a 25. Molt bé, per a ser poca gent i fer-ho tot bé. I veieu les 100 espècies, què m'estàs dient? Hi ha anys que sí i anys que no. L'any passat ens vam quedar 92, no vam arribar a les 100. Vam fallar algunes espècies que jo tenia cantades i no vam voler sortir...
Però, bueno, és una mica, ja et dic també, la convivència entre el grup, la xalera que tenim, perquè, clar, és molt rar el que es fa. De fet, a Europa, ho he estat buscant fa uns quants anys, i no hi ha cap sortida d'estes característiques en tota Europa. És a dir, que som raros de nassos, els ampolleros, especialment jo, però, ja et dic, és una mica xalar. És a dir, la paraula que utilizo no és tant anar a observar, sinó a xalar. I compartir experiències, veig gent de tots els nivells,
i també que té un nivell una mica més baix, que això és obert a tothom, mentre s'entriguem dins dels 25, gratuït, i si no tinc coneixements, els que tenim una miqueta més de coneixements, expliquem també una mica la biodinàmica de cada bitxo que veiem. Llavors, això com dius, Manolo, està obert a tothom, les inscripcions, qui ho organitza és l'Associació Cultural Sant Jordi, i les inscripcions a qui l'hem de fer a tu mateix?
Sí, sí. De fet, com ja saben el meu número de telèfon, la gran majoria em truquen particularment a mi. Però bueno, si entren a la pàgina de la Sant Jordi, que ara està molt actiu tant Insta com Facebook, és molt senzillet. Fiques l'associació cultural Sant Jordi i faràs cap al lloc. Allà està la manera d'inspirures. Molt bé. I per quins punts del Delta aneu? Bueno, no és estrictament Delta. És a dir, fem territori
de les Terres de l'Ebre, el que passa és que, clar, sempre acaba esmorint el Delta perquè el gran flux d'espècies que tenim al territori és el Delta, però per a buscar, per exemple, la mallerenca en plomallada, podem anar a algun pinar del Perelló, o si anem a buscar un torlit anem a uns os que hi ha a Camarres que estic allà controlats, és a dir, no es meneixen pel territori, no és 100% Delta, però sí, el Delta és el final sempre de la jugada. Així englubem una mica Terres de l'Ebre, no?
Correcte. Perfecte. I quin és el punt de quedada i a quina hora sortiu? Bueno, històricament sempre ho he fet des de la plaça González de l'Ampolla, que a més ara és un lloc ample per a poder-nos trobar, poder aparcar bé els cotxes, perquè intentem fer la xafada ecològica més minuda, allà ens reocupem en cotxes, el que va tot sol és muntar un altre cotxe, i allà podem sortir tots en grup ja per als diferents llocs que tinc preparat.
Molt bé. I matinau molt o què? Bueno, quan anava tot sol matinava bastant, perquè això de matinar és una cosa que porto a dins. Ara que vaig amb gent i és el dia 1, arrenquem a les 8 del matí. Això sí, és de 8 a 1. El que no estigui a les 8 a peu i el que hi ha a la 1 abraço a tothom i me'n vaig cap a casa. La dinàmica és molt acotada, 5 hores a la sortida.
5 hores la sortida, a la una acabeu, i bueno, teniu temps d'anar a dinar, perquè clar, recordem que és l'1 de gener, és cap d'any, teniu temps d'anar, podeu anar a fer-ho tot, no? Podeu sortir pel matí i després anar al dinar familiar. Entre altres coses, jo em dic Manolo i ma filla Maria i és el dia del nostre sant, no et presentigues tu al dinar familiar aquell dia, que mories tu el pollol que tindríem. No pot ser, no.
No, no, no. Per tant, de 8 a 1 tenim temps suficient per a xalar, gaudir de la natura i et dic, sí, sí, tots els anys és així la cosa. Perfecte. I Manolo, el material que necessitem per a vindre a aquesta sortida, binocles, suposo, alguna coseta més?
Bé, veurem, el que pugui portar binocles que en tingui, doncs perfecte, si no portem un cata que és de l'associació, que en plaçarem, i si veiem algun ocell, doncs allí podrem mirar, però clar, tot el que podem portar d'òptica i també alguna guia, doncs sempre és d'agrair que vagin una mica preparats els que venen.
Molt bé, molt bé. I com hem dit abans, ho organitzeu des de l'Associació Cultural de Sant Jordi. A part d'esta sortida, la 35a que feu enguany el 2026, organitzeu altres sortides durant l'any?
Sí, sí, al llarg de l'any el que és tema natura, que és l'apartat i que em dona recolzament la Junta de la Sant Jordi, fem moltes sortides al cap de l'any a tot el territori, hem fet la primera sortida institucional que vam abarcar tot el tram del riu Ebre, i ara en guany tenim dues novetats, una és estrictament...
ornitològica, que anem a fer la primera setmana de l'ornitologia a l'Ampolla, que tindrem exposicions, tindrem xerrades, presentacions de llibres, dos sortides, i després estic molt content perquè el Delta Birding Festival, el gran festival que tenim d'ornitologia aquí a les Tarres de l'Ebre, m'ha donat el recolzament per a fer el primer concurs per a trobar el jove valor
del territori que es comprendrà des de primària fins a primer de... segon de batxillerat, és a dir, treballs de batxillerat, que estigui vinculat a l'ornitologia. És a dir, anem a buscar els valors que els agrada la natura del territori i comprendrà les quatre comarques, és a dir, les Terres de l'Ebre, Ribera, Terra Alta, Montse i Baix Ebre.
I de premi tindrà poder presentar, a banda d'altres petits premis, però el principal premi serà poder presentar el seu treball al festival més important de la Mediterrània Occidental. De fet, aquest any passat ja vam fer una petita prova pilot en uns quants instituts i va guanyar una xiqueta a la Ibet de la Palma d'Ebre, que va presentar un treball molt xulo i a més en un projecte que ara mateix s'està aplicant, que és fer una ruta amb miradors allà a la zona del pantà.
Per tant, enguany hem tirat la casa per la finestra i anem a incorporar més activitat de natura, més activitat ornitològica a l'associació. Sí, no? Moltes novetats. A veure, anem per parts. Manolo, m'has dit primer allò de la setmana ornitològica a l'ampolla. I quan teniu previst fer-la? Bé, estem acabant de tancar les dates perquè, clar, manejarem a molta gent i a gent de nivell, és a dir, quan arribarà el moment ja farem
ja parlarem, si vols, un altre viatge, però clar, per acotar totes les dates, però clar, intentarem que sigui sempre, ja saps que sempre que m'has entrevistat parlem de pas prenupcial, postnupcial, però intentaré que sigui en el pas prenupcial perquè així tindrem molts ocells per a la sortida i és una època que ja s'allarga el dia i, bueno, tot és més bonic.
i crec que serà cap a principis d'abril, si no passa res. Però ja comptarem les dates i ja ho farem públic. Vale, ja més endavant ja ho farem. Llavors, durant aquesta setmana hi haurà tot un conjunt d'activitats, no, suposo? Sí, sí, ja et dic, estem negociant dues exposicions d'un nivell molt alt,
Ja et dic que hi haurà segurament alguna presentació d'un llibre recent publicat, que estem negociant amb l'autor, a més un autor molt conegut al territori, però que és d'abast de tota Catalunya. De fet, és un dels millors ornitrales que tenim a Europa. Tindrem dues sortides, una estrictament per al terme de l'ampolla, per a veure les diferents varietats d'ocells que tenim a l'ampolla, ja que ho fem a l'ampolla, la primera vull fer-ho així, ja que farem una sortida de pel·làgiques que anirem maradins a veure ocells estrictament marins.
Molt bé, molt interessant i molt adient, no, Manolo, que tu també impulso, a través també, evidentment, de l'Associació Cultural Sant Jordi, però fer-ho, bueno, tot això, l'ampolla, aproximar l'ampolla al món de l'ornitologia, que cada vegada està prenent molta més força. I sobre el concurs, què m'has dit, llavors, de trobar el jove valor del territori? Llavors, els xiquets i xiquetes dels col·les i instituts presentaran treballs?
Suposo. Correcte. També pot valdre alguna xiqueta o un xiquet que tingui alguna capacitat, perquè he conegut aquí l'Ampolla fa molts anys, el Pau, un xiquet que ell autodidacta 100%, s'anava marcant i feia uns treballs ell tot sol, sense presentar-ho a cap lloc, que també me valdria si una professora que tingui un xiquet a classe, com que no faig un xiquet de 7, 8 anys, que al Delta Birring des de fa 3 anys vam invertir en la gent jove,
i ens han vingut xiquets, fem lo d'Alta Birding Junior, i ens venen xiquets, ja et dic, set, vuit anys, uns xiquets amb unes capacitats increïbles. Però jo trobava aquest abacoix perquè d'aquí del territori, suposo que per desconèixer, perquè mira, aquest any passat ens va sortir a la Ibèria, tota una troballa, doncs volem potenciar això, és a dir, que la gent jove del territori hi pot tindre qualsevol capacitat vinculada a la natura, sobretot si pot ser a l'ornitologia.
Molt bé. Llavors, com has dit, el premi, el més gros, sí que hi haurà tal, però el més gros és poder presentar-ho al Delta Birding Festival, evidentment. Correcte, que allà sortirà el seu nom, al costat de grans ornitòlics de tota Europa, tindrà la possibilitat de poder tindre contacte amb tots aquests megacracs,
Gaudir d'una fira de primer ordre mundial, ara ja tenim un pes bastant fort dins del món de la natura, el Delta Birding, per tant, crec que gaudirà el que guanyi una experiència que recordarà durant molts anys. I tant, i tant que sí, Manolo. Llavors, el 2026 se prepara fort.
Sí, si no passa res, enguany més sortides que mai, més activitats que mai, dins del món de la natura, no s'ho dirà el president, que a més enguany s'ha ampliat la Junta, que em dóna recordament 100%, tenim més gent, gent jove que ha entrat a la Junta, ha entrat a la Gemma, ha entrat Josep, Romeu, ha entrat Borja, és a dir, que tenim gent nova que suposo que no s'embutirà també una injecció de adrenalina per a fer encara més variades les activitats de la Sant Jordi.
Sí, i és molt important la incorporació de gent jove, Manolo, perquè al final, sí, evidentment, tota la vida heu fet això, però a part de portar canvis i noves perspectives, la gent jove és necessària perquè ha d'haver un relleu. Evidentment, és a dir...
És que, bueno, és lleire vida, és a dir, els més veteranos tindran que hi haurà un moment que no ens tindrem que apartar, perquè, clar, un dia 1, porto 35 anys, però arribarà un moment que tindré algunes necessitats familiars que aniran més enllà d'un dinar familiar i, si no, jo no podré anar, necessitaré que hi hagi algú detrás que continui a espentejar, és a dir, és normal. És normal, la vida funciona així, l'ovell s'aparta i el jove es penteja.
I tant, així va, però amb força, des de l'Ampolla, tu, Manolo, i des de l'Associació Cultural Sant Jordi. Crec que molts deixem alguna cosa més, Manolo? No, bàsicament això són les línies generals. Ja et dic, tenim més novetats, però més m'estimo que els de la Junta, veient a explicar cada un la seva àrea, en properes, d'allò. Jo crec que ja faig suficient. Bueno, tenim una sortida, mira, ara que ho dius, que hem tancat
a l'últim minut anem a sortir també fora de les nostres contrades, anirem a la zona dels secants dels Monegros a veure una espècie en perill d'extinció, la tenim bastant quadriculada i farem una sortida, a més, aquesta sí que serà molt especial, només sirem 8 persones, no pot anar més gent, i la farem al febrer. De fet, de les 8 persones ja tinc festejat
15 persones que volen viure. Per tant, podrem tirar una moneda a l'aigua. Però bé, o sigui que en guany, si no passa res, la Sant Jordi serà més Sant Jordi que mai.
Molt bé, això de Moneros pinta molt bé. A mi Moneros me sona perquè fan un festival. A l'agost. Bueno, a mi fa feo dir-ho, jo ja tinc una edat, no tinc la teua edat, evidentment, però també el coneixo. Vale, vale. No, és que hi va moltíssima gent a este festival. Però si aneu al febre, tranquils, no coincidireu.
No, crec que no, crec que no coincidiré. Per desgràcia, també t'ho he de dir, no m'aniria malament una mica de música potrom-potrom. Sí, no, tu aniries amb ells. Molt bé, Manolo, però no res, mira, moltíssimes gràcies per haver connectat avui el programa i des d'aquí, per si no mos tornem a parlar, molt bones festes, molt bona entrada d'any i que vagi molt bé la sortida de l'U de gener.
El mateix t'he dit, no et veuré el dia 1 de gener, això no ho tinc clar, però per a tothom que ens escolta, ara ja estem en dates de dir-ho, i especialment per a tu, i enhorabona per la feina que fas. Perfecte, Manolo, moltíssimes gràcies. Molt bé, Cel, vinga, ens parlem. Marina, ja sabem què podem fer abans del dinar de Cap d'Any. Ens veiem a l'ampolla l'1 de gener, i recorda de portar binocles. Ho intentaré, moltes gràcies, Cel.
I ara volem parlar de pesca amb les últimes notícies que hem tingut aquests dies. Per això anem fins a la Conferia de Pescadors de Vilanova i la Geltrú. Guillem. Avui estem amb Jaume Carnisser, patron major de la Conferia Pescadors de Vilanova i la Geltrú. Jaume, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Jaume, si ens poguessis explicar una mica com està l'actualitat del sector pesquer aquí a Vilanova.
En l'actualitat, referent-ho a sectors en general, normatives en general, ara mateix la principal preocupació que tenim és aquest preavís de 4 hores, que ens marquen que hauríem de fer, i l'estimació de les captures a partir del quilo. Ara eren quantitats mínimes de 50 quilos, ara tot el que passi d'un quilo s'ha de fer una estimació abans d'entrar al port, que això només ho feien les barques de més de 15 metres, ara ja és de partir de 12...
i que comporta una sèrie de complicacions i que fa completament inviable aquesta nova normativa. A part del que s'ha parlat molt aquests dies, també dels nou dies que es donaven per la pesca d'arrossegament, que al final sembla que són 143, i que per una altra banda sembla que el que és amb l'apartat de l'encerclament hi haurà una quota de captura accidental,
Però encara no tenim cap de les dades de quants quilos podran agafar de tonyina a l'any aquestes barques. No sabem la lletra petita del multianual plan dels 143 dies. No sabem encara tota la lletra petita. Amb el tema de transmall hi ha la problemàtica dels horaris, també, que és una cosa que també tenim pendent de parlar. Però el més preocupant crec...
almenys després d'haver tingut la reunió amb l'inspecció pesquera, que la vam tenir just ahir, i que no ens van saber aclarir pràcticament cap de les dudes que teníem amb tot això del preavis aquest i d'estimació de captures a partir del quilo. Ells també veuen viabilitat de fer això fora del moll o fer-ho amb la barca estabilitzada.
I a partir d'aquí no sé com ens en sortirem, perquè això entra en vigor el dia 10 de gener i és un extra que es va posant cada vegada més burocràcia, més dificultats i a l'hora complicar més la vida del pescador. Per la gent que no conegui, que no estigui potser tan al cas, si poguessis explicar una mica això en detall de les...
Sí, exacte. Bé, pel que fa el tema del preavís, ens demanen que abans d'entrar a port, un cop tu has fet el teu treball, que enviïs un preavís directament a Madrid, quatre hores abans que entris. A la majoria de les embarcacions que treballen al port de Vilanova i a tot el litoral català, com a mínim, et diria també tot el Mediterrani, però almenys el català,
Els trajectes acostumen a ser de tres quarts d'hora o una hora, no anem més lluny. Llavors ens estan demanant que quan pugem la xarxa fem el preavís, perquè no ho pots fer abans, i que t'esperis de fora del moll tres hores, perquè no arribarem i encara no sabran complir el temps que ells demanen. Això per tots els sectors és completament inviable, vull dir...
El dia que és bon temps, s'estan esperant a fora el moll per poder entrar, però el dia que és mal temps què han de fer les barques? Esperar-se aquí fora el moll aguantant el mal temps per poder entrar. Hi ha una sèrie de normatives que es prenen sense entendre la realitat del sector. Un sector que triga menys d'una hora no pot ser que li posis un preavís de quatre hores. És completament absurda la normativa.
I després l'altre que us deia de fer les estimacions de captura a partir del quilo és que fins ara totes aquelles espècies que tu portaves més de 50 quilos has de fer una estimació, que ja és absurd fer una estimació. Si em portes 55 quilos i has sobrepassat el tant percent que et donen de marge, per tant ja et multen. Però fer-ho amb espècies a partir del quilo complica moltíssim tant la nostra vida com la vida de qualsevol comprador. Primer perquè cada espècie haurà d'anar sola.
I després que tu allà a la barca hauràs de dir, bueno, porto un quilo i mig o porto un quilo 700. Això és completament aleatori. Vull dir, no tenim la capacitat de poder-ho pesar perquè la barca en moviment és impossible, l'oscillació que té una bàscula és massa quan una barca està en moviment.
I fer aquest tipus d'estimació l'únic que comportarà és que ens sobrecarregaran de sancions constants. Vull dir, és probable que moltes vegades, per no haver de fer això, llancem el peix. És que és impossible. Abans de jugar-te a que et posin una multa, el que la majoria d'embarcacions faran serà no fer l'estimació, perquè ho veuran massa difícil calcular si hi ha dos quilos o dos quilos dos cents. Estem parlant d'unes quantitats que són ínfimes i que són molt complicades de portar a terme. Almenys al mar.
Parlem ara, potser, que tu que estàs en contacte més amb les embarcacions, els dies que havien proposat, com va assentar això a les embarcacions aquí a Vilanova? Bueno, es ven com una gran victòria recordar que el 2019 la majoria d'embarcacions treballaven entre 220 i 240 dies. Quan tu vens, i no parlem de tant de temps, perquè tot plegat han passat 5 anys i hem anat fent reducció, reducció, reducció, i cada any has anat reduint,
L'any passat o aquest any actualment acabarem amb una mitja de 143 i es ven com una gran victòria, volem dir, una empresa amb 143 dies en té prou per ser rentable. No és veritat, no podem aguantar molts anys així. Tu pots tenir dos anys dolents i dir, bueno, hem treballat 140 dies, però és que la realitat és que les empreses amb això no tenen prou temps per treure una bona rentabilitat. I d'aquí que es demanés que, com a mínim,
després que els informes científics marquessin aquestes millores en totes les espècies, que hi hagués un augment, i un augment significatiu. Tots creiem que la base mínima per començar a pensar que una empresa pot ser rentable és 180 dies. I bé, s'ha vingut amb 143, com que la partida era tan baixa que eren 9 dies i mig, de 9 dies i mig a 143 sembla una victòria, però després entenem quina és la realitat de tots els sectors.
La realitat és que tu segueixes pagant tot l'any. Vull dir, aquí no hi ha cap tipus de reducció d'impostos perquè només treballis 143 dies. No, no, tu pagues... La Seguritat Social l'has pagada tot l'any. I després, intentant treure'n una rentabilitat d'això, doncs no és fàcil. Vol dir que cada dia té que valdre moltíssim. I la realitat és que, degut a moltes circumstàncies, preavisos, fer estimacions, la sobrecàrrega que porten les empreses de burocràcia,
dificulten molt les tasques perquè al final la gent es pugui concentrar en el que només és la nostra feina, que és intentar pescar el millor del dia, no pescar molta quantitat. Nosaltres no volem anar a reduir els estocs de peixos, el que volem és agafar només allò que té un bon valor a la subhasta. Ja fa molt de temps que diem que hem deixat d'anar a pescar peixos per anar a pescar euros. Allò que hi ha demanda és el que volem mirar de portar i no matar peix perquè sí.
I ara potser lligano amb això la reforma aquesta de la tonyina, aquest canvi que s'ha produït de tonyina vermella. Què opineu vosaltres des de la confraria? Quan veiem el repartiment és quan podrem valorar positivament com s'ha repartit aquesta quota.
Sabem que hi ha un augment d'un 17% respecte a l'any anterior, per nosaltres insuficient, i no és per capturar més, és per la quantitat de tonyina que hi ha al mar. Vull dir, si ells, després d'haver fet els estudis, diuen que s'ha recuperat molt l'estoc, augmentem un 17%. Des del punt de vista pesquer...
Creïm que s'ha d'erodir molt més, bàsicament per com estan els estocs de peix blau, que són el seu principal aliment, i que no hi ha cap més explicació, doncs que només veiem la quantitat d'atonyina que hi ha al mar, entenem que aquest 17% no significarà...
gaire respecte als anys anteriors. Al final veurem com reparteixen aquest 17%, si sempre va els mateixos, o és veritat que es visualitza més la pesca artesanal i que se'ls doni una sortida amb aquelles embarcacions que el capturen accidentalment moltes vegades i que porten molts anys tinguent que llençar la tonyina a l'aigua, moltes vegades fins i tot morta, que no té cap sentit.
Perfecte. I ja per acabar, Jaume, de cara a l'any vinent, què espereu vosaltres com a sector pesquer? Què us agradaria que modifiquessin? Què demaneu? Nosaltres, que qualsevol pla de gestió no tingui una viabilitat d'un any, que no haguem d'estar cada any batallant pel que passarà l'any següent, crec que el més lògic i el més sentit comú seria...
fer un pla al mínim 5 anys, 6 anys, que doni una miqueta d'esperança a la flota, perquè hi ha molta gent que no té ganes, no creu que invertir en les embarcacions per fer-les encara més sostenibles i més rentables...
sigui adient quan no saps exactament els dies que treballaràs a l'any següent. Si tu no marques una pauta com a mínim a mig termini, el futur de la pesca està pautat que només té una durada de nou mesos, des que s'apliquen les normes fins que surten les de l'any següent. I això en qualsevol sector crec que s'entendria perfectament. Un sector que treballa...
a l'aire lliure enmig del mar, encara necessita aquesta consistència de saber que, almenys amb 3 o 4 anys, tu tinguis una idea de com ha d'evolucionar aquest sector i puguis fer un plantejament estratègic dins de la teva empresa. Si no es fa així, és completament inviable fer inversions. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, Jaume. Gràcies a vosaltres.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
És l'amor, jo sóc el mar. Vull que les jornades i les tarts siguin al far.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randa Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa, darrere 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Per un cos serà estrellat, mai hi haurà cap arca que em dugui cap lloc millor, tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd, fins que trobes llocs on per fi pots tornar.
és la mar, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el far.
Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. Diu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau.
Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant... Vital Esport, cafeteria Gisbert, estudi de fotografia a la capsa. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ara o quan vulguis, aquí tindràs totes les notícies de Tarragona.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. Tarragona rebrà uns 30.000 creueristes més durant el 2026. En total s'estima assolir la xifra de 155.000 passatgers en un any que serà de rècord gràcies al salt pel que fa a les escales que creixeran fins a les 79. Aquest 2025 han estat 62 amb més de 126.000 passatgers. Ha estat la tercera millor temporada pel sector al Port Tarragoni, com apunta Santiago Castellà, president del Port de Tarragona.
L'any 25 ha estat un any excepcional, molt bo. Hem aconseguit tenir creuers més de luxuri, més centrats amb voluntat de cercar experiències culturals, gastronòmiques i de conèixer el territori.
La temporada 2025 deixa com a principals passatgers que han passat pel port de Tarragona els de nacionalitat espanyola un 31,6%, seguits de la italiana, dels Estats Units i de la francesa. Cal destacar el creixement dels creueristes d'origen alemany i nord-americà.
S'han conegut els detalls que tindrà l'espectacle del Cirque de Soleil que aquest dijous comença a tarragonar la seva gira europea. Es diu OVO, l'espectacle que mostraran al públic a la Tarracoarena i s'endinsa aquest espectacle en el món dels insectes de la mata 53 artistes. Una d'elles és Lola Pinto. Yo disfruto mucho haciendo el show...
I ara sessions dobles aquest dissabte i diumenge.
Intervinguts prop d'un miler d'objectes falsificats en un dispositiu conjunt al mercat de Bonavista. L'operatiu va desplegar pèrits especialitzats en la detecció d'aquest tipus de material. Es van identificar 16 persones en total. Es van comissar, entre tots els materials falsificats, 113 bosses per un valor estimat de 52.650 euros...
i d'altra banda 753 joguines amb un valor estimat de 1.949 euros.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts, a les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Rande Mar, una segona hora on parlarem de les últimes notícies dels clubs nàutics del territori. Concretament, ens quedarem fins al Club Nàutic de Tarragona. Entrarem a una botiga de pesca, però ho farem d'una forma diferent. Viatjarem per una botiga de pesca d'esports. Després entendrem exactament millor...
Què és això? Monitoritzarem les nacres que hi ha supervivents al nostre mar Mediterrani, una espècie que és molt vulnerable. I acabarem el programa d'avui anant de regata de creuer a arenys de mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Com fem habitualment els dimarts, volem repassar les últimes notícies dels clubs nàutics del nostre territori. Avui anem fins a Tarragona per saber qui ens porten des d'allí. Per això parlem amb el director esportiu del Real Club Nàutic de Tarragona, Borja Rueda. Molt bona tarda. Hola, Marina. Molt bona tarda.
Escolta'm, com ha anat el mes de novembre? Ha sigut un mes molt carregat. Sí, la veritat que el mes de novembre ha estat força tapeït de cosetes, amb regates de llegut, amb regates de la creguer, amb regates de remolímpic, i el desembre ha començat igual. Vam tenir regata de llegut, vam tenir una regata de promoció i ara...
trial d'accés a la selecció catalana de Rem Olímpic, i aquest dissabte tenim la darrera regata de la Lliga Social de Creuers, aquí al club. Ara parlarem d'aquesta Lliga Social, però abans de tot, com han anat aquestes regates de llegut i aquesta regata de Rem Olímpic? Doncs el llegut bé, perquè per primera vegada hem pogut presentar tripulacions mixtes aquest any,
La federació ha fet una nova categoria, en les categories absoluta i veterana, en què es podien participar en les recacions mixtes de quatre homes i quatre dones, i hem fet el nostre debut en aquesta categoria. Després, la regata de promoció que es va fer a Castelldefels de Rem Olímpic, que és una regata per amins, infantils i veterans, i la veritat que va servir perquè tota la mainada que...
d'haver tingut una regata l'octubre, però que es va suspendre per mal temps, hagin pogut fer el seu debut esportiu i es van conviar amb modalitats individuals, doble i quatre esculls, les categories alevins, infantils i veterans. I perquè fa el trial d'accés a la selecció catalana és per categories cadet, juvenil i sènior i s'enfronten tots els inscrits en les modalitats de l'esquim
i dos sense, que és una modalitat per dues persones, en què cada persona porta només un rem. I amb les classificacions d'aquesta regata, més les proves d'ergòmetre que s'han fet durant l'any i s'han hagut d'enviar a la federació, la federació ha d'emetre la seva llista de convocats per la concentració per formar els equips que defensaran la selecció catalana al capdurat espanyol.
Estarem pendents d'això, però abans et vull preguntar, ara deies que per primer cop s'ha acceptat, s'ha incorporat aquestes tripulacions mixtes, per què és important això?
Sí, és important perquè a vegades hi ha clubs, ja no només per un tema d'igualtat, però a vegades hi ha clubs que tens sis homes que poden anar a una regata i es queden sense competir, perquè és aquest el llegut, que són embarcacions de vuit remers i un timoner. I no et limita tant el tema de la participació perquè, malgrat que tinguis només sis veterans practicant l'esport...
o bé que puguin desplaçar-se en aquella regata, pots acabar aconseguint una tripulació en la mixta. A més, també, aquest mes de desembre, vau organitzar a Tarragona el concurs Open de Pesca. No sé com va funcionar, això. Sí, la veritat és que no va haver-hi molta...
Molta participació, sí, i el dia quan a la pesca no va acompanyar, o sigui, va ser una miqueta de senzill, però finalment el que tenen les activitats del medi natural no sempre el pots controlar. Però tot i això hem gaudit d'un mes, des de l'últim cop que vam parlar, que déu-n'hi-do, vull dir, ha sigut molt plàcid pel que fa al temps i a l'estat de la mar.
Sí, o sigui, podíem tenir temps molt clàssic, però justament els dies que nosaltres marcavam activitats, com el dia aquell de l'Apenda Pesca, que em sembla que va ser el 8 de novembre, vam tenir un col·laborador mal temps i les embarcacions van poder sortir, però no van aconseguir massa captures. Precisament aquest cap de setmana organitzeu la desena prova de Lliga Social de Creuers.
Sí, és la darrera prova de l'any en què donarem els premis anuals, els millors classificats en cada lliga, la lliga URC i la lliga promo, la lliga promoció. I sí, comencem el febrer, normalment el tercer dissabte de cada mes fem una regata,
parem a l'estiu, tornem pel setembre, fem la regata especial de Santa Tegla, que fem regata tan dissabte com diumenge, i acabem el desembre com si fos la regata de Nadal, en què farem més enllà de la pròpia regata, farem l'entrenament de trofeus i sortets de premis per als participants perquè algú s'ho pugui amb alguna coseta per celebrar Nadal. Com funciona aquesta lliga per la gent que no ho sàpiga?
No, les embarcacions de la Vela Creuer són aquestes embarcacions que es veuen sempre a l'aigua perquè no poden sortir, perquè són massa... Quan dic sortir, que no es poden posar a terra perquè són massa pesades, doncs ve la llogera com els nanos que fan òptimis, l'ASED o 420, que puja i baixen de l'aigua cada dia el seu barco, i com que no hi ha dos barcos iguals, el que es fa és...
un ràpid, que és un coeficient de correcció, i el temps que utilitza, que entra cada baixa i el que el recorregut que el si demana, es multiplica per aquest coeficient i així s'igualen les categories. Llavors, establim una classificació de cada regata i una classificació en l'ol de la lligada, en la que podes l'ol computant totes les regates disfrutarà durant l'any natural.
Per tant, ens hem d'imaginar unes embarcacions bastant més grans que la vela lleugera o el que pot ser un òptimist. Sí, són embarcacions que ja passen i algunes al més de 10 metres. És una lliga social, podem dir que no és tan competitiva?
Sí, no estan combatint Lliga, no puntua per la Lliga de la Federació Catalana i tractem de coordinar-nos amb els ports veïns, com poden ser el de Torredat Barra, el de Salou...
per muntar els nostres calendaris, així no trepitjar-nos els uns als altres i que Flota de Torra d'Embana, Flota de Campers, Salou, puguin venir aquí a les nostres regates i que la gent d'aquí del Port Esport de Tarragona puguin anar a les regates covereixes dels altres clubs. N'esteu contents de tot això, d'aquest esdeveniment? Crec que hi participa força gent.
L'inscripció està en cada mà i ara mateix ja hi ha 14 embarcacions inscrites. Establim un mínim de 6 embarcacions per tirar endavant la regata i aquesta setmana en tenim 14, o sigui, molt coctets. La desena prova d'aquest 2025, amb aquesta ja ho has comentat, no? Poseu el punt final i fins al febrer. I fins al febrer que tornarem a arrencar amb la lliga social 2025.
Com el que queda de desembre, vull dir, crec que aquest cap de setmana és dels últims esdeveniments que teniu i després feu aturada per festes? Sí, aquest cap de setmana és l'últim esdeveniment que tenim. Més enllà d'això, les pròpies sessions d'aquí del club han muntat la seva pròpia festeta de Nadal, no?,
de rem olímpic, van tenir diumenge per sota un binar de germanor, la gent de rem de mar farà un esmorzar aquí el mateix dissabte, la gent de surf a esquí es munta una regata social i després fa un aperitiu, i els veterans de l'equip de pàdel fan una...
en una americana de pàdel, en què després estan com un jo pongo i cadascú porta alguna coseta per fer l'esport. Al final tothom celebra... Sí, i la vida social és important perquè hi hagi moviment aquí al club. Suposo que perquè la gent se senti còmode, vulgui venir i no ho vegi només com anar a practicar un esport. Ah, exacte, sí, ara...
que són una mica més laxes, s'aprofiten, es fan coses així més de convint, més de sociabilitzar i que la gent de les pròpies setzions puguin interactuar entre ells i perquè també la gent d'una secció provar cosetes d'una altra. Per cert, el REM aquest mes de desembre té especial protagonisme. Hi ha hagut diverses competicions de REM?
Sí, vam tenir, com et comentava, la regata trail d'accés a la selecció catalana i la regata de promoció que es va fer al cap de Salmaga del Pond el 6 i 7 de novembre a Caceres. Després ja no hem tingut cap altra competició. I els resultats d'aquest últim mes com han anat? Crec que esteu prou contents.
Sí, amb la participació de l'equip a l'arregatxa d'accés a l'equip català, va haver-hi 5 esportistes del club que s'han convocat a la propera concentració, 5 esportistes entre les categories catets i juvenils, encara han de sortir les llistes dels equips sèniors i molt contents de la
de l'embranzida que agafa la secció de rem en les categories inferiors, que van ser més de 20 nanos que van participar en categories d'aliments infantils a la regata de promoció. Què hem d'esperar? Ja han passat festes a partir del mes de gener. A partir del mes de gener ja comença l'altre cop. La primera quinzena no hi ha competició. Després, el 18 de gener...
La gent de Rem Olímpic té en post el campionat de Catalunya a llarga distància i ja al febrer comencen regates de Remdemar, comencen regates de Benacroer, comencen regates de Llegut i ja comença tota la rutina. Tenim mala espera encara perquè...
La Federació Catalana de Pirauisme tregui el calendari autonòmic, perquè la primera regata de surfesquí a nivell nacional seria a finals de març, que hi ha la primera Copa d'Espanya, i estem ara omplint els buits del calendari amb els...
amb els inicis de temporada esportiva el 2026. Doncs estarem pendents de tot això un cop passat festes, tornarem a parlar amb vosaltres. Moltes gràcies, Borja, una vegada més per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rendemar. Moltíssimes gràcies a vosaltres, Marina, per tenir-nos en compte i aprofito la vinentesa per desitjar un molt bon Nadal i les bones festes a tots els oients.
Anem avançant i avui ens acostarem al món de la pesca, però ho farem d'una forma diferent. Marxarem a visitar la botiga de pesca d'esports Can Jordi, l'única que encara queda a l'escala, Sergi.
A la Randa Mar hem parlat molt de la pesca, tenim seccions setmanals, hem entrevistat a pescadors professionals, hem entrevistat a pescadors recreatius, però fins ara no havíem baixat el que podríem dir a una botiga de pesca, on la gent pot comprar tots els estris que els fan falta per anar a pescar. Ara mateix tenim aquí al davant...
ams, mosquetons, esquers artificials, fins i tot material de submarinisme, canyes, ploms... És a dir, estem envoltats d'un paradís per qualsevol pescador recreatiu de l'afició que vulgui anar a comprar o vulgui anar a complementar el seu equip de pesca.
I avui parlarem amb l'Ot Nebot, que és el propietari de la botiga on estem avui, que és Esports Can Jordi, una botiga amb molta història aquí a l'escala, més de 60 anys de trajectòria en el món de la pesca, i justament ell fa un any, un parell d'anys, un any i escaig, que porta el control de la botiga. Ot, benvingut, primer de tot. Moltes gràcies, Sergi. Bona tarda.
Aviam, estem en una botiga de pesca, però primer volíem saber una mica com havies arribat tu fins aquí. M'has dit, o m'has d'allò, que amb els dos o tres anys ja t'hem d'imaginar amb una canya a la maot. Correcte, sí, la meva trajectòria comença molt enrere. Era molt petitet i el meu avi em traia pescant marca.
Llavors allà ja em vaig adonar que era una cosa que realment m'agradava. Necessitava els caps de setmana, aquells estius que venia a passar de temporada aquí, amb els meus pares, i sí o sí, cada dissabte o diumenge s'havia d'anar amb barca i mirar de pescar alguna cosa. Suposo que aquí on estem ja havies vingut a comprar més d'una vegada. Correcte, estava una mica canviat, però sí, sí, aquesta era la bútiga de referència abans de sortir amb barca, no? Havíem d'anar a buscar els cucs, sí o sí, les rosques.
T'haguessis imaginat alguna vegada que al cap dels anys tu estaries com a muy senyor d'això? La veritat és que no m'ho havia imaginat mai, això que m'ho havien proposat moltes vegades, de, hòstia, amb el que t'agrada a tu a la pesca hauries de tenir una botiga, però no em veia realment en una botiga, sinó que em veia fent altres coses, com portant gent a pescar arreu del món, però, mira, al final es va donar...
que l'altre em quedava una mica massa gros, de moment, i em va sortir aquesta oportunitat, llavors així m'hi llenço. Amb els biòlegs hi ha allò que si ets més de laboratori o més de bota, amb els pescadors podríem dir que tu, sens dubte, ets més de peu de palatge, d'allongada, de roques, de barca, que no pas d'un lloc tancat, no? T'hem vist voltar molt i molt a la teva vida.
Correcte, així és, jo he estat tancat, és una de les rons de... per què no em veia a una botiga? Però sí, el meu és sobretot les roques, més que la barca, ja que no tinc barca, però hem caminat bastant tot arreu de Catalunya, algunes zones d'Espanya en interiors, aigües d'interiors, i arreu del món també, tot enfocat a la pesca. Arreu del món, aviam, explica'm una miqueta per on has voltat, perquè mira, que estem aquí a la botiga...
i a dalt, al mostrador, a una de les parets on a sobre dels ams i dels mosquetons i de diversos estris veiem fotos, fotos de revistes de pesca amb un noi amb peixos molt grossos. Ets tu, no, el d'allà dalt? Correcte, saps jo, i de fet allà veiem el segon viatge que vaig fer a Oman i podem veure també un dels viatges que era a Costa Rica.
Llavors, en aquest cas, tot va començar el primer viatge a Oman, amb 19 anys, i va ser un mes de setembre, i ens va agradar tant que vam decidir tornar-hi el mes de febrer. El següent febrer vam tornar-hi a anar a Oman, i era fantàstic, no? Estàs en un altre país, no has viatjat mai, no has sortit mai d'Europa, i va ser la gran meravella, va ser un descobriment això de viatjar i pescar.
Crida l'atenció perquè, clar, és un altre nivell, no? Potser qui anava a dir, no?, amb la barqueta acostumat a agafar quatre pegells o quatre serrans o per all, et veus amb unes llampugues, amb uns peixos de 15, 20, 30, 40 quilos, clar, això, d'altres maneres, fa falta entreno previ, no? No hi vas allà de zero. Correcte, fa falta entreno previ, però en aquest cas, no?, és com que tens l'entreno previ...
amb el somni, inclòs. Perquè aquí sempre vas traient peces menors, mides més petitetes, portes l'experiència que vulguis, però, clar, quan viatges a un altre lloc i trobes que el que et pot picar la canya pot ser bastant més gros, és una cosa que, tot i així, falta aprendre, no? I, a més a més, falta aprendre quines espècies hi ha a cada lloc, com mengen, com viuen...
I crec que forma part una mica de la gràcia de viatjar. No tot és com ens ho trobem aquí, ni molt menys. Ot, com varia veure la pesca des de fora al mostrador, a dintre al mostrador, el tracte amb els pescadors? M'incloc, no són persones fàcils de tractar moltes vegades. Què t'ha sobtat més, d'aquest canvi d'escenari? Més que sobtar-me, de cop i volta...
m'he adonat de la realitat, no? La realitat que quan vas a una botiga t'ho demanes certs productes i et diuen, hòstia, és que sempre voleu el que no tenim. I dius, hòstia, però si això tenim pertot arreu, no? I aquesta és una mica la teva suposició.
Però quan estàs darrere el mostrador et dones compte que la gran majoria de pescadors volen el que no tens. Llavors, mica en mica intentes adaptar-te a ells, inclús donar solucions, perquè així el principal és mirar d'adaptar-te, donar una mica el servei per a tothom.
I ara una pregunta clàssica quan es parla de comerç. Actualment, en tant comerç digital, tant comerç per internet, tantes plataformes diverses, no direm noms i marques, però això sí que és a nivell globalitzat absolutament,
Com es fa perquè la gent continuï venint o com crees el vincle perquè la gent trepitgi la botiga del terreny? És complicat. És molt complicat i amb això m'hi vaig trobar quan vaig agafar la botiga. El primer mes que encara tenia tancat i m'estava organitzant va ser qüestió d'agafar diferents catàlegs i segons criteri mirar d'escollir el millor producte de cada catàleg. No hi ha una millor marca
però sí que hi ha uns millors productes. Llavors, aquí és on realment et trenques el cap i penses una mica en tothom, en tots els tipus de pesca que et poden venir a preguntar o demanar, i mirar, donar això, donar aquest servei que comentem, que és buscar el millor producte, el millor preu, dintre de les diferents marques. D'una marca podem agafar els mosquetons, de l'altra agafarem els ams, i de l'altra agafarem els peixos artificials. Però tot això...
Magnificat, però una quantitat que no sé ni com explicar. Jo me'n recordo que abans amb un am dels sis, amb un fil i amb un suro o el que sigui, fèiem. Ens hem flipat massa.
Jo crec que sí. Realment crec que sí que ens hem flipat una miqueta, però també crec que és quan entres ja en el món del fanatisme, no? Quan estàs en aquest mundillo, jo personalment, si més no, parlo per mi, em considero col·leccionista d'articles de pesca.
Això vol dir, si m'ho permets, una mica, uns quants pongos a casa, de pesca? Uns quants, uns quants bastants. I al cas, inclús abans de tenir la botiga, el meu pare es va ficar a comptar canyes a casa i em va comptar 48. Recordaré sempre, perquè em vaig quedar sorprès a dir, hòstia, de veritat tenim 48 canyes? Entre dues persones? Vaig trobar una barbaritat.
I ha canviat molt, no?, perquè ara, clar, la majoria de tècniques, o moltes tècniques, fins i tot Japó marca tendència, països orientals, clar, són, no diria que massa fins, però si fos per ells, encara tindríem més productes.
Correcte, així és. I també penso que al final és per el fet que tot avança, han de sortir coses noves i d'alguna manera ens han d'intentar de vendre aquestes coses noves, aquests productes nous. Llavors, bueno, és una mica com tot, no? Hem de saber fins on volem o realment estem disposats a fer tots aquests canvis, perquè ens trobem que tenim una canya per cada modalitat i dintre de cada modalitat...
tenim una acció concreta, no?, en el cas de les canyes, per exemple. Llavors, es fa complicat tot plegat, es fa molt complicat. I un altre aspecte, estem en uns mesos una mica de... els pescadors una mica alterats, en tema de normatives, tema de noves lleis, temes de no... Sé que tu, per la teva part, també ets molt de...
Sí, anem a pescar, però ho fem d'una forma responsable. Aquí potser és aquesta la pedagogia que fa falta ara, el pas que s'ha de donar. Crec que sí, perquè parlo per mi, sempre parlo per mi, no ho va influir en ningú, però en el cas de la pesca, considero que la pesca és biologia. Llavors, estic d'acord amb moltes coses, com el tema de la captura i solta i...
I mirar a tractar bé els peixos, és cert que cada cop tenim més normes, més talles mínimes, més restriccions en quantitats de peixos per emportar-nos a casa i tot això. Ho entenc perfectament en l'aspecte que s'està mirant per conservar una mica, perquè el dia de demà segueixi havent peix. I d'alguna manera podem disfrutar d'ell i inclús les noves generacions en puguin disfrutar.
Això es fa una mica difícil, no?, perquè abans venies de l'època, quan més millor, i quan les galledes més plenes millor, ara digue-li a un que va pescar en barca que dels 30 calamars que agafi se n'ha de quedar 5, potser t'engega a pastar fang. I tant que sí, i tant que sí, aquí m'hi trobo, intento des de la botiga...
No fer pressió com a tal, però sí donar aquell petit consell i intentar explicar el perquè de les coses. I et dones compte que, sobretot amb la gent d'abans, costa bastant més d'entendre. I com veus el... Parlem de futur. O sigui, fa poc més d'un anyet que has agafat la botiga, estàs fent canvis, estàs fent remodelacions, l'estàs enfocant cap a la teva manera. Cap on vols que vagi, Esports con Jordi?
tal com hem comentat, és una botiga que té molts anys, té més de 60 anys en funcionament, i em trobo que s'han quedat certes coses una mica antiquades, llavors donar-li una nova cara a la botiga pot ser alguna cosa important i que faci sentir el client una mica més còmode l'entrar aquí, i és una mica l'intenció, que quan tu vagis a comprar alguna cosa del tema que t'agrada, que t'hi puguis sentir a gust, que...
sigui més enllà que una botiga. L'intenció a la llarga és que sigui un club, un club de pesca on ens puguem trobar els pescadors i compartir les diades.
Ara estem en un poble molt turístic, l'Escala, un poble de mar, no?, amb les dues temporades. Suposo que aquí hi ha temporada alta, hi ha cua de gent anar agafant cucs de la nevera, anar agafant les coses, feinen, potser fins i tot amb una persona no es fa suficient a la bodiga, és que s'ha de comptar també gent, però, clar, la temporada baixa d'un poble de costa com l'Escala també s'ha d'oferir, no?, aquest servei, perquè encara que sigui més de novembre, desembre, gener, febrer, la gent continua en anar a pescar.
Correcte. La gent segueix anant a pescar, molt de menys, això és cert, però hem de tenir en compte una cosa amb la pesca, i sempre ho comento, i és que és l'activitat més practicada del món. Crec que hi ha poca gent que s'ho par a pensar, molts pensem al futbol, per exemple, però la pesca en el racó més petit del món la fan servir per pescar, ai, per menjar, perdó. Llavors, partint que hi ha una base de necessitat...
i ho portem a una base de hobby, llavors, quan es torna un hobby, la gent segueix consumint, sigui l'època que sigui. És com dir, si me'n vaig a mirar si el restaurant està tancat, no sé com dir-ho. Això no vol dir que no deixem fer vacances, però fins i tot ara m'has dit que vols reprendre aquests treus viatges, aquestes experiències d'anar en nous llocs, fins i tot d'anar, continuar voltant pel món, anar pescant.
Correcte, això és realment el meu somni i es basa principalment a la llarga mirada de fer excursions de pesca. Excursions de pesca arreu del món on el client pugui escollir una mica a quin país li agradaria anar, tot i així seguint certes propostes, perquè la intenció és que el client s'ho pugui passar bé i disfrutar el màxim possible. Llavors, dintre d'aquestes propostes, que són diferents països, doncs,
Intentar créixer una mica en l'aspecte de viatjar en quant a la pesca i amb persones que estiguin disposades a sentir aquesta malaltia. Quin lloc et faria especial il·lusió anar-hi? Un lloc bastant concret que tinc en ment és Kènia.
el trobem al sud-est d'Àfrica, i és un país que, quant a la pesca, no està gaire explotat. Llavors, crec que és un bon recurs, els bitllets de vol són bastant econòmics en vista d'altres països, i crec que pot ser una opció molt bona per començar.
Ot, anem acabant aquesta conversa. T'he de dir que a mi també se'm fa una mica estrany, està fent un programa de ràdio en un lloc on personalment també hi he estat treballant tants anys i hem compartit també botiga. Alguna vegada, fins i tot, crec que t'he despatxat a tu, inclús.
Re, doncs això, acabem amb aquesta mirada al futur, en el que serà Esports Can Jordi, amb aquestes remodelacions, veig lleixes i veig coses per aquí, per la botiga, dels canvis i així. Suposo que hi ha de cares a la primavera de l'any vinent, quan passi aquesta temporada d'hivern és quan veurem el rentat de cara.
Correcte, així és, l'intensió des de cares del febrer ja fer-li que has rentat de cara i així poder començar la nova temporada de 2026 amb certes millores, amb productes nous, amb més comoditat per al client i una mica tot plegat, mirar de fer-ho el millor possible. Doncs Ot, moltíssimes gràcies per passar per la Randa Mar, molta sort en els viatges i molta sort en Esports Can Jordi. Moltes gràcies, Sergi, molt amable.
Vine i torna'm a abraçar, però apretam ben fort que em dones just per respirar. Que no sabem quan tornaràs i sempre ens passa igual, tots els fantasmes venen.
i mai junts hem aterrat. Ha sigut inoblidable, però mai hem despegat. Som tan covards, som tan covards. La distància ja no fa mar.
T'he trobat a tu i m'has trobat amb mi. I ara sí que sí que hi penso i veig que la distància ens fa mal. Hi han sigut tantes vegades que ens hem trobat de nit de vegades. Ens hem estimat fort però a vegades no controles el fi.
I les penes se van, les penes se van Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Recte final de la Randa Mar i ara volem anar fins a Arenys de Mar, que ha acollit aquest cap de setmana una regata de creuers. S'anomena trofeu Gallissà i ha servit per posar punt i final a les competicions organitzades al seu club nàutic. En podem parlar uns minuts des de Ràdio Arenys, Oriol.
Doncs sí, efectivament, avui el que volem fer és parlar de vela, és parlar del trofeu gallissà que s'ha celebrat a Arenys de Mar, al Comunàutic d'Arenys, aquest cap de setmana. Per això saludem la seva directora esportiva, que és la Mònica Zon, que la tenim en línia. Mònica, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu? Doncs bé, molt bé, la veritat és que interessats en saber com s'ha desenvolupat aquest cap de setmana aquest trofeu, aquest trofeu gallissà de vela, en aquest cas per Creuers, oi, Mònica? Sí, va ser durant la jornada de dissabte, és una prova que es fa una sola jornada.
Era la segona edició d'aquest memorial Josep Gallissà i realment va estar molt bé perquè vam tenir molta participació de les embarcacions del club, que era la voluntat nostra, que al final és que totes les embarcacions que tenim aquí al port
doncs sí que hi ha algunes que són més competitives i estan més abasades a la competició, però d'altres que potser tenen la seva embarcació d'un caràcter més lúdic o per fer les travesses així d'estiu, i vam aconseguir que pràcticament una trentena d'embarcacions es fessin a la mà, i jo crec que això és el gran èxit d'aquest trofeu. Perfecte, i era per creuers, ho dèiem, per creuers de diferents categories, oi?
Sí, evidentment els creuers al final són diferents eslores, vol dir que són de diferents tamanys, diferents mànigues, diferents prestacions, llavors el que vam fer van ser com quatre categories, les embarcacions més competitives com pot ser el Nuba, el Duende o fins i tot el Rats on Fire del Rafa Garboné, que va ser una de les embarcacions que més resultats a nivell nacional va tenir en l'època dels...
del 2000 i del 90, i després hi havia altres categories, ja et dic, diferents categories en funció una miqueta del nivell de les embarcacions i dels patrons. Però jo crec que va estar molt bé i el temps ens va acompanyar, es va poder fer una regata ràpida, tipus travessa...
i jo suposo que la gent que va estar a Pararenys hauria de veure que teníem el mar ple de veles, perquè també teníem altres seccions entrenant i estava maco. Sí, és que, de fet, és dos atractius, quan hi ha una competició d'aquest tipus, quan hi ha una regata, o hi ha entrenaments, evidentment també, l'atractiu és aquest, de poder estar en un punt una mica més elevat, arran de costa, i veure el mar ple de veles, això és molt bonic.
Sí, perquè les embarcacions de Bela i Augera, les petitones, són maques, però evidentment l'espectacularitat de les embarcacions de Creuer, que comencen a unes hores a partir de les més petites, de 8 metres, és molt bonic de veure. A més, hi havia un norès...
Era com si ho fes vent de Canet o de Sant Pol cap a Barcelona i aleshores, al moment que el vent els entrava per darrere per la popa, poden hissar els espis i veritablement estava maco de poder veure des de la costa i a més estàvem a una distància que visualment es veu molt bé. Potser no pots reconèixer quina és l'embarcació, però sí que es veia una trentena d'embarcacions competint i es va fer molt d'ambient aquí al club aquell dia i nosaltres també vam aprofitar una miqueta tota la jornada o tot el cap de setmana
per fer moltes activitats coincidint amb la marató del 3-24, o 3-CAT, perdona. I va ser un cap de setmana replet d'activitat, però molt contents. És important, eh? Crear sinergies, buscar dies grans que permetin ajuntar competició, activitat social, solidaritat en aquest cas, i demostrar que el Club Nàutic...
Té molta vida, que aquí ho sabem de sobres a la ràdio perquè en parlem sovint, però demostrar també de cara a fora que això no és només tenir uns quants vaixells amarrats i sortir de tant en tant, sinó que el nàutic té una vida que no te l'acabes.
Sí, sí, ja et dic, aquest cap de setmana vam intentar que totes les accions estiguessin participant d'això, del gallissà, dels entrenaments, de la marató, els de REM, i aleshores sí que realment feia bullir l'activitat i el que tu comentes, que més enllà que sigui gent que té l'embarcació per sortir, està ple d'activitats i ple de vida, i sobretot també dels nens, que són els que sempre més il·lusió fan quan fan les activitats.
I tant, i a més a més aquest trofeu, aquest trofeu gallissà que porta el nom, en aquest cas el cognom d'una persona, un soci de CUP, una persona important per a aquesta entitat. Sí, sí, sí, sí, des del moment que la família de gallissà ens va demanar que volia fer el memorial, doncs ja tenim un altre memorial també, que és el Jacinto Ballester, que també el tenim el mes de maig, i jo crec que, bueno, també tenim l'Astruc, també tenim el Lladó, jo crec que
És bo que les entitats esportives recordin totes aquelles persones que, d'una manera o d'altra, han contribuït a fer tan gran el Club Nàutic. Jo crec que, al final, jo no vaig tenir l'oportunitat de conèixer el Josep Gallissa, però sí que m'han parlat que realment era una persona que, dins del món del creuer, va marcar una part important de la història del club. Aleshores, a mi m'agrada que els trofeus agafin això, perquè, a més a més, també pots explicar-li la història als nanos, i jo crec que és important que
que siguin conscients que abans que ell hi ha hagut molta gent que ha fet moltes coses pel club i per l'esport. I tant, un reconeixement, que això sempre és important. Per cert, ara que dic reconeixements, m'ha vingut al cap que el dijous passat va haver-hi la nit de l'esport, on també un regatista de drenys va pujar a l'escenari, el Joan Camats, que va rebre també una distinció pels seus èxits esportius aquest 2025. Per tant, també el Club Nàutic, la vela, present a la nit de l'esport, eh?
Sí, molt contents, perquè al final el Joan és un regatista del plan T, que va començar a descobrir el mar aquí, al club, i ha anat fent tota la seva carrera esportiva, i ha anat creixent des de l'escola de vela, els seus primers campionats de Catalunya, els seus primers campionats d'Espanya, i la fita d'aquest estiu, que la teníem molt ben marcada al calendari, era l'europeu,
I al final va aconseguir un resultat molt, molt bo. Vull dir, no va estar en opcions de podi, perquè és molt difícil amb la categoria que està, però pràcticament va ser el tercer espanyol classificat i per nosaltres estar dintre els 30 primers classificats en una competició que hi havia més de 400 regatistes júniors, doncs és tot un èxit. I nosaltres contents també.
que l'Ajuntament faci aquestes nits perquè així es poden trobar amb altres esports i també veuen que també l'Avela té esportistes joves i que estan representant-nos a nivell internacional. I tant, i que s'aconsegueixen això, bons resultats, bones participacions, aquí al programa ho anem seguint, però és important que siguin presents amb una nit de l'esport on cada categoria, cada esport i a vegades molts de minoritaris que van sortir també durant aquesta gala que es reivindiquin i que tinguin el seu paper, això és important.
Sí, jo crec que la grandesa d'aquestes nits és això, que tots els esportistes vegin el que tu també comentes, altres esports més desconeguts pels nens. I sí que nosaltres, malauradament, alguns dels esportistes, com pot ser el Lucas Garrido, l'Aisset o els germans Marsans, no van poder estar a la gala perquè tenien compromisos nacionals.
però realment molt contents que el Joan, que és un esportista que a més a més està a l'escola, que va aquí a Arenys i tot, que pugui representar-nos molt orgullosos nosaltres també. I res, ens estem acostant a final d'any. Mònica, ja tenim les vacances de Nadal aquí. Ara què, vacances o encara queda algun compromís especial? Bé, ens queda aquesta setmana el que s'està...
a les Palmes de Gran Canària, té una competició d'òptimis internacional, important, després alguns esportistes d'IL, que també ens representaran a la tradicional Christmas Reis de Palamós, la regata que hi ha ara des del dijous fins al dilluns, que competeixen, i després ens queda una última social aquest diumenge, i sí que hi ha llavors, sí que hi ha tancat per vacances, però aquí pràcticament mai ens aturem, perquè a primers d'any ja tenim que tornar un altre cop a l'activitat, i ja tenim un altre cop tot el calendari ple d'activitats
Sí, sí, és un no parar, ho dèiem, que l'activitat del Nàutic és un no parar i l'activitat esportiva també ho és, i la social, perquè mentre hi hagi vacances, també des del Nàutic ens han explicat, ens heu explicat que es faran també aquesta il·luminació dels vaixells, els carabaquis, també perquè la gent es pugui acostar al port i poder-ho veure, per tant, fins i tot per Nadal és un molt bon moment per acostar-se al Nàutic. Sí, jo recomano a tots els que ens estiguin sentint que s'apropin al port,
que gaudiran de les nostres embarcacions engalanades i que realment fa goig i és una cosa molt visual, molt maca i jo crec que poden gaudir tot el poble de veure aquestes embarcacions com s'engalan. I a més a més hi ha activitats també pels més petitons i així, o sigui que són activitats obertes perquè ho pugueu gaudir també.
I tant, doncs Nadal no us atura, no ens atura a ningú, s'han de viure les festes, però segueixen fent activitats i seguirà també la competició després de festes. Mònica, doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i sort, sort amb aquestes competicions que encara queden on hi participen regatistes d'Arenys i ens seguirem pendents sempre aquí en el nostre programa.
Doncs moltes gràcies a vosaltres i si no ens tornem a sentir d'aquí Nadal, molt bones festes a vosaltres i a tots els soñents. Molt bones festes igualment, Mònica, moltes gràcies. Adéu, bona tarda.
I ara sí que recte final de la ronda mar d'avui encara podem explicar que es poden trobar algunes espècies de nacre a mar obert. Així ho demostra un estudi que s'ha fet recentment. L'espècie fa uns 10 anys que s'ofreix una mortalitat massiva. De tot plegat en volem parlar amb una de les investigadores de l'Institut Espanyol Oceanogràfic, Elvira Álvarez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Anem a PAMS perquè la gent ho entengui millor. Quan parlem d'anacres, a què fem referència? Fem referència a un bivalve que és de gran mida. És una espècie molt emblemàtica. De fet, és el bivalve més gran de la Mediterrània. És com, perquè si la gent se faci una idea, és com una mena de muscló, però és una mena de muscló gegant. Té color marronós, no és de color oscur. I viu normalment a les prediries de Posidònia.
Podem dir que estan a punt o pràcticament extingits?
Sí, en realitat és una espècie que vivia, era bastant habitual a les pederies i és una espècie de gran mida i molt emblemàtica. I a partir del 2017 ha sofert una mortalitat massiva a tot el Mediterrani i està quasi a punt de l'extinció. És cert que encara queden poblacions fora de mà obert que estan a llacunes costaneres com la mà menor o el delta de l'Ebre, que encara hi ha, encara queden poblacions vives. Però a mà oberta només queden els pocs exemplars
que siguin supervivents. Per què s'ofreix aquesta mortalitat pràcticament des de finals del 2016 a 2017? Aquesta mortalitat en realitat és una malaltia multifactorial. En realitat en el principi ens pensaven que era per un patogen que també li afecta, que és una espècie nova per la ciència, del gènere aplosporidio, que ataca el sistema digestiu.
però en realitat també s'ha vist que els individus pateixen també, sembla, que pateixen una malaltia per un virus que els immunideprimeix, i per això el patogen, o en aquest cas la plasporida o altres patogens, també l'afecten i la maten. Però, vamos, que és que la mortalitat ha estat...
molt gran i que la seva extensió tan temporal, perquè ha estat molt ràpida i geogràfica, ha estat increïble. Ha estat devastadora per l'espècie. D'alguna forma, en aquest programa a vegades sempre parlem que nosaltres som culpables de moltes coses de les que passen. Això, d'alguna forma, no és tan culpa nostra.
Bueno, en aquest cas no està clar de qui té la culpa o per què ha succeït això. O quin és l'origen, d'alguna manera? Encara no se sap, això no se pot dir perquè no se sap exactament quin és l'origen, però també és cert que potser circumstàncies com l'encalentiment global també li poden haver afectat o poden haver favorit.
apavorita la transmissió d'aquests patògens, en realitat no sabem quin estat d'origen, encara no ho sabem. A quines zones comentaves de mar obert que encara se'n troben?
Mira, en l'estudi que nosaltres hem fet en els darrers anys, hem fet el seguiment de tots els superviuents que s'han anat vint en aquests anys, que s'han vist a totes les comunitats autònomes. El que passa és que, a mesura que ha passat el temps, n'hi ha comunitats autònomes que han desaparegut, que ara per ara no es troben superviuents, com és la part d'Andalusia, els que siguin massa a prop de l'estratègia breltal, Andalusia, Múrcia, Comunitat de Valenciana, i ara mateix només queden superviuents, el que són a Balears,
i a Catalunya, a la zona del Cap de Creus. Aquests són els dos únics llocs on, a mà oberta, ara per ara tenim supervivents de Nacre. Hi ha alguna explicació que aquí quedin supervivents o això no ho podem arribar a saber?
En principi no podem arribar a saber la veritat, perquè el que sí que sabem és que hi ha determinades característiques, per exemple, a les llacunes, característiques de salinitat i temperatura,
que afecten els patògens, o afecten el patògen en aquest cas. I per això a la mar menor i al delta de l'Ebre, com que tenen salinitats diferents de la mar, aquests organismes, aquest patògen no pot entrar i les nacres que són de dins sobreviuen. I les que estaran a mà oberts
Creiem que potser tenen alguna mena de resistència, algun tipus de resistència genètica que encara no se sap i que s'està estudiant, però no se té molt clar. De fet, el que trobem a balear, sobretot, és una alta incidència d'espècies.
espècies que són híbrides, diguem, que són híbrides entre la pinnarrudis, que és l'anacre que fa mort, i una altra espècie propera, que és la pinnarrudis, i trobem híbrides aquestes dues espècies, i que aquestes, per exemple, no estan afectades per la malaltia, i no sabem per què no estan afectades per la malaltia.
Per això s'estan fent investigacions per veure quina és la resistència o qui li proporciona aquesta resistència o que gent està proporcionant la resistència perquè en el futur si es pot repoblar i es pot salcar el segle i es pot reproduir de manera artificial...
Seria una manera que la nacre tornés a la mà oberta. Això et volia preguntar, no sé si hi ha alguna fórmula o hi ha algun estudi que indica d'alguna manera com es pot protegir aquesta nacre que ara està desapareixent tan ràpid. O sigui, una de les coses que s'està perseguint i que tots els investigadors estan intentant és tancar el secle perquè s'ho pugui reproduir de manera artificial, que encara això no s'ha pogut, no s'ha aconseguit, no s'ha aconseguit tancar el secle
Aquest temps ho estem intentant, però n'hi ha un punt on la larva no prospera i no se'n veig bé perquè ara n'hi ha diversos projectes que estan treballant amb això i hi ha altres mesures per protegir aquesta espècie.
d'observació, n'hi ha plataformes de ciència ciutadana, per exemple, com a observadors de la mà, on la gent pot pujar les seves observacions i si és un anacre que és un supervivent, si és un anacre que és una pinna nòbilis, encara que sigui un híbrid, nosaltres li fem seguiment per veure si el puesto té qualque amenaça, per exemple, a lo millor està en un puesto que no és molt bo perquè n'hi ha, és un fondeador de barcos o de vegades
que aquest és un dels problemes que tenen aquestes especies perquè són bentòniques, estan en un puesto fixo i no es poden moure. I, clar, si estan en un puesto on fondeixen molt de barcos, doncs moltes vegades poden sofrir un impacte per al fondeig o per a les barques. A vegades el delta de l'Ebre, per exemple, aquest problema sí que el tenen les poblacions tan acres que n'hi ha perquè estan a
que són molt somers, amb aigua o molt poca fondària i tenen impactes de les barques perquè la gent no saben que estarà allà. En aquest sentit, què ens aporten les nacres o què aporten les nacres? Ui, què aporten les nacres? En realitat, a part de ser una espècie
de la Mediterrània, són grans divalves que són filtradors, o sigui, proporcionen i filtren l'aigua, que la deixen més clara per dir-ho de qualque manera, i també són espècies que normalment són espècies clau, que serveixen de substracte per altres espècies d'algres i altres organismes que viuen de Montsenacre, perquè són grans, creuen un substracte, i...
I que és un organisme com un altre que també s'ha de protegir, encara que l'extinció d'espècies claus de la cadena tràfica pot congevar la desaparició d'altres espècies que nosaltres no sabem exactament quines relacions tenen.
Ja per anar acabant, precisament això, no sé si us preocupa o teniu especial preocupació per si acaben desapareixent, tenint en compte aquestes problemàtiques que ara comentàvem. En primer lloc, aquesta malaltia que pateixen, que fa que vagin desapareixent, i en segon lloc, que encara no he aconseguit eines com per repoblar, com per crear anacres i poder-les repoblar.
Sí, això principalment, els estudis estan dirigits cap aquí. I sobretot, també és molt important que els individus que queden a mà oberta, els que encara queden, estiguin molt protegits i estiguin molt monitoritzats, que és el que nosaltres estem fent. Perquè, clar, tenen qualsevol mena de resistència que els ha fet arribar fins ara, o sigui, fa més de 80.
que la malaltia està a la mà i encara es patogen, encara està a l'aigua, i aquestes nacres encara estan vives, o sigui, que tenen qualsevol mena de resistència, que és molt important, que interessa que si en el moment que se pugui tancar el segle, sigui una manera que se pugui tenir fills i se pugui repoblar amb aquests gens, que és el que ens interessaria més, que fossin nacres resistents.
Veurem si això és possible, d'alguna manera. Sí, ojalà. De moment, nosaltres estem contents...
tens sorpresos, perquè encara ens arriben observacions de gent que encara troben acres, o sigui que per nosaltres ha estat sorprenent, perquè vuit anys després nosaltres pensàvem que ja no en quedaria cap a mà oberta, pensàvem que només quedaríem a la llum unes costeres, però encara rebrem avisos i encara rebrem... De fet, ara a Menorca hem rebut dos avisos nous que hem d'anar a veure...
aquests avisos de voluntaris per veure si són negres híbrides o si són pinanòbilis o de l'altra espècie, però encara rebem avisos, que això és bastant encoratjador. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Renamar. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi bé.
I així arribem al punt final del programa d'aquest dimarts 16 de desembre. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Ferreteria i Osmar, Restaurant Tesani, AFT, Administració de Finques. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres, música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de Somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ania Salou i a l'Ania als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial cap d'any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de cap d'any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona, per una ciutat més neta, eficient i sostenible. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona rebrà uns 30.000 carabaristes més durant el 2026. En total s'estima assolir la xifra de 155.000 passatgers en un any que serà de rècord gràcies al salt pel que fa a les escales que creixeran fins les 79. Aquest 2025 han estat 62 passats.
amb més de 126.000 passatgers i s'ha convertit en la tercera millor temporada pel sector al port tarragoní. Santiago Castellà, president del port, n'ha destacat els bons resultats. L'any 25 ha estat un any excepcional, molt bo. Hem aconseguit
Tenir creuers més de luxuri, més centrats amb voluntat de cercar experiències culturals, gastronòmiques i de conèixer el territori. I la progressió és molt satisfactòria. Per l'any 26 esperem prop de 30.000 creueristes més.
Passem a tenir 79 creguers, per tant el territori està en una molt bona oportunitat per gestionar experiències del creguerista. L'augment de les escales previstes per al pròxim any respon a l'aposta pel segment de luxe concretament de la neviliera Viking Crisis, que passarà de 3 escales a 17 i una previsió d'uns 35.000 cregueristes, suposant el 22% del total de 2026.
Esquerra Republicana afirma que és l'únic grup que fa una oposició real al govern de Vinyuales. Els republicans també fan balanç de l'any, sostenen que amb els pressupostos que s'han aprovat de cara al 2026 ha quedat demostrat que l'executiu local no té ni rumb ni ambició i que encara viu de projectes heretats. La portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament, Maria Roig, diu que Esquerra són els únics que fan d'oposició real i valenta també a l'Ajuntament de Tarragona.
No som el grup més gran de l'oposició, sinó que som l'únic grup a l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona i jo crec que aquest és el titular. Durant aquest any s'ha demostrat que la resta de grups s'han dedicat més a fer oposició de l'oposició que no pas oposició al poder o al govern, que és el que tocaria fer a una oposició. Per tant, jo crec que en aquest any també el que s'ha demostrat sobretot és això, que Esquerra Republicana el que fa és...
fiscalitzar el govern de la ciutat de Tarragona i ser constructiu sempre en allò que és bo per la ciutat.
Més coses. La Tarracoa Arena acollirà des de dijous i fins diumenge a l'inici de la gira europea de l'espectacle Obo de Cirque du Soleil. Els assistents s'endinsaran en el món dels insectes de la mà de 53 artistes que es complementen amb música en directe. Michel Pijuan. Obo, què significa O? En portuguès està inspirat amb els colors i la natura de Brasil. Va estrenar-se el 2009, però en l'últim any s'ha renovat amb nous números en les darreres dues