Title:

Temporals, pesca, oli i mites del litoral

## Visió general de l’episodi Aquest episodi d’**Arran de Mar** recorre tota la costa catalana amb un format de magazín: **butlletí informatiu marítim i territorial**, entrevistes sobre **oli de la D.O. Empordà** i **pesca esportiva d’elit**, explicació de la **nova normativa europea sobre pèl·lets plàstics**, un projecte educatiu al *riu Ebre* i un viatge final per **mites i llegendes** del litoral sud. --- ## 1. Actualitat de la costa catalana ### 1.1. Temporal de pluja, llamps i alertes • Diversos municipis de la **Costa Brava**, **Terres de l’Ebre**, **Garraf** i **Maresme** reporten **ruixats intensos**, llamps i incidències puntuals. • Els col·laboradors critiquen les **alertes massives al mòbil** davant episodis que, en molts llocs, han estat moderats. > “El problema és que quan hi hagi una emergència real, un dia la gent no li farà ni cas.” ### 1.2. L’Escala i la Costa Brava • A **l’Escala**, una línia de tempestes deixa **30–45 l/m²** en poca estona, amb **inundacions locals** i danys sobretot per **alta activitat elèctrica**. • Afectacions a: xarxes d’internet, telefonia, instal·lacions elèctriques particulars i comunicacions. ### 1.3. El paper climàtic de les praderies submarines • Estudi del **Centre d’Estudis Avançats de Blanes** (Òscar Serrano) a *Nature*: - Les *praderies submarines* (com la *Posidònia* al Mediterrani) ocupen menys del **0,2% de l’oceà**, però reten **un 10% del CO₂** que els oceans absorbeixen anualment. - Poden retenir **igual o més carboni** que un bosc tropical: fins a **7 tones/any/hectàrea**. • Es calcula que **retenen 40 milions de tones de carboni** i que se n’ha perdut un **30% des del segle XIX**. • Es remarca la urgència de **protegir aquests “boscos blaus”** pel seu paper en la mitigació del *canvi climàtic* i la protecció de la costa. ### 1.4. Terres de l’Ebre: aiguats i incidències • **Móra d’Ebre** registra **50–70 l/m²**, amb: - Esllavissades, caiguda d’arbres, cotxes arrossegats per rieres. - Inundacions en equipaments (camp de futbol, biblioteca, llar d’infants). - Afectacions ferroviàries (R15, caiguda d’un mur a la via; servei alternatiu per carretera). • Bombers: una vintena d’avisos a la zona. ### 1.5. Plagues de processionària a l’Ametlla de Mar • L’**Ajuntament de l’Ametlla de Mar** inicia el tractament contra la *processionària del pi*: - **Endoteràpia** (injecció al sistema vascular de l’arbre) a zones urbanes i escolars. - **Atomització** a urbanitzacions (Tres Cales, Calafat) amb empresa externa. • Objectiu: **reduir la població** (no pas eliminar-la del tot) per protegir infants i animals, amb productes **autoritzats per la UE**. ### 1.6. Garraf: pluges moderades i obres hidràuliques • A **Cubelles, Sitges, Vilanova i Ribes**, les pluges han estat moderades (**12–20 l/m²**) però han provocat: - Inundacions en passos sota via i torrents habitualment problemàtics. - Tancament preventiu de passos i parcs, i neteja de clavegueram. • A **Cubelles** s’aprova un **nou tanc de tempesta** al carrer de la Millera: - Recollirà l’aigua excedent quan la xarxa no la pugui assumir i la conduirà al **torrent de Santa Maria**. - Es complementarà amb un altre tanc al sistema **Vòrtex** i més capacitat de bombament per reduir **inundacions a prop de la desembocadura del riu Foix**. ### 1.7. Mestral econòmic del Maresme #### Port d’Arenys i crisi de la pesca • El **port d’Arenys** concentra el **46% de l’activitat industrial** de tots els ports de Catalunya. • La meitat d’aquesta riquesa prové del **sector pesquer**, tot i haver perdut un **70% de la flota** (de 500 tripulants a 180). • Europa planteja reduir un **67% els fons** destinats a la *política pesquera comuna*. > “Si li redueixes dos terços, un 67%, te l’has carregat directament.” • El sector denuncia: - **Polítiques europees nefastes**, excés normatiu i manca de transparència. - Risc de desaparició d’un sector que ja aplica **mesures de sostenibilitat** i reduccions de dies de pesca. #### Mataró, capital espanyola de l’economia social 2026 • **Mataró** serà la primera ciutat catalana i la primera no capital provincial en ser **Capital Espanyola de l’Economia Social**. • Es destaca: - Tradició cooperativa i **més de 100 entitats** actuals. - Projectes en cultura, energia, serveis i inclusió social. - Un **pla estratègic d’economia social i solidària** i el seu lideratge en la xarxa de municipis catalans. ### 1.8. Tarragona: control del peix i foment de la bici #### Control a la llotja de Tarragona • La **Guàrdia Civil** inspecciona la llotja del **Port de Tarragona** per combatre la **pesca i comercialització il·legal**: - 7 presumptes infraccions i **15,22 kg de peix intervinguts** (lliurats a beneficència). - Infraccions per excedir el límit d’**autoconsum**, producte **no reglamentari** o sense **traçabilitat**. - Incompliments en el **transport refrigerat** de producte perible. #### Projecte “Civicleta” a Tarragona • Tarragona engega la **Civicleta**, programa gratuït de formació i posada a punt de bicicletes als **centres cívics**: - Cursos per **aprenendre a anar en bici** (adults) i per **manteniment bàsic**. - Tallers per **dissenyar rutes** urbanes i naturals. - Gran **pedalada pels barris de Ponent i l’Horta Gran** i jornades infantils de final d’any. ### 1.9. Servei de temps i trànsit • Meteorologia: mar alterada, **vent de ponent/mestral** a Costa Daurada i **tramuntana** entrant a Costa Brava; mar creuada en alta mar, tendència a millora l’endemà. • Trànsit: retencions a **AP-7, C-17, A-2, rondes de Barcelona** i carreteres amb pas alternatiu per vehicles avariats. ### 1.10. Butlletí local de Tarragona Ràdio • L’**Ajuntament de Tarragona** sancionarà Fomento per **incompliments del contracte de la brossa**: - Proposta de sanció de **65.000 €** i retenció de **170.000 €** per serveis no prestats. - L’alcalde demana disculpes per la mala imatge de **brossa desbordant** als carrers. • **Esquerra Republicana** demana la dimissió de la consellera de Neteja **Sònia Horts**, que es defensa assegurant que el contracte “va tirant endavant” tot i el traspàs complicat. • Cultura: a la **Tabacalera** (Tarragona), el col·lectiu Cabosanroque presenta un **“bosc fantàstic”** inspirat en *Viatges i flors* de **Mercè Rodoreda**, una instal·lació sobre la **guerra** i les seves conseqüències. --- ## 2. Entrevista: l’oli de la D.O. Empordà ### 2.1. Campanya d’oli i efectes de la sequera • Conversa amb **Simón Casanova**, president de la **D.O.P. Oli de l’Empordà**. • Després de **3 anys de sequera** i collites molt baixes, enguany es preveu: - **Collita “normal”** (uns 200.000 litres), possiblement tirant a bona. - Efectes de la sequera sobretot en la **producció**, no tant en l’olivera (arbre **molt resilient** i sovint **bicentenari**). ### 2.2. Varietats i identitat del producte • Varietat principal: **Argudell**, que defineix el perfil de l’oli de la D.O. • Altres varietats autòctones: - *Corivell* (barrejada amb Argudell). - *Verdal de Cadaqués* (Cabequés). - *Arbequina* antiga, amb més de 200 anys a la zona. ### 2.3. Dimensions i mercat • La D.O. és la **més jove de Catalunya** (reconeixement europeu el 2015) i abasta **900 ha** entre Alt i Baix Empordà. • Mercat principalment **local i gironí**, amb certa presència a Barcelona i **poca exportació**: gairebé tot es ven al territori. • El consumidor reconeix el **gust propi** dels olis empordanesos i els utilitza per donar el punt “rodó” als plats. ### 2.4. Preu de l’oli i especulació • Casanova denuncia l’ús de l’**oli verge extra de supermercat com a preu esquer**: - Marques blanques venent per sota del **preu de cost**. - Això pressiona els preus **a la baixa** per als productors de qualitat. • L’última gran pujada de preus no va ser tant especulativa com **resposta a la manca d’oferta** (collita espanyola reduïda a la meitat). • Els preus elevats, tot i ser durs per al consumidor, han ajudat a **acostar-se als costos reals de producció**. ### 2.5. Oli filtrat vs no filtrat i salut • Recomanació clara: consumir **sempre oli d’oliva verge extra**, sigui de D.O. Empordà o no, per assegurar **qualitat i beneficis antioxidants**. • Diferències: - *Sense filtrar*: manté impureses naturals (polpa, aigua vegetativa). Ideal si es consumeix **molt recent** (15–20 dies) per la seva naturalitat, però es pot **fermentar** i donar gustos defectuosos si s’allarga. - *Filtrat*: més estable en el temps i, per al president, **opció recomanable** si l’oli no es consumirà de seguida. --- ## 3. Pesca esportiva d’elit: Campionat del Món en embarcació ### 3.1. Bronz mundial per a un pescador d’Arenys • Entrevista a **David Rojas**, pescador d’**Arenys de Mar**, integrant de la **selecció espanyola** de pesca des d’embarcació. • Resultats: - **Bronze per equips** al Campionat del Món a Croàcia. - **14a posició individual**. - Classificació per al **proper mundial**, que se celebrarà a l’Estat espanyol. ### 3.2. Funcionament del campionat • Selecció de **6 pescadors** de tot l’Estat; molta **feina en equip** i dies previs d’entrenament. • Sistema de competició: - Barques de **8 persones**, un pescador de cada país (normalment) per barca. - Proves de **5 hores** durant diversos dies, canviant de barca i rivals cada dia. - Tot el peix es **torna viu a l’aigua** després de comptar-lo i puntuar-lo. • Factor clau: **gestió de l’esquer i presentació del ham** segons la transparència de l’aigua i el comportament de les espècies. ### 3.3. Espècies i puntuació • Els peixos es classifiquen en **5 columnes de valor**: com més escassos i difícils, **més punts**. • Espècies d’alt valor: *orada*, *pàgar*, *pageell*, etc. • L’objectiu és **maximitzar punts**, no tant el pes total. ### 3.4. Sort, tècnica i context geogràfic • La **sort** influeix en el sorteig de barca i companys, però el **factor determinant és la tècnica**: - Com es prepara i es presenta l’esquer (llagostí, calamar, etc.). - Adaptació a les condicions de cada escenari (Mediterrani, Atlàntic, Irlanda amb corrents forts i espècies com *congres* i *taurons*). • Allà on hi ha **fons rocosos i Posidònia** (“zona bruta”) hi ha molta més vida que en fons de sorra. ### 3.5. Potencial català i futur del mundial • A Catalunya hi ha **molt de nivell competitiu**: - El **Club Mar Esport** d’Arenys ha passat de ser un club “d’amics” a tenir pescadors de primer nivell. - La selecció catalana porta **quatre ors seguits** als campionats estatals per seleccions. • El proper **Campionat del Món** d’embarcació serà a l’Estat espanyol (s’especula amb Alacant, Eivissa, Euskadi o fins i tot Canàries). --- ## 4. Nova normativa europea sobre pèl·lets de plàstic ### 4.1. Què són els pèl·lets i per què preocupen? • Entrevista amb **Javier Cortó**, de **Surf Rider**. • *Pèl·lets*: petites boletes de plàstic que són **matèria primera** per fabricar productes plàstics. • Problema: es **perden durant la producció i el transport** (terrestre i marítim) i acaben als **rius i platges**, tot i que no provenen d’accions ciutadanes sinó **industrials**. ### 4.2. Nou reglament europeu: un canvi de paradigma • Després d’anys de pressió d’ONGs (Surf Rider, Good Karma Projects, IMPA i altres), la UE aprova un **reglament específic**: - Obliga totes les empreses de la **cadena de valor del plàstic** (productores, transformadores, transportistes, neteja industrial, etc.). - S’hi inclouen també **empreses de fora de la UE** que operin dins el mercat europeu. • Mesures clau: - **Plans de risc** per identificar on i com es poden perdre pèl·lets. - **Auditories i certificacions externes obligatòries**. - **Formació de treballadors**, adaptació d’embalatges i sistemes de càrrega-descàrrega. - **Informes anuals** amb dades d’eventuals pèrdues. ### 4.3. Transport marítim i llacunes del sistema • Inicialment el **transport marítim** no estava contemplat, però els episodis de vessaments (com el de Galícia) i la pressió social han aconseguit **incloure’l al reglament**. • Les navilieres tindran **un any més** que la resta per implementar les mesures. • Excepcions preocupants: - Empreses que gestionin menys de **1.500 tones/any** queden **excloses** de part de les obligacions. - Risc que grans empreses compleixin, però subcontractin **petites empreses no regulades**, debilitant l’efecte global. ### 4.4. Impacte previst i properes passes • Es considera que el reglament marca un **abans i un després**: - Es passa de mesures **voluntàries** (sovint poc eficaces) a obligacions legals. - Cada estat (com l’Estat espanyol) definirà el règim de **sancions** per a incompliments. • Proper repte: - Vetllar perquè la **implementació sigui real i rigorosa**, i no quedi només “sobre el paper”. - Mantenir la pressió ciutadana i institucional perquè el reglament **no es relaxi** amb el temps. --- ## 5. El riu Ebre com a aula oberta: “Lo Riu ens mou” ### 5.1. Projecte educatiu i esportiu • Entrevista amb **Montse Pegueroles**, representant territorial d’Esports a les Terres de l’Ebre. • **“Lo Riu ens mou”** és un projecte que combina: - **Educació** (Departament d’Educació), - **Esport** (Esports i Federació Catalana de Rem), - **Desenvolupament territorial** (IDECE) i cultura local. • Hi participen **més de 800 alumnes de 1r d’ESO** de **13 instituts** i **6 clubs de rem** ebrencs. ### 5.2. Metodologia: teoria + pràctica al riu • Fase 1 – Aula: - Treball amb un dossier interactiu sobre el **naixement de l’Ebre**, la seva **història**, usos del riu, **ecosistemes**, espècies invasores i impacte dels **sediments**. - Actualització de coneixements (p. ex., el **brollador subterrani del Pico Tres Mares** com a origen real del riu). • Fase 2 – Riu i rem: - Sortides en **llaüts/jaüts** (barques de 6–8 persones) amb un monitor. - Descoberta *in situ* de la **fauna, flora i dinàmica fluvial**. - Foment del **treball en equip**, la solidaritat i el **respecte pel medi**. ### 5.3. Clubs implicats i trams • Participen clubs com **Club de Rem Tortosa**, **Club Nàutic Amposta**, **Rem Delta**, **Sant Jaume**, etc. • Trams destacats: - Embarcador de Vinebre – Flix. - Façana fluvial de **Móra d’Ebre**. - Tram **Tortosa – embarcador del club**. - Tram **Campredó – Amposta**. - Trams baixos del riu compartits entre **Sant Jaume d’Enveja i Deltebre**. ### 5.4. Impacte i continuïtat • L’alumnat valora molt positivament l’experiència i alguns **s’acaben inscrivint als clubs de rem** com a activitat extraescolar. • El projecte ha evolucionat (abans amb alumnes de 6è de Primària, ara 1r d’ESO) i es vol **mantenir i consolidar**. • S’hi afegeix una novetat: **Lliga de Rem Escolar de les Terres de l’Ebre** (2025–2026), organitzada pels **consells esportius** del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, perquè els joves puguin competir **sense grans desplaçaments**. --- ## 6. Mites i llegendes del nostre mar Mediterrani ### 6.1. Context: el desert d’Alfama • Secció amb **Joan de Déu Prats** dedicada a mites del **litoral sud de Catalunya**. • El *desert d’Alfama* és una franja costanera **entre l’Hospitalet de l’Infant i el delta de l’Ebre**: - Territori històricament **àrid, ventós (mestral)** i poc poblat. - Frontera antiga entre el **comtat de Barcelona** i **al-Àndalus**. - Avui, zona d’autopista amb rètols d’alerta pel vent i amb presència d’**urbanitzacions i central nuclear**. ### 6.2. El vell marí i el llop marí • El **vell marí** (o *foca monjo mediterrània*) adquireix dimensió mítica: - Segons la llegenda, **Poseidó** transforma un humil cavallet de mar en aquesta gran bèstia marina per **protegir la costa d’Alfama**. - A l’Hospitalet de l’Infant hi ha la cova del **llop marí**, on els pescadors creien que vivia un monstre marí. - Finalment descobreixen que és una **foca monjo**, que acaba sent **caçada**, deixant un llegat de “fantasma marí” a la zona. ### 6.3. L’almadrava i les tonyines • Les **almadraves** (del dialecte àrab-andalusí, “lloc on es colpeja”) eren complexes estructures de xarxes per **capturar tonyines** migratòries. • La zona de l’**Ametlla de Mar** ha estat històricament un punt clau de pesca de tonyina: - Les tonyines es veien com a símbol de **fertilitat i bona sort**. - Hi ha creences que un nen nascut en temporada de tonyines tindrà **destí afortunat**. ### 6.4. Dips, gossos vampir de Pratdip • A l’interior, el poble de **Pratdip** conserva la llegenda dels **dips**, gossos-llop vampírics que: - Atacaven ramats i deixaven les ovelles exsangües. - Podrien estar lligats, segons la tradició, a contagis vampírics arribats amb **cavallers catalans que havien viatjat a Hongria** (casament de Jaume I amb Violant d’Hongria). • El poble actualment s’hi identifica: escuts, grafismes i imatges del dip per tot arreu. ### 6.5. Cocales i templers a Miravet • A **Miravet**, sobre un meandre majestuós de l’Ebre, es manté la memòria del **castell templer**. • Els templers hi van resistir **un any sencer** abans de rendir-se a les tropes reials que havien de dissoldre l’orde. • La llegenda diu que alguns d’aquests cavallers s’haurien convertit en **cocales** (corbs), que sobrevolen la zona com a **àimes en pena** dels darrers defensors del temple. ### 6.6. El golf de Sant Jordi i els seus fantasmes • El **golf de Sant Jordi** (entre desert d’Alfama i punta del Delta) va ser escenari d’enfonsaments durant la **Primera Guerra Mundial**: - Vaixells francesos de mercaderies eren **torpedinats per submarins alemanys** quan navegaven fora d’aigües territorials espanyoles. - Actualment és una de les zones amb **més vaixells enfonsats** del litoral català (pescadors els anomenen *ganxos*). • A **l’Ampolla**, una estàtua recorda l’heroisme de la població en el **rescat de mariners francesos**. • Llegenda: els **esperits dels nàufrags** encara vaguen pel golf i busquen la costa les nits de lluna plena. ### 6.7. L’Abadòntia, ciutat perduda • Geògrafs antics com **Estrabó** mencionen la ciutat d’**Abadòntia** a la costa ibèrica, una localització encara **no identificada arqueològicament**. • Segons la tradició, estaria relacionada amb la zona de **l’Ampolla**. • Als voltants de la **punta de la Banya** (delta de l’Ebre) són freqüents els **miratges marins** (refraccions òptiques) que, segons la llegenda, deixen entreveure **columnes i edificis** d’aquesta ciutat grega mítica emergint del mar. --- ## 7. Tancament • L’episodi combina **informació meteorològica i territorial**, temes de **polítiques europees (pesca, pèl·lets)**, **patrimoni alimentari** (oli de la D.O. Empordà), **esport de competició** i **educació ambiental** al riu Ebre amb la dimensió més **literària i mítica** del litoral. • El programa reforça la idea d’un **mar Mediterrani viscut i pensat**: com a font d’economia, de riscos climàtics, de memòria històrica i de **relats imaginats** que encara habiten la costa.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa catalana', 'Temporal de pluja', 'Llamps i trons', 'Alertes de protecció civil', 'L’Escala', 'Móra d’Ebre', 'Terres de l’Ebre', 'Processionària', 'Ametlla de Mar', 'Cubelles', 'Sitges', 'Vilanova i la Geltrú', 'Torrents i inundacions', 'Tanc de tempesta', 'Port d’Arenys de Mar', 'Sector pesquer', 'Política pesquera comuna', 'Economia social', 'Mataró', 'Llotja de Tarragona', 'Pesca il·legal', 'Civicleta', 'Bicicleta urbana', 'D.O. Empordà', 'Oli d’oliva verge extra', 'Argudell', 'Sequera', 'Preu de l’oli', 'Pesca d’embarcació', 'Campionat del món de pesca', 'Arenys de Mar', 'Selecció catalana de pesca', 'Pèl·lets de plàstic', 'Surf Rider', 'Reglament europeu', 'Transport marítim', 'Contaminació marina', 'Riu Ebre', 'Rem', 'Educació ambiental', 'Lo Riu ens mou', 'Federació Catalana de Rem', 'Lliga de rem escolar', 'Desert d’Alfama', 'L’Hospitalet de l’Infant', 'L’Ametlla de Mar', 'L’Ampolla', 'Vell marí', 'Foca monjo', 'Almadrava', 'Dips de Pratdip', 'Templers de Miravet', 'Golf de Sant Jordi', 'Vaixells enfonsats', 'Abadòntia', 'Tabacalera Tarragona', 'Mercè Rodoreda', 'Gestió de residus', 'Brossa Tarragona']