Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda aquest dijous 6 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Dilanova i la Geltrú, arany de mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Analitzarem com va la campanya de l'oli de la D.O. Empordà.
parlarem amb el pescador d'una embarcació del Campionat del Món de Pesca. Ens explicaran en què consisteix la nova legislació dels pèl·lets que s'ha aprovat. Passejarem pel riu Ebre amb diferents alumnes, descobrirem una nova llegenda del nostre mar mediterrani i acabarem el programa d'avui. Parlen de la Copa d'Espanya i el cadabela que s'ha fet a Vilanova i la Gentrua. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar al nostre equip, saludar a totes les persones que cada dia fan possible, que el programa que cada dia fan possible, que el vaixell de Nenamar surti de port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda, una mica refredada i repartint bacteris, si voleu. Tinc uns que m'estan sortint...
Dolços, dolços i molt bonics, eh? Repartim bacteris i aquesta matinada s'ha repartit pluja aquí a Tarragona. Això sí, i no de milions, que ja m'hagués agradat, però jo que la loteria no hi ha manera que toqui aquí. Hi ha hagut una tormenta, uns llamps, uns trons, a mi m'ha despertat un llamp que dic, mare de... A les set del matí, eh, que sí? A les sis, a les sis, no era ni les set encara, és les sis i pico.
I dic, mare meva, s'acaba el món, però no, no s'ha acabat el món. I he comptat un, dos, fins a deu, que és quan ha sonat el troc. Pot ser. Estava una miqueta allunyant, eh? La tempesta no la teníem aquí sobre, eh? No, però bé, aquesta tempesta que ha anat pujant, que per cert, ahir vam rebre unes alertes sobre aquesta tempesta, que d'això s'hauria d'obrir, com diria en Joan Ramon Mendo, un bon meló. Però bé, anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Totalment, Marina, s'hauria d'obrir un meló perquè ahir a les 10 de la nit van sonar les alarmes. Per exemple, aquí a les Terres de l'Ebre sí, ha plogut, ha sigut la més afectada, mora d'Ebre, però jo soc de la Terra Alta i va ploure normal, va ploure bé. Però a les 10 de la nit, mirant l'Isla de les Tentacions, que et sona l'alarma, és qüestionable.
El millor detall és mirar la isla de las tentaciones. Evidentment, evidentment. No, no, no... O sigui, és que jo crec que estem perdent una mica el sentit del perquè d'aquestes alarmes. Al final és quan hi ha una emergència i emergència en si, ahir l'ha dit, no n'hi havia. Anem a saludar Sergi Corraldes de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Podríem dir gairebé, gairebé, gairebé en plena emergència, perquè aquí sí que ens ha tocat de valent aquestes tempestes, aquestes tamborinades del matí, i bé, sobretot, més que aigua, que aigua sí que n'ha caigut, n'ha caigut 35-40 litres per metre quadrat, el que ha causat més mal, entre cometes, és l'activitat elèctrica, els llamps, perquè ja sabeu que quan hi ha tempesta elèctrica avui en dia hi ha molts aparells enxufats, endollats,
i la xarxa d'internet, la xarxa telefònica, l'electricitat, les configuracions de les coses... És a dir, jo crec que tenim mitja escala i, per l'altra, xarroscada per la tempesta d'aquest enví. Sí, però per això no cal que enviïn alertes perquè no hi podem fer naltros res. Per aquestes afectacions dels hi ha. No, no, no. Exposar-nos menys nosaltres sí, però per el que fa als aparells elèctrics poca cosa podem fer. Efectivament. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda Marina, bona tarda companys, doncs bé, aquí també ha caigut aigua, però bé, res, res com per alertar-nos tant com semblava ahir al vespre que havia de ser això un aiguat d'aquests d'època, però vaja, això que ho comenteu, no?, que a vegades entra poc i massa.
No, el problema d'això no és entre poc i mas. El problema és que quan hi hagi una emergència real, un dia la gent no li farà ni cas. I aquí és on tenim el problema. És el punt aquell de que ve el llop. Exacte. I anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. També, mira, ara us anava a dir, aquí ha plogut, ha plogut molt, aviam ser cap a dos quarts de deu del matí. Ha fet un ruixat molt, molt, molt gros que ha durat una miqueta més que el que va durar la independència de Catalunya. És a dir, molt pocs minuts. Deu minuts.
No res, doncs ha durat menys i tot, vull dir, ha durat molt poc, sí que ha pogut un xàfec molt intens, que arriba a durar 20 minuts i potser no ho expliquem, però ha durat tan poc que re, re, no ha passat absolutament re. Ho veieu? Un dia obrirem aquest meló de les alertes, com diria en Joan Ramon Mendo. Vinga, va, deixem les alertes, deixem les pluges, anem a començar el programa avui, qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que una potent línia de tempestes escombra l'escala i deixa talls de llum i petites inundacions. Sergi.
Així és, Marina, una línia de tempestes que ha arribat puntualment entre les 11 i quarts d'una d'aquest matí, deixant precipitacions intenses en molt poc espai de temps, entre els 30 i els 45 litres per metre quadrat, fet que ha provocat inundacions locals als llocs habituals, com als carrers dels Riells i a la zona de Mongó. També el rec del Molí ha baixat amb molta força.
La pluja no ha estat el més intens de la tempesta, sí que ha estat l'activitat elèctrica. Uns llamps que han caigut ben bé enmig del nucli antic del poble i han provocat afectacions, bé, a instal·lacions elèctriques particulars, a la xarxa d'internet i de connexió web de diferents punts del municipi i, en definitiva, que ha afectat a les comunicacions.
Les tempestes han acabat de passar cap a quarts de dues, a partir d'aleshores ha quedat núvol, algun petit ruixat, però el plat fort ha marxat cap al Cap de Creus i cap a terres de França. També ha estat afectat tot l'interior de l'Alt Empordà, amb registres entre els 40 i els 60 litres per metre quadrat i també al nord del Baix Empordà. A falta de notícies d'alguna afectació més important, no ens deixa cap conseqüència ni personal ni material més greus que les que hem explicat.
Les praderies submarines retenen fins a 40 milions de tones de carboni a tot el món. Així ho demostra un estudi del Centre d'Estudis Avançat de Blanes, liderat pel científic Òscar Serrano i publicat a la revista Nature. Amb menys d'un 0,2% de superfície de l'oceà mundial, aquests prats submarins arriben a emmagatzemar un 10% del diòxid de carboni que els oceans són capaços d'absorbir cada any.
Els resultats mostren que aquests ecosistemes poden amagatzemar igual o més carboni que els boscos tropicals amb la retenció total de 7 tones per any i hectàrea. L'inventari proporciona dades de CO2 que capturen les praderies, fan erògames o plantes marines, la quantitat que aconsegueixen amagatzemar i de la seva producció, és a dir, de la seva capacitat de transformar el carboni en massa vegetal. A més, aporta dades detallades per regions, països del món i tipus
d'aquests ecosistemes. En xifres totals, les fulles, risomes i arrels de les plantes oceàniques aconsegueixen retenir fins a 40 milions de metres cúbics de carboni a tot el món. L'estudi també destaca en especial el paper de les praderies de Posidònia del Mediterrani, que no només són importants per mantenir les aigües transparents i protegir la costa de l'erosió, sinó que actuen com veritables boscos blaus per mitigar el canvi climàtic. Els investigadors apunten...
Cal afegir la quantitat de carboni amagatzemada sota el sol submarí, on pot romandre durant milers d'anys, mentre la praderia es conservi. S'estima que en l'àmbit mundial s'ha perdut un 30% de les praderies submarines des de finals del segle XIX i el 15% d'aquestes durant les últimes dècades. Davant d'aquesta situació, els investigadors han destacat la importància de protegir aquests boscos submergits.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Nic complicada morada d'Ebre pels aiguats amb registres de 60 litres en una hora cel.
Simarina Mora d'Ebre ha sigut un dels municipis on s'han produït les pluges més fortes de l'episodi, aquí a les Terres de l'Ebre, amb registres d'entre 50 i 70 litres per metre quadrat. A la capital de la Ribera d'Ebre s'han produït incidències per acumulació d'aigua, com esllavissades en alguns punts del camí de Subarrecs, la caiguda d'un pi i cotxes arrossegats per les rieres.
Este matí els tècnics estaven valorant els danys també per inundacions en equipaments municipals com el camp de futbol, la biblioteca o l'allar d'infants. L'episodi de pluges també ha provocat talls de circulació a diversos punts de la xarxa ferroviaria catalana, entre aquests l'R15. A primera hora del matí la circulació de trens s'ha aturat entre Escó i Mora-la-Nova per la caiguda d'un mur a les vies. Renfe ha posat un servei alternatiu de transport per carretera entre Ribarroja d'Ebre i Mora-la-Nova.
A banda, els sistemes de megafonia de les estacions també han patit incidències per les fortes tempestes. En aquest nou episodi de pluges, els bombers han atès una vintena d'avisos a les Terres de l'Ebre. Comença el tractament de la processionària l'ametlla de mar.
L'Ajuntament de la Metlla de Mare ha començat esta setmana els treballs de tractament de la processionària en aquells punts de la via pública on hi ha més presència, mitjançant la tècnica de l'endeteràpia i la de l'atomitzador, com ja s'ha fet els anys anteriors, amb l'objectiu de reduir la seva població.
L'endoteràpia, que consisteix a injectar el producte fitosanitari directament al sistema vascular del PIB, s'aplica a zones pròximes al nucli urbà, on hi ha la presència humana, com el parc de bon repós, el parc de la llar d'infants, la zona de darrere l'institut i l'escola i a l'entrada del poble.
mentre que a altres punts de les urbanitzacions, especialment al centre social de Tres Cales i a Calafats, s'aplica la tècnica de l'atomitzador, un polvoritzador que sempre per a generar una fita de polvorització d'un líquid, mitjançant una bomba.
En aquest cas es comptarà amb una empresa externa per dur a terme el tractament i s'avisarà el veïnat amb cartells informatius. Així ho ha explicat el tècnic de Medi Ambient, Javi Soler, qui ha remarcat que la voluntat és reduir la població d'aquest insecte que pot ser perjudicial per als infants i als animals.
Ara és el moment, s'en trenca els ous, ja comença el primer estadi l'arbari, vist tot el que han passat els anys anteriors, doncs podem començar a realitzar algun tractament. Per què? O sigui, la precessionari s'ha de tractar abans que formi la famosa bossa que penja dels pins, quedaran en principi els pins prou tractats com per a que reduïm la població.
No és població zero, és reduir la població. Ficarem cartellets avisant que tal dia o tal hora es fan el seu tractament. Sempre estic dient que són productes autoritzats per la Unió Europea per a utilitzar amb zones urbanes. Llavors no tenim per què comportar cap risc. No obstant, qualsevol prevenció és bona. La processionària habita la conca mediterrània i és una important plaga per a algunes espècies d'arbres, sobretot per als pins blancs.
Fem ara aturada les costes del Garraf també per parlar de les fortes tempestes anunciades per aquesta matinada que han passat de puntetes per aquesta zona. El front tempestuós més intens ha passat al voltant de les 7 del matí i s'han registrat fins a un màxim de 20 litres d'aigua per metre quadrat.
Doncs sí, Marina. A Covelles, per exemple, la tempesta d'aquesta matinada ha deixat 20 litres d'aigua per metre quadrat i ha inundat el pas sota la via del tren del carrer Arles de Tec, un pas que la policia local ja va tallar ahir de forma preventiva. Aquest és, de fet, un dels punts complicats perquè és habitual que quedi inundat quan plou. L'Ajuntament està pendent d'executar, de fet, una obra que permeti reduir l'impacte de l'aigua en aquest pas.
L'altre punt complicat a Covellàs és el rebal del torrent on l'aigua ha inundat una part d'aquest vial. A Riu Folls també és el rebal del torrent on l'aigua ha inundat una part d'aquest vial.
No podem escoltar bé en en Carles Monasterio. Ara l'intentarem recuperar, però estava explicant que s'ha inundat l'aigua i que arrossegava aquest matí un cavall d'aigua constant fins a la seva desembocadura al riu Foix. I, de fet, ahir l'Agència Catalana de l'Aigua va poder desembaçar fins a dos metres cúbics d'aquesta aigua per segon del pantà del Foix, una mesura per donar-li més capacitat d'emmagatzematge, Carles...
Sí, em podeu sentir bé ara, eh? Ara sí, cap problema. Doncs seguim, perquè a Sitges també van caure, de fet, entre 16 i 18 litres d'aigua per metre quadrat. La Riera de Ribes encara mantenia aquest matí la circulació d'aigua constant, tot i que no, amb gaire força. La policia local mantenia tancat el pas per precaució. Per prevenció també es van netejar amb burnals de zones inundables, sobretot en els barris del Vinyeti de Terramar, i també s'han tancat...
els parcs de Can Ferratges, l'Or de Can Fals i els jardins de Terra Mar. La riera de Ribes arribava també amb força calma a la seva desembocadura, al mar, a la zona coneguda com el Cap de Grills. A més, la policia local ha barrat el pas en altres zones, com el carrer Spalteu, el carrer Rafel Llopart, per on baixa la riera que desembocà a Sant Sebastià, on l'aigua baixa d'enforça en les hores de més pluja.
Pel que fa a Vilanova, la policia local ha tallat el camí de Sant Gervasi per evitar el pas de vehicles i persones, ja que aquest vial té un pas a nivell del torrent de Sant Joan. També, en un moment de primera hora, s'ha tallat el camí vell de Covelles. Els torrents de la ciutat avui baixaven amb un bon cavall d'aigua fins a la seva desembocadora al mar. L'estació meteorològica automàtica de Vilanova ha registrat aquest matí una pluja de 12 litres d'aigua per metre quadrat.
Finalment també a Ribes ha estat bastant tranquil. Aquest matí a la Riera hi circulava aigua però no ha deixat inundat el gual a l'altura del pont de la Palanca, una de les imatges que es repeteix cada vegada que hi ha forts aiguats. Aquest cop al centre de Ribes s'han registrat 16 litres d'aigua per metre quadrat.
Alguns punts de Covelles pateixen problemes quan plou amb certa intensitat i l'aigua de la pluja no es canalitza correctament. En aquest sentit, l'Ajuntament de Covelles acaba d'aprovar el projecte del nou tanc de tempesta que ha de recollir l'aigua que no es pot canalitzar.
Doncs sí, Covelles preveu poder construir l'any que ve un nou tanc de tempesta al carrer de la Millera que permeti reduir les conseqüències que alguns carrers que del voltant pateixen quan cauen forts aiguats. De fet, el projecte definitiu d'aquesta infraestructura hídrica s'ha aprovat recentment i Agbar, dins del contracte actual, l'haurà de tirar endavant de manera prioritària.
L'Ajuntament i la companyia concessionària estan estudiant com i quan construir-lo i tot apunta que serà dins el 2026. El nou tanc de tempesta o sobreixidor ha de recollir i canalitzar l'aigua excedent que no puguin assumir les canalitzacions de la xarxa d'aigua. Les recull momentàniament i en aquest cas les enviarà cap al torrent de Santa Maria. Aquesta és l'opció amb la qual l'Ajuntament de Covelles confia per resoldre els problemes
que generen quan plou amb intensitat en aquesta zona del municipi just a tocat de la via del tren i on hi ha diferents equipaments públics. Ens ho explica Josep Maria Huguet, regidor d'Espai Públic i Infraestructures de Covelles. Ens ha d'ajudar a minimitzar tot el problema que tenim de quan plou a la zona més baixa, al costat del vora del mar, de la llar d'infants, la draga...
perquè tenim la barrera natural de la via moderada o importantment. Ens ha d'ajudar a minimitzar tot. A més, el tanc de tempesta que s'ha de construir al carrer de la Millera també se n'ha de construir un altre al costat del sistema Vortex, a tocar del riu Foix. En aquest cas, a més llarg termini, la inversió s'ha demanat com a mesura compensatòria per a la instal·lació de la futura planta de salinitzadora demanada a aigua ester llobregat i caia jaura exceptat.
Aquest nou tanc de tempesta, el vórtex, i augmentar la capacitat d'abombament de l'estació que hi ha al costat del mateix vórtex són els elements que, quan els tres estiguin operatius, han de reduir al màxim els sobreiximents i els problemes d'inundació que es donen a prop de la desembocadura del riu Foixclam quan plou molt.
Anem ara fins a les costes del Maresme. El port d'Arenys representa el 46% de l'activitat industrial de tots els ports de Catalunya. Així ho ha destacat el president de la confraria Sant Elm d'Arenys de Mar, Antoni Marzoa, qui constata que la meitat d'aquesta riquesa la genera el sector pesquer.
Unes dades que ha donat a conèixer en un moment en què Europa planteja reduir el 67% del pressupost del sector pesquer en el nou pla plurianual financer pel pròxim 2028-2043, Oriol.
Exacte. En Toni Marzó, en una entrevista al programa La Ràdio, de Ràdio Arenys, ha posat en relleu aquestes xifres, malgrat la pèrdua del 70% de la folta i la reducció del nombre de pescadors. Enguany, la confraria està celebrant els seus 440 anys i continua apostant per la formació i el relleu generacional, consolidant el port d'Arenys com un motor econòmic clau per la vila.
I això amb la situació en què està el sector pesquer avui. Que hem perdut un 70% de la flota, que de 500 tripulants hem passat a ser uns 180. Si parlem de... Jo me'n recordo sempre d'aquell reglament de la navegació i pesca de la província de Mataró de l'any 1722. En aquell moment ja havien censat 618 homes de mar al port d'Arenys de Mar. 618 el 1722. I avui som 180. Tot i això,
Aquí tenim una fotografia, et deia jo, de la importància del nostre port i de la nostra activitat pesquera dins de la importància que té el port d'Arenys de Mar com a generador de riquesa.
Mentre està en el món de la pesca, viu amb preocupació les previsions de Brussel·les. La Comissió Europea planteja una reducció de dos terços dels fons destinats a la política pesquera comuna dins un nou pla financer. Marzola considera que aquesta voluntat posa de manifest, de nou, la política nefasta i mal executada. Ha dit que està aplicant a Europa. A més, denuncia la manca de transparència i l'accés normatiu que està aportant a la desaparició del sector. En el cas de la política pesquera comuna, el que es redueix són dos terços.
Dos terços, el 67%. En el cas de la política passada comuna, que té lògicament una dotació inferior a proporcionalment, hi ha més pagesos i ramaders. Per a ells l'impacte és terrible amb aquest 22%, però hem de consensuar que en el cas de la política passada comuna, que ja tenia uns fondos molt més reduïts, si li redueixes dos terços, un 67%, te l'has carregat directament, no?
Una situació que, segons Marzoa, castiga el sector pesquer català que fa anys que aplica mesures sostenibles que promouen un equilibri entre la protecció ambiental i la viabilitat econòmica. Tot plegat en un moment en què també estan pendents de com es fixaran el nombre de dies de pesca per l'any vinent. Una decisió que es debatrà el mes de desembre en les reunions del Consell de Ministres de Pesca Europea.
Mataró serà la capital espanyola de l'economia social el 2026, rellevant Múrcia. Així ho ha anunciat la vicepresidenta segona i ministre de Treball, Yolanda Díaz. D'aquesta manera, la capital del Maresme es converteix en la primera ciutat catalana i la primera no capital autonòmica o provincial que rep aquest càrrec.
Sí, la Capitalitat de l'Economia Social és una iniciativa creada amb l'objectiu de visibilitzar i impulsar les empreses i entitats que prioritzen la cohesió social i el benefici col·lectiu. Segons ha destacat la ministra, Mataró combina una llarga tradició cooperativa amb un ecosistema actualment format per més d'un centenar d'entitats que innoven en camps com la cultura, l'energia, els serveis i la inclusió social. De fet, també ha posat en relleu el fet que el municipi ja compta amb un pla estratègic d'economia social i solidària
elaborat amb consens polític i participació ciutadana i que lidera la xarxa de municipis catalans per a l'economia social.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que la Guàrdia Civil controla la comercialització de productes pesquers a la llotja de Tarragona. La finalitat és perseguir la captura i la comercialització il·licita del peix que es posa a la venda sense pas per la protecció del consumidor final. Van ser denunciades 7 presumptes infraccions en la normativa de pesca i transport.
i es van intervenir 15,22 quilos de peix que va ser alliurat a beneficència. Les llotges són els punts neuràlgics a cada port pesquer i és on es concentren els compradors, pescadors i personal laboral de les mateixes. Dins d'elles es pot fer una primera venda dels productes resultant de la pesca extractiva marítima i o el marisquet, i és on els productors, pescadors i mariscadors, deuen comercialitzar els seus productes per qualsevol mètode admès en dret.
Per això, aquest dimecres a la tarda, al Port Pesquer de Tarragona van inspeccionar quatre embarcacions d'arrossegament, així com onze vehicles que abandonaven el Port Pesquer detectant-se quatre infraccions en matèria de pesca marítima professional i tres infraccions en matèria de transport.
Pel que fa a les presumptes infraccions en matèria de pesca marítima professional, un dels denunciats portava peix que alegava ser per l'autoconsum, si bé portava 12,4 quilos, quantitat que excedia notablement la permesa, 3 quilos. En el cas dels altres 3 denunciats, 2 pretenien extreure del port productes no reglamentaris, mentre que el tercer el pretenia fer sense acreditar la traçabilitat del producte.
Pel que fa a les infraccions en matèria de transport, aquestes van ser efectuades en detectar que intentaven transportar la mercaderia de cràcter perible sense les condicions tècniques necessàries per garantir la temperatura adequada.
I Tarragona engega la Civicleta, el servei de formació i posada a punt de les bicicletes de la xarxa de centres cívics. Des d'aquest dissabte, 8 de novembre i fins a finals de desembre, el servei ofereix prop d'una desena d'activitats gratuïtes adreçades a tota la ciutadania per aprendre a mantenir i gaudir de la bicicleta.
La programació comença aquest dissabte amb tallers per aprendre a anar amb bicicleta al Centre Cívic de Torreforta. Són cursos que es duraran a terme cada dissabte fins al 29 de novembre i que s'adrecen a persones adultes que no han tingut l'oportunitat d'aprendre a anar amb bicicleta o que volen millorar la seva confiança. El servei també ofereix diversos cursos de manteniment bàsic de bicicleta que s'oferiran al Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau
i Torrefort, així com tallers per aprendre a dissenyar circuits i rutes que es donen a terme al Centre Cívic de Sant Salvador. Un dels esdeveniments més destacats de la programació és la pedalada pels barris de Ponent i l'Horta Gran, que se celebrarà el dissabte 27 de desembre. Serà una ruta de cicloturisme per la ciutat que començarà a les 10 del matí i que transcurrerà tant pel tram fluvial de la ciutat com pel tram urbà descobrint espais d'interès natural, paisatge escritic, arqueològic, agrícola i urbà.
Dies més tard, el 29 i 30 de desembre, tindrà lloc una jornada doble d'aprenentatge per a infants. Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho ha explicat Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació esvalutada i variable a la costa, després de les tempestes que han escombrat tot el litoral. Al llarg de les últimes hores també hi ha una tarbolesa de l'aigua força destacable. Han baixat els rius...
amb molta força i, per tant, hi ha molt de sediment. També tràngol marítim. Tenim a hores d'ara ja un vent que s'imposa de ponent o de mestrar la gran part de la costa, sobretot la Barcelonina i Tarragonina, i encara el vent és del sud a Girona, però ràpidament a la Costa Brava entrarà el vent de tramuntana. Per tant, hi haurà maró.
A gran part de la costa, fort amaró fins i tot ja a la banda gironina. I atenció, en alta mar, hi haurà una mar creuada força destacable. Pel que fa el divendres, una situació marítima una mica més tranquil·la. Al matí el vent encara serà fort, això sí, de ponent o de mestral, bàsicament, a la costa d'Aurada. I això farà que ja encara hi hagi aquesta situació de maró o fort amaró mar en fora. Durant la tarda el vent que s'imposa ara és el de Garbí o el de Xaloc fins i tot a la costa Brava, amb una situació que serà més calmada que no pas avui. Us seguirem a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit. Unia la Mireia Camats, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Comencem destacant l'autovista P7 i a retencions de Martorilla Gelida encendit Tarragona per un accident. A la C17 hi ha retencions de Canovelles a Lliceramunt encendit Barcelona per un altre accident que ocupa el Bural. A la C18, intensitat de Montcada, Barcelona encendit Sud. A l'autovia 2 hi ha retencions de Santa Coloma de Sarballó a Sant Feliu de Llobregat encendit Barcelona per un vehicle variat que talla un carril. De retruc afecta la V23 amb retencions a Sant Feliu de Llobregat encendit Barcelona per enllaçar amb la 2. A la C251 es dona pas alternatiu a la Roca
del Vallès per un camió avariat. Això provoca retencions en tots dos sentits, per tant, precaució. I pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda de dalt hi ha l'amptitud de Diabona la Sarrià en sentit Besòs i l'amptitud d'aturades entre el Nusa, Trinitat i Horta en sentit Llobregat. I a la ronda habitual hi ha retencions de Zona Franca al Port en sentit Besòs i intensitat de Bon Pastor en sentit Besòs i retencions de Pobla Nova la Barceloneta en sentit Llobregat. Això és tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Les profunditats de l'actualitat. Avui no marxarem molt lluny del mar, però ens anirem cap a Pagès a parlar d'un producte típicament mediterrani i empordanès, l'oli, Sergi. Sí, Marina, concretament anem a conversar amb el president de la denominació d'origen protegida oli de l'Empordà, en Simón Casanova, és una denominació que va començar a caminar l'any 2008 i que agrupa fins a sis trulls. Simón, sigues molt benvingut aquí a la Ràdio de Mar.
Moltes gràcies, bones tardes. Som ja a novembre, això vol dir que ja ha començat la campanya, no? Quina és la previsió per aquesta campanya d'enguany? Pinta bona collita? Sí, sembla que sí. Després de tres anys seguits de sequera i sense collita gairebé, ara tindrem una collita normal, una mica gran...
vistes del que estem entrant avui des del 20 d'octubre que vam començar a recollir i, bueno, esperem que sigui una recollita normal i de bona qualitat, sobretot. Deixa'm parlar-te una d'actualitat encara sí que sigui momentània. Aquests episodis de pluges com els que hem tingut avui us fan més mal que bé? Bueno, la veritat és que portem tot el mes d'octubre que no plou
que no ha plogut ni una gota, normalment el mes d'octubre sempre serà un mes molt plujós aquí a la nostra comarca, i una mica compensarà aquesta manca de plujos del mes passat. Jo no crec que ens perjudiqui gaire. Sí que hem hagut de plegar d'acollir avui, però jo suposo que quan ens hi tornem a posar, els oibres estaran inclús més lluentes i més maques.
Ens parlaves d'aquesta gran sacada dels darrers 3-4 anys que hi havia hagut. Com us ha afectat tant a nivell de producció com a nivell d'olivera, si s'ha perdut o si s'han assecat alguns arbres? Com us ha afectat? Ens ha afectat bàsicament amb la producció, perquè el factor limitant de qualsevol conreu agrícola és la disponibilitat a l'aigua que pugui tenir.
Aquests últims anys la disponibilitat de laïc al sou era molt deficitari pel que necessita una olivera. Ara, l'olivera és un arbre molt resilient. A més, hem de pensar que la majoria de les oliverars que tenim a la nostra comarca són oliveres de més de 200 anys.
i per tant estan molt adaptades a qualsevol canvi que han pogut patir durant tot el llarg de la seva vida. Per tant, d'arbres en general no han patit, pot ser que alguna plantació jove, però bàsicament ha sigut en la producció. Ara que parlaves de les oliveres, d'aquestes oliveres, gairebé totes més que bicentenàries, quines varietats entren als sis trulls aquests que hem comentat de la D.O.P. Oli de l'Empordà?
Bàsicament entra en la parietat Argudell, que és la majoritària dels olivers tradicionals, i és el que defineix l'oli de la nostra noció d'origen, però també podem entrar a tres varietats autòctones, com pot ser la Coribell, que és una varietat que sempre es barreja...
Sempre està barrejada enmig dels ullibars d'Argodell i també a Lleida Cabequés, que és la verdal, com diuen ells, de Cabequés. I també s'entra algú d'Arbequina, que és una veritat que no és única d'aquí, però que té més de 200 anys de vida.
En un any normal, Simons, o sigui, dintre del nostre clima i dintre del nanostre d'allò es pot parlar de normalitat, on se situaria la mitjana de producció de la DOP? Quants litres d'oli s'obtenen? Normalment, una producció normal estaria entre els 200 i 250 mil litres. Aquest any arribarem als 200 mil. Per tant, serà una collita normal.
i la D.O.P. Empordà, on l'hem de situar? Si fem Catalunya amb les altres denominacions d'origen, diem que té uns vuit anys de vida aquesta D.O.P., quin ha sigut el camí i en quina situació està actualment? Bé, la nostra denominació d'origen, diguem, com bé has dit, la Generalitat ja la va reconèixer l'any 2009,
però no va ser fins al 2015 que la Unió Europea va reconèixer com a tal. Per tant, és de les administracions d'origen catalanes la més recent, la més jove. Abarca unes 900 hectàrees d'olivera, que estan entre l'alt i el Baix Empordà, majoritàriament l'alt Empordà,
I, diguem, la situació actual és una situació, diguem, d'una donació petita que se'ls reconegui la seva qualitat. Crec que a poc a poc els estudis que formem part ho anem aconseguint, perquè tots fan molt bona feina a l'hora d'elaborar el risc de qualitat. I, doncs, aquesta és la nostra tarannà, mirar d'anar cap endavant, de donar...
i hem sortit d'aquests ovis que elaboren els nostres productors, que són d'aquí, que són varietats tradicionals que més existeixen aquí, la majoria, i en això estem. I estem parlant que a nivell de consum, a nivell de sortida del producte, seria uns cercles més locals o comarcals o provincials, o també teniu un component d'exportació important?
No, tot l'oli que elaborem a la nostra comarca, gairebé tota, es consumeix a les comarques gironines, no només a l'aigua de l'Egempordàs, però també, diguem, gironès, perquè és l'oli tradicional que sempre hem consumit...
aquí, perquè l'oli és, diguem, sempre... No és mai l'actor principal, però és un actor secundari molt important i la gent reconeix aquests gustos d'aquests olis. Aleshores, si no es cuina un plat amb dos olis diferents, és una altra diferència. Aleshores, el...
El consumidor de la nostra zona majoritàriament el consumeix perquè fa molts i molts anys que ho fa i és un oli que li agrada. I és el que li dona el punt rodó en els seus plats. També venem a la zona de Barcelona, que és important, i l'exportació realment és una part molt petita, perquè tot l'oli es ven a les nostres comarques casament.
Simon, deixa'm obrir un petit meló, si m'ho permets, amb la notícia que ha estat els darrers anys, que ha estat sobretot el preu de l'oli i aquests els i baixos que hi ha hagut, no? Des d'una denominació d'origen com vosaltres, petita, tu creus que tot plegat raó més a l'especulació que no pas una altra cosa? O s'ha fet especulació amb l'oli al llarg d'aquests darrers anys?
Bé, normalment s'ha fet desfoculació a la baixa. Quan hi ha hagut poca cantitat, diguem, boli, s'ha encadit molt.
El problema és que els olis verdes extres, sobretot els que són marques de supermercats, es fan servir com a preu esquer, perquè és un producte que tothom gasta, que tothom consumeix, aleshores fan marques blanques i fan preus que a vegades no s'ha demostrat, moltes vegades per sota del preu de cost, com a preu esquer per atraure clients perquè compren a pressa.
Llavors l'especulació sempre ha estat a la baixa. El que passa és que l'anyada que va pujar tant és que no hi havia oli. No hi havia oli al mercat espanyol. Ens va quedar ser una collita, que era la meitat d'una collita normal, i per tant hi havia molta demanda i molt poca oferta. Llavors els mercats funcionen i funcionen.
el preu puja, però no hi va haver despocupació. El preu era una mica exigerat, però es va costar una mica els preus de cos que necessitem per poder fer rendibles les nostres salutacions. Aquestes coses a nivell de consumidor hi ha vegades que costa d'entendre, no? O que no es coneix veritablement al fons de la qüestió i suposo que vosaltres també heu d'anar capejant el temporal.
Sí, la veritat és que sí, nosaltres el que mirem és que el nostre oli és un molt bon oli, és un oli diferent del que s'elabora a qualsevol altre lloc i que té uns costos de producció perquè les finques siguin rendibles i mirem que aquest preu s'ajusti també a les demandes del consumidor perquè si no estem dins del rang del preu que el consumidor demanda, doncs tampoc hi podrem vendre.
però sobretot el que volem és distingir el nostre bon oli com un oli diferent i com un oli de molta qualitat
I a vegades, ara et faré un símil, que no sé si me l'agafaràs, és allò de la truïda de patates amb ceba o sense ceba, amb l'oli, hi ha els fanàtics dels filtrat i el no filtrat, o sigui, com... Quin és més sa dels dos? O suposo que el de sense filtratge és més natural, no? O més...
Bé, sobretot jo el que recomano a tothom és que consumeixin sempre olis verdes extres, siguin d'això d'origen empordà o no ho siguin, perquè tots els altres tipus d'oli són olis d'una qualitat inferior i que no tenen les propietats que pot tenir un oli d'oliva. L'oli d'oliva que realment té
les millors qualitats, diguem, d'antioxidants, de saludables, és sempre el velge extra, que és el que s'obté directament del prensat de l'oliva, i s'obté per processos físics. Després, si està filtrat o no, depèn, diguem, dels gustos de cadascú. En totes maneres, hem de pensar que un oli sense filtrar
Té unes impureses, que són de la mateixa oliva, sempre estem parlant de olis verdes extres. Són els de la mateixa oliva, la polpa, una mica d'aigua vegetativa, que queden en el procés d'elaboració, que no es poden treure només que per decantació o per filtratge. Aleshores, si aquest olí...
que té aquestes impureses, el consum més ràpid, o sigui, 15 dies o 3 setmanes després de ser elaborat, és el millor que hi ha perquè és natural, no té res, però si es tarda més, totes aquestes impureses, com que hi ha sucre, es pot arribar a fermentar i pot donar molt gustos a l'oli. Jo recordaria sempre que fos filtrat.
Simón, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per estar aquí a la Randa Mar i que tingueu molt bona campanya. Gràcies, molt bé. Adéu.
I ara el que volem fer és parlar del campionat del món de pesca, de la modalitat d'embarcació, on l'aranyenc David Rojas ha format part de l'equip que ha quedat tercer del món. Oriol. Doncs parlem del campionat del món de pesca, modalitat d'embarcació. L'aranyenc David Rojas ha format part de l'equip
que ha quedat en tercer lloc, eh?, medalla de bronze, a més a més, una catorzena posició individual. En volem parlar amb ell mateix, que el tenim aquí a l'estudi. David, molt bona tarda. Bona tarda. Bé, en primer lloc, felicitats. Gràcies. Explica'ns una mica com ha estat aquesta experiència, com ha anat aquest campionat del món. Bé, cada campionat del món...
Sempre que et classifiquis, que és molt complicat, és molt especial. L'any passat vaig estar a Irlanda, aquest any he estat a Croàcia, i a Irlanda, després que d'una manera, a Croàcia d'una altra. I concretament aquesta, que hem quedat tercers del món, primer de tot és una selecció...
que es composa amb sis pescadors de tot Espanya, i hem de fer molta pinya, molta pinya, perquè hem de fer entrenos, hem de fer experiències que anem agafant allà, i al final, com nosaltres diem, hem de tocar la tecla. Aquí hem tocat la tecla, hem sabut del que havíem de fer...
és molt complicat perquè la gent és molt bona. Són barcos de vuit persones, o sigui, imagina't, barcos de vuit persones, hem de fer les rotacions, i el pes que hi havia al principi no és el mateix pes que queda conforme va passant el temps. Després l'esquerre està molt limitat, o sigui, tu mateix has de fer el plàning de capdur i és cinc hores,
perquè cada prova són 5 hores, i cada dia canvies de barc o canvies de rivals. I aquest peix torna a l'aigua. De fet, a port no portem res. No portem res. És pescar i a cap d'una estona tornar a l'aigua quan heu recomptat. Sí, això ja ho venim fent els Catalunya...
que són els provincials, ho hem fet ara mateix que he vingut de Mallorca, els nacionals i ara els mundials. Sí, sí, és un... Bé, està bé, no?, del fet que no han de morir els peixos que aneu a pescar. Sí, realment és que a nosaltres el que ens agrada és pescar i competir. El peix, de fet, una vegada el tenim...
ja està, puntuem a raó de la complicació del peix val més punts perquè ens diguin que és un peix puntual i de lo que hi ha menys de lo que hi ha més val menys punts i què és per exemple allò que dius mira el peix que val més, estàs en el campionat del món quin és el peix que dius ara he tret aquest, això val molts punts sí, pa graurada o sigui dintre de les piques que nosaltres denominem piques hi ha 5 columnes
del que val menys al que val més. Sempre el que mires és el que val més. Les horades, pàgares, pegells, que a la zona on vas n'hi ha molt menys, fer-ne més és un mèrit, no? Però al final tu el que vols és competir, el que vols és pescar i que piquin. I això és una qüestió de talent, David, o és una qüestió també molt de sort?
La sort també influeix, però principalment, primer de tot, és com manipules a l'esquerra. Independentment d'on te comencis. En aquest cas, un parc és de 8. Jo ara ja torno a repetir, acabo de venir de Mallorca, aquest quart de 94 pescadors. Has tingut sort l'altra vegada.
Sí, alguna cosa de sort sempre n'hi ha. Sempre? Però vaja, alguna cosa deus fer bé, no? Correcte. Tu tens l'esquer, et donen un quilo de llagostí, et donen quatre calamars i espavilat. A partir d'aquí, com tu sàpigues fer servir a l'esquer la manipulació i sobretot la presentació, doncs enganyaràs més els peixos o no. N'entens? Sí.
En aquest cas, allà, com que les aigües eren molt netes, havíem de saber que la presentació era molt, molt, molt important. Clar, perquè segons que el peix ja ho veu venir, si l'aigua està tan neta, segons com ja no es deixa enganyar. Correcte. No, i en faràs un, però ja no en faràs més. I el de costat teu, sobretot jo parlo a gent de Montenegro, gent de Croàcia, d'Eslovènia,
Incluso els italians, tu feies... O sigui, del que ells feien, tu havies de fer alguna cosa similar. Cuidar molt bé l'esquer i sobretot molt bé la presentació. Clar, perquè en aquesta embarcació aneu amb... Vas tu amb altra gent d'altres països, no aneu tots els 8 d'Espanya a la mateixa banda. No, no, no. Nosaltres, diguéssim, quan anem amb la selecció espanyola anem 10 dies, prèviament fem 3 entrenos entre nosaltres...
que de fet ja són entrens de competició, perquè si ens quedem fora, hi ha un reserva, ja comencem a competir entre nosaltres. Ja fem 3 proves de 5 hores. I a partir d'aquí sabem qui es queda a reserva. Una vegada això ja ho tens clar, comença la competició. És l'entren oficial, l'entren oficial, el mateix. És com si fos l'inici de la competició. Hi ha un de cada país, amb un sorteig previ,
I mai repeteixes amb un de la mateixa selecció teva. D'acord. Està fet així i perquè la sort sigui el més parcial. D'acord. Hi ha un d'Espanya a cada barco i inclús hi ha algun barco que no hi ha cap representació d'Espanya. Clar, si hi ha més vaixells que integrants aquí... Correcte.
En aquest cas, em sembla que hi havia 22 barcos. Doncs clar, només hi havia 6 barcos que hi havia en espanyol. Els barcos que no hi som, no els podem controlar. Els que hi som som els que hem de quedar a dalt. Això va per sorteig. Això sí. Això és el que va per sorteig. Aquí sí que és una qüestió purament de sort. He de dir, mira, m'ha tocat sort aquesta barca, això sí que aquí sí que no pot... Correcte. Aquí sí que nosaltres diem...
Perquè no ens toca amb els italians i amb els croats, que són els que estan a dalt, els guanyem i podem tindre l'opció d'estar a dalt de tot. Perquè si no podem lluitar amb ells, és bastant complicat. Es pesca molt diferent a la zona de Catalunya, Espanya, com ho deies ara, Itàlia, Croàcia... És molt diferent? Sí, sí. Jo, de fet, l'any passat també vaig anar al Mundial...
Va ser a Irlanda, els gats i els corrents que hi havia, semblava que estaves pescant en un riu. I les espècies sortien congres de dia...
taurons, sí, canvia logísticament el material, l'esquer, perquè et donaven barat, o sigui, canvien els peixos, canvia tot. En aquest cas, per això et dic, quan anem amb la selecció espanyola, anem tres dies abans i entrenem,
i mirem aviant què hi ha i com hem de fer-ho. Clar, per inspeccionar una mica el terreny. Correcte, entrenes i ja te vas adaptant a l'escenari on te competiràs. Això perquè fa campionats del món, que evidentment t'has de desplaçar a fora, quan són campionats d'Espanya, en aquest cas, com el que ens comentaves de Mallorca, que més o menys estàs en un punt de la geografia espanyola, per tant, en aquest cas, ja ho teniu més proper.
Sí, no és el mateix pescar al Mediterrani que pescar a l'Atlàntic. No, segur. Canvia completament també el peix, canvia les corrents, canvia tot. I ara nosaltres hem estat a Mallorca, cap a Espanya.
I la pesca d'allà, tot i que estan bastant a prop de nosaltres, és molt diferent. Nosaltres tenim molt més peix. Ells tenen, tot i que estan allà en una illa, però tenen molt menys peix. Sembla que no hauria de ser així, no? Si estan just al mig, no hem de tenir-ne més. Suposo que el terra drena, hi ha més vida, i al final el peix el que vol és menjar.
I allà són illes, i fora de la illa és sorra, i si hi ha sorra no hi ha peixos. Clar, ha d'haver-hi vida, no? Ha d'haver-hi roca... Sí, nosaltres diem brut, que la zona que sigui bruta, una zona que sigui de pedreta petita, que hi hagi una mica possedònia, això és una zona bruta, en zona que hi ha vida. La sorra, fora de les aranyes, hi ha un llurito...
I deixant-hi alguna sèpia... Poca cosa més. No hi ha res més. Poca cosa. I ara, després d'aquest campionat del món, toca una pausa? Queda alguna competició encara així en el calendari imminent? De fet, per les dates que hi som, amb aquesta última prova que acabem de fer a Mallorca ja hem acabat. D'aquí, ara, gràcies a Déu...
M'he tornat a classificar per un altre mundial. Molt bé. Perquè ens classifiquem als cinc primers. Molt bé. Jo torno a repetir. De fet, dels que han quedat a dalt, hi ha un amic meu, l'Òscar...
Òscar Ortiz, que a cada tercer aquest vindrà amb mi també al pròxim Mundial. I el pròxim Mundial és en Espanya. Ah, sí? Sí. Molt bé, mira. Així no us ha de desposar tan lluny, també està bé. De fet, abans d'acabar el...
El campionat de Croàcia ens dona la bandera de la FIPS, que una vegada dona la bandera, el país és responsable de poder organitzar el següent campionat del món. L'únic que no sabem si es farà a Alacant, si es farà a Eivisa, si es farà a Euskadi, no ho sabem. Va, sabeu que serà geografia espanyola, però no sabem si serà el nord, serà el sud, serà Sesilles, Canàries, fins i tot podria ser, clar, no?
Sí, podria ser canalista. L'únic que sí que sabrem nosaltres és que segurament el partit de mitjans de gener-febrer ja ens diran els components exactes de la selecció, perquè cada any hi ha una mica de rotació, i ens donaran l'itinerari i ens començaran a dir el que s'ha de fer i com s'ha de fer.
Perfecte, doncs a entrenar i a gaudir d'aquest esport. No és que ens podem parlar mai aquí a l'emissora, per la ràdio, és un esport com molt desconegut, però en canvi ara parlarem amb tu, també parlarem amb l'Albert Gràcia, Juli, també amb el Juanjo Polo. Una modalitat. Exacte, són de diferents modalitats, avui parlarem amb tots ells aquí al programa, i per tant veiem que aquí a Arenys hi ha nivell, que hi ha molta tradició. Això ha canviat, fa deu anys...
Sí, deu anys fins ara, el Club Mar Esport era un club bastant humil, de fer quedades d'amics, hi ha un concurs provincial i poc més. Però gràcies a Déu van començar a vindre gent de competició, Josep Maria Prat, una venència, a portar el que era la competició pura i dura aquí, i això calia primer perdre temps, gastar calés i sortir fora d'aquí.
I havies de sortir fora i havies de començar a competir. I sí, sí, aquí realment hi ha potencial, hi ha gent molt bona que podem anar als campionats d'Espanya, ho fem bé i estem anant al Mundials. I tant, i tant. Doncs enhorabona, gràcies per haver vingut aquesta estona aquí amb nosaltres a la ràdio per haver-nos-ho explicat i tingue'ns el cas de les novetats dels propers Mundials, els propers campionats que ens farà il·lusió poder-ho comentar. Sí, perquè hi ha una cosa que no he comentat
A més a més, als campionats nacionals fem medalla per seleccions.
I a Catalunya portem quatre horts continuats. Imagina't. Acabem de fer horts també, i això vol dir que a Catalunya hi ha molt de nivell. I tant, i tant. I dèiem que hi ha nivell aquí a Arenys, però evidentment també hi ha nivell en aquest país, a Catalunya, una selecció catalana on hi ha gent d'Arenys. Sí, correcte. Doncs és una bona selecció, i tant. Perfecte. Doncs avui descobrim més aquest món de la pesca, de la pesca de competició. Gràcies, David, per haver-nos acompanyat aquesta estona.
Perfecte, gràcies, bona tarda. Moltes gràcies, David, moltes gràcies, Oriol. Ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i estarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenia a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat el fred. Tu vols escalfor. Per això, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmia, terra radiant, accessoris i, molt més, el millor preu garantit. També a Obramat Punes, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Bona tarda. Són les 4.
Us parla Tere Ortega. L'Ajuntament de Tarragona sancionarà fomento per incompliment del contracte de la brossa. D'entrada, l'antiga concessionària ja ha rebut una proposta de sanció per un import de 65.000 euros. Segons ha avançat Tarragona Ràdio de l'1 al 19 d'octubre, es van detectar 232 serveis no efectuats.
A banda dels 65.000 euros, des del gener fins al setembre s'han deixat de pagar aproximadament 170.000 euros a l'empresa per serveis no prestats. L'alcalde, en una entrevista a l'emissora municipal, ha tornat a demanar disculpes a la ciutadania.
No ha estat fàcil. I jo aprofito aquesta oportunitat per dir-le a la ciutadania que gràcies per la paciència i li demanem uns dies més de paciència. Això ja està. Aquestes imatges que hem tingut aquests dies crec que ha estat com el col·lofom final d'una història que...
hauria d'haver acabat fa molt de temps. I Esquerra Republicana ha demanat avui la dimissió de Sònia Horts com a consellera de Neteja. Javi Puig considera que el traspàs d'empreses s'ha fet de manera absolutament desastrosa. La proposta del portaveu adjunt d'Esquerra Republicana ha rebut la resposta de la consellera de Neteja. Sònia Horts, els escoltem.
Demanem la dimissió de la consellera Sònia Horts perquè creiem que no està capacitada per portar amb eficiència, amb una mínima eficiència i diligència, la gestió d'un servei tan important com és la neteja i el servei de la brossa de la ciutat de Tarragona. Que ja sé que comença la campanya natural, que això serà un caramelo, però ja no serà un caramelo tant dolç per l'oposició, perquè el contracte va cair, perquè la feina està sortint...
L'imatge aquests dies a la ciutat és de la brossa sobre eixint dels contenidors per la manca del servei.
I al marge d'aquest tema hem de parlar avui d'un bosc fantàstic inspirat en els relats de viatges i flors de Mercè Rodoreda. Reflexiona sobre la guerra i les seves conseqüències avastadores. És una proposta dels artistes que Bosan Roque, que es pot visitar aquest novembre al mòdul 6 de la Tabacalera de la Mada Mèdol, Centre d'Arts Contemporànies. Laia Torrents i Roger Aixut proposen precisament aquest viatge.
Salvant les distàncies, eh? Igual que Shakespeare aguanta traduccions, interpretacions, lectures, relectures. Rodoreda és tan universal i tan gènica que també admet això.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora d'Arrandemar. Una segona hora on parlarem de la legislació sobre els pellets, una nova normativa europea que ha sortit.
Després passejarem pel riu Ebre, concretament descobrirem, millor dit el diu, el riu Ebre de la mà de la tercera edició de Los Riu Ens Mou i acompanyats d'infants. I acabarem el programa d'avui parlant de mites i parlant de llegendes del nostre mar mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Renamar.
Ja s'ha aprovat de forma definitiva un reglament europeu que pretén controlar la problemàtica dels pellets. Avui volem conèixer els detalls d'aquest reglament i saber què suposa parlant amb un membre de Surf Rider, una de les entitats, que ha pressionat perquè tot això sigui possible. Javier Cortó, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, quina valoració en feu de tot aquest reglament que ara s'aplicarà a la Unió Europea pel que fa als pellets?
Bé, la primera valoració és que és una fita superimportant perquè fa anys que estem demanant que hi hagi regulació per a les empreses que tracten amb pèl·lets, per tant, és un avanç molt important. L'altra valoració és que sí que hi ha coses que es poden millorar, hi ha algunes excepcions i ens preocupa que això pugui fer que en alguns punts sigui més fluix o que no es compleixi del tot. Però, en general, és una fita superimportant i per la qual hem estat anys treballant també per això, no?
Ara parlarem d'aquestes excepcions, però per la gent que encara no ho sàpiga, recordem una mica, els pellets són com aquestes boletes de plàstic que podem trobar a les platges, a diferents platges de la costa catalana, però també en altres punts de la costa espanyola, i que no són plàstics en si, sinó és el que s'utilitza per fabricar els plàstics.
Exactament. És matèria prima, per tant sí que és plàstic, però a diferència d'altres residus que s'han perdut i es consideren residus, és la matèria prima. És a dir, és un producte que s'hauria d'utilitzar per transformar-lo i obtenir qualsevol altre producte de plàstic, però amb aquest transport moltes cops es perden i aquest era el problema, que s'acaben alliberant al medi i no és això...
una acció que vingui dels ciutadans, sinó que és una cosa que té a veure amb les empreses que treballin amb espel·legs. Ara, amb aquest reglament que s'ha aprovat per part de la Unió Europea, què suposarà? Què suposarà perquè aquestes boletes de plàstic així petites, que són molt petites per a la gent que mai els hagi vist, no arribin a les nostres costes? Per una banda, les empreses hauran de tenir un pla de risc per identificar...
dins de les seves instal·lacions, on hi ha la possibilitat que es perdien aquests pèl·lets, quants podien estar perdent, amb quines operacions les estaríem perdent. També haurem de passar per certificacions externes, auditories externes, haurem de formar els treballadors, un munt de coses a les quals les empreses no se les obligava. Per tant, el primer cop tindrem informació, o les administracions tindran la informació, de quants pèl·lets s'estan perdent i on s'estan perdent.
Per tant, que aquesta problemàtica es pugui previndre, no?, entre altres coses que han de veure una mica segons el tamany de l'empresa, no?, perquè hi ha unes excepcions, i és que si hi ha empreses que tenen menys de 1.500 tones a l'any, no hauran de passar aquestes certificacions ni fer aquest pla de risc, no?, cosa que pot fer que el reglament sigui més fluix perquè hi haurà empreses que estaran fora, no?,
També parlarem de tot això, però quines mesures, a part d'aquests plans de prevenció, es poden aplicar o s'aplicaran tenint en compte que això es produeix sobretot quan hi ha el transport d'aquests pèl·lets? Sí, hem de entendre que aquestes pèrdues poden venir per tots els orígens. Hi ha el transport marítim, que també estarà inclòs en aquesta regulació, i hi ha el transport terrestre. Quan hi ha pèrdues del transport marítim,
és perquè hi ha hagut algun problema amb vaixell, s'ha esforçat o alguna cosa així, no? Quan hi ha pèrdues al transport terrestre, doncs és més al dia a dia, diguem, no? No té per què haver-hi cap accident. Al final hi ha moltes empreses que són productores, transportadores, transformadores, hi ha empreses de neteja, no? Per tant, hi ha molts d'això, no?
Les obligacions que tindran és que haurem de tenir una certificació obligatòria de conformitat per tots els operadors d'aquesta cadena de valor, com comentava, avançant de formes professionals, haurem d'adaptar l'embalatge i els sistemes d'embalatge de marge per a reduir aquest risc de fuga, i haurem de fer informes anuals on es hi haurà una mica el seguiment d'aquestes pèrdues.
Dels transportistes en si se n'havia parlat, però no sé si dels productors que aquesta regulació en fa referència ja se n'havia parlat també. En principi, el que és molt important d'aquest reglament és que està incluïda tota la cadena de valor del plàstic. És a dir, tots els agents implicats en la producció del plàstic, no només transportistes, estan dins. I el que és interessant també és que fa referència als operadors dins de la cadena de la Unió Europea
però també a empreses que siguin de fora, però que tenen tracte dins la Unió Europea perquè fan part de la seva activitat. És a dir, una empresa de fora, dels Estats Units, l'inventa, o de l'Àsia, que opera també a la Unió Europea perquè fa transport o el que sigui, també haurà de complir amb normativa. I el que és important és el que dius tu, productors, transportadors, en aquest cas, totes les empreses que estan involucrades.
Suposo que també celebreu que s'hagi inclòs el transport marítim, que en un primer moment estava més en dubte. Sí, sí, totalment. Això és una cosa superinteressant, perquè la primera proposta, que això ja fa temps que anava, perquè la Comissió Europea fa una proposta fa dos anys. Bé, abans de tot, fa uns anys, obre una consulta pública per veure si hi ha...
si s'ha de fer algun tipus d'acció. Però fa dos anys que hi ha la primera proposta i amb aquesta primera proposta no hi ha menció del transport marítim, cosa que és preocupant, perquè com avançava abans no és que sigui la font de contaminació més alta, perquè quan hi ha contaminació per transport marítim sol ser perquè hi ha hagut algun accident generalment, però sí que s'ha aconseguit que al final estigui inclosa.
Nosaltres creiem que amb tot el que va passar a Galícia l'any passat i amb tota l'acció que hi va a veure i tot això, que ha servit una mica, entre altres coses, perquè dins i amb tota la incidència que hem fet a nivell de Comissió Europea, que es plantejés increure el transport marítim i per sort al final s'ha ficat. Així que això també és superimportant. És cert que les empreses de transport marítim tenen un any més de demora. És a dir, una vegada s'ha aplicat el reglament que s'ha publicat aquest novembre,
hi ha dos anys per a implementar-lo, les empreses del transport marítim tenen un any extra. Però igualment és una bona notícia que estiguin dins també. En aquest sentit, ara ho comentaves, no sé si el que més trobeu a faltar precisament és això, que se quedin fora petites empreses o empreses així més mitjanes d'aquest reglament. Sí, és una mica estrany perquè han ficat com un llindar, un límit que són 1.500 tones que realment no sabem
d'on venen, o sigui, perquè aquesta quantitat tenen una altra, no? I, per tant, les empreses que estiguin tractant amb aquesta quantitat més petita de pel·les, que són menys de 2.500 tones, estarien fora. Quina és la problemàtica? Doncs imaginem, jo soc una empresa molt gran, que estic dins, i, per tant, tinc les auditories, tinc les certificacions, tinc el pla de risc, tot bé,
però potser es tracten amb moltes empreses de... M'estic inventant, és una situació hipotètica. Moltes empreses de logística o moltes empreses transformadores que són petites i que aquestes empreses no han de complir amb el reglament. Què pot passar? Que al final s'acaba debilitant, perquè jo sí que he de complir, però tot al meu voltant no ha de complir. És una situació...
hipòtrica diguem no, però s'ha de tenir en compte això, que posar aquestes excepcions fa que s'estigui auditant el reglament i s'ha de veure després com s'aplica i si segueix bé tot bé. En aquest sentit, també ho comentaves ara al principi, és un reglament que ja porta temps de cua, que ja fa...
4 o 5 anys que va començar tota la trajectòria i totes les demandes a la Unió Europea i que suposo que la punta de l'Isaberg de tot això va ser l'episodi de Pellets que hi va haver a Galícia fa un any i mig, dos anys, diria. Això comença una mica abans, fins i tot, perquè per tenir una mica de referència, nosaltres com a ONG ja estem tractant en el tema des de fa uns 10 anys. A nivell europeu sempre hem fet incidència que hi havia falta aquesta regulació
A nivell català hem fet una associació molt important amb Good Karma Projects, que estan a Tarragona, i és el que ens han permès fer molta incidència a Tarragona perquè és un dels punts crítics de l'Estat i també a nivell europeu. Però tot això comença molt abans. Nosaltres, com deia, fa uns deu anys que estem fent incidència i el 2020-2021 publiquem un informe amb propostes de la Comissió Europea. Ja fa uns cinc anys que es tenia proposant que hi hagi mesures...
per a les empreses, no? I, com deies, hi ha fa uns anys que arrenca ja a més nivell, a l'últim nivell, perquè fa dos anys que s'obre la primera proposta de la comissió. Entre tot això, entre la primera proposta de la comissió i aquesta final, és quan passa tot allò de Galícia, que ha servit una mica per a portar el tema del transport marítim, no? Però tot això comença fa dos anys, és a dir, perquè veiem una mica l'important que és la incidència...
poc després que s'obre la primera proposta de la comissió fa dos anys, passa tot això de Galícia. I és un desastre ambiental, però serveix una mica per a fer debat. Les meves companyes a França diuen que tot aquest procés és normal a l'any europeu, però per a mi que estic pensant el dia a dia, dic, hosti, com que tarda tot molt, no?, perquè hi hagi una aplicació, sempre cal molt de temps perquè sigui real alguna mesura que fa temps que fa falta, no?,
no sé si considereu que el resultat final de tota la feina que heu fet durant aquests anys és aquest reglament o per dir-ho d'alguna altra manera sense la feina que heu fet durant aquests anys no existiria aquest reglament jo crec que sí no sé si és una mica falta d'humilitat fent una mica la conya però jo sí que crec que la feina que hem fet associacions com la nostra però també moltes altres associacions ha sigut clau
I ho puc veure perquè nosaltres, amb tot aquest treball que hem fet amb GoodCarnaprojects o amb l'IMPA, que va fer moltíssim activisme quan va passar el de Galícia, hem estat parlant amb polítics de diferents regions, a nivell local, a nivell estatal, a nivell autonòmic,
i a nivell també europeu, perquè hem estat també amb eurodiputats. Hi ha molt de moviment també d'activisme, amb diferents associacions o grups de treball, que han estat també treballant amb la Comissió Europea per a fer aquestes propostes. Jo estic segur que aquesta feina que han fet les entitats socials ha sigut clau, perquè al final, per a que ens entenguem, hi ha un lobby de la indústria que és el que intenta que...
que les mesures siguin dels més suaus millors, perquè, òbviament, a la indústria, a les empreses, els interessa serien el que fan, i hi ha l'altre lobby, que és el lobby ambiental, que fem algunes de les sancions, que el que fa és intentar que les coses milloren, no? I després de molta feina, jo crec que això és un exemple que...
que es pot aconseguir, però calen molts anys també, estan al darrere dels polítics, diguem. Considereu que aquest reglament o aquestes noves mesures que s'hauran de prendre reduiran l'impacte de contaminació dels pellets considerablement?
Bona pregunta. Jo crec que sí, jo crec que sí, perquè aquell canvi que hi ha, i que hem d'entendre molt, que és clau, és que les empreses fa molts anys que estan dient que les mesures voluntàries són suficients, no? Jo sempre fico l'exemple, és com si tu t'examines a tu mateix, no? Si jo faig un examen de matemàtiques o de llengua i em fico la nota, doncs jo em puc ficar si vull un 10 també, no? I si no hi ha ningú que revisa, doncs al final és fàcil que hi hagi algunes mesures que no funcionen.
Les empreses es poten un munt d'anys dient que això era suficient, que les mesures voluntàries, tal i que qual. Quan ja la Comissió Europea es posa més ferma, després de també molts anys d'insistir-hi, i posa les mesures, jo crec que mostra que les mesures voluntàries no eren suficients. Per tant, marca un abans i un després. Què passa ara? Bé, haurem de veure com s'aplica. També les sancions depenen de cada estat de la Unió Europea, per tant...
l'estat espanyol decidirà quines són les sancions per a les empreses que no estan complint i poden ser més fluixes o més rigoroses, no? Jo crec que hi haurà d'anar abans i un després, però, clar, això també implica que hi ha d'haver un esforç sobre el paper a l'administració i també a les empreses, no? I si no es fa aquest esforç, doncs el reglament queda sobre el paper i no té eficiència, no? Ja per anar acabant, quina creieu que ha de ser la següent passa, la passa que s'ha de fer ara que ja s'ha aconseguit aquest reglament?
Amb el tema dels pellets, jo crec que és vigilar que la implementació sigui el més eficaç possible, que per la nostra part estem tenint també aquesta discussió amb els companys i amb altres associacions. Crec que el que farem és intentar parlar més polítics a nivell d'estat espanyol, a nivell del govern català, veure una mica com es pensen implementar aquestes accions o una mica com poden fer el seguiment i pensen com anir a tot això, no?
Jo crec que l'important ara és que s'apliqui bé i també caldrà estar una mica a la guai, no?, perquè és el que comentem. Moltes vegades hi ha moltes lleis o molts decrets o moltes normatives que, si no segueixen bé, queda una mica en terra de ningú, no? Per tant, jo crec que aquesta aplicació s'ha de fer bé. Nosaltres, com a ONG, mai parem de ser constructius, però també de vigilar que les empreses compleixin amb el que hem de complir, no?,
Doncs moltes gràcies, Javier Cortó, membre de Surfrider Espanya, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar. Moltíssimes gràcies a vosaltres, ha sigut un plaer.
Costa brava escoltant avaneres, d'alguna manera se m'omple el cor. Quin orgull entendre lletres tan boniques, que pel català només hi tinc amor. El meu avi no és el que ha anat a Cuba, he crescut amb el fard de Palamós.
Veig com els meus ballen sardanes al vespre, davant del mar Santa Espina de Fons, i avui em ve de gust cridar.
Estem visquent el que demà s'explicarà. Estimant la terra amb la rosa a la mà. I avui em ve de gust cridar. El meu corbaté en català. He crescut passat l'estiu a l'Empordà. Estimant la terra amb la rosa a la mà.
Fins demà!
I avui em ve de gust cridar, el meu corbaté en català. Estem visquent el que demà s'explicarà, estimant la terra amb la rosa a la mà. I avui em ve de gust cridar, el meu corbaté en català. He crescut passat l'estiu a l'Empordà.
de Rius. Baixem ara cap al delta de l'Ebre per parlar sobre que més de 800 alumnes descobreixen l'Ebre a través de l'esport amb la tercera edició de Lo Riu ens mou. L'acompanya Cel Prieto en parla de tot això amb la representant territorial d'esports de les Terres de l'Ebre, Cel.
Sí, Marina, la tercera edició de Los Riuens Mou reunirà en guany més de 800 alumnes de primer d'ESO de 13 instituts de les Terres de l'Ebre. Es tracta d'un projecte educatiu i esportiu impulsat conjuntament per la representació territorial de l'esport, els serveis territorials dels departaments d'educació i de cultura a les Terres de l'Ebre, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre,
i la Federació Catalana de Rem, que compta amb el suport de sis clubs de rem del territori. Anem a comentar-ho amb Montse Pegueroles, representant territorial d'esports a les Terres de l'Ebre. Montse, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia. Montse, per començar i per ficar en context aquí mos estic escoltant, d'on sorgeix la idea de crear aquesta proposta com Los Riu ens mou?
Doncs aquesta idea va sortir ja fa tres anys. És un projecte que va ser nascut amb la coordinació de diferents departaments. Va sorgir una mica la idea des del Club de Rem d'Hortosa, juntament amb el Departament d'Esports. Després ja es va contactar també amb el Departament d'Educació, amb la Federació Catalana de Rem i amb l'IDC.
Aquests departaments, inicialment també va participar el Departament de Cultura, aquesta nova edició ja no, però amb aquests departaments diferents que hem comentat, l'IDC, Departament d'Educació, Esports, la Federació Catalana de Rem i els diferents clubs que participen, en aquesta tercera edició han sigut sis, s'ha plantejat aquesta activitat adreçada als estudiants de primer d'ESO.
Estudiants, vale, són de primer d'ESO. I quins objectius principals us vau plantejar per abordar aquest projecte? Doncs aquest projecte, inicialment es va adreçar als estudiants de 6D, de primària, però l'any passat no es va poder realitzar per diferents circumstàncies i vam dir, doncs ho passem a principi de curs i ho fem adreçat a estudiants de primer d'ESO.
és una activitat que és global. És a dir, el Departament d'Educació prepara una espècie de cajut, un enllaç informàtic. Els estudiants poden conèixer la història, el riu, tot el seu inici. Per exemple, una anècdota, almenys jo vaig estudiar sempre que el naixement del riu Ebre es realitzava a Fontibre, Reynosa,
i ara s'ha descobert recentment que, en realitat, el riu sorgeix d'un brollador subterrani al Pico Tres Mares, i a Fontibre és quan s'obre a l'exterior. És molt senzill, és un dossier amb 8 o 9 diapositives on allà s'explica tot. S'explicaria d'on ve el riu, la història, els navegants, per què utilitzaven el riu inicialment,
l'esport, que després va devenir tan important al nostre territori, les repercussions ambientals, els sediments, com han variat, com han canviat, també els ecosistemes que ens podem trobar al riu, tot el tema dels animals, de les plantes i també com funcionen les espècies invasores.
i finalment primer es fa aquest treball a l'aula per a que els alumnes coneguin el riu, coneguin el seu entorn, la seva història, que la veritat sembla mentira, però a vegades és un gran desconegut per a la pròpia gent del territori que vivim tan a prop dels rius, i després es finalitza amb una activitat esportiva,
al riu, amb aquesta participació dels clubs, que juntament amb el Departament d'Educació i la Federació Catalana de Rem, doncs, l'IDC també, participem, atrejadem els joves fins als diferents trams, des d'on apareix l'activitat, i des d'allí els nois, doncs, passen tot el matí amb els jaúts, que són entre sis i vuit persones que van dins, amb un monitor,
fan una petita parada, els segueixen explicant i poden viure allí mateix in situ aquesta explicació de l'ecosistema que tenen i finalitzen el tram a l'embarcador corresponent. Molt bé, és a dir, aquí, Montse, trobem una part...
més teòrica que es fa abans, no?, de dur a terme l'activitat, i després la pràctica que podem ficar, bueno, el seu coneixement prèvi i après ho podem ficar a la pràctica, estan al mateix riu, evidentment. Sí, la veritat és que és molt interessant, tots els joves i les joves que participen han valorat molt positivament aquesta activitat. Fa una petita reserva, dos, tres euros, simplement perquè tinguin aquest compromís de realitzar l'activitat,
I després la despesa gran realment assumim entre tots els departaments que col·laborem i els diferents clubs que, evidentment, sense els quals no es podria fer. I l'alma mater de l'activitat, te podria dir que són el José Juan Bacheco i la Conxita d'Educació, que són els que han dinamitzat, han treballat colze-colze amb tots els centres i amb tots els clubs per poder-ho realitzar.
Enguany, Montse, hi han participat més o hi participien més de 800 alumnes de 13 instituts diferents. Entenc que ha digut evolucionar, enguany és el tercer any, potser enguany ha sigut que ha arribat a més centres o sempre han sigut els mateixos centres?
A primària l'any passat, no l'altre, va participar mil alumnes, aproximadament. Però també és veritat que hi havia més escoles, més centres, eren alumnes de sisè primària. En aquesta ocasió són 807 exactament de 13 centres i 6 clubs que han pogut participar en els diferents trams. En total han sigut 5 trams a les Terres de l'Ebre, que són a la Ribera, al Baix Ebre i al Montsià.
Molt bé. I després hi ha hagut aquesta feina compartida, lo treballa entre els diferents departaments de la Generalitat que diem, i també les diferents clubs de REM, que sis en total n'han participat? Han participat sis clubs de REM, sí. Realment són cinc trams, que són un que va de l'embarcador de Valeda fins a l'embarcador del club, del club nàutic de Flitsch,
del Meandre, la façana fluvial de Mora, que és del club nàutic de Mora, el tram de Tortosa, que surt des de Tortosa i vas fins a l'embarcador del club de Rem, i el club nàutic d'en Posta, que va de Campredó fins a Enposta, cinc trams, i llavors el de Flits es comparteix amb el de Mora.
Molt bé, clara. I després, l'últim part, perdona, l'embarcador de Valeda, fins als embarcadors dels clubs, correspondria al Chino Chano i al Club Rem Delta, que seria el de Sant Jaume i el de Deltebre, compartirien aquest darrer tram. Sí, i t'anava a dir, la jornada, clar, venent lo lleugut, fan lo rem, però vull dir, no és un esforç físic, és per a xalar, no? Sí, bàsicament és això.
Els nens i nenes s'ho passen molt bé, disfruten molt d'aquesta jornada i també és una forma d'iniciar-se en el REM. Si els agrada, doncs, sabem que tenen aquesta oportunitat. A tots els municipis, doncs, està el Club Nàutic o el Club de REM que els permet fer...
L'esport del REM i jo crec que és una activitat que s'ha de promocionar. De fet, dins del que seria el programa d'esport escolar, que tenim el pla català d'esport a l'escola, però també tenim els jocs esportius escolars que s'organitzen per part dels diferents consells esportius.
Doncs aquest any, com a novetat, s'ha introduït una competició nova de REM que vol dinamitzar justament això. Dins dels clubs de REM, és una lliga de REM escolar de Terres de l'Ebre, d'aquest any 25-26, on participin, de moment...
quatre clubs, que és el d'Amposta, el Rem Delta, la Ràpita i Tortosa, i volen donar a conèixer, dinamitzar aquestes competicions de rem dintre dels joves del nostre territori. Clar, perquè aquesta lliga no existia, no? No, no existia. És nova d'aquest any. Molt bé. Els consells esportius del Baix Ebre, juntament amb el del Montsià i el de la Ribera, s'han posat d'acord per poder dinamitzar aquestes lligues, més que res perquè així els joves no cal que es desplacin molt a lluny, com actualment
per poder competir, sinó que entre ells ja poden fer una lliga escolar. És una activitat molt interessant. Clar, perquè Montse t'anava a dir que els clubs estan aquí, existixen aquí, però clar, per a competir van ser desplacents i no faltava, no?, aquesta lligada aquí de les Terres de l'Ebre, perquè l'esport, vull dir, se practica al final aquí. L'esport se practica als diferents clubs, la veritat és que tenim joves amb un nivell molt elevat,
Tenim molts joves que estan actualment a Banyoles, al centre de tecnificació de REM, però feia falta aquesta petita lliga de REM escolar que entre ells poguessin dinamitzar-se, poguessin competir per participar en les competicions, perquè moltes vegades les famílies no poden permetre desplazar-se a Banyoles o a Cantàbria o a Galícia que hi ha una competició de REM. Evidentment, vull dir, era una cosa totalment necessària i mira que ha sortit enguany i bé que va, Montse.
I tornant una miqueta a lo riu ens mou, claro, esteu fomentant aquí, se fomenten valors esportius, perquè és l'esport, però també de respecte pel nostre territori, pel nostre medi ambient. Sí, la veritat és que a través del REM, doncs, justament les embarcacions són les embarcacions on participen entre 6 i 8 alumnes i es fomenta el treball en equip, perquè està clar que si no renem mem tots a una, doncs no arribarem...
a l'embarcadero, i crec que és important que els joves, a través de l'esport, puguin ells mateixos viure l'experiència del treball en equip, de la solidaritat, però també, com dius tu, de respectar l'entorn, de conèixer-lo, de saber on vivim i de poder estimar-lo. És que és això de conèixer-lo, que és el que dius abans, és el nostre riu, el que tenim al costat, però que moltes vegades...
Desconeixem moltes coses. El que has dit ara del seu naixement, clar, jo això tampoc ho sabia. Jo tampoc. La veritat és que m'he estat mirant el dossier i em va sorprendre moltíssim perquè tota la vida convençuda que neixia a Reynosa. I no, resulta que...
Si mires el mapa, realment està bastant a la frontera de Cantàbria. Vull dir, vull dir, molt interessant en este sentit, tant acadèmic com esportiu. I, a vos ha sabut, els feedbacks dels alumnes els ha agradat, no?, suposo. Bé, l'altre dia vam fer la presentació a premsa.
I el que apareix al final és que tots estan molt contents, tots tenen moltes ganes de repetir-ho i en algunes ocasions també som coneixedors que alguns dels nens que participen en aquesta activitat després s'han volgut apuntar als diferents clubs de REM per poder...
realitzar l'activitat com una activitat extraescolar. La veritat és que la valoració és positiva des de tots els punts de vista. Clar, és que això sí, incentiva després que practiquen l'esport de remes millor impossible, no? Sí, la veritat és que sí.
I Montse, aquesta és la tercera edició, entenc que se farà, se continuarà fent en els cursos propers? Esperem que sí. Nosaltres posarem tota la nostra part des d'esports i estic segura que la resta de departaments també estaran molt contents de sumar-s'hi i de formar aquest equip perquè poguéssim permetre als nens i als nois i als noies conèixer el riu, poder-lo disfrutar i passar una jornada com la que estan passant actualment, perquè són diferents...
jornades, evidentment no es fa tot el mateix dia, i cada club de rem o club nàutic es posa d'acord amb els centres escolars per acordar el dia fins al seu calendari escolar, que els hi vagi millor, dins de l'horari escolar, a més, poder fer el trasllat adequadament amb els autobusos fins als diferents jocs de sortida i la recollida des de les embarcacions. Molt bé. I se mantindrà, de moment, primer de l'ESO?
Doncs suposo que sí. La veritat és que l'experiència que almenys ens ha arribat per part dels diferents clubs és que és molt positiva, perquè a primer dia ja han fet un pas més i els nens ho viuen d'una altra manera. També és veritat que el volum et permet una mica més focalitzar-te i que els nois formin part d'aquesta educació, del temari, i la veritat és que l'experiència, ens han comentat, que ha sigut molt positiva.
Molt bé, perquè ara t'anava a dir, estava pensant, claro, tu al riu veus que pots anar a fer caiac, per exemple, però és molt diferent i és un esport, és l'esport que es fa aquí, el REM, que és una cosa que sí, qui no practica l'esport tampoc ho coneix, Montse, i al final és un projecte que contribueix, el que diem abans, a crear un vincle o a reforçar-lo entre educació, cultura i esport.
Sí, la veritat és que amb aquests diferents àmbits els nois practiquen el REM. De totes maneres, ja se'ls ha explicat també que una cosa seria el REM que tu pots fer amb aquesta embarcació, amb la muleta, amb el lleut, que és amb la seient fixa,
Però després també se'ls explica que tu tens l'esquí, el doble escull, són diferents embarcacions. Aquí, per exemple, el seient ja té mobilitat i se'ls explica tot, tot i que ells la pràctica, evidentment, la fan en una embarcació més gran, una embarcació que té el seient fixe, sobretot també per promoure aquest valor del treball en equip, perquè puguem dinamitzar-ho i puguem viure'l. També és molt més divertit, suposo, amb una barca, amb vuit companys.
Clar, no és el mateix que l'esta jornada de los riuens, que és per a conèixer la suar, però també per a xalau, que després la competició que fan els que practiquen REM, però que al final també si tenen l'explicació de tot l'esport, de les diferents embarcacions i les diferents opcions que hi ha de REM, això també és interessant. Sí, és molt interessant. La veritat és que jo tampoc no ho coneixia, sabia que hi havia diferents embarcacions, els noms, i en ell se'ls explica a tots, els exposa...
Evidentment, suposo que quan aniran ja al grup de REM, per a practicar realment el REM, allà ja podran provar les diferents embarcacions, però com a activitat adreçada a alumnes que, en principi, no són experts del REM, és una activitat que jo crec que amb el llaúdia és l'embarcació ideal per a poder-la realitzar.
Doncs perfecte, Montse, així ja tenim claríssim aquestes jornades que fomenten l'esport i l'educació i la cultura, la nostra cultura, los riuens mou i també el que hemos avançat de la nova lliga d'aquí de Rem de les Terres de l'Ebre. Són dues propostes necessàries molt xules per aquí pel nostre territori que fomenten el nostre riu al final, no Montse? Sí, jo crec que és important que el coneguéssim tots. Sí, i tant.
Doncs no res, Montse, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa i seguirem pendents, vale? Gràcies a vosaltres, bon dia. Doncs Marina, una proposta com los rios ens mou és molt important per conèixer i donar valor al nostre territori, i en concret al nostre riu Ebre. Una proposta interessant, jo també vindria a fer alguna d'aquestes activitats. Moltes gràcies, Cel.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Obrim de nou la nostra secció de mites i llegendes del nostre mar Mediterrani i ens va portant cap al sud. Anem de camí al delta de l'Ibre, però abans fem parada al que era un desert, el desert d'alt fama. Descobrirem alguns misteris que amaga aquesta zona del país Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui descobrim més llegendes, més mites que tenen a veure amb aquest mar nostre i anirem cap a la zona sud, avui. Avui, la setmana vinent, la propera secció, parlarem de la zona sud del país, cap a la zona del delta de l'Ebre, però vaja, ara ho parlarem amb el Joan de Déu Prat. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, encantat de saludar-vos. Doncs amb el Joan de Déu sempre aquí fem aquestes seccions de mites, de llegendes. Per avui, transportar-nos al desert d'Alfama. Joan de Déu, situa'ns. On anem i quins són els misteris d'aquest desert d'Alfama? Doncs mira, segurament és poc conegut per la gent que no és de l'entorn. Coneixem molt millor la...
Costa Brava, el Maresme, etcètera, però dius el desert del fama, té un desert Catalunya i està tocant el mar, doncs sí, entre l'Hospitalet de l'Infant i el Delta de l'Ebre, una vegada ja has passat per sota de Tarragona, bastant més a baix, doncs a partir de l'Hospitalet de l'Infant fins al Delta, fins al que seria l'Ampolla,
És un lloc que té un vent del nord molt fort, que allà li diuen el mestral. No li diuen la tramuntana, sinó el mestral. És una terra molt aixuta, encara que hi ha arbres, hi ha bosc, però és una terra que dona molt poc. Aleshores era com una frontera natural, i allà hi havia una mica la frontera entre el comptat de Barcelona...
i a l'Àndalus. A l'Àndalus tenia la seva capital a Còrdoba, després tenia ciutats molt importants com Saragossa, Tortuja, que era Tortosa, L'Àrida, que era Lleida, i aquesta era la frontera una mica perquè era un desert, i si vols t'explico algunes coses d'aquest desert. Vinga, sí, sí, i tant, ho podem descobrir, tots els llegendes i qüestions que ens en puguis explicar. Molt bé, doncs en principi és un lloc que per allà ara passa a l'autopista, hi ha ple de rètols de dir el tanto amb el vent...
Jo he passat sovint per allà i has d'anar-ho tant quan bufa el vent perquè el cotxe se te'n pot anar. I, a més a més, hi ha a la costa un fenomen que es diu la Torre Visca, que no se sap exactament, és com un fibro de vent.
A la tarda, ve de sud, el mar es posa de color verd, de cop i volta bufa un vent molt fort, al fons es veuen llampagades, hi ha màneges d'aigua que surten del mar i arriba un vent sec que és com una sensació molt estranya amb aquest color que torna de color verd al mar, molt curiós i evidentment quina vega o els pescadors és perillós.
És una zona que només hi ha un poble, que es diu l'Ammella, i després hi ha l'Ampolla, que era l'antic barri de pescadors del Parelló. Jo, quan era petit, la carretera nacional era terrorífica. Passar pel Parelló era una cosa terrorífica, no només pel vent, sinó pels revolts. I l'Ammella és una població que va ser fundada per valencians. Si més no, això diu la llegenda, que mariners del Grau de València van trobar una cala on el vent bufava de terra a mar,
molt bé, quan els llaguts eren els vaixells mariners per anar a pescar, i amb aquella cala van muntar aquesta població que es diu l'Amella. Per això la gent de l'Amella li diuen els caleros, a la cala, i és molt típic. I després hi ha l'Ampolla, que com et dic és una població del Parelló. Per tant, per indicar-te que era un territori molt hostil, una mica abans hi havia un parell de pobles devastats pels pirates, encara es poden veure algunes runes,
tenim a casa nostra, no cal anar al Carip, algunes poblacions petites, llogarrets, que van ser abandonades pels pirates. I ara és una terra atòmica, perquè allà tenim una central nuclear, i a més a més hi havia l'antiga Almadrava, que ja en parlarem, tota una sèrie d'elements en un lloc que la gent hi va poc. Tu vas a l'Hospitalet de l'Infant, on hi ha Miami Platja, que està molt bé, pots anar a l'Atmella, que és molt interessant,
ja en ple d'urbanitzacions, però era un territori realment hostil i el nom és aquest, el desert del fama. Interessant, interessant, curiós. Expliquem-ne llegendes d'aquesta zona. Comentaves, eh?, l'Almadraves, sabem la del gabarín de les Almadraves, la llegenda del vell marí. Anem-nos a introduir en aquesta qüestió.
Sí, el vell marí és una de les maneres com el nostre país es diu a la foca mediterrània, que també té el nom de foca monjo. És un torpeda de 300 quilos, és una bèstia grossa, ara en queden poquíssimes, a la nostra costa estan exaurides, a l'Ageu encara en queden algunes,
se les perseguia per l'oli, per la pell, i aleshores, diuen la llegenda allà a l'Hospitalet de l'Infant, que Poseidó, aquesta mena de Déu Marí dels grecs, que s'enlliurejava tot el Mediterrani, doncs va agafar l'animal més humil del mar, que és el cavallet de mar, l'hipocam, i el va convertir en aquesta mena de torpeda navegable que s'enfonsa molt profundament, que persegueix rejades i pocs,
i perquè protegís les costes del desert del fama i a prop de l'Hospitalet de l'Infant hi ha la cova aquesta del llop marí que també diu la llegenda que els pescadors sentien com que hi havia alguna mena de monstre que estava per aquestes costes això ja parlem del segle XIX i finalment van intentar caçar aquest monstre i al final va resultar que era la foca monjo la van matar malgrat que ella es va defensar molt
i queda aquesta cova, que es pot anar amb barc, es pot entrar, és un paisatge excepcional, on allà potser queda el fantasma d'aquesta foca, que no sabem si li diuen monjo, perquè també al desert d'Alfama, com que era un lloc molt hostil, es va muntar una ordre de cavallers que precisament es diu de Sant Jordi d'Alfama, i eren aquests cavallers...
mig monjos, mig militars, i potser van agafar el noble, el foc a monjo, d'aquests cavallers. Això ja no se sap, és una suposició. Clar, clar, clar, pot ser, pot ser. I els gabarins de les almadraves, doncs, Joan de Déu, què eren? Les almadraves, l'almadrava és una paraula de dialecte àrab-andalusí, de la península ibèrica, que vol dir indret on es colpeja. Podia ser un lloc de lluita, etcètera. Però fixa't bé, l'almadrava és on es cassen les tonyines.
Les tonyines també és un torper de marí, és el peix més ràpid del mar, són molt grans, de fet a l'Amella tenen la flota pesquera més gran d'anar a capturar tonyines i fins i tot tenen una mena de recinte marí on hi ha tonyines i tu et pots anar a banyar amb elles. Antigament això no es podia fer i llavors es feien aquestes almadraves que eren una xarxa submarina que era un laberint.
de xarxes que conduï a les tonyines fins al final, on allà s'estirava de les xarxes cap a dalt tots els mariners, això ho hem vist en documentals per la tele sovint, i al pujar-los cap a dalt amb els ganxos les agafaven i feien una sangada increïble que fins i tot en Dalí ho havia pintat amb altres almadraves de Catalunya. L'Arraix, que era normalment el cap dels...
L'almadraba també és una paraula àrab que vol dir capità i en aquella època, quan abans el mar encara estava ple de peixos, a l'època que pujaven les tonyines era com l'oest, l'època dels bissons pels indis. La mar s'omplia d'escuma, des de les torres de Talaia es mirava a veure si ja arribaven les tonyines i llavors amb l'almadraba intentava capturar les màximes possibles. Diuen que...
que les tonyines porten, dintre de les llegendes i de les històries marineres, que les tonyines porten bona sort i que un nen nascut en època de les tonyines, o si ha vist una tonyina, portarà bona sort. Bé, històries de pescadors relacionades amb una fertilitat del mar que representaven les tonyines. Curiós, curiós i interessant. També parlem de les cocaves i dels dips. Nosaltres, bé, no sabem bé què són...
Bé, ara ens hem d'anar una mica cap a l'interior, al desert del fama, doncs una mica cap a dalt podríem trobar una població que es diu Prat-Dip. I a Prat-Dip, si tu vas amb aquesta població de la província de Tarragona, doncs et reben ple de rètols amb una mena de gos vampir. Això eren els Dips. I aleshores l'església, que és del 1602, ja hi ha algunes imatges del Dip, també
amb altres edificis. Ara tot el poble està ple perquè ja s'ha posat molt de moda i l'interpreten, però els dips serien com una mena de gos-llop-vampir que a les nits anava a atacar les ovelles i les deixava allà exaurides amb poca sang i la llegenda diu que Violanda Hongria, que va ser dona de Jaume I, quan es va casar amb en Jaume I abans,
van anar cavallers catalans per portar-la cap aquí, i que algun d'ells, doncs, deuria ser inoculat per algun vampir, i aleshores, doncs, va portar aquesta malura dels morts vivents cap al país. Els dips sembla ser que no poden moure el coll esquerre o a dreta, van tots rectes, com el baró Orloc, que era el nom que tenia Dràcula. Així que, quan aneu per allà, aneu al tanto. No és ben bé a la costa,
però si aneu una mica a l'interior es podeu trobar els prats dits. I em preguntaves les cocales, també, oi? Sí, sí. Si anem cap a l'interior, també llavors ens ho pagaríem amb l'Ebre, i aleshores tenim Mirabet, que és una població maquíssima, que us recomano que aneu, que és un meandre de l'Ebre estupendo, llavors ja hi ha un castell dels Templers, d'una altra ordre, no de l'ordre de Sant Jordi del Fama, sinó uns altres...
monjos cavallers que eren els del temple i el temple ja sabeu que va ser perseguit a l'edat mitjana
va haver un decret conforme se'ls va exaurir i allà a Miravet van estar un any resistint a les tropes reials que tenien ordre d'acabar amb aquesta ordre de cavallers. Miravet era una població molt important des d'on es va dissenyar la conquesta de València o Mallorca. Doncs sembla ser que al final van resistir molt de temps i la llegenda diu que alguns d'aquests cavallers al cap de l'ordre es van transformar en cocales, que és una altra manera
de parlar dels corps i que si vas per aquell meandre de l'Ebre doncs a vegades a la nit hi ha els vols sinistres d'unes aus que representen l'esperit d'aquests cavallers que van aguantar un any
la defensa de la seva ordre del temple, que era molt important, i per qüestions polítiques la van acusaurir. Ja veus que han sortit una mica de la costa, però no del riu, que el riu no deixa de ser una part molt important del país. Ja parlarem al proper programa del Delta de l'Ebre. I tant, sí, sí, al proper programa parlarem del Delta de l'Ebre, però en aquest encara podríem comentar el golf de Sant Jordi, el golf de Sant Jordi, una mica els seus fantasmes, i una ciutat perduda, l'Abadòntia.
Sí, doncs mira, el golf de Sant Jordi agafa tot el que és el desert del fama i la punta que surt del delta de l'Ebre. Per tant, tot allò fa una golfada que porta aquest nom. Durant la Primera Guerra Mundial, si tu entraves dintre de les aigües territorials espanyoles, doncs els submarins alemanys no et podien torpidar perquè estaves dintre de les aigües espanyoles.
d'un altre país. Però molts vaixells de mercaderies francesos intentaven anar des del Delta de l'Ebre fins a Tarragona amb línia recta i no haver de fer el cabotatge. Aleshores estaven amb aigües internacionals i els taurons del Kaiser, aquests submarins de la Primera Guerra Mundial alemanys, els torpidejaven. I actualment el golf de Sant Jordi és...
un dels llocs on hi ha més vaixells enfonsats. Els pescadors els diuen ganxos, tenen com uns mapes rudimentaris que diuen ganxos perquè ja es poden enganxar a les xarxes i estripar. Però hi ha moltíssims vaixells enfonsats i, alguna manera especial, la gent de l'Ampolla els van socórrer d'un torped que van llançar als alemanys i van salvar prous mariners perquè l'estat francès
els fes una estàtua commemorativa allà a l'ampolla. Si algú va a l'ampolla, veurà aquesta estàtua de la gent de la població que va defensar, va salvar aquests mariners. Però els que no se salvaven morien i llavors queda una mica la llegenda, la tradició que a vegades els espectres, els fantasmes de tots aquests nàufrags van cap a la costa, encara tenen la inèrcia aquella de sortir de l'aigua i que al tanto si aneu de nit per allà i amb lluna plena
que potser us trobeu aquestes persones fruit que aquell mar va ser un mar de guerra durant bastant de temps. Ho tenim en compte, ho tenim en compte. M'ho vaig apuntant, tot això m'ho vaig apuntant.
sobretot perquè si anem a la platja a l'estiu anem escollint bé les platges. Ara, ara, ara ho has dit. I aquesta ciutat perduda, què dèiem? L'Ebedontia, bé, doncs Estrabó i altres geògrafs antics grecs, quan feien les rutes de cabotatge, anomenaven les poblacions i la geografia que anaven veient. I ara ens hi ha una sèrie de poblacions que ells anotaven amb l'actual costa catalana, amb el seu temps...
dels ibers, i moltes d'elles no s'han trobat, n'hi ha unes quantes i no s'han trobat. I una d'elles és l'Ebedòntia, que coincidiria on està ara el barri Marimeda, que es diu l'Ampolla, del Parelló, però si tu t'hi fixes, al delta de l'Ebre, tot just on hi ha el que es diu la banya, allà es produeixen miratges, que són aquestes refractacions...
amb llocs sorrencs o sobre el mar, on de cop i volta es veuen ciutats o es veuen vaixells o castells i és producte d'una refractació de l'aire. A vegades, des de la banya, aquests miratges coincideixen, això diu la llegenda, que es veu una antiga ciutat,
de columnes com grega, que coincideix amb la població de l'ampolla. Per tant, has d'anar una mica al delta per tornar a retrobar-te aquesta ciutat antiga grega que a Vier i Estrebó comentava que hi havia a la banda sur del nostre país.
Perfecte, doncs a la propera secció anirem cap a la zona del Delta de l'Ebre, cap a la punta de la Banya, cap a tota la punta del Fangar, l'abadia dels Alfacs, tot el que té a veure amb aquesta zona del Delta de l'Ebre. Avui ens hem quedat en aquest desert d'Alfama i la veritat és que ha sigut molt interessant, com són sempre aquestes seccions de mites, de llegendes del nostre Mediterrani. Joan de Déu, Prats, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una setmana més i ens trobem a la propera. Fins la propera, gràcies.
No veus que estem bé, no hi ha res per què et plorar. Jo també avui m'he sentit molt sol. I tot l'he vist fosc, mort i desastros. Si tu rius, jo riuré i tots dos podrem deixar.
Fins demà!
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 6 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat. Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiador, aerotèrmia, terra rabiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.exe, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona sancionarà fomento per incompliment del contracte de la brossa. D'entrada, l'antiga concessionària ja ha rebut una proposta de sanció per un import de 65.000 euros. Es tracta d'incompliments que es van detectar entre l'1 i el 19 d'octubre. 232 serveis no realitzats, indica el consistori.
A banda d'això, ara s'està també estudiant i analitzant una segona multa per desatenció del servei de recollida de la brossa durant els últims dies i que ha deixat contenidors desbordats i molts veïns caixosos. En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'alcalde Rubén Vinyuales ha tornat a demanar disculpes a la ciutadania i també paciència, ha recordat que la situació canviarà ben aviat.
No ha estat fàcil. I jo aprofito aquesta oportunitat per dir a la ciutadania que gràcies per la paciència i li demanem uns dies més de paciència. Això ja està. Aquestes imatges que hem tingut aquests dies crec que ha estat com el col·lofom final d'una història que...
hauria d'haver acabat fa molt de temps i que ja tenim aquí la solució, que és aquest nou contracte. I sobretot això, agrair la paciència i dir a la ciutadania que calma, perquè això és una nova etapa en la neteja de Tarragona.
A tot això, Esquerra Republicana ha demanat la dimissió de Sònia Horts com a consellera de Neteja. Els republicans consideren que el traspàs d'empreses s'ha fet de manera desastrosa i sense planificació. El portaveu adjunt, Xavi Puig, diu que el que ha passat aquests dies ha estat al colofó a dos anys d'incompetència per part de la consellera Horts i per això n'ha demanat la seva dimissió.
Es queixa que Tarragona hagi quedat sense servei de recollida de la brossa per posar, diu, publicitat als vehicles. I més si hem retingut els vehicles per poder-los posar adhesius publicitaris. És a dir, que s'hagi deixat de prestar el servei de neteja i recollida per tal de posar propaganda...
Això seria molt greu. En tot cas, hi ha una dimissió que és clara per part nostra. Demanem la dimissió de la consellera Sònia Ors perquè creiem que no està capacitada per portar amb eficiència, amb una mínima eficiència i diligència, la gestió d'un servei tan important com és la neteja i el servei de la brossa de la ciutat de Tarragona. Crec que és públic i manifest que això ha estat així.
Per la seva banda, Sònia Horts demana que no es polititzi el tema i demana també respecte per la feina de les treballadores. Considera que la petició d'Esquerra és fruit de les necessitats electorals. Que ja sé que comença la campanya electoral, que això serà un caramell, però ja no serà un caramell tant dolç per l'oposició, perquè el contracte va encarir, perquè el de feina està sortint, perquè...