Title:

Mar, tradicions, pesca i territori

## Resum general del programa **Arran de Mar** d’avui és un recorregut complet per la relació entre el mar i el territori: festes marineres, memòria de la pesca, noves tradicions nadalenques als ports, ciència i *aquicultura*, i el debat sobre com protegir el litoral i la seva biodiversitat. El programa es tanca amb divulgació sobre cetacis al Mediterrani. --- ## 1. Festa del calamar i identitat marinera de Salou ### 1.1. 50 anys de la Festa del Calamar • Entrevista a **Pere Granados**, alcalde de Salou, arran de la **cinquantena Festa del Calamar**. • La festa és definida com **la celebració més antiga de Salou** i un **homenatge a la gent de mar i als pescadors** del municipi. • Tot i que avui ja no hi ha pescadors professionals en actiu, la festa manté viva la memòria d’un **passat pesquer molt important**. > "Per nosaltres suposa rememorar la importància de la gent de la mar... és un patrimoni cultural importantíssim." ### 1.2. Història del port de Salou • Salou és presentat com **el port natural més important de Catalunya** i un dels més destacats del litoral mediterrani de la península. • Referències històriques clau: - Carta de població de **1194** del rei **Alfons II d’Aragó**, dedicada **no a la vila sinó al port de Salou**. - Sortida de **Jaume I** des de Salou cap a la conquesta de Mallorca amb més de 150 naus i 10.000 soldats. • Es destaca la vinculació històrica del municipi amb la mar i el comerç marítim: - Construcció de l’església de **Santa Maria del Mar** per part dels antics *traginers* del mar (*estibadors*), encarregats de la càrrega i descàrrega de mercaderies. - Episodi simbòlic: el **Braç de Santa Tecla** arriba primer al **port de Salou** abans d’anar cap a Constantí. ### 1.3. Turisme, patrimoni i platges • Avui Salou viu sobretot del **turisme de sol i platja**: - **25 cales i platges** d’alta qualitat paisatgística. - Reconeixements populars del diari *20 minutos*: - **Platja Llarga**, escollida millor platja de l’Estat. - **Cala Penya Tallada**, tercera millor platja. • L’alcalde defensa un model que **vagi més enllà de la platja**: - Impuls de la **gastronomia**, l’**esport**, el **shopping**, la **naturalesa** i la **història**. - Recuperació i posada en valor del **patrimoni històric** de Salou com a **producte turístic**. ### 1.4. Concurs de pesca i jornades gastronòmiques del calamar • Eix central de la festa: **concurs de pesca del calamar** durant una setmana: - Participació majoritària de **saluencs i saluenques (99,9%)**. - Les barques surten cada tarda a pescar i tornen cap a les 18 h. • **Gastronomia**: - **Jornades gastronòmiques del calamar** amb la participació dels restaurants de Salou. - Els calamars pescats es poden **degustar** en diferents plats; es menciona el cuiner **Paco** del **Club Nàutic de Salou**. • S’organitza també una **exposició fotogràfica** que repassa **50 anys de festa**, amb un component molt emotiu de memòria dels pescadors i les seves famílies. ### 1.5. Mar, salut i turisme intel·ligent • Es presenta el lema de la festa **«Mar i emoció»**: - El mar com a **font d’emoció, benestar i salut**. - Reivindicació de la **platja com a espai natural saludable**, no només d’oci. • L’alcalde explica la participació de Salou en jornades de **turisme blau** i en programes de **Destinacions Turístiques Intel·ligents**: - Aplicació de **tecnologia i intel·ligència local** per millorar serveis públics. - Objectiu central: **millorar el benestar i la qualitat de vida** de residents i visitants. - Enllaç amb la **sostenibilitat ambiental, econòmica i social**. • Esment d’un rànquing d’una consultora (Llorente y Cuenca / similar) que situa Salou com un dels municipis de l’Estat amb **més benestar per als residents**. --- ## 2. Vida de pescador a l’Escala i canvis al mar ### 2.1. Història familiar i vocació marinera • Entrevista a **Lluís Sureda**, pescador de tota la vida de **l’Escala**, ja jubilat però encara molt vinculat al port. • Forma part d’una **nissaga de pescadors** que arrenca amb l’avi *Curro*; ell és la **tercera generació**, el fill n’és la quarta. • De jove fa **fins a COU** i el pare **li prohibeix acostar-se a la barca** per evitar-li la dureza del ofici: - Als 18 anys insisteix, el pare cedeix a contracor i passa **tres mesos seguits vomitant** cada dia a mar, fins que el cos s’hi adapta. > "O t’entra i és per sempre, o l’odiaràs tota la vida." ### 2.2. Duresa i llibertat de la feina a mar • Descriu la feina de pescador com una barreja d’**eufòria i frustració**, segons l’època. • Valora sobretot: - La **incertesa diària**: mai saps el temps que farà ni el peix que agafaràs. - La **sensació de llibertat i desconnexió** que dona ser al mig del mar. - Contrasta la calma de mar amb els **mals de cap de terra** i de la burocràcia. ### 2.3. Burocràcia i complicacions modernes • Critica l’**augment de tràmits, inspeccions i multes** que carreguen els pescadors: - Paperassa, revisions mèdiques i administratives, exigències constants. - Dificultat de discutir interpretacions de la llei amb inspectors. > "Tothom hauria de ser advocat" per defensar-se i canviar normatives. ### 2.4. Evolució de la pesca de teranyina i de les espècies • El **sistema de pesca de teranyina** gairebé no ha canviat en essència des del segle XIX: - El que ha evolucionat són els **sistemes de llum** i la tecnologia. - Explica l’origen de la **pesca a l’encesa** a partir d’un naufragi prop de Cadaqués i l’ús de torxes que atreien el peix. - Evolució tecnològica: torxes → fogueres amb llenya → carbur → gas propà → bombetes incandescents → actuals **LEDs**. ### 2.5. Canvi en la mida de la sardina i l’anxova • A partir de 2007–2008 detecten un canvi sobtat: - **Disminueix la mida** de la *xava grossa* i la sardina gran. - Ara una sardina “grossa” fa **18 cm**; abans en feia **25 cm**, però tenen la **mateixa edat**. - El problema no és només la pesca, sinó que **els peixos no creixen**. • Explica la teoria de biòlegs (sobretot francesos): - El **plàncton del Mediterrani ha mutat** per l’**augment de temperatura**. - Aquest plàncton **té menys nutrients**, els peixos **engreixen menys** i arriben a adults amb menys talla. • Els pescadors han **augmentat voluntàriament la talla mínima comercial**: - Sardina considerada fèrtil ara a 9 cm, però ells han pujat la talla mínima a **12 cm** per donar marge al recurs. ### 2.6. El relleu generacional a bord • El seu fill estudia mecànica naval a l’Ametlla de Mar i acaba tornant a casa, a la barca. • Per evitar conflictes pare-fill a la mateixa embarcació, la família decideix **fer una segona barca** perquè cadascú tingui el seu projecte. • Remarca la dificultat actual però també l’orgull de **mantenir l’empresa familiar** i haver acabat de pagar el vaixell. ### 2.7. El problema creixent de les tonyines • Lluís vol parlar especialment de les **tonyines** com a gran problema actual: - Assegura que hi ha **moltes més tonyines que fa dècades**, molt per sobre del que diuen els estudis oficials. - Critica que es parli només d’un **19% de recuperació** del recurs, afirma que a la pràctica sembla molt més. • Impactes que denuncia: - Les tonyines **trenquen xarxes**, **espanten el peix** i **devoren** una gran varietat d’espècies: calamars, sèpies, orades, llobarros, fins i tot **cria de tonyina** (canibalisme observat pels francesos). - No tenen **depredadors naturals** al Mediterrani (no hi ha orques ni grans taurons que les controlin). • Avisa d’un possible **desequilibri de la xarxa tròfica**: - Si la població de tonyina segueix augmentant i el peix disponible disminueix, acabaran marxant a buscar aliment a altres zones, deixant un ecosistema empobrit. • Denúncia de la gestió administrativa: - Quotes de captura molt limitades que impedeixen **aprofitar un recurs que és abundant i de valor**. - Propostes del sector per **portar a terra les tonyines mortes accidentalment i destinar-les a beneficència** rebutjades per l’administració. - Els pescadors es veuen obligats a **llençar tonyines mortes al mar**, situació que ell considera èticament inacceptable. --- ## 3. Tradició grega dels *caravaquis* i ports il·luminats ### 3.1. Què són els *caravaquis*? • Secció **«Ai, això no ho sabia»** amb **Carles Obach**, president del **Club Nàutic d’Arenys**. • *Caravaqui* (del grec, escrit *Karavaki*): - Tradició nadalenca grega en què les famílies **il·luminen un vaixell petit** en lloc (o a més) de l’arbre de Nadal. - El vaixell simbolitza la **llum que guia els mariners** cap a **un port segur** i el desig de retorn a casa. - En grec, *karavaki* significa literalment **«barco petit»**. ### 3.2. Adaptació a Arenys de Mar • L’any passat, a proposta d’un membre de la junta (Sebastià Costa), el **Club Nàutic d’Arenys** va crear els primers **caravaquis catalans**: - Diverses embarcacions del club (sobretot de vela, aprofitant el **pal alt**) es decoren amb **llumetes de Nadal**. - Es parla d’uns **10-12 vaixells il·luminats** el primer any, amb previsió de més enguany. • L’efecte visual: - Quan es fa fosc, les llums s’encenen i **ballen sobre l’aigua** amb el vent suau. - El port es converteix en una mena de **pessebre mariner**, molt fotogènic, amb reflexos al mar. ### 3.3. Implicació del port i del poble • Es convida tota la comunitat portuària (altres clubs, varadors, empreses del port) a **sumar-s’hi** per il·luminar conjuntament tot el **Port d’Arenys**. • El mateix **edifici del Club Nàutic** està dissenyat **com una embarcació**: - Noms d’espais amb terminologia nàutica: *portaló*, *sala de mariantes*, etc. - Volen que el club també esdevingui, visualment, **un gran caravaqui**. • Objectiu: fer que el **Port d’Arenys**, a les nits de Nadal, sigui **un espai de passeig lluminós i simbòlic**, on la gent vagi a caminar, fer fotos i viure l’ambient nadalenc a primera línia de mar. ### 3.4. Calendari i extensió de la iniciativa • Els **caravaquis** s’instal·len **després de les regates** de desembre: - Prevista la il·luminació des aproximadament **del 21–22 de desembre fins passats Reis**. • Carles anima a: - Les famílies a **fer caravaquis casolans** (barquetes petites amb llums LED) amb els infants com activitat nadalenca. - La resta de ports de Catalunya (Blanes, Balís, Mataró, Premià, Badalona, Barcelona, etc.) a replicar la iniciativa, fins a imaginar una **«muralla il·luminada»** al llarg de la costa. > "Que els nens catalans facin una barqueta il·luminada, un carabaki… és un desig de salut, pau i alegria." --- ## 4. Dia Mundial de l’Aquicultura i recerca al Delta de l’Ebre ### 4.1. Què és l’IRTA i el programa d’aquicultura? • Des del Delta de l’Ebre, la periodista **Cel Prieto** entrevista **Enric Gisbert**, investigador sènior i director del programa d’**aquicultura de l’IRTA** a la Ràpita. • L’**IRTA** (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries): - Organisme de la Generalitat dedicat a **recerca agroalimentària**. - Treballa tant en **àmbit terrestre** com **aquàtic**, per promoure **aliments saludables** i sistemes de producció sostenibles. • El **programa d’aquicultura** de la Ràpita fa recerca aplicada per **donar servei al sector** i acompanyar-ne el creixement. ### 4.2. Què és l’aquicultura realment? • Gisbert remarca que **no és només “peix en piscifactories”**: - Inclou el cultiu de **peixos** (llobarro, orada, tonyina, truita...), però també de **musclos, ostres, altres mol·luscs, crustacis (llagostins)** i fins i tot **algues**. • Paper clau: - **Més de la meitat del peix que consumim** ja prové de l’aquicultura. - Complementa la pesca, no la substitueix; hi ha espècies que **només arriben per pesca** (rap, gamba roja, lluç), i altres que **es produeixen principalment en cultiu**. ### 4.3. Qualitat del producte: aquicultura vs pesca • Gisbert desmunta la idea que el peix d’aquicultura tingui menys qualitat: - El producte d’aquicultura és **tan bo i saludable** com el salvatge. - En aquicultura es **controla exactament què mengen els animals**, amb pinsos formulats amb ingredients de qualitat. - A mar obert no es controla l’aliment ni la possible acumulació de contaminants. • En tastos, els consumidors **no saben diferenciar** un peix de cultiu d’un de salvatge si no se’ls diu quin és quin. ### 4.4. El Delta de l’Ebre com a zona estratègica • El Delta és un **lloc únic** per a l’aquicultura: - Dues badies principals: **Fangar** i **Alfacs**. - Aigües riques en nutrients per l’aport d’**aigua dolça del riu** i de les llacunes. • Producció significativa: - Uns **3 milions de kg de musclo** anuals, valorats en 6–7 M€. - Prop de **600.000 kg d’ostra**, valorats en 2,7–3 M€. • Importància econòmica: - L’aquicultura genera **valor i llocs de feina al territori**, diversificant l’economia més enllà de l’arròs i els cítrics. ### 4.5. Reptes: canvi climàtic, onades de calor i musclo • El **canvi climàtic** és un dels grans reptes: - Onades de calor marines cada cop **més llargues i intenses**. - Aigües a l’estiu per sobre dels **30 °C** al Delta. • Impactes sobre el **musclo**: - A partir dels 30 °C, el musclo **mor**, fet que obliga a **avançar la collita** a juliol, perdent la temporada plena d’agost. - Es treballa en seleccionar **llavor de musclo més resistent a la calor** per allargar la producció i l’abastiment a restaurants. ### 4.6. Recerca en alimentació i salut dels peixos • En peixos (llobarro, orada, tonyina, etc.) es treballa en: - Dietes que **millorin el creixement** i **augmentin la resistència** a temperatures altes i malalties. - **Medicaments i estratègies de sanitat** per reduir mortalitats. • També hi ha projectes en marxa per **cultivar macroalgues**: - Les algues poden servir per a **aliments funcionals, cosmètica, ingredients proteics**. - El Delta té condicions òptimes (llum, nutrients) per a aquests cultius. ### 4.7. Transferència de coneixement i impacte local • Una de les missions centrals de l’IRTA és la **transferència tecnològica**: - No es tracta només de publicar articles, sinó de **posar el coneixement en mans de les empreses** (musclaires, ostreters, aqüicultors de peix...). - Es dona suport per fer que les empreses siguin **més competitives, resilients i sostenibles**. • Col·laboracions destacades: - Amb **FEPROMODEL** (productors de mol·luscs del Delta) en projectes de selecció de musclo resilient. - Amb **Direcció General de Pesca** en plans d’algues i altres línies. ### 4.8. Jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’Aquicultura • Amb motiu del **Dia Mundial de l’Aquicultura**, l’IRTA Ràpita organitza una **jornada de portes obertes**: - Data: divendres (proper al 30 de novembre), de **11 h fins a les 14 h** aproximadament. - Activitats: - Xerrades divulgatives sobre projectes en curs. - Tallers d’interacció amb investigadors (veure instal·lacions, tocar animals, entendre experiments). - Visita guiada a les instal·lacions i sistemes de cultiu. • Objectius: - Apropar la **ciència a la ciutadania** (escolars, famílies, consumidors). - Fer conèixer un **centre de recerca de referència europea** situat al Delta. --- ## 5. Debat sobre el camí de ronda a Tarragona i la defensa del litoral ### 5.1. El projecte de camí de ronda Rabassada–Sabinosa • Es recupera el tema del **camí de ronda** entre la **platja de la Rabassada** i la **platja de la Savinosa** (Tarragona), a l’entorn de l’antic **preventori**. • Entrevista a **Lluís Gata**, portaveu de **Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona**, entitat que s’oposa al projecte. • Característiques del projecte segons el col·lectiu: - Construcció d’una **pista de 5 metres d’amplada** per a **bicicletes i vianants**, arran de costa, a la franja de servitud marítimo-terrestre. - Reposicionament de la tanca del recinte del preventori **5 metres cap a dins**, alliberant la franja litoral. - Pressupost proper al **milió d’euros** (uns 937.000 €). ### 5.2. La visió de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • L’entitat defensa que l’espai: - És un **indret natural amb gran valor ecològic** i paisatgístic. - Porta **més de 50 anys tancat**, cosa que ha permès la recuperació d’**ecosistemes litorals fràgils**. • Proposta alternativa: - Obrir l’espai a la ciutadania però amb una intervenció **mínima i respectuosa**: - Camí **estret, tipus corriol o sendera**, no un passeig de 5 metres. - Perimetrar els **edificis existents** amb tanca per evitar intrusions. - Protegir la **Pineda** perquè la gent hi pugui passejar sense degradar-la. - A les zones de **duna** i **màquia litoral amb margalló**, usar **pals i sirgues** per delimitar i protegir la vegetació. - A l’interior ja hi ha **una pista existent de 3–4 metres** que podria absorbir el trànsit de bicicletes. ### 5.3. Biodiversitat i incoherències en la gestió • Fruit de la pressió de l’entitat, la Diputació va encarregar **el primer estudi de biodiversitat** de la finca: - S’hi han detectat **rèptils, ratpenats** i **comunitats vegetals d’alt valor**: - Ecosistemes de **duna litoral, roquissars i pinedes**. - Presència d’**endemismes** i espècies vulnerables com l’*alimonium girardianum* (esmentada com a *alimonions i vèrtics*), **enxapadella**, **margalló**, etc. • Lluís denuncia una **contradicció** en les polítiques públiques: - En altres trams (projecte **Greenbelt 26**, des de la **Platja del Miracle** fins a la Rabassada) s’estan **eliminant plantes exòtiques** i recuperant vegetació autòctona. - En canvi, en aquest tram es projecta un **“passeig marítim” que destrueix els mateixos ecosistemes que es vol conservar**. ### 5.4. D’on ve el projecte i quina és la disputa de fons • Històricament, sobre el preventori hi havia projectes com: - **Hotel de 5 estrelles**. - **Hub cultural** que duplicava la superfície construïda. - Propostes de traslladar-hi el **Conservatori** i l’Escola d’Art de la Diputació (ara reorientats cap a la **Tabacalera**). • Sos Costa Daurada planteja un model diferent: - **Desconstruir, derruir i reduir la superfície edificada**. - Preservar un **únic edifici** (o molt pocs) dedicats a: - **Memòria històrica** del preventori. - **Educació ambiental i interpretació** de l’**anella verda blava de Tarragona**. - Convertir el conjunt en una **“escola de natura del litoral”**, mostrant tots els ecosistemes de costa típics del Mediterrani. > "Volem que el preventori sigui el paradigma del que haurien de ser totes les nostres costes." ### 5.5. Tarragona, el mar i el turisme verd • Lluís defensa la idea que **Tarragona viu massa d’esquena al mar** i proposa: - Recuperar **posidonies** i altres praderies marines per frenar la regressió de les platges i el *batrolímar*. - Impulsar una **reserva marina litoral** entre la **Punta del Miracle** i **Altafulla**. - Desenvolupar **turisme verd** basat en natura i biodiversitat, no en noves infraestructures dures. • Referència a l’enderroc del **«mamutret»** de la Platja del Miracle com a exemple de decisió valenta de l’**Ajuntament de Tarragona** i com a model a seguir per al preventori. ### 5.6. Accions i protesta convocada • L’entitat ha fet diverses accions prèvies: - Cadena humana el 2020 entre la **Savinosa** i la **Rabassada** contra l’hotel. - Mobilitzacions contra el **passeig de la Platja Llarga** (6 M€) que finalment es va aturar. • Ara convoquen una **concentració**: - **29 de novembre** (dissabte següent a l’emissió), davant del **Palau de la Diputació de Tarragona**. - Volen traslladar el debat al **lloc on es prenen les decisions**. --- ## 6. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga ### 6.1. Introducció a les Càpsules del Mar • Espai final del programa dedicat a **divulgació sobre cetacis del Mediterrani**, en col·laboració amb **Associació Cetàcia**. • Objectiu: conèixer **espècies, comportaments, zones on viuen** i com **identificar-les i protegir-les**. • Avui: la **Sílvia Juncà** presenta el **cap d’olla negra d’aleta llarga**. ### 6.2. Característiques i identificació • Nom científic: **Globicephala melas**. • Família: **delfínids** → és un **dofí**, tot i la mida. • És el **dofí més gran** que es veu de forma habitual al Mediterrani: - Adults entre **6 i 7 metres de longitud**. • Morfologia: - Cos **totalment negre**, molt fosc. - Excepció: **taca blanca en forma de W invertida** al pit (difícil de veure a mar si no es giren). - Alguns exemplars amb **taques clares darrere l’aleta dorsal**, útils per identificar individus. - **Aleta dorsal**: - Situada **força endavant**, aprox. al mig del cos. - Base **molt ampla**, baixa i falcada enrere. - En animals grans, molt **arrodonida**; és el seu tret més distintiu a la superfície. ### 6.3. Comportament i organització social • Comportament típic: - **Natació lenta i tranquil·la** quan estan a la superfície. - **Grups molt cohesionats**, sovint amb alta interacció social. • Estructura **matrilineal**: - Les **mares** viuen amb les **cries** en grups estables durant molt de temps. - Els **mascles adults** marxen per reproduir-se i tornen a altres grups. • A la superfície es veuen sovint: - Treient el cap per observar l’entorn. - Fent la **“croqueta”** (voltes sobre si mateixos), sobretot els joves. ### 6.4. Alimentació i hàbitat • Dieta principal: - **Cefalòpodes** de fondària (sobretot calamars). - També poden incorporar **peixos**. • Zones on es troben al Mediterrani occidental: - **Conca occidental** en general. - Especialment abundants a: - **Estret de Gibraltar** (on hi ha una població resident molt estudiada). - **Mar d’Alboran** i **Golf de Vera**. - Preferència per **aigües profundes** (> 500 m). • A la zona del Garraf: - Més escassos que el **cap d’olla gris**. - Associats als **canyons submarins** (Foix-Sant Salvador, Berenguera davant del delta del Llobregat). ### 6.5. Temporada i estat de conservació • Són **residents al Mediterrani**, no en surten. • Poden aparèixer **en qualsevol època de l’any**. • La **subpoblació mediterrània** encara no està del tot ben quantificada, però: - La **població de l’estret de Gibraltar** està **en perill crític d’extinció**: - Població molt petita. - Tendència a la baixa any rere any. ### 6.6. Amenaces i exemples d’observació • Amenaces principals: - **Interacció amb vaixells** (col·lisions, talls d’hèlix) → s’han vist individus amb marques clares. - Soroll submarí, contaminació, possibles canvis en la disponibilitat de preses. • Curiositat observada per l’Associació Cetàcia: - Primer albirament de **cap d’olla negra** al Garraf el 2022. - En total, una desena d’albiraments entre 2022 i 2023. - S’ha documentat una **interacció molt poc habitual entre cap d’olla negra i cap d’olla gris**: - Els caps d’olla gris **rodejaven i assetjaven** el grup de caps d’olla negres. - Aquests, per protegir-se, formaven **grup molt compacte amb les cries al centre**. - Es creu que hi pot haver **competència per hàbitat i aliment** entre les dues espècies. ### 6.7. Bones pràctiques quan els veiem • Es recorda l’obligació de respectar el **Reial Decret de protecció de cetacis**: - Acostar-s’hi **a baixa velocitat** i mai tallant-los la trajectòria. - Mantenir una **distància prudent**, no encerclar-los ni interposar-se en el seu camí. - Evitar canvis bruscos de rumb o soroll excessiu. > "Si trobem un grup de cetacis que està tranquil, el que no podem fer és acostar-nos-hi de cop a gran velocitat." --- ## 7. Bloc informatiu Tarragona (entre hores) Al mig del programa s’emet un breu **butlletí informatiu** de Tarragona Ràdio amb temes destacats de ciutat i Camp de Tarragona: • **Accident de trànsit** greu davant l’Hospital Joan XXIII amb diversos ferits, dos de gravetat. • Noves actuacions del projecte **Greenbelt 26**: - Reordenació d’accessos al **Pont del Diable** i millora de camins entorn l’aqüeducte. - Inversió de **4,2 M€** en espais naturals, qualificada d’«històrica» pel conseller de Medi Ambient. • **Protesta veïnal** al primer tram de la **Rambla Nova** de Tarragona (zona Balcó del Mediterrani): - Reclamació perquè es **recuperi el trànsit rodat**, almenys per a taxis i accessos de gent gran. - Crítica a l’augment de terrasses i a la difícil accessibilitat per als veïns. • Dades sobre **ús lingüístic al Camp de Tarragona**: - Ja hi ha **més habitants que usen el castellà que el català** com a llengua habitual. - El percentatge d’ús exclusiu del català baixa del 40,4% al voltant del 38% en 5 anys. --- ## 8. Tancament del programa • La presentadora resumeix mentalment els temes tractats: - Festa del calamar a Salou i patrimoni mariner. - Vida i canvis en la pesca a l’Escala. - Tradició dels **caravaquis** i la il·luminació de ports per Nadal. - Importància de l’**aquicultura** i el paper de l’IRTA al Delta de l’Ebre. - Debat pel **camí de ronda** a Tarragona i defensa del litoral. - Descoberta del **cap d’olla negra d’aleta llarga**. • El programa es clou amb música i la promesa de **tornar l’endemà de 16 a 18 h** a **Arran de Mar**, *l’espai radiofònic més marítim de Catalunya*. --- ## Interlocutors principals • **Marina Pérez-Got** – Locutora / conductora des de **Tarragona Ràdio**. • **Pere Granados** – Alcalde de Salou. • **Lluís Sureda** – Pescador jubilat de l’Escala. • **Carles Obach** – President del Club Nàutic d’Arenys. • **Oriol Leo** – Locutor des de Ràdio Arenys (secció «Ai, això no ho sabia»). • **Cel Prieto** – Periodista de Delta.cat. • **Enric Gisbert** – Investigador i director del programa d’Aquicultura de l’IRTA (La Ràpita). • **Lluís Gata** – Portaveu de **Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona**. • **Sílvia Juncà** – Membre d’**Associació Cetàcia**. --- ## Tags • Aquicultura • Pesca artesanal • Festa del calamar • Salou • Turisme blau • Port de Salou • Ecosistemes litorals • Camí de ronda • Preventori de la Savinosa • Biodiversitat costanera • Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • Delta de l’Ebre • IRTA • Musclo del Delta • Ostra del Delta • Canvi climàtic marí • Teranyina • Sardina • Tonyina • Ports esportius • Caravaquis • Port d’Arenys • Cetacis • Cap d’olla negra • Associació Cetàcia • Tarragona Ràdio • Greenbelt 26 • Rambla Nova • Llengua catalana --- ## Seccions amb temps [Les marques de temps són aproximades, basades en la informació facilitada pel guió.] 1. **Presentació del programa i sumari del dia** • **Inici:** 0 s • **Final:** 82 s • **Títol:** Inici d’Arran de Mar i temes del dia • **Resum:** Presentació de **Arran de Mar**, salutació inicial, hora i data. Es fa un breu repàs dels temes que es tractaran: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou, volta al món, tradició dels caravaquis, Dia Mundial de l’Aquicultura, denúncia de Sos Costa Brava/Costa Daurada pel camí de ronda de Tarragona i secció de pesca a l’Escala. Presentació de l’equip tècnic i emissores participants. 2. **Entrevista: Festa del Calamar i turisme a Salou** • **Inici:** 102 s • **Final:** 821 s • **Títol:** 50 anys de la Festa del Calamar a Salou • **Resum:** Conversa amb l’alcalde **Pere Granados** sobre la **Festa del Calamar**, la seva importància com a festa marinera més antiga del municipi, el record del passat pesquer i la memòria col·lectiva. Es repassa la història del **port de Salou** i el seu rol a la conquesta de Mallorca. Es detallen activitats de la festa: concurs de pesca, jornades gastronòmiques, exposició fotogràfica de 50 anys. L’alcalde vincula mar, salut i turisme, parla de **platges reconegudes**, del model de **turisme intel·ligent i sostenible** i dels programes de destinació turística intel·ligent, tot destacant la millora del benestar dels residents. 3. **Entrevista: Vida i ofici de pescador a l’Escala** • **Inici:** 821 s • **Final:** 2157 s • **Títol:** Una vida a mar: el pescador Lluís Sureda • **Resum:** Retrat humà i professional de **Lluís Sureda**, pescador de l’Escala ja jubilat. Explica la història familiar (des de l’avi *Curro*), la seva entrada tardana a la barca després d’anys d’estudi, i els primers mesos durs marejat cada dia. Descriu la feina de pescador com a dura però amb una gran sensació de llibertat i canvi constant. Critica la **burocràcia creixent** i l’excés de normatives. Detalla l’evolució històrica de la **pesca de teranyina** i del sistema de llums. Analitza el **canvi en la mida de sardines i anxoves** lligat al plàncton i al canvi climàtic, i com el sector s’autoregula augmentant talles mínimes. Parla del **relleu generacional** amb el seu fill i alerta sobre l’**explosió de la població de tonyina** al Mediterrani, les seves conseqüències ecològiques i la mala gestió de les quotes, que obliga a llençar tonyines mortes. 4. **Pausa musical i transició** • **Inici:** 2157 s • **Final:** 2277 s • **Títol:** Interludi musical abans de la secció «Ai, això no ho sabia» • **Resum:** Bloc musical breu que serveix de transició entre la part d’entrevistes sobre pesca i la secció divulgativa sobre tradicions marineres. 5. **Secció «Ai, això no ho sabia»: els caravaquis** • **Inici:** 2277 s • **Final:** 3139 s • **Títol:** Caravaquis: vaixells de llum per Nadal • **Resum:** L’**Oriol Leo** conversa amb **Carles Obach**, president del **Club Nàutic d’Arenys**, sobre la tradició grega dels **caravaquis** (barques il·luminades de Nadal) i la seva adaptació al **Port d’Arenys**. Es defineix el caravaqui com un barquet ple de llums que simbolitza la guia dels mariners cap a un port segur. S’explica com el club va ser pioner a Catalunya il·luminant vaixells de vela al port, creant un «pessebre mariner». Es detallen les dates d’il·luminació (després de les regates, del 21–22 de desembre fins després de Reis), la voluntat d’implicar tot el port i altres ports de la costa, i es convida famílies i nens a fer caravaquis a casa. Es proposa fins i tot que Arran de Mar emeti un programa especial des del port amb els caravaquis encesos. 6. **Tancament primera hora i falques publicitàries** • **Inici:** 3139 s • **Final:** 3591 s • **Títol:** Final de la primera hora i publicitat local • **Resum:** La presentadora clou la **primera hora** del programa, anuncia una breu pausa i la segona hora fins a les 18 h. Tot seguit, s’emeten diverses **falques publicitàries i institucionals** relacionades amb Tarragona: - Pla **Tarragona 26** i nova recollida de residus. - Festival internacional de fotografia **SCAN Tarragona**. - Obres de millora de clavegueram impulsades per **EMATSA**. - Festival de cinema **REC Tarragona**. - Presentació de l’**ICIQ** (Institut Català d’Investigació Química). - Promoció cultural del **Port de Tarragona** i del barri del **Serrallo**. 7. **Butlletí informatiu de Tarragona i Camp de Tarragona** • **Inici:** 3403 s • **Final:** 3591 s • **Títol:** Notícies locals i comarcals de Tarragona • **Resum:** Bloc informatiu amb les principals notícies del dia: greu atropellament davant de l’Hospital Joan XXIII; noves actuacions del projecte **Greenbelt 26** al Pont del Diable; protesta veïnal a la **Rambla Nova** reclamant reobrir el trànsit per atendre les necessitats de la gent gran i millorar accessos; i dades de regressió de l’ús del **català** com a llengua habitual al Camp de Tarragona. 8. **Inici segona hora i sumari** • **Inici:** 3591 s • **Final:** 3628 s • **Títol:** Obertura de la segona hora: aquicultura, camí de ronda i cetacis • **Resum:** S’anuncia el contingut de la segona hora: celebració del **Dia Mundial de l’Aquicultura**, entrevista amb **Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona** sobre el **camí de ronda** de la Rabassada a la Savinosa, i la secció final dedicada a un **cetaci** del Mediterrani. 9. **Entrevista: Aquicultura i recerca a l’IRTA del Delta de l’Ebre** • **Inici:** 3628 s • **Final:** 4670 s • **Títol:** Aquicultura al Delta de l’Ebre: recerca, canvi climàtic i futur • **Resum:** La periodista **Cel Prieto** entrevista **Enric Gisbert** (IRTA) amb motiu del **Dia Mundial de l’Aquicultura**. Es defineix què és l’IRTA i el programa d’aquicultura, s’explica la importància econòmica i alimentària del sector, es desmunten mites sobre la suposada menor qualitat del peix de cultiu i es defensa el seu paper complementari a la pesca tradicional. Es destaca el **Delta de l’Ebre** com a zona estratègica per la producció de **musclo** i **ostra**, es tracta el repte del **canvi climàtic** (onades de calor, mort de musclos a >30 °C) i les línies de recerca actuals: selecció de musclo resistent a la calor, desenvolupament d’**algues cultivades**, millora de dietes per a peixos d’aquicultura i reforç de la transferència tecnològica al sector. Es presenta la **jornada de portes obertes** a l’IRTA Ràpita com a eina de divulgació i aproximació a la ciutadania. 10. **Entrevista: oposició al camí de ronda Rabassada–Savinosa** • **Inici:** 4695 s • **Final:** 5993 s • **Títol:** Camí de ronda o passeig marítim? El debat del preventori de la Savinosa • **Resum:** La conductora entrevista **Lluís Gata**, de **Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona**, sobre el projecte de camí de ronda entre la **Rabassada** i la **Savinosa**. Gata qualifica el projecte de **pista de 5 metres d’amplada** més pròpia d’un passeig marítim que no d’un camí de ronda tradicional. Recorda la història recent del preventori (projectes d’hotel de 5 estrelles, hub cultural, possible trasllat del conservatori i l’escola d’art) i la campanya del col·lectiu per aturar-los. Explica l’alt **valor ecològic** de la finca, els resultats d’un estudi de biodiversitat, i la presència d’ecosistemes litorals fràgils. Proposa una alternativa: mínima edificació, centre d’interpretació i escola de natura, camins estrets i delimitació amb pals i sirga en zones sensibles. Es denuncia la incoherència amb altres projectes de renaturalització, es reivindica un nou model de **turisme verd** i es convoca una **protesta** davant la Diputació el dia 29. 11. **Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga** • **Inici:** 6092 s • **Final:** 6698 s • **Títol:** Cap d’olla negra d’aleta llarga: el dofí gegant del Mediterrani • **Resum:** En una nova **Càpsula del Mar**, la Sílvia Juncà (Associació Cetàcia) presenta el **cap d’olla negra d’aleta llarga** (*Globicephala melas*). Es descriuen les característiques físiques (gran mida, color negre, taca blanca al pit, aleta dorsal baixa i arrodonida endavant), la seva estructura social matrilineal, el comportament a mar (grups compactes, natació lenta, jocs a superfície), la dieta (calamars de fondària i peix) i les àrees on se’l troba (Estret de Gibraltar, Mar d’Alboran, zones profundes amb canyons submarins, inclòs el Garraf). S’explica que la població de l’estret està en **perill crític**. Es relata una observació inusual d’interacció entre caps d’olla negres i grisos, amb el gris assetjant i el negre protegint cries al centre del grup. Es recorden les **normes de navegació responsable** amb cetacis segons el Reial Decret vigent. 12. **Tancament del programa** • **Inici:** 6698 s • **Final:** 6726 s • **Títol:** Comiat i avanç del proper Arran de Mar • **Resum:** La presentadora tanca el programa resumint implícitament el caràcter marítim de tots els continguts del dia (festa del calamar, pesca, ports, aquicultura, litoral, cetacis). Agraeix l’audiència, recorda l’horari habitual (**de dilluns a divendres, de 16 a 18 h**) i convida els oients a retrobar-se l’endemà a **Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya**. --- *Nota: Les referències específiques del glossari (com **Tarragona Ràdio**, **Port de Tarragona**, **Serrallo**, **Ajuntament de Tarragona**, etc.) s’han utilitzat només quan apareixen o són rellevants al contingut de l’episodi.*

['Aquicultura', 'Pesca artesanal', 'Festa del calamar', 'Salou', 'Turisme blau', 'Port de Salou', 'Camí de ronda', 'Preventori de la Savinosa', 'Tarragona Ràdio', 'Delta de l’Ebre', 'IRTA', 'Musclo del Delta', 'Ostra del Delta', 'Canvi climàtic marí', 'Teranyina', 'Sardina', 'Tonyina', 'Ports esportius', 'Caravaquis', 'Port d’Arenys', 'Cetacis', 'Cap d’olla negra', 'Associació Cetàcia', 'Greenbelt 26', 'Rambla Nova', 'Llengua catalana', 'Serrallo', 'Port de Tarragona']