Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 27 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem parlant de l'actualitat. Anirem fins a Salou per celebrar els 50 anys de la festa del calamar. Què ho estan fent aquests dies? Farem la volta al món, però no en 80 dies...
Sabrem què és els caravaquis. Celebrarem el Dia Mundial de l'Aquicultura. Coneixerem de primera mà què és allò que denuncien des de Sos Costa Brava, amb l'anunci que s'ha fet del Camí de Ronda a Tarragona. I acabarem el programa d'avui pescant a l'escala. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, els comandaments. Hi ha la Sílvia García, des de Ràdio Delta.cat, la Cel Prieto, des de Ràdio L'Escala, en Sergi Corral, en Carles Monasterio i en Guillem Pérez, des de Canal Blau Ràdio, i l'Oriol Leo, des de Ràdio Arenys, qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Ho tenim tot a punt, així que comencem la ram de mar.
Avui a l'Arran de Mar volem parlar de calamars. Gairebé sempre en parlem anant fins a Arenys de Mar, però canviem de destinació, anem a Salou, ja que aquesta setmana s'està celebrant la cinquantena festa del calamar. Una xifra important, mig segle de celebració. I volem conèixer tots els detalls parlant amb el seu alcalde, Pere Granadors. Molt bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Primer de tot, felicitat, cinquantena edició de la festa del calamar.
Moltes gràcies. Hem de destacar que aquesta festa és la festa més antiga que tenim.
A Salou hi ha una festa molt entranyable per a nosaltres, perquè representa també un homenatge a la gent del mar, als pescadors de Salou del nostre municipi, una col·lectió que fa 50 anys era molt important. Avui no tenim pescadors que fiquen la pesca, però nosaltres amb això rememorem la importància d'aquell moment. Això t'anava a dir, Salou, en si ara mateix no té aquest col·lectiu, però ha sigut un municipi molt important pel que fa a la pesca.
Sí, perquè fa la pesca va ser molt important i per el que va ser també a tota la qüestió relacionada amb el mar, també. Però ja històricament, perquè Saló és el port natural més important de Catalunya, i així va estar reconegut pel rei Alfonso II d'Aragó, que va dictar una carta de població en el mes de juliol del 1194...
i ho dedica al port de Salou, no a la població de Salou. Per tant, el port de Salou era molt important i per això el Jaunet, el rei Jaume Primer, salta de Salou a la conquesta de Mallorca amb més de 150 vaixells, naus i més de 10.000 soldats, perquè les condicions del port natural que feia el cap de Salou eren les millors condicions com a port natural de Catalunya i també del litoral del que és l'estat espanyol, la insula americana.
Que aquesta festa, comentaves, és la més antiga de Salou, hagi arribat a la cinquantena edició, què suposa? Bé, per a nosaltres, ho he dit anteriorment, suposa en primer lloc, rememorar la importància de la gent de la mar, dels pescadors de casa nostra, i evidentment també és un patrimoni cultural importantíssim. No hi ha avui pescadors professionals,
Però sí que és veritat que aquesta festa significa també el concurs del calamar on molts saluenques i participen en el mateix. Per tant, és una recuperació del nostre patrimoni històric. Ara anirem en aquest concurs, però hem de dir que per commemorar aquests 50 anys, la setmana passada ja vau fer alguns actes. Exactament, què és el que s'ha anat fent?
Bé, nosaltres el que fem i farem són diferents actes relacionats amb el tema del calamar i amb el tema de la pesca. Hem de destacar també que a part de les jornades del calamar... T'estàvem perdent una mica la senyal. Estaves dient que havies de destacar de les jornades del calamar?
Sí, no, estàvem comentant que per a nosaltres és molt important aquesta festa, que hi ha el concurs del calamar, en què participen molts saloenques i saloenques en el mateix, que també hi ha les jornades gastronòmiques en què els xefs dels diferents restaurants de Salou participen i fan també d'una degustació, uns plats específics amb el calamar, que és l'edemà principal, i...
Un important que tindrem durant aquests dies és una exposició que comença des de fa 50 anys fins a arribar al moment actual del que ha estat la festa del calamar, aquests 50 anys que tenim, que Déu-n'hi-do, ja són molts anys, és mig segle. Per tant, són moltes activitats les que tindrem al voltant de la festa del calamar i d'aquest 50è aniversari d'aquesta magnífica festa.
Aquesta exposició entenem que és fotogràfic, és un recull fotogràfic d'aquests 50 anys.
Efectivament, ja hi ha molta gent que podrà reconèixer persones que avui, malauradament, no es troben amb vosaltres, però que sempre passen en el nostre record i en els nostres cors, i per tant serà també una exposició emotiva i molt entranyada per als pescadors i els seus descendants. I suposo que també es deu poder veure el que comentàvem al principi, la importància de Salou com a municipi mariner i la importància que tenia la pesca fa anys enrere.
Sí, efectivament, i tot això ve determinat perquè s'ha de ser el port natural, com he dit, més important de Catalunya i el més important del litoral mediterrani de la península ibèrica. De fet, per exemple, l'església de Santa Maria del Mar, per a mi, té un pla amb el que és la catedral del mar de Barcelona, perquè aquesta església la van fer, la van fomentar per construir, i van construir els que eren els, diguem-ne, els...
d'aquella època que eren els traginers actuals, no? És a dir, els esquivadors, que jo heu dit. És a dir, les persones que tenien la càrrega-descarga de les mercaderies que arribaven al port de Saló. Per tant, tenim una història molt arrelada amb el que és el tema de...
Si tarragonines, si em permet, el braç de Santa Tecla no arriba al port de Tarragona, arriba al port de Salou i del port de Salou se'n va cap a Constantí. Per tant, imagineu-vos vosaltres el que significa això en quant al tema de la importància del port de Salou i la relació de Salou amb la mar.
És molt important, i de fet ara potser no hi ha tanta importància marinera, però sí que té molta importància, sobretot pel turisme i per l'atracció turística, perquè la majoria de persones que visiten Salou, especialment els mesos d'estiu, venen principalment per les seves platges.
Sí, efectivament. En total, 25 cales i platges d'una bellesa extraordinària mediterrània. De fet, aquest any, en el segon diari més llegit a l'estat espanyol, que és 20 minutos, hem estat escollits com la millor platja d'Espanya, que és la platja llarga, i hem col·locat, fins i tot, perquè això va ser una votació popular, s'ha col·locat també el que és la cala penya tallada com la tercera millor platja
d'Espanya. Per tant, jo crec que estem en un joc molt important que significa aquest reconeixement a les plages de Saló i les cales de Saló que, insisteixo, té una bellesa taxacística extraordinària.
el que és el peixatge mediterrani. Per tant, Salau sí, és veritat, té un gran atractiu en tant que les platges, però a mi m'agrada també dir que la platja no és suficient, sinó que hem de dotar de tot el que és una oferta turística complementària, però importantíssima, l'esport, la gastronomia, el shopping, etcètera, etcètera, la natura, la història, ara estem recuperant el nostre patrimoni històric,
i aleshores això també ho transformarà en un producte turístic. Salou és veritat, és una ciutat moderna, és una ciutat molt actual, però tenim una història mil·lenària que no s'ha explicat mai i ara nosaltres sí que la posem a valor. En aquest sentit, també hi ha embarcacions que en el marc d'aquesta festa surten cada tarda i tornen cap a les 6 de la tarda al port.
Sí, efectivament, aquest és el concurs del calamar, que durà una setmana de divendres, i la veritat és que hi ha molta afició a participar-hi, perquè insisteixo, quan surten aquestes barques a pescar el calamar també és la representació de la nostra activitat marinera i la nostra activitat pesquera del seu moment. Entenc que les persones que surten són saluencs i saluenques, que no ve gent de fora, no? Participen a això?
Sí, efectivament, el 99,9% de salou, són homes i dones de salou. I després ve el més important, i és que els calamars que pesquen es poden degustar.
Sí, la veritat és que sí. I a més a més, Paco, del que és la terrassa del Club Nàutic, aquest restaurant, ell, que participa també d'aquest concurs, fa uns plats extraordinaris. Però, a banda d'això, hi ha aquesta oferta gastronòmica per tots els restaurants de Salou que podran degustar aquestes jornades al Calamar, que és un...
i aprofito per invitar tothom a la que vingui a degustar el calamar de salou. Ens quedem amb aquesta invitació i amb aquestes jornades gastronòmiques que estan ambientades en el calamar referent a la festa. Una última cosa que volia comentar és el lema que m'ha semblat bastant bonic, m'ha criat bastant l'atenció, que és mar i emoció. Exactament, és que la mar genera emoció.
O sigui, la natura genera emoció, genera benestar, genera el sentir-te bé, i això és el que comporta el mar. El mar, a vegades ens oblidem, veiem la muntanya com una qüestió de natura, i no, el mar i la platja són espais naturals, a més a més amb un afegit, i és que són saludables. Per tant, a mi m'agrada dir molt que quan comença el turisme, el turisme comença com un element de salut, és a dir, la gent ara va als païs a...
d'agafar el sol, la vitamina D, l'ajuda de la mar, etc. I, per tant, el mar i la platja són espais naturals saludables. Comentava abans la importància aquesta que li dona que el turisme no sigui només platja, que vagi més enllà, precisament ha estat a unes jornades de turisme blau que té molta relació amb mar i en fer més activitats que està aprenent el sol a la platja.
Sí, efectivament, jo he participat en una taula en la que el tema era la intel·ligència local aplicada als municipis de Costa i han explicat quin és el model de Salou, tot allò que nosaltres venim executant respecte a la intel·ligència, a la millora dels serveis, perquè això serveix i va molt bé per millorar
l'eficiència dels serveis públics afectant les administracions públiques, però sobretot amb un objectiu que és millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones. Per tant, els nostres residents i també els nostres visitants. Suposo que aquesta aplicació de la intel·ligència anirà a més a mesura que passin els anys veient com es desenvolupen les coses.
Sí, efectivament, hem de tenir en compte que Salou participa en un programa de desenvolupament que es diu Destinos turísticos inteligentes, però hem de afegir que no és només això, sinó que és també la sostenibilitat medioambiental, la sostenibilitat econòmica
I sobretot, molt important, és la sostenibilitat social. I és en el focus aquest que he dit anteriorment que sembla mirar que la nostra activitat turística, la nostra economia, serveixi per millorar la qualitat de vida i el benestar de les residències. De fet, l'any 2024 hi va haver una consultora que es diu Lligó, que va calificar els municipis amb major benestar de l'estat espanyol
Nosaltres som un dels municipis que més benestar les persones que resideixen constantment a l'estat espanyol, a Espanya. I això ens omple d'orgull perquè evidentment veiem que tota la gestió que estem fent des del punt de vista administratiu serveix, insisteixo, per millorar la qualitat de vida de les persones.
Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Pere Granados, alcalde de Salou, i ens quedem amb això. Convidem a tothom a participar del que queda d'aquesta festa i de les jornades gastronòmiques. Moltes gràcies a tots per aquesta entrevista, per invitar-me, i sobretot això, invitem a tothom a que vingui a gaudir de Salou i de les seves jornades dedicades al calamari.
No deixem de pescar i ara volem pescar amb un pescador de tota la vida de la Costa Brava, concretament de l'escala, Sergi. Parlar dels curro a l'escala és parlar de tranyines, anchoves, sardines, cata i, sobretot, mar. Tota una generació de pescadors dedicats al peix blau que han passat gran part de la seva vida, si no totes, a mar entre xarxes. Avui el compartirem amb Lluís Sureda. Ell forma part d'aquell grup de pescadors...
ja jubilat, però que cada dia segueixen anant a port. No ho sabem si ve per enyorança, per curiositat, o directament perquè no es poden desenganxar del mar. Lluís, benvingut. Hola, bona tarda. D'aquestes que he dit, quina és? Tot junt, eh? És tot junt. Allà encara que estigui jubilat, només ja tenim les barques de casa i, esclar, hi vas anar allà...
A mirar enyorant-se molta, de veritat. Això és... Encara... Encara penso que em vaig pagar massa aviat, encara tinc ganes. Quants anys fa que no... Ara fa dos anys que no hi vaig. Ara fa dos anys.
Dèiem el Sureda, no?, que era tota una generació de llops de mar, de pescadors... Clar, jo no he posat exactament quina és la teva generació, però tu tens calculat quantes generacions sou les que heu sortit? No, només... A veure, només... És des del meu avi. Des del teu avi. De l'avi Curro, el que era el Curro, doncs.
Ell treballava a la terra, però sense això ho sentit a dir de l'àvia, perquè jo el meu avi no ho vaig conèixer. I que tenia un oncle que tenia una barca i li va fer portar amb ell i llavors li va...
Li va deixar amb ell, no? I llavors ell en els pares, els pares en nosaltres, i nosaltres, jo de moment el fill. Perquè a tu t'hem d'imaginar ja de nen anant en barca, amb la família? El meu és bastant curiós. Jo vaig fer fins a cou. El que era el segon de batxiller d'ara, no?
I, bueno, a mi el pare mai de la vida, mai de la vida m'havia deixat acostar en el barco, mai. Mai, no havia pujat mai en una barca. I, bueno, doncs aquell estiu, clar, ja tenia 18 anys, jo m'anava als estius a treballar amb el meu oncle, amb els oncles Barragans, a l'oficina, o anava, algun estiu vaig estar amb la mare a la bogaderia,
Però, bueno, anava fent aquestes coses. I aquell estiu vaig dir, hosti, jo vull anar a pescar. Que no, que no, que no, que no, i que no, i que no, i que no, i que no. I, bueno, li dic, bueno, doncs anem als oncles, com que tenia l'oncle Pere i l'oncle Jaume, que tots dos tenien barca. I ja que li vaig dir això, diu... Bueno, però va, va, vinga, rondinant, rondinant, i m'hi va voler. Doncs, bueno, vaig estar 3 mesos aquell estiu...
Però cada dia era calma, xixa, calma, que no n'hi havia ni vent, ni res, ni res, però cada dia, cada dia, cada dia, vaig estar vomitant cada dia, 3 mesos. Allò va ser la teràpia de xoc, a partir d'allà? Sí, no ho sé. El que diuen que s'ha de portar, o sigui, això a marge ho veig molta gent que ho ha provat, no? O t'entra, o... Si t'entra és per sempre, i si no... Si no d'allò. És molt difícil, és molt difícil.
Parlem d'aquell estiu. Quin any era allò, aquell estiu que m'estàs dient? Allò era... 80-81. 80-81, clar. 81-81, 81-81. Aleshores, podríem dir que has estat... Tenia 18 anys, jo. Tu tenies 18 anys. I allà han vingut 40 més, pràcticament. Sí, esclar, 62...
Fos 8, eh? 44. 44 anys. Déu-n'hi-do. Clar, fins a cert punt, la feina de pescador no està una mica idealitzada, però tothom, oi, que no sé què, que la gent de mar, etcètera. És idealitzada pels que no van en mar. Pels que no van en mar, no? Perquè d'aquestes flors i violes suposo que ben poques. Hi ha de tot. Vius de tot. Vius de tot, no? Vius de tot en mar.
Èpoques bones que són molt eufòriques, èpoques dolentes que ho cremaries tot, èpoques normals, vull dir, però...
Jo sempre dic que és el bo que té, això d'anar a mar. Primer, que cada dia és una cosa diferent. No saps mai ni el que agafaràs, ni el temps que et trobaràs, ni res. No és com això de venir aquí a l'oficina, anar a una oficina cada dia i ja saps el que tindràs i ja saps el que te toca avui. Allà és... A part que cada dia és diferent, és una sensació de...
de llibertat. Jo a vegades explico que sempre tens mals de caps i tota la punyeta, però quan tens molt de mals de caps, quan estàs més tranquil·la és quan ets a l'aigua. Ets allà, si encara que estàs allà navegant i a vegades tot sols, ets a ningú al costat,
obres el pont, treus el cap, et sentes allò i te se'n va tot, no? No els cotxes a terra i tornes amb els mateixos mal de cap, no? Però que... Ja baixis, no sé, és una cosa que... Per això ja t'ho dic, t'ha d'entrar, si no t'entra no hi ha pas maneres, eh? L'odiaràs més aviat.
I de tots aquests anys, Lluís, què creus que t'has endut de la teva feina? Què és el que t'ha omplert més? Ostres, tot això que t'estic explicant, que ha sigut sempre un d'allòs, el sortir, el sortir en març, l'estar en terra és més complicat, i ara més.
Ara suposo que el nen s'hi troba, quan està més bé es coneix en Marc, quan arriba a terra ja es convenen problemes. Ara ja per la mateixa feina, no? La burocràcia és terrible, que si infeccions, que si això, que si l'altre, que si l'altre, que ara aquest paper, que ara l'altre, que ara el tema de la gent, que sigui vagilar que tothom tingui la revisió feta, que tothom estigui ben embarcat...
etcètera, etcètera, etcètera. Ara és molt més complicat. Abans era molt, molt, molt més senzill. Això ho penses, no? Que sort que no m'ha tocat viure en aquesta època més... No, aquesta època... Jo a vegades ho explico, també, jo dic... Mira, quan vaig acabar el cou... Jo tornaria a anar a pescar, eh? Però quan vaig acabar el cou, hagués fet la carrera de dret i tots aquests polítics i buròcrates que tenim, que vinguin d'un amb un. Que vinguin d'un amb un, perquè hi ha el 90% de vegades que no tenen raó.
Ah, que la llei diu, que la llei diu, però la llei es pot estirar i anunciar moltes vegades. No, és més, a les lleis aquestes hi ha unes coses molt puntuals que no es poden fer, però n'hi ha moltes que són interpretatives dels mateixos inspectors, no?
I no els ho pots discutir, no pots d'allòs... A tots moments tens requeriments, o moltes directament, i que els has de... o els apagues, o els has de recórrer, o així... Això és un gran problema. Però suposo que en terra també deu passar, que tot s'ha posat d'una manera que...
Els pagesos també diuen el mateix. Que tothom hauria de ser advocat. Tothom hauria de ser advocat. Per poder anar i canviar les lleis i tot. Ara si una persona vol arribar al final i canviar aquella normativa que ha de fer, que estàs un dineral, perd un piladores i no sapia què ha de fer, i que fa un professional que de veritat ho vulgui fer i que d'això no. I és complicat, és complicat.
I això de conviure amb els propis canvis de la pesca que hi ha hagut al Castellaventi últimament. Suposo que això ho has anat veient, tu, no? Sí, sí. Com ha canviat tot plegat? El sistema de pesca, no et pensis que ha canviat, eh? El sistema de pesca és curiós. Canviar-te la tecnologia, també. Sí, però és curiós que el mateix sistema que va utilitzar el primer que va fer anar a la trinyina...
Doncs ara es continua fent igual, l'única cosa és que s'ha implementat la tecnologia. Exacte. Però és exactament el mateix. Si comencem pels llums, és tan senzill com el d'allòs. A veure, hi havia un llibre, però que el van escriure cada que és, era sobre la pesca a l'encesa, se deia, i eren els principis de la pesca aquesta. Resulta que un dia va...
va atracar, o sigui, va arrencar un barc per allà a Illa Plana, allà davant de Cadequés, o de terra a Illa Plana, vaja. Allà, i era el vespre, i els habitants de Cadequés van anar a mirar a veure què passava i a veure si els podien ajudar, no? I anaven amb torxes, no? Amb torxes. Clar, bueno, van ajudar amb el que van poder, però algunes prioritats se'm va adonar que el peix...
Amb les torxes s'emplanava, allà se li encén la llumeta i és com comença la pesca, l'encesa. No et vull pas enganyar, però penso que era al principi del 1800. Parlant de dos segles, tres segles enrere. Sí, sí, sí.
I a partir d'aquí, doncs, van començar. Primer van començar a encendre torxes en mar, després van començar amb parrilles, i feien carbó, la llenya, vaja, amb llenya, encenien la llenya, amb parrilles, i feien llum, i allò on ja van evolucionant, no?, des que va arribar el botano... No, primer encara del botano havia el carburo. El carburo, les llums de carburo. Jo no he vist màquines, però no sé ben bé com funcionava.
Els de propano, sí, doncs, que d'allòs no, amb les camisetes i això, es van passar bombetes, i ara de les bombetes ja que estan prohibides, ara les bombetes eren les bombetes incandescent, aquestes de rosca, d'allòs, aquestes ja estan prohibides, i hem de portar leds. I més de saber demà passat què portarem, no? Però... I el peix també ha canviat. I el peix, esclar, evidentment també ha canviat. Peix, sí, ens hem trobat des dels... O sigui, era a voltants...
2007, 2008, o per allà, que va començar a canviar, a canviar tot. La Chava Grossa va... va anar mimant,
La sardina grossa també va anar minvant i va ser quan va començar que tenien peixos més petits, més petits, més curts. Ara has parlat de la mida, que no creix. De mida comercial, però curts. Aquí sempre s'havia viscut del peix gros, de la xava grossa i de la sardina grossa. Anava per la saló, principalment.
Llavors ja, esclar, amb aquests queixos més curts, ja s'ha treballat i molt bé, però ha anat més per fresc. Exacte. Ha anat més per fresc. Hi ha l'alatxa, no?, que també ens diuen que no. L'alatxa... Sí, però... L'alatxa és un peix que sempre havia sigut, però no havia valgut mai cèntims. No havia valgut mai cèntims. Ara fa 14 o 15 anys, o 20, posi 20, que va...
Em van començar a agafar i valia alguna cosa. I va haver-hi temporades que valia molt. I ara hi ha èpoques de l'any que també val. Però ara, per exemple, l'any passat, aquest temps...
valia cèntims i ara no val. A la mateixa època, ara no val. És un peix que té menys... O sigui... Té menys estabilitat que la sardina o l'onxava, doncs, a molt preu. I aquests canvis? A què els aixaques, tu? A coses que els propis pescadors no heu acabat de fer tot bé? A canvis més grossos que no podeu controlar? No, home, jo suposo dir... I per...
Per el que diuen els biòlegs, més aviat els francesos, que ho han estudiat amb més ganes o han tingut més mitjans per estudiar-ho, ara han aquí acostat que s'afegeixin en aquesta teoria d'ells,
Es veu que el plàcton del Mediterràn ha canviat, ha mutat, ha fet una mutació, diuen, diuen, diuen, això no ho saben segur, que ha mutat és segur, però l'estan aixecant en aquesta pujada de temperatura que hi ha hagut, no? I llavors aquest plàcton no porta tant de nutrients. Exacte, i no engreixa tant. I no engreixa tant. I com que els principals menjadors de plàcton són les sardines i les anchoves, o sigui, els petits pelàgics,
A part de tots els altres peixos, però aquests viuen exclusivament del plàcton, doncs aleshores diu que els ha costat més de créixer. Perquè al final deien que va ser la sobrepesca, que era la sobrepesca, que era la sobrepesca... Esclar, vàrem veure que una sardina de les grosses que hi ha ara...
que és petita comparat amb abans. Imagina't, ara una grossa fa 18 centímetres, ara... No, una grossa sí, 18 centímetres, ja dic bé, uns 18 centímetres, i abans en feia 25. Però aquesta de 18 i aquella de 25 tenen la mateixa edat.
M'entens? I la que fa 12 centímetres té la mateixa edat que abans en feia 16. No, això, al final ho hem vist, aquí el que passa és que els peixos no creixen.
diuen ja els biòlegs, és quan els d'aquí ja s'han assimilat amb la teoria francesa. Llavors jo dic, no ho sé, és com allò, els espanyols que no creixíem després de la postguerra. Hi ha d'haver una època de molt i molt de peix, que se va agafar molt i molt de peix, i ara, pot si hi ha sigut una guerra, i ara d'allòs, no? I ara els que venen no creixen tant. Llavors hem d'esperar un parell de generacions més perquè es torni a recuperar. I de fet, de...
de 4 a 5 anys cap aquí, es va vivint, però molt, i molt, i molt, i molt, i molt a poc a poc. Però cada any veiem un pensament, un pensament més gros. De fet, hem apujat la talla, que es contradiu amb el que ens deien, perquè si llavors una sardina era fèrtil als 11 centímetres, ara, com que no creix tant,
és fèrtil a 9 centímetres, i nosaltres ja l'hem posat a 12. Exacte. A veure, per teoria biològica o així, l'hauríem de poder agafar una mica més petit. Però li doneu aquest marge. Sí, sí, sí. I havíem començat, quan era 11, ja havíem tingut problemes, i ara en 12 ja no en tenim. Saps? Problemes, vull dir, perquè a vegades tenia la mida, o no tenia la mida, o així, i ara en 12...
doncs sembla, sembla, sembla que cada vegada tenim menys problemes perquè té més mida, saps?
Parlàvem ara del relleu, podríem dir, biològic, no? O de l'evolució biològica del mateix peix. En quant al relleu, un altre dels temes que sempre toquem, generacional de pescadors, m'has comentat que el teu fill ara continua en Anamar. Com ho veus tu des de pare? No, no, el teu pare ho veig molt bé. Jo sempre vaig dir que ell va...
volia fer mecànic naval, d'allò, es va anar a l'Ammella, i no se n'acabava de sortir, però es va treure els títols que convenien per venir aquí, i va venir aquí ja, amb 16 anys va venir aquí. Que llavors encara, quan ell va anar allà, ell va anar-hi amb 14 anys allà, a l'Ammella. I a 16 anys, doncs mira, ja va dir que volia anar a treballar, i jo sempre ho deia, si no pot estudiar, abans se'n vagi amb una altra banda que vingui cap a casa.
I la veritat que anàvem molt bé, no?, perquè teníem una barqueta i d'això és quan va venir ell, quan ja ens començàvem a barallar, que ell ja...
ja es pensava que en sabia i ja discutia coses d'allò, amb la seva mare van dir, va, ens aliem la mat del cap i fem una altra barca, perquè ell vagi amb una i jo vaig a l'altra. Perquè si no ens matarem, saps? Això són dues feines, independitzar-se a casa i independitzar-se a bar. Sí, sí, sí, saps? Però, bueno, mira, hem passat a empreses i treballes, però, bueno, com més va, més bé ja hem passat...
ja l'hem acabat de pagar, i així, i mira, i anem fent, i anem fent. Lluís, hem xerrat una estona, passat, present i futur, em podríem dir, fins on hem arribat ara. Doncs moltes gràcies per estar aquí a la Randa Mar. No vols parlar dels Tonyines?
Parlem de les tonyines, si vols. Parlem de les tonyines, que tu ja sé que ets una mica... Estàs una mica a favor amb els... Jo no estic una mica a favor. Clar, ara el problema el teniu amb les tonyines. Molt, molt, molt gros. Més de tot el que us pugueu pensar.
A veure, he anat 42 anys en mar. O sigui, algú d'he vist. Però el que he vist aquests últims anys...
No ho havia vist ningú, ni els més antics d'allò, el que està passant amb les toñines, ningú ho havia vist, que n'hi ha tantes i tantes i tantes i tantes i tantes. Diuen, vaig llegir l'altre dia, perquè no expliquen res, aquests, no expliquen res, diu, que gràcies a les mesures que han pres, diu, s'ha recuperat un 19%.
La mare de Déu. Si ho estudiessin de veritat, es posarien les mans al cap. És que passarà una cosa, que aquests peixos, a part d'espantant-se del peix, trencant-se a les xarxes i així, van menjant-se a dinar i jove. Però si van creixent, senyal que tenen per menjar. Si no, la xarxa tròfica no faria igual. Què passarà? Que no et preocupis. Ja l'acabaran. Ja l'acabaran.
No és que l'acabin tot, ni molt menys, però, cony, són tants i tindran poc peix, i què faran? Agafaran i se n'aniran amb una altra banda. També les tonyines no són pas tontes. És que acabaran amb el peix i se n'aniran ells. I aquests peixos estan menjant de tot, eh? S'estan fotent els calamans, les sèpies, les oranes, allubarros... Els francesos, que els estudi més, com ja t'he dit, els han trobat hasta cria de tonyina.
A esta cria de tonyina els hi han trobat a l'estómac, del vorassos que són. No tenen depredadors aquí al Mediterrani. Aquí no hi ha orques, no hi ha taurons, ningú els ataca.
Clar, això és una cosa que haurien de rumiar-ho més, això. O permetre començar a ampliar cupos i ampliar... Exacte, exacte, exacte. Aquests dies estan mirant vídeos italians, els italians estan queixant de lo mateix. És que aquí, si volem menjar tonyina, l'hem de menjar de per tot menys d'aquí de la costa italiana.
Diu, tots els restaurants i tots els supes estan plens de tonyina, però no n'hi ha cap d'italiana, deien, no? Aquí ens passa el mateix. Un peix, que és una riquesa, perquè és una riquesa, i està per fer l'equiparança en terra, està passant el mateix. Varen protegir els pots senglars i va ser un desgavell. Doncs aquí està, però multiplicat,
Perquè penseu que la sardina se reprodueix molt. La tonyina és igual. Té el mateix sistema reproductor que la sardina. Si la sardina deixa anar un millor d'ous, la tonyina deixa anar un millor d'ous. L'imagineu-se. Però la sardina tothom l'ataca. Tots els peixos ataquen la sardina i la xova, sobretot quan són alevins. Però la tonyina no l'ataca ningú. Ojo, eh?
Doncs aviam quina pot ser la solució, si més no, la gestió d'aquest tema. Aquesta és l'altra, que d'allò... Tornem a les administracions, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sempre, sempre. Però que estem, això, nosaltres no en podem vendre cap. Hem proposat de portar-los a terra i que els avellem i vagin per beneficència. Per un orell els hi va entrar i per l'altre els hi va sortir.
O sigui, que són tonyines mortes que agafem, que n'agafem moltes, mortes, perquè nosaltres... Les que són viues són les que te fan forats. Les que agafem són les que s'emboliquen. I llavors te pugen amb el peix, mortes i allòs, i així. O sigui, els atires, mortes. Bueno, això, esclar... Jo dic, hòstia, que sóc pecador, que no sóc pas...
No vaig pas a robar. Són occidentals. No en volem veure ni una. Són occidentals. Però no ho entenen. I això del 19% és molta mentida. Si no n'hi ha 30 vegades més que no hi havia... el dia que van dir que paraven...
Bé, si això és un tema monogràfic o per... O i tant, que és un tema monogràfic. De totes maneres, és un dels altres, dels aspectes a canviar, uns altres dels canvis aquests que parlàvem abans també de tot plegat, i com també la pesca va canviant, evidentment, amb el temps, perquè l'entorn també evoluciona.
Moltes gràcies per ser-hi, per donar-nos aquesta perspectiva del canvi, de les coses que passen, de la teva experiència i tot plegat, i moltes gràcies per ser-hi. Val, igualment. Em vaig despertar al teu costat amb el cap senant, cosina-me'l frona, sense que et vaig sentir.
Jo porto un xandall i no ets quasi mai a fer tant. Todos s'ha presidit que els novos que estem fets l'un per l'altre. L'altre.
és el que m'ha costat saber el teu nom i m'ho i m'ho és el que m'ha costat saber el teu nom
Obrim secció avui a la secció d'Ai, això no ho sabia, sabrem que són els caravaquis. És una tradició grega de Nadal que té molt a veure amb els vaixells i els ports. I des del Nàutic d'Arenys ja fa un parell d'anys que la fomenten. I ara l'Oriol ens explicarà de què va això, oi? Doncs efectivament, Marina, avui, un dia més, tenim aquesta secció del Ai, això no ho sabia, amb el Carles Obac, que és el president del Club Nàutic d'Arenys. Carles, molt bona tarda.
Hola, hola. Molt bona, molt bona tarda. Molt bona tarda, Marina. I una tarda una mica freda, avui. És a dir, amb nosaltres, fred, fred. Bon dia, cel, però fred, fred. Exactament, també és el que toca.
Sí, sí, sí, ja està bé, ja està bé, eh? I tant. Aleshores, avui, doncs, Oriol, doncs, quan estava pensant què puc explicar o què podem explicar des de Randamar, ja no ho sabia, jo crec que el que explicaré avui és que no ho sabia ni n'havia sentit a parlar mai, eh? Doncs, mira, això és...
Sí, sí, he pensat que pels nens, els nens, els avis i les famílies que ens puguin estar escoltant per la tarda, doncs aquests dies de fred, que vénen els Nadals, doncs us explicaré una història que estic convençut, quasi convençut, convençut, convençut, que n'heu sentit pràcticament ningú no ha sentit a parlar mai. És una història, Oriol,
en què hi ha llum, llum, il·lusió, i també il·lusió doble, de la gent i d'un club que estima el bar. I aquest nom es diu...
Carabaqui. Carabaqui. Amb K. K-A-R-A-U-V-A-K-I. Carabaqui. Carabaqui. Carabaqui. El que explicaves ara, Carles, molta gent potser no ha sentit parlar, doncs és el que m'ha passat a mi quan m'has dit, mira, parlarem del Carabaqui, dels Carabaquis. No sé pas què és, m'agradaria, doncs, Carles, que ens ho expliquessis, que ens diguessis què és exactament això dels Carabaquis, que té a veure amb llum i que té a veure amb màgia.
Sí, a veure, ara també es podien preguntar als que ens estan escoltant, han dit Carabaki? Carabaki? I ara us ho explico. A Grècia, és un nom que ve de Grècia, per Nadal moltes famílies no fan només l'arbre.
fan un barquet il·luminat, un barquet que hi posen llumets, i aquest barquet se'n diu Carabaqui. Crec que Carabaqui, crec que havia llegit que vol dir també barco petit. És una barqueta, Oriol, plena de llums, que simbolitza la guia, els mariners, eh? I també a Grècia hi ha molta, molta, molta costa, molts de mariners, eh?
Llavors també és una manera de desitjar-los que tornin, tornin a un port segur, com el nostre, aquestes discussions que hem tingut, un port segur, que tornin com un port segur com Areig. És una tradició molt antiga i molt estimada,
I l'any passat un company de la Junta, el Sebastià, Sebastià Costa, ens ho va proposar i ens va agradar. I aleshores ho vam dir, doncs, ho posarem a Arenxa. I l'any passat va ser el primer carabàquic que vam fer a Arenxa. No sé si vas tenir ocasió de sentir-me a parlar o veure-ho o alguna cosa...
Doncs alguna referència en tinc, però m'agradaria que ens ho expliquessis més bé, Carles, perquè em dius que són vaixells il·luminats, vaixells petits, exactament què és el que feu? Com ho plantegeu, això? Sí, sí, el Carabaqui de Grècia, jo he dit vaixell petit, si el tens a dintre de casa no pot ser un vaixell gran, no?
Però també els ports fan carabac, és a dir, aquestes barques de pesca, que ja són petites i que són mitjanes i grans, doncs també les il·luminen, no? I nosaltres el que vam fer va ser il·luminar embarcacions nostres, que té la gran avantatge de les nostres embarcacions, que moltes embarcacions del club són de vela, i les embarcacions del vela ja saps que necessiten...
Un pal, un pal llarg, llarg, i no es pot tenir fins a 20 metres. Per tant, amb aquest pal llarg ens va molt bé perquè podem posar les llums del Carabaqui amunt, amunt, amunt, amunt. I llavors, l'any passat, el cronàutic d'Arenys...
va ser, si m'he equivocat, doncs algú em disculpi, vam ser pioners a Catalunya i vam crear els primers caravaquis i vam il·luminar el Port de Nenys amb diversos caravaquis, no només un, moltes embarcacions del club s'hi van sumar, potser hi havia 10 o 12 caravaquis, o potser més, i aquest any en seran més encara, doncs cada una amb la seva llum, també la seva decoració, uns feien d'unes coses, feien d'unes altres,
I llavors el port, pels qui van poder estar o van poder veure, era com un petit o era un gran pessebre mariner. Molta gent va venir a fer fotos, inclús un company amb un dron va volar, estupendo. Va ser molt maco, va ser maco. I aleshores el que passa és que quan es fa fosca,
les llums del vaixell s'il·luminen, no? I com que sempre hi ha una mica de ventet, aquest tarlet, doncs les llums ballen damunt de l'aigua, no? I els nens, clar, els nens, i no tant nens, jo mateix baixava i feia el que en dèiem a Quirengs, no sé si ho diuen a altres pobles, el badoc. Mirar-ne, eh? Els nens balaven i feien fotos, eh? I a més a més, clar, el mar fa de mirall. Llavors imagina't per un moment que no, només veus les fotos, eh?
els pals de les embarcacions, sinó ja el reflex sobre el mar, eh? D'acord? I això, doncs, aquest any ho tornarem a fer i esperem que el temps ens acompanyi i, doncs, tornem a tenir els carabaquis dintre el port, que es podrà veure, es podrà
a veure, i alguns o algun dia que surten a fora també es poden veure navegant, d'acord? Això ja en podem parlar més endavant, però en principi la idea és que aquest any hi fiquem més vaixells il·luminats, el club, el club també, volem il·luminar més el club, volem integrar més, com si fos un carabaqui. Per la gent que no ho sap, el nostre club
està construït en forma d'embarcació. Ah, sí? Sí. Inclús els noms de les sales tenen noms d'embarcació, noms de llocs del barco, per exemple.
A l'entrada no en diem la porteria, ni diem el portalón. Portalón. Hi ha un lloc allà a la sala de mariantes. Hi ha tota una sèrie de noms. I si t'hi fiques una miqueta, si tu veus, és com una embarcació amb la proa i és com un barco. I els noms que fem servir són noms d'espais del barco. Per tant, nosaltres el que volem fer aquest any precisament és fer, fer,
Que el Port d'Arenys sigui més maco. No volem que el club sigui més maco que també, però el que volem és que el Port d'Arenys de nit faci goig de veritat. Que la gent que vingui a passejar, que vingui a sopar, que vingui a dir, ostres, quina passada, perquè això no m'ho pensava. El Port d'Arenys il·luminat.
Llavors això, bueno, jo ho dic al club, però està obert, evidentment, que si la gent del Maresport, si la gent dels Quinyats, la gent del Varadó, la gent d'Arsenes del Mau, que vol posar llum, millor que millor perquè farem el fort d'Arenys que sigui alguna cosa diferent dels altres ports. No sé si ho...
Sí, clar. El que estic imaginant jo, Carles, és això, és poder una tarda vespre d'aquests de Nadal o d'aquests dies previs a Nadal poder... Hi ha qui passeja a vegades per una riera, per un carrer, aquests comercials que estan ben il·luminats, doncs això poder-ho fer també al port i estar il·luminat els elements característics del port, que són el nàutic i també els vaixells, aquests carabaquis, per tant, una manera d'acostar també la ciutadania a passejar pel port,
a gaudir de l'ambient nadalenc, de les llums, poder-ho fer al port. Sí, sí. I mira, com si vols fer un d'aquests programes d'Arran, ara no ho sabia, deixo... Quedes més que invitat a fer-ho des del Club Nàutic. En Ràdio Orange hem fet programes des del Club Nàutic. No hi havia cap problema de poder-ho fer un dia al vespre o fer una gravació al vespre amb els carabaquis il·luminats. Seria molt bé.
I tant, sens dubte, perquè és una cosa que jo crec que s'ha de veure, perquè així explicada ens n'hem fet una idea, m'ho estic imaginant, però crec que veure-ho ha de ser molt diferent a que t'ho expliquin.
Sí, per tant, jo diria, també pot ajudar que ara hi hagi algun nen que digui al seu avi, avi, fem un carabaki a casa, aquí una coseta petit o net amb quatre llums leds, doncs podria ser també una manera que els nens, com fan a Grècia, que els nens catalans, els nens que ens escolten, per què no fem una barqueta il·luminada, fem un carabaki, eh?,
I això, doncs, que és un desig de salut, de pau, d'amistat, d'alegria, de Nadals, d'acord? I jo penso que és una aportació que et deia, doncs, quan podem parlar del Carabaqui, doncs, crec que és una cosa que la gent no sabia, i jo penso, doncs, que si aquest Nadal,
quan passegeu pel port d'Arenys, o passeu per la carretera, o passeu pel tren, i mireu el port, doncs veureu un port diferent, un port il·luminat. Veureu les llums dels caravaquis reflectits al mar. I llavors us podeu tancar una miqueta els llucs, els ulls, i fer un desig, i sabeu que és una abraçada.
del Port Segur d'Arenys cap a vosaltres. Perquè el mar, a més a aquestes hores, normalment està calmat i l'únic que desitgem és que, doncs, tinguem unes bones festes, un bon Nadal, i que, potser, doncs, ja aprofito, tot i que estem encara a novembre, doncs, que sigui el primer Nadal d'Ana, ho sabia, doncs, espero que us hagi sorprès dintre del programa el que és el Carabaqui i el que fem, doncs, el Club Nàutic d'Arenys i
I m'agradaria que hem fet Arenys, que Arenys també sigui un...
i nàutica. Només volia dir jo, Oriol. No, no, fantàstic. De fet, és veritat, no ho sabia, això dels carabaquis, aquesta tradició, i penso que és molt bonic importar tradicions d'altres llocs, tradicions que són maques, que són boniques, que són especials, que tenen una simbologia, doncs adoptar-les també i que, en mica en mica, puguin anar creixent i fer-les nostres, perquè no, amb altres tradicions passa, doncs, perquè no, també pot passar.
amb aquesta, que trobo que és una cosa molt bonica i que, a més a més, fa molt Nadal. Això de posar llums ens agrada a tots, a totes les ciutats, a tots els municipis, agrada que hi hagi llums per Nadal i crec que és molt bonic i molt encoratjador. Bé, doncs jo volia acabar, diguéssim que amb això potser acabem el nostre petit viatge d'avui.
I que aquest Nadal... No, aquest Nadal no. És a dir, a partir del dia 21, potser el dia 21... Per tant, nosaltres hem d'esperar acabar les regates perquè, clar, les regates no poden sortir amb els llums, no? Quan acaben les regates, que acaben la setmana del 21 de desembre...
doncs és aquella setmana del 22 de desembre, fins passant Reis i obrant els Carabaquis. Llavors no tenim regates i per tant els Carabaquis poden estar, diguéssim, il·luminats, portant aquest Nadal, com deia, si passeu pel Port d'Arenxa, quan es faci fosc, mireu l'aigua i veureu les llums dels Carabaquis. Ho farem. Ja, eh? I és una nostra manera de celebrar el Nadal diferent, si tu vols, eh? I tant, no?
Doncs ho farem, Carles, ho farem, queda apuntat i serà qüestió de passar pel Port d'Arenys i a veure si s'extén això, perquè ara ens estan sentint a les parts de Catalunya, a veure si això va crear una escola. Digue-li a la Marina que ho vagi passant, que faci referències que tots els clubs, que n'hi ha molts, que molts quedaria molt bé, seria una passada, seria una passada perquè...
que quedaria com la gran muralla il·luminada, una muralla il·luminada de llums dels nostres ports. Imagina't, no?, doncs, Blanes, els ports, Blanes, nosaltres, el Balís, Mataró, Premi Almes, nou, Badalona, ja no dic si el propi Barcelona, entens? Però a Barcelona potser hi ha tanta llum que potser es notaria menys, però bueno.
Ja està bé, ja està bé. Doncs vinga. I tant que sí. Carlos, doncs moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona, per haver-nos explicat què són els caravaquis, i ens retrobem aquí a aquesta secció. Gai, això no ho sabia de la Randa Mar. Moltes gràcies, bona tarda. Gràcies. Doncs ja ho veus, Marina, pots començar a explicar per aquí la zona de Tarragona, i la resta de companys a explicar tots per les vostres zones, pels vostres ports, pel Delta, pel Garraf, per la zona de la Costa Brava, què són els caravaquis, aquestes barques il·luminades que...
Són pioneres aquí a Arenys en la incorporació d'aquesta tradició. Doncs vinga, per què no extenem una mica per tot Catalunya i arran de mar, il·luminar barquets per Nadal? Trobo que seria molt bonic. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por.
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és la mar, jo sóc el mar. I així arribem al punt final d'aquesta primera hora de ram de mar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat Bona tarda, són les 5...
Postpart la Terra Ortega, la Orde Urbana investiga les causes d'un atropellament que ha deixat quatre persones ferides, dues de greus, davant de l'Hospital Joan XXIII. Els fets han tingut lloc abans a les 8 del matí, quan un cotxe ha topat contra una motocicleta i ha perdut el control. El vehicle ha pujat a la vorera i s'han portat per davant els avianants.
Notícia destacada de la jornada, avui que hem conegut noves actuacions en el marc del projecte Greenbelt 26, que enfila la recta final. Es reordenaran i milloraran els accessos al Pont del Diable. Un dels objectius és posar ordre al sistema anàrquic de camins de l'entorn de l'aquaducte romà. El conseller de Medi Ambient de l'Ajuntament, Guillermo García de Castro, diu que suposarà un canvi històric en la millora dels espais naturals de la ciutat. És històric.
Aquí hi ha molts municipis de tot l'estat, però a Tarragona és històric la inversió de 4,2 milions d'euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop sobre la taula. També retirarà massa de pi blanc que se substituirà per alzina, espècie més resilient davant dels incendis.
Mig centenar de veïns i veïnes s'han concentrat davant l'estàtua de Roger de Llúria per demanar que el primer tram de la Rambla Nova recuperi el trànsit rodat. Míxel Pijuan. Després d'11 mesos que l'Ajuntament decidit especificar l'últim tram de la Rambla Nova a Balcó, els veïns mostren el seu rotund malestar amb el consistiment. Alerten de les dificultats d'accés que tenen les persones grans. Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats, estem totalment tancats. A mi em pugen coses a casa i m'he de baixar a buscar el cotxe allà baix perquè no em poden arribar aquí.
A veure, com a molt mínim, l'Ajuntament hauria de deixar passar els taxis. Ara, imagina't que jo em trenco una cama, em donen l'alta de Joan XXIII amb la cama enguixada, com arribo aquí? Jo sóc gran per anar fent la pota coixa.
Els veïns consideren que les decisions que ha pres el govern municipal han menys acabat no sols el dia a dia dels qui viuen a les dones, sinó també de les persones grans. Lamenten que s'estigui privatitzant l'espai amb més espai per a les terrasses. Davant això, demanen que es tinguin en compte les necessitats dels veïns i que se'ls posi en primer lloc.
I al Camp de Tarragona ja hi ha més habitants que utilitzen el castellà que el català com a llengua habitual. El percentatge de població que fa servir exclusivament el català ha baixat més de dos punts a només 5 anys. Ha passat del 40,4% al pràcticament 38%.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Rande Mar. Una segona hora on celebrarem el Dia Mundial de l'Aquicultura. Després coneixerem quines són les reivindicacions...
de Sos, Costa Daurada i Camp de Tarragona, i entendrem millor per què suposen el camí de ronda. I acabarem el programa d'avui coneixent un dels nostres cetacis. Estarem aquí fins a les 6 de la tarda.
Anem ara a fer parada al Delta de l'Ebre per parlar sobre el Dia Mundial de l'Aquicultura. La companya Cel Prieto, des de Delta.cat, en parla amb l'investigador i director del programa d'Aquicultura de l'IRTA-CEL. Simarina, aquest diumenge es celebra el Dia Mundial de l'Aquicultura. Per aquest motiu parlem amb Enric Gisbert, investigador sènior i director del programa d'Aquicultura de l'IRTA. Enric, benvingut a Randemar. Bon dia.
Enric, per ficar-nos en context, per qui no us conegui, com resumaries què és l'IRTA i quin paper té el programa d'aquicultura que dirigeixes? L'IRTA és un institut de recerca en tècniques agroalimentàries, és a dir, depenem de la Generalitat de Catalunya i el que fem és promoure i desenvolupar la producció d'aliments saludables per a la societat, tant sigui de l'àmbit terrestre com de l'àmbit aquàtic.
Molt bé. Tu treballes en aquicultura, no?, des de finals dels anys 90, i ara ets el responsable científic del programa que diem d'Aquiala Ràpida, en concret, no? Com ha canviat el sector i la recerca durant tots aquests anys? És una bona pregunta, Cel. Doncs bé, la recerca no para de fer canviar el sector, perquè, evidentment, el sector, perquè continuï creixent i continuï fent-ho de la manera tan bona que ho està fent, requereix d'inversió...
i requereix de coneixement, i aquest coneixement li dona la recerca. Per tant, cada vegada estem recolzant més el sector, acompanyant-lo en què es pugui adaptar a aquestes condicions canviant del medi natural que trobem, d'arribades a l'efecte climàtic, també millorant-li les dietes perquè els peixos puguin créixer més ràpid, produint medicaments perquè els peixos no es posin malalts, per posar uns petits exemples. Per tant,
L'increment del sector requereix d'una recerca sòlida i consolidada al seu voltant, perquè, evidentment, es nutreix els resultats que aquesta va generant. I, evidentment, la recerca requereix d'un sector per tenir uns objectius clars i aplicats del seu treball. Clar, perquè, Enric, de vegades, quan parlem d'acuicultura, la gent que potser no la coneix tan de prop, aquesta gent potser pensa que només són peixos en piscifactories, però, clar, va molt més enllà.
Ui, l'aquicultura va molt més enllà, de fet, seria el cultiu de qualsevol organisme aquàtic, i quan parlem d'organismes aquàtics, evidentment parlem de peixos, pels que els coneixem, però també estem parlant d'ostres, de catxel, de musclo, estem parlant també de jagostins, i tot estem parlant d'algues, o sigui, l'aquicultura és molt més complexa i molt més,
va molt més enllà que no només el cultiu de peixos com la moixarra, el jubarro o la tonyina que coneixem per les nostres costes. Clar, i té un peix també molt important, no?, el nostre dia a dia que potser no coneixem, ja sigui l'alimentació, l'economia, i per això al final se li dedica un dia mundial que menys, no? Doncs sí, de fet, ara quasi les estadístiques ens diuen que més de la meitat del peix que consumim a les nostres cases
ve de l'aquicultura, ja no ve tant de la pesca tradicional com coneixíem abans. I, per tant, l'aquicultura cada vegada està tenint un pes més important per produir proteïna i aliment de qualitat, saludable i alineat amb aquesta dieta mediterrània que coneixem també aquí en el territori del Delta.
L'aquicultura, com dèiem, pot ajudar a reduir la pressió sobre la pesca tradicional, tal com la coneixem, i fer front també al canvi climàtic, però també té encara alguns reptes pendents, Enric. Sí, l'aquicultura és un complement a la pesca, és a dir, l'aquicultura i la pesca han de coexistir perquè, evidentment, produeixen peixos i organismes aquàtics totalment diferents, és a dir, si volem menjar un dia un bon just,
o un bon rap o una bona gamba roja, necessitem de la pesca. Però si volem menjar una truita, una moixarra, un llobarro o fins i tot tonyina, l'aquicultura pot ser una bona alternativa. Llavors, evidentment, per continuar vestint el consumidor de productes de qualitat, saludables i bons, l'aquicultura ha de continuar creixent, investigant i desenvolupant-se. I, per tant, coses amb les quals es pot treballar actualment l'aquicultura, per exemple...
millorar l'alimentació dels peixos perquè aquests siguin més resistents a les onades de calor que trobem a l'estiu. I cada vegada les nostres aigües a l'estiu es posen més calentes i les ones de calor, que són períodes prollongats de temps d'altes temperatures per fora de lo normal d'aquella temporada, són més llargues. Per tant, els peixos durant aquell temps, per exemple, s'estressen.
I si s'estressen, deixen de menjar. I si deixen de menjar, deixen de créixer. I si deixen de créixer, també es poden posar malalts. Per tant, estem investigant en dietes que facin els animals més tolerants a aquestes altes temperatures, que s'adaptin millor a aquestes temperatures i continuïn creixent i continuïn sent resistents a les malalties. Això seria un exemple. Amb el musclo i l'ostre també hi ha investigacions. És a dir, s'està mirant...
com el musclo es pot adaptar a aquestes elevades temperatures que tenim aquí en el Delta a l'estiu. Potser ja ho sabeu, però quan arriba el juliol, per sobre els 30 graus, el musclo mor. I, per tant, tota l'acollita de musclo que abans es podia fer durant tot l'agost, i els restaurants podien tenir musclo local durant tot l'agost de les madies, doncs s'ha de recollir el juliol, amb el qual canvia una mica l'època de comercialització d'aquest producte. Doncs bé, ara estem treballant dintre de projectes europeus en seleccionar...
llavor de musclo que pugui ser resistent a aquestes elevades temperatures i, per tant, els musclaires puguin allargar una mica més tota la temporada de producció i allargar també la comercialització del mateix musclo, coincidint amb l'època més forta del turisme, que seria el mes d'agost. Per tant, sempre hi ha coses a fer, perquè valoradament el medi va canviant, però també tenim per sort la tecnologia i la recerca per acompanyar en aquests canvis i donar solucions, algunes més ràpides, altres més lentes, però evidentment sempre estem allà.
Sí, això del muscló que comentava és una greu problemàtica que tenim aquí baix. Sí, l'hem comentat alguna vegada i sí. Però, Enric, llavors l'aquicultura no va lligada, diguéssim, a la pèrdua de qualitat del producte que alguna persona es pot pensar que tinc? No, no, tot al contrari. És a dir, el producte d'aquicultura és tan bo i saludable com un producte de pesca salvatge. És a dir, i fins i tot et diré més, moltes vegades en el producte d'aquicultura...
Sabem el que li estem donant als peixos perquè se li donen uns pinços, com a les nostres mascotes de casa donem uns pinços que tenen una composició coneguda, que es fan amb uns ingredients de primera qualitat i, per tant, podem controlar molt bé el que està menjant aquell animal, amb quina qualitat de les aigües l'estem fent engreixar, mentre que a vegades amb un peix salvatge evidentment no podem controlar el que està menjant aquell animal i pot estar acumulant
rarament es pot donar, però es podria donar en algun cas alguns compostos que en el peix d'agricultura no es donin perquè estem controlant exactament el que menja. De fet, hi ha estadístiques i estudis fets que quan a un consumidor li dones un peix de cultiu i a un peix salvatge no te'l saben identificar pel gust. Ara, si tu li dius quin és quin, llavors diuen, ah, prefereixo el salvatge. Però si tu no li dius a priori quin dels dos és i ells el proven...
el nostre gust no està capacitat per identificar un peix salvatge i un peix de cultiu, perquè, evidentment, quasi tenen el mateix gust. Sí que és veritat que els peixos salvatges tenen una mica menys de greix, i això és perquè els peixos salvatges naden més, estan molt més moviment que els peixos de cultiu, i, per tant, aquesta vegada, aquest petit greix
pot canviar una mica més el gust del peix. Per exemple, quan anem a comprar salmó, aquelles vetes blanques que veiem en els muscles de color taronja del salmó, allò és greix. Però això també li dona un gust especial i un gust més bo que el salmó salvatge, que no en té tant de greix, i per tant, a vegades això pot canviar. Però de forma natural, una moixarra i un llobarro ens costarà molt diferenciar si és d'aquicultura o si és salvatge, perquè amb dos tenen la mateixa qualitat i les mateixes propietats nutricionals, també.
I, Enric, per què el Delta de l'Ebre és un lloc tan estratègic per fer recerca aquí en aquicultura? Bé, perquè el Delta és únic. I el Delta és una zona seccional, té unes dues vadies, la del fangar i la dels alfacs, que tenen una qualitat de les aigües molt bona per tot el que és la producció de molús bivalves. I quan dic molús bivalves vull dir ostre i muscle, d'acord?
Aquesta arribada de l'aigua dolça del riu, aquesta aigua arribada de les llacunes, amb tota també la circulació de les corrents marítimes al voltant del delta, fan que en tinguem unes aigües molt riques en nutrients i que afavoreixi aquest creixement de l'ostre i el musclo amb unes condicions immillorables i amb un gust que és excepcional si el podem comparar amb musclo d'altres zones d'Europa. Per posar-te un exemple, l'any passat es van produir prop de 3 milions de tonelades de musclo aquí.
Això són molts musclos, i això té un valor al voltant de 6-7 milions d'euros. Estem produint valor al territori, s'està produint molt musclos, i mateix que amb l'ostre. S'han produït 600.000 quilos d'ostre, amb un valor, que ho estava preguntant aquest matí a companys que treballen en el sector, de prop de 2,7-3 milions d'euros. I, evidentment, l'agricultura, el territori, el delta de l'Ebre, té un valor econòmic molt important, perquè estem creant un producte
amb una identitat pròpia, amb una singularitat per les característiques de la zona i de qualitat del producte que fan que es pregui molt bé en el mercat.
I tota aquesta feina que feu des de l'IRTACLA té un impacte directe en l'activitat que tenim al territori, ja sigui en llocs de feina, la transferència de coneixement que feu a professionals del sector, a les empreses, oportunitats per a gent jove, tot això té un impacte directe aquí al territori, Enric.
Sí, de fet, un dels objectius de l'IRTA és la transferència i no és només generar coneixement per generar-lo i que quedi escrit en papers i llibres, sinó també que aquest coneixement arribi a les empreses i que les empreses el puguin aprofitar per fer-les desenvolupar més ràpid, per fer-les créixer més, per fer-les més competitives...
I aquesta és una de les filosofies de l'IRTA en tots els àmbits, en tots els àmbits del sector agroalimentari, l'àmbit vegetal, l'àmbit animal, l'àmbit aquícola. I, per tant, la nostra recerca va enfocada, sobretot, a promoure...
el desenvolupament de les empreses. I aquí, doncs, en el Delta, la nostra recerca bàsicament està dirigida per acompanyar a tot el sector productor de musclo i d'ostre que hi ha en el territori. En altres zones de Catalunya hi ha altres temes, però en aquest cas, aquí en el Delta, és el musclo i l'ostre. Sí. I ara, en quin projecte mos pots dir que esteu treballant des del programa d'aquicultura?
Uf, estem treballant... Som molt actius, però, per exemple... Un exemple, és el que te l'explicava abans. Ara estem en un projecte europeu d'adaptació al canvi climàtic. I com l'abordem des d'aquí a la ràpida? Doncs l'abordem treballant amb l'Associació de Productors de Molus del Delta, en Fepromodel, amb el qual fem un seguiment de les diferents llavors de musclo que hi es porten i que posen a dintre les bahies. Doncs volem identificar dintre d'aquests diferents...
orígens d'aquestes llavors que ells fan servir, quina és la llavor que s'adapta millor a les condicions més altes que trobarem a l'estiu. I, per tant, que aquesta llavor pugui ser seleccionada per ser els propers pares de les futures llavors que es facin servir en el delta, perquè si podem aconseguir una llavor i entendre que aquella llavor és resistent a les altes temperatures de l'estiu, és a dir, per sobre els 29 o 30 graus,
podrem trobar potser una llavor que s'adapti a aquest estiu tan calent que tenim actualment i, per tant, podríem allargar aquesta temporada de comercialització. Doncs aquest és un dels exemples, produir aquesta llavor adaptada a aquest canvi climàtic, a aquestes altres temperatures, en col·laboració en aquest projecte amb FEPROMODE, aquesta associació de federació de productors de multa vivalda. Aquest seria un exemple, després també estem treballant
amb la Direcció General de Pesca, amb tot el que és el cultiu de macroalgues. És a dir, no només treballem amb bivalves o amb peixos, sinó també intentem treballar amb algues que poden créixer a les nostres aigües i com aquestes algues poden ser una font de proteïna o font de productes químics per a cosmètica, per a aliments funcionals, etc. És una línia que estem tot just arrencant ara, però també el Delta té unes condicions molt bones,
per la qualitat de les aigües i també per tot el sol que rebem durant l'any, perquè creixin els organismes fotosintètics com poden ser les algues. Això és una línia que estem arrencant ara.
que ja comença a haver-hi un cert interès també per les empreses, perquè s'instal·lin a la zona per començar a produir algues. Després ja en tenim una aquí a la Ràpida també, que tot just comença a arrencar ara, que és el Gabrava. O sigui que també és una línia que creiem que és molt prometedora. I en temes d'alimentació, doncs, evidentment, aquí al Delta no tenim producció de peixos com a tal, però, per exemple, a l'Ametlla o a l'Ampotlla tenim granxes de peixos, i tot també el llevant,
i en granges de peixos, i aquí estem treballant en temes de nutrició i alimentació per millorar el creixement d'aquests peixos i fer-los més resistents a enfermedades.
Sí, aquestes són algunes de les coses que esteu treballant ara actualment, que ja n'has dit que ja esteu en molts fronts oberts, que esteu en constant investigació, Enric. I este divendres organitzeu una jornada de portes obertes al centre de l'IRTA de la Ràpita per celebrar el Dia Mundial de l'Aquicultura. Quin és l'objectiu principal d'esta jornada? Doncs mira, l'objectiu principal és apropar una mica a la societat la nostra feina, és a dir...
A vegades, com tu bé deies abans, l'aquicultura és una mica la terme desconeguda. Tothom té com a producte de referència el peix de pesca, però també hi ha un altre pipo de peix, que és el producte d'aquicultura, i és un peix, com dèiem abans, tan bo i tan saludable com el salvatge. Per tant, a vegades aquest desconeixement crea un cert recel·l,
I la nostra funció, a part de generar coneixement, és també apropar la nostra feina a la societat, al ciutadà de carrer, als escolars, a les mares de casa, la gent que va al supermercat a fer la compra, i per tant explicar-los una mica què és l'aquicultura, explicar una mica que la gent conegui de primera mà com es conreuen els peixos i els bivalves i totes les algues, que coneguin també una mica el centre de la ràpida com un pol, com un nucli de generació de coneixement...
que és una vegada també el gran descorregut del territori, perquè en el territori, a part de l'arròs i dels cítrics, també es poden fer moltes altres coses. I aquí tenim un exemple, la producció de vivalves. Estem parlant de quasi 10 milions d'euros a l'any en produir ostra i musclo. I, per tant, el que fem en aquesta jornada de portes obertes és explicar una mica la nostra feina. Hi ha una sèrie de xerrades divulgatives sobre diferents projectes. Després hi ha una activitat més de...
d'interacció amb els investigadors que t'ensenyen el que fan físicament i fins i tot mullant les mans, si cal dir-ho així. I després hi ha una visita a les instal·lacions per també conèixer una mica de primera mà on estan els animals, com es cultiven, com fem experiments amb ells...
Molt bé, ja ho sabem. Este divendres, a partir de les 11 del matí, crec, la jornada de portes obertes a l'IRTA. És una activitat gratuïta, Enric, pot entrar qui vulgui. Està totalment oberta a tothom, només un quan arriba s'ha de registrar i ja està. I després pot caure fins a les dues de tot el matí aquí amb nosaltres fent un munt d'activitats.
Perfecte, i això que diies abans, que es tracta que la gent s'emporta a casa el coneixement que de vegades desconeixem, de dir, ui, l'acocultura, obrir la ment també, el que diies, que la desconeixença de vegades crea recels i que hem d'estar oberts de ment, Enric. I a més també podrem veure un centre de recerca de vanguarda, és a dir, a vegades pensem,
que al Delta no poden haver-hi centres tecnològics de primera línia a nivell europeu, i aquí en tenim un, al costat de casa. Per tant, també és una oportunitat per conèixer un centre que és un referent a Catalunya i també en tot Espanya amb el que és la recerca amb aquicultura. I tant. Enric, moltíssimes gràcies per haver connectat avui en el programa, i no res, que veig molt bé la jornada del divendres, que celebrareu el Dia Mundial de l'Aquicultura. Gràcies, Enric.
Moltes gràcies, Cel. Bon dia. Doncs, Marina, ja sabem com d'important és l'aquicultura per al nostre territori i, en concret, per al Delta de l'Ebre. Molt important pel Delta de l'Ebre de l'aquicultura. Sempre n'estem pendents. Moltes gràcies, Cel.
Fa uns dies en aquest mateix programa parlàvem del camí de ronda que s'ha de començar a fer entre la platja de la Rabassada i la Sabinosa de Tarragona. Un camí per on podran passar bicicletes entre avianants i que no acaba de tenir el suport de tota la ciutadania. Avui volem parlar amb una de les entitats que s'hi ha mostrat en contra i que a més han organitzat una protesta aquest cap de setmana. Parlem de Sos Costa i Camp de Tarragona i en parlem amb un dels seus portaveus, Lluís Gata. Molt bona tarda
Molt bona tarda. Moltes gràcies per poder-nos fer aquesta entrevista. Vosaltres aquest projecte el definiu, literalment, ho llegeixo, com la construcció d'una pista de 5 metres d'amplada. Correcte, totalment d'acord amb el que dius. Per què? A veure...
Nosaltres el que veiem en aquest espai és un espai natural, és un espai a recuperar per la ciutadania. Ha estat molts anys aquest espai tancat i en el qual només hi havia un petit espai entre la tanca que parimetra el Preventori i el Panyassegat. Nosaltres sempre hem volgut que aquest espai...
de passeig, de socialitzar-se davant del mar, es pogués arrenjar d'una manera minimalista, d'una manera harmònica amb l'entorn, pel qual la gent pogués passejar, com hi ha molts indrets del litoral català, en el qual les persones van passejant, per exemple, a l'altre cantó de la platja de Sabinosa tenim un altre morrot on hi ha una sendera, un corriol, al pla de la Marquesa, hi ha
aquests camins en els quals la gent, d'una manera pacífica i tranquil·la, gaudeix d'aquest ecosistema litoral. Nosaltres això ho hem comunicat, ho hem traslladat a la Diputació de Tarragona, que és la propietària del terreny, però ells, en lloc d'escoltar...
la nostra manera particular de visualitzar aquell espai, han presentat, van aprovar un projecte totalment diferent. Aquest projecte, perquè la gent se'n faci una petita imatge mental, és com si fos un passeig que passarà per primera línia de mar, per dir-ho d'alguna manera. Correcte, és a dir, en aquesta zona de servitud, la zona marítima o terrestre de costes, no?,
de costes de l'Estat, és on projecten aquest passeig marítim, aquesta pista de 5 metres d'amplada, en la qual hi haurà una direcció per les bicicletes en un sentit i en un altre i un espai per caminar. Són 5 metres d'amplada que realment en aquest espai no és necessari perquè al final és com un passeig marítim, llavors no és un camí de ronda.
no és un camí de ronda però aquesta espècie de camí de ronda que volen fer sí que és veritat que ja fa temps que es va presentar i vosaltres precisament en el seu moment hi vau presentar alegacions sí, vam presentar alegacions nosaltres portem des de l'any 2020 és a dir que ja ens n'anem a sis anys reunint-nos amb Diputació que és el propietari dels terrenys fent les nostres propostes de recuperació de l'espai de renaturalitzar
perquè no ens oblidem que sis anys enrere hi havia un projecte de construir un hotel de 5 estrelles. Ja vam fer la primera cadena humana l'any 20, justament el novembre. Després vam passar ja a un cap cultural, una mica de memòria històrica, un cap cultural que doblava la superfície urbanitzada, d'uns 16 a uns quasi 30.000 metres quadrats.
I llavors ens va sortir el projecte d'anar a fer aquest passeig. Nosaltres el que considerem és que aquest espai té tanta potencialitat ecològica amb aquests ecosistemes litorals, amb aquest endemisme que és l'alimonions i vèrtics, l'ençupadera, amb el mar Galló, que són molt fregis i molt vulnerables perquè estan davant del mar, on hi ha hagut una urbanització...
i una pressió antròpica molt gran, doncs han passat a ser espais d'interès comunitari, espais que s'han de preservar. Llavors, clar, la preservació, renaturalització, recuperació, va en contra d'un passeig marítim, encara que sigui de sauló, que no sigui de paviment o d'esfal o formigó, perquè es fa a sobre d'aquests espais que estan a primera línia de mar.
aquesta percepció, aquesta visió d'aquest espai, tal com la té Diputació Costes i també l'Ajuntament de Tarragona, a com la veiem nosaltres. Això, però, suposaria eliminar les tanques que hi ha actualment que envolten el que era antigament el preventori? Sí, o sigui, el projecte en si és un retranqueig de 5 metres de la tanca existent ara cap a dins.
Sí que s'allibera tot aquest espai, perquè són uns 700 metres de longitud multiplicat per 5 metres, estem parlant d'uns 3.500 metres quadrats, que s'alliberen perquè fins ara no s'hi podria ser col·lar en aquest espai, però, clar, a costa de les comunitats vegetals que viuen allà. Nosaltres el que els vam dir és, siguem una mica més ambiciosos i aquests diners que aquest projecte no ens oblidem que està dimensionat quasi a arribar a un milió d'euros. Estem parlant d'uns 937.000 euros, d'acord?
Aquesta tanca, que faria separar aquest espai de l'interior, la nostra proposta va ser que sí que és perimetrant els edificis existents, perquè la gent no pogués entrar dins dels edificis. Així alliberaríem més zona, perquè tenim una Pineda a la qual fa molt de temps que ja no es pot socialitzar-se la gent i anar-hi, i la zona...
que toca la platja de la Rebassada, és una zona més sorrent que podríem dir un ecosistema d'unar, que es podria perimetrar amb pals i sirgues. A la zona que toca la Sabinosa tenim una màquia litoral amb margalló que també es podria perimetrar. A més a més, a dintre ja hi ha una pista que té 3-4 metres d'amplada, per la qual allà, si es volgués, podrien circular les bicicletes. Per tant, el que diem nosaltres és, fes més petit...
Aquest passeig, no sigui un passeig, sinó que sigui un camí, un corriol, una sendera, evidentment rectifica aquesta cursa d'obstacles que hi ha ara, que hi ha desnivells, que hi ha roques, treu la tanca, però fes un passeig harmònic, perquè tu passejar davant del mar i que t'apassin d'aquest retre del costat, al final no crec que sigui...
un espai pacificat i de gaudi. A més a més, quan les bicicletes arriben a la Sabinosa, allà s'acaba el passeig, no hi ha continuïtat. Aquest concepte no ens diuen que no, però tampoc ens diuen que sí, i al final s'ha executat aquest concepte de passeig marítim o pista que va en contra de la preservació i recuperació de tot aquest ecosistema electoral.
També ara has parlat de la biodiversitat, d'aquest indret, n'has fet referència unes quantes vegades, quin tipus podem trobar, com és aquesta biodiversitat i per què és tan important? Mira, nosaltres, com a coordinador, una de les coses que sí que vam aconseguir en les negociacions que han tingut bastantes reunions amb Diputació és que es fes per primer cop a l'història que no s'havia fet mai un estudi de biodiversitat de dintre d'aquesta finca, d'aquest morrot.
Perquè no ens oblidem que porta tancat des de finals dels 60, començament des 70. O sigui, porta molts anys tancat, no? Més de 50 anys.
aquests 50 anys ha fet que allí, a part que hi havia nervígors i que els mesobers no eren massa respectuosos amb les comunitats vegetals, no sofressin una pressió antròpica i que, per tant, es poguessin desenvolupar bé. Vam aconseguir que es fes aquest estudi que va durar 4 mesos i es va inventariar el que hi ha. S'han trobat espècies de repenats, de reptils, i aquestes comunitats que, com he dit abans,
de duna, de roquissà, d'allà espanyassegats, que viuen davant del mar i que són únics perquè estan davant del mar, que s'han adaptat en aquestes circumstàncies tan complicades que és viure amb la sal de l'aigua i aquests margallons que estan a la part que toca més a la platja de la Sabinosa. Passagísticament, ecològicament, tenen un gran valor. Perquè, si et fixes molt a tot el que és el nostre litoral,
hi ha molts passejos marítims, amb bancs, amb penots, amb palmeres, que no tenen res a veure amb com és aquest litoral. Per tant, tenim aquesta oportunitat que la Diputació de Tarragona pugui liderar i pugui recuperar espais de manera diferent com s'ha fet fins ara. No té res a veure amb el desenvolupisme dels anys 70, 80, 90 en una sensibilitat amb un
amor a la recuperació i a la biodiversitat, que entenc que és un objectiu de desenvolupament dels ODS, és la biodiversitat. Per tant, si fas aquesta pista de sa olor d'aquesta ampla, d'aquesta longitud, la faràs a sobre d'aquestes comunitats vegetals, que llavors és contradictòria. Per tant, és d'importància... Dintre d'aquests projectes del Green Belt, des de la punta del Miracle fins a la Relassada, està traient plantes exòtiques...
perquè es desenvolupin tots aquests ecosistèmes futurals. En canvi, aquí, en l'antic preventori, et carregues tot allò que estàs defensant a l'altra zona. És molt contradictori. És a dir, nosaltres estem perplexes de com és que ningú, amb una mica de seny, pot entendre que aquesta actuació no contradiu tots els preceptes de preservació que la Unió Europea ens marca.
En aquest sentit, vosaltres heu convocat una protesta que serà dia 29, no?, si no vaig equivocada? Sí, aquest proper dissabte, i a diferència de les dues anteriors, que van ser l'any 20 i l'any 24, aquesta serà, que vam aconseguir perimetrar amb persones ajuntant-nos de les mans des de la Sabinosa Platja fins a la Remassada,
Aquest cop ho volem fer davant del Palau, de la Diputació, perquè és allà on es prenen les decisions i és on s'ha decidit que es faci aquesta barbaritat de passeig marítim a dintre del preventori.
També, ja per anar acabant, hem parlat del preventori, el preventori, com ja has comentat, ha passat per diferents projectes que no s'han arribat a desenvolupar, l'Hotel de Cinc Estrelles, el Hub Cultural, també hi sonava el Conservatori, trasllada al Conservatori a la Diputació allí. Vosaltres, què us agradaria? En una ocasió em vau comentar que volíeu que no es fes pràcticament res, que fos una zona natural, suposo que va per aquí.
Sí, evidentment al final Diputació ha fet marxa enrere, no el portarà al Conservatori, el portarà allà a la Tabacalera, que va ser un dels reclams que vam fer, que no estaven d'acord, com tampoc l'Escola d'Arts, que també el porta a la Tabacalera, estem parlant de la Tabacalera, hi ha 50.000 metres quadrats que tenen molt recorregut per acollir moltes dels projectes del FAB Cultural que havien dissenyat aquí,
No ens oblidem que aquí volíem fer un auditori amb una capacitat de 700 persones, que no faran, i el que nosaltres els hi hem transmès i els he intentat que l'Hipotació de Tarragona s'imprètni de la nostra visió és construir, desenrocar i disminuir la superfície construïda, no incrementar-la,
i que si queda algun edifici que hauria de quedar, doncs un dels objectius és que es recuperi la memòria històrica, que s'expliqui què ha passat al llarg de la història en aquest indret, i algun servei amb barreja cultural i d'educació ambiental, com per exemple podria ser un centre d'interpretació de l'anella verda-blava de Tarragona, una escola de natura, però amb una superfície...
molt, molt petita, construïda. I la resta de la finca seria la mostra de com hauria de ser tot el litoral català amb tots els ecosistemes existents, no? Dunes, regadunes, rupissars, màquia, i que, per tant, les persones que vinguessin en aquesta finca fos realment una escola de natura que veiessin, interpretessin tot el nostre litoral. Aquesta és una missió.
I l'altra visió és un parador, un hotel de 5 estrelles, pistes de 5 metres perquè vagin les bicicletes, antropitzar... A més a més, no hi ha cap estudi que justifiqui la necessitat d'aquest carril bicicleta. No hi ha cap estudi de quin impacte ambiental patiran totes aquestes comunitats vegetals que viuen en aquest indret. No hi ha cap necessitat
perquè es pugui traduir. Per tant, d'on surt aquesta idea? Sí. Entenc que vosaltres també defenseu que les platges de Tarragona en general, ara estem parlant concretament d'aquest indret, però que les platges de Tarragona no perdin el seu valor natural. Sí. Nosaltres creiem que
Si recuperem tot el litoral tarragoní, però no només terra, sinó mar, mar vol dir recuperar els plats de Posidònia, de recuperar els peixos, fomentarem un turisme verd. És a dir, fomentarem aquest litoral de Tarragona des de la punta del Miracle fins a Altafulla. Té un potencial de la Marquesa, platja llarga, Sabinosa, és a dir, tot hauria de ser...
i hauria d'haver un santuari, una reserva marina, per atreure la gent, atreure que vinguessin com a Tarragona referent d'un turisme verd. Però, clar, per fer això, l'hem de revegetar, l'hem de renaturalitzar, no ho podem? És a dir, si hem aconseguit enderrocar un amotret de la Poix del Miracle, no volem un segon amotret aquí ara. Sí, però al final això no seria com una estructura de formigós, seria com un passeig.
Clar. També vam aconseguir aturar el passeig de la platja llarga, que eren 6 milions d'euros, quan la gent ja està passejant per la sorra. Allí t'anaven palmeres, anaven bancs... És a dir, que el concepte de camí de ronda, que aquí a Tarragona, històricament, la toponímia és camí de la costa, això també és una de les coses que volem recuperar, la toponímia, volem un altre paradigma de pensament del que és un camí de la costa, un camí de...
I la pandèmia ja ho va dir, és a dir, un lloc d'esponjament, d'antropització, d'densificació, aquesta paraula densificació, densificar. No, volem un espai que sigui l'orgull dels tarragonins i tarragonines, no? A plaig del Miracle, què volem? Que vagin els cotxes a aparcar? Volem un parc on la gent es vagi a socialitzar?
ens hem d'acostumar que no hem d'arribar en cotxe fins a la platja hem d'aixar el cotxe a una certa distància i hem d'anar a caminar és a dir, volem alliberar una faranja de 100 o 200 metres de litoral on no hi hagi cotxes hi hagi la mínima intervenció humana i on la gent es va socialitzar falten arbres que donin ombra que siguin refugis climàtics on la gent pugui anar a fer un pícnic amb taules de fusta i bancs
i no passejos marítims amb palmeres que no donen ombra i que generen un cost afegit de manteniment, bancs de pedra que ningú s'asseu perquè fa massa calor. Aquest concepte és caduc, és carrincló, és del segle XX, és a dir, i aquí Diputació Tarragona podria fer un pas endavant i concebre que aquesta finca de l'antic preventori no ha d'estar tan antropitzada i urbanitzada com ells volen, sinó ha de ser el més natural possible.
Clar, quan nosaltres tenim unes ulleres i ells tenen unes altres ulleres, doncs no hi ha acord davant de com perseguem aquell espai. Aquest és el tema, és com el veiem. Seria una oportunitat també d'alguna manera d'apropar la gent al mar, que a vegades sembla que costi això. Tarragona viu d'esquenes al mar.
És a dir, si als anys 50 teníem plats de Poseidònia, que és el gran reservori de CO2, ara ja no hi en queda. Sí que hi ha el Gran Marí, la Simodosea, Nodosa, però recuperem també, reforestem el mar per frenar el batmarí, per evitar la regressió de l'arena. Interpretem-lo. Com pot ser que Tarragona no tingui cap centre d'interpretació del mar? Com pot ser que Tarragona no tingui cap escola de biologia marina? No en té.
són interessants aquests estudis recuperació de la vins per a la pesca tota aquesta franja marítima protegida i fos una reserva a Trauria i a més a més hi haurà més pesca per tant nosaltres volem que el preventori sigui un lloc com més natural possible i com més social i més natural millor llavors aquesta pista no reuneix això és a dir
l'impacte, la destrucció que genera l'ecosistema, que a més a més són plantes vulnerables, fràgies, amnassades, doncs anem a recuperar-les, no a destruir-les. Ja per anar acabant, ara sí, en termes generals, perquè tothom ho entengui bé, el vostre principal interès és que tota aquesta zona del preventori, les seminors, els morrots, siguin una zona 100% natural.
Sí, hi hagi un edifici, evidentment, ja t'he comentat, que pugui haver-hi una escola del mar, de natura, un espai també social i cultural, però que sigui una finca com l'altre murrot que tenim a l'altre cantó de la platja de la Sabinosa, que és de titularitat municipal entre la platja dels Capellans i la platja de la Sabinosa,
i fa boig en aquell morrot, que és un altre morrot, és una paraula molt arreuina, també. Els dos morrots de la salinosa. Ens volem emmirellar amb l'altre morrot, on vegetació ofenosa, vegetació del litoral... I, a més a més, com que cada cop en queden menys, perquè cada cop hi ha més urbanització dels passeig marítim davant del mar, aquesta finca que no està urbanitzada i que es pot preservar com està...
Ha de ser el paradigma, ha de ser el model a seguir per molts ajuntaments, perquè Tarragona ha de liderar la recuperació del litoral. I ho ha fet amb el Mamotretó, no? La valentia de l'Ajuntament de Tarragona d'enderrocar una estructura de formigó que no tenia cap mena d'ús. Doncs fem el mateix amb la preventòria de Sabinosa. I ens ho hem de creure. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Lluís, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Renamar.
Moltes gràcies a vosaltres per visibilitzar-nos i poder contribuir a democratitzar el debat sobre què fer de les nostres infraestructures i els nostres espais.
que en el teu sintònic hi ha si en fos els tres glaçons.
Busco una excusa per pair la teva tabarra. Ja no sé si no parles de la feina o del futbol.
Fins demà!
Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules.
Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna de les càpsules del mar. De fet, aquesta associació, l'associació Cetàcea, és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquesta espècie.
d'aquestes espècies. Avui, de la mà de la Sílvia Juncar, coneixerem el cap d'olla negra d'aleta llarga. Atenció, d'aleta llarga, eh? Bona tarda, Sílvia, i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a aquestes càpsules del mar.
Bona tarda, gràcies a vosaltres. Si et sembla que coneixem primer el nom científic d'aquesta espècie. Sí, doncs el cap d'olla negra, deleta llarga, que és el que trobem aquí al Mediterrani, el nom científic és Globicephalameles. Dins del mateix gènere hi ha dos caps d'olla negra, el deleta llarga i el deleta curta o tropical, que estan en zones més temperades. El deleta llarga és el que trobem en zones més fredes.
Si et sembla, coneixem també més característiques de la seva morfologia i com podríem identificar-lo? Doncs el cap d'olla negra és de la família dels delfinits, també, per tant, podem considerar que és un dofí, i d'aquesta família és el més gran que es pot veure de forma habitual al Mediterrani. Els adults poden arribar a mesurar entre 6 i 7 metres de longitud, per tant, en comparació amb els altres dofins, són realment grans. Són animals que la seva coloració és totalment negra,
Molt, molt fosca, a excepció d'una taca blanca en forma de W invertida que tenen el pit, però, clar, això a mar, a no ser que es girin, doncs és difícil de veure, no? Alguns exemplars també poden presentar algunes coloracions blanquinoses just darrere de l'aleta dorsal i això també pot servir per identificar els individus concrets, no?
I a diferència de l'altre cap d'olla del gris, la seva aleta dorsal la tenen situada una mica bastant endavant, al mig del cos, i té una base bastant ample i és baixa i falcada cap endarrere, sobretot en els individus com més grans són, més arrodonida acostumen a tenir-la, i aquesta aleta és superidentificativa. Si la veiem a mar és molt fàcil distingir-los.
No sé si podem parlar una miqueta també de com es comporta, quin és el comportament pel qual podrem reconèixer a mar. Doncs els acostumem a veure en un comportament tranquil, natació normalment lenta. És una espècie que té una estructura social molt marcada d'una manera matrilineal, és a dir, que s'organitzen en grups en què, sobretot, les mares van amb les cries i mantenen amb el grup familiar durant molt de temps, no?
Aleshores, els mascles, quan s'han de reproduir, se'n van al grup i busquen femelles d'altres grups. I és una espècie que són molt sociables i, quan estan a la superfície, acostumen a estar molt junts entre ells, socialitzant i fent...
un rang de comportaments bastant gran, com treure el cap, de vegades, per veure què està passant, fer la croqueta, que en diem, que els petits, sobretot els més joves, de vegades donen voltes, i fan una sèrie de comportaments molt socials, a diferència d'altres dofins, que potser els veiem més viatjant amb una natació més normal. Però no sempre, evidentment. Hi ha dies de tot. Què és el que menja el cap d'olla negra de l'eta llarga?
Doncs igual que el cap d'olla gris, s'alimenta sobretot de cefalòpodes, com ara calamars, que troba a grans profunditats, però en aquest cas també poden incorporar alguna espècie de peixos a la seva dieta. I per quines zones del Mediterrani podríem trobar-lo? On te'l solem veure?
També, sobretot, a la conca occidental del Mediterrani. A la nostra zona, on es troba el gruix de població més gran, és sobretot a l'estret de Gibraltar, on hi ha una població resident, i tot el mar circundant, el Mar d'Alboran i el Golf de Vera, al sud-est de la península ibèrica.
sempre amb aigües més profundes de 500 metres. Llavors, a la part nord, això estem parlant de la persura a la part nord, la seva densitat és una mica més baixa, no el veiem amb 30 freqüència, però també està lligat igualment a zones molt profundes, sobretot a partir de canyons submarins, que van fins als 2.000 metres de profunditat. Aquí al Garraf l'hem vist també molt lligat als canyons submarins Fojo-San Salvador i el de Berenguera, que està davant del delta Llobregat.
Hi ha alguna època de l'any en concret que el puguem veure o podem dir que està aquí bé tot l'any? Doncs com la majoria de cetacis que tenim al Mediterrani són residents, és a dir, mai abandonen el Mediterrani, es poden anar movent, però és a dir, poden aparèixer en qualsevol moment de l'any. Aquí el garraf, com que tenim potser una freqüència més elevada d'encontre del cap d'olla gris,
El cap d'allà negra és una espècie que no hem vist tant fins al punt que el vam veure per primera vegada l'any passat, el 2022. Sí que teníem coneixement que hi era, perquè altra gent que navega ens havia dit que ens l'havien trobat, però nosaltres no l'havíem vist fins l'any passat. I en total tenim registrat uns 10 albiraments entre l'any passat i aquest. Principals amenaces també per la seva conservació. Quins són els perills d'aquesta espècie?
Doncs, com passa amb algunes espècies de cetacis, la subpoblació del Mediterrani, perquè el cap d'olla negra de l'eta llarga es troba, també és una espècie estant cosmopolita, que es troba sobretot a partir, si excloem les aigües més tropicals, més a l'Equador...
La resta de mar, diguéssim, es troba per tot el món, però hi ha una subpoblació que es considera mediterrània, no? I falten dades per poder també avaluar el seu estat de conservació, tot i que la població que hi ha a l'estret de Gibraltar, com que és molt tancada i s'ha pogut estudiar molt bé...
s'ha arribat a catalogar que està en perill d'extinció i en perill crític, a més a més, perquè és una població molt petita que cada any té tendència a disminuir. Per tant, està en perill crític la població de l'estret de Giraltar. Per acabar, Sílvia, no sé si ens pots explicar alguna curiositat, alguna cosa que recordis d'aquesta espècie.
Bé, doncs com a curiositat, ja us dic que l'hem vist poquet, aquesta espècie. És molt xula de veure per la interacció que tenen entre ells. I aquest any vam tenir la sort de poder veure una interacció entre aquesta espècie i el cap d'oia gris. La primera vegada que els vèiem junts, les dues espècies, i tenien un comportament una mica...
no amigable, per dir-ho així, i són dues espècies que competeixen una mica per preses i per hàbitat, i aleshores, diguéssim, va ser un comportament molt interessant de veure, perquè els caps d'olla gris els estaven com una mica empuixant o una mica rodejant, intimidant d'alguna manera,
I ells, en canvi, els caps d'olla negra, com que tenen aquestes estructures d'ent social que us he comentat, doncs es limitaven a quedar-se en un grup supercompacte amb les cries al mig, diguéssim, per defensar-se una miqueta. I, bueno, és el més remarcable que et vull explicar. No us ho esperava o us va sorprendre aquest comportament?
Sí, per res, perquè no és freqüent trobar dues espècies juntes, quan tenen un albirament, i encara menys freqüent és trobar que tinguin una interacció clara entre elles. Sí que de vegades hem vist diferents espècies de dofins, però simultàniament, però no amb una interacció clara. I aquesta era una de les poques vegades que ho hem vist. ¿Costen de veure? Són difícils de veure els caps d'oia negra més que els de cap d'oia gris? Ens has comentat una miqueta.
Sí, aquí al garraf sobretot, nosaltres els hem vist, els veiem molt menys que al cap d'oia gris. En altres zones passa exactament al revés. Fantàstic. Doncs Sílvia, recordem, com sempre, per acabar la càpsula, que hem de respectar sempre l'entorn d'aquestes espècies i sempre que n'alvirem alguna, hem de respectar aquestes distàncies de seguretat i no posar-nos entremig de les seves... quan naveguen, diguéssim, quan estan nedant.
Totalment, i nosaltres, per desgràcia, hem vist alguns individus, no concretament de cap d'olla negra, però sí que alguns individus amb marques clares d'interaccions amb vaixells. Llavors, al ser una espècie gran i tenir una natació més aviat lenta, encara amb més motiu, si trobem un grup que està tranquil, està calmat amb la superfície, el que no podem fer és acostar-nos-hi amb gran velocitat, hem de ser sempre respectuosos...
a poc a poc, a una instància prudencial per al motor, i per tot això ho regula un reglament, el Real Decret de Protecció de Cetacis, on explica fil per randa què cal fer i què no cal fer en cas de trobar-nos amb un grup de cetacis. Doncs, Silvia Junca, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les càpsules del mar. Ens retrobem a la següent.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mort.
I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i vendres de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya
És l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les tard siguin el fart.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres pertot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. S'investiguen les causes de l'accident de trànsit que ha passat aquest dijous al matí davant l'Hospital Joan XXIII i que ha deixat quatre persones ferides de diversa consideració. Els fets han passat cap a tres quarts de buit. La policia local ha rebut l'avís que s'havia produït un accident amb atropellament. Un cotxe ha topat contra una moto...
i hauria perdut el control amb aquesta maniobra, el cotxe hauria pujat a la vorera i hauria atropellat fins a tres vianants. Com dèiem, s'investigaran encara les causes del sinistre. Es reordenaran i milloraran els accessos al Pont del Diable. També es retirarà massa de Pi Blanc, que se substituirà per Alzina, espècia més resilient davant els incendis.
Són actuacions en el marc del projecte Green Belt 26 que enfila la recta final. El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castron, ha fet un balancer positiu. Diu que tot s'ha pogut executar segons s'havia previst i que suposarà un canvi històric en la millora dels espais naturals de la ciutat.
És històric. Aquí hi ha molts municipis de tot l'estat, però a Tarragona és històric la inversió de 4,2 milions d'euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop sobre la taula. En fem un balanç molt, molt, molt positiu. De fet, això també ha ajudat moltíssim a fer créixer el departament, a redactar coses que no es veuen. Tendrem el pla gestor de l'anella verda.
Això no se'n parla massa, però això és cap d'alt per la planificació a 20, 30, 50 anys de tots els nostres espais verds.
Els treballs a la finca del Pont del Diable es duran a terme aquestes setmanes i han d'estar enllestits a 31 de desembre. I una cinquantena de persones s'han concentrat davant l'estàtua de Roger de Llúria per demanar una rambla per als veïns. Expressen el seu malestar amb les decisions de mobilitat de l'Ajuntament i alerten de les dificultats d'accés per necessitats bàsiques i emergències.
Després, a més, des que l'Ajuntament decideix pacificar l'últim tram de la Rambla Nova Balcó, els veïns mostren el seu retorn malestar amb el consistori i consideren que no s'han tingut en compte les necessitats dels veïns de la zona. Aquest dijous, una cincuantena de persones s'han concentrat per demanar una Rambla per veïns. Alerten de les dificultats d'accés que tenen les persones grans. Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats, estem totalment tancats. A mi em pugen coses a casa i em he de baixar a buscar el cotxe allà baix perquè no em poden arribar aquí.
A veure, com a molt mínim, l'Ajuntament hauria de deixar passar els taxis. Ara, imagina't que jo em trenco una cama, em donen l'alta de Joan XXIII amb la cama...