Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava,
per a aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora,
l'Anna Alonso Tambo, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya,
que avui ens parlarà de la navegació sostenible.
Anna, molt bona tarda.
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els d'unyents.
Anna, escolta, abans de parlar d'aquesta navegació sostenible,
primer de tot, quines són les últimes novedades, les últimes notícies?
Les últimes notícies hi harem fresques, perquè totes són d'aquest matí,
i algunes les han recolzit tan sols fa 35 minuts, com al diari Última Hora.
Avui, a les Balears, s'han reunit el patronal i el Clàster
per esbrinar amb totes les entitats com estava la situació a través d'un informe.
I han fet això amb aquest Clàster, en el port centre, amb l'autoritat portuària.
I el que han deduït, d'això, ho han parlat aquí moltes vegades,
és que el topall és els alt preus dels pulsos de marratge,
que és el que parlàvem l'altre dia amb en Santiago Alciol,
i ho han repetit,
ells han posat aquest,
un dels problemes és aquest.
Entre les habilitats,
diu que els varadors tenen manca d'espai,
i sobretot de les embarcacions més grans,
de les de 70 metres cap amunt.
I després hi ha companyies que les veuen poques estructurades,
però com a fortaleses veuen que tenen un prestigi internacional,
que això, de vegades, aquest prestigi,
clar, diem tenim prestigi i es posen a dormir,
doncs en aquest cas,
doncs una mica de ressò
i allò de picada a l'esquena,
perquè atenció,
que no ens adormim pas, no?
I com a oportunitat també veuen un creixement d'atracció
de les famílies dels joves i de les famílies,
perquè jo ho vam comentar aquí en el que hi havia en aquest moment,
és que les Balears tenen unes empreses
que ara es comencen a llibrar.
Estan llibades a partir dels anys 80,
quan es va haver-hi més embranzida
amb aquest sector de nàutic,
i sobretot ara veuen el relleu,
i el relleu ja no segueixen,
molts joves,
i clar, doncs s'ha de trobar nous talents,
doncs una de les oportunitats
que es planteja i de lideratge, també.
I també el que fa Marina Iuyens,
en aquest informe diu
que hi ha 875 empreses nàutiques,
són les mateixes xifres,
jo diria que l'any passat,
amb 1.106 milions d'euros anuals,
que representa el 3,1 del PIB,
i dona feina a 5.145 persones.
El més important és el que vàrem també reflectint aquí,
que la Cambra de Comerç no és prou representada,
representa més del 60%,
i no estan prou representats.
Jo des d'aquí ho dic,
que no ho han esmentat,
no n'està tant allà,
però això cal recordar,
que les Cambres de Comerç també són un element important,
i en aquest sentit donen embranzida.
Què més?
Després també en els ports occitanis,
que estem referent sempre d'excitanya,
de l'altre cantó de la frontera,
i s'ha ajuntat també un altre,
s'ha unit en aquests ports,
que també uneixen ports,
que són marítims,
els pluvials,
s'ha unit al port pluvial de Somiau,
que forma part de l'UVPO,
i ara en total seran 29.
Doncs aquí això es va engrandint.
Aquestes associacions nàutiques
els fan ser cada vegada més grans.
Això és important també destacar,
que és un sector que és a l'alça,
en aquest sentit,
és el que volen respectar.
Important que sigui un sector a l'alça.
Exacte.
Que ho hem dit,
doncs ho hem demostrat de mica en mica
amb petites aportacions de notícies.
I també un altre...
Avui també hem de desmentar,
que fa un any i vam desmentar-ho,
que fa un any desmentar la Terminal Bers de Barcelona
amb haver la primera connexió OPS,
que són això d'aquests endolls elèctrics
per descarbonitzar el sector.
Doncs ja fa un any d'això,
i es fa reçar el port de Barcelona,
i que s'han realitzat 30 connexions
amb 16 vaixells,
que el subministrament ha restat de emissions,
ha evitat emissions dels viadors,
unes quantes, tampoc a l'entrar,
en 2310.
però tot això s'engloba i és important
en el pla d'exígens.
Després, quan arribem a la segona part
d'aquest programa,
ara comentarem on estem.
Perquè aquí ho celebrem,
i és una gran notícia,
però hem de dir a l'entorn on estem situats
i al procés de descarbonització,
que és el que volíem refoltar
en aquests dies que anem parlant.
Això ho he reprès després.
Ara ho comentarem,
però no sé si abans has d'afegir alguna notícia més.
a l'última notícia on es resolgui.
És una veritable notícia.
Quan doncs també hi haИ el gran famà,
harmà大概 d'Arossell,
es reuniran 600 marques.
Això serà el dia 23 i 28 del 70.
1953 països i 500 embarcacions.
de 200 embarcacions.
De les 250, la meitat justa es miren a l'aigua.
I també reflectir que en el període d'octubre,
en el mes d'octubre,
també estarà Canet d'en Rosselló,
que és la capital del multicap,
que és de cals catamarans,
doncs també important en aquest sentit.
Passem a comentar això de la navegació sostenible,
perquè és un objectiu,
però podem dir que serà al llarg plaç.
Clar, i després també hem trobat que no només...
Farem també, el primer que hem ressò,
ja que hem parlat del port de Barcelona,
i és important això de la connexió OPS
dintre del pla N'exigen,
doncs també destacar que hi ha un pla,
en el 26,
hi ha un total d'una inversió dels pols de l'Estat
en els 46 pols,
amb 1.617 milions d'euros,
i 280 estarà destinats a impulsar la sostenibilitat.
això també és important.
I després, hi ha un estudi,
que és el que sempre...
Nosaltres sempre busquem també estudis
que siguin pioners,
que siguin recents i que ens reflecteixin la realitat,
més al dia a dia,
també estudis, sobretot de la DNB,
que ahir, sobretot a través de l'ONGCAN-E,
ahir vam fer una conferència al DNB,
amb un informe que ja parlarem,
si s'estàu,
doncs el proper dimetres.
Però el que volíem reflectir aquí
és que els pols europeus
no estan lluitant prou,
com diu aquí el DNB,
que és una gran institució,
són primeres línies de força en aquests estudis,
no estan lluitant prou
contra la contaminació atmosférica.
i només 4 dels 30 ports més grans d'Europa
han invertit almenys en menys de la meitat
de la infraestructura elèctrica necessària.
Ostres, doncs això és un gran què.
I aquest estudi també ens mostra
que és el 20% de les infraestructures elèctriques a terra,
de totes,
és el 20% que s'ha realitzat.
O sigui que estem molt lluny
d'aquesta gent de 20-30
o de la carbonització total a l'any 50.
i el 20% de l'any 50% de l'any 50% de l'any 50% de l'any 50% de l'any 50%.
Continuen havent els combustibles fòsils
i encara són els que perduren.
I en aquest estudi també mostra
que en els ports d'en Verde, Dublín,
Danx i Lisboa
no han invertit cap cèntim d'euro
en aquesta mena d'infrastructures.
Això és greu.
Si aquests tenien en Verde i Dublín,
que són grans ports,
i el de Colònia,
que és el de Danx i Lisboa,
zero,
això és molt preocupant.
I també hem avançat
amb aquests requeriments
de l'energia a terra,
sobretot de Treuets,
que s'està ficat com a gran fita
en el de l'any 28.
Això també ens manca.
També s'ha de garantir
els crèdits,
que és el que s'aconsella d'aquí,
que siguin d'energia neta,
que siguin assolint
amb els finançaments.
perquè fins al finançament,
que és el que també dèiem l'altre dia
com s'entrevixem
a la Maria Helena Estrella,
molt bé que està
les mells,
però les mells també
s'han de vindre recusades
amb un suport econòmic,
perquè això,
de no res,
no sorgeix res.
En aquest sentit,
llavors...
Sí, sí,
com es pot revertir la situació?
Però la pregunta és
com es pot revertir
aquesta situació
tenint en compte
que és complicat.
Aquí la clau
és la inversió,
perquè també ara
si passem,
per exemple,
el que hem estat esmentant
aquests darrers dies
amb les dues entrevistes
que vam fer
aquests darrers dies,
el 80%
de la contaminació
és el transformarítim.
I el que volem
de respectar,
el 3%
de les emissions
de gasos de gel
és el que representa
també el transformarítim.
I el de nox
també el representa
el 30%.
I l'òxid de soca
és el 12%.
Això contamina molt.
La OMI,
que és l'organització
internacional,
ja posa
cita,
que ja esmentaven
que el 40%
ja hauran de ser
sostenibles
o el 40%
amb aquesta data.
En l'any 30,
però això
és per la cantonada.
I ja no migiu
en l'any 50.
Jo crec que això
és un brindis al sol,
però que ens hem de posar
en ressò.
que és un brindis a l'any 30%,
que és un brindis a l'any 30%,
que és un brindis a l'any 30%.
que és un brindis a l'any 30%,
que és un brindis a l'any 30%.
És un brindis a l'any 30%.
que és un brindis a l'any 30%,
que és un brindis a l'any 30%.
i que és un brindis a l'any 30%.
I també és un brindis a l'any 30%.
Dins de l'any 30%,
és el brindis a l'any 30%.
Segons l'ICOMIA,
que és la que feia la institució,
representa
la navegació de lleure,
les embarcacions de lleure,
representen el 0,1%.
Però això no vol dir
que no ens hem de descordonitzar.
Dins d'aquest sector,
és important també
el mercat de baixells.
Hem trobat també,
el que volem respectar,
els estudis,
que són recents,
també de Future Market Insights,
que és un estudi que s'ha publicat
i les embarcacions de l'eure a l'any 25 enguany
sumaran 7.680 milions d'euros.
L'any 35 ja arribarem a assolidarem els 20.850 milions d'euros.
Vol dir que és un salt molt qualitatiu
i que un treixement anual d'aquest sector
de les embarcacions elèctriques,
un d'un 10,5%.
És un gran estudi.
Aquest estudi és primícia d'ara.
També reflecteix que el treixement serà moderat,
del 20 al 24,
però és un treixement robust de l'any 25 d'enguany
fins a l'any 35, amb Xina al capdavant.
Hi haurà un treixement del 12,1,
l'Àndia, un 11,
serà un 10, Estats Units, un 9,7 i atenció,
perquè aquesta és la notícia,
perquè nosaltres ja no estem als peus dels cavalls,
en aquest sentit,
doncs no, a l'estudi dins d'Espanya situarà el 8,7.
És a dir que estarem dintre d'aquest perfil de guanyadors.
És molt important.
Ara apuntaves dates, el 2030 i el 2050,
però tenint en compte els números que ens feies,
és pràcticament impossible arribar als objectius.
Jo per això he portat aquests estudis,
que són pioners que podien...
Nosaltres no és una altra cosa,
doncs aplicar el risc lloc científic
i sobretot d'investigar.
L'investigació del periodisme,
no només és entrants en el dia a dia,
que això està molt bé,
però amb els informes, sobretot de l'OMI,
amb el DNB i la TME,
doncs el que ens van dient
i el camí que hem de seguir i sobretot rectificar,
perquè els incentius és la base.
Per exemple, si la Xina,
en el mercat elèctric i estiu d'embarcacions a lliures,
és perquè hi ha d'haver un pla quinzenal,
el que tot ve en aquests incentius,
que era del 21-25 s'englobava,
i que clar, doncs què feia?
Incentivar, doncs,
i el que hem de fer també en aquest sentit,
és copiar.
És tan senzill,
les idees no venen soles,
i això és important.
Ho tenim aquí,
i el que hem de seguir,
som aquests partits,
que ja els tenim marcats,
que no ens hem d'inventar res,
que de vegades ens hem d'inventar res,
que de vegades ens hem d'inventar.
copiem i perfeccionem.
que no ens hem d'inventar res,
i la Índia també va endavant,
però recordem que l'Àndia té 11 dies navegables,
i 20.375 quilòmetres de dies,
que no ens hem d'inventar res,
i que no ens hem d'inventar res,
i que no ens hem d'inventar res.
Són molts quilòmetres,
i que també els ajudarien en aquestes xifres,
i que no tot és marítim.
És el que volíem destacar.
Si destacant a Espanya,
en aquest sentit,
doncs,
és un gran cap,
i un,
amb els Estats Units,
que no en frec,
que frec a frec,
del 9,7,
i Espanya el situen al 8,7.
que no ens hem d'aconseguir.
El que podem dir també és com ho han aconseguit,
per exemple,
a França,
que és el que ens deia la Mariana Esquerra,
que és la presidença dels vaixells elèctrics.
Molt fàcil de copiar el que han fet a França.
En un estudi recent,
ens diu del juny de l'any 25,
que vam dir que a la flota
és de 9.000 vaixells elèctrics.
Ella donava la referència de Suïssa,
Marisa,
que eren 11.000,
ho va refletir tu.
i el que hem fet,
a França,
a França,
totes les que no s'ha fet,
però què hem fet?
Doncs ja,
a aplicar amb el Covid,
si vam fer una legislació,
que a partir de l'1 de gener de l'any 22,
van dir que en tots els costos
que hi hagués més de 100 embarcacions,
el nen,
del 11%
s'ha de dedicar a aquestes embarcacions elèctrics.
Doncs això també està molt bé.
I com ho han aconseguit també,
doncs,
ara també ho ha suggerit
el president de l'Associació de Reficients Electrics,
Xavier de Montgros,
que s'arribi a que s'assoleixi en aquest 5%.
Però també s'ha aconseguit,
mitjançant,
i també l'acquisició,
també de prestar,
sobretot,
en el Parlament,
hi ha un pla de recuperació,
que és el que es va fer,
es va presentar al Parlament
i sobretot amb lleis
que donaven amortitzacions adicionals,
excepció de l'IVA,
això també,
en els serveis de recàrrega,
que s'aconseguirà.
Quan nosaltres ens enxocem,
ostres,
hi ha una factura,
no?
que s'aconseguirà.
Hi ha una factura,
que s'aconseguirà.
També han de posar tothom de la seva part,
de la fullita,
els millors,
els compradors i les infraestructures.
I sobretot les infraestructures.
segons també els darrers estudis de Marines d'Espanya,
sobretot deien que els que van millor en aquest sector
són les infraestructures com els ports i els baradors.
També incentivar-ho amb els baradors i aquest incenti,
doncs aprofitem.
I que la legislació també,
d'una manera o altra,
ajudi en incentius,
no obligar,
perquè l'obligació sempre...
La priorició és el darrer dels escenaris, no?
i potenciar també aquestes embarcacions
en espais també,
doncs de millón zero,
que també poden ser en els parcs naturals,
que en el Parc Natural del Gió,
que també és del president Cedres Tallarès,
que també és de la UBTO,
la president...
Doncs clar,
què fa?
Doncs en aquestes zones de zero,
zero millón,
doncs poden entrar aquestes embarcacions.
Doncs també aprofitem-ho,
eh?
En els parcs naturals.
És una...
Perquè aquestes clotes que siguin també públiques,
alhora.
Poden haver embarcacions relleures públiques
i públiques o privades, eh?
Sí.
És una oportunitat per, doncs,
al sector.
També és del turístic,
perquè el sector volal és també turisme,
amb valors de turisme,
en aquest sentit.
Sí,
també entenc que el sector,
en aquest sentit,
i en menys d'un minut tant
es vol posar les piles.
Sí.
Clar.
El que també es veu,
també és que,
en un altre estudi d'un informe
que es diu informe BOOTS,
de BOOTS.com,
també diuen que els vaixells elèctrics
també s'han vengut més,
però no pas als altres,
això a nivell de contingut general,
en el món.
I que hi haurà la disponibilitat,
també,
que s'han gastat,
si hi ha el preu,
també,
diuen que són supercals.
Són inferiors,
del 56% de les vendes del món,
amb preus inferiors de 100.000 euros.
No cal comprar-se un superiors.
amb qualsevol envertació.
També hi haurà la disponibilitat.
També hi haurà la disponibilitat.
També hi haurà la disponibilitat.
Són inferiors,
del 56% de les vendes del món,
amb preus inferiors de 100.000 euros.
No cal comprar-se un superiors amb qualsevol envertació.
envertació,
també ho podem fer.
O el que deia,
també,
de remuturitzar,
que és les ajudes que ha fet el govern de l'EH.
També,
en Catalunya,
com que són fi unes Catalunya i les d'Alears,
i aquí,
des d'aquí també,
i també hi ha una crida,
a les escrites de Catalunya,
si no podem perdre aquest tren,
també d'incentivar d'alguna manera o altra
a la descarbonització.
Això els no es fa.
És una res de rodes.
a la descarbonicació, que a sols no es fa.
Si no hi ha una...
És de roda.
Ho hem de deixar aquí.
Moltes gràcies, Anna. Una setmana més
per estar nosaltres a Randa Mar.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Marina,
i moltíssimes gràcies als alliments,
i molt bona setmana blava.