Descobreix-ne més a www.icic.cat
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Esteu escoltant els millors moments de la Rande Mar d'aquest 2025. Molt bones festes.
Les profunditats de l'actualitat. Fa uns dies, la plataforma Celnet, una entitat que sempre ha demanat un estudi de la qualitat de l'aire aquí a la zona del Camp de Tarragona, denunciava la inacció per part de diferents institucions. Des de l'organització asseguren que es pot fer més per regular la contaminació industrial de Tarragona. Volem conèixer més detalls de tot plegat i en parlem amb un dels seus portaveus, Adrià Pallajà. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Hem de dir que la vostra denúncia ve arran de tres informes que han presentat tres universitats catalanes, no? Sí. Era d'alguna manera que volíem posar a l'avest públic una informació que ja sospitàvem i que ja coneixíem de feia anys, que és que al final la Generalitat de Catalunya, i concretament el Departament de Medi Ambient, té les eines suficients per regular i legislar correctament la contaminació del camp de Tarragona. Quan parlem de les eines suficients, a què fem referència? Perquè la gent ho entengui.
Doncs creiem que aquestes eines passen per tres punts, que és control, legislació i sancions. El que hem vingut a posar a l'avest públic és que ja sabíem i que sospitàvem que és que tenim contaminació, que sabem que és tòxica i que han serigen permanentment al camp de Tarragona. Quan diem que té les eines per legislar és que existeix el dret administratiu perquè la Generalitat pugui fer-ho i, per tant, que pugui tirar-ho endavant.
i, sobretot, de marcar aquests límits de contaminació. Nosaltres marquem aquests compostos que sabem que és l'U3-Botadia i el Benzer, que sabem que són canceritjants i que sabem que els hem trobat en repetits episodis al camp de Tarragona. D'alguna manera, en un d'aquests informes es proposen uns límits
per períodes concrets de contaminació. Perquè un problema que tenim amb la normativa és que l'únic que està legislat és el benzè i ho està fet en mitjanes anuals. Això vol dir que si un dia tenim un episodi de contaminació greu, que és el que passa habitualment al Camp de Tarragona, com que prenem mitjanes anuals, aquest episodi queda diluït
I, per tant, aquest episodi, per dir-ho d'una manera, és legal. I, per tant, creiem que necessitem una normativa específica pel camp de Tarragona que reguli aquests episodis concrets, és a dir, per períodes de 24 hores o inferiors. I, de fet, un dels informes el que proposa és quins han de ser aquests límits per tant l'U3-Botavia, que no està regulat ara mateix, com el Benzer, que només ho està fet amb aquestes mitjanes anuals.
Ara anirem aquí, però per entendre una miqueta millor aquests límits clars pel Benzell 1,3 Butadier, per on anirien?
És a dir, aquests límits són uns rímits de contaminació que s'agafen a les regulacions i legislacions d'altres països i del que dèiem el que s'inclourien és dintre de... Com hem dit, la Generalitat té les eines per poder regular-ho i ha de promoure una llei de qualitat atmosfèrica que el que faci és incloure aquests límits, que ara mateix no ho està fent. Un cop pugui fer això, doncs tenir una cosa que són les autoritzacions ambientals, que són unes eines...
que té la Generalitat perquè sap què produeixen les empreses, quins compostos fabriquen i, per tant, quin tipus de contaminació emeten, i en aquestes autoritzacions ha d'incloure aquests límits d'aquesta llei. I a partir d'aquí posar les sancions que toquen en el moment en què detectem que se superen aquests nivells que proposem.
Ara ho comentaves, el benzesta regulat és una mitjana pel mes, cada mes. De què estaríem parlant? Quina és aquesta mitjana? Són valors propers als micrograms metrecúbics. Crec que estem parlant de dos micrograms metrecúbics, però és el que diem. És a dir, tenim dies en què els episodis de contaminació...
Podem tirar, és a dir, com la fuita que va haver cessat a la tardor del 2023, o d'altres, el dia de la pagada probablement, és a dir, altres episodis puntuals que hem tingut, aquests valors s'han superat i es creixen, amb valors de fins a 100, més de 100 microgrants metres cúbics, és a dir, molt, molt, molt notables. I sabem que això és nociu per la salut, el que dèiem, si agafem un episodi de 100 microgrants metres cúbics,
i el dividim en una mitjana de 365 dies l'any, doncs ens queda que complim amb la normativa. Sabem que això no és... que és tòxic i que afecta la salut humana. Per tant, això el que dèiem, proposem uns nivells que els poden consultar en aquests informes que hem publicat per aquests diferents períodes, això que dèiem 24 hores, 8 hores, 4 hores,
i que estan disponibles a la nostra pàgina web de CELNET, i en què això és el que proposem i creiem que és el que la Generalitat ha de prendre com a referència de cara a promoure aquesta llei, que creiem que ho ha de fer ja, que ja no hi ha cap excusa, i que si no es fa és per inacció i per falta de voluntat política, i això i tirar endavant i regular-ho.
D'alguna manera, llavors, podem dir que els límits, almenys del venger, l'1,3 vot a dia no en té i, per tant, és més difícil saber-ho, es superen pràcticament tots els mesos.
Sí, bé, clar, s'operen. És a dir, els episodis d'O3 botadies són legals a dia d'avui al camp de Tarragona i, per tant, respirem periòdicament i, com també concluem amb un dels informes, respirem periòdicament aquest compost, que sabem que és que ens eligen, però això és legal, perquè no està regulat. Llavors, com tenim referències d'altres països...
i d'altres legislacions que sí que el regulen, doncs el que creiem és que nosaltres ens hem de deixar, hem de ser conscients de la realitat que vivim i el que no podem fer és permetre que aquest compost ens continuï afectant com ho està fent ara mateix. Aquests dos compostos, l'1,3 botadier i el benzè, el principal problema que tenen és que són cats erígens, no?
Sí, sí, sí, és així, és a dir, s'ha demostrat, i el que diem, és a dir, que en períodes permanents de contaminació sabem que afecta a la salut humana, i això hi ha literatura científica que ho demostra en altres països i en altres llocs on hi ha situacions amb nuclis industrials similars, això, per tant, el que diem, és a dir, al final el que hem fet és recollir una situació, creiem que està més bé en una situació enorme al Camp de Tarragona, no...
No és normal que, convisquent amb el polígon industrial de les dimensions que ho està fent, no s'intenti tirar endavant una millor relació, una millor convivència entre aquest complex industrial i la vida dels ciutadans del Camp de Torra al voltant. I, per tant, el que diem, basant en el que ja tenim amb altres països i altres referències, posem tota aquesta informació a l'abast públic i ja creiem que, a partir d'avui, això és un punt d'inflexió, en el sentit que ja no tenim cap excusa
per no fer-ho i per no regular-ho. Si no es fa, és per inacció, és per irresponsabilitat i sobretot per falta de voluntat política i pels interessos d'alguns. Però creiem que per salut i per la tranquil·litat de tots els ciutadans del Camp de Tarragona hem de regular-ho el més aviat possible.
Comentaves, a més, abans que hi hagi regulació del benzè, repetim que de l'1,3 vota no hi ha cap tipus de regulació, hi ha pics, vull dir, quan presenten informes d'estudis de l'aire que es fan, no a tots els llocs, perquè fa temps que en demaneu un, sí que surten que hi ha diferents pics, no?
Correcte, en els estudis puntuals que s'han fet, és a dir, que s'han realitzat des del laboratori del Centre Medi Ambient de la Universitat Politèmica de Catalunya durant els darrers anys, s'han vist pics, o com d'altres també hi ha l'Observatori de la Qualitat de l'Aire que també ha tret les seves dades o d'altres estudis puntuals, s'han anat veient que hi ha pics de continuació notables que crec que no es poden menys tenir, el que diem
valors 100-200 microgrants metre cúbic, que són valors molt, molt, molt grans, comptant que haurien d'estar en nivells, el que diem, 2-3-5 microgrants metre cúbic com a molt. És a dir, són nivells molt, molt, molt alts, però són puntuals i el que dèiem, queden dissolts per aquesta normativa. Llavors, sobretot, i lligat amb això, és a dir, aquesta informació que tenim la tenim perquè hem anat fent uns estudis puntuals.
però tenim una xarxa de vigilància pública, de contaminació atmosfèrica, que pertany a la Generalitat, i la qual estan licitats uns equips de control arran d'una moció que es va presentar al Parlament, arran d'unes demandes que van presentant altres, estan licitats i hi ha uns equips que estan comprats, que estan preparats per fer una ampliació i una millora que sigui capaç d'adactar contínuament aquestes dades, i per tant, que aquesta informació que dèiem no vinguin d'uns estudis puntuals que es fan d'un any per l'altre, sinó que permanentment podem saber que respirem,
I sabem que aquests equips estan amagatzemats en un amagatzem de la Generalitat i, per motius que desconeixem, no estan volent ser instal·lats des de fa ja uns quants mesos. Per tant, això també em sembla una vergonya i creiem que no hi ha d'haver cap impediment. Com dèiem, sabent tota la situació que hi ha i sabent que tenim les eines per controlar tot aquest caos regulatori, doncs li demanem i exigem a la Generalitat que instal·li aquests equips i que, per tant, millori la xarxa i que, per tant, puguem saber contínuament que respirem des del més aviat possible.
En aquest sentit, comentaves que agafeu normatives, els estudis en si agafen normatives d'altres indrets. Entenc que hi ha altres països d'Europa que l'1,3 votadia sí que està regulat, llavors...
Sí, sí, tenim altres normatives, no només d'Europa, sinó del món, que tenen, és a dir, aquestes activitats industrials són relativament similars a d'altres refineries d'altres indrets del món. Tenim el Canadà, tenim Anglaterra, tenim Nova Zelanda, per exemple, que en vénen així al cap, però n'hi ha d'altres.
i, per tant, aquests estudis el que fan és recollir tota aquesta sèrie de literatura científica i normatives d'altres països i l'apliquen a la realitat d'aquí, que és el que creiem, que és a dir, és amb aquesta realitat industrial que tenim i amb la situació d'episodis puntuals de contaminació que tenim, doncs això posa a la base aquests lits, que són els que repetim, que la llei catalana ha d'incloure ja per poder ser controlats i per poder ser sancionats en el cas que se superin.
Ara comentaves que arran d'aquests estudis vosaltres heu volgut exposar que la Generalitat té eines suficients per regular la contaminació aquí al Camp de Tarragona. Fins ara se us deia que no existien aquestes eines?
No crec que es digués que no s'existin aquestes eines, però sempre hi havia entrades i no s'ha avançat en la matèria. Nosaltres portem exigint i intentant reunir-nos periòdicament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Hem exposat tota la informació i tot el que hem vingut treballant des d'aquests anys i veiem que no s'estan fent progressos endavant.
Creiem el que diem, és a dir, pels motius que siguin, no hi ha hagut uns motius directes, però el que venim a demostrar de forma pública i que ho sàpiga tothom és que ho podem fer. I, per tant, que si no ho fem, sobretot és per falta de voluntat política o pels interessos d'alguns. Però que tenim aquestes eines que creiem que és de responsabilitat institucional i pública de cara a la ciutadania de la Camp de Tarragona perquè puguem viure i respirar un aire net i tranquils, i, per tant, ara ja no hi ha excuses i haver voluntat política i tirar-ho endavant el més aviat possible.
Més enllà d'aquests resultats que ara parlàvem, què més demostren aquests estudis que heu pogut analitzar i heu pogut presentar?
Venen una mica a marcar el full de ruta de quina han de ser durant els propers mesos de la Generalitat de Catalunya, el que dèiem, venint de tota aquesta feina que s'ha fet els darrers anys, de demostrar també, encara que algú vulgui negar que tenim episodis permanents i periòdics de contaminació atmosfèrica greus,
I amb aquests episodis puntuals, aquests compostos, això, que tenim, quins són aquests nivells que hem de regular i sobretot que existeix un marc normatiu català que permet i que per tant que la Generalitat ho pot fer. És a dir, tot aquest treball que s'ha fet en col·laboració amb les universitats, ve a marcar el full de ruta, que creiem que ha de prendre el camp de Tarragona quant a la contaminació atmosfèrica i el que diem, ara ja no hi ha excuses, és agafar, és treballar-ho i sobretot aplicar-ho el més aviat possible perquè puguem viure tots tranquils i amb una bona convivència amb la indústria petroquímica.
Entenc que aquesta primera passa del full de ruta seria, d'alguna manera, crear la legislació, que això és lent de per si.
Sí, sí, però basat bàsicament en aquestes tres línies, el que dèiem, control, legislació i sancions, control passa per aquesta millora de la xarxa, això que dèiem, que s'instal·lin aquests equips, que estan en un magatzem, amb una sèrie d'excuses, que s'instal·lin ja i que hi hagi aquesta millora efectiva de la xarxa i que puguem saber cada dia i de forma consultable amb un portal de transparència que estem respirant en el moment, per aquesta legislació, que sabem que és un procés lent,
però que tenim posada la informació sobre la taula que es treballi, que s'aprovi, que es faci el més aviat possible, ara que tenim les eines, i sobretot això també, regim de sancions, és a dir, hi ha unes autoritzacions ambientals,
que marquen què és el que produeixen les empreses, quina contaminació i amb quins postos treballen, la Generalitat té aquesta informació i ho sap i, per tant, ha d'aplicar un règim sancionador i si hi ha algú que se salta la normativa i que emet més contaminació de la que hauria de ser recomanable, doncs que ho faci i així ens ajudarà a tots també, administració, ciutadans, empreses i tot, a posar-nos les piles i, el que dèiem, viure amb una millor convivència entre tots plegats.
El règim de sancions, el banc està regulat. Entenc que ja n'existeix un, que seria modificar-lo.
Sí, està regulat, però com dèiem està regulat d'una mitjana anual. Llavors el que ens passa d'això és que aquests episodis que tenim puntualment ens queden dissolts a través de l'any. Tenim pics de contaminació molt, molt, molt forts, però com si sabem que ens afecten a la salut humana i que això està demostrat, que ens queden, si fem una mitjana anual, ens queden que complim la normativa. Per tant, com complim la normativa i és legal, aquests episodis puntuals greus de contaminació són legals.
Llavors el que hem de fer és que aquests episodis greus de contaminació puguin ser regulats i puguin ser sancionats correctament per evitar que torni a passar perquè tots plegats puguem viure més tranquils. La regulació, llavors, ara el que comentaves, ha de ser per hores, ha de ser cada dos dies, entenc.
El que nosaltres recomanem és per períodes de 24 hores o fins i tot períodes inferiors. De 4 a 8 hores i 24 hores, creiem que entre períodes de 8 i 24 hores seria suficient per...
per poder controlar aquests episodis puntuals greus de contaminació. Però bé, com dèiem, està especificat els informes i hi ha totes les universitats que han treballat tècnicament i científicament en això ho han especificat molt bé. I creiem que això és el full de ruta en el qual la Generalitat ha de treballar per tirar endavant aquests greus i controlar aquests episodis puntuals de contaminació.
Heu presentat aquest estudi. Abans has comentat que en alguna ocasió us heu intentat reunir amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat. No sé si ara podreu, si us podreu reunir, si us heu posat en contacte. Bé, nosaltres hi treballem periòdicament, massa poc sovint pel nostre gust.
i la propera reunió que hem sol·licitat presentarem efectivament, és a dir, ja hem parlat de la temàtica dels informes, ja n'hem parlat en altres reunions i l'hem estat treballant i hem vist 15 avanços, creiem que no s'estaven fent i que no s'estan fent els avanços que toca, ara la propera reunió farem de forma, és a dir, presentarem els informes però no deixarem de treballar en aquest mateix full de ruta que ja era en la línia que veníem anteriorment i que esperem
que ara que de forma pública hem demostrat que ja no hi ha cap impediment per treure-ho endavant, doncs esperem que hi hagi un canvi d'actitud des del departament i que realment estigui endavant i de forma efectiva cap a aquesta direcció de regular d'una vegada per totes la contaminació industrial del camp de Tarragona. Ja per anar acabant, vosaltres fa temps que demaneu un estudi de la qualitat de l'aire, en quin punt això està? Perquè ha aixecat bastantes crítiques en els darrers mesos.
Entenc que dius de la ciutat de Tarragona, no? Sí, sí, de Tarragona. Bé, sabem que hi van haver molts impediments legals i burocràtics. Creiem que hem d'anar en la línia de saber nosaltres el que dèiem. És a dir, ens agradaria treballar en una direcció del control, més que no pas els estudis. Els estudis són una cosa puntual i creiem que tenim dret a tenir informació de forma permanent i periòdica i, per tant, sobretot, aquesta millora de la xarxa pública que un cop s'instal·lin aquests equips crec que ens donarà una informació que fins ara no teníem.
Mentre no tenim això, i és el que hem estat treballant els darrers anys, tenim aquests estudis que de forma puntual ens van donar aquesta informació. Creiem que a Tarragona, ciutat especialment, no s'ha fet mai una bona prospecció de quina és la qualitat de l'aire en tots els punts de la ciutat i per tots els compostos, i per tant veiem molt interessant i molt necessari que estigui endavant aquest estudi, que creiem que ara per fi, d'una vegada per tot,
i tretes les traves burocràtiques que crec que anaven més per falta de voluntat política que altra cosa, doncs ara tirar endavant i esperem aviat poder veure els estudis i ser conscients sobretot del que dèiem, surti el que surti, però sobretot de tenir la informació. El que és important és que la tinguem per a partir d'aquí poder prendre mesures com a administració, com a ciutadania i com a tots plegats. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Adrià Pallejar, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Moltes gràcies a Valdros.
Llops de Mar, un podcast fet arran de mar.
Tothom té el seu concepte de cuina marinera. Hi ha la cuina a bord dels vaixells, aquella que es serveix als restaurants o la que es fa a casa. Tothom té les seves receptes. El nostre llop de mar d'avui, de tot això i de la investigació que fa, n'ha fet un restaurant. I no precisament arran de mar, sinó a la part alta, al casc antic de Tarragona. Parlem de Ramon Martí, el propietari del restaurant El Llegut.
Si parlem de mar Mediterrani, què és per tu el mar Mediterrani? Peix, horta i cultura mediterrània, saps? I espècies, doncs, bueno, el primer que m'hi ve al cap són farigoles, no? Romer i safrà i sobretot port, no? Molt de port i molta olor...
De peix, de port, saps? Jo de petit ja he estat molt vinculat al mar. I aquesta olor que tenen els ports, doncs et queda gravat al cap, saps? De tant en quant... Mira, m'encanta viure a Tarragona per això, no? Perquè des de qualsevol punt de Tarragona beus a l'aigua.
I l'olores, tot i que no vagis a la platja, o tot i que no vagis al port, o tot i que no vagis personalment a comprar la llotja, no? Però, bueno, i la llum també és diferent. Ara ho comentaves, has comentat peix, has comentat espècies com la farigola. Ets cuiner des de fa molts anys i al teu restaurant, al Llagut, només sí cuina peix, pràcticament.
Sí, sí, sí, bueno, correcte, només fem peix. Al principi va costar, la gent era complicat d'entendre, perquè aquí a la província si vols anar a menjar peix, doncs bueno, te'n vas al Serrallo, te'n vas a Cambrils, no?
Ara tot ha anat a més. A mi em feia il·lusió treballar producte d'aquí, perquè d'alguna manera sempre hem estat molt vinculats al territori on hem estat. Potser és una cosa que tens a la genètica, cuinar allò que tens al territori, perquè al cap...
vius on vius i tens el contacte amb la gent del barri, amb la gent d'on vius i amb els productors, perquè sempre ens ha agradat molt tenir contacte directe amb productors. I clar, quins productors tenim aquí? Doncs productors de peix i d'horta.
Com vas decidir que volies cuinar només per jo? Per què ho vas decidir? No sé, mira, no m'ha agradat mai anar a agafar el camí fàcil. No sé, sempre... També els meus companys sempre... Estic catalogat dintre d'allò que diu... És que se complica la vida el Ramon sempre. Bueno... Moltes vegades ho he pensat. Ara fa poc també tenia una entrevista amb un amic i també m'ho preguntava, com és que has anat a parar amb cuina marinera, no?
Jo crec que, al final, a mi sempre m'ha agradat rexerxar l'essència de les coses, anar una mica més a profunditat.
Potser per això em considero cuiner de fondo, de salses base, de brous, de salses bàsiques, d'aquelles del xup-xup, de la cuina d'estar 8 hores, 5 hores fent un sofregit, d'anar rostint. Sempre m'ha agradat
anar a l'essència després i a producte, producte primeríssima qualitat. I el tema de l'arquitectura del plat, doncs, bueno, no sé, potser és que com que soc dels 90, doncs igual té una importància, estic d'acord, però jo sempre li he donat molt més valor a la...
els processos d'elaboració molt importants per mi. M'imagino que per això sempre acabes a picar ceba i a picar all i a començar les receptes o les elaboracions des de la matèria primera, des del punt zero,
I bueno, és que considero que aquí a Tarragona, no? Doncs és que el que tocava era fer cuina marinera. Com que tampoc no era una cosa que mai m'hi havia posat massa, tot i que sempre m'ha cridat molt l'atenció, tot i que sempre he tingut molt de contacte amb el mar, més a nivell d'oci que no a nivell laboral, doncs no sé, m'he feia com una il·lusió. A més era el més fàcil en aquell moment. A Tarragona el més fàcil era fer peix.
Creia una mica l'atenció perquè Tarragona sempre ha estat vinculat amb el mar i costava trobar restaurants de cuina marinera. Sí, és una de les coses que m'hi vaig trobar. Vaig agafar companys d'aquí de Tarragona i els vaig comentar que anàvem a la peralta i la intenció era treballar només peix. La gent em deia que la gent per menjar peix se'n va al Serrallo o se'n va fora a Cambrils.
A la Mare Alta hi ha que fer torrades perquè tot eren llesques i que també té la seva història. Ja ho veus, avui hi ha restaurants molt anomenats que fan entrepans. Ja t'he dit, sempre m'he agradat, no és que m'hagi dit, sempre he acabat tirant el camí més fàcil, més complicat. Tampoc no tenia ganes de fer el que feia tothom.
Com definiries tu o què és per tu la cuina marinera? Altres cuiners i altres pescadors que estan més capacitats per explicar-te el que podria ser la cuina marinera. Jo sempre et parlo des del meu punt de vista, des de la meva experiència, des de la meva il·lusió i des de... Això és el que volem.
Sí, bueno, doncs per mi cuina marinera és la cuina de la gent del mar. A partir d'aquí qui manega la gent del mar? Doncs pescadors, els comerciants que són els nostres proveïdors, les llotges, les dones dels pescadors i aquí potser hi ha diverses vertents, hi ha la cuina del ranxo, la cuina que es feia a bord,
Que clar, que avui en dia l'únic que conec que fa cuina a bord és el Lluïset de la barca. Saps? Que bueno, perquè quines barques fan ja cuina a bord? Ja no hi ha barques que cuinen a bord, crec. Aviams i ara diré aquí un disbarat.
Jo he après moltíssim de cuina marinera, doncs, bueno, sí, és veritat, de biografia, d'investigació, de començar a picar i començar a provar, i prova d'error, i prova d'error, i aquestes coses, no? Però al final, a poc a poc, he après moltíssim dels meus proveïdors de peix, moltíssim, doncs família Budesca. He après molt dels pescadors, del xarraio, amb els quals he tingut molt de contacte,
He après moltíssim dels cuiners, pescadors, que han acabat muntant restaurants propis. Per la família bestiana. Sí? Que sempre li he dit al Xavi. Dic, escolta'm, com és que t'hi fots amb això? Bueno, és que tu no saps com era, com és el món de la mar. Dic, clar, tio, és que te'n vas de Guatemala a Guatepeor, no? Té-la, pobret. Però no, no, vull dir, també he après moltíssim d'ells i també menjant, no? M'agrada molt menjar i beure.
O sigui, hem d'imaginar-nos que tu baixaves al serrallo a parlar, per exemple, amb els pescadors per aprendre? Sí, sí, esmorzar, sí, claro. A més, també, és que jo m'ho passo molt bé. Imagina't, això dels esmorzar de forquilla, doncs, clar, soc cuiner, no? És que jo, si no treballés, no passaria per la porta.
Perquè és que m'agrada molt menjar, i tot el dia tinc gana. I en aquest sentit tinc la sorda que el peix ja convé, ja pots menjar tot el peix que vulguis.
Però sí, m'encanten les tertúlies de sobretaula. A més, és això, no? M'agrada molt la filosofia de la sobretaula. Ja t'he dit, és que m'agrada molt l'essència de l'astronomia, m'agrada molt l'essència de tot i crec molt en aquest trobament arrel d'una taula. No solament és el menjar, no? I sobretot aquelles sobretaules llargues, no? Que potser t'adonaven les 7 o les 8 de la tarda o empalmaves amb el sopar, però...
sempre m'ha agradat molt i després per la feina m'acconvenia més anar a esmorzar i ets agradi que sempre he tingut molt bon contacte doncs ja t'he dit amb el meu proveïdor de peix el meu proveïdor de peix doncs com a mínim com a mínim un cop cada dues setmanes un cop al mes doncs tinc una sentada o un cafè que sempre s'allarga perquè tant amb ell com a mi ens agrada moltíssim el nostre ofici
I s'ajunta, s'ajunta un pescador, s'ajunta un restaurador de peix que ja està mig jubilat. És que sempre m'ha fet molt de respecte i sempre he tingut molt de carinyo a la gent amb aquesta experiència i sempre els he vist com un llibre obert i que millor tenir-los allà asseguts en una taula.
I gràcies a això tu també has pogut recuperar receptes que potser es feien només a barca, a bord, i ara les apliques. Sí, això m'encanta. M'agrada molt recuperar o m'agrada molt intentar recuperar
receptes tradicionals. Tot i que no és fàcil, perquè tot evoluciona. També és una mica no reinventar. Adaptar. Sí, però tampoc és adaptar. És fer uns canvis. Al final acaba sent molt personalitzat.
Però bé, li he perdut la por a això perquè considero que la cuina marinera també depèn molt d'una família amb una altra o d'un veí a l'altre, saps? A la mateixa escala, doncs, gent pot fer l'all i pebre d'una manera i l'altra té un altre concepte i al final és pels registres que tens i els registres que tens venen de la memòria i venen de la teva experiència i venen del que vas vivint el dia a dia. A partir d'aquí, com he arribat a la cuina marinera? Bé,
doncs a base de caminar. Llops de mar, un podcast fet arran de mar. A més, sobretot estàs d'especialitat amb arrossos i la fideua, bàsicament. Vull dir, són les teves especialitats d'aquí, de llagut. A vegades acabes encastrat en un espai...
que involuntàriament. Bé, doncs no sé, si és veritat que sempre vam arrencar molt amb arrossos, sí. No sé, potser també era com... És que m'he adonat amb el temps que també és molt popular, no? Tenim clients que fan quilòmetres per menjar arross, no? I amb això al·lucino moltíssim.
A vegades tenim gent del País Basc, o gent de Saragossa, o gent de l'Aragó, o gent del nord de Catalunya, que me diuen, no, és que venim a menjar arroz. I jo, bueno, vens a menjar arroz perquè estàs a vacances per aquí. I jo, bueno, venim de passada, sí, però no estem establerts.
I al·lucines amb això, no? Sí. S'ha adonat que la gent ens reconeix com especialitat en arrossos, també és veritat que tenim un munt d'arrossos a la carta diferents. És veritat que des del principi també oferíem els arrossos amb racions per persona individual, que potser això també és una cosa que era bastant inusual, però també vaig pensar, bueno, ja que només toquem peix, ja que només toquem quatre coses,
doncs haurem d'oferir plats individuals, tant de peix com d'arròs. També és veritat que sempre hem estat molt al servei, hem sigut molt servils, saps? En el sentit que un restaurant, doncs bueno, considereu que un restaurant es dedica a això, a crear una festa a la taula i que tothom mengi el que vingui de gust sempre i quan ho tinguem nosaltres en carta, clar. Si tu haguessis de quedar-te amb algun arròs, sabries en qui quedar-te?
Bueno, sí, sí, l'arròs a la masqueta m'encanta, és un arròs que ha costat moltíssim de parir, i quan algú te costa molt de parir després li tens com més de carinyo, no? I a més és molt curiós perquè, bueno, sempre el nostre procés de treballar els plats, tampoc no inventem gaire cosa, no?
Entre altres coses, perquè considero que fer-ho senzill bé cada dia ja és difícil suficient. Hem acabat fent arrossos, no ho sé, perquè a la gent li ha agradat, suposo, i a partir d'aquí, com que veus que això té acceptació, doncs vas investigar més coses. Llavors, una d'aquestes va ser el Masqueta. El nostre procés, com et deia abans, era...
Agafem, ens pensem una elaboració o rexergem algun pla tradicional que ens agradaria introduir en carta i estem investigant una mica, fent proves, pam, pam, pam, i quan més o menys pensem
que tant la elaboració com el producte final, com també pensar moltíssim a l'hora del servei, ser capaços de servir aquell plat en òptimes condicions, tant com per 5 persones, com quan treballem més i som 70 o 80 clients, serveis una mica més difícils,
Llavors ens el posem al menú i introduïm el menú, insistim una mica i escoltem una mica les opinions del nostre client a través del meu equip de sala i agafem una mica de pràctica. I allò es va modificant i normalment en una setmana o dues setmanes ho tenim enllestit. Amb el Masqueta va ser una cosa molt més complicada.
Aquí teníem contacte, ja t'he dit, amb gent de mar, gent pescadors, cuiners i també amb aficionats i gent que s'estima molt Tarragona i s'estima molt el territori, no? I entre aquests recordo moltíssim l'Edu d'aquí de...
de la pastisseria, de la plaça El Fòrum. I ell sempre m'ho deia, Ramon, si, tu que fas sants rossos, per què no fas un masqueta, per què no fas un masqueta? I bueno, em va donar una tant la llauna, des del carinyo, eh? Doncs, que bueno, em preguntava com m'ha de ser això. Bueno, no sé, perquè tal, que qual, fas així, això calent allò tal, qual, i ha de fer una espuma, i això fa que...
I no ho tenia gens clar. I ho anava ajornant, no anava ajornant, però allò que et queda en memòria i et queda com una cosa pendent de fer, i amb el temps, doncs alguna vegada algun pescador deia, mira, Rosa Masqueta, i m'hi vaig posar. I al final, la meva conclusió és que això, a mi m'he deien els pescadors de barca aquí de Serrallo, precisament, agafa una olla concava de ferro, la clàssica, aquella clàssica,
I posa-li oli, i quan estigui l'oli ben ruent i fumejant, el caldo ben calent, li tires el caldo a l'oli, allò fa un esclat, i llavors li tires l'arròs. O sigui, és una recepta molt diferent, que no s'ha de cara al sofregit amb l'arròs i després es mulla, sinó que...
està tenint molt controlat la quantitat de fumet, la quantitat de brou, la quantitat d'arròs, la intensitat del foc i el temps de cocció. I quan això ho tens tot agafat,
El resultat d'això és un arròs cremós que recorda una mica el risotto, però que s'elabora únicament amb olis vegetals. No intervenen ni crema de llet, ni mantegues, ni res. I la història està, el secret sembla...
Agafa l'oli, nosaltres treballem oli d'oliva extraverge, ja saps que pertanyem al col·lectiu Slow Food, tot treballem amb ecològic o al màxim possible amb ecològic. En aquest cas oli d'oliva extraverge, arbequina...
amb una olla concava de ferro, que és amb les que nosaltres servim els arrossos a taula, ben calent, ben calent, el brou calent, que no fumeixi, no? Jo trobo que si l'oli fumeix, l'oli s'està cremant. A partir d'aquí, no m'acorda, ja t'he dit, ho adapto. A més, és un procés molt perillós. Cuidat-ho si ho proveu a casa, eh?
Perquè ja passa... Bé, ara t'explico. Llavors, clar, l'oli ben calent, t'imagines, no? L'oli ben calent, allò que li cau una gota d'aigua i allò ja comença a xispejar. Bé, doncs imagina't que llavors, de cop, li tiràs el brou de peix calent, també. Allò, un esclat,
però un esclat, que jo m'imagino que d'aquí li va el nom, no?, de l'esclat, Masqueta, Masquetà, suposo que d'això deu ser, devia d'arrencar al sud de Catalunya o nord de València, Masqueta, Masqueta, bueno, deu venir de tot el tema aquest dels petardos i de cosa mediterrània de València, i després li tires a l'arròs,
I és veritat, se crea com una espuma a sobre del brou aquest que està bullint, que a mesura que se va consumint l'arròs, doncs, efectivament, queda molt melós. També és un concepte de la cuina clàssica francesa, que és lligar les salses amb oli d'oleva, en lloc de mantega. I va separar aquí, amb un oli...
molt cremós, què passa? Doncs m'imagino que originàriament això devia ser, s'havia de fer servir un brou molt concentrat, molt potent, molt heavy, no? Vull dir, tots els peixos que no són comercials, doncs que ara potser se tornen al mar, abans anaven en una olla als barcos de pesca pel ranxo de Bordo, que cuinaven a Bordo, doncs imagina't, te fas una idea, no? El brou de peix supermega concentrat i allò ja tenia un sabor brutal, no?
Nosaltres li hem donat dues voltes i després li afegim un sofregit amb pavrot de romesco i fem una altra que li afegim un sofregit de safrà d'aquí de la conca.
I, bueno, llavors, doncs hem anat polint una mica tot això i hem fet un arròs a la masqueta a l'estil del llegut, si veia a ser a l'estil del Ramonet, no? Llavors, bueno, també ens agrada, també té un punt picant, perquè m'he donat compte que tota la cuina marinera té un punt picant, a tot el que és marinera porta una mica de bitxo, saps? Doncs, bueno, doncs...
I també li hem trobat el punt picant, l'equilibri aquell, que moltes vegades hi ha gent que m'hi diu que estava molt picant. I jo, bueno, a mi m'agrada definir-ho com... La gent se me'n fot, com un picant eròtic, no? O sigui, és el típic plat aquell que té un punt picant que mentre els estàs menjant no te'n dones compte, però quan pares, pica. I llavors, doncs, bueno, no pares mai de menjar, perquè quan pares de menjar és quan te pica.
Has parlat també del romesco, i el romesco també és una altra d'aquestes receptes que tothom fa diferent, i típica de Tarragona. Sí, al final la cuina marinera té una evolució territorial, no?
Clar, el que aquí és un romesco potser a la Costa Brava seria un suquet, no? I potser el que aquí és un romesco, o sigui, el que a la Costa Brava, al nord de Catalunya, seria un suquet, a la Costa Dorada és un romesco, i si te'n vas una mica més avall és a la Llipebra, no? Valencià.
Sí, el romesco, doncs, bueno, vull pensar que és un plat molt d'aquí, perquè el pebrot de romesco és com d'aquí, i, bueno, és una picada, no?, i, a més, són productes secs que no necessiten fred, no necessiten de nevera, no?,
Tornem una altra vegada a l'arrel de les coses. Suposo que amb una barca, quan tu navegas, què portes? Portes coses que no necessiten fred perquè no se t'espatllin. Alls, portes arròs, però amb espècies. Portes una ristra de pavlot de romesco, fruits secs.
I clar, agafes mà del que tens, i això amb una picada, amb un morter, i amb això lligues el plat més caldós, més aviat caldós, del que estiguis cuinant de peix i acabes fent un romesco. En aquest aspecte tu també has investigat bastant sobre la cuina romana, i la cuina romana també tractava molt el peix.
Sí, sí. Bueno, es que al final, veus, te han donat conto de que, bueno, tinc aquesta mania.
Tinc aquesta mania de tirar enrere. En lloc de... En lloc de modernitzar-me, doncs, bueno, crec que el primer procés és tirar enrere i una vegada, a darrere, doncs ho tens controlat, doncs fer el pas endavant, no? El que passa que, bueno, sempre... No ho sé, em falta fer a cara el pas endavant, suposo que perquè encara considero que em falta base, no? Però és que, clar, això no s'acaba mai. I... I, bueno, sí, la cuina romana també m'he cridat moltíssim. Sí. A més...
Amb els anys que portem amb això de la cuina romana, m'he adonat que molts plats que avui en dia tenim com a clàssics dins de la cuina catalana, provenen de la cuina romana. I la cuina romana no deixa de ser una cuina a quilòmetre zero, eslòfot, a tope, elevat al quadrat. No hi havia possibilitats d'aconseguir gaires coses de fora.
Sí, és veritat que durant l'època romana començava una mica més tard ja va haver-hi el comerç de via marítima, però sempre acabaves tirant del que hi havia a prop, o sigui que cuina de territori. I també m'he adonat amb el temps que la cuina romana no és una cuina per anar a l'UCI.
No és una cuina d'anàleg, la cuina romana devia haver-hi de tot. La cuina que es feia, la gent de poble, no ho dic bé, la gent de poble, la gran massa i després hi havia els nobles.
els nobles, suposo que menjaven millor que nosaltres avui. Pensa que els romans, hòstia, és que jo a vegades no sé on ha quedat la cultura de fa 20 segles. Pensa que he llegit
que a l'època romana ja tenien... tenien piscifactories, saps? Tenien piscifactories, i no tenien piscifactories d'aigua salada, eh? I no tenien piscifactories d'ourades o... No, no, de turbós i de congres, saps? Tenien piscines aquí. Bueno... Sí, també, cuina romana, sí. Al final tot ve de...
de les arrels, de lo bàsic, d'arrencar de producte de matèria primera. Ja per anar acabant, ara parlaves de la cultura gastronòmica, on ha quedat? A vegades la sensació és que sí que és veritat, que hi ha grans cuiners actualment i hi ha grans restaurants, però també la sensació és que perdem una mica la nostra essència o les nostres arrels gastronòmiques. Bueno, lo que potser més pot fer és que se perdi el cuinar a casa.
perquè tots els registres gastronòmics que tenim al cap són els de casa.
A mi sempre se m'ha tildat de cuiner molt especial, cuino molt potent, cuino molt fort, cuino no sé què. Amb el temps ho he mullat una mica, això m'ha anat arrodonant una mica, però sí, quan penso, és que a casa, ma mare, sempre cuinava ja...
molt heavy i reduït, però és que clar, a mi això m'encantava. Llavors tenim aquest registre i automàticament una elaboració per mi, quan vaig començar amb aquest ofici ben feta, doncs era el registre que tinc en memòria.
I s'està perdent la cuina tradicional? Bé, també, no sé, crec que és més important plantejar-se que el que s'està cuinant, el que s'està perdent,
És la cuina de casa, s'està perdent el mercat, s'està perdent el que nosaltres teníem com el que viure és a barri, saps? Això em fa més por. La cuina tradicional, doncs sí, s'està perdent perquè a les cuines potser s'entén com una cosa molt simple, molt senzilla, no?
No sé, és més divertit potser fer una cuina més... Hòstia, és que és difícil, eh? Definir-ho això d'autor. Per mi una cuina marinera també és molt d'autor, saps? Una cuina com més de jugar, no? És que està mal dit. Una cuina més divertida on, bueno, doncs en un plat li busques 40.000 coses, no?
Al final, igual que amb un vi, això de catar un vi i trobar-li 40.000 coses, tampoc no ho ha entès mai. Escolta, mira, el vi t'agrada o no t'agrada, a partir d'aquí te'n recorda una cosa, te'n recorda l'altra, però no 50.000.
El passat et crida, no diu res. Un color antic a la paret, la terra imaginària que has creuat. Si la mires bé, és un parant que no podrà imaginar els nostres somnis. Mils de
Fins demà!
Fins demà!
El peixat et crida, no diu res. Un color antic a la paret. Miles de colors de la posta del sol. Campanes que riuen un dia d'agost. Ni el plat que es mou ni els ocells que ara sequen el vol.
Em fa més feliç que mils de colors de la posta del sol. Campanes que riuen un dia d'agost. Hi ha un blat que es mou i els ocells que regeixen el vol.
És dilluns, moment ara de saber què podem trobar a les nostres peixateries del nostre territori i per això en volem parlar amb una persona que no té una peixateria ben bé, sinó que reparteix peix. Ho parlem amb l'Artur Bodesca, gerent i copropietari de l'empresa de Tarraco Sifon. Molt bona tarda, Artur.
Hola, bona tarda. Primer de tot, com esteu vivint vosaltres? Que no us afecta de forma directa, però sí de forma indirecta, aquests dies tota la problemàtica de la pesca de l'arrossegament, què estem veient? Bé, sí que ens afecta directament. Nosaltres tenim una venda al detall, la tenim a Reus, dintre del Mercat Central de Reus, i a banda som distribuïdors als principals restaurants de la província de Tarragona.
ens afecta amb l'aspecte que no podem subministrar amb tota la regularitat que volem el producte d'aquí, de platja, de casa nostra. Això et volia preguntar, no sé si això d'alguna manera fa que hagueu de subministrar productes que no són d'aquí del Mediterrani i que potser són d'altres llocs.
No, a veure, hi ha producte del Mediterrani, el que passa és que hi ha d'altres ports, perquè hi ha diferents ports que, per exemple, per el temps, o perquè no hi ha hagut tan mal temps, o hi ha hagut més mal temps tenen dies encara de pesca, i podem subministrar d'altres ports d'aquí del Mediterrani. Però, a banda, també com a distribuïdors, hem de portar sempre, hem de portar peix de fora, d'altres llocs d'Espanya i també d'Europa.
Us preocupava, nosaltres aquests dies quan parlàvem amb els pescadors de la pesca d'arrossegament, els preocupava sobretot la campanya de Nadal. No sé si això també era una de les vostres preocupacions. Home, sí, ho és perquè si el dia a dia també és important tindre el peix de casa, que la gent sempre ho busca com a producte de qualitat,
però el que està clar és que sobretot de la Gambo i l'Escamarlà és el que més esperes per Nadal, per fer la campanya Nadal. Sobretot el tema dels pescadors, no? Ells saben que l'esforç de sortir a pescar li és molt recompensat a aquestes dates de Nadal que se multiplica per dos moltes vegades el preu de la Gambo o de l'Escamarlà. Com veieu tota aquesta problemàtica amb el sector? Vosaltres què ho veieu? Una miqueta més des de la distància, d'alguna manera?
Bé, a veure, el problema en si és un problema genèric que ja ve de fa molts anys amb les diferents polítiques que s'han emès d'Europa. El problema és que crec que no les han sabut explicar mai. No sabem exactament què és el que busquen, què és el que es vol trobar i com es vol fer. El problema és que han canviat sempre. Tinc un ús de raó, tinc 53 anys...
Jo em dedico a això des dels 15 o 16 anys, però el Monge ja baixava el magatzem perquè és una empresa familiar, jo soc la quarta generació, i el programa sempre l'han tingut. I el problema és que no ens hem vingut a explicar què és el que volen fer i què és on hem d'arribar. I aquest, jo per mi, és el principal problema, és aquest.
És aquest, és saber què és el que volen aconseguir, què és on volem arribar. Fan referència sempre a la preservació del Mediterrani, però parlant fins i tot amb científics, ja no només amb gent del sector, diuen que allò que demanen està segur, està preservat, per tant, vosaltres tampoc ho heu acabat d'entendre mai, pel que dius.
Nosaltres no ho entenem perquè, com et repeteixo, no ho han explicat mai. O sigui, sí, tothom sap que és per la preservació de l'ecosistema...
del Mediterrà, però no s'ha explicat el què. O sigui, aquí hi ha vingut un cultural nen, el meu avi era pescador, i el meu avi anava a una barqueta darrere que podia pescar certs peixos, molts eren immadurs, i nosaltres, la cultura nostra era el llocet, la mullicada, tot això, a casa sempre n'havien menjat, perquè era el que agafaven les vaques, igual que el pupet. Jo entenc que...
que amb la indústria, amb els barcos nous que hi ha, culturalment això es fa de pedra, perquè si no no respectes ni litorals ni respectes mides d'espeixos, jo això ho entenc. Però hauran de donar una alternativa a alguna cosa. Hauran de dir, haurà d'haver una transformació i haurà d'haver una transformació global. El que no es pot fer és dir certes coses que quan les has complert tampoc t'han servit, després te'n tornen a canviar. Si jugar amb els escacs, encara no pots dir que la meitat de partida d'això és per així.
I això crec que nosaltres hem tingut el problema, perquè la mateixa problemàtica que tenen els pescadors, ells viuen directament d'això, i nosaltres també. Nosaltres com a peixatems també viuen d'això. Nosaltres sembla que sempre hem sigut els dorents a la pel·lícula, però nosaltres som els que comprem i els que li donem valor afegit a aquest producte. Nosaltres som els que anem al final, al producte final, o sigui, al consumidor final, tant a restauració com a la venda del detall.
La venda al Mediterrani, supermercats no en compren, els que compren pleguen, no queden residuals. No, aquí s'ha de fer una gran, gran, gran propaganda de mercadones, no sé què, no s'aguantos, però no. Al final, el dia a dia, el que porta això són els peixeters de tota la vida, els que tenim la venda al detall al mercat, a les botigues petites dels pobles, que és el que fem arribar a la qualitat de la gent.
Però nosaltres no podem canviar. Hi ha botigues que es dediquen només, única i exclusivament al pes de platja. Què han de fer? Quin futur tenen aquestes botigues? Aquí volia arribar, tu comentaves que amb 15-16 anys ja estaves relacionat amb la professió, que ets la quarta generació, una professió, les peixateries, els peixaters, que ha canviat molt, sobretot ha canviat en termes del consum, de la forma de consumir de la gent. Sí, ha canviat...
perquè se li ha donat valor als supermercats, el problema és endèmic. Vull dir, la generació anterior, la dels meus pares, ells fent els esforços, o, bueno, culturalment les dones no treballaven, no s'han incorporades tant com estan ara a la vida social, a la laboral, llavors ho podíem dedicar molt més a comprar. Ara hem hagut de canviar això.
Els mercats, perquè no hem tingut les possibilitats, perquè som empreses petites, som empreses que tenim molta despesa per el que nosaltres traiem d'aquells metros quadrats, gent que, per exemple, el mercat de Tarragona obre de 8 a 8, molt bé. La gent ha d'estar treballant, els amos són els mateixos, nosaltres no tenim la possibilitat de tindre doble torc. Tot això s'ha fet que els supermercats s'hagin emportant pràcticament el 90% de la venda, el que és el detall.
Ells tenen unes formes d'actuar i de poder competir, sobretot davant també de les administracions, traient avantatges i traient subvencions i traient molts diners que nosaltres no els podem treure. I aquest és el problema que tenim. Llavors, clar, això ha canviat. Però si tu vas a un supermercat de peix de platja, pràcticament no en trobaràs. No en trobaràs. El que trobaràs és peix de viver, peix filetejat, peix no sé què, que està molt bé, perquè tu pots anar i agafar una bandeja i no dir que no sigui bé.
Per el que busques específicament, això ho trobaràs a les peixateries. Què trobaràs a les peixateries? Igual que la gent va a les carnisseries o a les verdoleries. Sapiguer el que és de temporada, ho sapiguer el que està en òptimes condicions, ho sapiguer quan és el millor preu per comprar. Això en un supermercat no t'ho diran perquè la gent no està preparada. No tenen gent preparada. Ara, quin és el peix de temporada? Què és allò que més se us demana tant en restaurants com a la venda el detall que teniu vosaltres?
Bé, nosaltres ara el que està de temporada sempre, quan arriba, quan comença sobretot finals d'agost i tot el que és el setembre, octubre, novembre, és el tema del calamar. Ara hi ha molt de calamar, de platja ha fluixat una miqueta més, però hi ha molt de calamar, ara estem també una miqueta amb el rap, ara començaran les galeres. Tots aquests peixos són peixos que estan a un preu que estan molt bé.
i suposo que ara ja de cara a més Nadal el que va agafant més importància també és el marisc
De cara al Nadal, però no per una qüestió de temporalitat, sinó una qüestió perquè ara Gambe, amb les noves barques que hi ha, abans sí que era molt més cíclica, perquè hi havia 3 o 4 anys que agafaven Gambe i 3 o 4 no, perquè no arribaven a les profunditats que s'està agafant. Penseu que les gambes ara s'estan agafant de 400 a 500 metres de fundària. Abans era impossible poder arribar les barques amb aquests fondos. Les barques d'aquí se n'anaven a Mallorca a buscar-les.
Llavors, ara n'hi ha de sempre la gambe. Què és el que es busca Nadal? És aquella exclusivitat que has de menjar maries per Nadal. Però no perquè sigui que no se pesqui més perquè sigui verbo i estiu. És simplement perquè és una cosa cultural. Per tant, no és el que sigui més de temporada. No, no, no. Ara, t'ho dic, fora de la gambe la trobaràs a tot l'any. Tot l'any.
La gamba de Tarragona, la gamba vermella de Tarragona, la trobaràs tot l'any. I ara, per exemple, se n'està agafant per als clàmbits climàtics o perquè hi ha invasions d'altres espècies que no són d'aquí. Està fallant l'escamarlà a la platja, però en canvi hi ha molta gamba blanca. Abans gamba blanca no se n'agafava, només se n'agafava molt el que era el març, l'abril. Jo me'n recordo quan era jovenet que feien per Madrid de la gamba de Huelva, que diuen que era la gamba blanca que se feien diferents tries i la grossa anava cap a Madrid.
Però sortia jo durant 15 dies o 3 setmanes i poc per les temperatures, perquè arribava i n'hi havia alguna cosa. Però ara, per exemple, cada dia, cada dia, cada dia, ja és part nostra, ja és la gamba blanca, ja és una part de la pesca sostenible que hi ha aquí. Per exemple, entre l'Atmella, Sant Carlos, Tarragona, Can Bril, que és on nosaltres comprem directe, doncs aquí n'hi ha sempre. I és part de la nostra cultura, com pot ser llus, o la maire.
No sé si vosaltres, que també serviu a restaurants, s'adapten també a les temporalitats i s'adapten a la temporada. Sí, els restaurants, nosaltres una de les coses que fem és assessorament als restaurants.
Nosaltres podem dir que servim a 5 estrelles Michelin de la província de Tarraona, entre altres, i nosaltres sempre ens pregunten la temporalitat. Quin producte ara podem trobar? Què és el que podem trobar? No tan sols d'aquí, sinó també de fora. És part de la nostra fenya. Sapiguer quina és la temporalitat i quan és la millor...
Econòmica i després també amb l'esplendor del producte, quan està millor, quins mesos és. Per exemple, ara començarà la galera, que la galera és com el calçot, quan comença el fred va la galera a la carxofa. Sí, sí, de fet a Cambrils fan les jornades de la galera cada any. Sí, fem les jornades de la galera cada any.
que també les fan a la cala, per exemple, que abans no les feien, doncs a l'atmella de mar també les fan i segurament a alguna banda més també les van fer, doncs ara és un marés que s'ha posat molt de moda, que és molt bo, que era econòmic, que ara ja quan a les jornades se dispara, però que és un producte que, clar, es pot menjar tot l'an sí, el que passa que en l'òptima és quan comença el fred. És quan comença el fred. Però igual que el lluç, ara hi ha molt de lluç.
Hi ha molta lluç, la mare falla una miqueta, però lluç n'hi ha moltíssim. Menjar lluç de platja, que aquí encara no hi ha ni saquis, esperem que aguanti per molt de temps, i això, doncs això és moment de menjar lluç a les nostres peixateries. Hi ha algun restaurant... Clar, el producte de platja és molt complicat. Ser...
ser rendable per a un restaurant. Primer perquè cada vegada n'hi ha menys i puja més el preu. Per exemple, el calamanxí, que és un tipus de calamar que no creix més, que sempre és invadur, doncs aquest, el calamanxí, està a 40 i pico d'euros a la subhasta. És un producte on abans, sempre la gent fa 40 anys o 35 anys, sempre menjava normal perquè tenia un preu molt més normal. Ara hi ha molt més restaurants i molt menys producte, llavors s'ha de substituir això per un altre.
però hi ha el calamar, que sí que és rentable pels restaurants, sobretot gambes escamerlans, amb la gamba blanca, ara se'n fa molt de carpatxos i molt de tartars amb aquesta gamba, quan és a l'hora del llagostí, però, per exemple, el lluç no és un... en algun restaurant sí que el poden posar de menú i tal, però no és un peix rentable pel restaurant, en canvi sí que és un peix rentable per la peixateria, o sigui, per el que és la gent de casa. Per nosaltres el dia sí, però amb les mermes que té,
Perquè normalment els peixos són petits. Llavors, un restaurant, com més gran és la peça, més rentabilitat li treus. Perquè té una proporció més petita, el que és la merma, dintre d'aquella peça. Quan tu vas a un restaurant, per què se fa la suprema si es fan estalls? Perquè amb un llobarro de 3 o 4 quilos, per exemple, li treus més rendiment que amb un llobarro d'un quilo. O sigui, el que és la carn neta per començar-lo o per ració, te'n surt més econòmica, encara que el peix sigui més car d'un peix gran que d'un peix petit.
I com que aquí pràcticament tot és petit, el que tenim, els lloços, el lloç no pot ser un gogote d'aquí, perquè aquí no hi ha lloços de palangre que facin dos quilos i mig. I si n'hi ha hagut algun, en alguna temporada, que hi havia quatre o cinc barques que anaven al palangre, sortien a preix a preu desorbitat. Veu que no està... que no està sorrentable. Llavors, és complicat. Al medirarrani, nosaltres, si perdem aquí el que és el pupet, escamarlar la gamba blanca i la gamba vermella...
poc rendiment li poden treure en un restaurant, fora dels quatre pops que pots fer, o dels quatre calamans quan toquin, el resto no és rentable per un restaurant. En aquest sentit, et volia preguntar, nosaltres quan parlem amb els pescadors, en moltes ocasions es mostren preocupats pel canvi climàtic, per l'escalfament del mar Mediterrani, entenc que aquesta preocupació també és compartida, com el que parlàvem al principi.
Sí, perquè al final tot surt del mateix lloc. Vull dir, nosaltres s'han de vestir d'aquí. D'on nosaltres anem a buscar el peix és a les llotges. I la problemàtica, clar, jo entenc que ells tenen molt més problemàtic perquè ells no poden agafar la barca i anar-se'n a pescar a Passajes, o anar-se'n a Ondarroa, o anar-se'n a Vigo. Nosaltres sí que podem comprar peix a fora. Ells no, ells viuen del d'aquí.
Ells viuen d'aquí, viuen d'aquest amar d'aquí davant i viuen d'això d'aquí. Per això te dic que estan molt lligats de mans i braços, perquè és què han de fer. Simplement complir o intentar complir totes les lleis, que a vegades és impossible.
Ja per anar acabant, tenint en compte, ara parlàvem d'aquest canvi de consum que hi ha hagut en termes generals, ja no només passa amb el tema del peix, passa també amb molts altres sectors. Com veieu vosaltres el futur? Bé, jo especialment, jo el veig com una especialització. Vull dir, al final, nosaltres som els que sabem, som els que...
Ho hem treballat de tota la vida. Ja t'ho dic, jo en 4 anys vaig comprar la primera caixa de peix perquè jo anava quan la venda era 10 i mon avi m'apretava a l'ombro i jo feia així i m'adonaven la caixa de peix. Jo en 4 anys vaig comprar la primera. Tota la vida, com jo, la gent que ens dediquem tants anys amb això ho hem vist de petits i el que fem és intentar especialitzar-nos.
I és l'única manera que veig de competir fent les coses diferents dels altres. És molt complicat, és molt difícil, però és l'única manera que hi ha. Igual que en altres els de la verdura o els de la carn. És a dir, s'han d'especialitzar. Han de donar, sobretot, un assessorament i que la gent, quan vingui, no enganyar la gent, explicar específicament el que és, tindre molt clar les etiquetes, la procedència i tot, a la parada que la gent pugui vindre i pugui confiar del que està comprant...
I l'única manera de saber què està comprant és dir la veritat. Si és del nord, és del nord. Si és d'aquí, és d'aquí. I dir per què el del nord té aquest preu i per què el d'aquí té aquest preu. I que la gent pugui escollir. No tothom pot menjar pernil de jabugo. No passa res. Has d'explicar el per què. Per què té un preu de 125 i per què té un preu de 35. I no passa res.
I això crec que nosaltres és el que hem de fer. Hem de fer aquesta gestió d'educació i hem de deixar de perdre la por. El que passa és que nosaltres cada dia s'han de guanyar la vida. I és molt complicat.
És molt complicat afrontar tots els canvis generacionals, els canvis del que dius tu, del canvi climàtic, els canvis de personal. Fa set anys enrere ningú parlava de les 40 hores fixes, del no sé què, i ara sí les tens. En cinc anys el sou base d'una persona ha passat de 800 i escaig a 1.200 no sé què. Tot això se nota, i tot això repercuteix directament en el dia a dia del treball
i del treballador i de l'empresari. I tot això s'ha de veure. Perden aquesta quantitat de venda que perdem davant dels supermercats. Podem assumir el tindre no sé quants treballadors per tirar endavant la nostra fenya? Són uns canvis globals que nosaltres també hem d'incorporar dintre de la fenya. Estem en moments de canvi, sempre n'hi ha, les empreses porten, però ara tot va molt ràpid, va molt més ràpid que abans.
Abans els canvis es veien, però ara és brutal. Ara, en un any t'ha canviat les regles del xoc. I és el que et deia al començament. Si m'adius de jugar als escacs, perfecte. Però a mitja partida de jugar al part 6 has d'estar molt preparat per poder-ho fer. Especialitzant-se. Entenc jo que... Perdona, eh? Sí, sí, sí, endavant. És especialitzant-se. S'han de especialitzar. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Artur, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Renamar. A vosaltres. Moltes gràcies.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de circpardi que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, bescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Esteu escoltant els millors moments de l'Arrandemar d'aquest 2025. Molt bones festes.
Les Càpsules del Mar, amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna de les espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar.
També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar. Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcea. Ells ens acompanyaran al llarg de totes les càpsules del mar. De fet, aquesta associació, l'Associació Cetàcea, és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de Sílvia Juncà, coneixerem el catxalot. Sílvia, molt bona tarda i gràcies per acompanyar-nos a les càpsules del mar. Bona tarda i gràcies a vosaltres.
Coneixem primer de tot, Sílvia, el nom científic del catxalot. Doncs es coneix com Physeter macrocephalus. Déu-n'hi-do. Si et sembla, coneixem també més característiques del que seria la seva morfologia i com podem identificar-lo.
Doncs el catxalot és un cetaci amb dents, és un u d'un tosset, i d'aquesta espècie de cetacis és el més gran que existeix. Pot arribar a mesurar una mica més de 15 metres de llarg, per tant, és un animal imponent. Com el seu nom indica, el seu nom científic,
La característica del catxalot és que té un cap molt gran, o sigui, la zona cefàlica és molt gran i una forma més aviat rectangular. Tant és així que a individus adults el seu cap ocupa fins a una tercera part del seu cos. Aquest cap presenta una simetria
Molt clara, perquè l'aspiracle, que és la part per on respiren els cetacis, queda ubicat a la part frontal, a diferència d'altres cetacis que queda més a la part dorsal, queda a la part frontal i queda a la part esquerra del cap. D'aquesta manera, quan surt a respirar i aquesta respiració produeix un buf, un spray d'aigua, aquesta bufada, a diferència de l'única espècie que es pot confondre aquí al Mediterrani, que és el rorqual,
La bufada del Cachalot és inclinada, fa uns 45 graus respecte a la superfície del mar. A més a més, aquesta espècie, quan se submergeix, té una aleta caudal molt gran que...
abans de submergir-se sempre la treu a fora, és molt visible, i això permet inconfusiblement diferenciar-lo del rol qual comú, ja que el rol qual comú no treu pràcticament mai l'aleta caudal abans de submergir-se. Coneixem també com es comporta la mà, quin és el seu comportament amar.
Doncs els catxalots són cetacis de busseig profund, es poden submergir molts metres de profunditat, i aleshores fan immersions molt llargues, i quan surten a la superfície, bàsicament el que fan és descansar. I es veuen molt poc actius a la superfície, pràcticament es veu només al lloc, com si fos, de vegades sembla com si fos un tronc flotant, no?
Aquestes immersions tan llargues de 45 minuts fan que requereixin d'un llarg temps de descans, que és el temps en el qual nosaltres podem albirar aquest buf que oblico i és quan el podem veure. Coneixem també quin tipus d'alimentació té, de què s'alimenten, què mengen.
Doncs s'alimenta bàsicament de grans cefalòpodes. Amb la seva mida es pot alimentar d'espècies relativament grans i quan diem cefalòpodes ens referim bàsicament a calamars. Quines zones del Mediterrani el podem trobar? Per on es belluga?
Doncs el podem trobar generalment a tota la conca mediterrània, però hi ha algunes certes àrees on és una mica més habitual. Aquí a la nostra zona, que és la conca occidental, el podem trobar sobretot a l'estret de Gibraltar. El catxalot està associat sobretot amb aigües molt profundes i, per tant, necessiten llocs on hi hagi aquesta profunditat. I això passa a l'estret de Gibraltar...
I també és conegut una petita regió on se'n veuen bastants, que és al voltant de les Illes Balears. També a la Conca Liguro Provençal, que és el mar de Ligúria, al nord de la Conca Occidental, diguéssim, al sud de França i d'Itàlia, i també al mar Tirre.
També hi ha alguna petita població que és força habitual en aigües gregues i turques. Durant quina època de l'any? Solen estar aquí tot l'any o hi ha alguna època que es deixen veure més?
Un cop més, una espècie resident al mar Mediterrani, no sempre viu al Mediterrani, per tant, el podem veure en qualsevol època. Nosaltres aquí el garraf no és l'espècie que veiem amb més freqüència, però l'hem vist potser una dotzena de vegades en el transcurs del nostre estudi,
I sí que és veritat que els treballaments que hem tingut s'han produt una meitat a la primavera i una altra meitat a la tardor. Però això no vol dir que no el puguem veure a l'hivern o a l'estiu. Coneixem també quines són les principals amenaces per la conservació d'aquesta espècie.
Doncs el catxalot un cop més és una espècie cosmopolita, per tant el podem trobar a tot el món, però la subpoblació mediterrània s'ha catalogat com en perill d'extinció, segons la UICN. Això és degut a que és un animal greument amenaçat per la col·lisió d'embarcacions, precisament perquè té aquest comportament de descans quan surt a la superfície i és molt susceptible a aquestes col·lisions.
Són animals d'una natació lenta que, per tant, poden ser una embarcació molt ràpida, no tenir temps de veure-ho o d'esquivar-ho, no? Per tant, això és una de les seves principals amenaces, sobretot embarcacions a gran velocitat i difícilment maniobrables, no?
Una altra menaç important és la contaminació acústica, sobretot aquella que produïa, per exemple, els exercicis militars que fan servir zones molt actius. Està vist que poden arribar a causar el seu avarament. I després, com tots els cetacis, la ingesta de plàstics pot arribar a fer que emmalalteixin o fins i tot el canvi climàtic pot arribar a alterar la localització de les seves preses i al final afectar-los greument.
Com sempre, Sílvia, que vam amb alguna curiositat que tinguis d'aquest setat? No sé si ens pots explicar que n'hagis alvirat algun darrerament o... Sí, en vam alvirar un parell o tres, no estem segurs, ara al passat mes de setembre. De fet, encara no era tècnicament tardor, vull dir, per tant, allò que us deia abans no hi ha una norma clara. I així com a curiositat, és una espècie que
no és infreqüent que s'agregui amb diversos individus junts, o sigui que tinguis un albirament de diversos individus. Sí que normalment l'hem vist, individus sols, no aïllats, però a diferència d'altres, d'altres espècies, no és infreqüent poder veure uns quants grups, tres o quatre, agrupats, tots descansant en superfície. I aquests que vam veure nosaltres a l'octubre no estaven totalment junts, però estaven junts per la zona, llavors vam veure com a mínim dos individus,
Segur. Són amigables, eh, doncs, entre ells? Entre ells, sí, bueno, això dependrà, no ho sabem tot de la seva vida, però sí, si tenen alguna mena de relació, segurament sí. I que és infreqüent veure'ls amb altres espècies, també.
Sí, hi ha llocs que sí que se'ls ha vist associats amb cap d'olla gris i inclús tenint interaccions. Al final són animals que mengen la mateixa presa, no? Però, bé, interaccions així més destacables amb altres espècies, nosaltres per ara no hem tingut la sort de veure-la. Recordem, com sempre, per acabar la càpsula, que hem de respectar l'entorn d'aquestes espècies, sobretot quan sortim a navegar i ens les trobem. Què és l'important, Silvia, en aquests casos?
Totalment. En el cas del catxalot, com un animal que és molt gran i que té una natació molt lenta, és superimportant respectar la distància i, en el cas de veure'l, el més recomanable seria, per exemple, si el trobem bastant a prop, apagar el motor de l'embarcació i disminuir al mínim qualsevol risc de poder interseccionar-nos amb la seva trajectòria. És un animal que un cop surt a respirar,
sí que el podem veure per on va, però va fent com petites immersions, no?, també, és a dir, es va com submergint una miqueta, torna a sortir, no el tenim potser sempre visible. Aleshores, durant aquest període, sobretot, és molt important vigilar molt de no poder-li, de no poder que les trajectòries es creuin, no?, i poder-li causar algun dany.
Sempre estar atents, eh? Sempre estar atents a l'hora de... Sempre, i respecte, i seny, i el primer és el benestar dels animals abans que poder fer un vídeo o que poder fer una foto. Doncs Sílvia Juncada, de l'Associació Cetàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat enfrontades amb aquestes càpsules del mar. Gràcies.
Compte amb mi, a l'últim sospir de la nit, i en el primer ala del dia, els teus llavis, quan badallis, compta amb mi. Compte amb mi.
Quan s'excidin els dies. I si la boira en tela els vida dels teus somnis, quan no els trevis, compte amb mi. I tu i jo
en la ciutat general, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. Compte amb mi en els dies de lluita.
I si l'esperança descuida els mals passos, hi haurà uns braços. Compte'm. I tu i jo, en la ciutat ja,
Desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo... Fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. I tu i jo...
En una ciutat gerada, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons.
Ara volem parlar de dos projectes que s'han engegat, que són nous, coordinats per reforçar la protecció del mar Mediterrani. Tot està sota el marc per fer front a la contaminació i al canvi climàtic. I els volem conèixer de primera mà, parlant-ne amb Carme Aloma, del Centre d'Oceanoagrafia de Balears. Molt bona tarda, Carme. Molt bona tarda, moltes gràcies. Anem a pams. Primer de tot, el Mediterrani és un dels mars més afectats per l'activitat humana, podríem dir.
Sí, es podria dir que la mà Mediterrània, degut a les seves característiques, que és una mà semipancada i que té una població costamera molt elevada, és un dels más contaminants del món, ja sigui per basures marines, espècies invasores, contaminants emergents, canvi climàtic...
Tota aquesta pressió sobre les costes, també relacionada amb el turisme i les embarcacions, fan que aquesta mà sigui altament impactada. I per això entenc que, entre altres projectes, hi ha aquests dos projectes que tireu endavant ara. Sí, moltes de l'Institut Espanyol de Scenografia estem tirant cap endavant i som pernes socis del projecte Miramà,
L'altre projecte és METRO-H, sí que és un projecte que se fa a nivell europeu, i en aquest projecte l'Institut Espanyol de Oceanografia, el Centre Oceanoràfic de Balea, no està implicat, però sí que estem implicats en el Miramar. En què consisteix? Perquè la gent ho entengui.
Sí, el projecte Miramar és un projecte interreg que està financiat per la Unió Europea i és un projecte que té dos socis de diferents països de la Mediterrània, des d'Itàlia, des de Croàcia, Gràcia, Espanya...
I l'objectiu principal és avaluar l'estat de l'agradació i l'estat de l'ecosistema, de la salut, de diverses àrees marines, tant àrees marines protegides, zones d'interès per les aus, i avaluar l'estat d'aquestes àrees enllaçant indicadors, indicadors de pressions humanes, indicadors sobre l'estrader de positiva biocerànica, indicadors també sobre espècies claus, indicadores...
i aigua molis. Què s'ha anat perdent aquests últims anys al Mediterrani? Entenc que esteu en aquest procés d'avaluar, però que teniu una petita idea d'allò que s'ha anat perdent aquests últims anys. Sí, a nivell de l'Unió Europea hi ha les estratègies marines que estan fent una evolució, s'ha fet l'evolució inicial de l'estat de totes les mans i aigües d'Europa, incluint el Mediterrani, i tenim dades d'unes bases, ja partim d'unes bases, i amb l'estat que va
tenim una evolució de com poden veure que hi ha una pàrdua de biodiversitat, fragmentació també dels hàbitats, en escandes de contaminació, concretament indicadors de microclàstics i macroclàstics, que aquí és on el grup de recerca ha impactat, sí.
Té un lideratge prou fort. Podem observar que en funció d'aquests indicadors ponen una degradació a la mà mediterrània i que el 98% dels punts de mostrejos no tenen un bon estat ambiental en funció de la contaminació per microplàstics en superfície. Què suposa? Vull dir que un 98% dels punts de mostrejos no tinguin bona avaluació ambiental?
Això suposa que si estem mostrat ja uns 100 punts, 98 vells no estem complint amb un ombral, no arriben a alguns límits de garantia que tenim un bon estat ambiental i econògic en els casos dels microclàstics, que això no pot implicar.
Els microplàstics poden estar sudant en superfícies, també se'ls poden anar degradant i depositant en els sediments i tot aquest plàstic, no només sinó les partícules, sinó tots els contaminants que estan aferrats en els plàstics, se'ls poden anar reviant a la xarxa tròfica de marina. És a dir, que poden
Aquí volia arribar allò, que si un 98% dels punts no segueixen aquests paràmetres, això té incidència directa a la biodiversitat?
La incidència directa és la biodiversitat i és per això que necessitem aquestes avaluacions per poder focalitzar on tenim el problema, quines mesures hem de prendre com a humans per poder anar aturant aquesta degradació de la biodiversitat.
Quines mesures podem començar a prendre. En alguna ocasió en aquest programa hem parlat de les àrees marines protegides, però companys teus i també gent d'altres organitzacions ens diuen que està molt bé protegir àrees marines, però el que s'ha de fer és una protecció efectiva.
Efectivament, tenim àrees marines protegides, hem de pensar també que les àrees marines protegides també s'han creat en part per augmentar la biodiversitat i augmentar també les zones de pesca costaneres al voltant d'aquestes àrees marines protegides. Hem de fer mesures efectives, controlar realment aquestes àrees marines protegides, controlar que no s'estigui pescant aquí a dins d'aquestes àrees en part de la contaminació.
Nosaltres, com a grup, hem observat que moltes àrees marines protegides tenen millors quantitats de plàstics i de microplàstics, tant a fundària com a superfície, que són amb una millor creació humana, i tot això és perquè els corrents transporten els plàstics des dels seus ponts fins als punts d'estri. És a dir, necessitem unes mesures integradores que integrin tota la part del Mediterrani, tota la costa,
si que siguin efectives. Hem de pensar també que totes, ara, que tenim un ambient de canvi climàtic cada vegada, tenim tempestes més fortes i més freqüents. Totes aquestes tempestes envien aigua cap a la mà, augmenten nutrients, microclases, enclases. Necessitem unes mesures tan efectives a les zones terrestres. Controlar i limitar totes aquestes pressions que estan...
que tenim com el separat del Mediterrani. Els dos projectes que s'han tirat endavant tenen continuïtat en aquesta iniciativa Plastic Boosters, per tant, tenen molta relació amb els plàstics.
Efectivament, d'aquests dos projectes surten un consargi de ja fa 16 i 2008, que era un consargi que a nivell mediterrani estudiava l'impacte de les esbesures i els plàstics a àrees marines protegides. I aquí és on s'ha d'observar que les àrees marines protegides, encara que estiguin protegides, presenten elevades quantitats de plàstics, tant a les zones costeres, a les platges com a la biodiversitat i a algunes espècies marines,
consumeixen grans quantitats de microplàpids en comparació amb unes zones més impactades. I hi ha alguna explicació per què hi hagi aquesta diferència o no se sap? Ja, se diferen, bueno, ses corrents, les corrents que siguen un propè molt important, hem de pensar que una vegada que des de terra, no és que tirem de manera deliberada, o sí, els plàstics a la mata, una vegada que una partícula
Està de dins la mà, ja hi ha un paper molt important, aquestes dinàmiques oceanogràfiques, i les corrents, els llis, la Mediterrània té unes corrents molt marcades que transporten aquests microplàstics d'una banda a l'altra. Així que ens podem donar els casques, són uns casques, són uns.
en front de grans ciutats que esperarien que estiguessin molt contaminades i la de la contaminació en comparació amb d'àrees molt protegides, cap impacte no és tan gran. Per estoperar el principal de les corrents. Parlem de dos projectes. Com són aquests projectes? Quines diferències hi ha entre ells?
Sí, jo te puc parlar del Miramar, perquè és el projecte on nosaltres, el Centre Sonogràfic de Balears, estem participant. Sí, sí. El projecte Medproact té un altre consorti que nosaltres, com l'Institut Espanyol, no està implicat. Sí que el víncul comú és que s'estudien les prevedes de Posidònia,
amb el objectiu d'avaluar el seu estat i quins indicadors millor reflecteixen l'expressió dels humans en aquest ecosistema i dur a terme mesures de bones pràctiques, un catòleg de bones pràctiques per moure, per aturar aquesta i mitigar els impactes humans sobre s'esquerderes de procedència.
Ara, si posem més cap al Miramar, aquí estudiem, en funció de diferents indicadors, les expressions humanes d'una manera comunitiva. És a dir, no només estudiem els impactes dels microplàstics, o els impactes dels contaminants emergents, o els impactes de les aigües residuals, sinó que s'estudien aquests diversos impactes d'una manera integradora.
Al final, les praderies de Posidònia, en aquest programa també n'hem parlat en més d'una ocasió, són molt importants per nosaltres, pels humans, també. Sí, les praderies de Posidònia són part del pulmón, de l'oceà, i són protecció, són el canvi climàtic, augmenten la producció primària, són les zones marines, són vitals per la mà mediterrània.
I per això és vital protegir-les i saber en quin estat estan, entenc.
Sí, hem de poder conèixer en quin estat el seu funcionament, les seves dinàmiques, per poder veure l'estat de l'ecosistema d'una manera holística, integradora, i per saber com hem d'actuar en un primer lloc, hem de saber com estan els nostres ecosistemes. Una de les àrees on actua aquest projecte és l'abadia de Puyensa, si no ho he llegit malament, no?
Sí, l'abadia de Puyansa, en el Mediterrani espanyol, és el punt d'estudi, sí. I per què s'ha triat l'abadia de Puyansa? No sé si hi ha alguna explicació. Sí, l'abadia de Puyansa té tres hàbitats, ecosistemes que es volen estudiar, que són els preterers de Posidònia, el part més d'algunar, bons, wetlands i espècies protegides, o espècies claus.
I també és una veia que té un paper molt important perquè és una veia semiltancada on actuen diversos agents. Tant tenim una part turística, també tenim una part d'avocadors, una part d'un àrea de marina, del port, i és una veia molt interessant des d'aquest punt de vista de com les activitats humanes entre elles poden interactuar
i influir en l'estat d'una abadia amb un valor ecosistèmic ric. En aquest aspecte, a més de l'abadia de Puyensa, també estudiareu altres punts? Aquí el primer punt de mostra serà l'abadia de Puyensa, Espanya, després aquest punt s'acompararà amb altres zones, de França, d'Itàlia...
i en un primer pas dels projectes o contempla només la veritat d'apoyant-se. Això no vol dir que els resultats puguin ser extrapolades i adaptades a altres llocs d'interès.
Ja per anar acabant, més enllà d'això, també aquest estudi comptarà amb un catàleg de bones pràctiques? Sí, aquest estudi, un dels resultats finals, els resultats més importants...
que l'objectiu és que arribi als diferents gestors, als ajuntaments, a més a la societat civil, perquè tinguin unes pautes a seguir per mitigar tots els efectes humans en aquestes zones costaneres desagradades.
I aquest catàleg hem de pensar que ha d'estar un catàleg dinàmic que se vagi millorant amb les temps i de manera que quan se'n vagin estudiant diferents àrees se pugui adaptar a cada zona d'estudi de visc el marc dels projectes Miramar. Fins quan teniu previst o fins quan està previst que duri aquest estudi?
Aquest projecte té una duració de 36 mesos, va començar per abril i la part pràctica d'anar a mostre ja començarà per abril.
Ara estem en una primera fase de recopilar les diferents rollances que s'estan aguantant ara a fer una sabella de pollança d'un volcat d'informació per començar a fer aquesta estratègia de mostratge. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda, Carme Lomar, del Centre Oceanogràfic de les Illes Balears. Moltes gràcies. A vosaltres.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
No saps què regalar aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alaniaresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recórre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes.
I ara volem parlar de dietes, però no de les nostres, sinó de les tonyines. Un estudi que ha dut a terme, entre d'altres, l'Institut de Ciències del Mar conclou que han canviat la seva alimentació. Volem entendre millor per què i en parlem amb una de les seves investigadores, Marta Coll. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Primer de tot, Marta, per situar-nos, aquest estudi l'heu fet al Golf de València, no?
Sí, exacte, amb organismes o amb punyines juvenils que s'han pescat allà. Que s'han pescat allà, d'acord. I a més, heu triat diferents èpoques de l'any, o sigui, diferents èpoques de l'any, diferents èpoques en el temps, no ha sigut tot el mateix any. Exacte, sí, el que nosaltres estàvem interessats és veure, ja hi havia estudis previs, en els 90 i en el 2012 al 2014,
d'estudis d'altres companys que havien estudiat què menjaven els juvenils de tonyina vermella. Parlem de la tonyina vermella. I nosaltres vam poder tornar a obtenir individus o juvenils d'aquestes tonyines. En el 2018-2019 hi haurà fet una comparativa.
de veure què menjaven en el passat i què van menjar en aquests anys, en el 18 i en el 19, per veure si havia canviat molt a la seva dieta o no. I podem afirmar que ha canviat molt. Dels 90 ara, ha canviat molt. Ha canviat una mica, sí. Continuen menjant les mateixes espècies, però sobretot el que ha canviat és la proporció en què menjen aquestes espècies. Quines són les espècies que solen menjar?
Doncs les tonyines són molt oportunistes. Realment mengen el que troben i el que hi ha. I com són peixos nedadors que viuen a la columna d'aigua, doncs mengen el que hi ha a la columna d'aigua, que bàsicament són petits i mitjans pel·làgics. I també, doncs, alguna vegada mengen algun vertebrat, algun organisme que no és un peix. Però bàsicament són peixos.
I són com l'anxova, la sardina i els mitjans palatges, no? Seria el solell o algun tipus d'escombrit, etc. Per tant, menja bàsicament peixos.
Sí, també hem trobat que menys de vegades algun cefalòpoda, com alguna sèpia, algun petit calamar, també te'ls proves menys, però també te'ls proves. En aquest sentit, què és el que ha canviat d'aquesta proporció?
Doncs sobretot el que hem vist és que en els 90 i el 2010, quan es va fer els estudis trevis, sí que trobàvem molts, bàsicament menjant peixos. El que passa és que hem trobat que abans menjaven moltes més anxogues i sardines que ara.
I sembla que aquests calats han replaçat d'alguna forma per menjar més surell, que també és el que està passant al Mèrit. Cada cop tenim menys soves i menys sovines i tenim més surell. No sé si s'assimilen molt les anxoves i les sardines amb el surell.
Doncs, bueno, comparteixen que són peixos, el que nosaltres diem palàgics, que viuen a la columna d'aigua, que són grans nedadors i, per tant, solapen el seu hàbitat amb les punyes. El que sí que passa és que tots són bastant diferents en quant a nutrició. Les sardines són bastant més nutritives
perquè acumulen greix, que les anchoves i els surells. Doncs el que veiem és que estan menjant, potser preses, o el seu menjar és menys nutritiu que abans. Que sigui un peix així d'oportunista, que se sàpiga adaptar d'aquesta manera, fins a cert punt, en el moment que vivim, és bo, no? Sí, sí, sí, clar, perquè, bueno, de fet, la tonyina és...
És una espècie, és un cas molt excepcional, perquè és una espècie que té un pla de gestió i que s'ha recuperat una mica. Va haver-hi un moment on la tonyera havia baixat molt en la seva biomassa, les seves poblacions, va haver-hi una decisió de gestió i de baixar o de restringir les captures.
Què passa? Si es comença a recuperar perquè no n'estem pas cap més, però no troba menjar o no es pot adaptar a que hi ha un menjar diferent en el medium build, doncs no es recuperaria perquè es moriria de gana. Llavors el que veiem és que continua menjant el que menjava abans però en proporcions molt diferents.
ja s'està bé, però s'està adaptant. Per tant, entenc que això és el més interessant d'aquest estudi, saber que s'està adaptant i que es pot adaptar a la nova situació més enllà que es pesqui menys o més.
Sí, exacte, i sobretot també és un... Jo crec que és un estudi interessant perquè hi ha molta discussió amb aquesta recuperació de la tonyina perquè ha coincidit amb el temps i amb l'espai, d'alguna forma, amb una baixada molt significativa, sobretot de la sardina. Llavors, com se sabia que la tonyina, doncs menjar la sardina... A veure, jo he pensat, doncs, quan hi ha més tonyina, això vol dir que s'ha d'estar menjant... Hi ha menys sardines, però s'ha d'estar menjant la tonyina, no?, però s'està recuperant...
El nostre estudi apunta que aquesta no seria una hipòtesi vàlida. La tonyera s'està recuperant i perquè l'estem pescant menys ja s'està adaptant a que no hi ha tanta sardina i pot menjar altres coses. No és la causa que no hi hagi tanta sardina. Preocupa, però, l'escalfament de l'aigua del mar, el calent que tenim, sobretot al Mediterrani? Sí, sí, sí, clar, preocupa molt i sobretot...
que vol dir que no els agrada tant l'escalfament de l'aigua. La sardina és un gran exemple. La sardina és una espècie que es reprodueix a l'hivern i es reprodueix, comença a reproduir-se només quan la temperatura de l'aigua baixa dels 19 graus.
I ha passat que, com tots sabem, la temperatura de l'aigua és més alta cada any, per tant, la sardina, o sigui, els dies on l'aigua està a menys de 19 graus s'han reduït. Per tant, la sardina té menys o una finestra més reduïda en la qual es pot reproduir. A la torina li passa
pel contrari, és una espècie que li agrada en les aigües càlides, i per tant aquest escalfament de moment no l'està afectant tant. En aquest sentit, no serà el primer canvi o la primera adaptació que hauran de patir les tonyines al llarg dels anys? No, i de fet això ho veiem en molts altres espècies perquè l'ecosistema mediterrani
està canviant molt i està canviant en part pel canvi climàtic. Llavors això ho veiem amb altres espècies que modifiquen la seva dieta per adaptar-se al que es troba en el mar. També entenc que això no deu ser un cas únic amb les tonyines, sinó que hi deu haver més peixos que hagin d'adaptar la seva dieta.
Sí, sí, sí, totalment. El problema és que tenir sèries temporals, no?, poder estudiar el que menjen els peixos durant el temps, no?, amb els anys, és difícil, perquè són estudis que són molt costosos, el nostre és costós, el que és el laboratori és costós, doncs no hi ha de tantes espècies que tinguem sèries temporals de la dieta, no?,
tenir aquesta dieta en el temps de la tonyena. Hi ha algun motiu perquè ho hagueu fet al Golf de València? El motiu era bàsicament perquè teníem les mostres allà, aquestes mostres dels 90 i dels 2010 s'havien recollit allà, llavors si les volíem comparar amb l'actualitat o mostres més recents les havíem d'agafar
zona, que s'havia estudiat prèviament. Llavors el motiu era acostar-nos a que sigués el més comparable possible. Ja per anar acabant, ara heu fet aquest estudi, que ja hem dit que heu agafat estudis que havien fet a altres companys anys anteriors. No sé si la intenció és poder-ho anar com d'alguna manera comprovant-ho cada cert temps.
Sí, sí, sí. De fet, això, aquest s'estudia una mica en el temps, en el que menys de les espècies, ho fem, les fem amb diverses espècies. També les fem amb manxogues i amb sardines, i amb les tutines, i també tenim, o recollim d'una forma, amb ajuda i amb col·laboració amb els companys i companyes de l'IO, Institut Espanyol de Oceanografia, perquè ells tenen
programes de recollida i de mostrets, els fem amb diverses espècies i la nostra idea és continuar repetint-los perquè són mostrets molt interessants, és una forma d'observar el medi marí molt interessant i que ens pot donar molta informació del canvi que està patint. Doncs ens seguirem pendents. Moltes gràcies Marta Coll, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar. Doncs a vosaltres, moltes gràcies.
Fent el mort, la vida passa igual.
I fins aquí els millors moments de la Randa Mar d'aquest 2025. Tornem a partir del 7 de gener del 2026. Que vagin bé les festes.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
El mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el fan.
que sigui parqueada a passar.
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura, vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles, teatre, dansa, circ, música, durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.