Title:

Justícia ambiental, economia blava i mar català

## Visió general de l’episodi **Arran de Mar** dedica aquest programa a tres grans blocs: • **Actualitat de la costa catalana**: notícies de la Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada, amb temes de *turisme*, *urbanisme*, *infraestructures* i *medi ambient*. • **Economia blava i nàutica sostenible**: entrevista amb **Gemma Pagès (C-Free Boats)** sobre embarcacions sostenibles, *ecodisseny* i electrificació de la flota. • **Justícia ambiental i COP30**: segona hora monogràfica amb **Joan Ramon Mendo** i **Toni Ferran** sobre *justícia ambiental*, comunitats locals i les contradiccions de les cimeres del clima. • **Pesca responsable**: balanç del **Scientific Angler Tagging Tour** de tonyina amb l’**Associació Catalana de Pesca Responsable**. També hi ha moments de **complicitat radiofònica interna**: felicitacions a la tècnica **Sílvia García** de *Tarragona Ràdio* pels **Premis Arcs**, espais publicitaris locals i el **Butlletí informatiu** des de Tarragona. --- ## 1. Obertura i tertúlia de l’equip ### Presentació del programa i sumari • L’espai *Arran de Mar* s’emet de **4 a 6 de la tarda** i recorre informativament la costa: l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i final a **Tarragona**. • S’anuncia l’estructura del dia: - Primer hora: **notícies** de la costa catalana. - Bloc d’**Economia Blava** amb *Anna Alonso Tambo* i entrevista sobre *embarcacions sostenibles*. - Espai **pesca responsable** amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. - Segona hora: **especial justícia ambiental** en el marc de la **COP30** a Belém (Brasil). ### Conversa distesa de l’equip i Premis Arcs • La conductora saluda l’equip tècnic i els corresponsals de diverses emissores locals. • **Sílvia García**, tècnica de *Tarragona Ràdio*, està **nominada als Premis Arcs** que se celebren al Teatre Tarragona i es barreja **nervis i humor**: - Es parla de què dirà al discurs, si mencionarà *Arran de Mar* i *Tarragona Ràdio*. - Es fan bromes sobre “fer un *Almodóvar*” agraint a tothom i sobre detalls simbòlics (sabates de cada color, peluix marí, tassa del programa). • Col·legues de **Radio Delta.cat**, **Ràdio l’Escala**, **Canal Blau Ràdio** i **Ràdio Arenys** feliciten la Sílvia i destaquen que **“ser-hi ja és una victòria”**. > "Per mi que estiguis aquí ja és una victòria, Sílvia" (Carles Monasterio) --- ## 2. Repàs informatiu de la costa catalana ### 2.1. Costa Brava: creuers i urbanisme a Cadaqués #### Rècord de creuers al Port de Roses • **Roses** tanca temporada amb **15 escales de creuers** (8 l’any anterior), **més de 4.000 turistes** i un impacte econòmic estimat de **390.000 €**. • Perfil dels creueristes: sobretot **nord-americans**, seguits de francesos, australians i britànics. • Destinacions visitades: **Girona, l’Escala, Figueres, Peratallada, Llançà**. • Palamós continua com a altre port clau de creuers a la Costa Brava. #### Crítica ecologista al POUM de Cadaqués • **SOS Costa Brava**, *Salvem Cadaqués* i *Amics de la Natura de Cadaqués* denuncien que el nou **POUM** permet una **urbanització massiva**: - Qualifiquen el pla d’**“aberració urbanística”** que posa en risc **identitat, paisatge i sostenibilitat**. - Alerten de **mancances de mobilitat i evacuació** i de riscos ambientals. • Recorden l’**incendi de 1986** com a prova de la vulnerabilitat del poble i la necessitat d’un únic vial d’emergència ben planificat. • Efectes previstos: - *Trinxament de l’entorn*, tala d’oliveres i desaparició de metres de pedra seca. - Perdua del **camp de futbol**, trasllat de pàrquing i plaça del mercat. - Problemes d’**inundabilitat** en zones on es vol construir. • Les entitats es comprometen a **informar la ciutadania** i impulsar accions per frenar el model urbanístic que consideren insostenible. --- ### 2.2. Delta de l’Ebre: carreteres i passeig marítim #### Carretera “de la vergonya” T-2021 (la Ràpita – Poblenou del Delta) • La **Diputació de Tarragona** torna a licitar les obres de la **T-2021** per **17,6 M€**, després que la primera licitació quedés deserta. • El pressupost s’ha incrementat un **30%** per ajustar-lo als preus actuals. • **Carretera de la Vergonya** (plataforma veïnal) critica que abans **no s’haguessin actualitzat els preus**, però valora que ara s’hagi corregit ràpidament. • Obres previstes: - **Eixamplament** de la carretera fins a 6–8 metres segons el tram. - Construcció de **dues rotondes** (la Ràpita i Poblenou del Delta) per millorar accessos. • Importància estratègica: - Accés a **turisme** (barra del Trabucador), **pesqueries, musclaires, camps d’arròs, IRTA i escola d’agricultura**. - Trànsit actual molt superior a la capacitat de la via. • Inici de les obres previst per al **primer trimestre de 2026**. #### Restauració del passeig marítim de l’Ampolla • L’**Ajuntament de l’Ampolla** licita les obres per restaurar el **paviment de fusta** del tram entre el port i el passeig de l’Arenal. • Pressupost: **418.722 € (IVA inclòs)**, per: - Substitució **integral del paviment de fusta**. - Millora de la **banca perimetral**. - Pavimentació de zones fora del domini públic marítim-terrestre. • Durada prevista: **4 mesos**, sense pròrroga. • Objectius: **seguretat, durabilitat i sostenibilitat** en un espai molt transitat. • Termini de presentació d’ofertes: fins al **2 de desembre a les 14 h**, només via electrònica. --- ### 2.3. Garraf: paisatge urbà i turisme gastronòmic #### Supermercat al barri de Mar de Vilanova i la Geltrú • Veïns del **barri de Mar** preocupats per l’**impacte visual** del nou supermercat a la **Rambla de la Pau**. • El solar és d’**equipament comercial**, per tant l’obra compleix la normativa urbanística, però: - Es tem recuperar l’efecte de **“mur”** que ja feia en el passat la paret de la fàbrica Pirelli. • L’**Ajuntament de Vilanova i la Geltrú** manté converses amb l’empresa (Consum) per: - Millorar el **tractament de façana** i integrar l’edifici al paisatge de la Rambla. • Testimonis clau: - **Xavier Planes** (AVV Barri de Mar) defensa que la Rambla és l’eix principal de la ciutat i **no pot tenir arquitectura de polígon industrial**. - **Gerard Llobet** (regidor d’Urbanisme) anuncia reunions i actuacions complementàries. • **Consum** treballa en una proposta de disseny més integrada al barri. #### “Tapa a tapa” de tardor a Sitges • Torna la ruta **“tapa a tapa” de Sitges** (edició de tardor) amb **28 establiments participants**. • Funcionament: - Cada local ofereix una **tapa pròpia** maridable amb vi o cervesa. - Exemple: brioix de mantega amb pollastre marinat al curri vermell (sandvitxeria Can Vilalta). • Objectius: - **Desestacionalitzar** el turisme (activitat fora de la temporada alta). - **Descentralitzar** l’oferta gastronòmica més enllà del centre (port de Sitges, zona càmpings, Hotel Sabàtic, etc.). - Reforçar Sitges com a **destinació enogastronòmica** en l’any que Catalunya és **Regió Mundial de la Gastronomia**. • Veus destacades: - **Xavier Ripoll** (regidor de Turisme) subratlla la importància de generar activitat en mesos d’hivern. - **Alejandro Eguia** (gremi d’hostaleria) destaca el **nivell gastronòmic molt elevat** i l’impacte en l’economia local. --- ### 2.4. Maresme: música, inundacions i gestió de l’aigua #### Canet Rock 2026: primers noms • Es confirmen els primers grups del **Canet Rock 2026** (4 de juliol, Pla de Can Sala – Canet de Mar / Arenys de Mar): - **La Fúmiga**, **31 Fam**, **Els Tiets**, **Buhos**, **Maria Jaume**. • **La Fúmiga** aprofita el festival com a un dels escenaris de **comiat** (500 concerts, 2 discs d’or, més de 150 milions de reproduccions a Spotify). • La directora, **Gemma Recoder**, destaca: - **Gran confiança del públic**: més de **12.000 entrades venudes** amb el cartell parcial. - Dubte de si quedaran entrades per a la roda de premsa, com ja va passar. - Tradició del festival d’oferir **“coses especials”** i sorpreses. • Dades pràctiques: - Més de **12 hores ininterrompudes de música i festa**. - Preu entrada: **50 € general**, **27,5 € infantils (0–12 anys)**. - Venda a **canetrock.cat**. #### Bassa de laminació a Premià de Mar / Premià de Dalt • **Premià de Mar** i **Premià de Dalt** acorden construir una **bassa de laminació** per reduir el risc d’**inundacions** en episodis de pluges intenses. • Localització: per sobre del barri de **Sant Anna Tió**, prop del parc aquàtic **Illa Fantasia**, a l’avinguda Pedra Blanca i accés a l’autopista C-32. • Característiques tècniques: - Construcció amb **talussos de geomalla** i **escolleres** per estabilitat i integració paisatgística. - Capacitat: **10.000 m³** d’aigua, **3,5 m de profunditat**. • Finançament: - **Agència Catalana de l’Aigua (ACA)**: 90% del cost. - Pressupost global: **1,2 M€**. - Premià de Dalt presentarà el projecte al **Pla de Barris** de la Generalitat com a projecte estratègic. --- ### 2.5. Costa Daurada i Terres de l’Ebre: qualitat de l’aire i turisme tot l’any #### Qualitat de l’aire al Morell • Estudi de la **Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)** al **Morell** (Tarragonès) sobre **compostos orgànics volàtils (COV)**: **1,3-butadíè** • El 19% dels episodis analitzats **superen el límit recomanat d’1,3-butadíè**, arribant a valors de **més de 2 μg/m³**, i alguns pics puntuals fins a **20 μg/m³**. • La coordinadora de l’estudi, **Eva Gallego**, destaca que: - El 1,3-butadíè és un compost que **recorrentment mostra valors elevats**. **COV totals i benzè** • COV totals: concentracions entre **20 i 431 μg/m³**. - No hi ha valors de referència oficials per a exteriors, però es compara amb una norma d’aire interior que indica **disconfort a partir de 200 μg/m³**. - Un **17%** dels episodis mesurats supera aquest valor de confort. • **Benzè**: entre **0,4 i 11 μg/m³** en tots els punts. - El **15%** de les mostres supera els **5 μg/m³**. - Alguns episodis puntuals arriben a **20 μg/m³**. **Metodologia i seguiment** • Analitzades **47 mostres** d’episodis (juliol 2024 – agost 2025) i **62 compostos** identificats en 4 punts del municipi. • Les dades es recullen amb **sensors** en quatre ubicacions i es poden consultar **en temps real al web municipal**. • Acord Morell–UPC (2024–2027): **34.800 €/any**, total prop de **140.000 €**. #### Hotels d’interior i urbans: temporada ampliada • A la **Costa Daurada** i **Terres de l’Ebre**, molts **hotels urbans i d’interior** continuen oberts més enllà de l’estiu, impulsats per: - **Turisme corporatiu**. - **Turisme esportiu**. - **Reunions i congressos**. • De 135 establiments associats a la **Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona**, **la gran majoria romanen oberts** a la tardor. • Dades destacades: - A **Tarragona ciutat**, l’**AC Hotel** té una mitjana d’ocupació que **frega el 80%** a la tardor i previsions per sobre del **55%** per als mesos següents, sense comptar reserves d’última hora. - A ciutats amb menys turisme com **Valls** o **Reus**, hotels enfocats a empreses mostren ocupacions més discretes (ex: **Hotel Reus Park**, 40% entre setmana i 25% en caps de setmana). --- ## 3. Servei de mar, temps i trànsit ### 3.1. Predicció marítima • El meteoròleg **Lluís Mi Pérez** explica que la situació marítima **s’haurà de seguir amb molta atenció** les properes hores: - Dimecres a la tarda: - Vent de **mistral** al sud de la **Costa Daurada**. - **Tramuntana** a la **Costa Brava**, també arran de platja. - Estones de vent de sud / xaloc i de ponent fluix a la costa barcelonina. - Estat de la mar: **maror a forta maror mar endins**, però molts sectors de Baix Penedès a Baix Empordà amb **marajol** a tocar de platja. - Dijous: s’**encendrà fortament la tramuntana i el mestral**, amb: - **Maragassa** mar endins. - **Mar llarga** i **forta maror** arran de costa, sobretot Costa Daurada i Costa Brava. ### 3.2. Trànsit viari • Des del **Servei Català de Trànsit**, **Roger Serra** informa: - **C-37 (zona Valls)**: via **tallada en ambdós sentits** per accident. - **AP-7 a Vila-seca (Tarragonès)**: accident amb un carril tallat sentit sud, **2 km d’aturades** aproximadament. - **C-60 al Maresme** (Argentona–Mataró, sentit sud): accident amb carril tallat i **més de 4 km de cues**. --- ## 4. Bloc “Economia Blava”: embarcacions sostenibles ### 4.1. Presentació de l’espai i la convidada • S’activa l’espai **“Pensant en blau”** amb **Anna Alonso Tambo**, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidada: **Gemma Pagès**, cofundadora i directora de comunicació de **C-Free Boats** (empresa nàutica de Volpelleres/Volpallac) i arquitecta tècnica. • Motiu de l’entrevista: **Premi Catalunya Ecodisseny 2025** per la seva embarcació **Cefir Boats sèrie 800**, reconeguda per la seva **visió sostenible del mar**. ### 4.2. El valor del Premi Catalunya Ecodisseny • El premi reconeix especialment: - *Economia circular*. - *Qualitat del disseny*. - *Innovació social i tecnològica*. • Per C-Free Boats, significa **reconeixement a una aposta de fons per la sostenibilitat** com a part de l’ADN de l’empresa. > "Sempre una mica de reconeixement va bé" (Gemma Pagès) --- ### 4.3. Disseny de la Cefir 800: ecodisseny i transició energètica #### Disseny híbrid pensat per a l’elèctric • **Cefir 800** és una embarcació de **8 metres d’eslora** que pot muntar tant **motor de combustió** com **motor elèctric**. • Clau d’ecodisseny: el **casc es va concebre des del principi per funcionar bé en ambdós sistemes**, tenint en compte que l’electrificació: - Afegia **fins a 1 tona de pes** (bateries, sistema elèctric, inversors). - Obligava a **redistribuir pesos** per mantenir estabilitat i bon comportament en navegació. #### Context normatiu i futur del mercat • Gemma Pagès assenyala que: - Ja hi ha **parcs naturals i espais protegits** a Europa on només s’hi pot accedir amb embarcacions **0 emissions**. - **França** n’és un exemple (Parc Natural Marí del Golf de Lion, etc.). - A Catalunya, conselleria ja insinua **futurs concursos i regulacions** que restringiran motors de combustió en zones sensibles. • Implicació: les embarcacions dissenyades avui s’han de **preparar per a una futura reconversió elèctrica**. --- ### 4.4. Materials i economia circular • Actualment la majoria de vaixells són de **fibra de vidre**, material difícilment reciclable. • C-Free Boats treballa per introduir **materials alternatius**: - *Fibra de lli*. - *Fibra de basalt*. - *PET reciclat*. • Reptes: - Necessitat de **proves mecàniques**, provetes, assaigs i **simulacions hidrodinàmiques**. - Projecte específic en marxa per **dissenyar un casc pensat només per a propulsió elèctrica**. > "Les bateries milloraran, però cal pensar en hidrogen o sistemes combinats per no disparar el pes" (G. Pagès) --- ### 4.5. Qualitat del disseny i innovació d’ús • Estètica i distribució: - Disseny **molt mediterrani**. - Homologada per **12 persones** amb només 8 m d’eslora. - Disposa de **dos camarots** i **un bany**. - Espais específics per **taula de pàdel surf**, equipament, etc. • Equipament tecnològic i confort: - **Carregadors inalàmbrics i ports USB**. - Preparada per integrar **pantalles tàctils, GPS i equips de seguretat moderns**. - Pensada per a **usuaris del segle XXI**, allunyant-se de la imatge de sector nàutic antiquat. --- ### 4.6. Ports, infraestructures i polítiques públiques #### Necessitat de ports preparats per a l’energia elèctrica • Perquè la nàutica elèctrica sigui viable cal: - **Infraestructura de recàrrega** a ports (no només preses lentes de pantalà). - Exemples: **supercarregador del Port Olímpic** implantat per la Copa Amèrica. • Problema actual: - Majoritàriament només hi ha **torres de subministrament convencionals**: recàrrega molt lenta (tota la nit). - Sense punts ràpids, **pocs propietaris** apostaran per embarcacions 100% elèctriques. #### El paper de les administracions • Gemma i Anna remarquen que: - Les empreses **no poden assumir soles** el cost de la innovació verda. - Cal **treball conjunt empresa–administració** i **ajuts de fons de sostenibilitat i economia blava**. - Es necessiten **bonificacions** i ajudes per a: - Compra de vaixells elèctrics. - **Retromotorizació** (substituir motors tèrmics per elèctrics). • Exemples de referència: - **França**: obligació que els ports grans dediquin un % de places a embarcacions elèctriques, amb plans estatals i ajuts. - **Illes Balears**: ja financen part de la conversió elèctrica. #### Recreatiu vs professional: on cal començar • Segons Gemma Pagès, **les embarcacions professionals dels ports són les que més contaminen**: - Vaixells d’esbarjo sovint s’utilitzen **15–30 dies l’any**. - Embarcacions de servei (portuàries, treball, pesca) **surten quasi cada dia**. • Proposta: els **ports públics (Generalitat/Estat)** haurien de ser els **primers a electrificar la seva pròpia flota**, liderant l’exemple. #### Mercat i perspectives de creixement • Estudis de mercat preveuen que el segment d’**electric boats** creixerà: - Globalment al voltant del **10–13%** entre 2025 i 2035. - A **Espanya**, aproximadament un **8,7%**, situant-la entre els països capdavanters. • Malgrat que, segons ICOMIA, les embarcacions recreatives representen un **0% testimonial de les emissions globals**, es veu la **nàutica com a front estratègic per descarbonitzar**. --- ## 5. Pesca responsable: tonyina i ciència ciutadana ### 5.1. Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar • L’**Ametlla de Mar** ha estat la **darrera parada de la temporada 2025** del **Scientific Angler Tagging Tour**, centrat en la **tonyina roja**. • Conducció del bloc: **Sergi** i **Fede Valls** (Associació Catalana de Pesca Responsable – ACPR). • Balanç general: - Jornada **molt positiva**. - **Alt nivell de participació** de pescadors molt motivats i escrupolosos en el seguiment del protocol científic. - Gran implicació de **quatre equips científics**: Icatmar, SEO/BirdLife i altres. > "Persones que estimen el seu temps a pescar peixos d’una forma molt determinada i a col·laborar amb la ciència" (Fede Valls) ### 5.2. Resultats de marcatge i dificultats • Objectiu: col·locar **40 marques** electròniques a tonyines. • Resultat: **36 marques col·locades**, considerat un **èxit**. • Particularitats: - S’han capturat moltes tonyines, però **no sempre de la mida òptima** demanada pels científics. - Els exemplars més grans **s’han resistit**: “alguns cops han guanyat els peixos”. - Davant d’això, es fan servir marques electròniques aptes per a tonyines **molt grans però lleugerament fora de rang** d’estudi original. ### 5.3. Tipus de marques i seguiment científic • Hi ha **dos grans tipus de marques**: - **Pop-up (“satèl·lit”)**: s’alliberen de la tonyina després d’un temps programat, suren a la superfície i envien dades via satèl·lit. - **Marques convencionals**: romandran a l’animal fins que aquest es captura; aleshores, la informació la recupera el pescador que retorna la marca. • S’espera aviat la descàrrega de dades de les **marques pop-up col·locades l’any anterior a l’Ametlla de Mar**: - Algunes ja han mostrat trajectòries espectaculars, amb tonyines que viatgen fins a **Terra Nova** i després baixen a bancs subsaharians. ### 5.4. Xarxa de col·laboracions i internacionalització • El projecte, nascut amb col·laboració de **Ifremer** (França), ha anat incorporant **més centres científics** i **més associacions de pesca responsable**: - ACPR (Catalunya), associacions **andalusa** i **valenciana**. - Es promou **intercanvi de pescadors** entre territoris per aprendre noves tècniques i enfocaments. • Plans de futur: - Mantenir el **cicle de 2–3 anys** de planificació. - Consolidar etapes: **Barcelona (abril), Estret/Ceuta (maig), Santa Pola (juny), Ametlla de Mar (novembre)**. - Estudiar una **etapa a França (Atlàntic)** amb implicació de pescadors locals. ### 5.5. Patrocinadors i dimensió econòmica • El projecte depèn també del suport d’empreses com **Simrad, Suzuki, Rorele, grup Afeó**, entre altres. • Fede Valls remarca que organitzar cada etapa suposa **més d’un mes de feina**, i que no es busca créixer il·limitadament en participants sinó **ajustar-se a les necessitats científiques i al pressupost**. • Presentació de resultats: - Es convoca un acte al **Museu de la Pesca de Palamós** per explicar els resultats del Tagging Tour. --- ## 6. Publicitat i transicions de programa Al llarg del programa s’emeten espots locals i institucionals, que reforcen el vincle d’*Arran de Mar* amb **Tarragona** i el territori marítim: • Tarragona Ràdio: promoció de contractes publicitaris i recordatori que **“Som 40.000”**. • **Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona** al Moll de Costa i referència al **Port de Tarragona** com a espai cultural. • Campanya d’**EMATSA** sobre modernització de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja (tècniques sense rasa, millora ambiental i d’eficiència). • Espot de l’**ICIQ (Institut Català d’Investigació Química)**, ubicat al campus Sescelades de la **Universitat Rovira i Virgili (URV)**, centrat en processos químics sostenibles i descarbonització. • Publicitat comercial (Obramat, etc.). • Espai promocional del **Moll de Costa** com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” i vincle amb **El Serrallo**. --- ## 7. Butlletí informatiu de Tarragona A l’inici de la segona hora, *Tarragona Ràdio* ofereix un **Butlletí informatiu** centrat en la ciutat: ### 7.1. Pressupostos municipals 2026 a Tarragona • **Govern municipal (PSC)** i **En Comú Podem** tanquen un **acord de pressupostos** per al 2026. • Tercer pacte PSC–Comuns, presentat a **la Floresta** per enfatitzar la **rehabilitació de barris**. • Inclou **50 propostes** per un total d’uns **11 M€**, amb eixos en: - **Habitatge**. - **Polítiques socials**. - **Transició energètica**. • Declaracions: - **Rubén Viñuales** (Alcalde): mesures per **millorar la vida de les persones de Tarragona**. - **Jordi Collado** (Comuns): el pacte **marca un rumb clar** vinculat a barris i habitatge. • Es preveu la presentació imminent de l’acord amb **Junts** abans del plenari de pressupostos. ### 7.2. Tarraco 25 i Festa del Patrimoni • El programa **Tarraco 25** culminarà amb la **Festa del Patrimoni**, el **30 de novembre**, als Jardins del **Camp de Mart** i el passeig arqueològic. • Part del **Seguici Popular** quedarà **plantat al recinte arqueològic**, creant un diàleg entre **patrimoni romà de Tàrraco** i cultura popular (Castells, Seguici, etc.). • El conseller de Patrimoni, **Nacho García**, valora molt positivament el cicle d’activitats, comparant l’efecte amb el “boom” de l’any 2000 quan **Tarragona** fou declarada **Patrimoni Mundial** per la UNESCO. ### 7.3. Premis Arcs al Teatre Tarragona • Especial atenció a la gala dels **Premis Arcs** al **Teatre Tarragona**, amb la presència de l’escena musical catalana. • *Focus local*: **Sílvia García**, periodista vinculada a **Tarragona Ràdio** des de fa prop de 40 anys, és finalista a la categoria de **millor periodista**. • El Teatre Tarragona s’omplirà amb nominats com **Buhos, La Fúmiga, S’betlana i Huineta**. --- ## 8. Segona hora: especial justícia ambiental i COP30 ### 8.1. Introducció al debat • La segona hora es dedica **monogràficament a medi ambient i justícia ambiental**, en el marc de la **COP30** a Belém (Brasil). • Participen: - **Marina Pérez** (presentadora des de *Tarragona Ràdio*). - **Joan Ramon Mendo** (col·laborador habitual de medi ambient). - **Toni Ferran** (expert convidat, articulista i divulgador). • Es busca analitzar: - **Utilitat real** de les cimeres climàtiques. - **Justícia ambiental** i **drets de les comunitats locals**. - Contradiccions entre **discursos climàtics** i **pràctiques sobre el territori**. --- ### 8.2. Què és la justícia ambiental? • Es defineix com el **marc de drets, deures i obligacions** que assegura que: - La natura, el medi ambient i els seus serveis siguin tractats com a **béns comuns**. - Ningú pateixi de forma desproporcionada els **impactes ambientals negatius**. • Es destaca que **les injustícies ambientals sempre comporten injustícies socials**: - Abocadors massius prop de barris pobres. - Contaminació sense depuració de rius que afecten directament comunitats locals. - Destrucció d’entorns naturals de pobles indígenes o població rural. > "Quan hi ha una injustícia ambiental, sempre ens trobem que aquesta injustícia afecta directament a les poblacions locals" (J. R. Mendo) --- ### 8.3. Les COP: espais necessaris però lents • Tant Mendo com Ferran consideren que, tot i la seva **lentitud i frustracions**, les COP són **imprescindibles com a espais de diàleg multilateral**. • Argument clau: un món **sense espais de diàleg internacional** seria molt pitjor: - Calen taules on **governs, experts i societat civil** discuteixin i pactin marcs comuns. - Els **grans acords (com París)**, encara que insuficients, **han evitat escenaris encara més dramàtics**. • Exemple: les **directives europees** de medi ambient neixen d’aquests marcs i després es **transposen als estats i regions**, tot i trigar sovint **10–15 anys**. --- ### 8.4. Contradiccions i hipocresies de les cimeres • Es critica la **paradoxa** que la COP30 a Belém vagi acompanyada de: - Construcció d’una **autopista gegant** que *trinxa una part ben preservada de la selva amazònica* per facilitar l’accés a la ciutat. - Gran nombre de **jets privats i vols internacionals**, quan moltes sessions podrien fer-se en **videoconferència**. • Recordatori: edicions recents celebrades en **països petrolers** com **Aràbia Saudita** accentuen la incoherència entre discurs i pràctica. --- ### 8.5. Comunitats locals: més enllà del tòpic indígena • Toni Ferran critica el tractament mediàtic que redueix el conflicte a **“quatre indis arreplegats”** amb plomes i hamaques, transmetent una imatge **pejorativa i folkloritzada**. • Missatge central: - *Comunitat local* no és només una tribu amazònica; també ho és **un poble català, una masia, un barri urbà**. - El que reclamen totes és **ser escoltades** i **no ser menystingudes**. • Es remarca que les decisions sobre grans infraestructures (carreteres, parcs eòlics, línies elèctriques) sovint es justifiquen amb conceptes com **“interès públic superior”** o **“utilitat pública”**, que **poden esdevenir eines d’imposició**. > "Les comunitats locals volen ser escoltades. És el clam universal" (T. Ferran) --- ### 8.6. Exemples catalans de conflicte i diàleg #### 8.6.1. C-32 a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià • Cas recent: projecte de **segona sortida de la C-32** per a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià. • Moviment veïnal (amb activistes com **Mercè Girona**) s’hi oposa, qüestionant el **model de mobilitat** (prioritzar autopistes vs. bus i tren). • Es presenten alegacions i es genera un **espai de diàleg** que finalment **atura el projecte**. • Ferran posa l’exemple com **victòria de la participació local**. #### 8.6.2. Decret d’energies renovables i “interès públic superior” • Es debat el **darrer decret de la Generalitat** sobre energies renovables, que volia introduir el concepte d’**“interès públic superior”** per prioritzar determinats projectes. • Grans crítiques socials i ecologistes: es veia com una **via per passar per sobre del territori i les comunitats locals**. • Després de molta pressió, aquest concepte **es retira del text final** i es reforcen els **espais de participació**. #### 8.6.3. Expropiacions forçoses i utilitat pública • Mendo recorda que la **declaració d’utilitat pública** ha permès: - **Accelerar expropiacions** per autopistes, gasoductes, depuradores, etc. - Limitar molt la capacitat d’oposició dels afectats. • El propietari sovint **no pot negociar ni el preu** de la seva finca i veu **destruït el seu patrimoni i arrelament familiar**. #### 8.6.4. Aigua i “béns comuns”: fonts públiques i aigua de pluja • Es comenta el cas de **Martorell**, on l’Ajuntament ha anunciat sancions (fins a 750 €) a qui **ompli garrafes a les fonts públiques**. • Crítica forta: això ataca **drets bàsics d’accés a l’aigua**, especialment de persones vulnerables. • Mendo afegeix un altre exemple de regulació discutible: - L’**aigua de pluja** que cau a una teulada **no és propietat del ciutadà**; la llei no permet aprofitar-la lliurement per ús propi (regar, neteja), sinó que hauria d’anar a clavegueram o aqüífer. • Tot plegat qüestiona fins a quin punt *aigua i aire* són tractats realment com **béns comuns**. #### 8.6.5. Territoris sacrificats: “reserva indígena del sud de Catalunya” • Mendo descriu amb ironia la zona que va del **Foix cap al sud (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, i sovint també Ponent)** com una mena de **“reserva indígena”** per a infraestructures indesitjades: - Abocadors. - Instal·lacions industrials contaminants. - Grans línies i polígons energètics. • Es reivindica la tasca de **la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)**, que ha guanyat **moltes batalles** (transvasaments, etc.), i altres moviments locals que defensen **paisatge i manera de viure**. --- ### 8.7. Exemples internacionals de conflicte ambiental #### 8.7.1. Contaminació de l’aigua a Michigan (Flint) • Cas de **Flint (Michigan, 2014)**: l’aigua potable presentava **nivells altíssims de plom** (milions de ppb en lloc de desenes o centenes admisibles). • Fort moviment ciutadà que aconsegueix un **pla d’inversió de 641 M$** per canviar la conducció d’aigua. #### 8.7.2. Oleoducte i tribu Sioux a Dakota del Nord • 2017: oleoducte construït passant **per sota del dipòsit d’aigua potable** de la reserva Sioux a Dakota del Nord. • Exemple clar de **racisme ambiental**: riscos greus concentrats en comunitats indígenes. • Es comenta la pràctica de fer **“subhastes a la baixa”** oferint diners a reserves indígenes per acceptar **abocadors o infraestructures tòxiques**. --- ### 8.8. Aigua, aire i serveis ecosistèmics • *Justícia ambiental* implica reconèixer **aigua i aire** com a béns universals, igual que els **serveis ecosistèmics dels boscos**. • Toni Ferran recupera la idea de **pagament per serveis ambientals**: - Ex: a l’Amazònia, la desforestació massiva és un problema planetari. - Caldria **compensar econòmicament les comunitats locals** per preservar els boscos que regulen el clima global. • Es recorda que a Catalunya hi ha **excés de bosc poc gestionat**, mentre que a l’Amazònia hi ha **dèficit per sobreexplotació**. --- ### 8.9. Transició nuclear i exemples positius al sud • Ferran destaca un cas **positiu** de gestió al sud de Catalunya: el **Fons de Transició Nuclear**. • Característiques: - Impost específic de la **Generalitat de Catalunya** sobre les centrals nuclears. - Objectiu: **preparar el territori** (principalment Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) per al **tancament de les nuclears** i promoure **activitat econòmica alternativa**. • Es compara amb el **tancament traumàtic del carbó al Berguedà** o la crisi del tèxtil, que **no van tenir fons de transició equivalents**. • Crítica mediàtica: quan es va informar sobre el debat nuclear, alguns mitjans **no van mencionar l’existència del Fons de Transició Nuclear**, malgrat ser una eina pionera. --- ### 8.10. Participació, normativa europea i amenaça de regressió • Es recorda que Catalunya ha tingut en el passat un **Departament amb competències de Participació**, i que l’**ACA** ha impulsat diversos **espais de participació de conca**. • Problema: sovint aquests espais **acaben sent “de validació simbòlica”**: - Es recullen propostes però després s’argumenta que **no hi ha pressupost**, o que **no depèn d’aquell departament**, o que va contra altres marcs. • Actualment, hi ha una **amenaça de regressió**: - L’**extrema dreta europea i espanyola (Vox i altres)**, i també alguns partits no tan extremistes, volen **desmuntar acords climàtics i ambientals** consolidats. - Exemples: sortida o boicot a espais multilaterals (com faria Trump als EUA), dificultant finançament i continuïtat. --- ### 8.11. Reflexió final sobre els processos de canvi • Ferran insisteix que **imposicions unilaterals** generen **rebuig i bloqueig**; en canvi: - Els **amplis acords**, encara que lents, donen **estabilitat i capacitat d’implementació**. - Cal treballar tant la **llei escrita** com la seva **aplicació efectiva**. • S’insisteix que qüestions com **aigua neta, aire respirable i salut ambiental** no són ni de dretes ni d’esquerres: són **béns bàsics per a tothom**. --- ### 8.12. Tancament del debat i bromes sobre el canvi d’hora • En el tram final, Marina i Toni comenten el **canvi d’hora** i la sensació de sortir del programa de nit. • Marina es declara **“molt indignada”** amb el canvi horari perquè **condiciona el ritme de vida mediterrani**. • Es proposa tornar sobre el tema en un futur programa. > "Nosaltres, com a societat mediterrània, fruïm del sol; quan ens el treuen, tot s’alenteix" (T. Ferran) --- ## 9. Cloenda del programa • Marina Pérez tanca **Arran de Mar** d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025 recordant que el programa torna **de dilluns a divendres de 16 a 18 h**. • Es convida els **oients** a retrobar-se l’endemà per seguir parlant de mar, territori i medi ambient. --- ## 10. Temes principals tractats ### Informació de costa i territori • Turisme de creuers a la **Costa Brava**. • **Urbanisme i paisatge** a Cadaqués. • **Infraestructures viàries** al **Delta de l’Ebre** (T-2021) i restauració del **passeig marítim de l’Ampolla**. • Integració urbana de nous **equipaments comercials** a Vilanova i la Geltrú. • Promoció del **turisme gastronòmic** (tapa a tapa Sitges). • Festival **Canet Rock** i dinamització cultural del Maresme. • **Gestió d’inundacions** amb basses de laminació a Premià. • **Qualitat de l’aire** i COV al **Morell** (entorn industrial del Camp de Tarragona). • **Turisme urbà i corporatiu** a la **Costa Daurada** i **Terres de l’Ebre**. ### Economia blava i nàutica sostenible • Embarcacions híbrides i elèctriques (**C-Free Boats, Cefir 800**). • *Ecodisseny*, *economia circular* i nous materials (lli, basalt, PET reciclat). • Infraestructura de **recàrrega elèctrica en ports** i rol de les administracions. • Electrificació de **flota professional portuària** i canvis normatius. ### Pesca responsable i ciència • **Marcatge científic de tonyina roja** amb el **Scientific Angler Tagging Tour**. • Col·laboració entre **pescadors recreatius, científics i patrocinadors**. • Moviments migratoris de la tonyina i gestió sostenible. ### Justícia ambiental i política climàtica • Definició i pràctiques de **justícia ambiental**. • Rol i limitacions de les **COP climàtiques (COP30 a Belém)**. • **Comunitats locals**: drets, participació i conflictes amb macroprojectes. • Exemples **catalans** (C-32, renovables, abocadors, aigua) i **internacionals** (Flint, Dakota del Nord, Amazònia). • **Transició nuclear** i fons específics a Catalunya. ### Actualitat de Tarragona • **Pressupostos municipals 2026** i acords PSC–Comuns–Junts. • Programa **Tarraco 25** i Festa del Patrimoni als **Jardins del Camp de Mart**. • **Premis Arcs** al **Teatre Tarragona** i nominació de **Sílvia García** de *Tarragona Ràdio*. --- ## Resum de la dinàmica de l’episodi • L’episodi combina **informació territorial detallada**, **entrevista tècnica**, **debat de fons** i **espai de pesca responsable**. • Es percep una línia editorial clara: - Defensa del **medi marí i litoral**, - Atenció a les **comunitats locals**, - I aposta per la **transició ecològica justa**, especialment en sectors com **nàutica, energia i gestió del territori**.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa Brava', 'Delta de l’Ebre', 'Costa Daurada', 'Terres de l’Ebre', 'Maresme', 'Garraf', 'Turisme de creuers', 'Urbanisme', 'POUM Cadaqués', 'Infraestructures', 'T-2021', 'Passeig marítim', 'Vilanova i la Geltrú', 'Sitges', 'Tapa a tapa', 'Canet Rock', 'Bassa de laminació', 'Premià de Mar', 'Compòsits orgànics volàtils', 'Qualitat de l’aire', 'Morell', 'Hotels urbans', 'Turisme corporatiu', 'Economia blava', 'Nàutica sostenible', 'Embarcacions elèctriques', 'C-Free Boats', 'Catalunya Ecodisseny 2025', 'Ecodisseny', 'Economia circular', 'Ports esportius', 'Electrificació ports', 'Pesca responsable', 'Scientific Angler Tagging Tour', 'Tonyina roja', 'COP30', 'Justícia ambiental', 'Comunitats locals', 'Participació ciutadana', 'Infraestructures controvertides', 'C-32', 'Energies renovables', 'Utilitat pública', 'Aigua com a bé comú', 'Fons de Transició Nuclear', 'Tarraco 25', 'Seguici Popular', 'Camp de Mart', 'Premis Arcs', 'Sílvia García']