Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda. Tothom passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres 19 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns i divendres de 4-6 de la tarda aquí a Rande Mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem...
a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu tindrem amb nosaltres la nostra col·laboradora, l'Anna Alonso Tambo, parlant d'embarcacions sostenibles. Anirem a pescar, però sempre de forma responsable amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. I dedicarem tota la segona hora del programa...
a parlar de justícia ambiental en el marc de la COP30, aquesta cimera del clima que s'està celebrant a Belém aquests dies i que ja n'hem parlat en alguna ocasió en aquest programa. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Ronda Mar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a Port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda. Com estàs? Nervis? Sí, molts. Encara que no ho volia, eh? De veritat, tu dic en sèrio. Bona tarda. Avui la Sílvia té un gran evento. Està nominada als Premis Arcs, que se celebren per primer cop en la seva història a Tarragona.
Tinc moltes sensacions, eh? Ja t'he explicat abans que una d'elles era que... A veure, estarem allà. A veure què és el que succeeix. A les 11 t'ho dic. Vamos a jugar. Vinga, va, i a divertir-nos. I a passar-ho la marge bé. Exacte.
als parlaments, si surto, faré alguna cosa. Donaré les gràcies. Dic alguna cosa de la rendemà, o què? Home, clar. Sí. Sempre. Ja m'ho pensaré. Fantàstic. Si dic Tarragona Ràdio, ja, company, ja... Has dit el meu nom, Marina Pérez Got. Si no acabaré, llavors... No sé si tinc un temps de terminar. No ho sé, no en tinc ni idea. Si no ho saps tu, menys ho sabré jo.
A veure què passa. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs? Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé. Primer que tot, felicitar a la Sílvia. Ja mos diràs demà aquí a l'Arran els resultats d'esta nit? Ho intentarem. A veure què passa.
Crec que està nominada en figaflaues, perquè veieu el nivell de la Sílvia. Vull dir, el que no s'acabi l'estiu i Sílvia García. Exacte. Ells que marxen i a mi que me jubilen. És una sensació així estranya. Anem a saludar en Sergi Corral d'ells de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. No tan bé com ho està la Sílvia, que està a les portes de saber què passarà, però bé, des d'aquí, expectants, eh? Home, has de tindre, deien allò d'algun detallet per l'arrant, no ho sé, alguna clocada d'ull, encara que no et deixin fer un almodóvar, perquè es diu això, no?, un almodóvar, quan comences a dir gràcies a aquest, gràcies a l'altre, gràcies al dames capellà, tu madre, tu padre, tot. Tota la família. No, això...
Això tampoc faria falta, però jo què sé, alguna sabata de cada color o alguna cosa d'aquestes. No, de tant en tant dir, arran d'aquest premi, arran... Ah, això, això, això, s'ha dit alguna cosa. Però clar, això sí surto, escullida, aquesta és una altra. Home, és que... L'aluminació està, a veure què, a veure què. Està difícil, està difícil, però com es diu al futbol, partit va partit.
Jo ja us ho dic, Sílvia Figaflowers, que no s'acabi l'estiu, i Sílvia García, és certament el mateix. És el mateix nivell, pobres. Gràcies a comentaris. Anem a saludar també en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companyes. Doncs bé, bé, aquí escoltant com la Sílvia està nominada. Jo per mi, Sílvia, mira, jo ja et felicito abans de començar perquè per mi que estiguis aquí ja és una victòria, Sílvia. Oh, que bonic, eh, això. Gràcies, gràcies, gràcies. Això ho acaba de fer bonic.
Estic in love amb el Carles. No puc fer una altra cosa. Et veig prou serena, eh? Per això no et veig gaire nerviosa, eh? És que va per dintre. Jo tinc aquí ara mateix... Ah, la processó va per dintre. La processó, que a més a més està cantant una saeta. No la sentiu, però jo tinc una saeta cantant, per si de cas. Vaja, vaja. Vaig fent respiracions conscients que relaxa, relaxa, tranquil·litat. Tot ha de ser, tot va passar. Ja veuràs que això ja et dic, és una victòria només estar aquí.
Això sí, és veritat. I anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Berenj. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, molt bé, molt bé. Home, ja m'imagino, Sílvia, nervis, eh, que deus estar passant, però vaja, és el que diu el Carles. No m'han nominat pas a mi, per tant, si t'han nominat a tu és per alguna cosa, això ja és un premi i segur que anirà molt bé. Pot sortir a l'escenari, recollir el premi, amb un animal el marí, un pel·lix d'un dofí, alguna cosa així. Si no vols dir res de l'arrant, que tinguis el detallet allà. Seria superxul, eh? Guapíssim, seria.
Amb una tassa d'alaban, amb una tassa d'aquestes. Exacte, guapíssim. Continuem pensant, eh? És que m'enganxeu ja, que és aquesta nit. Clar, m'ha durat molt de temps. No gaire, no gaire, eh? Sí, una mica sí. Vinga, va, a veure què puc fer, a veure què puc fer. Vinga, va. Deixem-ho aquí, demà més. Demà parlarem si Figa Flau és Ossívia García. Anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Bot.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava, explicant que el Port de Rosa es tanca temporada amb un nou rècord d'escales de creuers. Sergi.
Doncs sí, Roses ha obert les portes a 15 creuers aquesta temporada, una xifra rècord i molt per sobre de les 8 del passat 2024. Aquestes 15 parades es tradueixen en més de 4.000 turistes que han arribat per mar, una xifra que triplica la de l'any anterior. En quant a la procedència, han dominat els creueristes nord-americans, amb diferència, seguits dels francesos, australians i britànics. La temporada actual ha estat de 8 mesos, concretament de l'abril fins ara al mes de novembre.
L'Associació Internacional de Línies de Creuers ha xifrat l'impacte econòmic d'aquestes visites en 390.000 euros i que cada creuerista es gasta una mitjana de 89 euros en aquesta estada. Entre els indrets més visitats hi trobem Girona, a l'escala cada que és Figueres, Pere Tallada i Llençà.
Han amarrat un total de sis companyies de creuers, el 83% de les quals són europees. El darrer creuer en arribar al port de Roses ha estat el Seabourn Ovation, que ha fet escala a Roses procedent de Marsella i després ha salpat cap a Barcelona. Palamós és l'altre port de referència dels creuers a la Costa Brava. El creuer 626 Voyager ha tancat les escales de novembre, un mes on han amarrat un total de quatre creuers en aquest port de Palamós.
L'organització Sos Costa Brava denuncia que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el POM de Cadaqués, obre la porta a una urbanització massiva. Doncs sí, Marina, una altra denúncia d'aquesta entitat ecologista, a més a més amb Salvem Cadaqués i Amics de la Natura, de Cadaqués que han organitzat una taula rodona per valorar el nou planejament urbanístic i, segons informen en un comunicat, la trobada ha servit per evidenciar que veuen amb preocupació creixent
El model urbanístic el planteja perquè, a banda dels nous imbobles, també hi ha plans parcials i projectes vitals que transformarien de manera irreversible el poble i l'entorn. Aquestes entitats sostenen que el nou POUM és una aberració urbanística que posa en risc la identitat al paisatge i la sostenibilitat de Cadaqués. La sessió ha tingut lloc, o va tenir lloc, aquest passat dissabte, millor dit, una jornada on els ponents van assenyalar les mancances greus, especialment en matèria de mobilitat, evacuació i riscos ambientals.
Així, en aquest punt, han recordat l'incendi de l'any 86, que va evidenciar la vulnerabilitat del poble i la necessitat d'un únic vial d'emergència ben planificat, així com també el risc d'inundabilitat en diversos sectors on el POUM preveu construir.
A la sessió també s'han denunciat noves infraestructures que trinxerien l'entorn, taladien olivera sense justificació, la desaparició de metres lineals de pedra seca, també la del camp del futbol i el trasllat del parking i la plaça del mercat, així com també la sectoració actual de la depuradora.
Les entitats organitzadores concloven que el POUM, com hem dit, és una aberració urbanística i que posa en risc la identitat del paisatge i la sostenibilitat, i han reafirmat el compromís de continuar informant a la ciutadania i impulsar accions per frenar un model que consideren insostenible i perjudicial pel poble.
Baixem ara fins al Delta de l'Ebre. La Diputació de Tarragona ha aprovat la licitació de les obres de la carretera T-2021 de la Ràpita a Poblenou del Delta per un import de més de 17,6 milions d'euros cel.
Sí, Marina, es tracta d'un tràmit necessari per seleccionar l'empresa responsable de l'execució del projecte després que la primera licitació quedés deserta el passat octubre. Per aquest motiu, la Diputació de Tarragona va incrementar un 30% l'import de licitació de les obres. Josep Juan Segarra és el portaveu de la plataforma Carretera de la Vergonya. Sí, per una banda, mos va sorprendre que no es presentés cap empresa...
i el fet que no tenien els preus actualitzats, com hem reconegut des de la Diputació, perquè entenem que és una cosa bastant bàsica, no?, tindre els preus actualitzats per a que un concurs pugui tindre èxit. Bé, dit això, també és veritat que em sembla que ho han adequat amb bastanta rapidesa i...
han pujat l'import un 30% més.
La principal actuació que es durà a terme serà l'eixamplament de la carretera fins als 6 o 8 metres, depenent del tram. A més, també es milloraran totes les interseccions amb la construcció de dos rotondes. Una al terme de la ràpida, la intersecció amb la carretera TB3408, i l'altra la del poble nou del Delta, per donar accés al poble. No és només poble nou, sinó que és tot el turisme que hi ha, la barra del tramvocador...
potser és el lloc del delta que més s'està visitant ara mateix, després hi ha totes les pesqueries, els musclaires, tot el cultiu de l'arròs, l'IRTA i l'escola d'agricultura, que és moltíssima gent també. Una carretera que el volum de trànsit supera moltíssim les característiques de la via. La previsió és que les obres s'inicien durant el primer trimestre del 2026.
L'Ajuntament de l'Ampolla ha obert la licitació per les obres de restauració del paviment de fusta del passeig marítim entre el port i el passeig de l'Arenal.
L'actuació va ser aprovada per la Junta de Govern el passat 10 de novembre i marca l'inici formal del procés perquè les empreses interessades puguen presentar les seues ofertes. El projecte compta amb un pressupost base de 418.722 euros i va inclòs i inclou la substitució integral del paviment, la millora de la bancada perimetral i la pavimentació de les zones situades fora del domini públic marítim terrestre.
Les obres tindran una durada prevista de 4 mesos sense possibilitat de prorroga i busquen garantir seguretat, durabilitat i sostenibilitat en aquest espai tan transitat pels veïns i visitants. El termini per presentar les ofertes finalitza el 2 de desembre a les 2 del migdia i les propostes s'han de presentar exclusivament de manera electrònica a través del perfil del contractant de l'Ajuntament de l'Ampolla.
Anem ara fins les costes del Garraf. Els veïns del barri de Mar de Vilanova han mostrat la seva inquietud per l'impacte visual d'un nou supermercat que s'està construint a tocar de la Rambla de la Pau, en una de les parcel·les de l'Eixample de Mar. Carles.
Doncs sí, Marina, l'associació de veïns assegura que molta gent els ha traslladat la seva preocupació que en aquest punt de passeig hi hagi una nau amb parets tan altes. La parcel·la on s'aixeca el nou supermercat està qualificada d'equipament comercial i, per tant, l'obra s'ajusta a la normativa urbanística vigent. Els veïns, però, recorden que en aquest mateix espai hi va haver durant dècades la paret de la fàbrica Pirelli i que els preocupa que aquest tram torni a tenir aquest impacte visual.
Pel seu cantó, l'Ajuntament de Vilanova també ha manifestat que està en contacte amb l'empresa amb l'objectiu que l'obra tingui un tractament diferenciat que li permeti integrar-se a la Rambla de la Pau. Escoltem a Xavier Planes, president de l'Associació de Veïns del Barri de Mar, i a Gerard Llobet, regidor d'Urbanisme de Vilanova i la Geltrú. Per nosaltres està molt clar, això és la Rambla de Vilanova i és la via més important de la ciutat, no del barri de mar, sinó del barri de mar també, però també és de tota la ciutat.
i el que no estem de vora és que es faci un edifici en aquesta via com si fos el polígon industrial de Santa Magdalena o de la Masí d'en Frederic o el que sigui. I properament tornarem a tenir una reunió amb l'empresa, que sembla ser que volen treballar una proposta, que ja els havíem demanat que aquella paret es milloreix i que no caldés com s'està. És una obra que està en marxa, que encara no ha finalitzat, per tant esperem que les properes setmanes
es pugui veure una actuació complementària per integrar això en aquest vial. Per la seva banda, l'empresa Consum ha informat que està treballant en una proposta de disseny que tindrà la voluntat d'integrar l'edifici al barri de Mar de Vilanova i Lesaltru.
El tapa a tapa de Sitges torna a partir de demà en la seva edició de tardó amb gairebé una trentena d'establiments que s'han sumat a aquesta iniciativa. Doncs sí, cada local presentarà les seves ofertes gastronòmiques en forma d'etapa convidant els clients a provar alguns dels sabors que els caracteritzen. Per exemple, la sandvitxeria de Can Vilalta presenta el seu brioix de mantega amb pollastre marinat amb espècies i curri vermell que els clients podran maridar amb una copa de vi o una cervesa.
És només una de les 28 propostes que des de demà i fins diumenge 30 de novembre es podran degustar en una ruta de tapes que cada vegada s'amplia a més establiments i es descentralitza del centre. Enguany, a banda dels restaurants, per exemple, que hi participen al port de Sitges, també s'assumen a la iniciativa del tapar-tapa de tardot dos establiments de la zona de l'autódrom al càmping Hola Camp. Escoltem a Xavier Ripoll, regidor de turisme de Sitges, i Alejandro Eguia, president del gremi d'hostaleria de Sitges.
Jo crec que ja és una cita completament consolidada dins el calendari d'esdeveniments de Sitges, les dues edicions, perquè la primera també, el mes d'abril, també estarien dins els mesos que encara no es consideren la pròpia.
Temporada alta, que és precisament la línia de treball que portem des de la regidoria, que és que no hi hagi temporades, que aquests mesos d'hivern, que sempre són més durs pel sector i per qualsevol lloc turístic de costa, gràcies a esdeveniments com aquest que més potencien una cosa tan...
tant nostra com és una bona gastronomia, amb tota la quantitat de locals que hi participin, doncs poder donar-hi la importància que mereix. Cada vegada genera més interès i aconseguim també descongestionar el centre de Sitges, que és molt interessant, i des del port fins a l'inici del passeig marítim, passant també per la zona de càmpings, que ofereixin dos, Avenida Sofia, en el Hotel Sabàtic, bueno, és una oportunitat per a, ja parlem de,
redescobrir Sitges. Aquest any hem de dir que el nivell gastronòmic és molt, molt elevat. Recomanem molt visitar Sitges i tots els establiments perquè, a més a més, en l'any que Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia, és un fenomen de no poder perdre.
Des del gremi d'hostaleria ho veuen com una oportunitat per generar una experiència gastronòmica al municipi on Sitges es reivindica com a destinació turística enogastronòmica amb una gran oferta culinària, varietat de preus i espais d'hostaleria. La ruta d'etapes de tardor ajuda a dinamitzar l'economia local d'hostaleria i comerç i incentiva en una època de menys turisme a Sitges i coincidint en l'any on Catalunya ha estat escollida com a regió mundial de la gastronomia.
Anem ara cap a les costes del Maresme. Detallets, Buós, Maria Jaume i 31 Fam i La Fomiga són els primers grups confirmats pel Canet Rock 2026. El festival es farà el proper de 4 de juliol i qui no s'ho perdrà serà l'Oriol.
Doncs sí, Marina. Mira, la Fumiga ha estat ja el darrer grup dels que ja han anunciat. Diu que han escollit aquest festival com un dels escenaris per acomiadar-se del seu públic després que fa unes setmanes anunciés el seu adeu amb una trajectòria que acumula 500 concerts, dos discs d'or...
i més de 150 milions de reproduccions a Spotify. D'aquesta manera, el grup, que actuarà per quarta vegada al festival, s'afegeix a la resta de formacions que ja estaven confirmades també, 31 fam, els tiets, Buós i Maria Jaume. La directora del Canet Rock, Gemma Racudé, es mostra molt satisfeta amb el ritme de venda de les entrades. Però la gent ja es podrà imaginar que tindrem els noms que són els grups més potents que hi ha ara als països catalans.
el que és increïble és la confiança del públic amb nosaltres perquè estem ja des que vam anunciar aquests grups amb 10.000 entrades venudes i ara ja estem a més de 12 el ritme és brutal no sé si com l'any passat arribarem a la roda de premsa amb entrades per comprar
El Canet Rock ofereix més de 12 hores ininterrompudes de música, de festa, el primer dissabte del mes de juliol al Pla de Can Sala de Canet de Mar, però que en realitat és terreny d'Arenys de Mar. Cada any hi ha sorpreses i en guany Gemma Recodé confirma que ja les estan preparant també. Això sí, ho fan a porta tancada.
Nosaltres sempre pensem coses especials i segurament n'hi hauran, però aquestes coses encara estan al nostre cap, al nostre despatx, però que la gent que coneix el festival sap que sempre passen coses a Canet Rock i evidentment un any més que passaran coses especials.
El Canetroc se celebrarà el proper 4 de juliol. El Pla de Can Sala i el preu de l'entrada són 50 euros, tarifa general, i 27,5 per menors de 0 a 12 anys. Per aquesta dotzena edició s'han venut ja més de 12.000 entrades i qui vulgui encara pot adquirir les que queden a canetroc.cat.
Els ajuntaments de Premià de Mar i de Dalt han acordat construir una bassa de laminació per reduir el risc d'inundacions en episodis de pluges intenses.
Sí, la infraestructura se situarà per sobre del barri de Sant Ana Tió, a prop del parc aquàtic Illa Fantasia, i permetrà esmorteguir els pics de Crescudes i protegir les zones situades aigües avall, especialment el sector de Llevant. En concret, s'ubicarà a l'avinguda de la Pedra Blanca i l'accés a l'autopista C32, i es construirà mitjançant talussos de geomalla i escolleres per garantir-ne l'estabilitat i la integració al terreny.
El projecte ja està definit i pendent de l'aprovació definitiva per part de l'Agència Catalana de l'Aigua, que n'haurà de finançar el 90%. El cost de la bassa s'eleva als 1,2 milions d'euros i es calcula que podrà retenir fins a 10.000 metres cúbics d'aigua amb una profunditat de 3 metres i mig. Per la seva banda, Premià de Dalt ha anunciat que presentarà el projecte de la bassa a la convocatòria d'enguany del Pla de Barris de la Generalitat, com un projecte estratègic per millorar la gestió de l'aigua i la seguretat del municipi.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada parlant de medi ambient. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya conclou que el 19% dels episodis analitzats al Morell superen el límit recomanat d'1,3 but a dia. Concretament, són superiors a 2 micrograms per metre cúbic.
Hi ha alguns episodis de curta durada que han arribat a concentracions de 20 micrograms per metre cúbic. Per tant, és un compost que recorrentment ha presentat els valors bastant més elevats, ha dit la coordinadora de l'informe, Eva Gallego, professora agregada de la Universitat Politècnica de Catalunya.
També ha destacat que els valors totals dels compostos orgànics volàtils mostren concentracions d'entre 20 i 431 micrograms per metre cúbic i ha dit que aquestes no són excessivament altes. La recerca ha analitzat 47 mostres d'episodis entre el juliol del 2024 i l'agost del 2025 i ha identificat 62 compostos individualment en quatre punts del municipi.
A partir d'aquí hem vist que a nivell de concentracions totals de compostos orgànics volàtils, és a dir, la suma de tota aquesta càrrega química, les concentracions no són excessivament elevades, s'han arribat a uns valors màxims d'episodis d'uns 430 microgrammetre cúbic, però sí que és veritat que no tenim valors de referència per...
mesurar-ho, però hi ha una norma 1 a nivell d'aire interior que ens diu que hi hauria disconfort a partir de 200 micrograms metre cúbic. Doncs una part d'un 17% d'aquests episodis que hem mesurat doncs sí que es trobarien superant aquest valor de confort.
Gallego ha dit que recullen les dades dels sensors instal·lats en quatre punts de la població. Després d'un any d'estudi, els resultats indiquen que les concentracions totals de compostos orgànics volàtils no són excessivament elevades, ja que s'han assolit uns valors màxims d'episodis d'uns 430 micrograms per metre cúbic.
Amb tot, Gallego recorda que no hi ha fixats indicadors de referència per mesurar-ho. Pel que fa a les concentracions de Benzer, s'han trobat valors d'entre els 0,4 i 11 micrograms per metre cúbic per tots els punts avaluats. Segons l'informe, el 15% de les mostres d'episodis presenten concentracions d'aquest compost per sobre dels 5 micrograms per metre cúbic.
Tot i això ha assenyalat que han detectat que s'han produït alguns episodis que han arribat concentracions de 20 micrograms per metre cúbic. L'Ajuntament del Morell ha presentat aquest dimarts els resultats de l'estudi sobre la qualitat de l'aire al municipi en una sessió oberta al públic al Centre Cultural. L'acord amb la Universitat Politècnica de Catalunya, vigent des del 2024 fins al 2027,
Compte amb una inversió anual de 34.800 euros, gairebé 140.000 euros en total. Totes les dades en temps real es poden consultar al web municipal.
Acabem parlant de turisme. Els hotels d'interior i urbans de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre mantenen l'activitat més enllà de la temporada d'estiu. La gran majoria dels 135 establiments associats a la Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona continuen oberts a la tardor impulsats pel turisme corporatiu, esportiu i de reunions.
Les dades recullen per la federació, que és qui les recull, mostren ocupacions destacables aquests mesos d'octubre i novembre, especialment en hotels que compten amb instal·lacions dedicades al benestar. Pel que fa al turisme urbà, les dades d'ocupació destacen especialment a Tarragona Ciutat, on l'AC Hotel registra una mitjana que frega el 80% en el que portem de tardor i una previsió que no baixa del 55% pels mesos que queden, a falta de les reserves d'última hora habituals de l'època.
En capitals de comarca menys turístiques, com Valls o Reus, amb hotels destinats principalment a empreses, la previsió és més discreta. En aquest sentit, l'hotel Reus Park ha assolit un 40% d'ocupació de mitjana en dies laborables, xifra que s'ha vist reduïda al 25% en cap de setmana.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació que a les properes hores per agafar el mar s'ha d'anar esvalutant. I molt especialment, algunes milles marandins. De moment, aquestes immediates hores, el que queda d'aquest dimecres...
Vent de dalt, vent de mestral, al sud de la costa d'Aurada. També vent de tramuntana, però només marandins, a la costa Brava i fins i tot arran de platja. Vent que momentàniament aquesta tarda serà de soters o de sud. També un palet de vent de ponent fluixet, en aquest cas, a la costa barcelonina. Maró, forta maró, el que diem especialment maranfora.
Però molts racons que van des del Baix Penedès fins al Baix Empordà, a tocar de la platja, tindrem simplement marajol. Atenció perquè s'encendrà, i de cop, la tramuntana i el mestral durant el dijous. Déu-n'hi-do el temporal que tindrem mar endins, amb maragassa fins i tot, i arran de mar una mar llarga molt destacable, amb maró, fort amaró fins i tot, especialment a la Costa Daurada i la Brava. Ho anirem seguint a la xarxa.
Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Aquesta hora repassem algunes incidències en aquesta xarxa viària. Començant parlant, a la demarcació de la Tarragona, un accident a la C-37, a la zona de baix, ens informen que mantenim la via tallada en totes dues direccions. Per tant, problemes...
en aquest tram de Valls a la C-37 a causa d'un accident que talla la via en tots dos sentits de la marxa. Autopista AP-7 a la zona de Vilaseca hi tenim un accident que talla carril en direcció sud. Aquí hi ha ara aturades d'un parell de quilòmetres en aquest punt de l'AP-7 a Vilaseca i en sentit sud.
I ja a la zona del Maresme, a la C60, arribant a Mataró, a tocar de Mataró, a tocar de l'autopista, un accident que treia carril en direcció sud. Hi ha aturades ja de més de 4 quilòmetres en aquest punt entre Ligentona i Mataró. Això passa, com dèiem, a la C60 i en sentit sud. És tot des del servei català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en van a Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres som sinònim d'economia blava i per això tenim aquí amb nosaltres la nostra col·laboradora, la representant dels ports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna, com estàs?
Molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda també a tots els oients. Avui, Anna, parlem amb la Gemma Pagès, cofundadora de C-Free Boats, un referent en embarcacions sostenibles, no, Anna? Sí, ja la vam tenir una vegada aquí, amb motius també del Salonari que es va presentar, i et va parlar de la seva embarcació, i sobretot és perquè ha estat premiada amb el Premi Catalunic Odisany 25, i és una visió d'un reconeixement a la visió sostenible del mar.
Doncs saludem la Gemma Pagès. Molt bona tarda, Gemma. Com estàs? Bona tarda, Marina. Molt bé. Molt contenta de tornar a estar aquí amb vosaltres. Anna, bona tarda. Hola. Ara ens ho comentava l'Anna, que des de Sefir Vouts heu rebut aquest premi, el Premi de Catalunya Ecodisseny 2025, per una visió sostenible del mar. Què ha suposat per vosaltres rebre aquest premi? Mira, al final els premis et donen reconeixement.
I sí, aquest reconeixement, a més a més, va enllaçat amb temes de sostenibilitat, que és un dels valors que Cefir Vox sempre des de l'inici ha volgut destacar, estar dins del nostre ADN, doncs la veritat és que estem contents, molt contents. Sempre una mica de reconeixement va bé. Anna, endavant. Sí, a la Gemma, moltíssimes gràcies per tornar a ser-hi aquí amb nosaltres. Agraïda alguna vegada més a vosaltres, Anna.
Moltíssimes gràcies. Una qüestió, doncs mirem de dir de Volpallac al món, perquè tu com arquitecte tècnic de formació i directora de comunicació i cofundadora també a Manrumà, una qüestió. Podem dir que en aquest premi sobretot es buscava el reconeixement a l'economia circular, la qualitat del disseny i la innovació social. Tots aquests tres filats s'han trobat també amb la ZEPIR,
Sí, la veritat és que... Mira, et puc posar una mica d'exemple, no? Sí, exactament. Sí, et poso exemples. L'embarcació Cefir és una sèrie 800, és una embarcació de 8 metres d'eslora, que pot anar tant amb motors de combustió com amb motors elèctrics, les dues coses. Per què? Per què?
És a dir, aquest premi incorpora estratègies, és a dir, sobretot valora el jurat la incorporació d'estratègies d'ecodisseny. Una estratègia, en el nostre cas, seria que quan vam dissenyar aquesta embarcació, el casc d'aquesta embarcació el vam dissenyar perquè pogués funcionar tant amb motor de combustió com amb motor elèctric.
Per què t'ho dic, això? Perquè en haver-hi una embarcació, què passa? Amb un motor elèctric necessites unes bateries, necessites un sistema elèctric, uns inversors, que pesen molt. És a dir, la nostra embarcació va augmentar una tonelada de pes.
Llavors, una tonelada de pes significa que has de col·locar-lo molt bé, equilibradament, perquè l'embarcació navegui igual de bé. Llavors, ja ho vam pensar d'aquesta manera, perquè pogués navegar tan bé des de combustió o elèctric. I per què vam fer aquest pas a la transició energètica? Perquè ara potser clients nostres que tenen una Cefs 800 amb motor de combustió, d'aquí poc, jo penso que no anirem molt lluny perquè...
La Seyia Panet, que és la que ens va entregar el premi, ens va dir que comencen, la consellera ens va dir que comencen ja a fer concursos i a començar a parlar que hi haurà alguns espais, parts naturals, on si no vas amb una embarcació elèctrica no et deixaran entrar, que això ja està passant a molts llacs del centre d'Europa.
Llavors, hi ha França també, el Parc Natural Marí del Gondi. Això, el Cement Noem Elèctrico és zero, l'emissió és zero. És una possibilitat que et comprin els francesos la teva mercació. Exacte. Llavors, era un tema que a nosaltres ens ha preocupat des del principi. Sí que és veritat que el mercat potser aquí encara no està madur, però és una cosa que ha d'arribar.
Això seria un tema. L'altre, la contribució a l'economia circular. L'economia circular és el crade autocrade, aquest de la cuna a la cuna. És a dir, això d'utilitzar materials que siguin sostenibles i reciclables, ho estem treballant. Les embarcacions són de fibra de vidre, no és un material reciclable, però estem treballant en altres tipus de fibres, com pot ser de lli o de basal, que les puguem anar incorporant dintre de les nostres embarcacions.
Llavors, també tenien en compte la qualitat del disseny i la innovació. La qualitat del disseny és un tema, doncs, tu veus l'embarcació, mires una sèrgica i veuràs que té un disseny molt mediterrani i que...
Hem volgut fer una embarcació molt funcional i molt àmplia. És a dir, està homologada per 12 persones, una embarcació de 8 metres, i té dos camarots i un bany. I té espais concrets per coses que actualment la gent utilitza quan se'n va al mar. Un espai per posar la pàdel...
carregadors d'inalàmbrics, és a dir, USBs, volíem tenir, tant per la banda de la seguretat en el mar, que poguessis tenir unes pantalles tàctils, que poguessis tenir un GPS, que et sentis segur quan surts en el mar amb tota la tecnologia per a persones del segle XXI. És a dir, estem fent una embarcació nova, per tant, no pensem en aquestes embarcacions tan antigues, no?,
De fet, el sector nàutic és un sector que a vegades el veiem molt antic i hem dit, ostres, anem a aplicar totes les coses que ara tenim en una embarcació d'aquest tipus. I això aniria una mica amb aquest tema d'innovació. Serien les quatre coses que el jurat valora en aquest premi de Catalunya Covisent.
Perquè després, llegim-me també, que des de la dècada dels anys 70, si mirem a la nàutica, és llenament de plàstic. Després, com Benetó, com les més innovadores, com Catana, com vam parlar moltes vegades aquí, les bessanes que estan de Catamarans de Canet d'en Rosalló, empren la fibra de vidre. Vosaltres, en comptes de la fibra de vidre, la fibra de llit. La fibra de llit perquè pesa molt menys, també, per contrarrestar les bateries, però també utilitzeu el PET reciclat.
És interessant. Sí, també. Però el que passa és que tot això són temes que s'han de fer moltes proves, s'ha de fer molt treball. Sí, experimentacions. Clar, has de fer moltes provetes, has de fer simulacions, per exemple. Sobretot també ara tenim un projecte per dissenyar un casc específicament per una embarcació que sigui específicament elèctrica.
Sí, només elèctrica. També hem de pensar que les bateries cada vegada tecnològicament estaran millorades. I veiem que aquest sistema elèctric ha d'anar acompanyat d'algun altre sistema, com pot ser l'hidrogen, que faci que no incrementi tant el pes de l'embarcació. Però només el fet de dissenyar un casc, hi ha només més.
pensat per una embarcació elèctrica necessita simulacions d'ordinador per veure que anegui bé, com és, i tot això, clar, es necessita treballar conjuntament amb l'administració. Per això hi ha aquestes subvencions que hi ha per temes de sostenibilitat i per economia blava,
que són aquestes les que les empreses han d'utilitzar per fer una cosa que estigui al màxim ajustada, tant per reduir despesa, és a dir, fer una cosa justa al dintre, allò que dius, ostres, és que és una embarcació que navega superbé, que és lleugera, que és elèctrica, i que no només és una embarcació d'esbarjo, sinó que també pot ser una embarcació professional, d'un port, perquè són els que més contaminen.
les embarcacions d'esbarjo de fet la gent les utilitza 15 dies posem 30 dies a l'any però una embarcació professional pot sortir cada dia aquestes són realment les que contaminen aquestes són les que s'haurien de passar per començar elèctriques hi ha molts ports que són de la Generalitat i altres de l'Estat que són els que primer haurien de posar-se a davant i apostar i que tots veiem que ells ja hi estan apostant i llavors la resta hi hauria al darrere
En pots comercials, hem de dir que d'un 34% que n'hi ha en el món, només el 2% que serveixen estan connectats. És això, el plan antigen està treballant en aquest sentit. Les embarcacions recreatives, segons Icomia, representen el 0% de les emissions. Doncs clar, és poc, però...
I una altra qüestió també del cas, mentre tu els ports estem preparats, tu creus que estem preparats els ports perquè a França hi ha els que són més de 100 embarcacions, es dedica el 0,1% ja per llei i es vol ja ampliar els 0,5%. Però clar, hi ha un pla estatal i d'ajudes.
En el Parlament, a França, es va fer així. Tu creus que estem en aquest camí, com per exemple la Marina Martany, que reconeix les embarcacions, que no som allò buques? És el que s'hauria de fer, és això, l'Ana. L'empresa i l'administració han de treballar de la mà, en aquest sentit.
Perquè les empreses soles no poden assumir aquestes despeses. I al final això és un bé per la societat i per la ciutadania. I els ports on l'endollem també. Hi ha la mega bolla i aquesta bolla que és...
Es va projectar que d'aquesta lloc és soltànic, amb un cable està connectat, no, a terra, però això també és treball de les administracions, és aquí fer una trida, crec que és una bona oportunitat. Només a França ja és una part dels ports que estan dedicats a la qüestió d'elèctrica. Ens podem emmirellar.
Clar, aquí no és el Port Olímpic, sinó recordo que van posar un carregador aquest superràpid per carregar, perquè els altres ports, evidentment, has de carregar, diguéssim, amb la mateixa torreta que hi ha en els ports, no?, que carregues, sí, és lenta i necessites tota la nit, no?, el deixes allà carregant tota la nit i sí que l'endemà estarà carregat.
Però per la Copa Amèrica varen posar aquest supercarregador i aquest, res, allà vas dir que potser en una hora ja el tenies carregat. Però clar, això s'ha de fer, perquè si no, qui es comprarà una embarcació elèctrica? Si no la pots carregar o si no pots anar...
No pots anar-te'n d'aquí, de Barcelona, no ho sé, a Roses, no? Dius, mira, vaig haver-hi una situació també. Que bonificacions, també. Es poden donar bonificacions a les aparcacions que se les compri. Això, la retromobilització, que tenim un motor i el volem fer elèctric, doncs també donar algun ajut. En aquest sentit, a les Illes Balears ja es finança una part, o sigui que també podem copiar els agentors dels altres, no? En aquest sentit, però...
Però és una bona notícia, Gemma, jo crec que en aquest sentit, perquè en els estudis que hi ha del mercat ens diuen que l'any 35, el creixement des de l'any 25 al 35, hi haurà un 10,5%.
d'aquest sector que creixerà. O sigui que els xifres, un altre estudi, que ens diuen d'Electric Bulls, ens diuen que creixerà el 12,9%. En aquest sentit, el situa Espanya dintre d'aquesta previsió, ens diuen que creixerà un 8,7%.
estem dintre dels primers si els Estats Units creixen un 9,7 i Espanya un 8,7 estem dintre dels campions de la Champions League però jo crec que això és amb l'empenta de públic o privada Gemma, Anna ho hem de deixar aquí perquè el temps ens tira a sobre molt interessant Gemma, quan vulguis ja saps que pots tornar en aquest programa moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda Merci Marina, encantada i moltes gràcies a tu també Anna
Sí, moltes gràcies, Maria. Moltes gràcies, Gina, per ser aquí nosaltres i, si cas, ho tornem a reemprendre. Moltes gràcies, quan vulgueu. Encantada. Molt bé, doncs, per més part de la taula de descarbonització, doncs, amb empenta anem i treballem.
Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar amb l'Associació Catalana de Pesca Responsable. I l'ametlla de mar ha estat aquests dies la capital de la pesca responsable i científica de la tonyina i avui en volem fer balanç de com ha anat tot plegat, Sergi.
Així és, Marina, i ho farem, com sempre, amb la companyia d'en Fede Valls, que ja fa dues setmanes ens feia la prèvia d'aquesta darrera etapa de la temporada del Scientific Angler Taging Tour, aquestes trobades que es fan regularment al llarg de l'any. Fede, benvingut aquí a la Randa Mar de nou. Bona tarda.
Aviam, Mella de Mar, última parada, com ens vas explicar d'aquest any, d'aquest dos de la temporada del 2025. La pregunta és obligada. Com va anar? Què en destacaries? Va anar molt bé i, com sempre, destacar dues coses. La primera, la participació, l'esforç dels participants, l'engrescatge que estan...
la dedicació, la preocupació per fer-ho bé. Això és el que caracteritza totes aquestes decisions. Persones que estimen el seu temps a pescar peixos d'una forma molt determinada i a col·laborar amb l'essència. I el segon, evidentment, els científics. Perquè aquesta vegada hem estat molts més. Hi havia quatre científics diferents. Hi havia per primera vegada gent de
d'Icatmar, hi havia també els viòlegs de SEO, molt contents de totes aquestes sinèrgies que s'han anat creant al llarg d'aquests 3 anys i d'aquestes 10 milions, no? I contents també per mantindre la fidelitat a les nostres idees i als principis que vam començar, no? I això per a vegades és molt important.
Fede, hem anat veient diferents publicacions que heu anat fent a les xarxes, des del perfil de científic angles, des de la... La CPR en un feia una mica de valoració i de resumilló, i destacaven dues coses que sí, que s'han marcat moltes tonyides, que s'han pogut marcar moltes tonyides en un dia, però que ben bé no eren de la mida que esperàveu. Bé...
El peix que has de marcar és el que demana el científic, i en alguns casos els peixos més grans es resisteixen. Els pescadors han fet tot allò que havien de fer, però en alguns casos hem de dir que han guanyat els peixos, malauradament, o per sort, no ho sé. Però, bueno, Tristan té recursos per tot i aquests peixos que són ja molt grans,
però que no fan exactament la mida que ell vol, doncs s'instrumenten amb marques electròniques de 4, 4, 5, i això permetrà també fer la mateixa farina veient el creixement d'aquests animals, no? Per tant, diria que èxit. De 40 marques que portàvem, n'hem posat 36, jo diria que és èxit.
I ara, bé, suposo que el seguiment d'aquestes marques. Quina és el seguiment a partir d'ara o quina és la feina a partir d'ara? Bé, aquestes marques, com sabeu com està aquest altres vegades, n'hi ha dos tipus, les que les posem al cap d'un temps, les que s'enganxen o les que es connecten de la turmina per entendre la superfície i transmeten dades o les fem a recollir, i altres...
que estan agafades del peix i que les recuperem quan aquests tixos es pesquen. Com en totes les missions, esperant precisament, estem a punt que les marques electròniques pop-up que vam posar l'any passat a l'Ametlla d'Embar es lliberin i donin resultats.
d'aquí 15 dies un mes màxim tindrem resultats de marques de l'any passat. És a dir, ara com a mínim es farà un any. Podem tenir un exemple com el que ens vau mostrar aquest any, no? Aquella tonyina que havia recorregut una distància tan i tan important. Sí, sí, per posar un exemple. D'aquelles, per exemple, igual que aquella que vam veure que havia anat a
a Terra Nova, després al banc subsaharian, ja en tenim dos més. No igual, totes les tres van anar a Terra Nova, es van desviar per aquí per enlloc, ja en tenim molts més.
I suposo que ara, amb aquesta col·laboració, també em destacaves important, aquesta col·laboració que heu reunit més científics, que això també suposo que va ampliant una mica aquesta iniciativa, que no sé si vols fer un recordatori, era de caire... origen francès, no? L'hem de trobar de l'origen a França. L'origen va ser aquí, d'acord?
El que passa és que amb els que vam parlar vam ser Mifremer, no? I a poc a poc s'hi ha anat sumant altres científics, no? Per tant, aquestes sinergies ja van bé i ens interessen, no? De la mateixa manera, doncs, que en les diferents missions, com sabeu molt bé, siguen fidels als nostres principis, sempre que organitzem el Tagging Tour ho fem en col·laboració amb una associació de taxa responsable.
En el cas que ens ocupa, l'Amella ha sigut amb la CPR, amb la Ciutat d'Aran de Pesca Responsable, i aquí vull destacar la gran participació de socis de la CPR, ja no només amb aquesta edició del Tard i Tard de l'Amella de Mar, sinó amb totes les edicions, perquè aquest any hem aconseguit fer moltes sinergies amb pescadors d'altres associacions, com és l'Andalusa, com és la Valenciana, i crear aquest intercanvi de pescadors de possibilitats que vagin els uns als altres.
Estem treballant i a punt de fer una cosa interessant en França, perquè el Tavintur vagi a França i vagi a l'Atlàntic i segurament continuarem també fent aquests intercanvis de pescadors que ben segur que fan que els pescadors aprenguin i que connectin amb noves maneres de fer i d'entendre. I això per on tots els blocs.
És a dir, aquesta triple sinèrgia que tenim amb la ciència, amb la pesca recreativa i també en el món empresarial, no oblidem que sense el patrocini que tenim, doncs, Simrad, de Suzuki, de Rorele, del grup Afeó, que sense ells això de la mèrie seria impossible, i molts altres, doncs, bueno, podem treballar en aquestes sinèrgies i ara ens toca també treballar per començar a plantejar el 2026 i el 2027
Perquè com vam fer al principi no ens plantegem sol anar any a any, sinó en cicles de dos o tres anys. Ara t'anava a preguntar precisament per això. De cares a l'any vinent heu començat aquest treball de preparació o esteu a punt de començar? No sé si saps si es mantindran les mateixes etapes que aquests darrers anys. Tenim les dates perquè el primer que fem és en base a la Lluna i altres paràmetres d'establir quins serien els millors dies.
I la idea bàsica és seguir igual Barcelona-abril, maig-estret-ceuta, juny-santa-pola i novembre-la-media de març. I entre mig de tots aquests, segurament una petita sortida a l'estranger, a la part atlàntica, segurament.
i el que et volia dir ara el de cares a això que em dèies de l'organització i sobretot no sé si a nivell també del que comentaves ara de col·laboradors, de patrocinadors d'allò any a any se us van sumant també gent o què feu per intentar captar nova gent o que es vagi fent una miqueta més gran aquest projecte
A veure, aquest projecte, la mida del projecte està limitada per... El nombre de pescadors no... Hi ha molta gent a qui li hem de dir que ja no podem posar més fàcil, no? La mida està limitada, evidentment, per els llocs i les mides on els científics volen marcar i també pel cost de les coses, no?
i també pel temps, perquè muntar un talent tour d'aquest tipus va més enllà d'un mes de feina. Nosaltres no tenim l'interès d'anar fent... Això ens passa pel cap, farem un cada mes. No, se'ns passa pel cap poder fer tot allò que els científics ens demanen. I per això vam fer l'any passat Ceuta, no? No era una previsió. Doncs igual l'any vinent tenim aquesta previsió...
i algú ens demana fer alguna cosa en un altre lloc que avui en dia ningú hi pensem, doncs ens haurem d'espavilar per trobar i apogir per tirar endavant. Per sort, tant en aquestes tres sinèrgies que parlem sempre, jo posaria una altra, no?, la informació del món de la premsa, del món de la comunicació, que també ens ajuda molt i que fa molt ressò del que fem, i això també s'agraeix. Estem contents.
Doncs, Fede, encantats de poder anar seguint aquest científic anglertaging tour, aquestes diferents parades que feu amb un tema tan important i que està tan d'actualitat avui en dia com és el tant tota la part, sobretot tota la part científica i de pesca i etcètera, de la tonyina, que és un tema que cada dia ens ocupa algunes línies en aquest programa i si és per pesca responsable encara molt i molt millor.
Moltes gràcies per ser-hi. Un dimecres més aquí amb nosaltres. A vosaltres, recordar-vos que divendres la tarda estem al Museu de la Pesca fent una presentació dels resultats d'aquest passing tour. Bona tarda. Perfecte. Doncs a Palamós hi falta gent. Doncs ens apuntem a això de Palamós. Moltes gràcies, Fede. Moltes gràcies, Sergi, per fer-nos cinc cèntims de tot plegat. Ens trobem. A reveure.
I així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Xema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada l'hivern està part amb la manteta, tenia a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat el fred. Tu vols escalfor. Per això, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmia, terra radiant, accessoris i, molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.punés, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. El govern municipal i en Comú Podem tanca l'acord per als pressupostos de 2026. En un acte a la floresta per incidir en la inversió en rehabilitació als barris han presentat un pacte que és el tercer que ha signat PSC Comuns. Inclou un paquet de 50 propostes per un import de prop d'11 milions d'euros.
habitatge, polítiques socials i transició energètica en són clau. Vinyolés diu que permetran millorar la vida de les persones i Jordi Collado assegura que marquen un rumb clar vinculat amb els barris i l'habitatge. I això el que ens permet és implementar mesures que milloraran la vida de les persones de Tarragona, que és la finalitat última de tot plegat, de tota la nostra feina. Una clara intenció d'incidir en la política municipal i en la política d'aquest govern i això ho
Ho estem demostrant aquí. Marquem un rumb. Demà es presenta la corta amb Junts abans del plenari dels pressupostos d'aquest divendres. El programa de Tarraco 25 el tancarà la Festa del Patrimoni. Serà el diumenge 30 de novembre al matí quan part del seguici de Tarragona quedarà plantat al parceig arqueològic en un cap de setmana especial. El conseller municipal de Patrimoni, Nacho García, fa una valoració molt positiva de les activitats desplegades fins ara.
Hem aconseguit redescobrir el patrimoni, igual que va haver-hi un boom l'any 2000, evidentment, quan ens van declarar patrimoni de la humanitat i la gent va redescobrir el patrimoni, o el va descobrir. En molts casos crec que la feina que s'ha fet, també des de l'IMET, ha fet que moltíssima gent tornés a descobrir aquest patrimoni de la humanitat. Hi haurà festa 29 i 30 de novembre als Jardins del Camp de Mar.
I avui estem molt pendents dels Premis Art perquè la gala es fa a Tarragona i la periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio és una de les finalistes. Hola, que no m'he adormit que estava per aquí, eh? El que passa és que estava aquí acabant de mirar cosetes, com per exemple... Heu vist que ja s'aprova perillosament la Calsofest Valls aquest 22 de novembre al Fornàs.
Amb els figaflaues, amb els tiets, amb els buhos... Sílvia García, periodista en prop de 40 anys vinculada a Tarragona Ràdio, opta al premi en l'apartat de millor periodista. El certamen complirà el Teatre Tarragona i Esca. Tarragona enguany pren el relleu de Lleida a l'organització de la gala de lliurament. Opten també els guardons en la seva 23a edició. Buhos, La Fumiga, Esbetlana i Huineta. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Rande Mar. Una segona hora on la dedicarem exclusivament a parlar de medi ambient i concretament de justícia ambiental en el marc de la COP30, aquesta cimera del clima que s'està celebrant a VLM aquests dies. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rande Mar.
Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum. Aquests dies, com hem fet referència, s'està celebrant la COP30, la cimera del clima, a Belém, al Brasil, i avui, precisament, volem parlar d'això, de la utilitat d'aquestes cimeres, la justícia ambiental i el protagonisme de les comunitats locals. I ho fem amb el nostre fidel col·laborador de medi ambient, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda, Joan Ramon, com estàs?
Bona tarda, Marina. Bé, bé, una mica congelat, aquesta onada... Ha vingut el fred de cop, però de cop. Aquesta onada d'aire polar àrtic, que ens ve directament des del més enllà del nord d'Europa.
Doncs ens està deixant a tots una miqueta garrativats, glaçats, etcètera. Bé, és habitual a la tardor que tinguem alguns episodis de caloreta i alguns episodis, doncs, com aquest, no?, d'entrades càlides. Allò que en dèiem abans...
la tardor de tota la vida, no? No, no, fa fred. Aquests dies, avui sobretot, abans d'ahir no tant, però avui ja es nota. Avui es nota i fins divendres i fins i tot dissabte tindrem mínimes en alguns punts sota zero, en molts punts fins i tot prop de la costa. Tindrem glaçades. Estic fent de meteoròleg, no és el paper que m'ho respon. En canviat és acció, no? Sí.
Bé, avui tenim amb nosaltres el... El Toni Ferran. El Toni Ferran. Toni, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Avui el tema que ens porta el Toni és un tema molt interessant. És un tema del que se'n parla poc i caldria fer-hi un parell de voltes...
entendre millor què és el que vol dir aquesta justícia ambiental de la qual parlaves, Marina, i que dona títol al programa d'avui. Quan parlem de justícia, en general, tots tenim clar el concepte, què és just, què és injust, i hi ha d'haver unes lleis, formals o informals, però hi ha d'haver un cert marc legal o moral darrere d'aquestes injustícies quan succeeixen, quan es devenen.
I en matèria ambiental tenim moltíssims exemples d'injustícies arreu del món. Si ens anem als països del tercer món, països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, doncs aquestes injustícies són altres.
molt evidents, qualsevol suburbi de la Índia, d'Indonèsia, de les Filipines, de molts països asiàtics i també de països africans, ens trobem amb aquestes injustícies ambientals que sempre tenen un component afegit d'injustícia social. És a dir, quan hi ha una injustícia ambiental, sempre ens trobem que aquesta injustícia afecta directament a les poblacions locals, a les poblacions residents...
que viuen en aquestes zones on es protegeix. Estic pensant, per exemple, en el tema d'abocadors massius, residus que s'aboquen directament a la llera dels rius, que ho omplen tot de porqueria, que no hi ha cap mena d'apuració, de tractament, i per tant tot això va a parar als rius i a través dels rius finalment al mar. Aquest seria un exemple molt típic d'injustícia ambiental.
Jo, aprofitant que avui parlarem també d'aquesta cimera que s'està fent, com deies, Marina, a Brasil. Em vam parlar amb una... Abans que hi comencés, ja fa unes setmanes, aquí a Ranamar, em vam parlar amb una jurista de la Universitat Rovira i Virgili, especialitzada en tot el tema de medi ambient i climàtica, que hem parlat en alguna ocasió.
O sigui, que n'hem parlat ja en aquest programa d'aquesta cimera, en una ocasió, quan acabi, tornarem a parlar, però és com una miqueta el dia de la marmota, aquestes cimeres. Cada any es repeteixen una mica els mateixos patrons. Per no parlar, enguany encara es fa al cor de l'Amazona, però fa no sé si un any o dos es va fer en un país petroler, no me'n recordo. Aràbia Saudí, si no m'equivoca. Exacte, Aràbia Saudí, sí, sí.
Bé, doncs aquesta és una de les qüestions que avui també tocarem sobre la importància de predicar amb l'exemple, que és una cosa que sovint no es fa, i més quan parlem d'aquestes...
trobades d'alt nivell dels dignataris o mandataris de països de tot el món que reuneixen en una localitat, en una ciutat, acostuma a ser una ciutat gran, una metròpoli. En aquest cas no ho és tan gran, sí que és una ciutat gran, però no és la capital de Brasil. Parlem de Badlem, oi? Sí, sí.
Bé, aquí el que ja fa uns dies que vaig publicar a Twitter és una paradoxa que molta gent ha vist clarament, que s'està fent una autopista gegantina pel mig de l'Amazonia per poder arribar des de certs punts en aquesta ciutat, per fer la distància més curta. I s'està fent un traçat rectilini
que trinxa completament una part ben preservada de la selva amazònica. Llavors tens la foto aèria on es veu tota la selva i al mig aquesta cicatriu en forma d'autopista, autovia, de via de circulació. I que et preguntes, és necessari que per una cimera que precisament està parlant d'impactes ambientals, de com afectar menys el planeta...
ens trobem una construcció que està destruint una de les poques zones que encara queda ben preservada. És una paradoxa. I després, la que deies tu, Marina, d'altres anys, d'altres cimeres, perquè tots els mandataris, tots els càrrecs polítics, els tècnics, fins i tot, han d'anar amb avió, fins i tot amb un avió particular, amb un jet privat,
han d'anar a llocs que estan a desenes de milers de quilòmetres de distància. Per què no es pot fer això amb una videoconferència? Per què no es pot ser més respectuós en quant a emissions, en quant a fer les coses, com dèiem, per dir que amb l'exemple? Aquest seria l'eitmotiv del programa que avui el Toni, com sempre...
ens desenvoluparà amb un guió ben estructurat. Jo he fet una visió molt general per introduir el tema i ara, Toni, quan vulguis, doncs ens pots il·lustrar amb tota aquesta documentació que sempre portes. Molt bé, com sempre faig, i si us fixeu una mica, diguéssim, en el vídeo que ho veig en directe,
Quan està parlant el Joan Ramon i la Marina i altra gent sempre vaig prenent notes de les coses que van dient perquè se m'obren idees al voltant del tema que anirem parlant. La primera idea que cal tenir clara és que no estem parlant d'un tema que afecti exclusivament a les tribus indígenes. A vegades, quan es dona la informació, a mi em sap una mica de greu,
no sé si el que està fent la informació intenta radicalitzar una mica la història, però ho focalitzen com si quatre índies arreplegats no es queixessin perquè no poden mantenir el seu estil de vida i els hi treuen el bosc. I aquesta no és la història. Aquesta no és, diguéssim, l'objecte del que posem sobre la taula.
I per tant, a vegades, sembla, dona la sensació, no?, jo suposo que no és intencionada, fem un positiu, no?, que el que està fent la notícia no vol fer aquest esbiaix, no?, perquè si això fos intencionat, seria greu, d'acord?, perquè aquest esbiaix no és adequat, no?, això és una cosa que ens afecta a tots,
a totes les societats, tant les més riques com les més pobres, i això està molt relacionat amb una cosa que hem parlat abastament nosaltres, i continuarem a parlar-ne perquè tampoc és un tema resolt, de com es prenen les decisions en temes de medi ambient a diferents escales. Hi ha una cosa que és important, que és, jo considero imprescindible i necessari que hi hagi espais de diàleg. Per tant, malgrat la COP...
la 30 aquesta, sigui potser vista amb decepció, perquè costa molt avançar i costa molt posar-se d'acord, imagineu-vos un món sense espais de diàleg. Si no hi hagués espais de diàleg, jo crec que el desastre seria monumental. I ho traslladarem a un exemple, perquè veieu que anirem parlant també de temes de Catalunya, i posaré exemples propers, però que reforcen aquesta idea...
que els espais de diàlegs, les COPs i altres fòrums són imprescindibles perquè quan venim les diferents parts se sentin, parlin, intercanvien i, evidentment, com més gent sentem en una taula, no? Si nosaltres serem un trist dinar i som dos, jo crec que ens posarem ràpidament d'acord. Si ets sol, si no poses d'acord amb tu mateix, tens una dificultat, diem-ne, no? No saps si vols un brou de peix o un brou de carn i ets tu mateix i la que has de vendre la decisió, aquí hi ha un problema.
Si no és una moneda a l'aire, i si és cara, una cosa, si es creu, l'altra. Però fem aquesta broma per dir que, evidentment, si anem posant gent a la taula, en sentit figurat, és normal que hi hagi diferents enfocs, diferents punts de vista, diferents necessitats, diferents estratègies, diferents dificultats, i per tant això generi la necessitat de trobar el punt per anar avançant de manera conjunta, que moltes vegades no és senzill, eh?
Però anem a posar exemples concrets propers a Catalunya i després ja tornarem. Tornarem, si en cas, a l'Amazònia o a altres llocs. Per la gent que segueix una mica les piulades que fem, i si no aquí a la càmera tenim un monogràfic d'una revista que es diu Ecologia Política, d'acord?
I aquesta revista Ecologia Política, que està molt bé, té una mirada internacional, molt més centrada en Llatinoamèrica, i parla de justícia ambiental, un moviment social que renova l'ecologisme. D'acord? Monogràfic específic. De quin any? Molt recent, molt recent. Aquesta és una revista... Jo fa molts anys que estic subscrit a aquesta revista, i aquesta... A veure, hauria de trobar...
De quan és... És igual, no. Era per tenir una aproximació, eh? Que no fos com ens portes a vegades de fa 30 anys. No, no, no. Aquesta no, no. Aquesta és de... És recent. És recent, val? Ja fa molts anys que s'ha dit aquesta revista i aquesta és recent. Anem a les exemples que us volia posar, que són equivalents a les coses que parlarem al llarg d'aquesta hora, no?
Hi ha un exemple en positiu, jo diria dos exemples en positiu. Un, recent, de fa molt poc, d'ahir o d'abans d'ahir. En aquest cas, una lluita de l'ecologisme que es guanya, en aquest cas, se li guanya amb el Departament de Territori de la Generalitat pel tema d'una segona sortida a l'autopista. El Departament de Territori volia fer
Una segona sortida als municipis, a les C32, als municipis de Canet de Mar, Sant Pol de Mart i Sant Sabrià de Vallalta.
I es va generar tot un moviment d'oposició a aquesta segona sortida, que no és la manera contra la sortida, sinó sobre el model de transport associat a la mobilitat d'aquest entorn, en sentit molt ampli, de metropolità al voltant de Barcelona. Xarxa d'autobús, xarxa de trens, etc. Finalment, es van presentar al·legacions, es van fer moltes coses, es va fer un moviment social molt fort...
I aquí ja sabeu que hi ha una persona que viu a Canet, que el Joan Ramon coneix molt bé, que li hem posat el seu nom sobre la taula moltes vegades com un activista en bajúscules, que és la Mercè Girona. La Mercè Girona vivia a Barcelona, Sant Feliu, i s'ha anat a viure a Canet de Bar. Això de Canet no ho sabia, jo la recordava. I ara està a Canet de Bar.
i justament no és l'única, però és una de les persones que ha participat en això de manera molt activa. Però per què s'aconsegueix això? Perquè s'han generat uns espais de diàleg, uns espais de trobada, hi ha hagut una coordinació de moviments, i Canet de Mar també és una cosa petita, menuda, d'acord? Des del punt de vista de població estem parlant, i també el municipi com a terme municipal és petit.
Aquí tenim un exemple de la importància d'aquests moviments locals. Quan parlem de moviments locals, jo és a dir, moltes vegades, obrim la ment, no estem parlant solament dels indisperduts, que també, perquè són de mateixa importància per mi que el que estem parlant ara,
Però ho dic per entendre que el concepte local també és un concepte universal, que agafa i traspassa fronteres. I les comunitats locals fan un clam de què? Que volen ser escoltades. Què volen les comunitats locals? Ser escoltades. Portem un altre exemple.
En aquest cas, el tema d'energies renovables i el darrer decret que ha tret el govern de la Generalitat, que ha convidat al Parlament de Catalunya, amb el tema que volien incloure un concepte que era el de l'interès públic superior. Què va passar quan es va intentar incloure aquest concepte amb l'interès públic superior aquest?
El que no sàpiga d'acabar la cosa ja es pot imaginar que les paraules interès públic superior no és ben bé el que diré ara, però és, escolta, que l'interès públic superior passa per sobre teu. Fent un resum senzill. No és exactament això, tampoc, però bé, fem un resum senzill d'aquesta expressió. Doncs bé, es va aconseguir, després de molta insistència, que aquest concepte desapareixés. I si un entra dintre del decret vorà, que s'han generat molts, molts, molts espais de diàleg.
Perquè són imprescindibles els espais de diàleg. Per tant, tot això ho poso com a exemple per dir que la COP, malgrat que sigui una cosa que a nosaltres potser ens desespera la seva lentitud de caminar, és imprescindible que hi hagi aquests espais de diàleg. No sé, com ho veus? Bé, de fet, això que comentaves ara...
Antigament, sempre s'havia parlat de la declaració d'utilitat pública, és a dir, quan una infraestructura, sigui una carretera, sigui un gasoducte, sigui una línia elèctrica, sigui una depuradora, qualsevol infraestructura,
que s'entén normalment pública o que pot tenir un benefici per a tota la ciutadania, porta associada normalment a la seva tramitació aquesta declaració d'utilitat pública. Clar, això s'ha fet servir moltes vegades per evitar tramitacions
interminables, tramitacions llarguíssimes. Per què? Perquè si un propietari es veu afectat, per exemple, per una autopista, que passa pel mig de la seva finca, aquest propietari, lògicament, al·legarà si no li dóna la raó, presentarà un recurs, si no li dóna la raó, tornarà a presentar un recurs, anirà al final a un contenciós administratiu, si el contenciós administratiu el perd, anirà al Tribunal Superior de Justícia, etcètera. És una cadena que pot allargar-se moltíssim.
Llavors l'administració el que sempre ha fet és jugar a favor seu perquè guanyi la banca, per entendre'ns, i va establir ja fa molt de temps a la normativa aquesta declaració d'utilitat pública, que el que pertén és facilitar, agilitzar aquestes tramitacions i, per exemple, introduir l'expropiació forçosa, que és una cosa que lamentablement molts ciutadans i moltes ciutadanes han patit al llarg de les últimes dècades.
I en aquesta expropiació forçosa no hi ha la possibilitat d'apel·lar, no hi ha la possibilitat d'evitar que una infraestructura s'acabi fent. S'expropia i, a més a més, s'expropia amb un import, amb una quantitat que és la que estableix la pròpia administració, és a dir, que tampoc no té el propietari el dret de fer com una subhasta, com una...
com una rèplica de dir, escolta, que això m'ha costat molts més diners dels que m'esteu oferint, és la terra dels meus avis, és la terra on tinc la meva masia, on tinc el meu patrimoni, i fent això m'esteu destruint com a ciutadà.
Aquesta és una de les moltes injustícies socials, injustícies ambientals. Us deia abans que va sempre molt lligat, i això que comenta el Toni també té molta relació, quan parlem de comunitat local. Efectivament, una comunitat local no és una tribu. Una comunitat local pot ser un municipi, o pot ser una mancomunitat de municipis, o pot ser una província sencera. Fins i tot una...
Una petita vila, una pedania, també, pot ser una comunitat local que es veu afectada per un projecte. Llavors, aquí el concepte d'injustícia és on pren més dramatisme. És quan veiem realment... I això que deies, Toni, aquesta imatge folklòrica dels indígenes amb les plomes, amb les fletxes... Clar, en el fons, jo penso que el mitjà que ho fa així...
és perquè representa un símbol, és a dir, és un símbol d'empoderament, és un símbol d'identitat, que aquesta part és molt important. Quan tu tens un arrelament identitari al teu poble, a la teva...
Vila, el teu paisatge... Acabo, acabo. Quan tens aquest arrelament és quan realment sents que t'estan fent una injustícia perquè et prenen allò que et pertany o que tu creus que et pertany. Sí, sí. Jo estic absolutament d'acord que la persona que es vesteix d'aquesta manera
ho fa fins i tot en sentit de posar-se de gala, no?, per manifestar la seva, diguéssim, disconformitat. Però a mi em sap greu quan automàticament fent això hi ha imatges després d'altres companys seus amb una maca tombats...
Diguéssim, perquè la gent que no entén de què va això, el que s'està trasmetent, insisteixo, potser no conscientment, no? O potser sí, això hauríem de preguntar-li a la persona que està fent la publicació, el reportatge, no? Potser està dient, hosti, mira, per quatre replegats que estan tot el dia penjats allà amb una maca, diguéssim, sense fotre res, aquí tot aquest en renou? Per tant, és tractat de manera pejorativa. Això és al que ens refereixo, no? És com dir,
Escolta, no, no, l'interès públic superior és vital, i vosaltres està per sobre, diguéssim, si et posem una placa o un molí al costat de casa teva a dos pams, tu no cridis, perquè hi ha un bé superior que és l'energia de tots. I, bueno, doncs mira, tu, escolta, canvia de lloc i vés-te a dormir a un altre lloc, no? I es tracta sempre de manera pejorativa, no? A canvi, entendre bé això és el contrari, és a dir, generar espais de diàleg
És absolutament necessari per fer avançar les coses, d'acord? I posaré un altre exemple, també relacionat amb els temes d'energia. Vaig anar a una taula rodona, que m'han convidat a participar a Barcelona, la setmana passada, i estava defensant tot això davant de les empreses, diguéssim, energètiques que vivien allà, aquell espai, no?,
I elles posaven sobre la taula perquè sabia, per exemple, que ha caigut l'interès públic superior. I dius, escolta, vosaltres no veieu que això és un error gravíssim? Que si en comptes de seranar els ànims els posem encara, els escalfem més, les dificultats en comptes de ser menors seran majors?
Per tant, és entendre les qüestions al revés, no? És a dir, si tu vols que les coses avancin, ho has de fer amb l'acompanyament de la gent i de les comunitats locals. La pancarta estrella, la pancarta estrella de la COP quina és? Volem ser escoltats? Només fa falta mirar les fotografies que surten, publicades. Què demanen les comunitats locals? Ser escoltades. Que s'aprenguin en consideració les coses que diuen.
I és igual que sigui un indígena del Brasil com que sigui algú que està en una masia, diguéssim, apriorat. Tothom reclama el mateix, la comunitat local. Ser escoltat i no ser menystingut. I aquestes dues coses, per desgràcia, passen massa sovint a tot arreu.
Sí, sí. De fet, aquest és el drama del que parlava. Quan parlem de comunitats locals, jo crec que més o menys tothom té clar... Això que deies, Toni, de quin mitjà ho fa servir de forma pejorativa...
I quin no? Jo quan comparo, quan veig dues notícies, sé clarament quin mitjà està defensant la identitat cultural d'aquell poble indígena o d'aquella comunitat local. És igual. Quan aquí fem una manifestació a nivell de Tarragona o a nivell de...
de canet de mar, doncs sigui, ara em ve al cap aquella plataforma que es diu Salvem l'Olla del Rei, que crec que està a Castelldefels. Sí, sí. Doncs aquest és un exemple de comunitat local, de moviment social, de moviment que reclama una justícia ambiental per un espai que encara queda sense protecció i que, a més a més, no s'està gestionant de la forma correcta. Trobaríem molts exemples d'aquests.
Jo no sé, Toni, si has portat algun altre exemple... Sí, he portat coses, i jo crec que la primera idea l'hem deixada mitjanament clara, i jo crec que amb el que m'estaven parlant fins ara la gent ja entén, i espero que siguem pedagogis, que intentem ser-ho sempre, la importància dels espais de diàleg. És essencial que tothom entengui la necessitat d'això.
I també m'he intentat explicar de manera planera que quan ens assentem en una taula dos, tres, quatre, cinquanta persones, no?, les que siguin, no?, això podem canviar de persones, podem parlar d'ajuntaments, podem parlar d'algunes locals, podem parlar del que sigui, no?, és necessari perquè s'arribin acords i si d'aquella taula surt un acord
serà un acord més sòlid i serà un acord que avançarà més fàcilment. Això ho podem traslladar a qualsevol cosa del dia a dia. Segona cosa, segona idea que volia posar sobre la taula. Quan es parla d'aquests elements, la justícia ambiental...
és considerar la natura, això ho llegeixo literal, el medi ambient i els seus serveis com a elements de bé comú, implicant drets, deures i obligacions per a tothom. Bé comú. És a dir, estem en una cosa que és de tothom. És un bé general, és un bé universal. I això ho podem traslladar a l'aire. Ho podem traslladar a l'aigua. Aquests són dos casos molt clars. Ara ha aparegut una cosa, i enllaço amb l'aigua, també una mica...
sorprenent, no sé quina paraula fer servir, no sé si ho heu vist, us ha arribat aquí la notícia, a Martorell, l'Ajuntament de Martorell ha decidit que no es poden omplir garrafes. Sí, sí, sí. De fet, jo vaig veure la notícia pel TN, pel TN de 3CAT, que ja no és TV3,
I, realment, el primer que vaig pensar va ser, vaja, aberració. Vull dir, vaig pensar, això tenta contra un munt de drets, ja no per les persones que viuen al carrer, sinó per les persones que viuen a casa i potser l'aigua de l'aixeta no els és tan bona com l'aigua de la font. Això és una aberració.
Sí, sí, doncs m'agrada que veus que està al dia la Marina d'aquestes coses, però aquí el fet és aquest, és a dir, és un ajuntament que per primera vegada a Catalunya decideix que la policia, no sé si això està aprovat o no, Marina, me'n recordo, però decideix que la policia municipal pugui multar a les persones que vagin amb una garrafa a omplir aigua a la font. Em sembla fins a 750 euros.
Jo crec que recordar, Marina, que aquí a Tarragona algun any s'han tallat totes les fonts de la ciutat. Sí, però això ho feien normalment per sequera. Bueno... Penseu una cosa. Si entrem en sequera, i una cosa són les fonts ornamentals, però després jo altra cosa que és més sèria que les fonts ornamentals... No, no, jo parlo de les fonts...
Com va la ciutadania a beure o a donar aigua al gos o a la mascota. Sí, sí, això s'ha fet també en contextos de sequera i diria que en contextos de festa major també. Per això dic que no és només la sequera. Però em refereixo que en context de sequera...
També hi ha el tema del cop de calor. Per tant, hi ha un tema de salut pública, que és el tema que una persona, si convé, pugui beure un glob d'aigua, no simplement hi hagi més sequera o menys, però estem parlant només d'unes poques fonts que es poden regular amb una xata, però que la persona al final pugui omplir un...
una ampolleta o pugui fotre un glob d'aigua tranquil·lament. Martorella encara no em dic que el glob d'aigua estigui prohibit, eh? Però de moment, si on és això? Amb aquesta ampolleta que porto, potser em claven 750 euros, seria el litre d'aigua, això no és un litre, això és mig litre, el mig litre d'aigua més car del món, diguem-ne, no? I no de manantial, sinó de xarxa. No, però fixeu-vos en una cosa. Per què posem aquests exemples? Aquests exemples els posem per demostrar que s'estan portant les coses a l'absurd.
i per tant en comptes de generar aquestes sortides de to insistim en la idea del bé comú amb el tema de l'aigua és una obvietat i amb el tema de l'aire també doncs clar aquestes coses Joan Ramon ens enllacen amb altres coses que vam parlar no fa gaires jo diria que el programa anterior o l'altre que és el pagament per serveis ambientals és a dir i tornem a l'Amazones ara tornem cap allà
A Catalunya, curiosament, no tenim un dèficit de boscos, però a l'Amazones sí, hi ha un dèficit de boscos, és a dir, es galopant la desforestació que s'està provocant a l'Amazones, no? Concretament, a les notícies que han aparegut al voltant de la COP, un exemple dels que es posa és aquesta famosa tribu, no?, que ha perdut, si no recordo malament, no sé, no volia dir que ho haurà de dada, més de 250.000 hectàrees de bosc del seu hàbitat, no?
Allà sí que hi ha un problema evident de desforestació. No només de desforestació, perquè les imatges, també posaven la notícia, també posaven a difes, tota la contaminació per hidrocarburs, pèssima, i estava tot contaminat. Estava contaminat el sol i tot ha contaminat l'aigua, per una falta de manteniment, per un desastre d'aquells de la dimensió desconeguda.
Doncs bé, aquestes situacions són les que fan i les que s'han de corregir perquè estem parlant de bé comú. És a dir, és igual que sigui una tribu de l'Amazones o una població local catalana o qui sigui, és igual. Hi ha unes coses que són universals, que són de tothom i que tothom n'ha de poder fer servir i tenir excés. I una d'elles és l'aigua.
i l'altre és el tema, insisteixo, de l'aire. No són les úniques coses, però aquestes són molt òbvies. L'aire que respirem, imagina que per respirar aire algun dia ens diguin seran 300 euros. Tot arribarà, jo no descarto. Jo recordo els presents que l'aigua de pluja
No és un bé públic. És a dir, té la condició de... A veure, sí que és un bé públic, però tu no en pots fer un ús privatiu sense tenir una autorització. Per exemple, l'aigua que cau a la teulada d'un edifici, d'una casa, on hi fa miliar, no pertany als propietaris d'aquell edifici o als propietaris d'aquella casa. Pertany al govern. Per tant, tu si agafes l'aigua d'escorrentia de la teva teulada...
estàs cometent un il·lícit, perquè aquella aigua no et pertany. Què ha de fer aquella aigua? Doncs ha d'anar, en teoria, a l'equífer, però on acaba normalment és a la claveguera. Per tant, se'n fa una mala gestió. Però si tu, en canvi, la vols aprofitar dient no, no, és que aquesta aigua que ha d'anar a la claveguera, jo la puc reutilitzar, em puc fer un ús...
Sostenible, no m'agrada aquesta paraula, però bueno, en aquest cas sí que l'admetem. Un us sostenible d'aquesta aigua de pluja, que en comptes d'anar a claveguera, doncs jo la far servir per regar les plantes, per rentar el cotxe, per... no ho sé, per mil coses. Clar, això no es permet.
I en canvi te trobes que els grans concessionaris poden malbaratar quantitats ingents d'aigua, no només d'aigua de pluja o d'aigua d'escorrentia, sinó d'aigua de manantial.
l'aigua que s'explota comercialment per les plantes embotelladores, no direm noms, però està al cap de tots quines són, i al Montseny n'hi ha un grapat, doncs justament estan extraint l'aigua del lloc on és més pura i on fa un millor...
a servei ambiental, que és a la capçalera. Per tant, si ja directament traiem aquesta aigua de la capçalera, estem condemnant tota la resta d'allera. Un apunt amb això, i tu ja ho saps. Pensa que això es basa en llei de mines. Tot això penja de la llei de mines. La qual cosa s'hauria de treure això de la llei de mines i passar-ho directament a gestió dintre el cicle de l'aigua com es fan altres coses. De fet, a veure, hi ha una part de normativa que és la llei d'aigües,
que també defineix quins són els usos, quines són les concessions, etcètera. És a dir, no només... Sí que potser el recurs com a aigua mineral, aquesta seria la categoria, entraria dins d'aquest concepte de la llida de mines. Sí, és com si fos un carbó o fos un altre element que has de treure de la terra i penja d'una autorització de llida de mines. Correcte.
En el cas de rius, aquífers, llavors hi entraríem en la llei d'aigua, el que seria competència a nivell de conquests internes, competència de l'Agència Catalana de l'Aigua. Vull enllaçar amb aquests espais de diàleg que comentaves, Toni,
Precisament, l'ACA ha estat un dels organismes que des de fa molts anys ha creat espais de diàleg, el que ells anomenen espais de participació. De fet, també vull recordar que a Catalunya, al govern de Catalunya, hi havia un departament, no sé si encara es diu així, crec que no, que es deia Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Fa uns quants anys, això?
Aquesta última part, la de participació, que formés part d'un departament, d'un govern... Això era quan el Saur era conseller. Era molt important, aquesta part. A nivell del que estem comentant, no? A nivell de crear aquests espais de diàlegs, de donar la possibilitat a la ciutadania...
de participar de forma activa i de forma eficient, que són dues coses diferents. Tu pots participar de forma activa, pots portar 200 persones en un espai de diàleg, un espai de participació, però la tutela administrativa que hi ha al darrere impedeix que aquestes decisions de les que parlaves, Toni, siguin eficients.
Per què? Ui, és que això no depèn del nostre departament, això depèn de no sé qui. Ui, és que això no ho podem implementar perquè no tenim diners. Ui, és que això tampoc es pot fer perquè va en contra dels principis de no sé quantos. Llavors, clar, al final, aquests espais de participació han acabat sent uns espais de validació política. És a dir, tenim una directiva que ens obliga a crear aquests espais de diàleg, però...
a la llarga acaben sent paper mullat, no? I aquesta és una altra injustícia, ja no ambiental, sinó una injustícia social que va lligada amb la temàtica ambiental, no? Perquè acaben amb paper mullat tots aquests espais que han estat capaços d'ajuntar, fixa't el que et diré, Toni, ajuntar pagesos, ecologistes, administració local i crear...
una sinèrgia que al final no ha acabat regint perquè al darrere hi ha una altra administració més poderosa que dona una sèrie d'excuses o pretextes per no acabar fent el que tocaria fer.
Bé, aquí ja hi entrarem també, perquè això està molt relacionat també amb l'economia, amb el que estem parlant, i amb el fet del que podríem anomenar els oligopolis. Aquí potser no és tan monopoli, però sí oligopoli. Oligopoli bàsicament és molt poques empreses dintre d'un sector. I aquí a casa nostra, amb el tema energètic encara estem aquí,
amb el tema d'aigua també encara estem aquí, no? Sí que hi ha operadors, petits, és a dir, fins i tot la cooperativa Som Energia, que és de les més grans que hi ha a Europa, si no recordo malament, no voldria tampoc acercar-me la dada, perquè estic parlant així de dades de memòria,
Jo crec que són 90.000 els socis i és la cooperativa energètica més gran d'Europa. Clar, 90.000 persones. Catalunya mateix són 8 milions de persones. Per contextualitzar-ho una mica la cosa. Per tant, sí que hi ha coses que van... El tema del cooperativisme social, que l'han parlat altres vegades. Vam posar ja l'any passat, si no recordo malament, el tema de Olesa de Montserrat, la cooperativa.
la cooperativa minera, no?, amb el tema de l'aigua. Però, és clar, tots aquests bons exemples, des d'un punt de vista de magnitud macroeconòmic, són quasi invisibles, no?, perquè el gran pastís, el gran pastís de l'aigua no és la comunitat minera d'Olesa, el gran pastís de l'aigua, casa nostra, és Agbert i companyia, no?, i que va canviant de noms. I més, passa amb el tema d'energia. Us posem alguns exemples americans que n'hem portat molts, perquè veieu la magnitud de la tragèdia. 2014.
a Michigan, no? Va haver-hi tot un moviment ciutadà perquè notaven que l'aigua de boca tenia un gust que no acaba de ser correcte. Doncs bé, van analitzar i van trobar nivells de plom de 13.200 ppbs, de 5.000 ppbs. Vull dir, uns nivells de plom absolutament desaforats.
Això va generar un moviment que va aconseguir un acord i el 2014 estem parlant amb una inversió per fer l'aiguaneta de 641 milions de dòlars. 2017, un oleoducte amb aquests, amb la pova tribu Sioux, en aquest cas de la reserva de la Cota del Nord. Què els va passar amb aquests pobres? Els van fer passar la tuberia de l'oleoducte
per sota del dipòsit que proporcionava aigua potable a la tribu. Vull dir, que plou sobremullat. És a dir, a sobre... Jo sabeu que la història de les reserves índies americanes és una trista història, també. Una trista història en el sentit que els hi cauen coses, no? I fins i tot, si tampoc estic mal informat, el govern americà...
molts governs americà, amb el tracte amb les tribus sius corresponents, el que han anat fent són subhastes a la baixa, és a dir, no una subhasta a l'alça perquè és que dóna una cosa, no, dir, mira, escolta, m'invento, comencem amb 100 milions de dòlars, i qui dona menys? Per tenir, no una meravella, sinó per tenir un abocador, per tenir no sé què...
Per tant, fixa't que això encara s'obre és més pervers. És a dir, tu i jo fem una subhasta però a veure qui s'ho queda més baix a la cosa i no a l'alça. Vull dir que les estratègies que es fan seguir per les pobres comunitats locals, indígenes, són també, podríem dir la paraula, i la diré, molt miserables. D'acord?
De fet, aquí a Catalunya tenim la reserva local indígena del sud de Catalunya. No ho hagués definit millor. Vindria a ser des del Foix cap al sud, no? És a dir, el Foix faria una mica de límit. Per sobre del Foix ja entrem a terreny una mica més macos, sitges... Estem parlant camps de Tarragona, Terres de l'Ebre. Els de Lleida els deixem fora? Jo sempre els sumo, els de Lleida. Són igual que n'altres, pobres meus.
Sí, sí, també Déu-n'hi-do, també Déu-n'hi-do allà el que els plou, i no en el sentit literal, sinó en el sentit figurat, no? Clar, aquí es veu molt clar el que estem comentant avui d'aquesta injustícia ambiental que s'acaba traduint en una injustícia social. Per què? Perquè totes aquelles...
infraestructures de residus, per exemple, abocadors, que no es volen a la Catalunya rica, diguem-ho així, la Catalunya del nord, doncs s'acaben enviant a la Catalunya del sud. I això és una cosa que el territori del sud ha reclamat durant dècades, que no s'ha de fer així, i...
Aquí sí que trenco una mica la llança en favor dels autòctons, perquè jo considero del sud. I és que per molts espais de diàlegs que s'hagin creat, Toni, cap ni un ha servit absolutament per res. És a dir, només hi ha algun precedent històric, com el cas de l'empresa Enron, quan es volia posar
a Mora, que va sortir tota la població, no només de Mora, de molts municipis de les Terres de l'Ebre, a defensar que aquella empresa no havia d'anar a les Terres de l'Ebre, i es va guanyar aquella batalla. La plataforma en defensa de l'Ebre també ha guanyat alguna batalla interessant en aquest sentit. Alguna no, moltes. Moltes, jo crec, per golejada.
Ja estem sempre solidaris. Tenim aquí un territori que protegir, tenim una reserva natural, tenim el... De fet, és reserva de la biosfera, si no m'equivoco, una bona part de les Terres de l'Ebre.
Clar, no parlem de tribus allò amb plomes, com pugui quedar més folclòric, sinó que parlem de persones que han nascut, han viscut i que durant generacions han tingut un estil de vida...
que volen mantenir. I jo crec que aquest és el punt important, és poder mantenir el que deia abans, aquesta identitat, aquest arrelament, el que tu sents com el teu territori. I el concepte territori, en el meu cas...
És bastant ampli, vull dir, a mi m'interessa tant conservar la Serra de l'Albera, per posar un exemple a Girona, com conservar les Serres de Pàndols i Cavalls, per posar un exemple a l'altra punta de Catalunya. M'interessen tots dos espais, perquè tots dos...
tenen prou valors de conservació, prou valors a nivell ambiental per estar protegits amb una figura, com a mínim, reconeguda, que és aquesta de part natural. No faré més intervencions, jo et deixo ja a partir d'aquí. Ah, no hauràs tant maló avui. No, no.
Avui, jo crec que el meló està ja servit. Ah, d'acord. El meló ja ve tallat i servit en porcions per gentil·les del Toni, que de fet és un tema molt interessant i, com deia al principi, cal parlar-ne i cal parlar-ne més i millor.
Molt bé, gràcies, Joan Ramon. Mentre estàs aquí encara i no te'n vas, diguéssim, per l'urgència del bus, d'acord? També posem alguna cosa tan positiu que passa de tant en tant també pel sud, d'acord? No, i tant, en passen, en passen poques, però en comparació... No, però perquè és veritat, és veritat, diguéssim, això és una cosa que han parlat moltes vegades, el tema d'insolidaritat entre territoris, no? Com si diguéssim territoris de primera i territoris de segona.
I això també és un missatge a vegades que es tragedia entre el camp i ciutat, no? I tots aquests greuges que es van acumulant històrics. Però en el cas de les Terres de l'Ebre, perquè bàsicament això és Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, amb el tema de les nuclears sí que es va prendre la iniciativa de crear un fons de...
transició nuclear. És a dir, jo crec que per primera vegada, no recordo cap altre precedent, perquè quan es va fer el tancament de la conca minera del Berguedà, no hi havia cap fons de transició. Per menys de punt, m'acaba de venir al cap un vídeo que m'han passat avui, no sé si el trobareu a YouTube. És un vídeo que ha creat l'associació nuclear Escova en Dallós,
i que es titula La fàbrica de núvols. I surt una nena petita dient que de gran vol treballar al nuclear perquè és el lloc on fabriquen núvols a través de... Bolets radioactius.
Però aprofito molt bé aquest exemple que poses, aquesta cosa, perquè jo he sentit a dir als municipis nuclears que volen continuar amb aquesta història. Però en aquest cas, jo crec que, insisteixo, no voldria equivocar-me i voldria comparar el que va passar amb el tancament de la colònia...
de l'activitat de carbó al Berguedà, que també l'han posat sobre la taula algunes vegades, es va fer d'una manera traumàtica i sense prevenció. Després sí que es va anar fent atenent a la gent que es va quedant sense feina. Penseu que el Berguedà, en aquell moment, quan estava en explotació minera,
hi havia moltíssima gent treballant, però moltíssima vol dir moltíssima. Més gent treballant quasi que Ciutadans del Berguedà. D'acord? I allà no va haver-hi cap transició ni va res. Avui hi ha carbó i demà us n'aneu tots... Això va passar també amb el tèxtil, eh?
Efectivament, i en canvi, ho dic per posar en positiu, aquí sí que hi ha des de fa temps un exercici, que és un impost que es va aconseguir posar amb els nuclears, que dota de diners per fer la transició, és a dir, preparar el territori, l'objectiu és preparar el territori pel tancament, i fer la reconversió. Per tant, sí que hi ha una estratègia de reconversió.
Evidentment, la gent directament participa del treball nuclear, a ningú li agrada que li tanquin el seu lloc de treball, això és obvi. Però no es pot dir que no hi hagi un esforç col·lectiu, en aquest cas, de gestionar aquest canvi d'activitat econòmica a través d'aquest impost de transició nuclear que ja fa uns anys es va posar en marxa. I, a més a més, una cosa important, aquest impost és específic de Catalunya. Si els altres territoris
que tenen nuclears no tenen aquesta història. I quan van explicar això, també ho van explicar diria pel Trescat, perquè expliquen moltes coses últimament, no ho van explicar, i em vaig emprenyar bastant, no van explicar l'existència a la notícia del Fons de Transició Nuclear Català, que quan és una cosa pionera, és una cosa, diguéssim, novedosa, i és una cosa que ajuda el territori a fer la transició cap a un altre model econòmic que no depengui de l'energia nuclear.
Bé, adeu Joan Ramon. Adéu, moltes gràcies, una setmana més, Joan Ramon, que vagi molt bé. Avui he vingut amb un parasol d'aquests, avui en Joan Ramon, i em pensava que els deixava aquí.
Ha vingut, no. Primer al principi, quan encara no entrem, ara ho direm. No estàvem pensant si avui menjaríem un ou ferrat. El que passa és que hi ha un problema, que com és de nit, no? Això, el canvi d'hora, és el proper tema que hem de portar. Jo estic molt enfadada amb això. Ens han quedat a les forces afòries i és negre, no? Sí. I ja ens hem deixat l'opció de poder fer l'ou ferrat avui. Exacte.
Bé, seguim on estàvem, no? Per tant, diguéssim, fixeu-vos que el que intentem fer llarg dels diferents programes que anem fent, no?, és com generar un fiu conductor de temes, no?, que evidentment són temes relacionats un amb l'altre, i posar sobre la taula l'importància, no?, dels temes de diàleg, de participació, els temes de tenir en compte les opinions de les comunitats locals...
Perquè els temes ambientals, com altres temes, nosaltres estem parlant de temes ambientals, l'única manera que avancin, i avancin amb força, i avancin amb decisió, és que hi hagi amplis acords. Evidentment, trobar un ampli acord és complex, no és fàcil, però mai una imposició farà que les coses vagin més de pressa. Al contrari, quan hi ha masses imposicions, acaba la cosa descarrilant,
i, a més a més, moltes vegades s'acaba aturant. I, per tant, si volem fer els canvis que s'han de fer, que són necessaris, necessitem sentir i posar en valor aquest clam universal de les comunitats locals. Hem intentat posar exemples diversos darrere de Catalunya.
de coses que passen per posar-ho també en context, insisteixo, perquè la nostra intenció avui no era posar el focus, diguéssim, a l'Amazones. No per no tenir en compte l'Amazones, sinó per entendre, fer entendre a la nostra audiència que aquelles coses que passen a l'Amazones, amb una altra forma i amb una altra cara i amb una altra intensitat, també les trobem a casa nostra, no? Llavors, ens serveix o no ens serveix la COP30?
Jo crec que sí. És a dir, jo insisteixo en un tema essencial. Aquests espais de diàleg són extremadament lents, no? Hi ha tot el poder econòmic a darrere que intenta posar tots els pals a les rodes. I el que s'ha d'entendre també...
és que els canvis de model, no?, de maneres de fer, són complexes i una cosa important. Si nosaltres fem una mirada enrere, fixeu-vos que jo habitualment faig una cosa, que és mirar 10, 15, 20, 30 anys enrere, no?, i moltes vegades ens donem en compte que els plantejaments d'avui, 10, 15, 20, 30 anys enrere, són els mateixos. Però, si mirem una mica com va avançant, diguéssim, el tema de Medinvian en general,
Fins ara, perquè ara estem en una època també molt crítica pel medi ambient, perquè ara sembla ser que hi ha unes ganes de destruir alguns acords que s'havien assolit d'ampli consens. A casa nostra, diguéssim, un dels partits insígnies que no és l'únic que intenta, diguéssim, posar en crisi tots els acords ambientals és Vox.
Però, en general, diguéssim, l'ultradreta o l'extrema dreta europea i també l'extrema dreta internacional intenta posar en crisi tots aquests acords que s'havien assolit al llarg de molts anys. Però que no són els únics, perquè també altres partits que no són tant d'extrema dreta...
també participen d'aquesta mateixa idea. Posar en risc això, posar en risc aquests àmplits acords que ha costat molts anys arribar-hi, és posar en risc el bé comú, aquella cosa que és de tothom, i que tinguem aigua o que tinguem bona salut o bon aire, això no és un tema de dretes o d'esquerres, és un tema que afecta a tothom, des de la persona, diguéssim...
que està en una situació més precària, fins a la persona més benestant. Per tant, no està associat, o no s'ha d'associar amb un tema de riquesa, no? El fet de tenir accés a l'aigua, el fet de tenir accés als recursos ambientals, etcètera, l'aire net. Per tant, és imprescindible aquests espais de diàleg, és imprescindible que hi hagi governs i organitzacions que apretin
I és necessari trobar acords. Sense l'acord no anem enlloc. I si aquests espais de trobada els desmuntem a poc a poc, no? Això és una estratègia, per exemple, que fa el president americà, no? El president americà, el Trump, va desmuntant aquests espais. Com els intenta desmuntar? No assistint, deixant de participar-hi.
Clar, que no hi participi el govern americà en aquests espais també vol dir que deixa de finançar la seva part d'aquest espai. Això és posar en risc de manera innecessària aquests espais que ens han dotat de manera col·lectiva per anar resolent les coses i fer-les avançar. Això són d'aquelles decisions que són absolutament temeràries.
i que no porten en lloc. L'únic lloc que porten és a curt termini, però les estratègies són a llarg termini, i a llarg termini necessitem de la col·laboració de totes les administracions i de tots els actors, i cadascú fent la seva part de feina. De fet, quan parlàvem amb la jurista de la Universitat Rovira i Virgili, va dir una frase que jo crec que és certa, perquè vam fer referència als acords de París, que era fa 10 anys, si no haguessin existit on estaríem ara, també.
estaria molt pitjor. Això és una obvietat. Penseu que la Unió Europea, i per canviar d'escala i anar a casa nostra una mica, no?, què fa la Unió Europea?
i això ho hem dit moltes altres vegades, en temes ambientals, tant a nivell d'estat espanyol com a nivell de Catalunya, quin és el marc legal de referència? El marc legal de referència nostre són les directives europees, en aquest cas de Medi Ambient, que n'hi ha moltíssimes. I aquestes directives s'ha arribat després d'amplis debats. Veig que perquè arribi una directiva a ser aprovada, des que comença la idea fins que s'acaba sent aprovada i fins que s'acaba sent implantada pels estats, moltes vegades estem parlant de períodes entre 10 i 15 anys.
Això desespera una mica aquesta lentitud, però també això s'acaba implantant i després s'acaba desenvolupant les accions. En el cas català, la Generalitat de Catalunya, els diferents governs de la Generalitat de Catalunya que hi ha hagut, han agafat sovint, com a marc de referència, les directives europees abans que l'Estat espanyol mateix les transposés a l'ordonament jurídic espanyol, no?
Per tant, aquest marc comú ambiental, aquest actor ambiental de referència que és l'equilitat europea, és molt important i ja sabem el que costa posar-se d'acord. I això em permet obrir una altra idea que és important i amb aquesta podem acabar.
Que és, quan nosaltres estem en una taula multilateral, prenent decisions, com la Unió Europea, no és un tema de qui és més fort per imposar la seva idea, sinó és de quina manera aconseguim trobar un punt de trobada perquè tothom se'l faci seu i tothom l'acabi aplicant.
Si aquella cosa que s'ha arribat a un acord després no s'implementa, tampoc serveix de res. I això és una altra de les coses que vam posar de manifest a la taula rodona sobre l'energia que vaig participar. És a dir, si no són capaços... Sí, és molt positiu fer un decret llei, aprovar-lo i estar tots d'acord. És molt positiu fer una llei i estar tots d'acord i aprovar-la. I l'endemà, què?
Com s'aplica aquella cosa? Com aquella cosa es porta a la pràctica? Si no s'entra en aquesta segona escala, la feina de fer una bona llei o el que sigui tampoc aporta res, eh? Molt bé. Ho hem d'anar deixant aquí. Moltes gràcies. Parlarem del canvi d'horari d'aquí dues setmanes o no? Bé, és un tema que podem posar sobre la taula. No sé si cal posar-lo tan aviat. A mi em quedo molt indignada, eh? El canvi d'horari surts d'aquí, no pots fer res ja. És tot fosc.
Efectivament, nosaltres en concret, com a societat mediterrània que som, estem allò, fruïm del sol. Quan ens treuen el sol i ens apareix la clara del dia, sembla que tot s'alenteix. Fins i tot, ara mateix, nosaltres estem a la mateixa hora avui, fent el programa,
que la faríem el mes de maig, però la sensació de sortir del programa no hi té res a veure. Aquí quasi me'n vaig a dormir, que no és el cas, i l'altra és, hòstia, encara em queda molt de marge, però a nivell d'hores és exactament la mateixa. Efectivament. Moltes gràcies, Antoni Ferran, una setmana més. Molt bé, gràcies a vosaltres.
I així arribem al punt final de l'arram de mar d'aquest dimecres 19 de novembre del 2025. Nosaltres marxem, ho deixem aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Fret, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Radio. Son 40.000. Tarragona Radio.
Fos per la Tere Ortega, el govern municipal i en Comú Podem han presentat l'acord per als pressupostos de 2026. Ho han fet en un acte a la Floresta, on hi ha participat l'alcalde Rubén Viñuales i els dos consellers del grup amb el que s'ha signat el pacte. Un pacte que se centra...
En l'habitatge pronicaven altres propostes, com la implantació de càmeres personals a la Guàrdia Urbana. És el tercer cop que arriben a un acord amb comuns. Han tancat un paquet de 50 propostes per un import de més de 10 milions d'euros. Habitatge, polítiques, socials i transició energètica en són clau. Vinyual es diu que permetrà millorar la vida de les persones.
Hem d'agrair profundament com a ciutat que per tercer en consecutiu han pactat uns pressupostos municipals millorant exponencialment els pressupostos, garantint a més a més la seva aplicació a 1 de gener del 26, que no era habitual històricament a la ciutat de Tarragona.
I això el que ens permet és implementar mesures que milloraran la vida de les persones de Tarragona, que és la finalitat última de tot plegat, de tota la nostra feina. Jordi Collador, per la seva banda, assegura que volen incidir en la política municipal i marquen un rumb clar vinculat al barri i l'habitatge. Diu que no són abstractes.
Una clara intenció d'incidir en la política municipal i en la política d'aquest govern, i això ho estem demostrant aquí. Marquem un rumb, un rumb clar, que té a veure amb l'habitatge, que té a veure amb els barris i té a veure amb la sostenibilitat. I és això en què basem les nostres propostes i és això en què també la ciutat tindrà èxit. No són acords abstractes, no són idees peregrines que apareixen, sinó són concrecions.
L'alcalde Viñuales diu que espera ampliar majoria de cara al plenari de divendres.
Bèsties i gegants del Seguici de Tarragona quedaran plantats al passeig arqueològic diumenge 30 de novembre al matí. És un dels actes de la Festa del Patrimoni que tancarà el programa de Tarraco 25. Laura Casas. Diumenge al matí hi haurà una proposta excepcional. Santa Tecla i Tarraco Patrimoni immaterial i material es donaran la mà amb una plantada del bestiari Gegants i nanos al passeig arqueològic.
Els elements del seguici s'instal·laran al llarg del recorregut, des de la porta i fins a l'estàtua d'August. Romandran immòbils, sense música ni danses, però serà una gran oportunitat per gaudir del diàleg entre els dos patrimonis més identitaris de la ciutat. L'Ajuntament de Tarragona fa una valoració molt positiva del programa Tarraco 25. El conseller de Patrimoni, Nacho García, diu que ha permès que la ciutadania redescobreixi molts espais i els ha pogut gaudir d'una manera diferent.
Crec que hem aconseguit redescobrir el patrimoni, igual que va haver un boom l'any 2000, evidentment, quan ens van declarar patrimoni de la humanitat i la gent va redescobrir el patrimoni, o el va descobrir.