This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Aquesta temporada que acabem de començar avui veureu que anirem obrint els fogons en diverses ocasions
per poder parlar de receptes i de cuina marinera, però avui ho volem fer d'una forma diferent.
Avui volem parlar d'un peix que es menja i es captura, especialment a Mallorca,
i que aquí no té tanta tradició. I ho fem amb un pescador jove del Port de Solla.
Molt bona tarda, Gori Mayol.
Hola, bona tarda, com va?
Explica'm una miqueta, perquè la gent ho entengui, com podem definir la llampuga?
La llampuga és un peix de pas, diguem, és de temporada.
I sempre va esgregar i sempre va en grups.
I jo et sap que aquí, aquí, Malta i Sicília.
Això t'anava a preguntar, sap que és que aquí a Mallorca, però també en altres punts del Mediterrani concrets?
Sí, sí, sí. El que és Europa és això, Malta i Sicília, i llavors la zona d'Àfrica, Zèria i Tunísia també la pesquen.
I fora del Mediterrani, la zona de l'Atlàntic també el poden trobar?
Sí, també Nascarip, Nascarip també tradició, perescuda.
El que és la zona més famosa és aquí, diguem, perquè ja ve d'història romana.
Explica'm una miqueta això, que ve d'història romana.
Aquí ja hi ha frescos, on apareix ja hi ha empuga dibuixada, també romana i fins i tot grega,
on hi ha mosaïs i frescos que demostren.
Si ja se'ls pescava, fa dormir d'all.
I ho pesqueu ara, la tardor, ha començat la tardor meteorològica, però bàsicament és de tardor.
Sí, sí, comença nosaltres aquí a Mallorca, comença el dia 25 d'agost fins a final d'any,
el dia 31 de desembre.
I com ha anat aquest primer inici de temporada?
Bé, per ara ve i que duri.
O sigui, no podem dir molt que vagi bé, que va bé, perquè si diuen que va bé, després les coses se torcen.
Després s'acomplica, després s'ha captura menys.
Diren que va bé.
És un peix que té molta demanda entre la població?
Sí, aquí a Mallorca sí, com he dit, Mallorca, Malta i Sicília,
i per exemple tenim la peculiaritat que a Eivissa o a Menorca no li fan gent de cas.
Ningú la pesca i tampoc hi ha tradició gastronòmica.
De fet, l'altre dia parlava amb els companys de la Costa Brava i també ho explicaven,
que ells allí també en trobaven però que tampoc tenien cap tipus de tradició gastronòmica,
que no se'n pescava.
No, no, gent ni mica.
I hi ha alguna explicació per què es capturi ara a la tardor?
Per què vénen a la tardor cap a aquesta zona?
És precisament ara.
Si nosaltres un emplee sense la metodologia que empleem,
de quedar capces, que són coses que floten,
no n'hi ha cap, no n'hi hauria cap.
S'ajunten ara, que són a la dins,
que són a la dins perquè poden pesar dos quilos cada una,
i s'ajunten en grups i és ara el moment que s'agafa entre setembre i desembre.
S'ajunten davall coses que floten al mig de la mà.
I com ho pesqueu? Perquè la gent se'n faci una idea?
És senzill, van veure que hi havia coses que flotaven,
al mig de la mà i estaven plenes de llampugues
i els pescadors van dir, en comptes d'anar a cercar les coses que floten,
posarem una preda, una corda i una corda que flota.
I què vàrem fer?
I a partir d'aquí, des de fa 60, 70, 80 anys,
el que se fa és que cada pescador té una zona i va a sorteig.
I a posta se diu que és un peix de sort,
perquè comença amb una sort per Sant Pere,
que és d'aquí on te toca la zona,
després de si n'hi ha o no n'hi ha
i després de si tens bon preu o no tens bon preu.
I és un peix que es pesca a tot Mallorca, entenc.
Vull dir, tu vius i treballes al port de Solla,
però es pesca a tot Mallorca.
Sí, a tot Mallorca.
Cari-cari tots els ports, hi ha almenys un i un poder.
I com es sol cuinar o com es sol menjar aquest peix?
La forma típica és frita, segida,
amb preves torrats,
que s'estreia aquí a Mallorca.
Però aquest darrer any s'està popularitzant bastant
i fins i tot xefs de bastant de renom l'empleen
i el que fa és que se facin altres coses.
Jo, per exemple, que tinc dos infants,
vaig aprendre a fer-li ajoms
i perquè em mengessin li vaig llevar ses espines
i la faig arreboçada.
I els infants la mengen i ets superbona.
És un peix que el pots fer de tota manera.
És fàcil de cuinar, llavors?
Sí, molt fàcil.
Molt fàcil.
A quant sol ara mateix,
a quan va, al quilo aproximadament,
perquè la gent se'n faci una idea?
Depèn de la demanda.
Nosaltres el que vàrem fer,
és un exemple que fèrem aquí a Mallorca,
fa 10 anys hi havia una sobre...
vàrem pescar molt.
Sobre població.
Sí, va coincidir que tot vàrem pescar molt,
no hi havia quatre límits.
I se va fer a 30 cm d'esquió.
No era factible.
Pescada no servia, no era...
No sortia a compte.
No sortia a compte.
El que vàrem dir va ser apurar un màxim,
una quota màxima,
a 150 quilos per embarcació i per dia.
I això va fer que la mitja de preu
pujés a 6-7 euros per temporada.
I ara mateix el preu de llotge
està a uns 10-12 euros.
O sigui, vam aconseguir que fos molt rentable.
Entenc, però, que ara aquesta sobrepoblació és inexistent,
que no passa, això.
Sí, aquest peix, el canvi climàtic, li ajuda.
Sí?
És un peix semi-tropical, tropical,
i els aigus calents fa que proliferi més.
O sigui, almenys els aigus d'aquí.
També jo estic fent feina online, europeu,
que faig feina aquí, Malta i Sicília.
Sí.
I també Malta, també no tenen...
L'any passat sí que van tenir problemes,
però més o manco cada any tenen peix.
O sigui, no és un peix que vagi enrere.
Per tant, amb el canvi climàtic
i amb l'augment de temperatures d'aigua del mar,
pot ser que d'aquí uns anys n'hi hagi molt.
Sí, sí, sí.
Un darrer estudi que va aparèixer fa poc d'això,
que era un dels peixos que estava afavorit,
l'escanvi climàtic.
No sé si això us beneficia o us perjudica.
Amb aquesta pesquera bé, amb altres no.
O sigui, nosaltres, mentre seguiguem la quota
i respectant la quota,
que aquí les balears són bastant coherents amb això,
és flexible.
És una pesca que n'hi hagi s'acabugui
mentre es tenguen quota.
Va bé.
Això és l'important.
Gori, per anar acabant,
tu ets pescador bastant jove.
Com veus el sector?
Parlem aquí constantment
que el sector té molts problemes,
que falten molta gent jove.
No sé com ho veus, tu.
Ara mateix hi ha com una fornada, diguem,
de joves, almenys aquí a Balears.
Però l'únic que fa és mantenir la flota.
Sí que des de fa 15 anys la flota ha baixat un 40%,
però sí que des d'aquests darrers anys no diminueix més.
O sigui, s'està mantenint.
Tot i que ara estem entrant dins de la retirada de baby boomers,
o si d'aquí poc, d'aquí 5-10 anys,
segurament se'n retiraran bastants.
No sé si una de les solucions seria promocionar,
fer més atractiva aquest ofici.
Un problema que tenim els pescadors és que,
així com a un restaurant no té el problema de trobar camarers,
perquè no necessiten formació.
Nosaltres, quan hem d'embarcar un mariner,
necessiten dues formacions,
que és la formació bàsica i la formació de mariner pescador.
Aquesta formació normalment depenent de la comunitat autòoma.
I si no hi ha demanda, no n'ofereixen.
I si ara, per exemple, el meu mariner s'arrompe el braç,
jo no puc agafar qualsevol i dir
«Eh, tu, vine» i t'assegur que no puc.
Simplement no puc,
perquè segurament aquesta persona no té la formació.
Així que, així com a un restaurant o a una oficina,
si tens una persona que té la qualificació,
l'agafes i ja està.
Aquí és un sector que té aquest problema,
que necessita un mariners amb aquests dos cursos que no tothom té.
Seria una mica arreglar aquest problema,
facilitar que la gent pogués accedir, no?
Sí, sí, sí.
Doncs ho hem de deixar aquí.
Moltes gràcies, Gori, per estar aquesta tarda aquí amb nosaltres.
No, d'acord, gràcies a vosaltres.