Title:

Economia blava, invasores i Far de Calella

## Panorama general de l’episodi En aquest **Arran de Mar** s’ofereix un recorregut complet per l’actualitat del litoral català, amb especial atenció a: • **Notícies de costa i municipis mariners** (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Maresme, Costa Daurada) • **Economia blava i geopolítica portuària** al Mediterrani i al Marroc • **Meteorologia de Nadal i canvi climàtic** al desembre • **Medi ambient i espècies invasores** a la costa catalana • **Patrimoni marítim i cultural** amb el Far de Calella com a protagonista L’episodi combina informació local molt concreta (obres municipals, projectes culturals, dades de turisme) amb una mirada global sobre ports, transport marítim i transició energètica. --- ## 1. Obertura i tertúlia lleugera ### Amics invisibles i “pongos” A l’inici, l’equip del programa trenca el gel comentant els **sopars de Nadal** i el debat etern sobre els **amics invisibles**: • Una part de l’equip els critica com a *“cau de pongos”* (objectes inútils que acaben guardats o llençats). • D’altres els defensen quan hi ha **confiança dins del grup** o es fixen **regles clares** (regals útils, temàtics o que cadascú escrigui què necessita dins el pressupost). • Apareix també la idea de regals “pràctics”: menjar de qualitat, productes de mar, etc. Aquesta secció serveix per donar to proper i distès abans d’entrar en el bloc informatiu. --- ## 2. Repàs informatiu de la costa catalana ### 2.1 Costa Brava i litoral gironí #### Sessió sobre el Pla d’Usos del Cap de Creus A Empuriabrava (Castelló d’Empúries) es convoca una sessió informativa sobre el **Pla regulador d’usos i gestió (PRUG)** del *Parc Natural del Cap de Creus*: • Tot i no ser municipi dins l’àmbit estricte del parc, **moltes embarcacions amarrades a Empuriabrava l’utilitzen** de forma habitual. • L’objectiu és explicar: - *Criteris de gestió* del parc - *Restriccions i usos permesos* - Com evitar **conflictes o infraccions** per desconeixement. • Hi participen: Parc Natural de Cap de Creus, Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, Generalitat i Ajuntament de Castelló d’Empúries. #### Millores al camí de ronda de Palamós L’Ajuntament de Palamós inverteix **5.700 €** en la millora del **camí de ronda** entre la *platja del Castell* i el **poblat íber**: • Es repara un tram degradat que dificultava el pas dels usuaris. • Actuacions principals: - Regularitzar la *planimetria* per fer el terreny més planer - Crear pendents per **desviar l’aigua de pluja** i evitar erosió. • El poblat íber del Castell és: - **Bé Cultural d’Interès Nacional** (des de 1996) - Un dels jaciments íbers a l’aire lliure més visitats de Catalunya - Situat en un promontori unit a terra per un istme al final de la platja. --- ### 2.2 Delta de l’Ebre i costa de l’Ebre #### Alerta dels GALP pesquers davant la reforma europea Els **Grups d’Acció Local de Pesca (GALP)** de Catalunya consideren **perillosa** la reforma del marc financer europeu 2028-2034: • Temor que el sector pesca i aqüicultura **quedi diluït** dins del model LEADER rural i **perdi especificitat i competitivitat**. • Els GALP catalans (Mar de l’Ebre, Costa Daurada, Costa Central, Costa Brava, Sud Maresme) s’adhereixen a un **manifest estatal** per mantenir el **desenvolupament local participatiu (DLP)**. • Reclamen al Ministeri i a la Comissió Europea: - Mantenir el DLP com a *instrument clau* per a innovació i cohesió del litoral - Tenir en compte les **realitats específiques de les comunitats pesqueres**. • Cites destacades: > “Sense aquest model, el Delta de l’Ebre hi perd competitivitat i oportunitats” (Eusebio Rosales, GALP Mar de l’Ebre) > “El món pesquer no demana privilegis, sinó les condicions per continuar avançant” (Francesc Gil, GALP Costa Daurada) #### Reducció dràstica del deute a l’Ametlla de Mar L’**Ajuntament de l’Ametlla de Mar** anuncia una reducció del **50 % del deute municipal** mitjançant la cancel·lació simultània de 6,05 M€: • Ràtio d’endeutament: del **140 % al 70 %**, molt per sota del límit legal (110 %). • Allibera uns **600.000 €/any** que abans es destinaven al finançament de la residència. • Factors clau segons el govern municipal: - *Inversió estratègica* equivalent, en 3 anys, a la dels 8 anys anteriors - *Contenció de despesa corrent* (vehicles, serveis jurídics, consum elèctric) • Mesura polèmica: **subhasta del solar de la residència** per reduir deute. • L’alcaldessa Eva de Lamo insisteix que: - El *servei de residència està garantit* - La decisió permet **millorar serveis i equipaments** a mig termini. --- ### 2.3 Maresme #### Restauració del veler “Odina” a Arenys El mestre d’aixa canari **Agustín Jordà** està reconstruint el veler **Odina** del navegant aranyenc **Oriol Ferran**: • L’Odina va patir un accident el **22 de juliol**: - Cop de mar quan es va aixecar *garbí* - L’hèlix es va embolicar amb el motor - Sense propulsió, el vaixell **va embarrancar** sota el penya-segat del *Capaspre*, als peus del **Far de Calella**. • Danys principals: - A la banda d’*estribord* però en un **sector relativament “plà”** del buc, fet que facilita la reparació. - Cal: reconstruir l’estructura, posar taules de pi, calafatar i pintar. • El projecte té una forta **càrrega sentimental** per al propietari, que assumeix costos elevats amb: - Donacions particulars i aportacions privades - Preparació d’un **crowdfunding** per finançar el nou motor a partir de gener. • Objectiu: tornar l’Odina a l’aigua **abans del bon temps de l’any vinent**. #### Premi Ateneu per al Casal de Llavaneres El **Casal de Llavaneres** rep el **Premi Ateneu 2025** al millor projecte ateneista per *“Un batec cultural per a Llavaneres”*: • Reconegut com a projecte **transformador** que posa la cultura i la participació al centre de la vida del poble. • Eixos destacats: - *Impacte social* i cohesió - *Sostenibilitat i innovació* - Nova *estratègia de comunicació* i captació de públics. • Accions rellevants: - Mostra de teatre - Recuperació i restauració dels gegants (40è aniversari) - Activitat de colles i *aplec de la sardana* - Creació de l’*Escola d’Art i Pensament* - Podcast **“Pau de Paller”** - Cicle de **vermuts musicals** per diversificar públic. --- ### 2.4 Costa Daurada i Tarragona #### Dades de turisme 2025 a la demarcació de Tarragona El sector turístic tarragoní registra **21.749.664 pernoctacions** el 2025 (**+2,9 %** vs 2024): • Creixement notable en **temporada baixa**: - +12 % de gener a maig - +10 % de setembre a desembre • **Estiu estancat**, sense rècords. • Els **mercats internacionals** representen el **51,5 %** de les pernoctacions. • Berta Cabré (Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme): > “És una temporada satisfactòria de consolidació, però no és un any rècord... L’any 2017 continua sent l’any de màxims amb 22 milions de pernoctacions.” Per al 2026, els reptes són: • **Desestacionalitzar** encara més l’activitat turística • Obrir-se al **mercat coreà** • Recuperar el **mercat rus**. #### Conflicte per obres al costat de l’escola La Rebassada (Tarragona) Les famílies de l’escola **La Rebassada** i l’AFA denuncien les obres d’urbanització al **barri de la platja de l’Ermita de la Salut**: • Obres previstes **a 1 metre del pati d’infantil** i a 10 m de les aules de P3-P5 (138 alumnes, alguns amb NEE). • Riscos assenyalats: - Soroll intens i continu - Vibracions - Pols i projeccions de materials - Afectació al **benestar i aprenentatge** dels infants. • Famílies i AFA havien proposat **posposar les obres a l’estiu**, però: - Ajuntament de Tarragona i promotora **ho rebutgen per motius tècnics**. • Ja s’han recollit **400 signatures** per demanar que les obres es facin en període no lectiu. --- ### 2.5 Serveis: temps i trànsit #### Predicció meteorològica El meteoròleg **Lluís Mi Pérez** descriu un escenari de **mar molt tranquil·la (mar de fons i marajol)** i vents febles: • Avui: - Vent girant a **sud / sud-est (xaloc)** - Mar poc moguda, una mica de mar de fons a la Costa Brava. • Demà: - Vents molt febles i variables, fins i tot **calmes (“bassa d’oli”)** al matí - Tarda amb xaloc o llevant suau, sense aixecar gaire onatge - Possibles **boires de costa** entre el Maresme i l’Alt Empordà. #### Estat del trànsit Des del **Servei Català de Trànsit**, Roger Serra informa d’una tarda **relativament tranquil·la**: • Retencions habituals a l’àrea metropolitana de Barcelona: - Tram final de **C-58** cap al Nus de la Trinitat - Lateral de l’AP-7 (B-30) a Barberà del Vallès direcció sud - Un km lent a la **C-17** entre Parets i Mollet. --- ## 3. Bloc d’Economia Blava: ports, Marroc i transició verda ### 3.1 Privatització portuària al Marroc i competència mediterrània La col·laboradora **Anna Alonso Tambo** (representant dels *ports francesos* a Catalunya) exposa un panorama complex de **geopolítica portuària**: #### Privatització de l’Agència Nacional de Ports (ANP) del Marroc • El govern marroquí debat la **transformació de l’ANP en societat anònima** (privatització parcial), excepte el port **Tanger Med**, que depèn directament del rei. • Clau per entendre-ho: - Es desconeix qui estarà **darrere del capital privat** (Xina, EUA...) - Genera inquietud perquè pot reconfigurar el **control estratègic dels ports** al Magrib. #### El cas de Nador West Med • **Nador West Med** és presentat com un **megaport marroquí** molt competitiu: - Capacitat estimada 3,5–5,5 M de TEU/any. - Situat a només 50 km de Melilla i a prop de l’estret de Gibraltar. • Polèmica principal: - El **Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD)** finança el projecte amb **300 M€ en tres crèdits**, dins d’una inversió global prevista de fins a **730 M€ el 2030**. - Els ports europeus paguen taxes d’**ETS (mercat de carboni)**, però els ports marroquins **no assumeixen aquests mateixos costos de sostenibilitat**, generant una **competència aparentment deslleial**. > “Sembla que Europa està finançant una cosa que va en contra dels mateixos interessos d’Europa”, resumeix l’Anna. #### Impacte sobre ports europeus • El desenvolupament dels ports marroquins (Tanger Med, Nador West) afecta: - **Algesires i Màlaga** (estratègia de trànsit de contenidors) - **València i Barcelona** (gran hubs mediterranis). • Tot i la competència, s’insisteix que els ports també **es poden complementar** mitjançant estratègies comunes. ### 3.2 Relació Barcelona–Tanger i model “Port Vell” #### Cooperació estratègica • **Tanger Ville** vol remodelar la seva façana marítima inspirant-se en el **model de Port Vell de Barcelona**: - Prioritzar pesca, turisme, creuers i usos ciutadans. - Connectar millor ciutat–port i apostar per desenvolupament sostenible. • Delegacions marroquines han visitat Barcelona per conèixer: - Marina Port Vell - *Blue Cluster* i estratègies de renovació portuària. • Des de 2024 s’han reforçat els **intercanvis tècnics** entre Barcelona, Tanger Med i altres ports marroquins. #### Marroc com a potència automobilística • El país s’ha consolidat l’última dècada com a **pol automobilístic competidor d’Espanya**: - Mà d’obra molt més barata (al voltant de **550 €/mes**, segons l’Anna) - Regles mediambientals i laborals menys estrictes - Incentius fiscals i suport d’inversió dels **Estats Units**. • Nador West Med vol ser un **gran node logístic** d’exportació de vehicles cap a Europa. ### 3.3 Retirada xinesa a Àfrica i nou focus a Llatinoamèrica Anna també comenta que: • La **Xina** havia finançat nombrosos ports africans dins la *Nova Ruta de la Seda*. • Ara té problemes perquè **molts països no retornen els crèdits**, fet que impulsa una **retirada parcial de la inversió xinesa a Àfrica**. • Conseqüència: major **reorientació cap a Amèrica Llatina**, amb projectes com el **port de Chancay (Perú)**. ### 3.4 Transformació del Port de Barcelona i llegat de la Copa Amèrica El **Port de Barcelona** es presenta com a cas d’èxit internacional: • El president del port (Damià Calvet, tot i que al programa se l’anomena “David Sino”) ha explicat a Nova York el llegat de la **Copa Amèrica de vela**: - Obertura del port a la ciutadania - Accés gratuït a determinades zones i platges - Nova estratègia que integra **economia, cultura i esport nàutic** (Liceu, Palau de la Música, Auditori, clubs de rem i vela). > Segons l’Anna, l’*American’s Cup* ha estat una oportunitat per redissenyar el front marítim i projectar internacionalment la “cultura portuària” barcelonina. --- ## 4. Ports com a productors d’energia i transició verda ### 4.1 Punts de recàrrega i innovació a ports esportius Anna destaca experiències d’**autogeneració elèctrica** en ports nàutics: #### Cas de “One Concept Marine” a Saint-Tropez • Instal·lació d’un **pontó solar** (empresa *Medlem / One Concept Marine*) al port de Saint-Tropez: - Genera uns **720 kWh/mes**. - Equivalent aproximat a: - Consum anual d’una embarcació elèctrica - Uns **5.000 km** en un vehicle elèctric - O unes **40 recàrregues completes** d’un vaixell elèctric petit. • Ideia clau: els **ports esportius poden convertir-se en petits productors d’energia renovable**, no només en consumidors. #### Projectes similars a Catalunya • A **Port Ginesta** (Garraf), una empresa que fabrica **torretes a partir de plàstic recuperat del mar** les vol convertir en **punts de càrrega elèctrica** per a embarcacions. • Es preveu que el sistema sigui **autònom energèticament** a partir de l’estiu de 2026. ### 4.2 Reconeixement europeu de la nàutica d’esbarjo Per primera vegada, el **Pla Europeu d’Inversió en Transport Sostenible (STI/STEP)** reconeix la **nàutica d’esbarjo** com a part de la transició verda: • Fins ara, les embarcacions d’esbarjo es consideraven *“vaixells recreatius”* dins de la Marina Mercant, sense tractament específic. • A partir del nou marc: - Es preveuen **2.900 M€ fins al 2027** i més de **100.000 M€ fins al 2035** per a infraestructures sostenibles. - S’inclouen **ports esportius i embarcacions elèctriques o híbrides** en l’estratègia. • Això ha de permetre **actualitzar molls, punts de connexió elèctrica i serveis** a moltes marines. ### 4.3 Limitacions actuals: connectar grans vaixells Malgrat els avenços, Anna subratlla: • Només **34 ports al món** disposen d’endolls per connectar-hi **creuers** a la xarxa elèctrica (aprox. 2 % del total). • A nivell de ports comercials, també **només un 2 %** disposen d’aquestes infraestructures. ### 4.4 Hidrogen i indústria catalana L’empresa catalana **Sole Diesel (Sole)** treballa en: • Desenvolupar **piles de combustible d’hidrogen** per a propulsió **elèctrica i híbrida** en embarcacions. • Es presenta com un pas important per a l’**economia catalana** i la seva posició al sector dels motors nàutics. També es recorda que els **fons Next Generation** s’acaben aviat, i la transició verda haurà de recolzar-se cada cop més en esquemes com el **pla europeu de transport sostenible**. --- ## 5. Bloc de meteorologia: desmuntant el “Nadal blanc” El meteoròleg **Sergi Corral** analitza **30 anys de mapes (1995–2024)** per veure quin temps ha fet realment per Nadal a Catalunya. ### 5.1 Conclusions sobre el clima nadalenc • En **19 de 30 Nadals (64 %)** ha dominat **l’anticicló**: - Temps plàcid, sense vent fort - **Boires a l’interior** i *inversió tèrmica* - Temperatures suaus en alçada - Mar **calma (marajol)** i fins i tot **minves** (baixada del nivell del mar per alta pressió). • Només **5 anys** amb **borrasques atlàntiques** a l’oest de la Península. • Només **3 anys** amb **tramuntanada o mestralada forta** (entrades de nord fredes i ventoses). • Un altre **10 %** de Nadals amb **passos de fronts febles**, de pluja escassa. > Conclusió: el **“Nadal blanc” és una excepció**, més propi del cinema que no pas de la realitat climàtica catalana. ### 5.2 Records extrems • **Nadal 2001**: el més fred del segle XXI a Catalunya fins ara. - Després de fortes nevades el 13–14 de desembre, l’anticicló va consolidar el fred. - Mínimes de **–18 / –20 ºC** a la plana d’Osona on hi havia neu permanent. • **Temporal de Sant Esteve 2008**: - El dia 25 encara hi havia anticicló, però el 26 un **fort llevant** va generar onades de **10–12 m** a la Costa Brava, comparable o superior al **Gloria** en alguns punts. ### 5.3 Nadals recents: calor anòmala • Nadals de **2022, 2023 i 2024**: - Clarament **càlids**, amb **anticicló i subsidència d’aire càlid en alçada**. - Sensació quasi de **primavera**; poca neu al Pirineu i males condicions per esquiar. ### 5.4 Pluja al desembre i canvi climàtic Comparant sèries pluviomètriques: • **Desembre** és un dels mesos on **més ha baixat la pluja** al litoral i prelitoral: - Abans: mitjanes de **40–45 l/m²** - Ara: aproximadament **20–25 l/m²** • Des de la primera setmana de novembre no hi ha hagut **episodis generals de tempestes** ni **cap temporal de llevant** aquesta tardor. Sergi remarca la **necessitat d’un temporal de mar** per “trencar” la monotonia d’aquesta mar tan plana i de llargues situacions anticiclòniques. --- ## 6. Bloc de Medi Ambient: el calanchoe, una invasora a la costa catalana A la segona hora, la secció *Medi Ambient – Medi Nostrum* amb **Joan Ramon Mendo** aborda el cas d’una **planta invasora** que ja ocupa bona part de la costa catalana: el **calanchoe (Calancoe ×híbrida, “milfulles”)**. ### 6.1 Origen i expansió de la planta • Planta ornamental **exòtica de Madagascar**, molt utilitzada en jardineria. • L’espècie problemàtica és **un híbrid** entre *Calancoe daigremontiana* i *Calancoe delagoensis* (abans *tubiflora*). • Característiques clau: - Genera **propàgols o miniplantes** al voltant de tota la fulla - Cada propàgol pot arrelar i crear una nova planta - Això permet una **propagació exponencial**, especialment en talussos i penya-segats costaners. • Un mapa compartit a xarxes mostra la **costa catalana i valenciana “farcida” de calanchoe**. ### 6.2 Convidats especials Hi participen dos especialistes: 1. **Rafael Serra**, director de la revista **Quercus** (en castellà, amb bon enteniment del català) 2. **Sònia García**, investigadora de l’**Institut Botànic de Barcelona (IBB)** #### 6.2.1 Què és la revista Quercus? Rafael Serra explica: • Revista de **referència estatal** en **conservació de la biodiversitat** i ecologia. • Fundada el **1981** (fa 44 anys), filla de la transició democràtica i de l’auge del moviment ecologista. • Es finança sobretot amb els **subscriptors**, que ell compara amb la **“arrel pivotant”** dels Quercus (alzines, roures, sureres): > Sense aquesta arrel profunda (subscriptors) la revista no hauria sobreviscut als “vendavals” del mercat editorial. • Combina: - **Rigor científic** (treballs amb universitats, centres de recerca, administracions) - **Divulgació accessible** per al gran públic adult interessat en medi ambient. • Malgrat la dificultat de la distribució en kioscos i punts de venda, manté presència en: - Aeropuerts, estacions, papereries, estancs, etc. #### 6.2.2 Neix l’article sobre el calanchoe • A partir d’un **projecte de renaturalització** de cales a **Mont-roig del Camp (Miami Platja)**, impulsat per **Ecologistes en Acció** (Tarragona i Terres de l’Ebre), es detecta una **competència directa** entre el calanchoe i: - *Limonium gibertii*, una **espècie endèmica i protegida** (anomenades *ansupagueres* en català), pròpia de penya-segats salins mediterranis. • Es demana suport científic a l’**Institut Botànic de Barcelona** i es fa un treball de camp conjunt. • D’aquí sorgeix un **article científic-divulgatiu** publicat al número de desembre de **Quercus**, signat per: - Joan Pere Pascual Díaz (Ecologistes en Acció) - Sònia García - Daniel Vitales - Jordi López Pujol (IBB) ### 6.3 L’IBB i la recerca en invasores Sònia García presenta l’**Institut Botànic de Barcelona**: • Centre mixt **CSIC – Museu de Ciències Naturals de Barcelona**, situat a Montjuïc. • Combina plantilla del **CSIC** amb personal del **Consorci del Museu**. • Des de fa uns 5 anys disposen de **projectes específics** sobre plantes al·lòctones i invasores. #### Projecte LIFE Med Cliffs • Projecte **LIFE Med Cliffs** (Med = Mediterrani, Cliffs = penya-segats): - Centrat en la **protecció de la flora de penya-segats mediterranis**. - Espècies emblemàtiques: *Centaurea corymbosa* (*ceseli ferreny* al Cap de Creus), diversos *Limonium*, etc. - Actua contra invasores com **Carpobrotus** (ungla de gat), **Opuntia ficus-indica** (figuera de moro) i **Gazania rigens** (margarida del Cap). • El *Calancoe joutonii* (forma híbrida invasora) no era espècie diana inicial, però els investigadors han vist que **s’estén ràpidament i forma catifes monoespecífiques** on no creix res més. ### 6.4 Per què l’híbrid és tan invasiu? Sònia explica el concepte de **vigor híbrid**: • Els parentals (*C. daigremontiana* i *C. delagoensis*) ja són espècies amb: - Fulles que produeixen *propàgols clònics* al marge - Bona capacitat reproductiva. • L’híbrid **C. ×joutonii** combina: - **Fulles més grans** (herència de *daigremontiana*) → **més propàgols per fulla** - *Vigor híbrid*: més creixement, resistència i capacitat competitiva. • S’ha originat un **clon especialment exitós** que es replica idèntic: > “És com si la mateixa planta s’hagués copiat milers de vegades i hagués trobat al nostre litoral un hàbitat ideal: clima suau, penya-segats, poca pluja i molta llum.” Això explica la seva **expansió accelerada** i la dificultat de control. ### 6.5 Gestió i erradicació: és possible? Rafael Serra planteja la qüestió clau: **es pot erradicar o almenys controlar** el calanchoe? Sònia respon: • **Eradicació total** és molt difícil, per la quantitat de propàgols i l’extensió ja assolida. • Al **Cap de Creus**, dins el LIFE Med Cliffs, s’han fet: - Proves de **treta manual/mecànica** → la planta torna a aparèixer - Es plantegen eventuals tractaments **amb herbicides (glifosat)** en punts concrets. • Estratègia recomanada: - Accions **quirúrgiques** a llocs on hi hagi **espècies molt protegides** (com *Limonium gibertii* a Mont-roig o *Seseli farrenyi* al Cap de Creus). - **Prioritzar àrees de gran valor ecològic** abans que intentar-ho a tot arreu. #### Limitacions administratives • Moltes plantes (*Gazania*, *Calancoe*, etc.) **no estan encara al catàleg oficial estatal d’espècies invasores**. • Això fa que: - La **Generalitat i l’Estat** tinguin menys marge legal i pressupostari per actuar. - Quan una espècie finalment s’inclou al catàleg, **ja està molt estesa** (“arriba tard”). • Malgrat tot, Sònia destaca que: - La **Generalitat de Catalunya** (Servei de Fauna i Flora, Parcs Naturals) participa i cofinança projectes LIFE. - Hi ha tècnics disposats a col·laborar, però amb **molts fronts oberts i recursos limitats**. ### 6.6 Prioritats i preguntes obertes Joan Ramon planteja un cas paradigmàtic: • L’Ajuntament de **Mont-roig del Camp** acaba de rebre **6,1 M€** per remodelar un poliesportiu. • La pregunta retòrica és: *què es podria fer en matèria d’erradicació d’invasores i restauració d’hàbitats amb una fracció d’aquests recursos?* La secció conclou sense resposta clara, però subratllant la **necessitat de voluntat política i pressupostària** per abordar seriosament el problema de les invasores. --- ## 7. Far de Calella: patrimoni, identitat i aniversari A la part final, el programa fa un **viatge al Maresme** per parlar del **Far de Calella**, que compleix **166 anys**. ### 7.1 Origen de la festa d’aniversari Convidats als estudis de Ràdio Arenys: • **Josep Miracle** • **Pere Porti** • **Joan Ramon Villaret** Expliquen: • L’**Associació d’Amics del Far de Calella** es va crear fa uns **16 anys**, arran del **150è aniversari** del far. • Aquell any, de forma improvisada, un petit grup va decidir **pujar al far a cantar-li “Aniversari feliç”** i brindar amb cava. • L’espontaneïtat va tenir èxit i, any rere any, l’acte s’ha anat professionalitzant i creixent, fins a convertir-se en una **festa oberta al poble**. ### 7.2 Celebració d’enguany Per al 166è aniversari (data real, 15 de desembre), la festa es farà **diumenge 14**: • **Hora:** a les 12 del migdia • **Lloc:** al voltant del Far de Calella • **Accés:** - Servei especial de **carrilet gratuït** des de l’oficina de turisme (a partir de 11:30 h) - També es pot pujar a peu o en vehicle, amb un tram curt de pujada a peu. • Activitats: - **Cant col·lectiu** de l’“Aniversari feliç” al far - **Pastís i begudes** per a tothom - Sorteig d’un **pernil** (cedit per Tallers Martí) en benefici de **La Marató de TV3** - Actuacions musicals i **convidat sorpresa** (no desvetllat al programa). ### 7.3 Implicació de les escoles i concurs de dibuix Un element clau de la festa és la **participació infantil**: • Concurs de **dibuix sobre el far** per a escolars de 10–12 anys de les 4 escoles de Calella. • Participació massiva: **265 dibuixos presentats**. • Jurat format per dues persones del món de l’art que han escollit: - **10 finalistes**, convidats a l’acte del diumenge - Tots 10 reben un **lot de premis**, incloent una **fotografia artística del far** (emmarcada) cedida per fotògrafs de Foto-Film Calella (enguany, Tino Valduvieco; en anys anteriors, Quim Botell i Guillem Torner). - **1 guanyador** rep, a més, una **bicicleta**. Abans del concurs, els organitzadors visiten les escoles per **explicar la història del far** i conscienciar els infants perquè el considerin un **símbol de la ciutat**. ### 7.4 El Far de Calella com a icona Els convidats destaquen diversos aspectes que fan del far una **icona identitària**: • Situació espectacular sobre el turó, amb vistes: - Cap a Calella i la costa nord - Cap al sud, fins a **Montjuïc** en dies clars. • El far és **visible cada nit**, recordant als veïns la seva presència amb el seu codi de llum: - **Tres llampecs + pausa + dos llampecs** (codi característic incorporat fins i tot al logotip de l’associació). • És l’**únic far entre Barcelona (Montjuïc) i Tossa de Mar**, cosa que el fa especialment singular al litoral català. • A més de far operatiu, és: - **Centre d’interpretació** sobre fars i comunicacions marítimes - Escenari de **casaments, activitats culturals i festivals** d’estiu. • El far ha estat **musa de pintors, poetes i artistes**, sovint present a la iconografia local juntament amb les torretes de Calella. > Els organitzadors insisteixen que cada poble costaner hauria de “fer valer” els seus propis símbols, i que a Calella el far és el símbol per excel·lència. La presentadora tanca el programa convidant a dedicar una futura secció monogràfica a la **història completa del Far de Calella**. --- ## 8. Notícies locals breus (Tarragona) En el butlletí de les 17 h de **Tarragona Ràdio**, Tero Ortega resumeix alguns titulars addicionals: • **Mascaretes obligatòries** de nou als centres sanitaris de Tarragona per contenir la **grip**; molts usuaris encara reutilitzen mascaretes de la pandèmia. • El **professorat** manté la pressió sobre el Departament d’Educació amb jornades de lluita i concentracions per reclamar **millores salarials i laborals**, denunciant que Catalunya té **cost de vida alt i sous docents baixos**. • Les entrades per al **Magatzem Reial** (activitat de Reis) es posen a disposició del públic; costaran 2 €, però es **reemborsaran** en validar l’entrada. --- ## 9. Temes principals tractats ### Eixos centrals de l’episodi 1. **Actualitat del litoral català** - Gestió del Parc del Cap de Creus, camí de ronda de Palamós, turisme a Tarragona, finances municipals a l’Ametlla de Mar. 2. **Economia blava i geopolítica portuària** - Privatització de l’ANP al Marroc, desenvolupament de Nador West Med, competència i cooperació Barcelona–Tanger, retirada xinesa a ports africans. 3. **Transició energètica als ports i nàutica d’esbarjo** - Pontons solars, torres de càrrega per a embarcacions, reconeixement europeu de la nàutica recreativa dins la transició verda, hidrogen per a motors nàutics. 4. **Climatologia nadalenca i canvi climàtic** - Dominància d’anticiclons per Nadal, disminució de la pluja al desembre, records de fred i temporals puntuals, manca de llevantades recents. 5. **Espècies invasores i recerca aplicada** - Cas del calanchoe als penya-segats mediterranis, impacte sobre espècies endèmiques, rol de l’IBB i de la revista Quercus, dificultats institucionals per actuar. 6. **Patrimoni i identitat marítima** - Recuperació del veler Odina, vida cultural al Maresme, i celebració de l’aniversari del Far de Calella com a símbol de poble i del litoral. --- ## 10. Idees clau i missatge de fons • La **costa catalana** és un espai on **interaccionen turisme, pesca, port, patrimoni cultural i conservació ambiental**, sovint amb tensions (com al cas de les obres a La Rebassada o la competència portuària amb el Marroc). • L’episodi defensa, de forma implícita, que cal: - **Informació clara** (sessions sobre el PRUG del Cap de Creus) - **Gestió participativa** (GALP, projectes LIFE, implicació d’escoles amb el far) - **Coherència d’inversió pública** (pregunta sobre prioritzar equipaments esportius vs natura i biodiversitat) - **Innovació verda** als ports per compatibilitzar tràfic marítim i sostenibilitat. • El fil conductor és el **mar Mediterrani** com a espai viu: des de les boires de xaloc i les aigües planes d’hivern fins a les plantes invasores que envaeixen els penya-segats i el feixuc equilibri entre competitivitat econòmica i protecció del territori.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'economia blava', 'ports', 'Marroc', 'Nador West Med', 'Tanger Med', 'Port de Barcelona', 'transició energètica', 'ETS', 'nàutica d’esbarjo', 'hidrogen', 'sostenibilitat', 'medi ambient', 'espècies invasores', 'Calancoe', 'Limonium gibertii', 'LIFE Med Cliffs', 'Institut Botànic de Barcelona', 'revista Quercus', 'Delta de l’Ebre', 'GALP', 'pesca', 'turisme Tarragona', 'Camí de ronda Palamós', 'Cap de Creus', 'Empuriabrava', 'Ametlla de Mar', 'Maresme', 'vaixell Odina', 'Far de Calella', 'patrimoni marítim', 'concurs de dibuix', 'escola La Rebassada', 'obres urbanístiques', 'climatologia de Nadal', 'anticicló', 'canvi climàtic', 'boires de costa']