Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimecres, 10 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randamar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala.
Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia blava. Per això coneixerem les últimes novetats de la mà de la nostra col·laboradora.
El nostre meteoròleg de confiança, en Sergi Corral, ens explicarà quin serà el temps d'aquests dies de Nadal. Passejarem pel Far de Calella i dedicarem bona part de la segona hora del programa a parlar d'una espècie invasora a la secció de Medi Ambient. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell d'Arlanda Mar sorti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica aquesta setmana, la Núria Cartanya. Molt bona tarda, com estàs? Hola, Marina. Bé? Tot controlat? Sí. Puc encetar un tema? Que si voleu el seguiu i si voleu no.
Digues, digues. És que com que ahir traieu el tema dels sopars de Nadal, a mi m'agradaria, vull encertar un tema que m'ha frustrat moltíssim, que són els Amics Invisibles. Ah, jo estic molt en contra de tot. No, no. Sí, sí, sí, sí. És un cau de pongos, els Amics Invisibles. Jo sóc superfan dels Amics Invisibles i aquí ja ho sap tothom. Ja ha sigut proposar-ho aquest matí al típic grup de WhatsApp i ja...
Algunes persones ja han dit, anda ja, però què dius? És un cau de pongos. A no ser que tinguis molta confiança en aquella gent que puguis fer coses així, és un cau de pongos. Jo llenço la meva frustració i a veure com ho recullin els col·laboradors. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. I ara que diré la Núria això dels regals dels amics invisibles. A mi m'encanten i clar, jo els grups que tinc és gent que mos coneixem. Llavors, sempre o podem triar coses útils o també es poden fer regals d'amics invisibles temàtics.
inclús jo, Àngel, he fet de cadascú dir el que vol o necessita dins del pressupost marcat, evidentment, perquè així no són pongos, com tu dius, Marina, però clar, també entenc que si el grup de l'amic invisible és gent que no acabes de conèixer, és més complicat.
Home, si és el grup, el grup de, jo què sé, de la feina, que hi ha gent amb qui t'hi portes i hi ha gent que no, i et toca. La persona que no coneixes absolutament de res és un pongo. Sí, sí, sí. És així. Anem a saludar en Sergi Corral, dins de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Jo, bueno, Amics Invisible... A mi tampoc és que em moli molt això de l'Amic Invisible, eh? Perquè, al final, aquí tenim bastants pongos a casa... Jo tinc un replà a casa, amb 10 o 12 canyes que ja no toco, i carrets i porai. Tinc molts pongos a casa, i a l'Altillo també hi ha... A l'Altell hi ha pongos, i no sé...
Pongo per pongo alguna cosa d'utilitat, no? S'han de fer els regals aquests de l'amic invisible? Vull dir, no s'ha d'anar amb la llet i el d'allò a regalar... Sí, amb la llet. A mi m'agrada més l'anamica invisible que l'amic invisible. No, jo... Que em regali una caixa de gambes de palamós o unes costelletes i unes mitjanetes... Això crec que no entraria en el pressupost que sol fer de l'amic invisible.
Em sap greu dir-t'ho. S'ha de ser pràctic en aquesta vida? No, no, pot ser, no, no, no, no estic d'acord, no estic d'acord. Si regalen galetetes de xocolata encara ho acceptaria. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, Marina. Bé, bé, pensant en això dels amics invisibles, home, perquè quedem lluny, eh, nosaltres, però som un grupet de gent, ens podríem fer una mica invisible entre nosaltres. Ens ho enviem per correu i a veure què passa. Sí. Tot enxobes. Enxobes.
Sí, no sé, alguna cosa relacionada amb el mar, allò que, a veure qui ens toca, no sé, és una idea. A mi si voleu regalar una taula de surf, jo l'acceptaré, vull dir que... Clar, clar, segons la personalitat de cadascú, qui li toqui ha de triar el regal més òptim. Fantàstic, llavors ja podem anar estalviant. Vinga, va, deixem els amics invisibles, jo som més fan dels enemics invisibles, anem a començar el programa d'avui, també hi ha en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la costa Brava, explicant que Empúria Brava acollirà una nova sessió informativa sobre el pla regulador d'usos i gestió del parc natural del Cap de Creus. Sergi...
Doncs sí, ho ha organitzat l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i serà una sessió d'aquest pruc del Cap de Creus que tindrà lloc demà, dia dijous 11 de desembre a la 7 de la tarda, a l'auditori del Centre de Serveis Puigmal d'Empúria Brava. Tot i que el municipi no forma part de l'àmbit territorial del parc,
La iniciativa vol oferir informació clara i directa als col·lectius que utilitzen habitualment el litoral del cap de creus i que poden veure-se afectats per la nova regulació. Recordem que Emporia Brava és un port clau important de l'abadia de Roses i moltes de les embarcacions que ja estan amarrades naveguen fins al cap de creus i són usuaris o usuàries del parc. La sessió servirà per explicar els criteris de gestió, les restriccions, els usos, permesos que estableix aquest pruc i per resoldre dubtes sobre el funcionament de la nova normativa.
L'Ajuntament de Castelló d'Empúries subratlla que és essencial que els residents amb embarraments, empreses nàutiques i agents vinculats al turisme coneguin de primera mà les característiques del pla per evitar conflictes o infraccions. L'acte comptarà amb la participació del Parc Natural de Cap de Creus i també dels Egomolls de l'Empordà, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i s'adreça a totes les persones interessades a conèixer tots aquests detalls del nou marc regulador.
L'Ajuntament de Palamós millora el camí de ronda entre la platja del Castell i el poblat Ivera. Doncs sí, una actuació que ha tingut un cost de 5.700 euros i amb la finalitat tot plegat de millorar un traçat molt degradat en alguns punts i que no assegurava un accés còmode pels seus usuaris. Es tracta d'un tram del camí que passa per darrere les edificacions de l'antic estudi del pintor Josep Maria Cert,
i que arriba fins al capdamunt del promontori del castell, on hi ha el poblat d'origen íver, un dels llaciments a l'aire lliure d'aquesta cultura més visitats de Catalunya. Els treballs de millora han consistit en arranjar la planimetria, o sigui, fer més planer el terreny, i en minimitzar els efectes de l'aigua de pluja, creant el pendent necessari per desviar-la fora del camí.
Recordem que el poblat íver de Castell està ubicat en un promontori que s'endinsarà el mar, unit a la terra ferma per un isma al final de la plaia del Castell. Les primeres evidències d'ocupació humana d'aquest indret daten del segle VI abans de Cris. L'encablament va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1996 en la categoria de zona arqueològica i també està inclòs en el pas especial de protecció del patrimoni de Palamós.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Els grups d'acció local de pesca veuen perillosa la reforma financera que planteja la Unió Europea per al període 2028-2034.
Sí, Marina, els cinc grups d'acció local pesquers de Catalunya alerten que la reforma del marc financer que planteja la Unió Europea per al període 2028-2034 suposa un perill per al litoral català. Els Galp Mar de l'Ebre, Costa Daurada, Costa Central, Costa Brava, Sud Maresme i Costa Brava s'han adherit al manifest impulsat pels grups espanyols en defensa, també de mantenir el model de desenvolupament local participatiu en el pròxim marc financer.
Així s'assumen a la reclamació que ha fet el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació perquè les pesqueres espanyoles no quedin diluïdes dins del model líder i perdin competitivitat si no s'atén les diferents realitats i necessitats d'aquestes comunitats. Els gals catalans insten al Ministeri i la Comissió Europea que escolti la veu dels territoris pesquers i que el desenvolupament local participatiu continuï sent un instrument imprescindible
per al desenvolupament, la innovació i la cohesió del litoral català i espanyol. A més, han demanat una reunió amb el ministre Lluís Planes de manera imminent. El desenvolupament local participatiu ha permès que el sector pesca i aquícola del nostre territori esdevingui un motor de desenvolupament.
Sense aquest model, el Delta de l'Ebre hi perd competitivitat i oportunitats, ha afirmat el president del Galp, Marc de l'Ebre, Eusebio Rosales. En el mateix sentit, s'ha posicionat el president del Galp, Costa Daurada, Francesc Gil, que ha assegurat que el desenvolupament local participatiu ha demostrat que funciona, cohesiona, innova i dona veu al territori. El món pesquer no demana privilegis, sinó les condicions per continuar avançant.
L'Ajuntament de l'Atmetlla de Mare ha reduït el deute municipal en un 50% després de cancel·lar de manera simultània 6.050.000 euros. Segons l'equip de govern, aquesta operació suposa un pas decisiu per superar el que durant anys ha estat un llaç per al consistori, limitant la capacitat d'inversió i afectant la prestació de serveis a la ciutadania.
Amb aquesta reducció, la ràtio d'endeutament passa del 140%, heretat, al 70% actual, molt per sota del màxim per més, que és el 110%. L'Ajuntament allibera 600.000 euros anuals, una part important dels quals, fins ara, s'havien de destinar al pagament de la residència.
A partir d'ara, aquests recursos es podran dedicar a nous projectes i serveis per als veïns i veïnes de la metlla de mar. El govern municipal assegura que amb aquesta operació s'estableixen les bases perquè la cala deixi de ser el municipi més endeutat de Catalunya i passi a situar-se entre els més sanejats en un termini de quatre anys.
Des de l'executiu local s'atribueix aquest resultat a una gestió rigorosa centrada en dos eixos, inversió estratègica i contenció de la despesa corrent. En només tres anys, expliquen, s'ha invertit la mateixa quantitat que en els vuit anteriors.
Paral·lelament, s'han reduït despeses en manteniment de vehicles, serveis jurídics i consum elèctric dels edificis municipals, optimitzant el pressupost i prioritzant les actuacions considerades essencials. Per fer possible la reducció del deute ha estat necessària la subhasta del solar on s'ubica la residència.
Tot i això, des de l'Ajuntament es remarca que el servei queda completament garantit i que l'anàlisi de cost i benefici confirma que aquesta decisió és més avantatjosa que mantenir el nivell d'endeutament actual. Eva de Lamo és l'alcaldessa de la Metlla de Mar. La reducció de l'endeutament de quasi el 50% ha vingut donat per la subhasta de la residència
que evidentment queda clar, que queda garantit el servei, això és el primer que volem que quedi clar, però a més a més s'ha fet tota una feina molt rigorosa i s'ha fet una sèrie d'inversions estratègiques i reducció de la despesa corrent en quant s'ha reduït el manteniment dels vehicles, s'ha reduït la despesa en subministrament elèctric i també s'ha disminuït considerablement la despesa dels serveis jurídics.
Aquesta manera de fer el que farà serà sobretot beneficiar els serveis que es donen a la ciutadania, la recuperació dels serveis que s'havien deixat de donar i també de l'equipament municipal que, com tots sabem, quan vam entrar al govern els edificis estaven com estaven.
El consistori destaca que aquesta operació representa un canvi de rumb en el municipi, reforça l'estabilitat financera de l'Ajuntament i permet reorientar més recursos directament cap a les necessitats de la ciutadania.
Anem ara cap a les costes del Maresme. El mestre Daixa Agustín Jordà de les Illes Canàries està treballant aquests dies en la recuperació del vaixell Odina del navegant aranyanc Oriol Ferran, que a l'estiu va patir un accident, Oriol.
Doncs sí, Jordà ja ha treballat en embarcacions del moll d'Arenys, com el Margaret Allison, el Sailla de Mallorca o la mateixa Odina. Durant aquestes setmanes, prèvies a Nadal, el mestre d'aixa Canari està fent el treball de fusta, acompanyat de voluntaris i seguidors de la fusteria naval. Ho explica el propietari del vaixell Odina, l'Oriol Ferran. L'escoltem.
El principal atractiu que hi hagi l'Agustín Jordà aquí és que estàs en un treball continuat del procés de reconstrucció, per tant, es va haver de netejar les quadernes, es va haver de preparar tota la part malmesa, després es va haver de reconstruir l'estructura per poder ja començar el que s'ha començat a fer entre ahir i avui, que és començar a posar taules i començar a tapar el forat que hi havia en el vaixell.
L'Odina va patir un accident per un cop de mar el dia 22 de juliol quan es va aixecar Garbí i el motor es va embolicar amb l'èlice. Sense motor va embarrancar sota la penya del capaspre els peus del far de Calella, que per cert avui en parlarem aquí al programa, i l'onatge la va malmetre. Oriol Ferran explica que els danys van ser importants però es podien arreglar.
Van ser uns danys importants a la banda d'Estribor, per sort, però a la part més plana. No n'hi ha prou ni a popes, i per tant posar fustes en aquest sector és més senzill. En un vaixell no hi ha ni un angle recte, per tant tot són curbes, però en aquesta zona, justament és la zona com més suau i que és on és més fàcil de treballar. El que s'ha fet ha sigut això, reconstruir la forma, trobar la forma, també, que havia desaparegut, i un cop amb la forma posada tornar a posar ja
les taules de pi, que són les que recuperen l'estructura i també el tancament i, per tant, després farà falta el calafatat i el pintat i estancar tota aquesta part nova que s'està construint.
Per qüestions sentimentals, Oriol Ferran va decidir tirar endavant amb el projecte de recuperació i fer front al cost que això suposa. Fins ara ha comptat amb donacions particulars i aportacions privades. La despesa més gran vindrà quan se li hagi d'incorporar un motor i per això s'obrirà un projecte de micromecenatge. Hi ha dues fases. Hi ha aquesta primera, que és la més de fusta i més de calvaixell. Podria anar a l'aigua ja un cop acabem, encara que no tingui motor, i després posar-li un motor i valorar quin motor se li ha de posar.
Això sí que té uns costos, té uns costos importants. La idea és que el puguem finançar amb aportacions i en aquest sentit estem treballant un crowdfunding que es posaria en marxa a primers de gener, o sigui, amb el canvi d'any. A part que ara hi ha hagut aportacions directes i també estem oberts a rebre qualsevol aportació en aquest sentit econòmic que hi pugui arribar o planificar-la, sí que hi haurà de manera organitzada un crowdfunding per al mes de gener.
La voluntat d'Oriol Ferran és tornar a tenir l'ordina operativa abans del bon temps de l'any vinent. El casal de Llevaneres ha estat reconegut amb el Premi Ateneu, el millor projecte ateneïsta 2025, un dels guardons més prestigiosos del sector associatiu català.
Exacte, el premi es va lliurar en una celebració a la històrica Sala La Paloma de Barcelona en el marc de la 36a gala dels Premis Ateneus. El projecte, distingit, un batec cultural per a llavaneres, ha estat valorat com una iniciativa transformadora que ha situat la cultura, la participació i la inclusió al centre de la vida quotidiana del municipi.
Amb aquest reconeixement, el Casal de Llevaneres es consolida com un referent cultural del Maresme, gràcies a una proposta que aposta per l'impacte social, la sostenibilitat, la innovació i una nova estratègia de comunicació. El jurat dels Premis Ateneus ha destacat que un batec cultural per a Llevaneres representa un pas endavant en la trajectòria del Casal, que s'ha convertit en un espai obert, modern i clarament orientat a la innovació social i cultural. A més, ha valorat especialment la capacitat del projecte per mobilitzar veïns, associacions i col·lectius diversos
fent de la cultura una eina real de cohesió i inclusió. Entre les accions més destacades hi trobem la mostra de teatre, la recuperació i restauració dels gegants en el seu 40è aniversari, l'activitat de les colles o la pleg de la sardana, actes que han sabut connectar tradició i modernitat. També han tingut gran impacte la creació de l'Escola d'Art i Pensament, el llançament del podcast Pau de Paller i l'impuls del cicle de vermuts musicals que han contribuït a ampliar i diversificar el públic.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el sector turístic de la demarcació de Tarragona ha assolit 21.749.664 per noctacions aquest 2025, un 2,9% més respecte al 2024. La destinació ha crescut especialment en temporada baixa, un 12% entre el gener i el maig, i un 10% de setembre a desembre.
Durant l'estiu s'ha produït un estancament. La presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, Berta Cabré, ha explicat que els mercats internacionals han liderat aquest creixement amb un 51,5% de les pernoctacions. És una temporada satisfactòria de consolidació, però no és un any de recordàdit. És una temporada satisfactòria de consolidació,
Però no oblidem, no és un any rècord, perquè a vegades diem creixement, creixement, però no és un any rècord. Nosaltres a la nostra destinació hem tingut anys i posem una mostra de les pernoctacions que hem tingut, però l'any 2017 va ser el nostre any rècord aquí amb 22 milions de pernoctacions.
El 2026, la Federació s'ha marcat els reptes de continuar apostant per la desestacionalització i obrir-se al mercat coreà i recuperar el rus.
I les famílies de l'escola La Rebassada i l'Associació de Famílies d'Alumnes denuncien la situació de greu risc i afectació que suposarà l'inici imminent de les obres d'urbanització del barri del costat de la platja de l'Ermita de la Salut, previstes a un metre del pati dels més petits i a 10 metres de les aules dels alumnes de 3 a 5 anys.
El projecte, que ha esperat 40 anys, exposa a 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de soroll, vibracions i pols. Les famílies exposen que aquesta situació afectaria greument el benestar dels infants i el desenvolupament de les classes, així com el seu dia a dia. El personal docent, a més, els ha traslladat el seu neguit i preocupació envers la situació.
Manel Terres, membre de l'Associació de Famílies de l'Escola de la Rebessada, explica que l'Ajuntament de Tarragona i la promotora no volen proposar el projecte per motius tècnics. Prioritzen el projecte per davant del benestar dels infants.
Vam tenir una reunió amb direcció, l'AFA, l'escola i la promotora, on vam exposar a veure si es podia intervenir en el pla d'intervenció i execució de l'obra i posposar-la als mesos de juny. I per part de l'Ajuntament i de la promotora ens ho van dar. Per motius tècnics no podien posposar aquestes obres als mesos d'estiu.
Tot plegat, AFA i famílies del centre educatiu han iniciat una recollida d'assignatures en la qual reclamen que les obres es facin en un període no escolar i comencin al juny. Fins al moment s'han recopilat 400 assignatures.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Temps més aviat tranquil·la. Gairebé tota la costa amb vents que aniran girant cada vegada més cap a sud o sud-oest. Aquest vent fins i tot ja més de xaloc a la costa. Per tant, momentàniament bufarà menys el vent que no pas ahir, que aquest vent de garbiera força tossut en aquesta zona gironina. Doncs bé, avui aquest vent més aviat feble i de xaloc, més de sud o sud-est a la costa barcelonina i d'aurada.
En Marajol, en general, per tant, la mar molt tranquil·la. Una mica de tràngula encara, Marandins, a la Costa Brava. Pel que fa el dijous, vents molt febles i variables. Al matí, més aviat, de garagal o de llevant, fins i tot calmes directament. Per tant, una bassa d'oli. Pel que fa a mar, també la tarda portarà ben feble, però girarà una mica més cap a xaloc o llevant, un vent que no aixecarà gaire a Maramar. Tot el contrari, Marajol. I el que sí que podem destacar és que tornarem a tenir alguna boira
a ram de costa, sobretot al matí, entre el Maresme i l'Alt Emporda. Estem pendents a la xarxa. I del temps del trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, un i en Roger Serra. Molt bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. La veritat és que de moment parlem d'una tarda relativament tranquil·la en aquesta xarxa viària, ara sense grans sorpreses, sense grans incidències en el trànsit més o menys habituals. Bàsicament, l'àrea metropolitana de Barcelona...
i a les seves rondes hi ha petits trams d'aturades, per exemple, el darrer tram de la C58, entre Moncada i Roixac i el Nus de la Trinitat, d'entrada a Barcelona, la B30, lateral de la P7, carregada a la zona de Barberà del Vallès en direcció sud, o també la C17 més lenta, re, un quilòmetre entre Parets i Mollet del Vallès en direcció a Barcelona. Per tant, com et deia, de moment, si no, tarda tranquil·la en aquesta xarxa diària catalana. És tot des del servei. Català de trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo.
És dimecres i els dimecres són sinònim d'Economia Blava. Per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels sports francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo, que ens portarà avui les últimes novetats. Anna, molt bona tarda, com estàs?
Sí, hola, bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els oients. Què ens portes avui, Anna? Quines són les últimes notícies? Notícies que veiem que l'economia blava està viva perquè avui hem tingut l'oportunitat de parlar amb l'autoritat portuària de les Palmes, que és el senyor José Rafael Díaz Hernández, que ens ha atès molt bé.
amb motiu d'unes altres qüestions, però hem estat comentant el tema que és molt important i que això esdevindrà demà, dijous, que celebrarà una reunió en el Consell de Govern sota la presidència sobretot del Marroc. I sobretot el que volen fer és l'Agència Nacional de Port, l'ANP, la volen privatitzar. Vol dir que en el Marroc tot el port, menys el Tanger Met, que sempre hem parlat aquí, que és aquest port que
que és directament al rei del Marroc, d'aquest espatxor. La resta, hi ha una acció que és molt sorprenent, que la volen com mig privatitzar, si la volen fer Societat Anònima. Jo ho deixo aquí perquè seria inversemblant dintre de... I això és positiu o és negatiu? Bé, aquí està el tip de la qüestió, perquè fins i tot hi ha endegants, perquè ja ens hem pres la molèstia en aquest cas, i després ja li he passat en el...
Informació des de les mateixes fonts del Marroc, que ja estan estretes de mar, vull dir, això fins demà no ho sabrem ben bé. Perquè aquí la qüestió més interessant és si hi ha darrere, darrere d'aquesta privatització de l'ANP, quins fonts, si és Xina, si és Estats Units... Aquí aquesta és la qüestió i aquest és el fit, eh?
perquè dintre d'això també arrosseguem dintre d'aquest debat, per exemple, Nador-Web, que és aquest megaport marroquí, que desafia sempre a les fosses, sobretot a les fosses de la península, en aquest cas de l'estret, però la qüestió és que aquí és inversemblant perquè és la mateixa comunitat europea la que financia des del mateix Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvelopament
Financien 300 milions al Nador West, aquest port, que està només a 50 quilòmetres de Melilla, o sigui, de l'estret de Girsaltà. I què passa? Doncs que en aquest cas, només dins la Mediterrània, dins dels pols europeus, paguen els ETS, que és aquest import del NET, no?
En això, en el cas dels forts marroquins, aquest DET, aquest impost de la sustentabilitat, no hi és. Què passa? Sembla una mica imbast semblant que Europa està finançant una cosa que sembla que vagi en contra dels mateixos interessos d'Europa. Doncs no és broma, la inversió que ha fet fins als 20-30 serà de 730 milions d'euros. I el banc europeu...
És que no és broma, que també en Barcelona em sembla que sigui així, eh?, que deu una broma i que ets aixecant la camisa. Doncs no. Ja han finançat, ja els han donat 300 milions, en tres crèdits. O sigui que la mateixa Europa, doncs, fica com un sopall, no? I el Nador Güell té una capacitat important, perquè ja mou entre 3,5 i 5,5 milions de contenidors anuals. O sigui que no és poc, eh?
I, clar, també és competidor d'aquí, d'això, d'Algesides, de Màlaga, dels meus propers, però també, d'Algesides, recordem que és com la porta d'entrada de tota Europa, i podria afectar també a València i, en aquest cas, a Barcelona. Doncs és aquesta la qüestió. Però, com deia, també és avesari, que de la banca que hi ha aquí, que és de la IBP, de les Vides Portuàries,
Doncs el que diu ella és que els ports també es complementen, i en aquest sentit també, perquè, per exemple, podem dir que Barcelona, en aquest cas, ha fet els deures, per exemple, en Tangerville, que jo ara m'explico aquí, que va enviar una comitiva al Port de Barcelona, amb el Marina Port Vell, el Gullter Center, el Clàster...
perquè el Tangerville vol estar remodelat, en els darrers 14 anys ja s'ha posat en salta, i vol ser el mateix pla estratègic que el de Barcelona, del Port Vell. Llavors, clar, prioritzar la pesca, el turisme...
Els perris, o sigui que això, a mirall del Port Vell, que es va actualitzar, sobretot arrel de l'American Stop, ho volen copiar. Vull dir que no tot és negatiu, però ho deixem aquí perquè és significatiu.
Amb el mirall de Barcelona és buscar que sigui el desenvolupament sostenible, la cohesió urbana, la connexió per ciutat, el dinamisme turístic i, sobretot, els treuers. També es volen especialitzar en els treuers.
Aquesta acció tampoc és des del mes de... Això va setevenir aquesta comitiva que va anar al Juliol i va anar a Tangerville, del port de Barcelona, amb tota aquesta comitiva, però ja en el mes de gener de l'any 24 Barcelona ja va fer una acció
també amb connexió amb el Tanger, Tatuany i el Mosenes. El Tanger Met ja es va començar a incidir que tingués contacte amb el de Barcelona. S'han anat llaurant sempre les expectatives de col·laboració en aquest sentit, que és el que es busca.
Però el que hem de recordar és que en el Marroc, que no ho deixem de vista, no ho parlem de vista, que s'ha consolidat en la darrera última dècada com una potència automobilística. I és competidor directe d'Espanya, que també la majoria de vehicles entren al port de Barcelona i també per Vigo, per la part més atlàntica. Però, clar, aquest es vol fer com un no de logística al port d'anador. Per què?
recordem que no actuen com aquí, tampoc treballen com aquí. La mà d'obra, diem la de Dentubi, és mà d'obra barata. I perquè ens fem una idea, ens cobren aquí 550 euros al mes. Jo només ho deixo aquí. I clar, la flexibilitat que poden tenir, per exemple, amb qüestions de medi ambient, d'energies sostenibles...
que la passen una mica per alt, sobretot també tenen incentius fiscals i sobretot que venen de la mà d'Estats Units. Podríem dir que encara no ho podem adicinar, el que hem inventat al principi, d'aquesta privatització, que ho volen fer amb una societat anòmica a la PN, però en principi podem intuir que l'obligió està als Estats Units no pas la Xina.
en aquest sentit. I també... Sí, digues, digues. No, que per tant, d'alguna manera ho hem d'anar veient com evoluciona tot això. Sí, clar, directament, però també el que és curiós és que es finança més d'Europa. És una competència, però, caram, doncs, és una mica per anotar, eh? I després també és curiós que
El Marroc també llança una adreçana que també fa la competència a les Canàries, perquè també són els fills per les adreçanes. Es va licitant el mes d'abril els ordenadors web per construir vaixells.
amb el suport també d'Anavanti, que també és una bona col·laboració en aquest sentit, perquè el Marroc s'està preparant per convertir-se en un referent del sector naval a tota Àfrica. I també ja es va licitar la nova dreçana del port de Casablanca a 30 anys.
Però jo m'acosto aquí també a destacar que és que, per exemple, els ports que estan rellençant la Xina els està, diguem, subvencionant d'una manera o altra, bé, també és un altre vege de trèdit, però el que passa és que la mateixa operació que hem parlat aquí del port de Santay del Perú, que està dins de la ruta de la Seda.
doncs els hi donen finançament, fins i tot allà ja és total, els finançaments ja no cal ni crèdits ni res, ja és total, però els crèdits que han fet en els ports d'Àfrica, la Xina té un problema ara, que això la gent no ho esmenta i és molt important també, que no els hi retorna. El que estan fent ara és retirar-se dels ports d'Àfrica, això és molt iniciat, estem esmentant aquí, però llavors es basa en tot el pes en Amèrica Llatina.
O sigui que, diguem, això de que passaven per l'estrat de bona esperança, perquè el Mar Roig està com està, però ho hem comentat moltes vegades aquí. Doncs són escenaris que van canviant i tot s'hi va. Dintre d'aquesta mateixa estratègia que havíem dit també del Port Vell, hem de destacar que...
El Port de Barcelona, ho hem vist amb l'intervill, té molta influència, sobretot, i de cara a ser col·laboradors. Però el que també volem destacar és que el David Sino va anar a la reunió de l'AIBP que es va fer, de les ligues portuàries, es va fer a Nova York, que s'ha fet el dia 20 d'aquest mes de novembre,
I va explicar sobretot l'èxit de l'American Stop, ja que no es parla gaire de l'American Stop, que es feia tothom això al cap sota de l'ala. També ell va fer esment d'aquesta transformació, que també es copiarà tan jocant, per exemple, que no ha sigut una oportunitat per fer...
Aquesta nova estratègia que incorpora la socialitat, l'economia, sobretot, i que va obrir el port a tots els visitants amb l'american. Podem accedir de manera gratuïta, que això és, fins i tot, accedir a les platges i accedir de manera gratuïta. És inèrit fins ara, no? I també he destacat, també, que...
Llavors, juntament tot això, el port, està dintre englobat amb els líders també culturals, per exemple, el Liceu de Barcelona, el Palau de la Música també, i l'Auditori. Aquestes activitats també s'indulcen la cultura de l'esport, com podem dir la vela, el rems, des de sempre que ha estat per ajuntar el rems.
en el marítim. D'això ja és quan es va fundar en el seu moment. I aquesta cultura de l'esport és la que em va explicar a Nova York, ens va dir si no, és la cultura portuària. I ara la tindrem al Nadal del Port. La setmana passada van començar les activitats de les Alenques en el Port de Barcelona. Les portes són obertes les del Port de Barcelona. Les que volem explicar-los.
Què més ens portes, a més d'això, Anna? Sí, i una altra qüestió, també. Les embarcacions dels barris, això és una gran, gran, gran... N'hem parlat en diverses ocasions? Sí, però... Que el mercat s'estava regulant. No, però avui volem incidir una... Sí, això està bé, està molt bé, perquè és un pas endavant i tres enrere, com va esmentar aquí en Toni Pió, i que els forts
també tindran un paper destacat com a productors també d'energia. Això hi ha un, sobretot... Mira, ho deixem aquí. Algun concepte marint, que és de l'empresa Medlem, que també és una forma part dels partners...
de port d'Oxitaní, és un puntó, ens podem imaginar que ell mateix genera energia solar per a les embarcacions elèctroques. I això es fa molt bé perquè és un estudi que es va instal·lar just recentment en el port de Sant Troper. Doncs s'ha instal·lat recentment i es va donar el primer pas com a posar en el mes de juny d'aquest menguany.
I el que es genera és energia, són 720 kb en un mes. I el que podem dir és que, per exemple, rep a l'any un consum energètic d'una embarcació. O sigui, aquest puntú donaria energia a una embarcació elèctrica o a 5.000 quilòmetres, com si fos un cotxe elèctric, perquè ens imaginem, així.
O 40 recàrregues d'un vell que l'elèctric llegui. Perquè ens fem una idea a la comparació. Sí, que els mateixos ports ja es poden esdevenir, poc a poc, perquè això no fa estiu, però ja és incipient, i es poden produir energies renovables.
Sí, però això ja hi ha molts ports que també han instal·lat plaques solars i coses similars. Clar, però les plaques solars que s'instal·len en els ports és per l'autonomia dels mateixos edificis, no és de cara a les embarcacions, perquè a les embarcacions sempre hi ha molt pocs existents com si diguéssim amb dispositius adequats i específics amb endolls que són específics per a aquestes embarcacions.
I el que podem dir per aquí també com a primícia és que aquí també em van entendre, parlant aquesta setmana també, aquesta empresa que feia torretes recuperades amb les ampolles que es recuperen de plàstic del mar, mentre fan aquestes torretes que són ecològiques, que estan també a Port Ginesta, doncs el que podem dir és que aquestes torretes donen energia elèctrica a les embarcacions
Però el que es conegui aquí és que no seran autònomes, també, com en aquest cas que estem dient de Medlem, de One Concept Marine. Doncs aquí a Catalunya també, en aquest sentit, això es farà el mes d'agost, bé, l'estiu del 26, es farà l'estiu, sí, clar.
no primitent aquí també, i ens ho venen a explicar en el mes de gener i ens ho explicaran ben bé com va. Però la notícia és que per primera vegada el Pla Europeu d'Inversió de Transport Sostenible, la STIC, reconeix, és un reconeixement històric pel sector nàutic d'Esbarjo, perquè el reconeix
En si mateix, i com a transició verda, que fins i tot no es comptava en general, no estava inclòs per primera vegada que aquestes embarcacions esbatxos compten, perquè fins ara no. Espanya també comptarà per primera vegada quan es faci el nou pla.
I comptaran i reconeixeran les embarcacions també elèctriques, o sigui que les embarcacions en general, perquè fins ara la Marina Marcant tenia el concepte de vaixell recreatiu, com si fossin dintre de la Marina Marcant, i tinguéssim encara, són anomenats així, bucs. O sigui que transporten com transporten animals, però nosaltres no som animals, som persones. Màxim podem tenir, no sé, un gos o algú que viatja també, una gallina que ha donat la volta al món, però no és el cas.
Fica, aquest reconeixement a Europa és interessant perquè se reconeixi per primera vegada dintre de l'estratègia de transport sostenible, dintre de la transició verda, és perquè hi haurà una inversió, perquè això és important, fins a l'any 27 de 2.900 milions d'euros.
i de cara al 35 total seran més de 100 milions d'euros previstos. Això farà que les infraestructures dels ports esportius es puguin actualitzar i, sobretot, anar de cara a l'elèctric o híbrid. Sí, el futur de tots els ports.
Clar, encara que és molt poc, perquè si pensem, tenim al cap només 34 ports, Marina i Ullens, 34 ports de tot el món, això ho va dir el Mas Container el dia 13 del 9, o sigui que ja està, entre cometes i així, només els 34 ports de tot el món que compten amb mandoll per connectar-se als creuers, o sigui, només un 2%.
I a nivell comercial només arribem a un 2. Aquestes iniciatives, que són petites i són pioneres, ja fan bastants, en aquest sentit. O, per exemple, la Sole, que també està...
Sí, està ara treballant també amb una pila de combustible d'hidrogen per proporció elèctrica i híbrida a les embarcacions de Sòle, que és un referent català, sobretot en els motors, i encara esdevé a Espanya important, que treballi l'hidrogen és molt important, sobretot per l'economia catalana. Perquè recordem que l'any que ve, això també és despacable,
i pot influenciar, per això he d'estatat. Els pla, els next generation s'acaben. Llavors, com us... Doncs ens recolzarem, suposo, amb el pla europeu d'inversió de transport sostenible, Marina. Perfecte, Anna, doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, una setmana més. Ens retrobem la setmana que ve abans de vacances. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Marina, i moltes gràcies a tots els oients, i molt bona setmana blava. Molt bona setmana blava, que vagi molt bé. Gràcies, Marina, a rebeure, una gran abraçada.
Tots els secrets meteorològics al Descobert amb Sergi Corral.
És per la de meteorologia, s'acosten les vacances de Nadal, sovint tenim en ment el temps fred, la neu, però això tot és fruit de Hollywood, de Hollywood, ho direm bé, perquè estem en una de les setmanes més plàcides de l'hivern, Sergi.
Sí, Marina, mira, avui hem fet números, farem números estadístiques, és a dir, parlarem del clima per dir precisament això, no?, i per desmentir més que res allò del Nadal blanc, allò que veiem a les pel·lícules. Per tant, poc d'anar a esquiar, no?, aquest Nadal.
Ja veurem si de moment sembla que els primers compassos fa mala pinta. Ja veurem si després cap d'any i més endavant ja s'arregla o ja canviem les tornes, que molt sovint és així. La setmana de Nadal és més o menys tranquil·leta i després a partir de cap d'any o a partir de Reis... De Reis sempre fa fred.
Sí, a partir de Reis es torna a complicar una miqueta. Això també ho podries fer el seguiment, aquest recuidar dades de mar, per saber si tindrem onades o alguna cosa d'aquestes. També, també. Ja veuràs que amb les situacions que parlarem avui, o amb les estadístiques que farem, també ens diu molta informació del que ha fet a mar. Parlem, com he dit abans, de climatologia, d'extreure dades d'un període climàtic. Ja sabem que el període climàtic mínim de referència són
30 anys. 30 anys és la base per treure alguna conclusió. Què hem fet nosaltres? Ens hem anat els últims 30 anys, de l'any 1995 a l'any 2024, l'any passat. I hem vist, justament, el dia de Nadal, quina situació meteorològica era la que hi havia el dia 25 de desembre. 24, 25, 26, agafant aquests 3 dies de marge, aquests 3 dies de situació.
I ho hem classificat per situacions o perquè s'anomena tipus sinòptics, és a dir, situació de baixes pressions a l'oest de la península ibèrica, situació d'anticicló, situació de front, situació d'entrada de nord o entrada de tramuntana.
I hem mirat quins mapes hi havia. Com tenim un arxiu de mapes molt guapo, que si vas, per exemple, a la web del Weather Central, que és un servidor de mapes meteorològics, pots consultar els arxius de mapes diaris isobàrics des de l'any aproximadament final del segle XIX, principi del segle XX. Per tant, tens una sèrie molt antiga. En aquest cas, hem consultat anys més recents. I aquesta estadística ens diu que
Dels últims 30 Nadals, 19, o sigui, un 64% dels últims Nadals, el que ha dominat és un anticicló. Per tant, temps plàcid, sense vents importants, amb un panorama d'inversions tèrmiques... De fet, és que jo ara ho estava pensant i no em ve cap Nadal així al cap que hagi plogut o que hi hagi hagut alguna tormenta o alguna cosa així.
és molt raro o molt estrany. O sigui, una gran majoria destaca aquest temps. Per tant, el que dèiem, boires a l'interior, inversió tèrmica, caloreta entre cometes o amb temperatura més elevada en alçada, aquest temps habitual, calmes a mar, perquè amb anticiclós són uns períodes al mar no es mou ni una onada, o sigui, hi ha calma a xitxa absolutament. No cal que ho juris. Fins i tot
Clar, fins i tot minves, aquests períodes d'aigües més baixes de l'habitual per culpa de l'anticicló, que fa pressió sobre el mar i fa baixar el nivell de les aigües. Per exemple, altres situacions que trobem. Només 5 casos trobem situacions, per exemple, de baixes pressions de l'oest. Aquesta circulació zonal de borrasques de l'Atlàntic que s'acosten a Galícia i acaben sortint pel Cantàbric.
Dels últims 30 anys, només en 3 ocasions hem tingut una situació de tramuntana o mestralada, és a dir, entrada freda important.
o sigui, entrada de nord, d'allò Mastelada o tramuntanada violenta, només 3 anys en aquest allò. I uns altres 3 anys hem tingut, que corresponen al 10%, un pas d'un petit front, potser algun plogí, amb alguna plogeta feble, és a dir, un canvi de temps, però sense més. Sí que és veritat que els Nadals, per exemple, i ara et posaré dos exemples, que són...
contraris, no?, de canvis que van passar just abans del dia de Nadal, per exemple, no sé si te'n recordes, de les nevades de l'any 2001, del desembre del 2001, justament del 13-14 de desembre de l'any 2001. Què va passar? Doncs va passar que després d'aquestes nevades es va posar l'anticicló, dies també una miqueta d'entrada de nord,
I va fer que el dia de Nadal, dia de nit bona i dia de Nadal i dia de Sant Esteve de l'any 2001, hagi estat el dia de Nadal més fred de tot el segle XXI que portem. 2001, imagina't, fa 24 anys, això.
Fa 24 anys vam tenir mínimes, per exemple, a Osona, a la plena d'Osona, que van fregar els 18, 19, 20 graus sota zero. O sigui que, ojo al dato, perquè vam tenir mínimes molt baixes als llocs on es va mantenir la neu a terra i on es va acumular tot aquest aire fred per inversió. I un altre any molt curiós, Marina, no sé si te'n recordes, el dia de Sant Esteve de l'any 2008...
que va ser el dia d'aquell temporal de Llevant tan bèstia, tan important, comparable al Gloria en molts indrets, i fins i tot superior al Gloria, sobretot al centre i nord de la Costa Brava. Aquell 25 de desembre va ser un dia anticiclònic, va ser un dia sense més. Ara, es començaven a preparar aquests canvis al centre d'Europa i al nord, amb una circulació contrària a l'habitual, és a dir, de les que anomenem retrògrades, que han vist de venir de l'Atlàntic...
va venir de la Mediterrània. Clar, perquè el canvi d'aquest llevant va ser el dia 26, el dia del Sant Esteve, però va ser un canvi molt ràpid. Va ser un canvi en 4 o 5 hores. Vam passar d'onades de mig metre d'alçada a onades a 10 o 12 metres d'alçada aquí a la Costa Brava. Per tant, no va ser el mateix dia 25, però aquí sí que s'anaven coent una miqueta aquests canvis tan importants que va haver-hi el dia de Sant Esteve.
I per posar-te en la memòria meteorològica més recent, per això sí que segur en recordarem, per exemple, 2024, 2023 i 2022 han estat uns Nadals d'entrada càlida amb anticicló, però amb situació, per exemple, de sotuesa amalçada. És a dir, hem viscut uns Nadals gairebé en maniga curta els 3, 4 últims Nadals. Això segurament sí que et ve una miqueta més a la memòria.
Sí, sí, la veritat és que aquests últims anys, de fet, semblava més primavera que Nadal, pràcticament.
Sí, sí, van ser uns Nadals completament assolellat, amb poca neu al Pirineu, amb molt poca neu. Els últims festes de Nadal no han estat unes festes gaire, gaire, gaire bones per esquiar. Aquest any, no sé que la setmana que ve entri una mica de llevant i cap a la zona del Pirineu Oriental es pugui acumular una miqueta més de neu, no sembla el que deies tu abans, que haurem de tindre uns Nadals gaire blancs. Però bé, és una situació...
prou habitual. El que sí que és una mica més estrany, o més recent, si comparem sèries, per exemple, de pluges, sèries pluviomètriques, el mes de desembre, sobretot al litoral, sí, litoral i prelitoral, podríem dir, és un dels mesos en què més ha baixat la pluviometria els últims anys. Això què vol dir? Que si, per exemple, agafem dades dels últims 20-25 anys, des del 2004-2005 fins al 2025,
són uns mesos de desembre molt més cecs que no pas, per exemple, la dècada dels 80, 90 o fins i tot els primeríssims anys 2000. A desembre es partíem d'unes mitjanes de pluja al voltant d'uns 40-45 litres per metre quadrat,
i ara estem en mitjanes de 20-25. Per tant, ha disminuït molt la pluviometria, i un testimoni, evidentment, és que tots els últims desembres, o molta part dels desembres, ha dominat això que parlàvem ara, a l'anticiclo. De fet, ara fa molts dies que no plou, diria que fa aproximadament dues setmanes llargues ja.
Sí, fa molts dies que entre les entrades de nord que hem tingut i mestral a finals de novembre, a la segona quinzena de novembre, que han estat seques, que han estat aixutes a casa nostra, vam bé des de la primera setmana de novembre, que sí que vam tenir situacions de tempestes més generals, des d'aquells dies que no tenim una situació de tempestes, eps, i tampoc cap situació de llevant. Estem a 10 de desembre i aquesta tardor encara no hem tingut cap temporal de llevant.
És veritat, no hem tingut cap llevantada de moment. Potser ara els nens en vindrà una d'aquestes que quedarem arrasats.
No ho sé, això no ho sé. Algú mapa indica que per aquí dalt, per aquí de la Costa Brava, potser a mitjans de la setmana que ve sí que pinta una miqueta de llevantet, però jo ja no m'ho crec, perquè tant marcar, al final, no acaba passant res. I a més, ho marquen amb molt de temps d'antelació, perquè jo també miro, i a dues setmanes vistes sembla que hagi de venir el gran diluvi universal i que hi hagi d'haver molts canvis i després acaba amb un anticicló. Això mateix. Això mateix, Marina.
Per tant, Sergi, aquest Nadal tornarà a ser càlid? No ho sabem. Aquest Nadal ves que la primera meitat de desembre o la primera quinzena de desembre hagi estat tranquil·leta i els canvis vinguin per la segona quinzena. Normalment, a vegades, això en els mesos també ho fa, eh? I aquest any ho ha fet molt, això. Doncs estarem pendents de tot això, també estarem pendents del mar, no, Sergi?
Evidentment. Fa falta algun dia de trebolet o alguna cosa. Sí, està molt avorrit. És tot pla, pla, pla, pla. No hi ha cap dia. I les aigües molt netes, molt transparents. Sí, això és veritat. Una aigua absolutament clara. Això és veritat. I la temperatura ja ha baixat bastant. Ja està a 15 o 16 graus. O sigui que si ara algú vol tirar-se l'aigua, en compte. Perquè està fresqueta ja. Moltes gràcies, Sergi. A tu que vagi molt bé. Ens hi trobem.
Me da vértigo el punto muerto y la marcha atrás, vivir en los atascos, los frenos automáticos y el olor a gasoil. Me angustia el cruce de miradas, la doble dirección de las palabras y el horceno guiñar de los semáforos. Me arruina las prisas y las faltas de estilo, el paso obligatorio, las tardes de domingo y hasta las líneas rectas.
Me enervan los que no tienen dudas y aquellos que se aferran a sus ideales sobre los de cualquiera me cansa tanto tráfico y tanto sentido parado frente al mar mientras el mundo gira Vive mirando una estrella siempre en estado de espera
Bebe a la noche, ginebra.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Vital Esport, Cafeteria Gisbert, Centre de Serveis La Capça. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tero Ortega. Els usuaris dels centres sanitaris de Tarragona s'han topat avui amb l'obligatorietat de l'ús de mascaretes en el primer dia d'aplicació de la mesura. Molts d'ells ja venien preparats a casa i altres les han hagut d'agafar del taulell del centre sanitari. Són conscients que la mesura és clau per frenar els contagis de grip.
En aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-se al màxim i davant d'aquestes circumstàncies, d'aquesta situació, jo crec que totes les precaucions són benvingudes i hem de creure. Ho sabíem i per això ja n'hem agafat una de casa perquè, per sort o per desgràcia, encara en teníem un munt de reserva de la pandèmia que no els havíem llançat i hem dit, doncs vinga, a recuperar-les.
Salut augura que el pic de la grip es pot allargar una mica més per les interaccions de Nadal.
Les famílies de l'escola Rebassada i l'Associació de Famílies d'Alumnes denuncien la situació de greu risc i afectació que suposarà l'inici imminent de les obres d'urbanització del barri de l'Ermita de la Salut. La toneladora i els camions i tota la maquinària que hi haurà aquí cada dia estaran acompanyades de pols, de soroll, de vibracions i possibles projecions.
Diuen que es farà un metre del pati dels més petits i a 10 metres a les aules dels alumnes de 3 a 5 anys.
El professor en manté el pols amb educació a les portes d'iniciar les negociacions per aconseguir millores laborals i retributives. Avui els sindicats han convocat una jornada de lluita i concentracions simultànies a diferents punts del país. Ho han fet a les portes dels centres com l'Institut Martí i Franquesi, també davant dels serveis territorials d'educació al carrer de Sant Francesc. Francesc Gassot, delegat sindical des PPC-SPS.
perquè vegi que realment hi ha suport arreu de Catalunya a les reivindicacions sindicals. Esperem que ni que sigui per vergonya de veure que estem a una de les comunitats on el cost de la vida és més car i en canvi tenim un dels salaris més baixos, o sigui que ni que sigui per vergonya tendeixin a posar-nos el salari que toqui.
I les entrades del magatzem Reial es posaran a disposició del públic aquest dijous a partir de les 11 del matí. S'hauran de pagar dos euros que reembursaran els usuaris una vegada hagin validat la seva entrada a l'accés al recinte.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Ara sí, passen 3 minuts a les 5 de la tarda, engeguem segona hora de Randemar, una segona hora on dedicarem bona part al medi ambient, a parlar d'una espècie invasora que tenim aquí per les nostres costes, i després acabarem el programa d'avui passejant pel Far de Calella. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randemar. Parlem de medi ambient, parlem de medi nostrum.
És dimecres i els dimecres ens toca parlar de medi ambient i tenim aquí ja el nostre fidel col·laborador, en Joan Ramon Mendo. Molt bona tarda, Joan Ramon. Bona tarda, Marina. Avui vens a parlar d'una planta que ens ha envait la costa catalana, per dir-ho d'alguna manera.
Avui tenim un programa especial amb dos convidats de luxe que entraran per telèfon, d'aquí un moment els presentaré. I, efectivament, avui parlarem d'una planta, la típica planta que fa temps es va introduir dins de la jardineria com a planta ornamental, com a planta decorativa, i que ve de Madagascar, ni més ni menys, és una d'aquelles plantes
exòtiques, completament exòtiques, però que a més a més de ser exòtica té aquesta característica de ser invasora. No totes les exòtiques són invasores, però les que ho són sovint poden causar greus entrebancs, greus problemes per als ecosistemes, i en aquest cas aquesta pot afectar específicament els ecosistemes costaners. De fet, vaig fer ahir una piulada a Twitter amb un mapa
En aquest mapa es veu la distribució d'aquesta planta, que de fet és un híbrid entre dues plantes del mateix gènere, dues plantes cosines, per dir-ho així, i aquest híbrid té una capacitat d'expansió i d'invasió molt alta. Llavors es veu en aquest mapa que vaig menjar pràcticament tota la costa catalana,
i si tirem avall també la costa de València, la costa llevantina, completament farcida d'aquesta planta que es diu calanchoe,
popularment també se l'anomena milfills, milfulles, perquè fa com uns petits propàgols, unes petites miniplantes a tota la vora de la fulla, i cadascuna d'aquestes miniplantes pot generar una nova planta. Per tant, allà on cau una fulla, allà on cau una planta, doncs la propagació és exponencial.
Bé, com us deia, tenim avui dos convidats molt interessants i, de fet, estic molt content que hagin acceptat l'invitació. Tenim dos convidats, no parlaràs tu sol d'aquesta planta. Correcte. Per un costat, i si ja els tenim connectats... Sí, ja els tenim, els pots presentar tu mateix.
Molt bé. A deixo fer el meu rol. Bé, canviaré a castellano perquè tenim amb nosaltres al director de la revista Quercus, a Rafael Serra. Buenas tardes, Rafael. Hola, buenas tardes. Entiendes un poquito el català? Lo digo perquè la presentació la fem sempre... No, fins ara ho he seguït molt bé.
Vale, perfecto. Bueno, ahora te daré paso, Rafael. Quiero también aprovechar para presentar a l'altra invitada, que es Sònia García, de l'Institut Botànic de Barcelona. Sònia, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, gràcies també per acceptar la invitació, Sònia. A vosaltres, a convidar-me. Molt bé. Mira, farem primer una...
Una presentació formal, diguem-ho així. Rafael, vam fer una presentació formal per a que ens puguis explicar, en primera persona, com a director de Quercus...
Un poco para quien no conozca la revista, yo creo que muchos de los oyentes la conocen, pero para quien no la conozca, quien tenga interés en temas de ecología, en temas de medioambiente, yo ya avanzo que para mí, Kirkus siempre durante muchos años, incluso décadas, ha sido un referente y para muchas otras personas que llevamos batallando tiempo en temas medioambientales. Entonces, yo quisiera, Rafael, si eres tan amable, que nos expliques...
Pues así, a tu manera, ¿no? ¿Cómo nació Quercus? ¿Cuál ha sido su trayectoria? ¿Qué etapas ha tenido? ¿Cuáles son los objetivos? En fin, ¿qué es Quercus, en definitiva? Bueno, pues está mal que yo lo diga, pero Quercus es la revista de referencia en estos temas que se está comentando, ¿no? En conservación de la biodiversidad, sobre todo. Es una revista muy veterana y con mucho reconocimiento dentro del mundillo.
Basta decir que este mes de diciembre cumplimos 44 años de existencia. Con eso ya se aporta un dato sobre la relevancia de esta publicación, que ha sido desde siempre una revista como los calanchoes al borde del abismo. Sí, siempre la hemos considerado una revista que cualquier vendaval se la iba a llevar por delante, pero no. Ha resistido.
y se ha mantenido gracias al apoyo de lectores muy fieles, como tú mismo, como muchos otros, que gracias a que han mantenido la suscripción durante tantos años como tiene la revista, pues la han financiado y han permitido que siga existiendo. Eso es un caso muy curioso. Yo dije que Kirkus... Sí, perdona, termino un instante. Kirkus es como un...
Una consecuencia de la transición política, yo creo. Nació en el año 81, en diciembre del 81, por eso cumple ahora 44 años, y se alimentó de ese impulso renovador y ese aire fresco que soplaba por aquellos tiempos, ¿no?
De hecho, te voy a preguntar una cosa, una peculiaridad, si quieres llamémoslo así, pero esto que acabas de comentar me parece muy interesante, porque ya sea por la transición o por la misma época...
en la que se vivió la explosión, el auge del movimiento ecologista años 60, 70, 80. Y a partir de los 80 la dinámica cambia un poco. Pero sí que es cierto que los años 80 aquí, por ejemplo, en Tarragona, es cuando se crearon las primeras asociaciones, las primeras ONGs para temas ambientales, para defensa del medioambiente, para temas de conservación...
Y es, pues eso, no es una fecha como muy coincidente, es decir, ahora mismo estoy pensando en una de las asociaciones que tenemos también de referencia aquí en la zona de Tarragona, que se llama JPEC, pues tiene más o menos esa edad, esos 44-45 años, y es cuando...
hubo ese empuje. ¿Por qué? Porque no había normativa suficiente o digamos normativa que pudiera ayudar a conservar el medioambiente. Todo lo que había eran leyes básicas que venían efectivamente de la época franquista. Y con esas leyes básicas, ley de montes, este tipo de leyes, pues no se llegaba a ningún objetivo de conservación. Entonces yo creo que
La suma de la parte divulgativa que ha hecho Quercus, entre otros medios, pero principalmente, efectivamente yo coincido en que Quercus ha sido un referente y lo sigue siendo para muchos. Pues bueno, se creó como toda esta ola...
que ha desembocado en una conciencia global. Yo quería preguntarte como curiosidad, Rafael, si la parte de suscriptores es realmente lo que apoya el mantenimiento de Quercus como revista, como...
Como referente, porque a mí me consta que también tenéis una serie de puntos de venta en los kioscos, en este tipo de establecimientos, donde cualquier persona que no sea suscriptor también puede adquirir la revista. ¿Qué crees tú? ¿Cómo valoras este balance entre el suscriptor y el comprador ocasional? Bueno, efectivamente son las dos formas que tenemos de difusión.
Pero yo le doy mucha importancia a la suscripción. Supongo que los oyentes ya están acostumbrados a oírte a ti y saben que Quercus es el nombre genérico de los robles, de las encinas, de los alcornoques, de árboles, genuinamente de nuestra flora. Entonces, todos los Quercus tienen lo que se llama una raíz pivotante, una raíz principal que profundiza...
y que luego tiene raíces secundarias, pero la pivotante es la principal. Bueno, pues los suscriptores para el carcus de papel son el equivalente a esa raíz pivotante, ¿no? Son el cimiento básico que la mantiene viva. Luego, efectivamente, aunque nunca hemos pretendido ni hemos podido llegar a todos los puntos de venta que podrían alcanzar las distribuidoras,
sí que tenemos una presencia en... iba a decir kioscos, pero ya apenas quedan. Sí, la verdad que sí. Entonces, en cualquier... hay muchos, yo que sé, aeropuertos...
Estaciones de autobuses, estaciones de tren, papelerías, locales más pequeñitos. Sí, estancos, incluso en estancos también. Y estancos. Eso ha venido a suplir a los kioscos, aunque algunos siguen existiendo. El caso es que esa labor de distribución también es fundamental para Quercus. Pero ya te adelanto que es muy difícil la distribución. No con nosotros en particular, sino en general, en cualquier cosa.
Cualquier producto que uno quiera meter en el mercado, el que sea, aunque sea modestamente como nosotros, se encuentra con los canales de distribución que son complicados de gestionar.
Me ha gustado mucho el paralelismo que se echó con la raíz pivotante de encinas, alcornoques, quejigos, etc. Efectivamente es así, no todo debería ser así, tener una raíz pivotante que sostenga la estructura, ya sea la familiar, la económica, la social, etc.
Yo quería también que nos explicaras, así por encima, porque a mí me consta que han habido otras revistas más enfocadas quizás en fotografía de naturaleza, en algo como más visual, más impactante y más vendible...
pero que no han tenido el recorrido, la trayectoria que ha tenido Quercus. Y quizás para mí, para mí, esto es opinión personal, la parte interesante de Quercus es que conjuga muy bien la parte divulgativa con la parte científica. Es decir, hay una simbiosis, utilizando también términos de ecología, hay una simbiosis muy bien conseguida entre lo que es divulgar, lo que es dar a conocer...
a un públic adulto que esta es una parte que yo aquí desde este programa muchas veces hago hincapié en que nos dirigimos a un público adulto entonces no podemos hacer infografías para niños de parvulario ni hacer esquemas con dibujitos y colorines tenemos que explicar como divulgadores qué es lo que pasa y tal como pasa obviamente no en clave científica pero ahí está la otra parte ahí está la otra pata
de la silla, que es lo que comentaremos con Sonia, que la parte científica pueda llegar al gran público, que no sea algo que se quede solo en la universidad, en los círculos académicos, sino que cualquier ciudadano pueda entender con una cierta facilidad qué es una especie invasora, qué es un equilibrio ecológico, en fin, conceptos que para la mayoría son básicos. Sí, tal cual lo has dicho.
Percus trata de cumplir esa función. Nos esforzamos mucho en, iba a decir vulgarizar, pero suena un poco mal, en divulgar, en hacer accesible todo este volumen de información que se genera en las organizaciones ecologistas, pero también en los centros académicos, en las universidades, en centros de investigación. Hay un montón de fuentes, las administraciones públicas también.
en general hay un volumen de información ingente que nosotros tratamos de seleccionar, clarificar y ofrecer a los lectores. Al ser un soporte físico, aunque tenemos también todos los digitales, tenemos un problema de espacio, claro, tenemos que limitar a las 68 páginas que salen todos los meses, o a veces más, a veces menos, pero bueno, eso nos marca unas...
los límites claros y eso obliga a seleccionar. Pasa también como en un programa de radio, aunque el tiempo disponible no es eterno. Hay que acotar y hay que seleccionar. Eso nos pasa a nosotros, pero lo hacemos de mil amores y además también es verdad que nos sobran temas. No falta información. Esto está en constante movimiento. A mí me sorprende mucho
pensábamos cuando hacíamos reseñar de libros y seguimos haciéndolas, que eso iba a durar unos meses hasta que reseñásemos todos los libros que había, pero es que no han parado de editarse libros sobre estos temas. Entonces, bueno, pues es una buena noticia, en definitiva, que dentro de un sector muy concreto exista ese impulso, ese interés por la ciencia...
divulgada, la ciencia vulgarizada, la ciencia aplicable también, y que sea un motivo de inspiración, como ha pasado ahora con el tema este de Calanchoe, que comentabas al principio, y que hemos sacado en la revista de diciembre. Pues que todo eso se pueda consumir, en el mejor sentido de la palabra, y también que sirva de formación al mismo tiempo.
Sí, sí, coincido plenamente. De hecho, quizás también como introducción para los oyentes, explicar que a tenor de un artículo que se publica este mes en la revista Quercus, un artículo que habla sobre esta planta invasora, sobre el calanchoe y...
en el cual yo he tenido el honor de colaborar juntamente con investigadores del Institut Botanic de Barcelona. Ahora daremos paso a Sonia también para que nos pueda explicar cómo ha ido todo. Yo simplemente quería también explicarte a ti y a los oyentes, Rafael,
que esto parte de un proyecto que nace entre ecologistas en acción de Tarragona y Terras del Ebra, que es una filial, digamos, es una delegación de ecologistas en acción aquí a nivel local en Tarragona y también en la zona del Ebro. Y esta colaboración se hizo con el ayuntamiento de Monroch del Camp, es un ayuntamiento pequeñito,
pero que es un ayuntamiento turístico que tiene una zona de playas espectacular y precisamente el objetivo de este proyecto inicial era renaturalizar algunas calas y algunas playas
de este municipio. Concretamente la zona se llama Miami Playa, esto viene de lejos, el nombre se puso hace muchos años, por las similitudes con Miami, con este ambiente de palmeras casi tropical. Bueno, en efecto, es una zona costera que tiene ciertas similitudes con...
con California, con algunas zonas que tienen también este clima mediterráneo, este clima cálido. Y es precisamente a consecuencia de esta suavidad de temperatura, sobre todo en invierno, que existe una franja de costa, una franja que a nivel europeo tiene una protección específica.
que es la zona de acantilados costeros, donde viven unas plantas muy bien adaptadas al exceso de sal, a la escasa pluviometría, porque no son zonas donde llueva abundantemente, y todo ello configura un ecosistema costero muy particular, muy interesante, que además está protegido, como decía, por Europa.
Entonces, a raíz de ese proyecto de renaturalización, hicimos una prospección, hicimos un trabajo de campo. Yo participé como técnico desde Ecologistas en Acción de Tarragona y descubrimos que había una competencia directa entre una de estas especies endémicas, emblemáticas, que pertenecen al género Limonium,
En catalán las llamamos ansupagueras, la traducción sería tropiezapiernas o algo así, es decir, plantas que crecen durante muchos años, son muy longevas y que pueden desarrollar unas matas que dificultan el paso.
Ese vendría a ser el significado etimológico de estas plantas del género limonium. Y una de ellas, el limonium giberti, tiene además una protección adicional. No solo el hábitat, sino la especie en concreto tiene esa protección. Bueno, ¿qué pasó? Que vimos que había caranchoe. Entonces, en ese momento entendimos, bueno, pues aquí hay una competencia, la planta endémica puede resultar afectada, puede incluso ser desplazada completamente, desaparecer...
y tenemos que al menos consultar. ¿Y a quién consultamos? Pues consultamos al Institut Botanic de Barcelona, nos pusimos en contacto con ellos, hicimos conjuntamente algunas visitas también de campo para que ellos pudieran tener el material, tanto fotográfico como material palpable, como concretar cuál era la especie, o en este caso el híbrido de calanchoe, que es el que...
Nos trae de cabeza, digámoslo así, a nivel de conservación de este ecosistema litoral. Entonces, si me permite, Rafael, yo ahora daría paso a Sonia para que ella nos pueda también dar su visión. Sonia, si vols parlar en català o en castellà, tu mateixa, com et sentis més cómoda?
D'acord. Explica'ns una mica... Sí, explica'ns, doncs, primer que tot, què és l'Institut Botànic de Barcelona? Com sorgeix? És un institut que depèn del CSIC, del Centre Superior d'Investigacions Científiques.
i que desenvolupa específicament una línia de recerca sobre plantes invasores. Llavors, aquí millor que tu, Sònia, perquè ens puguis donar una mica més de detall i a partir d'aquí ja entraríem en el contingut de l'article sobre el calanchoe.
Doncs a veure, l'Institut Botànic de Barcelona, per qui coneix Barcelona, està situat a la muntanya de Montjuïc, ràdio amb una prop del castell de Montjuïc, i és un centre mixt entre el Consell Superior d'Investigació Científica,
i el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El que vol dir que hi ha part de la plantilla, som investigadors del CSIC, i l'altra part som treballadors o també investigadors del museu. Aleshores, justament en el nostre grup de recerca que fem coses amb espècies invasores, doncs justament tenim treballadors de les dues institucions. Des de fa uns cinc anys, ja fa un temps que s'està desenvolupant la recerca en plantes halòctones,
a l'institut, però des de fa uns anys ja hem aconseguit també una mica de projectes i financiació. Tenim projectes del programa LIFE de la Unió Europea, el que ara està més actiu, el que va més sobre plantes invasores, es diu LIFE Med Cliffs, que és un Med Cliffs perquè Cliffs és penya-segat, en anglès, i Med de Mediterrani, i justament aborda la programació de plantes invasores
que es troba als penyassars, on es troben aquests limònims que parlaves, i altres espècies, com per exemple la ceseli ferreny, que és l'única endèmica de Catalunya, que es troba al cap de creus. I bé, nosaltres vam començar a treballar amb el Calancoe Joutoni, a base de les observacions a partir d'alguns investidors de l'institut, com el Jordi López Pujol, que també ha participat en aquest treball de Quercus. Correcte.
que va anar veient que creixia pertot arreu i que té una gran capacitat reproductora i que forma una espècie de catifes i allà on creix aquesta planta no creix res més. Vam decidir estudiar aquesta planta des de dos punts de vista. Des del punt de vista de la biologia evolutiva i de l'evolució del genoma, què hi ha al genoma d'aquestes plantes que fa que siguin així,
I també des del punt de vista de la conservació i de la gestió com a part d'aquest projecte Life Met Cliffs que t'he comentat.
Sí, una pregunta, Sònia, perquè crec que és una part interessant, que suposo que amb l'article de Quercus queda bastant ben explicat, però qui no l'ha pogut llegir encara, doncs que pugui entendre per què aquesta espècie híbrida, que va ser un producte, diguem, artificial, fet a través d'una empresa de jardineria, doncs per què aquest híbrid és més invasiu, és...
Té aquesta capacitat de propagació, diguem, molt més avançada que no pas les espècies parentals de... Bé, jo li dic calanchoe, t'ho has dit calanchoe, suposo que en llatí, calanchoe és més correcte. Sí, en llatí no es pronuncia l'H, tot i que no es pronuncia bé en llatí, però aquesta me l'he après. Molt bé, doncs aquest híbrid és realment el problemàtic, no? Explica'ns, sisplau, Sònia, per què és tan problemàtic l'híbrid en comparació amb els parentals.
D'acord. A veure, els parentals de Calancoe Joutoni són Calancoe d'Aigremontiana i Calancoe de lagoensis, que abans es deia Calancoe de tubiflora, d'acord? Bé, no entraré molt en detalls, però intentaré ser breu. El Calancoe d'Aigremontiana en si també és bastant invasor, eh? Bé, és una especie... O sigui, no és que sigui una especie, diguéssim...
No ho sé, també és una espècie que també es reprodueix molt. Però, atrauar-se amb l'altra espècie, amb el Cabancoe de la Goensis, passa una cosa que se li diu vigor híbrid, que és un concepte que s'ha utilitzat molt en plantes de cultiu. De fet, la millora de la domesticació de plantes és a base d'hibridació d'espècies properes per agafar millors propietats d'una o de l'altra, no?
o, bueno, intentar fer-ho després d'una planta amb una altra que interessa pel que sigui. En el calancoe joutoni s'ha donat la circumstància que ha agafat, per exemple, calancoe d'aigremontiana, que és una de les parentals, té unes fulles molt grans. I les dues espècies, calancoe d'aigremontiana, que és un dels parentals, i calancoe de l'agoensis, que és l'altra, tenen, això que s'ha explicat abans, aquesta facilitat per produir propàgols, d'acord?
Els propàgols són com una espècie de miniplantes que apareixen al voltant de tota la fulla. Són uns clons de la planta. Miniatures de la planta. Exacte, són miniatures de la planta, doncs cada fulla en pot tenir, doncs, bueno, deparent de la mida de la fulla. Aleshores què ha passat? Que a la barreja hem aconseguit una fulla més grossa i tenir encara més propàgols al voltant de la fulla.
I a més la planta és com més vigorosa, per això el bigot i vit. Hi ha moltes altres característiques que tampoc no cal entrar. I en aquest cas, en aquest creuament, que no és simple, no ha donat un sol producte aquest creuament, ha donat diversos productes, però un dels productes és especialment competitiu, parlant en termes d'invasió i d'evolució, no?
I aquest producte és com un clon, o sigui, de fet, és la mateixa planta que es va repetint a tot arreu. I sembla que aquest producte de la hibridació funciona molt bé, s'hi troba molt bé en el nostre entorn, està molt ben adaptat. I aleshores és això, el vigor híbrid i la clonació es reprodueixi molt fàcilment,
doncs porta aquesta situació, que aquesta planta s'està estalent molt bé. Molt bé, perfecte. Jo crec que ha quedat molt ben explicat. Voldria tornar un moment amb el Rafael. Rafael, jo quisiera també agradecer i felicitar el treball de José Antonio Montero, que és el redactor amb qui he estat en contacte per poder publicar aquest artícul.
Y de paso también, de cara al Institut Botanic, también dar las gracias a los otros autores, porque no solo soy yo quien ha redactado el artículo, lo hemos hecho conjuntamente con un equipo magnífico de investigadores del Institut Botanic y me gustaría nombrarlos, para quien no haya leído el artículo anterior,
Hay un resumen del artículo Rafael Verdad en la página web. No es el artículo completo, pero quien quiera puede acceder a la versión web de Quercus y consultar este resumen. Yo voy a nombrar simplemente los autores. Un servidor, Joan Pere, Pascual Díaz, son los autores del Instituto Botánic, Daniel Veitales y Jordi López Pujol, como comentaba Soniet, también son otros dos investigadores. Debo decir que Soniet también participó en una de las
de las visitas de campo, por tanto nos conocemos en persona y bueno, pues un placer esta colaboración que ha dado este fruto, que ha dado este artículo. No sé Rafael, si quieres añadir...
Algo concreto sobre la parte editorial de Quercus, en concreto sobre especies invasoras. Si es uno de los temas que has notado que tiene más auge o que tiene más demanda incluso desde los lectores. Sí, Roro es el número de la revista en el que nos sale alguna especie con potencial invasor o directamente invasora. Sí, es un tema recurrente a raíz del
del incremento de las comunicaciones, de los transportes, del trasiego de organismos vivos, era inevitable que esto se produjera, y más en el caso de plantas con interés ornamental, y si se trata de híbridos, como el de este protagonista de este artículo vuestro,
que tiene todas las cartas para convertirse en invasora. Efectivamente, es un tema recurrente últimamente. A mí me gustaría preguntar que, aparte de lo que está publicado y que estamos encantados de seguir publicando cosas, si vais a seguir, o si tenéis alguna...
alguna campaña o algún proyecto para gestionar esta planta. Es decir, si tenéis previsto erradicarla, que ya sé que es muy difícil, es muy difícil erradicar las plantas una vez que se han establecido, y esta que tiene propábulos
cientos de propábulos, pues más todavía, o simplemente gestionarla, evitar que se propague más o que ocupe más territorio. No sé si incluso en el Institut Botanic tienen algún plan en este sentido.
Bona nit.
ya no solo desde el propio ayuntamiento, que insisto, es un ayuntamiento pequeño, con unos recursos limitados relativamente, sino desde el gobierno catalán, desde la Generalitat de Cataluña. Pero aquí viene, y esto Sonia ahora nos lo confirmará si es así o no, pero aquí viene el hueso duro de roer, que desde la administración catalana es muy complicado llevar a cabo programas de erradicación, programas...
de paliación de especies invasoras. Y ya no hablamos de especies animales, que es aún más complicado porque se mueven. En el caso de las plantas no hay presupuestos, no hay líneas de subvención para ONGs o para centros de investigación.
Entonces, Sonia, si eres tan amable, dinos tu opinión si crees que esto puede tener un recorrido, como indica Rafael, si se puede llegar a erradicar esta población de Calancoe o al menos reducir los efectivos o tenerla más controlada. ¿Crees que es posible? A ver, no hay muchos trabajos
almenys que jo sepa, no hi ha molts treballs sobre erradicació de calencoe, perquè és una planta relativament nova, i pel que jo sé, per exemple, del projecte Life Made Leaf al cap de Creus, de fet aquesta planta no era com una de les plantes diana del nostre projecte. Les plantes diana del nostre projecte eren la ongla de gats,
La Figuerada Molo. Sí, Capobrotus, la Opuntia Ficus Índica i una que es diu Gazània Rígens, que també la teniu per aquí. Sí, sí, la Gazània. Bueno, aquestes dues també. La Margarita del Cabo és la Gazània. Sí, aquesta tampoc és oficialment invasora, encara. Aquest és el problema, és no oficialment invasora. Aquest és un altre tema. També és interessant comentar-ho. Aquest és un altre tema, sí. És un altre tema perquè resulta que no es pot fer res fins que no siguin oficialment invasores i quan ja són oficialment invasores... I és massa tant.
Sí, és com un peix que es mosera la cua. Pel que jo sé, el cap de creus estava intentant treure-la com... o sigui, reposició manual o mecànica, però torna a aparèixer. No sé si ha començat a provar amb glifosat, que segurament és la primera opció que aprovin.
Però sé que ja som conscients d'aquest problema. És una planta que, per com és, no crida tan atenció com, per exemple, l'opuntia o el carcobrotus, que tenen aquelles flors vistoses. És més petita, sí. Sí, és més petita. Sí que crida atenció quan està en flor. La flor de Calancó és molt vistosa, vermella, però està en flor poc temps. No arriba al mes, més o menys.
Aleshores, del que deia de la Generalitat, nosaltres estem bastant, arrel del projecte d'Aismerclis, estem bastant en contacte amb el servei de fauna i flora, i tenen una gent que treballa en plantes invasores, i sé que estem bastant oberts a... O sigui, a nosaltres, de fet, la Generalitat, a través del Parc Natural de Cap de Creus, és soci d'aquest projecte, i finança part de la campanya social. És que potser...
És una festa que és molt car, perquè, clar, hi ha molt de territori i, a vegades, la nostra idea, que hem de... Bueno, no és nostra, és que ve com una obviatat, no?, d'anar...
a treure les plantes invasores allà on hi ha algun bé major a protegir, no? Per exemple, en el vostre cas, si aquestes dues preses de l'immunium, doncs potser estaria bé allà fer unes accions com més quirúrgiques, no? Respecte a aquestes plantes, i no només de Calencoe, perquè Carpobrotus també amenaça l'immunium, per exemple. Sí, sí, sí.
Però sí que sé que l'administració, almenys pel que jo conec, estan bastant disposats a fer capaçada. Clar, ja tenen tants fronts oberts per tot arreu que...
que de vegades les plantes són més invisibles que no passen els animals, no?, entre altres coses. Sí, sí, sí. I costa que les tinguin recursos. Però pels contactes que jo tinc a la Generalitat, sí que estan oberts a parlar d'aquests temes i estan fent. La Generalitat, el cap de creus, està posant diners. O sigui, quan tens un projecte LIFE, tu aconsegueixes una mica de finançament, però el projecte LIFE
quasi per definició, són cofinançats. És a dir, no et donen els diners si tu no poses també diners. I la Generalitat va posar diners. Correcte. O sigui que sí que fan, sí que tenen, el que passa és el que et dic, que tenen molts sons oberts. Però, bueno, és qüestió d'insistir. O sigui, si es va insistir i picaven les portes, doncs fa més cas aquí picar les portes que aquí no, això. Sí, sí, això està clar. Com en moltes coses a la vida.
A torno mal, Rafael, creo que has entendido lo que comenta Sonia. Básicamente, y esto también hay que tenerlo en cuenta, que desde el gobierno español, desde el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico, creo que lo he dicho bien,
de Cermiteco, se podría ampliar la lista de especies invasoras, introducirlas, incluirlas en el catálogo que ya existe de especies invasoras, pero parece que esto es un proceso lento y tal como decía Sonia, cuando llega, llega tarde, es decir, cuando ya se incluye la especie invasora es porque realmente ya es imparable. Ahora me viene a la cabeza un ejemplo que no tenemos aquí en Cataluña,
Una amiga me comentó hace poco que es el camalote, que es una planta acuática que causa muchísimos problemas en la cuenca del Guadiana, en la zona de Badajoz, y que realmente es casi casi indestructible.
Y como sistema de radiocación comentaba Sonia, pues la eliminación manual, los tratamientos con herbicidas, pero en algunos países, porque el camalote se ha expandido no solo en Europa, se ha expandido en Asia, es originaria de Sudamérica, pero bueno, ha llegado a muchas partes del mundo.
Entonces, lo que hacen en zonas más rurales, más campesinas, como pueden ser zonas de Asia, es aprovechar este nuevo recurso y a partir del camalote, a partir de esa extracción, obtienen, por ejemplo, abono, compost, otro tipo de artículos, incluso fibras textiles. Y aquí, en cambio, parece que no tenemos esa visión oportunista de...
de aprovechar esa infestación para sacar un provecho económico, un provecho para las poblaciones que tienen el problema. ¿Cómo lo ves tú, Rafael? Porque imagino que se te ocurren muchos ejemplos similares. Sí, el del camalote es un clásico, efectivamente, es una planta flotante, es muy bonita, es una planta
que por eso se ha extendido tanto, ¿no? Es el problema, que son bonitas. Claro, llega a cubrir toda la superficie del río, ¿no? Se extiende muchísimo, es increíble. Sí, el problema del Icalancoe también, son plantas bonitas, es una planta ornamental, por eso he llegado hasta aquí, probablemente está escapada de...
sin haberlo pretendido, se ha escapado de un jardín o de un vivero y ha llegado. Yo antes quería preguntarte, hablando de esto, de la gestión de esta planta, ¿el ayuntamiento en concreto no tiene recursos ni tiene agentes ambientales que puedan abordar este
control de la planta? ¿No han llegado a considerar? Esta es la pregunta del millón, Rafael, porque acabo de leer, ahora mismo mientras esperaba para entrar en el programa, que se ha otorgado una ayuda de 6,1 millones de euros al ayuntamiento de Monroch, el ayuntamiento del que estamos hablando, para la renovación de un polideportivo. 6,1 millones de euros. O sea, traslado la...
Bueno, no nos da tiempo para poder trasladar la pregunta a Sónia, pero en este caso lo dejo en el aire como pregunta retórica. ¿Qué cantidad se podría llegar a extraer, ya no solo de Calanchoe, sino de multitud, de Opuntia, como decía, o de Gazania, como decía Sónia, con 6,1 millones de euros? Ho hem de deixar aquí, ho deixem amb aquesta pregunta. Moltes gràcies a tots tres per estar aquesta tarda aquí a Rendemar amb nosaltres.
Gràcies, Rafael. Si no s'acaba el tempo, ja sabes que este del directo funciona així. Muchas gracias, Rafael. I moltes gràcies, Sònia. Gràcies. Gràcies, Sònia, també, per estar aquí. Molt bé, gràcies. Moltes gràcies, Sònia. Moltes gràcies, Rafael. I moltes gràcies, també, Joan Ramon Mendo. Una setmana més. Fins la setmana que ve. A vosaltres.
I ara sí, recte final de la ronda mar d'avui, i anem cap al Far de Calella, el Maresme, que celebra 166 anys aquest proper dilluns, i des de fa un temps, quan al Far fa anys, un grup de gent convidada, els que la llencs i la llenques apujaria a cantar-li l'aniversari Feliç Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, avui a la Randa Mar el que volem fer és parlar del Fard de Calella, a la zona de l'Almaresme, i tenim aquest emblema per al municipi i també per tota la zona, que a més a més està d'aniversari, i per això avui en volem parlar aquí al programa, perquè han vingut fins aquí als estudis de Radio Nens tres persones que ens explicaran el que faran per celebrar aquest aniversari del Fard de Calella. Tenim el Josep Miracle, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. També el Pere Porti, bona tarda. Bona tarda.
Jo, Ramon Bellaret, bona tarda. Bona tarda. Bé, primer explicar-me qui sou. Qui sou? Sou amics del FAR? Exactament quina és l'entitat? És una entitat que es va crear fa 16 anys, sí, amb motiu del 150 aniversari del FAR. Llavors va ser d'alguna manera una cosa aquell dia improvisat, perquè de cop i volta al mateix dia ens van donar a compte...
a través del llibre d'en Domènec Mir, que el far feia 150 anys. I dic, home, és una tristor que el far no se'n faci una petita homenatge a aquests primers 150 anys. Llavors vam improvisar
una cantada de l'aniversari feliç... No, no, Pere, perdona que et rectifiqui. Tu vas llegir la notícia i recordo que vas passar per casa nostra, per la botiga de Can Villaret, i vas dir, diu, avui el teu far, diu, fa 150 anys. El teu far, Ramon? Sí, sí, perquè a casa en som uns enamorats del far.
I és que ho som tots, eh? I a partir d'aquí va començar una petita... No hi havia whatsapps, simplement el que vam fer va ser amb la meva dona, vam dir... Anem a cantar-li l'aniversari feliç. I així ens vam posar en contacte amb en Pere. Dic, escolta'm, doncs, pugem a celebrar i cantar l'aniversari feliç en aquella paret. Semblava molt friki, tot això, no?
I vam enviar 4 missatges? És que vam enviar 4 missatges i vam reunir? Quanta gent vam reunir? 25 menys bons. Déu-n'hi-do. De tallada, sí. Això és poder de convocatòria. I uns van portar una ampolla de cava ja amb 4 copes i, evidentment, ja va donar peu a aquella cosa de dir, l'any que ve això ho millorarem. Molt bé. I això, Anna,
ha anat creixent, ha anat millorant, fins que arriba una nova edició d'aquest aniversari del Farc, que la tenim aquí aquest cap de setmana. 166 anys. 166. I, bé, doncs esperem que ens vingui molta gent, també, i esperem fer una gran festa. Expliqueu-nos-ho, doncs, què és el que hi ha previst.
Bueno, en Pere... A veure, portem ja cinc anys fent participar de la festa als col·legis de Galella. Teníem quatre escoles, d'alguna manera, d'ensenyament bàsic.
I llavors el que fem és un concurs perquè els nanos de les escoles participin i s'impliquin en el FARC. No només ells, sinó les seves famílies, els seus professors i tot plegat. Llavors fem un concurs, anem canviant la temàtica, aquest any és de dibuix.
Se'ns han presentat 265 dibuixos. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Hi ha hagut una participació molt maca. I realment, com que són nanos entre 10 i 12 anys, la qualitat dels dibuixos és destacable, fins al punt que hem fet una selecció amb dues persones...
del món de l'art, perquè ens ajudessin a valorar tots els dibuixos. Tenim 10 seleccionats, que són els 10 que se'ls ha convocat diumenge a Cabelladal, i a partir d'aquests 10 hi haurà un guanyador, un únic guanyador, que guanyarà, a part dels lots que ja fem per tots 10, guanyarà una bicicleta. Molt bé.
Tot això, ha sigut dient, també aquests premis no surten de la nostra butxaca, surten de la Fundació Privada Germana Saula Palomé, que patrocinen tots els premis. I l'Ajuntament, evidentment, que ens dona suport a nivell del pastís, de les begudes, del carrilet, etcètera. Llavors es tracta que a les 12 del matí ens trobem tots allà dalt, serà un acte d'una hora i mitja, vull dir que a quarts de dues ja la gent pot anar a casa seva,
I serà, si el temps hi acompanya, en l'entorn del FARC. L'any passat també ho vam fer un diumenge, va ser molt maco, un temps fantàstic. I llavors aquí es tracta realment de fer participar aquests nanos i tota la gent que vulgui venir, perquè això és una convocatòria completament oberta, gratuïta,
i que hi haurà pastís, hi haurà beguda, hi haurà xerinola, i jo crec que pot ser una festa molt agradable. I tant. Cada any ens han ajudat molt diversos personatges de Calella que ens ajuden a cantar l'aniversari feliç. Aquest any sempre havia vingut en Jordi Feliu, component de la Salvatana.
havia vingut en Jordi Feliu, l'Assumpció Nortet, l'any passat van venir els faroners de Calella, en Paco Montanyola també ens havia acompanyat amb la seva guitarra, i aquest any tenim una sorpresa que no la direm per antena.
Vinga, no la desvetllem. El que vulgui, que vingui. Que vagi a la festa. Que vingui. Clar que sí, més a més, el far de Calier deia, també tema carrilet, per tant, la gent és un lloc prou proper, no s'han de fer molts quilòmetres per arribar al far, amb vehicle privat s'hi pot anar, sinó també hi ha aquest servei de carrilet per pujar-hi. I el servei del carrilet, doncs, a partir de dos quarts de dotze, des de la...
des del lloc de l'oficina de turisme, estar a disposició de tothom qui vulgui pujar amb el carrilet, ens acompanyarà tots ell cap allà. I es tracta d'això, d'anar a cantar-li l'aniversari feliç en el Far de Calella i fer-ho d'aquesta manera més popular, implicant a tothom que ho vulgui fer, 166 anys, i que jove que està al Far per tenir aquesta edat.
El que passa és que aquest any resulta que és la vigília. El que passa és que la data en concret és el 15 de desembre, però per motius que cau el diumenge o el dia 14, és el dia que farem la festa.
Exacte. Bé, com ho diuen, que tenen cap vuitada, no?, els aniversaris, vull dir que això només que es faci... Tallès Martí ens proporciona cada any un pernil i és el que rifem en benefici de la Marató. Molt bé, clar, perquè serà el dia de la Marató. Serà el dia de la Marató.
Afegia el que ha dit en Pere sobre els dibuixos i les escoles, que el que fem és, abans de decidir tot el que farem, doncs diem el tema aquest any serà aquest, anem a les escoles, en els cursos que hem triat primer nosaltres per...
perquè facin aquesta manualitat o el que sigui, i els expliquem la història, una mica d'història del far, perquè coneguin què és el far, els convidem que hi prestin molta atenció a tots els símbols que són de les ciutats, vull dir, a Calella tenim per excel·lència el far, altres pobles haurien de fer cadascú el seu.
I nosaltres lluitem perquè els nanos coneguin moltíssim el far de la nostra ciutat. I tant, que el far, les torretes, que ell en té uns quants de símbols, allò que has de fer una llista... Però per excel·lència és l'icona de la ciutat. Això és veritat. Si abans el Ramon ho deies, som uns enamorats del far. Parleu-me'n d'aquest far, què és el que té que enamora tant?
Té molta llum. Home, això sí, no? Un far sense llum malament aniríem. O sigui, pensa que cada vesprada, vull dir, quan se'n va el sol, allò t'està recordant que soc aquí.
I pujar allà dalt al far de dies i contemplar, tant si mires cap al cantó de Calella, contemplar tot Calella des d'aquell cim és una meravella. Si mires cap a l'altra banda, que arribes amb dies clars a veure fins i tot la muntanya de Montjuïc, és una meravella.
És una meravella, és incomparable. S'ha d'anar, s'ha de viure. S'ha de viure. Sense dubte. Jo voldria afegir també que ja portem 3 anys que intentem una col·laboració amb fotògrafs de fotofilm de Calella.
I el primer any va ser amb Quim Botell, l'any passat va ser amb Guillem Torner, i aquest any és en Tino Valdobieco, el que ens cedeix una fotografia única i exclusiva per aquest dia, que l'emmarquem i la regalem als deu finalistes. Llavors això, en comptes de donar un diploma als nois i noies, doncs donem aquesta fotografia emmarcada, que se la poden penjar en el seu quart o a casa seva, que realment és molt maca. És molt maca. És molt bé.
Home, és això, eh? Aquesta màgia que té aquest farc. Els fars, evidentment, han d'estar en un municipi de costa, per tant, només en poden tenir els municipis de costa, i evidentment no tots en tenen. Hi ha pocs municipis a Catalunya que tinguin un farc, que a més a més estigui tan actiu, que funcioni, que sigui una imatge tan...
tan característica d'una ciutat que això és com molt únic. Hi ha més de farts, evidentment, al país, però tenir un fart és com molt especial. Des del fart de Barcelona, des de Montjuïc, vull dir fins a Calella, no n'hi ha cap més. No n'hi ha cap més. El primer que trobes a la part nord, diguéssim, de Barcelona és el de Calella. I després ja anem a parar tots. Clar, sí. Realment són quatre pobles els que tenim fart i que l'hem de fer valdre. Sí, sí.
Exacte, aquesta és la qüestió d'un far que, com deia, anem a les escoles i expliquem també una mica la història del far, expliquem el que és. Si algun dia tens un espai una mica més ample, vindrem i t'explicarem la història del far de Calella. Doncs us ho compro. És preciosa.
Vinga, us ho compro. Avui hem parlat d'aquest aniversari i un dia ens extendrem més amb la història, perquè jo crec que valdrà la pena conèixer aquest únic fart que tenim des de Barcelona fins a Tossa, el fart de Calella, que és l'únic que tenim.
I per tant val la pena, més a més un fart també, doncs ho dèiem, bastant proper, és molt accessible, a vegades per anar segons a quin fart has de fer una quilometrada amb cotxe, revolts, en canvi el de Calella... És el mateix. Aparcar i caminar 100 metres.
Sí, sí, una mica de pujadeta, i també és un lloc molt obert, i a part d'haver-hi un museu d'interpretació, del far, de les comunicacions, també s'hi fan actes, hi ha casaments... Jo crec que sí, les nits d'estiu... Exacte, també, a més fan festivals...
I que és un lloc viu. I tant. I és emblemàtic el nostre fart perquè és un símbol que tant pintors com poetes com tota classe d'artistes han dedicat la seva creativitat a dedicar-li. Han trobat una font d'inspiració.
En el far. Segur, és que és una imatge bonica, tant això, per fer-ne una poesia, per pintar, per fer-ne una cançó, qualsevol qüestió, és això, és una imatge molt característica. A més, quan és de nit i vas per calella i veus els reflexes que fa, que a més estan comptats, cada far té el seu codi, cada far té el seu llenguatge. El nostre és tres
per dos, i si un dia t'arriba a les mans un full explicatiu d'alguna cosa que fem nosaltres, veuràs que el nostre organigrama és el far de Calella. Són tres llembregades i dos llembregades en blau i en grac.
Exacte, que això és el que fa, fa aquest missatge, és el seu codi. Doncs, Josep, Pere, Ramon, moltíssimes gràcies per haver vingut aquesta estona avui aquí al programa Randemar i això, us comprem la idea i d'aquí un temps, ja de cara l'any que ve, ara passem les festes de Nadal i algun dia us torno a convidar i em parleu més extensament d'aquest fart que el volem conèixer, Pere. Acabem deixant clar quan fem la festa, que de vegades se pot escapar, no?
És diumenge que ve, dia 14, a les 12 del matí, de migdia, vaja. Matí i migdia, sí, a les 12. A les 12. Està obert a tothom. És gratuït. I crec que pot ser una festa molt entranyable per tothom. I tant, perfecte. I que tenim el carrilet a disposició de tothom qui vulgui pujar-hi. Fantàstic.
Queda tot claríssim. Diumenge ens veiem en aquesta celebració de l'aniversari del Far. La vigília, perquè l'aniversari és el 15, però vaja, ho celebrarem el dia 14, que el Far segur que estarà content. I si pogués parlar, jo crec que segur que us diria moltes gràcies. Ens saludarà lluminosament. Exacte, amb aquest codi que ja coneixem. Doncs moltíssimes gràcies per estar aquí aquesta estona. Moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Parlant d'aquest aniversari del Far de Calella, arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimecres 10 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda. Randa Mar, us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
Salta lluny i perdre el cap.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ania Salou i a l'Ania als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Tero Ortega. Els usuaris dels centres sanitaris de Tarragona s'han topat avui amb la mesura obligatòria de l'ús de mascaretes en el primer dia d'aplicació d'aquesta normativa. Laia Tian Núñez. Manel i Teresa són dos usuaris del CAP Muralles. Ja sabien que aquest dimecres haurien d'anar a la visita que tenien programada amb mascareta. Són conscients que la mesura és clau per evitar contagiar-se de la grip, que en guany s'ha expandit de manera avançada.
En aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-se al màxim i davant d'aquesta circumstància, d'aquesta situació, jo crec que totes les precaucions són benvingudes i hem de creure.
ho sabíem i per això ja n'hem agafat una de casa perquè, per sort o per desgràcia, encara en teníem un munt de reserva de la pandèmia que no els havíem llançat i hem dit, doncs vinga, recuperar-les. Jordi també ha accedit al seu centre d'atenció primària però ha hagut de demanar que li donessin la mascareta perquè no en portava. Les proporcionen al tauler i del cap en un dia amb més afluència de gent. Ahir no feia falta però avui m'han dit que em havia de posar la mascareta i m'han donat una mascareta. Hi ha molta gent està bastant col·lapsat.
perquè suposo que és el problema que hi ha de la grip i està bastant col·lapsat. Ramon Monegal és metge de família al Cap Muralles. Recorda la importància de la vacuna i de la mascareta per frenar els contagis. Explica que estem en un pic epidèmic que s'ha avançat un mes respecte als 3 anys. Estem en un pic epidèmic, en guany de grip s'ha avançat, s'ha avançat quasi un mes respecte a l'any passat. Salut augura que el pic de la grip es pot allargar una mica més per les interaccions de Nadal.
Les famílies de l'escola arrabassada i l'associació de famílies d'alumnes anuncien la situació de greu risc i afectació que suposarà, diuen, l'inici imminent de les obres d'urbanització del barri de l'Ermita de la Salut, previstes asseguren a un metre del pati dels més petits i a 10 metres de les aules dels alumnes de 3 a 5 anys. Manel Terres, membre de l'AFA de l'escola.
La toneladora i els camions i tota la maquinària que hi haurà aquí cada dia estaran acompanyades de pols, de soroll, de vibracions i possibles projecions. El projecte que ha esperat 40 anys exposa, asseguren a 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de soroll, vibracions i també de pols.
Ja el professorat manté el pols amb l'educació a les portes d'iniciar les negociacions per aconseguir millores laborals i retributives. Aquest dimecres els sindicats han convocat una jornada de lluita i concentracions simultànies a diferents punts del país. Se n'ha fet una a l'Institut Martí Franqués i també als Serveis Territorials d'Educació. Laura Casas. Els set docents valoren positivament el calendari que Educació els va acabar acceptant