Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda. Tothom passa en 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 19 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí, arran de mar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, aranys de mar i acabarem...
A Tarragona, després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. En Boris Weissman, una setmana més, ens continuarà descobrint el nostre mar Mediterrani. Encendrem els fogons cuinant amb l'Adrià Ceritjol, que ens portarà una nova recepta. Agafeu apunts ja per aquest Nadal. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar. Obrirem el xiringuito de la Laura Rovira per últim cop aquest 2025.
I acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu de la nostra costa catalana aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bé, bona tarda a tots i bon Nadal i bones festes, perquè avui és el nostre també última Randamar del 2025. Última Randamar del 2025. Imagina que s'ha passat el temps...
Volant, que no he estat conscient. Sembla que fa dos dies que era Santa Tegla, començava la pronomació, i ara de cop, pum, desembre, torrons. Hem d'aprofitar per carregar piles, estar més amb la família, acabar de fer la carta als Reis Mats... Sobretot per dormir, a mi m'encanta aquestes dates per dormir. Diuen que cap de setmana ha de caure bé, de pluja, és un dia d'aquells d'hivern, que teòricament...
Avui comença l'hivern com a tal o comença demà? Avui som, no, el dia 21. 21? Sí, demà a la nit. Doncs benvingut, hivern. Hivern meteorològic ja és aquí, però... Sí, sí, ja fa dies, ja fa dies. Sí. Anem a saludar la Cel Prieteu des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, molt bé, com dieu ara, una mica de nostàlgia, no? S'acaba el 2025, avui és l'últim programa Rande Mar de l'any, però, bueno, tornarem al 2026 amb més forces, recarregats d'energia, i no res, avui toca inclús cantar una Nadala, si la Sílvia en té a mà una. Sí, no, no, si tu la vols cantar endavant, eh? No, no, jo sola no. Jo et deixo cantar-la, micròfon obert, cap problema. No, no, no, no, no.
Anem a saludar també l'Oriol Leudeix, de Ràdio Berenj. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, jo tampoc, ara no em feu cantar, que ja ha de ploure molt aquest cap de setmana, només falta que canti jo abans... Ara molt, molt, molt, veurem si plou o no plou tant, no? No ho sé, no ho sé. Jo no les tinc totes, que plogui tant, tant, tant. Si ens posem a cantar nosaltres, ja et garanteixo jo que caurà el que no està escrit. Això podria ser, però no passa res. Jo és que...
Per saber que estàs al meu costat.
Molt bé, així m'agrada que us animeu tots a cantar. Un dia farem aquí un karaoke, no patiu. Abans d'acabar la temporada farem aquí un karaoke, no patiu. Vinga, va, deixem les Nadales, ara que la Sílvia ja ens ha ambientat així com per acomiadar-nos i aquestes coses. Anem a començar el programa d'avui. També hi ha en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala i en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio. I qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que Castell d'Aro celebra el pessebre vivent més antic de Catalunya, Sergi. Doncs sí, Marina, el pessebre vivent de Castell d'Aro arriba a la 66a edició, una representació que es va estrenar l'any 1959. L'escenificació compta amb prop de 400 figurants, que són principalment veïnes, veïns i amistats del municipi.
participant en un total de 52 escenes distribuïdes en un recorregut de quilòmetre i mig que travessa la vall de la coma i el nucli antic de Castell d'Aro, declarat bé cultural d'interès nacional. El Castell Medavial, l'Església i els carrers antics són part de l'escenari de tot el decorat.
El pessebre comença amb escenes de l'antic testament, segueix amb moments clàssics com l'Anunciació, el naixement de Jesús o l'arribada dels reis, i s'acaba amb representacions d'oficis tradicionals i de la vida al camp. S'hi poden veure, per exemple, un fort de pa, una castanyera, una carbonera, un mercat, pagesos, caçadors i altres personatges populars.
Les representacions es faran el dia 21, 25, 26, 27 i 28 de desembre i també l'1 de gener a les 7 del vespre en una única sessió. A més del Pessebre, Castell d'Aro acull a aquestes festes la 46a exposició de Diorames i Pessebres que estarà oberta fins a l'11 de gener al Castell de Benadormíens i a l'antic casino. També hi haurà altres activitats com el gran sorteig de Nadal, la Gincama, el Parc del Mar dels Nens i la tradicional cavalcada de Reis el 5 de gener.
Romina Rivera i Quim Tremoleda premiats a la Festa de Cluenda dels 50 anys de la Deo Empordà.
L'arqueòloga Romina Rivera s'ha endut el Premi Lledoner d'Or per al seu projecte Globs d'Història, un treball iniciat l'any 2016 que combina la història de l'Empordà amb els vins del territori. Una tasca que permet rescatar viñars antics, històries silencioses i tradicions amagades. El Premis Bacus Empordà ha estat per l'arqueòleg Joaquim Tremoleda, treballador del Museu Arqueològic d'Empúries, que també ha dut part de la seva recerca relacionada amb el vi a l'època grega i romana en el jaciment.
La denominació d'Origen Empordà ha fet un bon balanç de la celebració del seu 50è aniversari, en un moment molt dolç per tots els cellers que formen aquesta D.O. La gala ha coincidit en plena campanya de Nadal, on el consum de vi, cabes i escumosos puja a prop d'un 20%, i només en dues setmanes es poden arribar a vendre 26 milions d'ampolles.
El cava i els escumosos segueixen com a producte estrella. De mitjana, durant aquesta campanya de Nadal, s'arriben a vendre fins a 15 milions d'ampolles. A Catalunya es consumeixen més de 15 milions de litres de vi i cava i escumosos entre aquests dies de Nadal i Reis. Tant els productors com el comerç local recomanen el consum de vi i cava de proximitat.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El GR 92 registra més de 25.000 usuaris al camí de ronda de l'ametlla de Marcel.
Sí, Marina, el GR 92, el seu pas per l'Ametlla de Mar ha estat el tram més transitat a la demarcació durant aquest any. El camí de ronda ha registrat uns 25.000 visitants des del mes de febrer. El comptador del Port de l'Estany va comptabilitzar 400 usuaris durant el pont de la Constitució, vora 6.800 en la Setmana Santa, i el pic de més afluència va ser a l'agost amb 8.300.
Escoltem a Maria José Castellano, regidora de turisme de la Metlla de Mar, i a Damià Llaó, gerent de l'àrea de turisme de la Metlla. Estes xifres ens han sorprès moltíssim, sabíem que hi venia molta gent, però poder-ho fer de manera objectiu, poder-ho veure, la veritat és que ha sigut una gran alegria per a tots, perquè ens demostra que tenim un actiu turístic impressionant i, a més, natural.
Nosaltres érem conscients que feia molta gent el camí de ronda i que el senderisme era una de les activitats més importants aquí a la milla, però ara ho tenim en paper i sabem en exactitud quan passa la gent, en quines hores passa, quins dies de l'any, quins mesos de l'any, i amb això també podem jugar per a la promoció del propi camí de ronda.
En els últims anys, la Metlla de Mar s'ha convertit en una destinació preferent pel turisme en qualsevol època de l'any, perquè el municipi ofereix un ampli ventall d'atractius i possibilitats al visitant. El canvi de ronda és molt bo per a fer exercici, per a passejar, perquè tot el llarg del canvi de ronda ens anem trobant a la banda nord les cales més famoses, amb bandera blava, de sorra fina blanca, com pot ser calafort, calavidre, calafató...
Sant Jordi, el castell de Sant Jordi, i a la banda sud tot és, quasi pràcticament és Pla Pein, on podem trobar una amplia zona sense edificar, totalment verge, amb les platges banderes verdes, que són les platges verges que no tenen absolutament res d'acció feta per l'home, no?
Llavors les millores que anem fent han estat gràcies ara mateix amb els ajuts dels Next Generation, han invertit 180.000 euros, s'ha fet una passarel·la de fusta, s'ha desbrossat algunes zones que eren dificultoses, s'han millorat alguns trams que també eren perillosos perquè bé hi havia desprendiments de roca o les baranes ja estaven molt malmeses per la mateixa acció del clima.
i també ara estem acabant d'invertir en el que és la senyalització. Dels 560 quilòmetres del tram català, d'aquest sender de gran recorregut que travessa el litoral mediterrani peninsular, 20 corresponen a la metlla de mar. En ell serpenteja per cales, platges solitàries, diversos ports naturals, paisatges verges o penyassegats, i fins a fortificacions militars.
Sánchez anuncia un pacte d'Estat per afrontar l'emergència climàtica als municipis més petits. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat este dimecres que el Ministeri per a la Transició Ecològica finançarà els plans contra inundacions dels municipis de menys de 5.000 habitants i que l'executiu també destinarà 20 milions d'euros a reforçar els plans contra incendis d'aquests mateixos municipis.
Durant la presentació, el president espanyol ha recordat l'impacte creixent dels fenòmens meteorològics extrems i ha posat com a exemple el cas de l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, que ha deixat el càrrec per desgast físic i mental després de gestionar cinc catàstrofes naturals al municipi. Me gustaría anunciar lo siguiente, y es que el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico va a financiar
Los planes contra inundaciones en los municipios de menos de 5.000 habitantes. Y también vamos a destinar 20 millones de euros para los planes contra incendios en estos pequeños municipios. Creo que es un compromiso más que damos desde el gobierno de España. Si lo vieron, el alcalde de una pequeña localidad, Alcanar, en Tarragona,
que dijo públicamente que renunciaba hace unos días como alcalde de ese pequeño municipio por agotamiento físico y mental, tras haber hecho frente a cinco catástrofes naturales en los últimos seis años en su pequeño municipio.
El pacte aposta per aplicar el coneixement científic a totes les polítiques públiques, modernitzar la gestió forestal i augmentar la resiliència davant inundacions i sequeres. També preveu la restauració de la biodiversitat i la protecció del litoral, així com la millora dels serveis bàsics als municipis rurals per afrontar els efectes del canvi climàtic.
El document assenyala que en els darrers 5 anys les pluges torrencials i les sequeres han augmentat un 15%, mentre que la superfície cremada pels incendis ho ha fet en un 80%. També recorda que aquests episodis han provocat la mort de més de 20.000 persones a tot l'Estat.
Anem ara fins les costes del Garrafa. Els pescadors de Vilanova i la Geltrú han conegut les noves mesures que afectaran el sector després d'una reunió amb Inspecció Pesquera. Uns canvis que, tot i presentar-se com un avenç, generen malestar entre el col·lectiu que alerta de noves dificultats per desenvolupar la seva feina amb normalitat. Guillem.
Doncs sí, Marina, el sector pesquer de Vilanova ja coneix les noves mesures que s'aplicaran a partir de principis de l'any vinent. Pel que fa a la pesca a arrossegament, finalment s'ha autoritzat sortir a la mar un total de 143 dies l'any, un increment notable respecte a la proposta inicial que limitava l'activitat a només 9 dies hàbils. Tot i això, des de la confreria de pescadors de Vilanova asseguren que aquesta decisió es ven com una falsa victòria.
Recorden que fa 5 anys les embarcacions sortien entre 220 i 240 dies l'any i que la reducció progressiva de jornades fa inviable la rendibilitat del sector. Els pescadors afirmen que amb 143 dies no es pot mantenir un negoci i reclamen un mínim de 180 dies de feina per garantir la continuïtat de les empreses. A aquest escenari s'hi afegeixen noves mesures de control, com el preavís obligatori de 4 hores abans d'entreport,
i l'estimació de pes de les captures, que consideren més entrebancs en el seu dia a dia. Escoltem a Jaume Carnisser, patró major de la confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú. I bé, s'ha vingut amb 143, com que la partida era tan baixa que eren 9 dies i mig, de 9 dies i mig 143 amb una victòria, però després entenem quina és la realitat de tots els sectors.
La realitat és que tu segueixes pagant tot l'any, vull dir, aquí no hi ha cap tipus de reducció d'impostos perquè només treballis 143 dies. No, no, tu pagues, la Seguritat Social es paga de tot l'any. I després, intentant treure'n una rentabilitat d'això, doncs no és fàcil. D'altra banda, també s'ha anunciat un increment del 17% en la captura a la tonyina, una espècie que el sector considera invasora al Mediterrani. Tot i l'augment, encara no se sap com es repartirà aquest percentatge.
Des de la confraria creuen que la quota hauria de ser molt superior, ja que alerten que la tonyina està afectant greument l'estoc del peix blau. Els pescadors adverteixen que la superpoblació de tonyines al Mediterrani s'ha greujat fins a un punt que qualifiquen d'insostenible. Quan veiem el repartiment és quan podrem valorar positivament com s'han repartit aquesta quota.
Sabem que hi ha un augment d'un 17% respecte a l'any anterior, per nosaltres insuficient, i no és per capturar més, és per la quantitat de tonyina que hi ha al mar. Vull dir, si ells, després d'haver fet dos estudis, diuen que s'ha recuperat molt l'estoc, augmentem un 17%. Des del punt de vista pesquer, creiem que s'ha d'arrodir molt més, bàsicament per com estan els estocs de peix blau, que són...
el seu principal aliment. Un conjunt de mesures que, segons la confraria de pescadors de Vilanova, s'assumen a altres restriccions recents i compliquen encara més la feina d'un sector que ja fa anys que veu reduïda la seva activitat.
Fem aturada les costes del Maresme. Avui divendres, de fet, més o menys d'aquí a una horeta es presenta Arenys de Mar, la reedició del llibre Onada, escrit per Teresa d'Arenys, l'any 1980. La presentació es farà a la biblioteca després de l'obertura d'una placa en record de l'escriptora Oriol.
Exacte. A un quart de sis de la tarda es descobrirà la placa commemorativa de Teresa Tarenys, allà on va viure l'escriptora, al carrer de la Torre número 87. I a les sis de la tarda es presentarà la reedició del llibre a la Saga d'Actes de la Biblioteca. Ho explica la regidora de Patrimoni d'aquí Tarenys, Soraya Real.
fer un petit homenatge a la Teresa, i vam parlar amb la família, i a la família els va semblar adequat posar una placa a la casa on havia viscut. Ja vam anar a la presentació a premiar l'estiu, i fins ara, per qüestions que la nostra biblioteca és molt activa, i sempre la tenim plena, no s'ha pogut fer, i per dates, perquè també havíem d'acordar amb l'editorial, li havia d'anar bé l'editorial, ens havia d'anar bé amb nosaltres...
I bé, ho farem divendres, i divendres farem aquesta presentació, tenim moltes ganes, i esperem que vingui molta gent.
Amb un nou pròleg d'Oriol Izquierdo, Mar Masó, de l'obra de l'escriptora, aquesta edició rescata el llibre i alguns elements del seu singular procés de creació i d'edició, a cavall entre Horta de Sant Joan i el Maresme. Soraya Real ha indicat que calia fer un acte com aquest, Arenys.
La Teresa d'Arenys ha sigut una persona molt important a la vida aranyenca i calia, nosaltres a premiar ja vam parlar amb la família, també vam parlar amb l'editorial i els vam demanar, els vam dir, escolta, a nosaltres ens agradaria que això es pogués presentar a Arenys. Ells ens van dir tot d'una que sí i, com t'he comentat, ara ha sigut aquesta data que venem l'any d'una manera fantàstica, que és tornant a parlar d'aquest llibre, d'aquest llibre de poesia, Onada, que és una meravella.
El pròleg d'aquest llibre situa Teresa d'Arenys en el moment de fer el llibre i incorpora unes cartes que s'havien creuat amb Valeria Pujol i ella als anys 80 en motiu de la primera edició d'Onada. Els poemes s'han deixat tal com estaven escrits en la versió original i fins i tot s'ha conservat també el pròleg original que va fer Valeria Pujol i s'hi ha incorporat en aquesta edició un dibuix que va fer Enric Mas, la parella de la Teresa, un dibuix del Pep Coll, que és de qui parla onada, un poeta que va morir al mar.
El festival Nits d'Estiu de Calella, que se celebra al Far de la Ciutat, ja ha publicat els primers artistes que hi actuaran l'any que ve, el 2026. Els concerts de més gran format, però, es fan al Parc del Mau. Exacte. Sau i Blaumut actuaran el divendres 24 de juliol a les 9 del vespre a l'escenari situat al Pati de l'Os, en un concert que unirà a dos noms propis de la música en català. Per altra banda, el dia 25 de juliol, l'endemà, també a les 9 del vespre, al Parc del Mau,
hi haurà el doble concert de Los Toreros Muertos i La Cabra Mecànica. Aquesta serà una nit única que ajuntarà de forma exclusiva a dues de les bandes més icòniques del pop rock dels anys 90. Les entrades per aquests dos concerts del NEC, dels dies 24 i 25 de juliol, al Parc del Mau, ja estan a la venda a Entràpolis.
Les 200 primeres seran a un preu especial de 25 euros, mentre que la resta tindran un cost de 30 euros. L'aforament és limitat. Aquest any el cicle celebra el seu 15è aniversari i prepara una edició especial. La resta d'actuacions del festival, que són de més petit format, s'anunciaran quan s'apropi la data del certamen. Seran actuacions que es faran a l'esplanada del Far de Calella amb vistes a tota la línia de Costa Calallenca.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el port de Tarragona treu a licitació la terminal multipropòsit del moll d'Andalusia. La concessió ocuparà una superfície mínima de 22,6 hectàrees i el termini màxim que podrà tenir és de 50 anys. La nova terminal atraurà tràfic del valor logístic. La terminal estarà enfocada al moviment de contenidors i càrrega general...
no conteneritzada, així com altres tipus de mercaderies que no siguin líquids i sòlids al lloure. Amb aquesta licitació, Port de Tarragona activa la primera de les palanques per transformar el seu model operatiu a traient tràfics del valor afegit amb el reafirm com a no de logístic de referència a la Mediterrània i Europa. El president del Port, Santiago Castellà, diu que de moment el mercat ha respost bé.
És una proposta molt agosserada. Creiem que el mercat en aquest moment respondrà bé i hem pogut explicar-ho a molts operadors l'interès d'aquesta proposta i hem rebut també el feedback que teníem un moll i un conjunt d'operativa al voltant molt atractiu pel moment que viu el mercat del container actualment.
La licitació per la construcció i explotació d'una terminal de mercaderies polivalent oberta a l'ús general anex al moll d'Andalusia ofereix una superfície mínima de 226.109 metres quadrats de domini portuari terrestre. El títol concessional tindrà una durada mínima de 20 anys.
que pot arribar fins als 50 segons les característiques de la proposta guanyadora de la licitació. Pel que fa a la inversió privada mínima prevista, aquest serà de 20 milions d'euros i permetrà deixar l'espai a punt per dur i a terme operatives de càrrega i descàrrega de mercaderies en contenidor i de càrrega general no containeritzada.
I els veïns del port celebren que la Generalitat hagi escollit el barri per beneficiar-se de subvencions per la millora urbanística i social. Puig diu que és un gran dia pel port, ja que la llei de barris permetrà que es pugui acabar amb el deteriorament que pateix la zona des de fa anys.
Punx ha agraït la feina feta a l'anterior equip de govern i a l'actual. Diu que el treball que ha fet ha permès que el port hagi estat un dels barris de Catalunya seleccionats. La presidenta dels veïns, Mari Carmen Puig, té clar que l'elaboració del pla integral ha estat clau per començar a projectar un futur amb moltes millores socials i urbanístiques.
Bé, a veure, significa moltíssim pel barri del Port. Vull dir, portem una lluita de moltíssims anys, en principi demanant un pla integral i la degradació del barri. Es va aconseguir amb l'anterior mandat, que d'aquí aprofito també per donar les gràcies el pla integral del barri.
que ha portat a fer la presentació amb aquest govern d'ara i és molt important per al barri, és una despesa molt important per poder millorar el deterioro que tenim al barri des de fa molts anys.
La presidenta recorda que la inversió de 25 milions d'euros serà per la seguretat, per evitar inundacions i per actuacions concretes com l'eix comercial de la plaça Prim i el carrer Apodaca. La proposta presentada pel consistori tarragoní contempla una inversió de 25 milions d'euros en 34 accions a la part baixa.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Es comença a esvalutar la situació del cel a gran part de la costa, però no pas de moment la marítima. Aquest matí ja hem començat a tenir les primeres pluges a la Costa Brava, que han de continuar aquesta tarda, però de moment amb una situació calmada pel que fa...
A la situació de les onades tindrem marajol a gran part del litoral. Si de casa a l'extrem nord de la Costa Brava, ja gairebé a la Costa Vermella, la de la Catalunya Nord, tindrem una mica de maró marandins. El que dèiem, aquestes pluges que s'aniran accentuant al llarg d'aquesta tarda i vespre a la Costa Brava, arribant fins al Maresme o al Barcelonès. Pel que fa el dissabte, sobretot compta amb la pluja a la Costa Barcelonina. Hi haurà alguna tempesta intensa i tot, però de forma local. Vent que serà feble i serà més aviat variable.
Fins i tot una mica de mestral a les Terres de l'Ebre, sud a la costa barcelonina i xaloc a la costa brava, però hi haurà molts moments de calmes o de vent variable directament. El diumenge sí que aquest vent es consolidarà de mitjorn o de garbí, fent que hi hagi maró a gran part del litoral. Estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Sílvia de Lamo. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Doncs en aquests moments la situació es presenta bastant mogula. Estem a les portes d'un cap de setmana de Nadal, perquè hi ha molta gent que ha fet que ara aquests dies ja, o per marxar el cap de setmana, o per fer totes les vacances, que les altres com cauen...
És molt possible. El que és la demarcació de Tarragona, de moment no hi ha cap incidència rellevant, però ens estan fent obres i per això us demanem que no baixi la guàrdia i que us mantingueu atents a la carretera. Això és tot, que tingueu molt bon cap de setmana.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
El nostre mar. Tots els secrets de la Mediterrània, amb en Boris Weissman.
És divendres i avui al nostre espai amb en Boris Weizmann serà tot un homenatge a un dels investigadors més prestigiosos del país. Una manera molt especial de tancar aquest 2025, Sergi.
Doncs, Marina, avui a l'espai del nostre mar, amb en Boris Weissman, el que volem fer és un homenatge, perquè sempre parlem de ciència, però moltes vegades també hem de parlar dels científics, i aquells científics que marquen que no només per la seva tasca, sinó per la formació de moltes altres persones i el treball al llegat que ens deixen, no?
I avui en Boris Weissman ens vol parlar concretament d'en Quique Ballesteros. Ell era un botànic especialista en algues i també era un gran ecòleg. Boris, benvingut a la Randa Mar. Moltes gràcies, Sergi. Estic encantat d'estar aquí.
Aviam, pel públic, explica'ns una miqueta, primer de tot, qui era aquesta figura d'en Quique Ballesteros. El doctor Enric Ballesteros, Quique, conegut per tothom, va ser una de les figures més prominents de la ecologia marina que va sortir d'aquí, de Catalunya, i va resultar coneguda a tot el món. Ell, la seva especialitat era la botànica, es va dedicar a les algues, a les algues marines,
Era un apassionat del mar i va crear escola, va crear una gran escola no només d'algues, sinó d'ecologia a nivell mediterrani.
es dedicar tota la seva vida a l'estudi, a la conservació i a la preservació d'aquest Mediterrani nostre que en tenim. De fet, ell treballava al Centre d'Estudis Avançats de Blanes. Jo vaig tenir la sort de poder treballar amb ell durant deu anys, quan estàvem fent el seguiment de les peces invasores...
Aquí a Catalunya, i estàvem fent el seguiment de les masses d'aigua, de qualitat de les masses d'aigua, que es va crear uns quants índexs que ara es utilitzen gairebé a tot arreu del Mediterrani per mesurar com estan les... la qualitat de l'aigua.
Però, a més a més, es va dedicar molt a Balears, a fer els estudis de com era el mar Balear, i arrel d'aquests estudis i l'impacte que van tenir ells degut al seu coneixement del medi, es van crear moltes reserves actuals que van ser la sombra alargada d'en Quique, sí?,
va lluitar molt per donar a conèixer unes algues, unes algues que es diuen les tistoseires, unes algues brunes, que en principi viuen a poca fundària, però també resulta que hi viuen a més fundària, i que...
Ara tothom coneix la Posidònia, perquè s'ha parlat molt de la Posidònia, però aquestes cistoseires són unes algues que creen una comunitat molt i molt interessant on moltíssims altres invertebrats, peixos, viuen...
I seria com el que en ecologia s'anomena una comunitat clímax. Com quan anem pel bosc i parlem d'una sorera, d'un alcinar, d'una robreda... Una comunitat climàcica, no? Exactament, una comunitat de clímax. Doncs aquestes algues, les cistoseires, serien això però a petita escala.
Has de pensar que són algues que s'aixequen un pam, un pam i mig del fons, però que creen prou estructura i prou un ecosistema propi que és molt i molt important i que cal preservar.
I que dóna senyal també de la salut, no? Clar, es fan servir com a indicadors de bona qualitat i s'està treballant perquè siguin considerades d'altíssim valor i que siguin protegides. Ara tothom té clar que la posidònia, perquè s'ha estat matxacant durant molts anys la que la posidònia l'hem de protegir perquè té el seu valor, i les aquestes dissenyales també s'han de protegir
I això és una estela, un dels resultats de la importància que va fer en Quique, que també va treballar moltíssim en el Coraligen. El Coraligen és una altra comunitat superimportant del Mediterrani, que està més fundària, a partir dels 20 metres on ja arriba poca llum.
que està formada per algues calcàries, algues dures, sobre les quals creixen després gorgònies, esponges, briozous, tota mena d'organismes, i que també són una altra comunitat clímax de la Mediterrània. Són aquestes llocs especials que té la Mediterrània, que són únics en el món. Però resulta que l'any passat, a finals de l'any, ens va deixar...
I ara, el 2 de desembre, es va fer un homenatge als centres d'estudis avançats de Blanes, que vaig anar-hi, va ser molt emotiu, i va reunir gent de tot el món. Va venir gent de tot arreu. O sigui, de tota Europa, de Suïssa, de Polònia, del nord d'Europa, però també dels Estats Units. Va venir gent de tot arreu a rendre-li homenatge perquè va ser una gran influència a nivell científic,
i a nivell humà. Clar, perquè deien la base, o sigui, persones que senten base en ciència com ell, però també no ens hem d'oblidar que la ciència és universal, la universalitat. Moltes vegades ens mirem el malic o reduïm molt el malic i fa falta de certes persones per...
que el que passa aquí o el que sigui aquí també sigui d'interès a altres llocs. Correcte. A més a més, també la seva trajectòria va ser, i no sé si serà mai superada, però ell és un dels millors ecòlegs marins del Mediterrani. Coneixer el Mediterrani és dels millors que coneixien el Mediterrani. Però és que, a més a més, també va estar treballant arreu del món.
perquè va estar treballant pel National Geographic. El National Geographic té un projecte que es diu Pristin 6, Mares Pristinos, que busquen llocs que encara estan ben conservats arreu del món i intenten, després, a nivell polític, que això siguin protegits. I va estar amb el National Geographic des de l'Antàrtida, a les mares tropicales, per tot arreu. De fet, de fet...
la mort el va arribar justament quan estava de campanya a les Illes de Salomón. Estava fent de campanya i allà va acabar la seva trajectòria. Literalmente morieron con las gotas puestas. I per mi això és una cosa exemplar. Ell per mi ha estat un exemple a nivell científic i a nivell humà, perquè ha viscut sempre amb una gran passió tot el que feia
vivia el que feia i ell sempre deia que ell tenia el millor treball del món perquè estava realment fent allò que disfrutava i vivia amb passió això que feia. Però és que, a part de ser un gran ecòleg marí, va ser un gran ecòleg als Pirineus.
perquè també... Lluny de mar, eh, això? Lluny de mar, però també els sistemes aquàtics, perquè va estar estudiant molt, va estar aportant molta informació al llac dels estanys pirinencs. Tots els macròfits, totes les algues que viuen en aquests estanys pirinencs, doncs també va dedicar-li tota la seva... gran part de la seva energia a estudiar aquests entorns tan...
Sembla, en principi, tan allunyats del mar, però que són sistemes aquàtics. Però no se queda aquí, perquè és que també va escriure ballos llibres sobre bolets. Era un gran apassionat dels bolets i va escriure unes guies d'identificació de bolets perquè era la seva passió. Això als botànics no ens passa, també ens agraden els bolets. Els botànics, clar, sí, sí, a mi també m'agraden els bolets i no som botànic.
Ara, quan em feies la memòria, ens recorda molt a la figura, d'edat diferent o porai, per exemple, de la Creu Casa, en el cas dels briòfits, no? Gent que des d'aquí ha marcat càtedra o ha assentat càtedra, el que dèiem abans, no?, a nivell internacional. Et volia comentar, Boris, i...
com tenim el relleu, entre cometes, perquè en aquest cas no és un relleu, és un succès molt abrupte i no pot ser el relleu, però suposo que d'ell n'han sortit diversos equips d'investigació que continuen treballant amb el tema. Exactament, o sigui, el forat que deixarà en Quique és irreplaçable. O sigui, una persona que sàpiga de tot molt, perquè és el que sabia, sabia de tot molt, això és irreplaçable.
però sí que al llarg de la seva història ha anat formant molts professionals que avui estan en actiu, estan a les universitats, a tots els centres d'investigació i que són figures de punteres en el seu tema i que estan treballant-hi molt. També ha deixat equips funcionant que continuaran treballant
mentre es duri la inèrcia d'aquests equips és difícil ja saps tu molt bé que quan una d'aquestes figures tan rellevants desapareix al seu entorn això passa en tots els entorns en les famílies quan la mama desapareix els fills van a poc a poc desintegrant la família en qualsevol comunitat això és molt humà
Jo comentava abans, per exemple, nosaltres, en el nostre cas també de la metrologia, el que va suposar la mort d'en Toni Nadal i de la manera que com, sobretot a nivell geogràfic, més que a nivell físic, a nivell geogràfic, la coneixença de territori, doncs a vegades dubto que el buit que hagi deixat s'hagi una altra figura que l'hagi reemplaçat, no? O que ens hagi portat el que ell oferia.
I en el tema de les persones importants, a mi em dóna la sensació que moltes vegades no hi ha el suficient reconeixement a aquestes figures científiques que tenim...
I no parlo tan mort, eh? Parlo fins i tot en vida. No sé si a tu també et dona la sensació que, com hem dit abans, és gent importantíssima, capdalt, però ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. Exactament. Això... Aquí estem buscats responsabilitats una mica per tot arreu, però a nivell científic, els científics...
els ha costat molt sempre comunicar i transmetre a la població civil. Aleshores, reconèixer una personalitat científica és difícil. És difícil perquè el públic no coneix. Aquí, gràcies al teu programa que estem fent, estem fent esforços en divulgar i que la gent normal tingui coneixement sobre el medi marí.
Però la major part de la gent no té coneixements. Aleshores, que una persona estigui fent grans avenços i grans descobriments en un camp que tu no coneixes, és difícil que ho reconeguis.
Per això és tan important fer aquestes actes. De fet, a Tosa, que és on ell vivia, s'ha fet al carrer Quique Ballesteros, allà al Centre d'Estudis Avançats es va fer l'Auditori Quique Ballesteros, el National Geographic ha fet la beca Quique Ballesteros perquè durant quatre anys una persona pugui estar fent un estudi de l'ecologia i de la conservació de tot el Mediterrani. O sigui, està deixant un llegat, i això és molt important.
També... Un patrimoni, eh? Sí, un patrimoni. Ah, ara parles de patrimoni, perquè clar, va deixar milers de fotografies, milers de notes, milers de llibretes agafades que ara s'estan intentant organitzar per extreure tota aquesta informació que ell tenia al seu cap i que no es perdi. Perquè és una gran informació a tots els nivells que no s'ha de deixar marxar.
Doncs, Boris, moltíssimes gràcies per presentar-nos, recordar-nos aquesta figura de l'Enrique Ballesteros, per fer una miqueta d'història de la ciència, que a vegades també convé molt recordar i posar en valor justament totes aquestes persones que han aportat el seu coneixement. Mercès. Moltes gràcies.
Volem obrir secció de gastronomia aquest divendres i ho fem acompanyats una setmana més del nostre cuiner de confiança. El xef del Bar El Padrí, molt bona tarda. Bona tarda, hosti, això xef és massa fort. Em venia a gust dir-t'ho, encara no t'ho havia dit i he dit... Massa fort, massa fort. D'aquí a poc potser et veiem allà fent menus d'agustació estrella Michelin, qui sap? No, no, no pas, no pas. No t'hi veus? M'agrada més la guerra a mi. Sí? Sí.
Bueno, que és guerra igual, no?, però m'agrada més... La cuina de iaia, no? De iaia, sí, i per la gent del barri, bàsicament. Sí? M'hi veig més còmode, m'hi veig més còmode. Tu creus? Sí. Al final, quan fas un menú de degustació, això ha de ser ABC cada dia, no?, d'alguna manera.
Bé, no, pots anar canviant-lo també almenys degustació. No cal sempre estar estancat amb el mateix. A casa teva pots fer el que vulguis, que això és el bo. Però no, jo m'avec més, no sé, tenint la mateixa gent a diari i anant fent una miqueta més de barri. Ja està bé, eh, que després servir aquesta cuina a vegades sembla que costa. Una miqueta, bueno. Vas a bars i restaurants i gairebé tot és el mateix.
Sota cavall o rei, que n'hi diuen, no? Exacte. Va, anem al tema. Avui, una recepta també de cuina catalana, bacalla amb sanfaina, no? Correcte. Jo crec que la sanfaina és un ingredient molt comú, sobretot a l'època de primavera i tardor, que es pot barrejar amb peix i amb carn i d'acompanyament de moltes coses. Adeu.
L'acompanyament d'altres coses. Sí que és veritat que és més d'estiu, eh, la sanfaina, perquè els pebrots, tomàquet i això, perdona, per corregir, i que el pebrot, sanfaina i això és més de l'estiu. I és molt laboriós, s'ha de dir, ja no anem de fàcils aquí, d'acord? És una miqueta una elaboració que ha de donar temps i carinyo. Jo l'he intentat reduir una miqueta o evitar un parell de passos, d'acord?
A veure, primer de tot, anem als ingredients, ja són uns quants. Vinga, som-hi. De moment necessitarem el bacallà, que és el 450 grams de bacallà de salat, i ja l'esmicularem, així ja ens estalviarem la feina després. 150 grams de pebrot vermell, que no és un pebrot vermell gran. 150 grams de pebrot verd, que
Podria ser un o dos, pebrot verd italià, 360 grams d'aubergínia, 360 grams de carabassó, 300 grams de tomàquet madurs ratllats o triturats, o una llauna d'aquestes de tomate triturada o natural. Jo prefereixo fer un tomàquet natural, intentar el rellem naltros i això. 200 grams de ceba i dos dents d'alls.
Fantàstic. No ens hem de, tampoc, escalfar. Si ara no trobo exactament Carabassó, tampoc passa res si falta el Carabassó, no? Vull dir... Bueno, t'hauria de dir que això, per mi, la sant feina ha de portar aquestes quatre... Sí? Sí, ens hauria de portar l'Ubergínia, Carabassó, Seba i Pebrot... Sí o sí, d'acord. Sagrats. Està bé saber-ho. Va, quan tenim tot això, què hem de fer?
Llavors tallaríem totes les verdures, menys l'all, a la mateixa tamany. Si fem de dos centímetres per dos centímetres, o tal com sigui, no cal que agafem el peu d'arrel i ho mengem. Si ho fem a quadradets, tot a quadradets. Tot a quadradets, però totes del mateix tamany, perquè és important que la sanfaina quedi tota amb el mateix tamany pel tema de les coccions. Llavors ho tallem tot tallat igual, en petit, i les guardem per separades, les verdures.
Un cop les tinguem tallades, ficarem en una cassola, arrencarem fregint amb oli de girassol, amb dos, tres diters ja va bé, i fregirem la vargínia i el carabassó. Un cop fregit, ho reservem amb un paper d'aquest absorbent. Ho hem de fregir, vull dir...
Aquest és el pas que jo he ficat per estalviar-nos una miqueta de temps de cocció i això, perquè si no l'aubergínia també l'hauries de ficar a la Sant Faina i donar-li una cocció de mínim 20 minutets tranquil·lament o 40, saps? D'acord. Llavors, fregint-la, li donem una primera cocció i ja ens estalviem bastant de temps.
Per tant, no ha de ser que quedi tot molt fet, no? No, no ha de ser molt, molt fet. Estaria bé que perdés una miqueta l'aigua, però tampoc ens estarem fregint-ho allà 20 minuts. Amb una fregida de 3-4 minuts és suficient. Llavors ho retirem i ho posem en un paper absorbent.
Canviem i anem amb una cassola nova. Amb la cassola nova arrencarem un sofregit amb un bon raig d'oli, arrencarem un sofregit d'all, la cebra i els pebrots. Aquí, teòricament, les enfeines hauries de començar amb l'all, després de la ceba, al cap del rat els pebrots, i anar afegint. Per això, després l'aubergínia i, per últim, el carabassó. A mi m'agrada la ceba i el pebrot, tu pots barrejar-ho. M'agrada barrejar-ho perquè, al final, són unes coccions bastant similars, perquè porten bastant aigua igual, la mateixa quantitat d'aigua, més o menys, i llavors la cocció és la mateixa.
Un cop tinguem el sofregit ja ben duradet, que dius, ostres, la ceba ja ha agafat un color maco, durat, els pebrots també els veus que ja no estan durs i això, afegim el carabassó i l'aubergínia que hem fregit prèviament i ho cuinem, res, uns 4-5 minutets més.
fins que s'acabi amalgamant tot i agafant una textura així divertida. Llavors aquí afegim el tomàquet triturat i estàs cuinant una miqueta el tomàquet fins que acabi confitant i deixant anar evaporant tota l'aigua i anant confitant ben el tomàquet. I important, al tomàquet li tirem una mica de sucre o no?
Depèn, si són naturals allò en temporada d'estiu, jo corregiria una miqueta de sucre perquè em portarà bastant acidesa. Si fa servir una llauna d'aquestes comprades, no cal. A qui volia anar jo? No, si l'hem ratllat nosaltres, segurament sí que li entra. Igualment això és tastar una miqueta i corregir un cop ja hagi sofregit el tomàquet, que ja t'hagi perdut l'aigua i tot, ho tastes, i si cal una miqueta de sucre, seria fregir una mica de sucre.
A partir d'aquí, un cop tenim ja la sanfaina, perquè al final seria ja la sanfaina feta, agafem, afegim el bacallà esmicolat pel damunt, remenem i amb una cocció de 5-10 minuts màxim tindríem el bacallà ja cuinat i tot. Per tant, el bacallà no l'hem de cuinar abans? No gaire, no, perquè primer que ja va una mica curat amb sal perquè ha estat salat. Llavors, un cop el tens de salat i tot i esmicolat, si l'esmiculem amb trossos petits, la cocció és minsa. Llavors...
Fantàstic. És una recepta, si més no, elaborada. Sí, aquesta sí que ens obliga a estar davant de la cassola, anar remenant tot el rato els ingredients. No podem marxar a passar l'aspiradora. Aquest cop no, aquest cop la neteja haurà d'esperar. Sí, sí, en aquest cas hem d'estar davant de la cassola, anant posant una miqueta atenció, que no se'ns encanxin les coses per sota. Quant de temps, més o menys, ha de tardar això? Amb aquest, jo crec que així et diria que uns 40 minuts, una horeta, i podríem estar...
Però això hem de dir que no és una recepta molt difícil. Vull dir que és més elaboració que dificultat, d'alguna manera. Sí, podríem dir-li que sí. Al final és anar... També, si busques una sanfaina perfecta, sí que hauràs d'estar una miqueta més de temps, però el que hem de dir ser els tempos i això... Però igualment és una recepta que l'hem fet per quatre persones. Llavors, al ser petit, tot el que és el tema d'evaporacions i això va molt més ràpid. Llavors et permet que una sanfaina la pots fer a mitja horeta, una coseta així la podries tenir.
Tardaré més tallant les cosetes que no cuinant quasi-casi. A mi això sempre molesta molt. A veure quan treuen un robot que ho talli tot així. Poner-hi, que sortia tot talladent. Exacte, exacte. Quan he de fer alguna cosa així, sempre penso un robot. Tenim robots per tot de cuina i per això encara no ho han inventat. Segur que sí que n'hi ha, segur que n'hi ha, però troba'ls també. Sí, exacte, que el promocionin com promocionen altres coses. Adrià, això com ho podem acompanyar tot plegat?
Home, jo això ho acompanyaria amb un vi de taula, normalet, inclús et diria que aquí amb el bacallà queda així bastant greixós i amb tota la contundència de la sanfaina, jo m'ho fotria amb un vi rosadet, una cosa així amb un rosadet o amb un vi blanquet.
Tinc un dubte, és que l'altre dia vaig llegir que la sanfaina, o sigui, jo havia entès que la sanfaina era típica mediterrània al final, pels ingredients que porta, i vaig llegir, no me'n recordo, no m'ho feu dir, que la sanfaina era típica més de, com si diguéssim, del centre d'Espanya, de Castelles i tot això.
Ostres, això sí que no. Primera notícia. Sí que conec que pel nord d'Àfrica em fan uns plats semblants, perquè al final són pebrots i al final tenim la mateixa... La mateixa agricultura, al final. Al final tenim tots el mateix i el que sí que m'acaba deixar flipant sí que... Bueno, tu saps que hem viatjat per les Espanyes també amb el grup de romans i això, i sí que me'n recordo haver menjat el típic conejo quan es fan feina. Però, hosti, no sabia que era tan típic de...
Sí, no sé fins a quin punt era veritat o no que ho vaig llegir, però era per si ho sabies. Doncs moltes gràcies, Adrià, una setmana més. Moltes de res, però tenia més. Amb una nova recepta arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res, 5 minutets, i tornarem fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial cap d'any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de cap d'any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai. Diu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau.
Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant... Vital Esport, cafeteria Gisbert, estudi de fotografia a la capsa. I el 20 de desembre vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'anella mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Buena tarda, son la CIN.
Us parla Tere Ortega. La transformació de la part baixa entra a la primera convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat. El projecte presentat per Tarragona ha estat seleccionat i es podrà beneficiar d'una inversió de 25 milions d'euros en 34 accions. Una de les més rellevants és la creació d'un centre cívic a l'hotel d'entitats o l'espai Cornelia per dones. L'alcalde Rubén Vinyuales n'ha fet una valoració de màxima satisfacció.
ens permet accelerar una transformació integral del barri, de la part baixa, posant sempre a les persones el centre, preservant-ne la identitat i projectant els beneficis al conjunt de tota la ciutat. També satisfets els veïns del port, la presidenta de l'associació veïna, el Mari Carme Puig, diu que servirà per acabar amb el deteriorament del barri.
El pla integral de barri que ha portat a fer la presentació amb aquest govern d'ara i és molt important per al barri, és una despesa molt important per poder millorar el deterioro que tenim al barri des de fa molts anys. Altres actuacions incloses són la transformació de l'eix comercial Prim Apodaca.
Els patges als Reis Mags Orient ja s'han desembarcat a Tarragona per preparar tots els regals que ses majestats repartiran durant la nit del 5 de gener. L'Ajuntament i el Port els cedeixen al refugi 1 del Moll de Costa per a ús del magatzem Reial. La consellera de Cultura Sandra Ramos ha recordat que hi ha una gran expectativa i que ja s'han venut unes 5.000 entradas.
De les 8.000 entrades que hi ha disponibles a la venda, ja se n'han venut 5.000, i això que la presentació oficial és avui, així que tothom que vulgui visitar el magatzem Reial, doncs que s'espavili a comprar les entrades. L'espai obrirà portes del 27 al 30 de desembre.
I demà tanca l'any a Antequera. El nàstic de Tarragona, el tècnic Cristóbal Parralo, demana màxima concentració i intensitat. Un partit molt competit. Todos queremos acabar bien el año. Juguemos contra un equipo que tiene muy buenos jugadores.
Que jueguen bien al fútbol y que necesitamos la máxima concentración, la máxima intensidad para poder competir e intentar sacar algo positivo.
Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani. Després obrirem, aixecarem la parciana del xiringuito de la Laura Rovira. Queda ben segur que ens parlarà de Nadal i acabarem el programa d'avui com ho fem habitualment tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats.
que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar. I avui fem la darrera secció abans de Nadal de mites i llegendes del nostre mar Mediterrani, amb un capítol que ens situa a l'extrem nord del país, allà on hi ha un monestir a Randamar, Oriol.
Així és, Marina, ja estem gairebé a les portes de les vacances de Nadal, però encara ens queda una sessió abans d'aquestes festes de mites, de llegendes, i de nou saludem el Joan de Déu Prat. Joan de Déu, bona tarda. Bona tarda, encantat de saludar-vos. Joan de Déu, avui ens situarem cap a la zona encara nord, encara al nord del país, el monestir de les Rodes, per tant, cap a la zona del Cap de Creus, aquesta zona de Dolmens, zona de també Costa Brava, eh?
Sí, és una costra brava diferent, no és la mateixa de la de Palamós o la d'Aro, que és molt buscosa, però s'ha de dir que Cap de Creus, antigament,
i allà hi ha la població de la selva de mar, port de la selva, si té aquest nom és perquè hi eren uns boscos impressionants que amb el temps s'han anat extingint. Però sí que és un lloc molt interessant, diguéssim que al nord i al sud del país tenim com dues excrescències, el sud tenim al delta de l'Ebre, l'únic lloc on Catalunya creix, o creixia, perquè ara hi ha el delta de Creix,
I aquesta mena de muntanyes abruptes que entren al mar, que és el Pirineu, que xoca amb el Mediterrani, entra al mar i escap de creus. Sí, sí, una zona també segur ben rica amb llegendes i, com dèiem, en aquesta zona del monestir de Rodes segur que té diversos mites al voltant de la fundació, de l'origen d'aquest monestir.
Sí, deixem que et comenti abans que cap de Creus antigament se li deia el cap del diable, perquè era també un lloc molt abrupte, amb moltes tempestes, i anteriorment, en temps dels romans, el cap de Venus, i sembla ser que era un lloc, Venus va néixer de l'escuma del mar, llavors era un lloc venerat pels romans, i de fet a la Catalunya Nord tenim la població de Port Vendres, que ve...
que vol dir Port Venus, aleshores era un lloc molt aprovat. I no és gratuït que es muntés un monestir allà dalt perquè prèviament hi havia molts dolmens que encara es poden visitar si un fa excursions. És un dels llocs d'Europa on hi ha més dolmens i més manirs i això no és una cosa gratuïta. Sembla ser, segons diuen les tradicions,
que els nàufrags de l'Atlàntida, aquesta ciutat submergida a l'Atlàntic, van arribar a Europa i, com els nàufrags en altres moments, l'única cosa que tenien per retornar una mica la seva civilització eren les pedres. Havien quedat atreçats per la negada aquella, anegada,
que en totes les tradicions es parla d'un dilúvio universal. Nosaltres coneixem el bíblic, però en totes les grans cultures, la grega, les incas, les australianes, hi ha un dilúvio universal. I aquests naufres que van arribar a Europa, i els que haurien arribar a cap de creus, segons la tradició,
doncs es van trobar que només podien utilitzar les pedres per fer un símil d'on havien estat abans els seus grans edificis. I amb aquests dolmens, a l'interior, com si siguessin antigues o primitives esglésies, doncs allà no només enterraven la gent, sinó que feien els seus rituals d'iniciació, de passar a l'altra banda del món, el món invisible, i per tant era un lloc molt important. I també era important perquè Cap de Creus és el primer lloc
on els rajos de sol il·luminen Catalunya i la península ibèrica. Per tant, era com una mena de gran temple solar i no s'extrany que ara es digui cap decreta. Després, amb el cristianisme, van ser les creus les que es van plantar allà dalt. I si vols, ara parlem del monestir. Doncs vinga, sí, sí, parlem del monestir. Ja ho tenim situat, ja sabem ben bé on és i per què es diu de la manera que es diu. I aquest monestir, com es funda? Què diu la llegenda al voltant d'això?
Doncs bé, primer era el cap de Venus i anteriorment era com un temple solar dels homes megalítics i després va ser un lloc fenomenal del cristianisme, un dels monestirs més importants i la llegenda diu que cap als anys 600 del mil·lenni anterior els perses estaven a punt d'entrar a Itàlia i podien arribar a Roma i aleshores
el papa va enviar uns peregrins perquè allunyessin les restes, les espulles que quedaven d'en Sant Peri. Van agafar un braç, van agafar el cap, i aquests peregrins van anar navegant per un mar terrible com és el Golf de Lleó i van arribar a aquesta costa tan abrupta que és el Cap de Creus. Van pujar a dalt de tot, en una cova on havia estat...
Un eremit abans van amagar aquestes restes de Sant Pere i se'n van tornar. Quan van passar el perill dels perses i van tornar per recuperar-les, no les van trobar i aleshores van decidir fundar al costat d'una font d'aigua que hi havia al monestir de Sant Pere de Rodes, que estaria sobre les despulles d'aquest fundador de l'església.
I des d'aleshores sempre ha estat un puntal dels monestirs cristians. Després del Vaticà i de Sant Jaume de Compostela, era un lloc de peregrinatge molt important, amb moltes relíquies. Si anaves allà a peregrinar, tenies excedència del purgatori. I per tant, aquesta és una mica la història llegendística que empalma amb tota aquesta gran peregrinació cristiana.
I tota aquesta importància que tenia aquest monestir, si aneu allà veureu que hi ha una magnificència de vista, els monestirs sempre intentaven posar-los a dalt de les muntanyes perquè estiguessin més a prop de Déu, i va tenir un pes important de la cultura també, que si vols podem parlar-ne.
Sí, sí, sí, perquè també ara està pensant, és una llàstima també que no tingui vida aquest monestir, si pot anar, es pot visitar, hi ha la vida de la gent que l'estudia, que el contempla, que el visita, que fa turisme, però clar, no és un monestir com el de Montserrat, per exemple, que hi ha vida, que hi ha monjos, que hi ha una comunitat religiosa que hi viu i treballa cada dia, clar, en aquest cas no és així, no sé si és una llàstima.
És una llàstima perquè era un monestir molt important i amb aquests monestirs a l'edat mitjana, que estaven al Pirineu sobretot, doncs era un reservori de la cultura llatina clàssica que es transmetia a través de tota la cultura àrab, es traduïen després un altre cop al llatí...
del grec a l'àrab, de l'àrab al llatí, i a Catalunya, que era lloc de frontera, doncs hi havia un lloc de comerç i també de cultura, i tots aquests monestirs, com el de Ripoll, doncs eren llocs molt cultes, hi havia l'escriptòrium on es feien les bíblies, on s'il·luminaven molts llibres, i era molt important el de Sant Pere de Roda. Sí que és una llàstima, que ara...
es pot visitar perfectament, però que no estigui amb dansa com aquells moments. Allà hi va passar, segons diu la tradició, en Gerbert d'Orlach, que després arribaria a ser el papa Silvestre II, i diuen també les tradicions que va portar el nombre zero del món musulmà. Ja sabeu que nosaltres tenim una numeració que es diu aràbica, i és perquè els àrads van portar els nombres que coneixem de la Índia i els van transmetre
a Europa, a través del Pirineu, d'altres indrets i a través de savis. I quina era la novetat d'aquesta numeració? Que tenia el nombre 0, que amb la numeració romana no existia el nombre 0, i ja sabem que el 0 a l'esquerra no val res, però a la dreta val molt. I aleshores això va fer avançar molt les matemàtiques. I aquest Gerbert d'Orlac, que era un monjo occità, el comte de Barcelona, que va veure que era molt savi, el va educar a la catedral de Barcelona...
va viatjar a l'Àndalus, va tenir molts coneixements, va inventar àbacs, va inventar rellotges...
i tan important va arribar a ser que el Comte de Barcelona li va presentar amb el papa a canvi que li deixés tenir una seu episcopal a Catalunya, que era tornar a tenir a Tarragona com a seu episcopal, perquè abans era Narbona a la part francesa. I li va canviar aquest savi per aquest poder religiós, i aleshores, doncs, finalment era tan savi en Gerbert d'Urbach
es va convertir en Silvestre II, un dels grans papes científics de la cristiantat. Interessant, interessant aquesta figura, la de Gerbert d'Orlach, i el monestir de Sant Pere d'Oles, que clar, el seu port, diguem-ne, era port de la selva.
Sí, aleshores, en aquella època, el port de la Selva, que està en una abadia, era com el port llançadera perquè els monjos poguessin estar connectats amb Roma. Abans no es feia el trajecte directament, sinó que es feia de cabotatge, s'havia de reseguir la costa perquè podia haver mal a mar i no hi havia els coneixements tècnics, però era el port d'un monestir, el port de la Selva, i allà segurament és on va embarcar...
en Gerber d'Orlach, per anar a Roma i poder enllumenar amb el nombre zero el papa. I tant. I altres mites, altres llegendes d'aquesta zona, del voltant del monestir de Sant Pere de Rodes, de Pirates, de Pirates i del Castell de Verdera.
Sempre han parlat que els pirates del Carib són una minúcia comparada amb els de la Mediterrània, que n'hi havia molts més, hi havia una ciutat pirata, que era el Gé, amb moltíssims presoners, Cervantes diuen que va ser capturat davant de Cadaqués, perquè també es feien aquests viatges de cabotatge.
I aleshores, doncs, s'havia de protegir la costa, no?, i hi havia moltes maneres de protegir-se. Una era des dels castells, el castell de Berdera, que estava molt a prop del monestir de Sant Pere, doncs, tenia la visió de dos mars. Tenia el mar del Golf de Lleó, per la part nord, amb tot el que és fins a Marsella, i tot el Golf de Roses cap al sud i al Mediterrani sud, i des d'allà era un lloc importantíssim per veure si venien veles pirates, llavors s'ensenien fogueres,
després a Palafrugell, a Roses, a Cadaqués, s'ensenien altres fogueres i se sabia que venien pirates. Tota aquella costa va ser atacada per pirates en ocasions. Cadaqués va resistir perquè era una població molt forta i que tenia fortificat el poble, però Roses va ser atacat, Palafrugell, Palamós... Aleshores, ara tot això són històries que surten amb el musical de Maricel, però en aquell temps la costa era molt perillosa i aquest era un dels castells fonamentals perquè tenia una visió
molt àmplia per on podien venir els pirates. I tant, i avui en aquesta secció acabarem parlant del tresor amagat i els basilisks. Bé, doncs el tresor més important trobat a Catalunya es va trobar a Sant Pere de Rodes i va ser el 1989. Hi ha molta gent que va a la platja amb els detectors de metall, a veure si troben alguna moneda, doncs està prohibit absolutament en llocs arqueològics anar amb aquests detectors perquè, mira,
L'any 1989 es va descobrir el tresor més important de monedes, més de 600 monedes d'or de plata, que segurament deurien haver estat amagades segles abans pels monjos amb algun presumpte atac de pirates. Deurien veure veles a l'horitzó, veles que s'apropaven i deurien amagar aquell tresor tallà que...
segurament va continuar després estant en secret gràcies als basiliscs. I això ho diu la llegenda que els basiliscs crien tresors. Els basiliscs són una mena de petit drac, ja Plínia el vell en parlava, que té una mirada fulminant, que pot aixecar-se sobre les seves dues potes del darrere...
que té el cos de saura i el cap de gall, que també té com un alefètic, i que viu amb dolmens, amb antigues tombes d'herois del passat, de gegants, i sobretot on hi ha tresors. Hi ha la tradició que parla molt sovint d'aquests dracs, que són guardians de tresors, ho hem vist en pel·lícules del Senyor dels Anells, però també està en la tradició, i els basilis, doncs, podríem dir, és una...
una pensada que deurien mantenir aquest tresor tallunyat dels cercadors de tresors que en totes les èpoques han existit i han remenat tombes, i això ajunta una mica aquesta cosa dels pirates, dels tresors i d'aquest ser mitològic que es diu el basilisc. I un basilisc que a vegades també hi ha figures d'aquestes de bestiari i de correfocs que són basilis, per tant, aquí també perviu encara aquesta figura.
Sí, és una figura viva amb l'imaginari de cartòpedra i a Barcelona es té notificació des de l'edat mitjana, que ja se'l feia rondar per la ciutat trevestit de festa, però tothom sabia que si en algun moment havia d'anar a alguna tomba o havia d'anar a algun dolmen o a buscar un tresor, que no s'oblidessin de portar un mirall per poder-lo confrontar amb la seva mirada fulminant i que aleshores el que morís sigués el
el basilisc al rebre la seva pròpia mirada. Interessant. Portarem un mirall també de sobre per si cal. Que no falti. I he mentit, perquè he dit que acabaríem explicant el tresor amagat dels basilis, i no, acabarem amb una altra qüestió que també volíem comentar.
Joan de Déu, perquè ara que estem a les portes de Nadal, et cagaran molts tions, el Pare Noel també portarà regals a qui convingui, els tres reis d'Orient també repartiran regals i felicitat a Torriadret a aquestes festes, i per què no, una idea pot ser un nou llibre que ha sortit, que podem trobar ja a les llibreries, un nou llibre de Coma Negre, que es diu Guia de les criatures fantàstiques catalanes, amb textos de tu mateix, Joan de Déu, per tant, tenim un nou llibre
que pot ser una bona idea potser de regalar aquest Nadal.
És un llibre llaminé perquè amb les il·lustracions de Maria Padilla, i jo he fet els textos, és un llibre que conté com 100 il·lustracions sobre diferents criatures fantàstiques catalanes. Jo crec que probablement és l'únic llibre que existeix de cultura de qualsevol país de les seves criatures fantàstiques, però il·lustrat. Hi ha molts llibres que recullen les criatures de molts llocs, però que estiguin il·lustrades, que sigui una veritable guia
on tu puguis gaudir de la imatge d'aquesta criatura, després saber on viu l'hàbitat, les fortaleses o les febleses que tenen, doncs és una novetat que després de molts anys d'estar treballant amb Coma Negra i amb la Maria, que ho ha fet esplèndidament, doncs tenim aquest llibre que l'oportunitat del Nadal, que és un moment,
de fer bons regals, doncs és adient, però que en qualsevol moment, si algú ha de sortir al bosc o des de casa vol gaudir de l'imaginari català intangible, doncs té aquest nou llibre que acaba de sortir del forn. I tant, home, i unes disgustacions, ho deies, de la Maria Padilla, precioses, perquè podem veure en la portada d'aquest llibre i, Déu-n'hi-do, hi ha un ésser, una criatura així al mig de la portada, que és com una espècie, no ho sé, d'uranet amb braços de dona...
No sé ben bé què és això.
Bé, de fet, és una dona d'aigua, que diuen que les dones d'aigua es podien transformar en merles per no ser descobertes, i aleshores la Maria, no deixa de ser un joc lúdic, l'ha interpretat d'aquesta manera. Però també tenim manairons, tenim els pergolets, que també són com una mena de criatures marines... En fi, tot el monstruari de com el poble català ha imaginat el que abans eren els genis de la natura, els genis loqui...
i que, a més a més, il·lustrats, amb una feina que, ja et dic, segurament, probablement és l'únic llibre que disposa de tantes criatures i tan il·lustrades perquè la gent tingui un gaudi. Sembla que a la península ibèrica, a la zona on pugui haver més criatures fantàstiques, sigui a Cantàbria o al País Basc, amb aquells boscos atlàntics, i precisament no és així. És a Catalunya, a València i a Mallorca, on hi ha moltes més criatures que qualsevol altre indret de la península ibèrica.
Per tant, és un patrimoni intangible per imaginar, però també per veure com el poble català s'ha imaginat aquestes antigues entitats del bosc o del mar o dels núvols o de les coves que existeixen en totes les cultures i que nosaltres hem actualitzat.
Guia de les criatures fantàstiques catalanes, doncs, recomanació feta, un llibre amb textos de Joan de Déu Prats i amb agustacions de la Maria Padilla. Joan de Déu, moltíssimes gràcies per haver-nos atès un dia més aquí a la Randa Mar, en aquesta secció de mites i llegendes, i això, que estem a les portes de les festes, per tant, molt bon Nadal, feliç any nou, i ens retrobem ja aquest 2026. Bones festes i gràcies per l'oportunitat de poder també parlar d'aquest llibre tan recent.
El vent s'endú les paraules que no et vaig dir. Un mar de dubtes dins d'un cor adormit. Tan difícil l'aprop als nostres camins, però si estem junts...
Últim programa d'aquest 2025. Cobrim el xeringuito de la Laura Rovira. Molt bona tarda. Últim programa? Això no ho sabia, eh? Del 2025. Ai, pel culte de la Inc. Quins verbis. Estic trista perquè anem al 2026. Home, però és bonic el número 1. Però no em ve una rima al cap. Ui, quina pena, eh? No, 2026? No, no? No?
No, bueno, si a algun oient se li ve una rima, que ens la digui, eh? Va, els teus acudits dolents, va per tu, Miquel. O sigui, ella ja, vinga, va, vinga, de patxando, eh? Sí, sí, va per tu, Miquel. Miquel, a veure, que consti que aquests són els que tenia preparats fa dues setmanes. Que no ens vas abandonar. Us vaig abandonar, ho sento. Llavors, avui tinc dues pàgines de guió, perquè tinc el de la setmana passada i el d'aquest que l'he actualitzat. Ah, que s'havia preparat alguna cosa i tot. Sí.
Sí, sí, sí. Molta lletra, eh? Tinc aquí. Bueno, vinga, vull portar dos por uno, un de regal, perquè comenceu... Sí, sí, un de regal perquè comenceu el 2026 amb alegria. Són boníssims, eh? Ahí va. Sabes que una amiga se ha caído mientras bailaba y se ha roto la nariz? Bachata? Ahora sí.
Dolantíssim, un dia més. Però dins dels dolents no és dels més dolents. Aquests crec que també els va passar a ma mare, perquè també em passen coses d'aquestes del Chusso Jones. Vinga, passa. ¿Sabes cómo puedes poner a un pan a hablar? Lo dejas por la noche en remojo y por la mañana está hablando.
Durantíssim, és que la Sílvia jo no sé com pot llibre d'això. Home, som bons, Sílvia, no? Jo crec que ha estat bastant bé. Crec que el rànquing haurien d'estar en el top 5. Sí, sí, sí. Vinga, segueix. M'encanta, eh? Vinga, segueix, eh? Sí, sí, perquè així passem el dos xistes ràpid. No, ja està, ja està. Ah, han de ser dos per uno. Ah, d'acord. Home, tenia la meva secció dos per uno. Em pensava que eren tres. Podria, podria... Home, te'ls busco ràpid, eh? No. Un dia podria ser tota la secció d'acudits. No, no.
De què parlem avui? A veure, jo li he enviat un àudio a la Marina i li he dit una cosa, Marina, de què parlem avui. I li he dit coses de Nadal i Cap d'any. M'ha enviat un àudio així superràpid, Nadal, Cap d'any. Vinga, ens veiem aquí a les 5 i quart. Ja està. Llavors, sort que tenia preparat cosetes de l'altra secció que nunca fue. Sort. Que la secció es diu Ranking dels pitjors regals que pots fer al Nadal. A veure, sofrem-me. Que consti que aquest ranking no l'he fet jo,
L'ha fet Google, perquè la Laura encara està al plestoceno i no utilitza ni el xatgeretetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetetet
Comencem amb els diners en efectiu. Home, a mi, mal, mal regal, no. Els accento. Rebre diners a metàl·lic és el pitjor regal que et poden fer. Per mi no, no estic a favor. Només un 7% dels espanyols s'atreveixen a lliurar un sobre amb diners.
I són del PP, tots. Sí, aquí sí. Si és només un 7%, hi ha moltes possibilitats. Llavors, sí o no? A veure, jo sí, però... A mi si me'ls donen, no els hi fareu fer. El que passa és que a mi m'agradaria... O sigui, jo crec que seria millor si els fiques en un envoltori xulo. A mi m'és igual l'envoltori. La típica tieta.
Que et dona un sobret. Quan tu ets adolescent de 20 euros, lo feliç que et feia jo, doncs ja està. No, la veritat és que, a veure, ara mateix els diners... Jo calculava 4x5 a 4 cubates. Els diners van bé, però bueno, sí que... Bueno, amb un sobrecito mono, no? Amb una postal... No sé, però bueno. Llavors, què? L'aproveu amb el regal. Jo l'aprovo. O sigui, el traiem d'aquest rànquing, eh? Sí, fora. Llibres d'autoajuda.
Home, és que parem... Prou, no? Parem amb els llibres d'autoajuda. Hi ha molts, eh? Hi ha cada tema que dius una cosa. Aquí pica... Como ser mejor tu mismo. Fans de Mr. Wonderful, també, els coaches, els coaches que fan ioga i abraçan arbres. Levantate a las cinco y serás mejor persona. Ni por el culo de la cinco. Vale, llavors, què? És que aquest regall jo crec que és una merda, Nadal i no Nadal, eh? Però bueno...
Nadal, no Nadal, d'aniversari i de regal esporàdic. Ho suspenem, ho suspenem. Utensilis de cuina i articles per la llar. Molt a favor d'això. Tu necessites un oi express, amb el que valen les oies express i et regalen un oi express, és un regal superguai. El que passa és que jo, articles per la llar,
hi ha el risc que això se converteixi en un futur regal de l'anemic invisible. No, que no sigui un pongo, jo t'estic dient coses útils. No, no, però vull dir, te regalen algo pensant que és útil per tu, per la llar, o una mica de decoració. A veure, allò que aguanta les portes.
Allò que aguanta les portes, un tornillo. No, que hi ha una cosa que poses al terra de les portes. Ah, vale, vale. Bueno, però això no t'ho regalaran. Jo et dic la típica... Pot ser. Això és un pongo. Això també és un pongo. Jo dic regals útils, oi? Un all express, un joc de paelles. Sí, bueno, regals útils i cars, eh? Com a clau, a veure, a mi per què em regalin una... Jo què sé, una espàtula de fusta, doncs per això. Ja, ja, l'espàtula...
Cuidado, eh? Jo necessito una... Plats, gots, sempre són benvinguts. Com es diu, una cullera de sopa? Un cullerot. Un cullerot, necessito un cullerot, perquè no tenim... Vinga, després, eines de bricolatge. Això jo crec que també pot ser útil. Això pot ser útil. Clar, a mi, per exemple, si m'ho regalan tampoc algunes no les sabria fer servir, vull dir que... Estaria allí, tindria amb un pare...
Estiria amb un pare que et diria, mira, fan regalat això, et fa il·lusió, patir. Clar, però llavors, eines de bricolatge l'aprovem o no? Sí. Però si tu estàs aprovant tot, eh? Home, estem parlant de coses útils. Clar, jo crec que aquest rànquing era com més, per ser més original, no? O més bonic, el regal.
Home, sí, clar. Perquè el següent fica... A veure, si et regalen, jo què sé, un... un tornillo, a veure, un regal bonic no és... Un tornillo? Ai, no és de bricolatge. Bueno, per la queer, el que et falta. Ja, ja, ja.
Jo què sé, però si et regalen... Jo què sé, si et regalen un martell bonic. Bonic, el martell ha de ser bonic, perquè si no... No, en si el regal és bonic. No, el regal no és gens bonic. Ara, que pot ser útil, sí. Però jo no estic parlant d'útils, estic parlant de rànquings de regals xulos. Cuidado. Aquí ja entrarem una miqueta al debat. Després hi ha productes pel bany.
Home, el paper de vàter sempre és benvingut. Aquí suposo que diu sabons. A mi això ho desaprovaria més. Aquí hi ha una cosa que em passa que jo ho regalo molt perquè sé que a la gent a qui li regalo li agrada, però a mi no m'agrada que m'ho regalin, que és aquest típic pack.
de rituals, per exemple. Que et ve tres cosetes que dius, però són tres cosetes que realment després això no fa servir, perquè és l'opció de no sé què i això no fa servir. Hi ha gent que sí. Jo conec gent que sí, la gent que li agrada endavant. Llavors això és un regal fàcil.
Però jo el trobo poc original, també, eh? Sí, però vull dir, si hi ha gent que... Però tu t'ho regalen i t'agrada? Jo, precisament, no. Però jo conec gent que sí. Jo conec gent que sí. Ja hi conec gent, eh? Cuida-ho. Sí. Vale, però llavors això també ho aprovem? No, ho suspenem, però... Ah, vale. Està bé, però ho suspenem, correcte. Ho suspenem, però amb un però. Vull dir, si tu saps que a la persona li agradarà, doncs per què no? Ja, però bueno, a veure...
A cadascú té els seus gustos. Vull dir, jo a tu et regalaria un neoprè. No, ara a mi em regales un neoprè. Home, hem de pensar més generalment, perquè un llibre d'autoajuda hi ha molta gent que la necessita. Necessita un psicòleg, no un llibre d'autoajuda. Ja, però igual no s'ho pot pagar i millor aquest llibre. I després, perfums.
Són ben cars, eh? A la gent que li agrada el perfum endavant, eh? Perquè són caríssims. Quina diferència hi ha entre perfum i colònia? Tenim aquí una experta d'entre perfums i colònies? Jo crec que el perfum és més car i la colònia és més barata. Molt bé, gràcies per aquesta diferència. I el perfum s'utilitza... Crec que el perfum també és més intens. Però, vale, vale. Llavors, la gent, què es fica en el seu dia a dia?
Una colònia? Jo que sé. Jo que sé. Jo no utilitzo. Tu utilitzes alguna cosa? Sí, jo tot. Ah, sí? Bé, tu utilitzes tot i tu fiques tot, surts de la dutxa i tu fiques, no? Sí, jo tot, la noción, el perfum, la crema, tot. Quin perfum utilitzes? El del Mercadona. No, no fas ningú d'aquests de Dior, Jador i tot això. Nenuco. Nenuco s'utilitza bastant, eh?
M'havia l'utilitzat tota la vida. Molt bé, molt bé. Jo no utilitzo. Tinc una de fa, igual, que allò deu ser una fórmula química per alguna cosa, perquè tinc una de fa, jo crec, més de 20 anys, que em van regalar, i ahí està, per a casa amb uns pares. Però bueno, vinga, va. Ara hem acabat el rànquing, però m'has de dir tu, per tu, quin és el pitjor regal? Els pongos.
A veure, jo estic en contra dels pongos. O sigui, típic. Fem una mica invisible amb gent que no és de la teva confiança i et regalen un mocador, que tu penses, la típica manteta quan ja tens manteta pel sofà. Però molt mona que sigui, no estic criticant.
Aquestes coses... Però, a veure, jo no t'estic dient a mi que emigrat. T'estic dient que tu li fas un regal a algú que li vols fer un regal. O que aquella persona et fa un regal expressament. Si tu li vols fer un regal a algú, normalment regales coses que saps que li agradaran a la persona. A mi no m'han regalat mai així... Quin és el pitjor regal que t'han fet? Pongos. No ho sé, no em ve al cap, la veritat, no ho sé. I el millor...
Tampoc t'ho diria. Tampoc sé. Vull dir, hi ha molts bons regals que m'han fet. I què vols que et regalin? Què demana la Marina? Home, per demanar avui una taula de surf, saps? Així, posats a demanar. I després? I en segona posició? Un neu pre nou, tampoc li faria cap feo. I, bueno, en tercera? No ho sé, una esquiada als d'Alps. Bona cosa. I alguna cosa més assequible per la gent? Bona cosa.
No demano coses no sèquiles per demanar, jo demano. Després la gent que s'ho adapti. Et tocarà una manteta, una manteta, un portavel·les i un martell xulo. La segona part, que és la que m'he preparat avui, m'encanta l'eufemisme de preparar, és Tradicions d'any nou. Uf, aquí entrarem en coses cutres.
Avui li hem deixat la DJ Sílvia, avui li he dit, fica una plilio de Xina Dalenca. Jo li he prohibit una cançó de Nadal en especial. I ara després la ficarà. Vale, llavors, he buscat, he fet una cerca exhaustiva de tradicions d'any nou arreu del món.
Ah, n'hi ha de xules. A Itàlia mengen llenties. A veure, no vaig a fer les accions. Això ho vaig explicar jo. Abans de començar amb això, tu ets a favor d'any nou o no? A favor vull dir, creus que és una festa sobrevalorada, infravalorada? La celebres molt? No la celebro molt, mai, ni d'adolescent. Mai he tingut molta predisposició per l'any nou. Jo m'ho passo sempre millor el 24 de nit, que és un dia que m'ho passo molt bé, normalment.
I cadascú que ho cerebri com vulgui. A mi això de gastar-me un dineral, haver d'anar arregladíssim com si fossis de boda, i per anar a una discoteca i estar com a Sardines, em fa una miqueta de pal.
El millor any nou que vaig passar jo va ser el fest hivern a València. Fa bastant de temps ja. Deu fer deu anys. Molt bé, molt bé. Llavors, hi tens alguna cosa que facis especial, alguna tradició? Tu, eh? A nivell familiar... Absolutament res. Personal, no? Tu t'amentges les uves? No.
O sigui, clar, sí. O sigui, no te planteges no menjar-te-les. No, un moment jo. I faig el ritual de treure-li, si tenen llavors, treure-li les llavors. Les fem vitals, sí, sí, jo també li trec, perquè si no és impossible, eh? Però... Però tampoc m'agòvio, eh? Vull dir, jo me les vaig menjant, però no m'agòvio. Si han acabat les campanades i me'n queden... Jo tampoc, però és que sempre, normalment, sempre m'arric. M'arric de alguna cosa, llavors, és com impossible. Jo també treu molta risa amb la gent que s'ofega. Sí, sí, és com molt impossible, però bueno, és divertit.
Sí, jo crec que també sempre me les he menjat i jo crec que ja ho tinc com ficat al cap que me les he de menjar, saps? Com que...
Em sentiria una mica estranya si algun any, pel que sigui, no puc. Jo l'any passat estava amb febre i molt malalta. Al 31 hi va haver moments que em vaig pensar, me'n vaig a dormir. I vaig aguantar. I vaig aguantar al final. Molt bé. O sigui, vas començar l'any malalta. Sí, el dia gustava fatal. Fatal. Vull dir, l'any passat, a les 12 i mitja de la nit, potser ja dormia. Imagina't. Mare meva.
Bueno, anem millorant, no, aquest any? Sí. De l'1 amb febre, avui, que estem a 19... Potser torno a estar malalta el dia 31. Així encierres el círculo. Sí. Perfecte. Vinga, va, anem a les tradicions d'any 9, eh? La primera... Recordo que jo crec que t'he dit a res, que no ho busco jo, eh? Fica, petons a mitjanit als Estats Units.
La superstició... Ah, això ho vaig veure... Miseria de confiança, a Friance. Diu que no fer un petó just després de les 12, assegura 365 dies de solitud. Això ho vaig veure a Friance. I què tal? Què et sembla? A Friance, molt graciós. Plorava de riure jo sola. Però tu, quan acabes de menjar-te les uves, què fas?
Res. Miro el vestit que porta la Pedroche, que per mi és només... Ah, tu veus la Pedroche, eh? No. Jo només vaig per veure el vestit i com es pot rajar el dia següent. Que pesada és. Aquest any, Xenoa i estopa, eh? Ah, sí, eh? A falta de... Bueno, estarà bé, Xenoa, pectacle.
Jo també, normalment, jo crec que sempre, sí, sempre he sopat amb la meva família, després nosaltres és com que fem la ronda i ens donem com dos petons, una abraçada, feliç de nou, tal, tal, tal. Vinga, va, segon, m'encanta.
Trencar plats a les portes a Dinamarca. Fantàstic, això m'encantaria. La tradició m'ha de trencar els plats després del sopar de cap d'any. Guapíssima aquesta tradició. És una bona excusa per no fregar els plats, també està bé, però, hòstia, suposo que et compres uns plats d'aixòs dolents per trencar-los. Això et deu desestressar, que flipes. Deus començar l'any superdesestressat. Sí, sí, però això jo crec que... Espero que siguin dolents els plats.
Pintar la porta de vermell a la Xina. A la Xina. Els xinesos tenen una manera única de celebrar l'any nou. Cada porta principal està pintada de vermell i simbolitza la felicitat i la bona fortuna. Bueno, és xula. Pots quedar-te una porta xula. Ja, sí, però després te l'has de tornar a pintar, no? No et quedes amb una porta vermella, no? Per què no? Que lleig, no? Clar, en aquest cas jo crec que es refereixen més a la del portal.
No en tinc ni idea. T'imagines tu pintant la teva porta al portal i els veïns què fas i jo, res. Això és bona fortuna per tothom. El PSC, encantat, clar. Després, escombrar i passejar-se amb una maleta per casa a Xile. Escombrar amb una maleta? Diu, al país es poden trobar diverses tradicions, però una de les més peculiars és escombrar la casa durant la nit per netejar-la. A veure això.
No pot ser el dia i així sopes tranquil. De repente, tothom fent-ho. Durant la nit per netejar-la d'energies dolentes i així començar l'any nou amb tot ben net. Una altra de les tradicions per les quals volen viatjar durant l'any és agafar una maleta i passejar-se per la casa amb ella. Això ho podria fer, el de passejar amb la maleta, però escombrar, no puc escombrar el matí. És com que escombres i després passes la maleta. Sí, embrutes. O al revés. Clar.
Jo crec que escombre. Millor la maleta abans i després escombrem, no? Sí, sí. Molt bé. A Xile, que ben se lo passen. Molt bé. Menjar moltes llanties a Itàlia. Correcte, correcte. Sí, sí. En molts països les llanties simbolitzen diners i riquesa. A Colòmbia cal omplir-se les butxaques de llanties, eh? Això. I a Itàlia es menja... M'ompliré les butxaques de llanties. Després, el títol, eh? Que és la deessa de la mar... Aquest et agradarà. La deessa de la mar al Brasil.
Una de les tradicions més típiques del Brasil és anar a la platja de Copacabana i després als focs artificials cal honrar la deessa del mar i per això es llencen regals com polseres i cullerets, es llencen flors i tot això mentre salten unes. Un total de set.
I si no hi ha ones aquell dia? Bé, la mínima, la mínima el moviment. Si no, el fas tu el moviment. No llanceu coses al mar, home, que ho embruteu? Això és veritat, això és veritat, eh? Polsera, jo... Jo estaria a sota agafant totes les polseres per emportar-me-les. I després tinc les apostes a Grècia. Pels grecs, el canvi d'any és temps de felicitat. A nit de cap d'any juguen a les cartes, al pòquer o altres jocs d'atzar, però no juguen només, sinó que s'aposta.
S'aposta a llocs d'atzar i a cartes. Eh? A cartes i a coses així, com si fos un bingo, perquè m'entenc. Home, entenc que deuen... Deu ser la seva tradició, doncs, bueno... Com si fos un casino, vas al casino allí per cap d'any. Sí, però jo entenc que... A veure, no m'he documentat tant. Jo entenc que això ho deuen fer...
a casa, no? Jo què sé. En plan... Bueno, sí, suposo que on sopis, doncs venga. Home, si no, estaria tot ple, no? Els casinos hi ha aquestes coses? Potser no ho sabem. Jo no veig notícies de Grècia. Bé, clar, això s'ha acabat, però jo volia parlar també. Tema reixos. Això no ho tinc perquè ja m'avanço molt. Sí, uf, està molt lluny. Què els reixos? Què els hi passa?
Bueno, què tal, el reixus? El senhor Gaspar i el torçant. Sí. Tu celebres tot el Nadal? No, jo sempre tio i reis. Tio i reis. I què llavors? Doncs tot, no? Que no celebres. Ah, el pare Anuel. Sí. Ah, jo a la festa meva sí, venia tot, eh? Tot. Però perquè el tio et portava coses rotllo xocolatines i coses així, no? Sí, sí, el tio xutxes sempre. Sí, el pare Anuel, sí, sí. Venia, a part físicament, eh?
Hi havia algú de la meva família... Hi havia algú de la meva família, sí, mon pare crec que s'ha disfressat alguns anys. Venia algú de la família i ens donava els regals. Correcte, sí, sí. I després, tió, jo sempre xutxes, o sigui, a tope amb el tió, però a mi només m'ha donat xutxes i càries. I després els reixus. Ja fa molts anys, també, que no sou molt de reixus. Bé, no de reixus, de...
No em donen regals, els reixos. O sigui, fa anys, eh? Quan era petita, sí. Quan era petita, all in. A mi els reixos ens serveix per els regals que no m'han arribat o no m'ha donat temps a comprar o a passar. Dic, no, per reixos. Reixos o reixos? Tu què dius? Jo reixos.
Però Reixos es diu molt a Tarragona. Però està acceptat? Sí, sí, diria que sí. Reixos es diu moltíssim aquí a Tarragona. No ho sé, però no sé si està acceptat per la Real Academia. No ho sé, ho hauria de buscar. I després també volia parlar. Campanades?
Què veuràs a la teva tele que es posa? Ah, tu estàs a Mallorca, no? No, ja hauré tornat. Ah, ja hauràs tornat. O sigui, tu passes el Nadal a Mallorca. Sí. I després, per cap d'any i reixos, estàs aquí. Efectivament. Molt bé. I què es veurà a casa teva? Doncs no ho sé.
Primer, no sé ni què faré per cap d'any, imagina't. Jo dic ser de les poques que no sap què farà per cap d'any. Potser es veurà l'últim capítol d'Stranger Things, que haurà sortit el mateix dia 31. Surt el 31 a l'1? El dia 31 surt. Però el 31 a la matinada? Sí. Ah, vale, vale. No, jo el veuré l'1 tranquil·lament. A veure, si hi poso la tele, si hi veig a la tele les campanades, posaré televisió espanyola.
Televisió espanyola, perquè a TV3 està el Miqui i la Laura, no? Que pesados són, tio. A mi, a veure, jo hi ha una cosa que m'agrada molt, que és la jaranita. I a TV3 hi ha un correctisme i un saber estar que no et dona aquesta jaranita, que et dona Televisió Espanyola, que t'enfoquen allí tots els borratxos que hi ha allà baix, que porten des de les 4 a la tarda agafant lloc allí a la Plaça Mayor, allí a Madrid. A mi això m'agrada.
És que clar, crec que TV3 o no ho he vist mai o que jo tingui consciència no ho he vist mai, però és que a part també Miqui Núñez i la Brascanes, jo sí que ho he vist, però és això, hi ha aquesta correcció, aquest... No, a mi m'agrada la jara i a més estopa i xenoa, vull dir, fantasia, i hi posaré a veure el vestit de la Pedrotxa. Increïble, estopa, eh? No m'esperava, perquè primer es va fer el track, era xenoa i margiró, no? Sí, i jo, de fet, avui ho he hagut de mirar perquè deia... Que quadrava més, eh, margiró i la xenoa. També ha sigut molt gracioso, eh?
Sí, però li hauran pagat molta pasta d'estopa o què? Per presentar unes campanades en aquestes teles segur que es paga molts diners. I per què no presentem nosaltres les campanades a TAC12? TAC12 no sé si es deu pagar així. No, no es deu pagar així, però aquest any no es fa per la tele.
Ah, no? No. Però no es fa. No, no, no es fa. Bé, pel que jo sé, aquest any es fa a la plaça Corsini i la gent que vagi allí, rollo a Madrid, hi haurà gent presentant-ho. I això depèn, eh? Vull dir, si ha de fer bon temps, m'és igual. Però això d'anar a un lloc, a l'aire lliure, a fer les campanades, quan normalment fa fred, em fa pal. Sí, a mi també, eh? Vull dir... Jo només ho entendria si vas, jo què sé, perquè... Jo no aniria ni a Madrid.
No, no, jo tampoc, però, per exemple, si és un... Vas amb el teu grup d'amics a un poble, va passar aquest dany, i just hi ha festa major allí, vull dir, festa major, que fiquen allí alguna cosa i tal, doncs igual, per quedar-te en aquella casa, vas allí, però...
No sé, però sí, sí, fa fresc. Doncs sí, pel que tinc entès, no sé, ja m'ho confirmaran pel pingan i jo crec que en guany no es fica a la tele. O sigui, perquè tot el que està muntant a la plaça Corsini no va a la tele perquè era un follon. I què es farà a la plaça Corsini? Jo crec que més... Això no ho sé, però crec que més o menys el mateix que l'any passat però sense que estigui televisat. Que no sé el que va ser l'any passat perquè no ho vaig seguir. Jo què sé, hi havia... Estaven a l'obra a cases, no?
Està a la Laura Casas, jo què sé, dient, què tal, Tarragona? Què passa, Tarragona? I van fer el compte enrere amb les uves. El que passa és que es va haver un problema amb el carrillón. Sí, sí, sí, es va quedar parat el rellotge, que això va ser meme després de Tarragona. I és com que es va quedar parat i van continuar, però el rellotge no funcionava. Recupereu-ho perquè és així. Llavors, igual...
arrobaTAC12, m'estic equivocant, però crec que no estarà vist aquest any, així que, si voleu viure les campanades a Tarragona, haureu d'anar a la plaça Corsini. Jo crec que, mai diguis mai, potser acabo a la plaça Corsini, però... La IPC va anar a la plaça Corsini, no? No, i si jo estava malalta, quedaré a la plaça Corsini. Ah, cert, cert.
Perdó, perdó. Sí, a les 12 i mitja l'any passat potser ja dormia. És cert, és cert. Estava fatal. Vull dir, estava... Jo no tenia un gripot tan heavy com el de l'any passat. Per cap d'any va ser molt heavy. És cuida't aquest any, eh? Estava el dia 1, el vaig passar al llit. Vull dir, quasi no em vaig aixecar ni per menjar. No, quasi no. No em vaig aixecar ni per menjar, pràcticament. Vaig dormir tot el dia. Bueno...
Perquè jo no vaig aquí per menjar. I el dia 2 estaves bé, eh? Perquè la cosa va malament. Però et va durar un dia, no? El dia 2 estaves bé. Bueno, el dia 2 m'estava recuperant. Vaig tenir una mica de febre encara el dia 2, però no tant com el dia 1. Molt bé. Jo si vaig anar a Corsini, una mica si em vas.
Vull dir, sí que és veritat que, clar, com si vas amb la jaqueta, doncs tampoc no feia un fred de dir uf, no puc estar aquí, que estic a disgust, no? Però bueno, i també recordo que es va acabar aviat. Sí, sempre es cap a sobre d'estrès o així, eh? Però una cosa, a veure... Jo tampoc ho entenc, si és cap d'any, jo faig-ho fins a les 6. I a part, comptant que hi ha gent que igual es menja a casa seva, o sigui, sopa a casa seva, es fa les sopes a casa seva, i igual arriba la una... El raïm, el raïm. I arriba la una... La Sílvia em diu que t'he d'acomiadar allà.
Que pots acabar la frase. Ah, sí, ja no me'n recordo. Ah, sí, que arriba la una, doncs estic dues hores. Pa dues hores no em surt a compte a veure, que després em pillen els Mossos i què? Des d'aquí... Arroba Mossos. Arroba Mossos, no. Bones festes a tothom. Bon Nadal i tot això. Vinga, ens veiem a la Cursini. Exacte. Que vagi molt bé, Laura. Gràcies.
L'Agenda Recte a final de la Randa Mar d'aquest divendres 19 de desembre del 2025 i el que volem fer ara és fer un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana i comencem com fem sempre per la Costa Brava, Sergi.
Doncs sí, Marina, darrer cap de setmana de l'errant de mar, abans de les vacances, marescudes, de Nadal per tothom. I va, molts actes, però molts d'ells, evidentment, relacionats amb aquests dies de Nadal. Però primer de tot, avui, aquest divendres, a les 7 de la tarda, l'estartit, un acte molt interessant, la presentació del documental Veus del mar, memòries de pesca. Això serà al Museu de la Mediterrània.
Si fem un salt, el dissabte, dia 20, a les 10 del matí, una visita, una sortida, al voltant de la natura, al Daró, una sortida que es fa des del pont vell de Gualta, d'aquest poble del Baix Empordà. Atenció, perquè ara sí que comencem amb coses de Nadal. Va.
L'esquina, ja sabeu que l'esquina són molt tradicionals aquí a l'Empordà. Doncs en tenim el dissabte a Garrigàs, Garriguella, les Escaules, Massanet de Cabrenys i Torruella de Fluvià. A part a part, més coses de Nadal. El Pare Noel i el Fullet visita l'Escala, ho farà a partir de la tarda. I a Sant Pere Pescador i Vilafanc faran cagar el tió. A les 8 del vespre, a Figueres i a Vaneres, amb el grup La Mar Damunt, a la Taverna Literària.
I si saltem el diumenge, primer de tot, una ruta, una visita guiada, un itinerari a les 10 del matí, titulat El passaport del vent. Serà el punt de trobada a l'urbanització Torrevella, a l'Estartit, i és un itinerari per l'interior de tot el massís del Montgrí. A les 11 del mig del matí, a llançar Cantada de Nadales vora del mar, al passeig. I diumenge, Iaquina, a Viladamat, l'Escala i Port de la Selva.
Que passeu molt bon Nadal. Ens hi trobem a la Tornada de Reis. Que vagi molt i molt bé.
De la Costa Brava baixem fins al delta de l'Ebre de punta a punta de Catalunya per també conèixer quines són les propostes que faran aquests dies cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Presentació del llibre Soc talla baix, una obra d'Agustí Ribes Franc que transporta l'essència de la nostra terra i la nostra gent. Avui divendres 19 de desembre a les 6 de la tarda...
al Centre Social del Barracot, a Deltebre. També avui divendres a partir de les 7 de la tarda tindrà lloc al Casal Davis de Camarles una nova edició de la Gala Esportiva del Municipi. Una trobada especial per reconèixer l'esforç i la dedicació dels nostres esportistes amb una programació que inclourà una mostra de boxa a càrrec del nou Club Boxing Camarles i una exhibició de gimnàstica rítmica individual amb la participació de Gala d'Audent.
Durant la vetllada també es farà entrega dels reconeixements i premis als esportistes destacats del municipi. Nova edició del Festival Solidari Emposta amb Cor, amb l'actuació tribut a Serrat i Sabina, el dissabte 20 de desembre a la Unió Filarmònica d'Emposta. Festival de Nadal del Club Gimnàstica Rítmica Sant Jaume d'Enveja,
anomenat la Fàbrica de Joguines, el dissabte a les 7 de la tarda al Pavelló Poliesportiu de Sant Jaume d'Anveja. En el marc del projecte artístic de creació comunitària Riu Viu, dedicat a recuperar la memòria social i cultural vinculada al riu Ebre, projecció del documental Les Nits vora el riu,
Un retrat coral de la vida nocturna d'Amposta durant les dècades dels 80 i 90 del segle passat. El dissabte a les 7 de la tarda a l'Opati, centre d'art de les Terres de l'Ebre d'Amposta. En el marc del cicle musical Les Ermites, concert de Nadal a càrrec de l'Orquestra de Cambra de Tortosa sota la direcció de Ricardo Forné, que comptarà amb la participació de dos solistes, el guitarrista Jacob Cordover, que ha actuat en més de 12 països de quatre continents, i la soprano Cecília Aimi López,
amb una trajectòria consolidada en el cant clàssic i l'òpera. El dissabte a les 7 de la tarda a l'Ermita de la Pietat d'Ull de Cona. Celebració del pessebre vivent i el mercat nadalenc de Garcia, amb un dia de parades i activitats per fer gaudir petits i grans. El diumenge 21 de desembre al nucli urbà de Garcia. Concert de Nadal de la Coral Major, organitzat pel Club de Pensionistes de l'Ampolla.
El diumenge 21 de desembre a les 11.30 a l'església parroquial de l'Ampolla. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre. Del Delta de l'Ebre anem cap a les costes del Garraf. Guillem, què hi farem? Arriba el cap de setmana i és moment de repassar l'agenda que tenim aquest cap de setmana aquí al Garraf.
Una agenda plena de cultura marcada pel calendari i, per tant, ple d'actes relacionats amb el Nadal. A Vilanova celebren els contes de llum. Des d'avui divendres fins diumenge ens proposen un viatge màgic pels carrers de la ciutat. La Palmira, guardiana de la llum, recorrerà diverses places amb un carruatge ple d'històries i valors com l'amistat i la solidaritat.
Un espectacle inclusiu amb traducció en llengua de signes pensat per fer somiar a petits i a grans.
A Covelles dissabte de 10 a 8 trobem la mostra de pallasses i pallassos, on s'hi podran veure 13 espectacles diferents amb el suport del pallasso i animador cobellenc Pep Callau, impulsor de la mostra. I ja diumenge a partir de les 11 trobem el taller de les cuines del món, on amb un dinar popular i el concert de Kelly Aiza a l'Espai Jove de Covelles esperen fer-nos disfrutar d'un gran dia.
Tot aquest acte es troba en el marc de la programació Gatifura de Covelles i el Dia de les Persones Migrades Joves. Ens veiem aquest cap de setmana aquí al Garraf.
I acabem el nostre repàs d'agenda a les costes del Maresme. Oriol, què hi farem? Aquest cap de setmana, Marina, com no pot ser d'una altra manera, ja el cap de setmana previ a Nadal, les activitats es multipliquen i jo me n'he apuntat algunes a l'agenda. Per exemple, avui a la tarda encara es pot portar a menjar el tió d'Arenys de Mar i demanar hora per fer-lo cagar entre dissabte tarda i diumenge matí i tarda. També avui al vespre s'inaugura el Passebre Municipal d'Arenys de Mar.
Per cert, la previsió de pluges ha fet canviar el lloc del Tió, en comptes d'estar a fora al Pati del Calissari, estarà a dins a la Sala Gran. També més qüestions. Demà a la tarda hi ha la inauguració de Pessebres i Diorames a la cooperativa L'Amistat de Calella. I també a Calella, dissabte, tarda vespre, hi ha la visita del Pare Noel i del Grinch a la plaça del Bunyol. A Calella, el Tió Municipal cagarà el dia 23 a la tarda. Esperem que ja faci més bon temps.
A Cabrera de Mar tenim aquest cap de setmana un missatger reial, tant dissabte com diumenge, al Parc de la Nova Cançó. I a Canet hi ha mostra d'artesania, contes de Nadal i cagada del tió municipal. A Llevaneres hi ha el diumenge el Ugly Sweater Day. És a les 11, a la plaça de la Vila. Què és això? Doncs una trobada de jerseis nadalencs. Ves per on, mira, hi podria anar amb el jersei que porto ara.
També a la Mare Déu de la Cisa, en aquest cas a la zona de Premià de Dalt, hi ha pessebre vivent tant aquest diumenge a la tarda vespre com també altres dies al voltant de Nadal. Dissabte al migdia hi ha cantada de Nadales pels carrers de Sant Pol i també un concert de Nadal al vespre al Centre Cultural i d'Esbarjo.
Per part meva, doncs, Marina, a tu i a la resta de companys, també als oients, només desitjar-vos a tots unes molt bones festes, que sigueu molt feliços, de veritat, amb la vostra gent, que us ho passeu molt bé, que gaudiu de tot el que hi hagi preparat per aquestes festes
a prop vostre i que busqueu allò que més s'adacui als vostres interessos. Activitats familiars, si teniu mainada, concerts per als amants de la música, de la cultura, festes de cap d'any, però és que sigueu més sortidors, però feu el que feu, porteu-vos bé, que els reis ja sabeu que ho veuen tot i no volem que ens portin res de carbó. Per tant, vinga, que vagi bé i molt bon Nadal!
I així arribem al punt final d'aquest programa d'aquest terrat de mar d'avui, divendres 19 de desembre. Nosaltres ara farem una pausa, tornarem a partir del 7 de gener. Esperem que passeu molt bones festes i un molt bon Nadal. Que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
i la t'estimo, saltar lluny i perdre el cap, jugar a submergir-me, per un cos serà estrellat, mai hi haurà cap arca.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La transformació de la part baixa entra a la primera convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat. El projecte presentat per Tarragona ha estat seleccionat i es podrà beneficiar de subvencions per la millora urbanística social d'aquesta zona de la ciutat.
La proposta presentada pel Consistori Tarragoni contempla una inversió de 25 milions d'euros en 34 accions a la part baixa. Una de les més rellevants és la creació d'un centre cívic a l'hotel d'entitats o l'espai Cornelia per dones. La injecció econòmica del govern català serà important, 12,5 milions d'euros, la meitat de l'import total previst. L'alcalde Rubén Vinyuales ha celebrat aquí esta notícia...
que serà en benefici dels habitants del barri del Port. Ens permet accelerar una transformació integral del barri, de la part baixa.
posant sempre a les persones el centre, preservant-ne la identitat i projectant els beneficis al conjunt de tota la ciutat. I també aquests veïns d'aquesta zona de Tarragona ho han celebrat que s'hagi escollit el barri per beneficiar-se d'aquestes subvencions del Pla de Barris i Viles. La presidenta dels veïns, Mari Carme Puig, ha mostrat la seva satisfacció en declaracions a Tarragona Ràdio. Michel Pijuan.
Puig diu que és un gran dia per al port, ja que la llei de barris permetrà que es pugui acabar amb el deteriorament que pateix la zona des de fa anys. Puig ha agraït la feina feta a l'anterior equip de govern i a l'actual. Diu que el treball que han fet ha permès que el port hagi estat un dels barris de Catalunya seleccionats. La presidenta dels veïns té clar que l'elaboració del pla integral ha estat clau per començar a projectar un futur amb moltes millores socials i urbanístiques.
Bé, a vegades significa moltíssim pel barri del Port. Vull dir, portem una lluita de moltíssims anys. En principi demanant un pla integral i la degradació del barri es va aconseguir amb l'anterior mandat, que d'aquí aprofito també per donar les gràcies el pla integral del barri, que ha portat a fer la presentació amb aquest govern d'ara.
I és molt important per al barri, és una despesa molt important per poder millorar el deterioro que tenim al barri des de fa molts anys.
Puig recorda que la inversió de 25 milions d'euros serà per a la seguretat, per evitar inundacions i per actuacions concretes com l'eix comercial de la plaça Prim i el carrer Apodaca. Els patges dels Reis Mags d'Orient ja han desembarcat a Tarragona per preparar tots els regals que ses majestats repartiran durant la nit del 5 de gener. Un any més l'Ajuntament i el Port els cedeixen al referèndum.