Title:

Mar, costa i cultura: de la Costa Brava a l’Amazònia

## Visió general de l’episodi **Arran de Mar** dedica aquest programa a recórrer l’actualitat de la costa catalana i a explorar la relació entre *mar, medi ambient, pesca i cultura*. L’episodi combina notícies breus, reportatges i entrevistes especialitzades, amb una segona hora centrada en projectes ambientals i culturals d’abast internacional. --- ## 1. Actualitat a la costa catalana ### 1.1. Tertúlia d’inici i ambient de Nadal • El programa arrenca amb la salutació a l’equip de diferents emissores locals i una conversa distesa sobre **dinars i sopars d’empresa de Nadal**, preus elevats dels restaurants i preparatius nadalencs (arbres, pessebres, llums). > "Encenen les llums i és Nadal" resumeix l’inici de l’ambient festiu. ### 1.2. Biodiversitat marina i escalfament del mar (Costa Brava) • Es presenta la **biomarató marina de la costa catalana**, coordinada per l’Institut de Ciències del Mar. • **Resultats clau**: - Més de **520 voluntaris** i **94.000 observacions** a la plataforma Minka. - Identificades **2.040 espècies** i cobertura completa de la costa catalana per primera vegada. - **Floració primerenca de Posidònia oceànica** al nord (Escala i Cadaqués), quan abans es registrava sobretot a Tarragona. - Increment d’**espècies tropicals** (com el peix lloro i el llimac del sargàs), indicant un **Mediterrani en alteració accelerada** per l’escalfament persistent. • Es remarca que el litoral de Girona és una de les zones més sensibles per al seguiment ciutadà de la biodiversitat marina. ### 1.3. Esport, solidaritat i mar a Palamós • El **Club Natació Palamós** organitza la **Sancis Swim**, travessa de 1.500 m en aigües obertes entre la platja de la Fosca i Cala Morro del Vedell. • **Objectiu solidari**: recaptar fons per l’escola de vela del club, greument afectada per una tramuntanada que va fer volar la coberta de la piscina. • Novetats: - Sortida simultània de **running** organitzada amb l’Associació Atlètica Palamós. - Arribada conjunta de nedadors i corredors a la cala. - Agraïment especial al **Port Marina Palamós**, que facilita la logística del trasllat en autobús. ### 1.4. Emergències climàtiques i equipaments culturals a Deltebre • Visita del **delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto**, i de la subdelegada del govern a Tarragona a Deltebre. • Temes tractats: - Ajudes estatals arran de la declaració de **zones afectades per emergències de protecció civil** (12 episodis a Catalunya, 9 a les Terres de l’Ebre entre agost i novembre). - Es fa èmfasi en la **freqüència creixent de danes, tempestes, borrasques i incendis de “sisena generació”** com a evidència de la crisi climàtica. - L’alcalde Lluís Soler remarca la **dificultat dels municipis per tramitar i gestionar ajuts** i agraeix el cofinançament estatal. • Es visiten les obres de rehabilitació de l’antic **cinema Rialto**, que es convertirà en el **teatre auditori Lo Rialto**, finançat parcialment amb **fons Next Generation**. • En l’àmbit festiu, Deltebre encén les llums de Nadal amb la **Fada Estrella**, que s’ha consolidat com a símbol local: - Participació massiva de famílies i infants. - Integració de les escoles en l’acte amb una cançó i balset propis. - L’alcalde destaca la Fada com a inici d’un calendari nadalenc que culminarà amb la Cavalcada de Reis. ### 1.5. Nadal al Maresme: pessebres i pista de gel • A Arenys de Mar, l’entitat **La Intercultural** organitza un **taller de figures de ceràmica pel pessebre**: - De 10 a 14 h, taller immersiu de disseny i modelatge amb la ceramista Victòria de les Heres. - Es dissenyen cinc figures, es pinten amb *engalves* i posteriorment es couen al forn. - Cost de 80 € amb materials i eines incloses. • Al Maresme només hi ha una **pista de patinatge sobre gel** per Nadal, instal·lada a **Premià de Dalt**: - Tercera edició, 300 m² de gel, uns **7.000 visitants** anuals. - Objectius: dinamitzar el comerç local, atraure públic veí i oferir lleure intergeneracional. - Mesures ambientals i d’accessibilitat: • Màquina del gel insonoritzada. • Dues hores diàries sense música per persones amb TEA o sensibilitat sensorial. • El gel es triturarà i es **reutilitzarà per al reg** en acabar la temporada. ### 1.6. Turisme desestacionalitzat a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • El **pont de la Constitució** registra una **ocupació mitjana del 70–75%** al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, tot i que només un 25–30% de l’oferta hotelera és oberta. • Tipologies de turistes: - **Viatger de proximitat** a les zones interiors. - **Turista esportiu** als hotels de costa, especialment estrangers que participen en tornejos. - **Turista “silver”** (tercera edat jove) de Centre Europa als càmpings. • El bon temps afavoreix l’ocupació i el sector celebra el progrés cap a la **desestacionalització**, encara que reconeix que en aquestes dates la prioritat del públic són la neu i les capitals europees. • Xavier Guardià (Federació Empresarial d’Hostaleria de Tarragona i l’Ebre) valora molt positivament les xifres i l’efecte de les campanyes de desestacionalització. ### 1.7. Vaga mèdica i col·lapse sanitari • El sindicat **Metges de Catalunya** convoca una **vaga** amb seguiment global del 35% a la demarcació de Tarragona. • Sota el lema **“Tu també t’afecta”**, reclamen: - Un **espai propi de negociació** per al personal facultatiu. - Un **conveni mèdic específic**. - Mesures contra la **sobrecàrrega assistencial** i el *burnout*. > “Portem al límit molt de temps... la quantitat de metges de baixa per problemes de salut mental (...) cada vegada va pitjor i no és una cosa que la societat es pugui permetre.” • Es vincula la millora de condicions a la **retenció del talent mèdic** i a la qualitat de la sanitat pública. ### 1.8. El temps i el trànsit • *Previsió meteorològica*: - Vent de **sud/Garbí intens** a la Costa Brava nord (especialment Illes Medes i Alt Empordà) amb cops de 50–60 km/h i maror a forta maror a alta mar, sobretot al Cap de Creus. - A la costa barcelonina i tarragonina, vent de sud i posteriorment ponent fluix, amb mar molt més tranquil·la. • *Trànsit*: - Accident a la **C-17** a la zona de Canovelles amb 3 camions implicats, un carril tallat sentit nord (Vic) i fins a 6 km de cua. - Accident resolt a la **Ronda Litoral** (Moll de la Fusta, sentit Besòs), però encara amb retencions entre Zona Franca i el Moll de la Fusta. ### 1.9. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio • L’**Ajuntament de Tarragona** fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de **neteja viària i recollida de residus** amb Urbacer, dins del pla **Tarragona 26**. - Es reforcen equips de neteja amb aigua, augmenta la freqüència i es preveu l’arribada de noves escombradores petites a l’abril/maig. • El **Departament de Salut** farà obligatòria la **mascareta** en: - Centres de salut, hospitals. - Residències de gent gran i centres de vulnerabilitat. - Mesura associada a l’augment de casos de **grip** i com a estratègia per “salvar vides” junt amb la vacunació. • Es recorda la vaga de Metges de Catalunya i les seves reivindicacions com a instrument estratègic per **millorar la qualitat assistencial**. --- ## 2. SOS Costa Brava i la crisi dels espais naturals protegits ### 2.1. Diagnosi: protecció “sobre el paper” En una llarga entrevista, un portaveu de **SOS Costa Brava** presenta un **informe exhaustiu** sobre l’estat dels espais naturals protegits de la Costa Brava. • Es revisen cinc elements **mínims i fonamentals** per a una política real d’espais naturals: - **Delimitació definitiva** de l’espai. - **Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural i del paisatge**. - **PRUC (Pla Rector d’Ús i Gestió)**. - **Pressupost específic** per a la gestió. - **Òrgan de gestió** propi. • Cap dels nou espais naturals de la Costa Brava compleix els cinc requisits, i molts **no tenen ni tan sols delimitació definitiva ni pla especial**. Per això l’entitat qualifica la situació de **“política fictícia”** i “brindis al sol”. ### 2.2. Casos concrets i amenaces • Exemple clau: **muntanyes de Begur** - El PEIN (1992) ja apuntava que havien de ser **parc natural**. - A la pràctica, no hi ha delimitació definitiva ni pla especial ni pressupost. - L’Ajuntament de Begur aprova **urbanitzacions al límit i, segons SOS Costa Brava, dins de l’espai**, amb projectes com el vial de s’Antiga, boscos com **Bosc Major Magíspert**, parcel·lacions a Montcal o altres sectors que **fragmenten l’espai**. • Amenaces principals: - **Urbanització massiva** als límits dels espais naturals i en corredors ecològics. - **Fragmentació d’hàbitats** per manca d’interconnexió entre espais (Begur, Baix Ter–Illes Medes, Gavarres, Castell-Cap Roig). - **Fondeig descontrolat** sobre praderies de *Posidònia*, amb absència de regulació efectiva excepte a Illes Medes i la banda marina recentment aprovada a Cap de Creus. - **Turisticació i freqüentació excessiva**, sense plans de gestió ni control. > Sense delimitació, pla especial, PRUC, pressupost i òrgan gestor, la protecció és només “sobre el paper”. ### 2.3. Propostes mínimes i de màxims **Propostes mínimes (complir la llei vigent):** • Que la Generalitat: - Aprovi la **delimitació definitiva** dels nou espais (cinc encara no la tenen). - Redacti i aprovi els **plans especials de protecció** per als nou espais (actualment només tres en disposen). - Aprovi els **PRUC** per a set espais i completi la part terrestre dels altres dos. - Assigni **pressupost per hectàrea**, adaptat a la superfície de cada espai, per finançar: • Maneig d’espècies. • Restauració d’hàbitats. • Control de freqüentació i impactes. - Creï **òrgans gestors** per a cada espai, amb capacitat de planificar, aprovar i executar polítiques de protecció. **Propostes de màxims:** • **Ampliació de parcs naturals**: - Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter: incorporar **estanys de Pals**, jonqueres, sistemes dunars de la platja de Pals i del Racó. - Declarar **massís de l’Albera, Cadiretes–Ardenya i les Gavarres** com a **parcs naturals**. • Crear **zones marines protegides interconnectades** al llarg de la Costa Brava, lligant Cap de Creus, Illes Medes, Begur i Castell-Cap Roig, i protegint praderies de *Posidònia* i alguers. • Aturar noves urbanitzacions de contacte amb espais protegits (Roses, Llançà, Port de la Selva, Begur) que crearien noves barreres ecològiques. ### 2.4. Conservatori del Litoral i finançament amb taxa turística • SOS Costa Brava reclama la creació urgent d’un **Conservatori del Litoral**, inspirat en el model francès: - Organisme públic dedicat a **comprar terrenys per preservar-los de l’especulació urbanística**. - Es proposa finançar-lo amb almenys el **50% de la taxa turística**, retornant així al territori part dels ingressos generats pel turisme. • El Parlament ja va ordenar al Govern crear-lo, però **han passat tres anys del termini i no s’ha aprovat la llei**. • Es recorda el cas d’èxit del conservatori francès, que ha protegit prop del 15% de la costa francesa i d’ultramar. --- ## 3. Pesca i economia blava: el cas de Cambrils ### 3.1. Balanç del 2025 per a la Confraria de Pescadors de Cambrils La gerent **Clàudia Masdeu** ofereix una radiografia del sector pesquer local. • Campanya del **musclo** 2025: - S’acaba **a primers de juliol**, un escurçament que ja s’ha convertit en habitual. - Es treuen **pocs quilos** però amb **preus molt elevats** per l’encariment extrem de la llavor el 2024–2025. - Es depèn fortament de **llavor importada** (sobretot d’Itàlia i Grècia), ja que la captació local ha estat molt baixa (només s’ha salvat un 10% de la llavor pròpia). • Problema de fons: **canvi climàtic** i alteració dels cicles de producció al Delta de l’Ebre, que obliga a **campanyes més curtes i més incertes**. ### 3.2. Negociació amb la UE i dies de pesca • El sector de **pesca d’arrossegament** viu en incertesa recurrent: - Cada desembre, la **Comissió Europea** decideix els dies de pesca i les quotes, que després s’han d’adaptar als estats membres. - Durant l’any hi ha **modificacions sobtades** de jornades, dificultant tota planificació empresarial. • Reivindicació central del sector: - Per a la **viabilitat econòmica de la flota d’arrossegament**, calen **uns 180 dies de pesca l’any**. - El 2025, amb dies extres atorgats a última hora, s’ha arribat a uns **170–180 dies**, confirmant que el llindar és realista. • L’informe científic de l’**STECF** (Comitè científic de la UE) indica que l’**estoc pesquer al Mediterrani occidental es troba en millors condicions del previst**, cosa que reforça l’argument del sector: les mesures de reducció aplicades **han funcionat** i ara cal **reconèixer l’esforç** amb una regulació més estable. ### 3.3. Situació actual: què es pesca i a quins preus? • A la província de Tarragona no hi ha vedes actives en aquest moment, i **totes les embarcacions poden sortir fins a final d’any**. • Espècies habituals a la llotja de Cambrils: - **Palaia**: 7–8 €/kg. - **Pop**: ~12 €/kg. - **Gamba blanca**: 18–20 €/kg (producte estrella actual). - **Lluç**: ~12 €/kg. - **Llenguado**: més de 20 €/kg. • Cambrils no se centra especialment en productes de “luxe nadalenc”, sinó en **peix quotidià de gran qualitat i proximitat**, que incrementa lleugerament de preu per Nadal. ### 3.4. Centre d’Interpretació del Peix • Ja han finalitzat les obres del **Centre d’Interpretació del Peix** de Cambrils. • Calendari: - Es deixa passar el període de festes per ultimar el contingut. - **Inauguració prevista a mitjans/finals de gener de 2026**. • Objectius: - Explicar la **importància històrica i econòmica de la pesca** als municipis costaners. - Conscienciar sobre el **producte de proximitat** i la necessitat de cuidar el sector. - Ser un espai de **divulgació per a visitants, escoles i turistes**. --- ## 4. La COP30 i la conservació de la biodiversitat a l’Amazònia ### 4.1. Declaració històrica dels nou països amazònics L’investigador **Michel André** (UPC – Vilanova i la Geltrú) explica una **declaració històrica signada a la COP30 (Brasil)**. • Els **nou països amazònics** acorden: - Unificar **criteris i mètodes de monitoratge** de la biodiversitat. - Compartir **dades objectives i comparables** sobre l’estat de conservació del bioma amazònic. • Paper de la UPC i l’Institut Mamirauá (Brasil): - Han desenvolupat durant més d’una dècada un **mètode integrat de seguiment** en condicions logísticament molt difícils. - Aquest mètode ha estat **adoptat com a estàndard comú** per tots els països. ### 4.2. Què canvia amb aquesta declaració • Abans: cada país tenia **propis protocols i interessos**; la governança era fragmentada. • Ara: - Es busca una **governança única i transfronterera** de la biodiversitat amazònica abans de 2030. - L’objectiu no és només conservar, sinó **gestionar de manera eficient** el territori, compaginant interessos econòmics (petroli, mineria, pesca…) amb la **protecció dels ecosistemes i de les comunitats indígenes**. > “Hem de prendre el pols de l’Amazònia en temps real per poder-hi reaccionar.” ### 4.3. Tecnologia: bioacústica, ADN ambiental i imatges satel·litàries • El sistema de monitoratge combina: - **Bioacústica** (sons d’animals i del paisatge sonor). - **Mostres d’ADN ambiental** (eDNA) per detectar espècies. - **Imatges de satèl·lit**. - Coneixement ancestral de les **comunitats indígenes**. • El **monitoratge acústic en temps real** desenvolupat per l’equip de Michel André prové de 30 anys d’experiència al medi marí, adaptada a la selva: - Es despleguen **estacions permanents** a la selva. - Capten dades acústiques i visuals 24/7. - Amb tècniques d’**intel·ligència artificial** s’analitzen volums massius de dades per identificar espècies i construir indicadors de biodiversitat i “paisatge sonor”. - Les dades arriben **en temps real** als servidors de la UPC a Vilanova. ### 4.4. Comunitats indígenes i governança global • Les **comunitats indígenes** participen des de l’inici: - Ajuden a identificar punts sensibles, territoris clau i espècies. - Utilitzen les dades per **gestionar el seu territori**, alimentació, caça, pesca i educació. - Els resultats del monitoratge **es dirigeixen primer a elles**. • Fites de futur: - Abans de 2030, desplegar **1.000 estacions de seguiment** al conjunt de la selva. - Fer que la declaració tingui **abast mundial**, amb la implicació de governs europeus, africans, asiàtics i ONGs. > “L’Amazònia no està lluny; està aquí mateix. Depenem d’ella per respirar i per al clima.” --- ## 5. Aquicultura al Delta de l’Ebre: musclo i ostres ### 5.1. Any 2025: crisi de llavor i mercat del musclo L’entrevista amb **Gerardo Bonet** (gerent d’Fepromodel) repassa l’any 2025 per a l’aquicultura del Delta. • Campanya del **musclo**: - S’acaba molt aviat (primers de juliol), consolidant una **campanya cada cop més curta**. - Poques tones produïdes, però **preus mai vistos**, motivats per l’elevat cost de la llavor i mortalitats anteriors. • Dependència d’altres països: - Importació massiva de **llavor d’Itàlia i Grècia**; la captació pròpia només ha salvat un 10%. - El 2024 hi va haver una **mortalitat del 90% de la llavor a Taranto (sud d’Itàlia)**, disparant els preus i reduint l’oferta. • Competència amb altres musclos: - Musclo gallec i altres orígens (holandès, danès, buixot català…). - Avantatge del **musclo del Delta**: té el seu màxim de qualitat a l’estiu, quan altres orígens no estan en el millor moment. ### 5.2. Autoregulació i calendaris de sembra • Part de la “normativa” prové del consens entre **productors i Generalitat**: - S’estableix començar la **sembra de llavor a finals de setembre** i acabar-la el 30 de desembre, per evitar riscos de mortalitat. - L’obertura comercial es fixa habitualment **a finals de març**, avançant el calendari per escapar de les altes temperatures de juliol i agost. • El sector controla conjuntament amb l’administració l’**obertura i tancament de badies**, en funció de la seguretat alimentària i les condicions de cultiu. ### 5.3. Traçabilitat i seguretat alimentària • L’aquicultura del Delta està sotmesa a controls **molt estrictes**: - Registre exacte d’on i quan es sembra cada lot de llavor. - Certificats veterinaris del país d’origen. - **Depuradores** equipades amb ozó i raigs ultraviolats, que tracten l’aigua de mar com si fos potable. - Anàlisis constants de **coliformes, bacteris i punts crítics** tant a l’entrada com a la sortida del producte. > El missatge al consumidor: el musclo i l’ostra del Delta surten al mercat amb **traçabilitat completa i màxima seguretat alimentària**, un autèntic valor afegit. ### 5.4. L’ostra: treball tot l’any i estabilitat • A diferència del musclo, l’**ostra** es treballa **els 12 mesos de l’any**: - No hi ha captació natural: tota la llavor s’ha de comprar fora. - El procés clau és **l’encimentat**: es formen boletes de ciment amb 3 ostres petites, col·locades periòdicament a la corda (cada 20 cm) perquè creixin uniformes. - Es fan també fases prèvies amb “coves” o recipients per engreixar la llavor abans d’encimentar. • La collita d’ostres és **setmanal**: cada setmana entren lots nous a la depuradora i se’n comercialitzen. • L’encimentat ha estat un **salt qualitatiu**: ofereix ostres més regulars i estèticament atractives, consolidant la imatge del producte del Delta. • Per al sector, l’ostra és clau per **donar feina estable al personal** més enllà dels 3–4 mesos forts del musclo, en un context on la **manca de mà d’obra qualificada** és un problema generalitzat. ### 5.5. Previsió de Nadal • El mercat de l’ostra per Nadal és positiu: - L’aquicultura permet **mantenir preus relativament estables** perquè es coneixen amb antelació els volums disponibles. - A diferència de la pesca d’arrossegament, el productor sap amb força precisió **què tindrà i quan**. --- ## 6. Música, mar i identitat: la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya ### 6.1. Naixement d’un so nou (2008) L’empresari i enginyer **Josep Lagares** explica l’origen i evolució de la **Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya**, impulsada amb el seu pare, Narcís. • Idea fundacional: - A partir d’un concert a Sant Climent de Llobregat amb l’Orquestra de Cambra de Salt, decideixen anar més enllà d’un disc de sardanes de corda. - Proposta del pare: crear una **orquestra simfònica** on la secció de vents de la simfònica tradicional sigui substituïda per una **cobla catalana completa** (tenores, tible, fiscorn, flabiol…). • Primer concert (2008): - Estrena del disc **“Sardanes pel món”** a l’Auditori de Girona. - Primera peça: **“Sirenes”**, sardana d’Albert Guinovart composta expressament. - Impacte immediat: neix un **so inèdit al món**, una simfònica amb cobla que pot sonar tant en auditoris com al Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música. ### 6.2. El projecte cultural de la Fundació Metalquímia • La **Fundació Metalquímia**, de la família Lagares, té com a lema: *cultura, educació i creativació per a un món millor*. • L’objectiu és **impulsar la cultura i la música catalana**, junt amb la creativitat i l’educació. • La Sinfònica de Cobla i Corda és el **projecte estrella** de la fundació, que hi destina bona part dels seus recursos. ### 6.3. 16 discos i diverses trilogies Al llarg de més de 15 anys, l’orquestra ha produït **16 discos**. Destaquen: • Primera etapa: - *Sardanes pel món*. - *Inoblidables en concert*. - *Música catalana pel món / Catalunya al cor*: grans hits de la música catalana (sardanes, cançons de camp, d’església…). • Trilogia de les **“Llegendàries”** (món internacional): - Cançons icòniques del cinema i del musical, reinterpretades amb el so de cobla i corda. • Trilogia **lírico-catalana**: - *Sobre enllà* (homenatge a Lluís Llach; ell mateix admet que les seves cançons “pugen de nivell” amb aquesta orquestració). - *Cançó d’amor i de guerra*, amb materials inèdits de l’obra original. - L’**Òpera Llull**, amb llibret de Jaume Cabré i música de Francesc Cassú, sobre la vida de Ramon Llull. - Els tres discos guanyen **Premi Enderrock al millor disc de música clàssica – votació popular** tres anys consecutius. • Trilogia **“Emociona’t”**: - *Emociona’t amb 25 anys de Música Global*: 25 cançons emblemàtiques del catàleg de Música Global (Sopa de Cabra, Miqui Núñez i molts altres). - *Emociona’t amb els himnes del cor*: cançons que s’han convertit en “himnes” arreu del món (com *Amazing Grace*), adaptades al seu llenguatge. - *The Spirit of Christmas*: selecció de cançons nadalenques internacionals. - Dos d’aquests discos també reben el Premi Enderrock i els concerts són enregistrats per **TV3** per emetre’ls en horari nadalenc amb gran audiència. ### 6.4. “Maremundi”: tribut al mar El nou projecte **Maremundi** inaugura una nova trilogia de **“tributs”**. • Concepció: - Vol ser un **tribut al mar i als mars del món**, però amb arrel clara a la **Costa Brava i el Mediterrani**. - S’hi barregen cançons sobre el mar Mediterrani, mars del Carib, Pacífic, etc., escollides d’una selecció inicial de més de 250 peces. • Dispositiu artístic: - Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya. - **Polifònica de Puig-reig**. - Grup d’havaneres **Arjau**. - Veus solistes: **Bet, Mariona Escoda, Joan Garrido i Samantha** (exconcursant d’Operación Triunfo). - Més de **140 persones a l’escenari** i entre 50–60 tècnics i professionals de suport (so, audiovisuals, producció…). • Estrena: - Tres concerts a l’Auditori de Girona (28–30 de novembre), amb **entrades exhaurides**. - El concert del dia 29 és enregistrat per **TV3** per emetre’s durant les festes de Nadal. • Dimensions visuals: - Projeccions audiovisuals que converteixen el concert en una **experiència immersiva**, fent sentir el públic com si fos “dins del mar”. • Missatge de fons: > A través de l’emoció musical, el projecte vol conscienciar sobre la necessitat de **cuidar els mars i el planeta** per garantir la supervivència de la nostra pròpia espècie. • Futur immediat: - Gira 2026 amb concerts al **Palau de la Música Catalana**, festival **Vallviva** (Garrotxa) i altres festivals importants. - El disc *Maremundi* ja és disponible a plataformes digitals i en format físic, presentat com un **regal idoni per Nadal**. --- ## 7. Càpsules del Mar: el rorqual comú al Mediterrani ### 7.1. Identitat i morfologia La secció **“Càpsules del Mar”**, amb l’Associació Cetàcia, presenta el **rorqual comú** (*Balaenoptera physalus*), l’únic **misticet** resident al Mediterrani (balena amb barbes). • Característiques principals: - Segon animal més gran del planeta, pot superar els **22 metres de longitud**. - Coloració **gris fosca dorsal** i **blanquinosa ventral**. - **Aleta dorsal petita** situada al terç posterior del cos. - *Barbes* queratinoses que pengen de la mandíbula superior i actuen com a **filtre**: deixen sortir l’aigua i retenen l’aliment. - Marques blanques distintives entre l’aspiracle i l’aleta pectoral, útils per a la **fotoidentificació**. ### 7.2. Comportament i alimentació • Comportament en mar obert: - Animals generalment **tranquils en superfície**. - Patró de respiració típic en desplaçament: **6–12 immersions curtes**, alternades amb immersions més llargues de **6–12 minuts**. - Quan s’alimenten, els patrons són més caòtics i canvien de rumb constantment. • Alimentació: - S’alimenten principalment de **krill** (petit crustaci que forma grans bancs en aigües relativament superficials). ### 7.3. Distribució al Mediterrani i al Garraf • La seva distribució és **complexa**, amb diverses **subpoblacions**: - Una **resistent** al Mediterrani que no surt de la conca. - Una altra de **migratòria**, que entra i surt anualment pel **Estret de Gibraltar**. • Al Mediterrani occidental es troba sobretot en **aigües del talús continental**, però pot acostar-se a la plataforma. • A la zona del **Garraf**, els albiraments es concentren: - Entre **finals d’hivern i inicis d’estiu** (febrer–juny). - Amb **abril i maig** com a mesos de màxima freqüència. ### 7.4. Respecte i normativa d’albirament • Es recorda l’existència d’una **normativa específica** que regula l’aproximació a cetacis: - Zona d’exclusió de **60 metres** al voltant dels animals. - Cal **no creuar la seva trajectòria**. - Si s’apropen a l’embarcació, és recomanable **aturar motor o reduir la velocitat**. • L’Associació Cetàcia disposa de **permís del Ministeri** per fer seguiment científic, sempre complint la normativa. • L’Arnau subratlla la **força de l’experiència** d’albirar un rorqual comú: sentir la respiració i veure la seva dimensió real és un moment **profundament impactant i emocionant**. --- ## 8. Tancament L’episodi es tanca amb música vinculada al mar i amb la sensació d’un fil conductor clar: la **relació entre el mar i la societat** des de múltiples angles: • El mar com a **ecosistema amenaçat** (biomarató, SOS Costa Brava, Amazònia, rorqual comú). • El mar com a **font de treball i aliment** (pesca a Cambrils, aquicultura al Delta, turisme a la Costa Daurada). • El mar com a **espai de cultura i emoció** (tallers de pessebre, pista de gel, Fada Estrella, Sinfònica de Cobla i Corda, projecte *Maremundi*). Aquest mosaic de notícies, entrevistes i capsules mostra un litoral mediterrani en **transformació climàtica i social**, però també ric en **iniciatives de protecció, innovació i creativitat cultural** vinculades al mar.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa Brava', 'SOS Costa Brava', 'espais naturals protegits', 'PEIN', 'Posidònia oceànica', 'biodiversitat marina', 'escalfament del Mediterrani', 'Delta de l’Ebre', 'Deltebre', 'teatre Lo Rialto', 'Fada Estrella', 'aquicultura', 'musclo del Delta', 'ostra del Delta', 'Confraria de Pescadors de Cambrils', 'pesca d’arrossegament', 'dies de pesca', 'STECF', 'turisme', 'desestacionalització', 'Costa Daurada', 'Terres de l’Ebre', 'Metges de Catalunya', 'vaga mèdica', 'sobrecàrrega assistencial', 'bioacústica', 'Amazònia', 'COP30', 'Universitat Politècnica de Catalunya', 'monitoratge de biodiversitat', 'comunitats indígenes', 'intel·ligència artificial', 'Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya', 'Fundació Metalquímia', 'Maremundi', 'havaneres', 'mar Mediterrani', 'Cetacis', 'rorqual comú', 'Associació Cetàcia', 'tallers de pessebre', 'pista de gel', 'Premià de Dalt', 'ocupació turística', 'neteja viària Tarragona']