Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 9 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Randemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, a Nenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Parlarem d'espais naturals a la Costa Brava amb SOS Costa Brava. Coneixerem les últimes novetats de la llotja de Cambrils.
Ens explicaran un projecte que vam presentar a la COP30 a la cimera del clima que hi va haver a Brasil fa unes setmanes. Sembrarem i criarem musclos al delta de l'Ebre. Parlarem de les nacres i la possibilitat que acabin extingides. I acabarem el programa d'avui ajuntant música i mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica. Avui no hi ha la Sílvia García, la tenim embarcada ben a Randamar i tenim la Núria Cartanyà. Molt bona tarda, Núria. Hola, equipo. No sabia si avui volies parlar, si no. Avui sí, ja. Controlat de moment, controlat.
Tot ho farem. Tot ho farem. No cal agobiar-se. Amb la Marina és impossible agobiar-se, ja us ho dic ara, perquè quan tothom està dels nervis i res funciona, ella manté la calma com ha de ser amb una bona capitana. Exacte, ho intentem, ho intentem almenys. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, molt bé. Dimarts, setmana curta, la que mos trobem. I jo vull ara, avui, proposar un altre tema, que, clar, s'apropa el Nadal, han parlat de torrons, de, bueno, de tot el que engloba les festivitats del Nadal, però una altra cosa que no han parlat és, per exemple, los dinars, barres, sopas d'empresa. Jo aquest any me trobo que és el meu primer any d'un dinar d'empresa. Estic emocionada. Estàs emocionada?
Sí, que trobes, no sé, és la primera vegada, així com a tal formal, saps? El meu consell és que aneu amb compte amb aquests dinars barres sopars, que a vegades se'm van de les mans i és un problema. Poden ser perillosos, no? Poden ser perillosos. Anem saludant Sergi Corraldeix de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. Mira, jo aquest xec el tinc fet ja, aquest any. El sopar de Nadal ja l'hem fet. Ostres, sí que has anat ràpid. Ja l'hem superat. Sí, perquè després tens allò del restaurant, que hi ha molts llocs que no sé què, que estan plans, que no trobes aquí, que no trobes allà. Vam dir, oi que encenen les llums aquesta setmana a l'escala? Doncs, quan encenen les llums, nosaltres fem el sopar de Nadal. I dit i fet.
Així m'agrada. Encenen les llums i és Nadal. Podríem parlar dels preus que posen els restaurants per menys d'aquests de Nadal? Ui, i dels preus en general del Nadal. Això és un tema a part. Anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Nosaltres aquí farem com un petit piscogabis per treballadors i col·laboradors un dissabte al migdia. Per tant, ni dinars ni sopars, però vaja, que hi he anat, eh? He tingut la sort de poder anar amb altres mitjans al sopar de Nadal i és divertit. A mi sempre és una cosa que sempre m'ha agradat. No se m'ha anat mai de les mans, eh? Jo soc molt formal amb això. Perquè tu ets un home de seny. Sí, completament.
Doncs això no se te'n pot anar de les mans. A més, tu allargues molt el Nadal, així què? Per cert, ja has fet passeig brava i tot això?
Sí senyora, ja ho tenim tot fet, tenim l'arbre, hem comprat a Espinelves i fet aquest cap d'aquest pont, també el pessebre, vam fer-lo ahir a la tarda, o sigui que ja està, tot a punt, a casa ja està tot lligat. Així m'agrada, és que m'encanta l'Oriol, és un home de bé, un home de seny. Vinga va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa. Avui també hi ha en Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio i qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la costa de Brava explicant que l'avió marató de la costa catalana recull gairebé 100.000 observacions que ajuden a entendre els canvis en el mar. Sergi.
Doncs sí, una biomarató marina que ha estat coordinada pel grup Envíos de l'Institut de Ciències del Mar ha detectat aquest any canvis ecològics al litoral, com pot ser una floració inusualment primerenca de la Posidònia, per exemple aquí a l'Escala i a Cadaqués, i un increment notable d'espècies tropicals que confirmen l'impacte creixent de l'escanfament del mar a la Costa Brava.
La cinquena edició d'aquest avió marató ha aconseguit per primera vegada cobrir completament la costa catalana i ha permès detectar indicadors de l'escafament del mar i ha registrat aproximadament 2.000 espècies. Entre maig i octubre, més de 520 voluntaris han aportat 94.000 observacions a la plataforma Minca, identificant un total de 2.040 espècies. Les dades recollides confirmen que el litoral del Girona és una de les zones més sensibles en el seguiment ciutadà de la biodiversitat marina.
Un dels fenòmens, com dèiem, destacat ha estat la floració primerenca de Posidònia Oceànica. Fins ara, les primeres flors registrades en el marc de l'avió Marató sempre s'havien detectat al sud del país, sobretot a Tarragona. Enguany, però, el primer registre ha arribat a Calamongó, a l'escala, el dia 7 de setembre. Només una setmana més tard, l'aficionat Pere Roura en va documentar una segona, encara més al nord, a Cadaqués.
Entre les dades recollides també destaca l'observació d'espècies tropicals, com la del peix lloro o el llimac del sargàs. Les dades de la biomarató, combinades amb les sèries històriques de la temperatura de l'aigua del mar a l'estertit, apunten a un Mediterrani que es troba en un procés d'alteració accelerada. L'escalfament persistent del mar modifica els cicles biològics, com pot ser la floració de Posedònia, i impulsa l'arribada d'espècies pròpies de latituds més càlides.
El Club Natació Palamós organitza la Sancis Swim per recaptar fons a benefici de l'escola de vela. Doncs sí, estan obertes les inscripcions per l'edició d'enguany de la Sancis Swim, una prova de natació en aigues obertes que es farà el dissabte 27 de desembre amb un itinerari de 1.500 metres entre la plaia de la Fosca i la cala del Morro del Vedell.
Aquest any serà una travessa solidària i especial, amb benefici a l'escola de vela del club, que va quedar greument afectada pels desperfectes que va patir les instal·lacions de la piscina el passat mes de març, a conseqüència d'una tramuntanada que va fer volar la coberta de la instal·lació i va deixar el club sense el seu espai principal d'entrenament. Per aquest motiu, el que recapti en aquesta Sensi Swim anirà destinat a pal·lidar el perjudici econòmic que ha patit l'entitat. Ens ho explica i ens comenta aquesta edició Esther Gessares, la secretària del Club Natació Palamós.
i aquest any ve plena de solidaritat i de novetats. L'Associació Atlètica, el mateix dia, organitza una sortida de running, també al mateix moment que els nedadors surten de la fosca. Els corredors podran buscar balises, faran un recorregut molt divertit d'uns 6-7 quilòmetres i faran l'arribada simultània a Cala Morro del Medell,
Des de l'Associació Atlètica Palamós valoren molt positivament la col·laboració amb el Club Natació en aquesta sensei suïm. El Club Natació Palamós vol agrair, evidentment, la col·laboració de les empreses i institucions, especialment en l'acolliment que els fa Port Marina Palamós, des d'on es traslladarà els nedadors en autobús fins al punt de sortida de la cursa.
Baixem ara cap al Delta de l'Ebre. Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya, visita les obres del futur teatre Rialto de Delta e Bracel.
Sí, Marina, el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, acompanyat de la subdelegada del govern a Tarragona, Elisabet Romero, ha visitat del Tebre per informar sobre les ajudes de l'Estat en matèria energètica i la situació dels ajuts previstos pel govern d'Espanya arran de la declaració de zones afectades per una emergència de protecció civil per episodis catastròfics entre el 26 d'agost i el 9 de novembre de 2025.
12 episodis, perdó, a Catalunya relacionats amb emergències de protecció civil. 9 d'elles que ha fet tant a Terres de l'Ebre. És a dir, és un mal dia a pas negacionistes, per entendre'ns, perquè parlar de 9 episodis en apenas dos mesos i poc, doncs en parla i en parla molt de quina és la situació climàtica al nostre país i que les danes, les tempestes, les borrasques...
Els incendis de 600a generació, fins i tot, com hem vist el passat estiu, no són una realitat. L'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha volgut agrair la visita del delegat del govern per així poder transmetre la dificultat que tenen alguns municipis per posar-se al dia en matèria d'ajuts.
I en aquest sentit també volem agrair al govern de l'Estat i a la delegació del govern de l'Estat a Catalunya, aquesta sensibilitat també de transmetre la necessitat que en diferents municipis tenim per a ficar-nos al dia. També estem treballant en altres línies d'actuació gràcies al cofinançament i a les subvencions del govern de l'Estat.
El delegat del govern a Catalunya ha visitat amb l'alcalde de Deltebre les obres de rehabilitació de l'antic cinema Rialto, que serà el futur teatre auditori Lo Rialto, i que compten amb una subvenció de prop d'un milió d'euros provinents dels fons europeus Next Generation. La fada estrella protagonitza l'encesa de llums de Nadal de Deltebre.
La fada estrella ha portat el Nadal del Tebre en la seva llum que ja il·lumina els carrers del poble. La seva arribada s'ha tornat a convertir en el punt d'arrencada de les festes, un moment molt esperat que consolida estrella com un dels elements més emblemàtics del Nadal del Tebrenc. Escoltem a la fada.
Enguany estic molt contenta perquè, a banda de participar en aquests dos actes directament per al poble, també els xiquets i xiquetes de les escoles de Deltebre s'han après un balset, una cançó que enceta una mica esta encesa de llums.
La celebració ha reunit centenars de famílies i una tarda marcada per la música, la participació dels infants i l'emoció compartida per veure de nou la fada. Lluís Soler és l'alcalde de Deltebre.
Contents que per desena edició poguéssim encendre, poguéssim iniciar l'etapa de Nadal en la llum de la Fada Estella, aquella llum que ens porta la llum a tot el poble i que ens permet marcar l'inici a les festes de Nadal, unes festes per a despertar i per a viure en els somriures i en el xalar dels nostres xiquets i xiquetes, en el gaudir de les famílies, en els diferents actes que organitzem des de l'Ajuntament.
Un inici de festes que donarà pas a un calendari farcit d'activitats nadalenques i que culminarà amb la Cavalcada de Reis, encapçalada per la Fada del Delta.
Anem ara cap a les costes del Maresme. L'entitat La Intercultural d'Arenys de Mar acull aquest proper dissabte al matí un taller de figures de ceràmica pel pessebre. Oriol.
Doncs sí, de les 10 del matí a les 2 del migdia hi haurà un taller immersiu de disseny i modelatge de figures de pessebre en ceràmica. Una experiència que vol interpel·lar aquelles persones que ja dominen aquest món, però també les que comencen de zero. Tot guiat per la ceramista Victòria de les Heres. Ho explica la coordinadora de La Intercultural, Omaira Beltrán.
L'exercici és dissenyar cinc figures de ceràmica, pintar-les amb uns pigments que es diuen engalves, que es pot pintar immediatament, està una mica sec el fang i després això s'enviarà a fer a la cuita per coure-les.
Una bonica oportunitat per recrear aquest moment tan bonic com és el Nadal, com és la construcció del pessebre. Jo crec que és molt diferent si dissenyes tu el teu pessebre que si el compren. El taller de figures de ceràmica pel pessebre té un cost de 80 euros per persona i inclou tota la matèria primera i també les eines necessàries.
El Maresme només té una pista de patinatge sobre gel en tota la comarca i la té només per les festes de Nadal. La instalen a Premià de Dal. Sí, el patinatge sobre gel és una de les activitats més icòniques del Nadal arreu del món. Ciutats com Nova York, Londres o Viena reuneixen milers de persones cada any en pistes emblemàtiques que formen part de la seva tradició d'hivern.
A casa nostra, però, les altes temperatures i la manca d'instal·lacions permanents han fet que aquest tipus d'espais siguin menys habituals. Tot i aquests condicionants, cada cop més municipis aposten per poder oferir experiències nadalenques que aboquen aquesta atmosfera festiva. Un exemple destacat, premiat de dalt, com deies, que un any més impulsa l'única pista de gel instal·lada al Maresme.
Des del passat dia 28 de novembre està oberta. Es tracta de la tercera edició d'aquesta iniciativa que busca dinamitzar el comerç local, atreure públic dels municipis veïns i oferir també una activitat lúdica per totes les edats durant les festes.
25 metres de llarg i 12 d'ample. Això són 300 metres quadrats de superfície. Ha registrat durant dos anys una xifra propera als 7.000 visitants. Uns números que han animat el consistori a repetir l'experiència. Suma també mesures per fer l'activitat més accessible i respectuosa amb l'entorn. La màquina que manté el gel està insonoritzada i cada dia es garanteixen dues hores sense música pensades per persones amb TEA o sensibilitat sensorial. Un cop finalitzi la temporada, el gel es triturarà
i es reutilitzarà per al rec, reforçant així el compromís ambiental.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que l'ocupació turística al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han arribat al 75% durant el pont de la Constitució, tot i que el sector hoteler ofereix només el 30% de l'oferta per aquestes dates i ha hagut una molt bona ocupació amb pisos turístics, allotjaments rurals i càmpings.
El perfil del turista que ha passat aquests dies al territori és el d'un viatger de proximitat, sobretot a les zones interiors, un turista esportiu als hotels de la costa, amb molts estrangers vinguts als diversos tornejos celebrats a la Costa Daurada, i el turista Silver, de Centre Europa, tercera edat jove, als càmpings. El bon temps ha afavorit l'ocupació i el sector celebra que es manté una tendència creixent cap a la desestacionalització.
Com ha apuntat Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona i l'Ebre, la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre no són una destinació prioritària en aquestes dates, on atreu més destins com la neu o els viatges a les capitals europees. Però les xifres d'ocupació d'aquest cap de setmana és més que satisfactòria, amb una mitjana d'entre el 70% i el 75%. Això inclou tots els mercats públics i tipus d'allotjaments, ha puntualitzat.
Entre els turistes ha predominat el turisme familiar català i espanyol i també francès. Clar que nosaltres no som prioritaris en aquesta època perquè hi ha la neu, hi ha les sortides cap a capitals europees, per entendre'ns, però sí que és cert que quan hi ha aquests ponts llargs, que no hi ha cap de setmana llarg, hi ha molta demanda perquè a nosaltres està clar que hi ha un 25%, 30% de l'oferta oberta,
i amb aquesta oferta oberta d'allotjament podríem estar parlant d'un 70, 65, 70, 75% d'ocupació. Inculim tot, diguem-ne, inclim tots els mercats, diguem-ne, i tots els públics. El sector està molt satisfet amb els resultats de les iniciatives per la desestacionalització i que en una data com la del pont de desembre la xifra d'ocupació superi el 70%.
I Metges de Catalunya reclama solucions a la sobrecàrrega assistencial. Aquest dimarts, centenars de metges s'han concentrat a Barcelona. Segons primeres dades del sindicat a Tarragona, la primera jornada de la vaga ha tingut un seguiment global del 35%.
Sota el lema Tu també t'afecta, el sindicat mèdic reclama al Departament de Salut la constitució d'un espai propi de negociació per al personal facultatiu, on es pactin les seves condicions de treball, però també aspectes assistencials i organitzatius de l'atenció mèdica que es presta a la població.
Centenars de metges han sortit aquest dimarts al centre de Barcelona en una manifestació que crida per una sanitat pública i de qualitat, per un conveni mèdic propi i contra la sobrecàrrega assistencial i l'esgotament professional amb missatges com metge cansat, pacient maltractat i tanta espera ens desespera. La Jèssica Pedriatra diu que fa molt de temps que estan al límit i que la sanitat és una inversió al llarg termini.
Portem el límit molt de temps. El que passa és que el col·lectiu sanitari tenim una vocació molt gran i llavors tires tot i que estiguis al límit. Però no podem obviar la quantitat de metges que estan de baixa per problemes de salut mental, la quantitat de casos de burnau dintre de la processió mèdica i això no està millorant, està anant cada vegada pitjor i no és una cosa que la societat es pugui permetre.
Metges de Catalunya remarca que la seva demanda va més enllà d'un conveni laboral per al col·lectiu, ja que es tracta d'aconseguir un instrument estratègic per retenir el talent mèdic al sistema públic de salut, clau de volta per la millora de la qualitat.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació dominada pel vent d'allaveig o de sud, per tant també Garbí, a la costa Brava. Al llarg de les immediates hores serà molt ossud, especialment de la selva marítima cap al nord. Tindrem cops que arribaran fàcilment als 50-60 quilòmetres per hora. On més hi bufarà serà al voltant de les Ies Medes i també cap al sud de l'Alt Empordà. Això també farà que hi hagi una mica de maró a Rendemar i ja fins i tot fort amaró
en alta mar, ja especialment al voltant del Cap de Creus. A la resta de la costa també el vent serà de sud, però molt més fluixet. Per tant, Marajol, això farà, per tant, que l'estat sigui molt més plàcid d'aquesta mar i amb alguns núvols poc importants. El dimecres també despertarem amb alguns núvols més gruixuts a la costa Brava, encara amb una mica de vent de sud, que després girarà cap a Xaloc. I a la costa barcelonina i tarragonina, el que hi dominarà el dimecres serà el vent de ponent fluixet en general i, per tant, no hi haurà gaires valutament marítim.
Ho seguirem a la xarxa. Del temps del trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda. Bona tarda. En general calma en aquesta xarxa diària. Volem comentar dues incidències. Un accident que ha passat de fa estona a la C7, a la zona de Canovelles,
un accident amb 3 camions implicats. Encara parlem d'un carril tallat en sentit nord, en sentit vic, diguem-ne, i la veritat és que hi ha una cua important que arriba gairebé als 6 km entre Parets del Vallès i Canovelles. Això, com et comentava, passa a la C-17,
en sentit nord, sentit Vic, a causa d'un accident. L'altra incidència, teníem un accident a la Ronda Litoral, a la zona del Moll de la Fusta, en sentit Besòs. Ara ja el tenim resolt, però encara hi ha aturades entre Zona Franca i el Moll de la Fusta. Això a la Ronda Litoral de Barcelona i anant cap al nostre de la Trinitat. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar Ha pasado tiempo Han cambiado cosas Y yo te echo de menos Cariño
Que absurdo es todo esto.
Les profunditats de l'actualitat.
Aquests dies, ja fa unes setmanes, hi va haver... Canviem de tema. Estava avançant els temes que hem de parlar avui i ja fa unes setmanes que hem parlat força de la tasca de SOS Costa Brava per protegir el medi, però avui volem centrar-nos en un document que en parla en especial dels espais naturals de la Costa Brava. Sergi.
Així és, Marina. Avui volem fer especial èmfasi, volem posar el punt de mirar en aquest document, en aquest informe sobre la conservació dels espais naturals de la Costa Brava. Llegint i valorant-ho, ens ha cridat l'atenció que, primer de tot, el focus el poseu en els problemes que hi ha, evidents, o les deficiències en la gestió.
Quines són aquestes deficiències i per què, segons nosaltres i segons l'autor de l'informe, suposen l'estat greu en aquest cas? Bé, la diagnosi de SOS Costa Brava sobre els espais naturals protegits a la Costa Brava és global. És de tots els factors, de tots els elements que han de justificar una política mínima d'espais naturals. I no posem només el focus en la gestió, que és practicament,
pràcticament inexistent, a part d'en tres espais concrets, però dels nous espais de la Costa Brava tots suspenen. Quin és el focus de la diagnosi? Doncs revisar cinc elements, cinc elements que són mínims i fonamentals per una política d'espais naturals, que són
Un, si tenen delimitació definitiva. Això és el requisit bàsic i mínim. Segon, si tenen pla especial d'ordenació i protecció del paisatge al medi natural. Sense pla especial no hi ha política possible ni de prohibició d'usos i de control de la protecció.
Tercer element, si tenen el PRUC, el pla rector d'ús i gestió, aquest sí vinculat a la gestió. Quart element, si tenen pressupost i cinquè element, si tenen òrgan de gestió. És a dir, delimitació definitiva, pla especial de protecció, pla rector d'ús i gestió, pressupost i òrgan gestor.
Sense aquests cinc elements no hi ha cap mena de gestió correcta, efectiva i mínima d'un espai natural. No és que ho digui Sos Costa Brava, escudiu la llei, no? I imagineu dels nous espais de la Costa Brava que cap d'ells conté el compliment d'aquests cinc requisits mínims per fer una política d'espais naturals efectiva.
Aquest és un dels factors o un dels desencadenants de l'altra part, o sigui, de les diferents amenaces que exposeu en aquest informe, de la turisticació, la degradació de les praderies, etc. Els plans per protegir espais naturals són per salvar...
allò que és de més valor a la Costa Brava. La Costa Brava hem identificat, ho va fer el Peyn ja des de 1992, és a dir, fa 33 anys, una sèrie d'espais de gran valor que tenien que ser protegits, i tenien que ser protegits, això, amb un pla especial que prohibís usos, que prohibís edificacions, que prohibís urbanització, que prohibís amenaces o impactes urbanístics. Per fer clarament un exemple, les muntanyes de Begú,
Les muntanyes de Begú, segons el Peyn, de 1992, fa 33 anys, inclús apuntava que havia de ser un parc natural. Doncs les muntanyes de Begú, avui per avui, sobre el paper, és un espai protegit, però la realitat és un full en blanc. No té ni de limitació definitiva. No té pressupost, no té pla especial de protecció. I què passa? Doncs que l'Ajuntament de Begú va urbanitzant
en els límits del propi espai natural i fins i tot per nosaltres dins dels límits, perquè al no haver-hi una delimitació definitiva, la delimitació del peny és a escala 1,50 mil i l'Ajuntament de Babu va aprovant urbanitzacions sobre aquella ratlla.
I tenim el vial que s'ha fet a Santiga, tenim una filera de parcel·les en discussió amb on cal, tenim la recent aprovació del bosc major Magispert que trenquen i fragmenten el peny muntanyes de Begú definitivament. Llavors, si no tenim aquests elements de protecció, la política d'espais naturals és un brindis al sol.
Teòricament ens pensem que estem protegits, que tenim territori protegit i la realitat és una de diferent. Per no dir clar que l'element principal de millora que Sors Costa Brava requereix és la
espais aquests són deslligats i hem de garantir també la protecció de les interconexions entre espai protegit i espai protegit. Si muntanyes de Begú no s'enllaça amb Baixter i Llesmedes i no s'enllaça amb Gavarres i no s'enllaça amb Castell Caproig, doncs fem barreres, fem aïllaments, fem illots teòricament protegits que van fragmentant-se i que van perdent aquesta biodiversitat.
Si no es doten els espais ni d'òrgan de gestió que impulsi una política, com seria el cas de Pinyada Rosa o seria el cas de Muntanyes de Begú, doncs no hi ha una direcció. És el cas del massís de Cadiretes-Lardenya.
no hi ha cap mena de política que s'impulsi aquí. I si no hi ha pressupost, com és en cinc dels nou espais teòricament protegits a la Costa Brava, doncs és evident que ni hi ha gestió, ni hi ha protecció, ni hi ha cap política efectiva d'espais naturals.
Llavors, efectivament, les amenaces principals, la més forta és l'urbanística i hi ha, òbviament, les de freqüentació, la manca de gestió d'espècies, hi ha l'amenaça del fondeig
efectiva dels espais marins, perquè bona part d'aquests espais tenen també una línia de protecció teòrica que és de l'àmbit marí colindant, confrontant directament amb l'espai terrestre. Però tenim les praderies de Posidònia que resulta que no estan en la realitat no estan protegides perquè el fondeig continua practicant-se i no hi ha cap mena de prohibició. Si no tenim cap
excepte el de les Illes Medes i excepte el de Cap de Creus, banda marina que s'acaba de provar el juliol, la resta d'espais és igual que una part de muntanyes de Begutin i una protecció marina sobre el paper.
si no hi ha cap prohibició concreta o que Castell Cap Roig també tingui un àrea marina, teòricament, a preservar, però que no s'hi fa cap gestió i no s'hi fa cap, no s'ha aprovat cap pla especial de protecció, amb el qual són, diguem, proteccions sobre el paper. És una política de protecció d'espais naturals a la Costa Brava sobre el paper, és fictícia, és irreal, no?, és un brindis al sol.
Eduard, pots separar-te una mica de la pantalla, de la càmera? Així, és que a vegades s'ha tallat una mica. M'has dit una estratègia, o sigui, considereu essencial, que és la d'interconnexió, que aquests espais naturals estan connectats. Quines propostes, quines solucions, quines estratègies més proposeu en aquest informe?
L'essencial és complir la llei i, per tant, diguem que el govern de la Generalitat ha d'impulsar la delimitació definitiva dels nou espais, que n'hi ha cinc que encara no la tenen, ha d'impulsar l'aprovació del Pla Especial d'Ordenació del Medi Natural i del Paisatge dels nou espais. Pla Especial de Protecció únicament en tenen tres dels nou, per tant, ha d'hi redactar i aprovar
El govern ha d'aprovar, redactar i aprovar els plans rectors d'ús i gestió de set dels nous espais i dels altres dos també la part terrestre, perquè no existeix el PRUC enlloc, i el govern ha d'aprovar pressupost específic. Nosaltres diguem que en funció de...
X euros per hectàrea, és a dir, en funció de la superfície dels espais, cada espai protegit hauria d'estar dotat amb un pressupost per poder fer polítiques de gestió, polítiques de maneig d'espècies, de recuperació d'hàbitats naturals, etc.
Cada espai hauria de tenir un pressupost assignat i cada espai hauria de tenir un òrgan gestor que impulsi aquestes polítiques de protecció efectiva les discuteixi, avaluï quines són les necessàries anualment i que les aprovi i les controli a la seva execució.
Aquesta és la màxima, bé, la mínima, en aquest cas, petició de Sos Costa Brava, és que es compleixi la llei, que es desenvolupi el PEN, o el Pla d'Espais d'Interès Natural del 92, i que es compleixi la llei d'espais...
naturals, catalana, de 1985. Aquesta llei requereix el pla especial i requereix el pla rector d'ús i gestió, i requereix pressupost per fer polítiques, i requereix un òrgan de gestió. Aquesta és la mínima reclamació per salvar un dèficit que dura ja més de 33 anys.
A partir d'aquí, en les millores, el que dèiem. O sigui, no pot ser que, per exemple, Aliançà es pugui edificar fins al límit del parc natural de Capdecreus, com és el cas de Superfaner, o molt a la vora del Capdecreus, com és el cas de Roses 2, Aliançà també, o a Port de la Selva, Capdebol i Cernella, que edificaran i desenvoluparan urbanitzacions
que, com estan a tocar del parc natural, generaran noves barreres. Per tant, o també a Begú els hem dit, Bosmajor, Magispert, Moncal, Font de la Salut, són tot àrees que estan a tocar, confrontant amb els parcs naturals, que si es desenvolupen, doncs es malmeten. A part d'aquestes propostes, en fem algunes de màxims.
Podria ser ampliar els parcs naturals en determinats llocs, per exemple, el parc natural del Montgrí i Giesmedes-Baixter, demanem algunes àrees com els estanys de pals o els jonquers que amplin el parc natural del Baixter,
per impedir que hi hagi noves amenaces urbanístiques i per fer millor gestió, o la zona d'unar de la platja de Pals i de la platja del Racó, que s'incorporin també al parc natural, fem propostes que es declari...
una figura superior de protecció en el cas, per exemple, del massís de l'Albera, que sigui parc natural, el cas de massís de Cadiretas Ardenya, també que es declari parc natural, les Gavarres, que es declarin parc natural, que són previsions ja que existien en el propi peny de futur, en el desenvolupament.
I fem també propostes de declaració de zones de protecció marines, amb connectivitat. La Costa Brava s'ha de protegir no només per terra, sinó també per mar.
si no fem gestió efectiva i protecció de la part marina, doncs es van malmetent tots aquells valors que són intensíssims, que són excepcionals, al Cap de Creus, a les Illes Medes, a Castell Cap Roig, a Begú, i tot això s'ha de lligar, s'ha de protegir els herbessars, les praderies de Posidònia, els alguers, i s'ha de preservar aquesta connectivitat també marítima.
Ja sabeu que hi ha amenaces també des del mar, com el Macroparc Eòlic Marí del Golf de Roses. Llavors no podem anar diguent que tenim una política d'espais naturals quan aquest és un paper en blanc, que està buit de contingut. Eduard, una altra proposta de màxims podria ser... Vosaltres us heu posat molt èmfasi en la llei del Conservatori del Litoral. Això també seria una bona eina?
Sí, però la llei del Conservatori del Litoral és una eina independent, indispensable, que s'ha d'aprovar ja per fer política de compra d'espais per preservar-los de l'especulació urbanística. El Conservatori del Litoral és una figura...
equivalent seria aquella que tenim des de fa 40 anys a Catalunya, que és l'Institut Català del Sol, que fa política de compra d'espais, però en aquest cas sempre per urbanitzar, per fer polígons industrials. Nosaltres reclamem que 40 anys després Catalunya necessita una institució que compri terrenys per preservar-los i per fer polítiques de protecció.
és copiar el model francès. Vam aconseguir, des de SOS Costa Brava, que reclamem des del 2018 la creació d'aquesta institució, vam aconseguir que el Parlament ordenés en el govern que...
creés el Conservatori del Litoral en un termini. Han passat tres anys d'aquell termini i ni el govern ni el Parlament han aprovat la llei del Conservatori del Litoral. I nosaltres reclamem que d'una vegada per totes s'impulsi aquest organisme. És un organisme que nosaltres el demanem també amb recursos, amb pressupost.
Volem un finançament important per poder comprar espais i treure'ls de l'especulació urbanística fent política de protecció. Quina seria la font dels recursos més raonables per assignar-li al Conservatori del Litoral? Els recursos procedents de la taxa turística. Si tot de persones venen a la Costa Brava
sojornen i n'engaudeixen i es cobra una taxa turística per cada dia d'estada, és raonable que almenys el 50% d'aquesta taxa es revertís en la protecció del territori. I aquesta és la reivindicació de Sos Costa Brava. Impulsar el conservatori al litoral seguint el model francès, que és un model d'èxit,
creat el 75% a França, que ha protegit prop del 15% de tota la costa francesa i d'Ultramar, i nosaltres no entenem com...
a la Catalunya Nord, a la costa de la Merenda, es compti amb preservació de tota la zona de Banyuls i Cervera, etcètera, i en canvi, a partir de la Catalunya Sud, de Colera, de Port Bou, i en Sa, etcètera, no hi hagi aquesta protecció. Per això demanem aquest mecanisme que serviria perfectament per començar a revertir les coses. Si hi ha diners per...
urbanitzar per fer polígons industrials en aquest país i haurien d'haver diners també per fer política de protecció de la natura. Eduard, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Molt bé. Que vagi molt bé. Gràcies.
Canviem ara de tema, deixem el medi ambient i volem parlar de pesca. Volem saber quines són les últimes notícies des de la confraria de pescadors de Cambrils i per això en parlem amb la seva gerent, la Clàudia Masdeu. Molt bona tarda. Hola, bona tarda.
Escolta'm, en primer lloc, com esteu vivint aquests dies aquesta prèvia a Nadal des de la confraria de pescadors de Cambrils? Doncs bé, molt bé, amb bon temps, bones notícies, perquè hem tingut jornades suficients per acabar l'any.
Així que esperant que la campanya sigui bona. Això et volia preguntar si al final aquests dies extres que han donat han servit d'alguna cosa, han sigut uns insuficients o hi haurà peix per Nadal? Sí, sí, sí. A veure, en el nostre cas, aquí a Cambridge, les embarcacions, només una podia treballar amb normalitat aquest mes de desembre. Nosaltres vam fer parada, vam fer bé del mes de novembre,
I ja et dic, la gran majoria d'embarcacions a l'1 de desembre no podien fer l'armada, és a dir, no podien reprendre l'activitat pesquera, però gràcies a aquests dies extres podem acabar l'any, per tant, contents.
Acabem un any que ha sigut bastant convuls per vosaltres, però crec que per tot el sector, almenys aquí al Mediterrani. Què n'espereu del 2026? Perquè l'any passat, el 2025, el vam acabar amb protestes, el vam acabar amb vagues, en parlàvem sovint. No sé si aquest 2026 es presenta una miqueta igual. Doncs bé, aquest final de setmana tenim la reunió de la Comissió Europea, la mateixa que es va fer l'any passat, el 9 i 10 de desembre, si no recordo malament,
i esperem que la seva proposta o els seus acords vagin més alineats en el manteniment de mantenir viu el sector pesquer.
Teniu esperances amb això que us donin més dies de pesca de cara al 2026 i que hi hagi una millor planificació, que és una cosa que també porteu demanant des de fa temps? Exacte, és a dir, hi ha una part primordial que és que no es pot continuar mantenint un sector econòmic amb l'angoixa o la falta d'informació cada any, és a dir, no ens podem esperar cada any que la Comissió Europea es reuneixi al desembre
prengui unes decisions, que aquestes decisions s'han de traslladar cadascun dels Estats membres i els Estats membres a gestionar-ho. Per tant, no sabem els dies que tenim per pescar, ja no només a finals de l'any anterior que cada any s'anirà adaptant, sinó que al llarg de l'any
Hi va haver canvis en aquestes jornades de pesca i per tant desconeixement i manca de previsió en la gestió o en qualsevol gestió empresarial que necessita. Com bé dius, necessitem aquest canvi de previsió, aquesta planificació a un mínim mig termini.
I, a més a més, des del sector ja hem deixat clar una vegada i una altra que necessitem uns 180 dies de pesca per poder que el sector sigui econòmicament viable. Repetim i reiterem aquesta petició, aquesta proposta, i esperem que ens escoltin perquè, a més a més, a l'octubre va sortir l'informe de l'Estef que recolzava
que l'estat de l'estoc pesquer es troba en bones condicions i, per tant, jo crec que tot va alineat, no? Per tant, perquè la gent ho entengui millor, perquè la pesca de l'arrossegament sigui viable, sigui econòmicament sostenible, han de sortir a pescar uns 180 dies a l'any. Enguany, quan han sortit, al final?
Al final haurà sigut això, uns 170 llars, que ve a ser el que nosaltres estàvem presentant dades econòmiques i socials perquè hi hagi una viabilitat econòmica són necessaris aquests 180 dies. Més o menys, en guany, és el que finalment amb aquests dies extres que hauran donat.
doncs haurem aconseguit aquests 170 i escaig o 180 dies, i per tant una vegada més recolzem aquesta teoria que nosaltres anàvem defensant i que a més a més presentàvem dades per recolzar-ho. Però és que a més enguany tenim aquest reforç de l'informe científic
en què ens diuen que l'estoc pesquer es troba en bon estat, en millor estat que les bases que s'havien aplicat des d'un primer moment, i per tant creiem que és el moment de reconèixer que les mesures aplicades en els últims anys han funcionat i que el sector pesquer ha fet un esforç i per tant ha de tenir una recompensa.
Més enllà d'això, d'aquest problema, d'aquesta problemàtica que hi ha hagut al llarg d'aquest 2025, que és el que s'està pescant aquests dies, i no sé si hi ha algú de veda. Diria que ara mateix no hi ha cap embarcació a veda. No, no, ara mateix, com a mínim, a la província de Tarragona et puc confirmar que no hi ha cap veda. A més, és que també ens hem trobat... En el port de Cambrils hem tingut la sort...
que amb aquesta veda del mes de novembre hem pogut tenir el marge de temps necessari perquè l'Estat reaccioni i tinguem aquests dies extres, però tenim ports veïns que han tingut diverses embarcacions amarrades durant un mes o més, sigui de manera...
permanent en aquests 30 dies o de manera saltejada, han hagut de parar i finalment han donat aquests dies extres i finalment la setmana passada vam rebre una comunicació del Ministeri en què s'obria via lliure perquè hi havia dies suficients i per tant tothom podia anar fins a acabar l'any. Aquesta gestió no es pot mantenir d'aquesta manera perquè ens hem trobat amb moltes empreses, amb molts propietaris, amb molts treballadors, amb molts mariners,
que han hagut de parar la seva activitat econòmica, la seva activitat pesquera, i ara ens sobren dies a l'estat espanyol. Què podem trobar aquests dies? Quin peix s'està pescant? Dies bons, no hi ha mala mar, la majoria de dies s'està fent bon temps, què hi podem trobar?
Exacte, tenim molta varietat de peix. El port de Cambrils és un port que treballa molt amb espècies del dia a dia, amb espècies que ens podem trobar a les nostres cases per qualsevol dinar o sopar. No som un port especialitzat en aquestes dates nadalenques, per dir-ho d'alguna manera, i per tant, com sempre, podem trobar aquesta palaia a 7-8 euros al quilo, el pop a 12 euros al quilo,
o la gamba blanca al voltant d'aquests 18 euros al quilo. Per nosaltres no són dates especials, com bé et deia, perquè no treballem aquest producte típic de gastar en dates de Nadal, però sí que és veritat que nosaltres treballem en el peix del dia a dia i que, per tant, el peix de cambrils puja el seu valor en aquestes dates. I per on oscillen els preus, més o menys?
Doncs bé, com et deia, el lluç es manté en aquests 12 euros al quilo, el llenguado sí que puja cap als 20 llargs euros al quilo, i la gamba blanca, que últimament també està sent el nostre producte estrella, doncs depenent de la mida, però la mida més gran va cap als 20 euros al quilo.
Ja per anar acabant, també estem pendents d'aquest centre d'interpretació del peix que heu d'inaugurar pràcticament ja. En quin punt està? Doncs bé, estan les obres acabades. El que passa és que deixarem passar les festes, també perquè ens doni temps a nosaltres d'acabar-ho d'omplir i de donar-li una mica de sentit a aquest centre d'interpretació abans de fer la inauguració.
Però ja hem acabat les obres, ens estem instal·lant i cap a mitjans, finals de gener, esperem poder fer la inauguració i veure'ns aquí per celebrar.
tots els esforços que han significat poder tirar això endavant. Per tant, aquest 2026 començarà amb la inauguració aquesta del centre d'interpretació, viu? Sí, exacte, començarà amb aquesta inauguració i, a més, amb aquesta projecció que esperem que funcioni molt bé, que esperem que tots els municipis de la zona es sentin identificats amb el que volem dir, amb el que volem arribar al consumidor final, a la ciutadania i també al turista i a les escoles,
per explicar la importància que ha tingut al llarg de la història del sector pasqui a aquests municipis costaners i que els hem de cuidar i que hem d'intentar mantenir aquest producte de proximitat de gran valor. Doncs ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Clàudia, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. A vosaltres, com sempre. Fins la propera.
Parlant amb la gerent de la confraria de pescadors de Cambrils, arribem al final d'aquesta primera hora de randamar. Nosaltres ara farem una petita pausa darrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Enguany, la nit de Capdany. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Vital Esport, Cafeteria Gisbert, Centre de Serveis La Capça. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Buena tarda, Son Lassin.
Us parla Teresa Ortega. L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de la neteja. La consellera Sònia Orts valora satisfactòriament la tasca d'urbacer que té cura de la recollida de la brossa des del passat 5 de novembre. El consistori espera que abans de l'estiu l'empresa completi el desplegament a la ciutat. Orts ha explicat a Tarragona Ràdio que els canvis també es notaran de forma esgraonada.
Totes aquestes mesures les veurem implementades. No oblidem també tots els dispositius que tenim al carrer perquè tenim un problema amb els excrements de colom. Llavors ens hem ficat fil a l'agulla, estem remadellant amb això, els dispositius d'aigua ja estan fora al carrer, la gent està contenta amb aquests dispositius perquè veuen com la mànega d'aigua aixeca els excrements, s'escombren. A l'abril o al maig atraran ja les noves escombradores petites d'aigua.
El Departament de Salut declararà que l'ús de la mascareta sigui obligatori en entrar o treballar als centres de salut, hospitals, residències de gent gran i centres de vulnerabilitat. L'augment de contagis del virus a la grip ha provocat que el govern hagi decidit aquesta mesura que ha avançat la consellera portaveu Sílvia Panec. Demanar a la ciutadania, de la mateixa manera que ho vàrem fent la vacunació, que segueixin de manera estricta
aquesta utilització de la mascareta en aquests àmbits de vulnerabilitat i recordar que, de la mateixa manera que les vacunes ajuden a salvar vides, la contenció de la grip a través de l'utilització de la mascareta també és una manera d'ajudar a salvar vides. El Departament de Salut aprofita per informar la ciutadania d'aquesta nova mesura destinada a contenir l'expansió del virus.
I d'altra banda, avui primera jornada de vaga convocada pel Sindicat de Metges de Catalunya. A Tarragona el seguiment és un 35% segons els organitzadors. La manifestació s'ha fet de manera centralitzada a Barcelona. Jèssica hi ha participat, és pediatra, diu que estan al límit.
Portem el límit molt de temps. El que passa és que al col·lectiu sanitari tenim una vocació molt gran. Llavors, tires tot i que estiguis al límit. La vaga se repetirà demà dimecres. Metges de Catalunya remarca que la seva demanda va més enllà d'un conveni laboral per al col·lectiu, ja que es tracta d'aconseguir, diuen, un instrument estratègic per retenir el talent mèdic al sistema públic de salut, clau de volta per la millora de la qualitat. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
Fins demà!
Passen tres minuts de la cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on coneixerem un projecte que es va presentar fa unes setmanes a la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que es va celebrar al Brasil. Després, la cel des del Delta de l'Ebre ens iniciarà la temporada del musclo al Delta de l'Ebre i la campanya de Nadal de l'Ostre. Ens explicarà com va.
monitoritzarem d'alguna manera les nàcrees, que ja us aviso que estan en perill d'extinció. I acabarem el programa d'avui ajuntant música i mar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Rana Mar.
S'ha presentat a la COP30, que s'ha celebrat ja fa unes setmanes, la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, una declaració per transformar el monitoratge i la protecció de la biodiversitat de l'Amazònia. Per saber-ne més, en Guillem està amb un científic de la Universitat Politècnica de Catalunya de Vilanova i la Geltrú. Guillem. Doncs avui tenim amb nosaltres l'investigador Michel André. Michel, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Michel, explica'ns una mica el que es va presentar l'altre dia al COP30, aquesta declaració.
Bueno, pues esto es una declaración histórica que por primera vez une a los nueve países amazónicos para que los institutos de investigación que trabajan en cada uno de esos países se junten para utilizar la misma...
Què representa per tu, Michel, aquesta signatura d'aquesta declaració?
Bueno, pues siendo el copromotor a través de la UPC y también del Instituto de Mamiragua, que es un instituto que se encuentra en Brasil, con el cual colaboramos desde hace 10 años, pues es una satisfacción enorme porque, de nuevo, siendo histórico este acto y esta firma,
com es va gestar aquesta aliança i també quin paper ha tingut la UPC en l'impuls d'aquesta declaració?
Desde el UPC y con la colaboración del Instituto del Podem de Miraguá, con el cual trabajamos desde hace muchísimos años, hemos ideado una manera de hacer el seguimiento de la biodiversidad en el Amazonas, en situaciones complicadas de despliegue, de exploración, de expedición, y hemos puesto a punto un método que ha sido adoptado ahora por la mayoría, por todos los países amazónicos,
Por lo tanto, esto es un recorrido largo, muchos años, y ahora es el fruto de todo este esfuerzo. Michel, quins canvis concrets creus que aquesta declaració poden generar en la governança d'aquesta biodiversitat a l'Amazona?
Se trata aquí de tener datos sobre la biodiversidad. Estamos hablando de que hay que protegerla, pero no tenemos datos. Y los datos solamente se pueden tener con un método objetivo, con una tecnología punta que incluye la bioacústica, que incluye las muestras de ADN ambiental, que incluye las imágenes por satélite y todo esto con el conocimiento ancestral de los pueblos indígenas.
Entonces, todo esto conforma el contenido de esta declaración y, por supuesto, lo que queremos hacer no es solamente conservar, pero aplicar un método de gestión eficiente del Amazonas. Sabemos que hay intereses económicos y tenemos que compaginar esos intereses con la conservación. Por tanto, es una gestión y es una herramienta de gestión que en los próximos años se van a poner en marcha a través de esta declaración.
Quin paper han jugat les comunitats indígenes en la definició d'aquesta declaració? Les comunitats indígenes són parte, desde el principio, de todas las actuaciones y las investigaciones que llevamos a cabo en Amazonas. Son parte del equipo, son ellos que nos enseñan cómo...
identificar los lugares, las especies, los puntos sensibles, cómo que los datos les puedan servir para ellos, para la gestión de su territorio, en cuanto a la protección de su territorio, por supuesto, pero también la gestión de sus recursos alimenticios, de caza, de pesca y también de la educación. Por lo tanto, todos los datos que se van a obtener están dirigidos en primer lugar hacia las comunidades indígenas.
Què aporta aquesta cooperació entre governs, institucions científiques i els actors locals que no existia fins ara?
Bueno, pues esto, en estos momentos tenemos una firma que nos va a permitir con este documento aunar esfuerzos y que por primera vez va a haber una gobernanza común en los nueve países. Hasta ahora cada uno tenía su propio protocolo, su propio interés y ahora por primera vez tenemos una sola voz y vamos a poder tener en los próximos años
La meta és, abans del 2030, una governança única, sin fronteres, ni culturals, ni polítiques, i que passen també de generacions. Per tant, és un hit fonamental per la conservació d'aquest bioma. Però ara ho deies, per què creus que és tan important que establis un sistema d'aquest monitoratge transfronterer, sense fronteres?
Bueno, yo creo que sabemos todo el papel que tiene Amazonas en nuestro planeta, el pulmón. Lo sabemos, es un hecho. Lo que pasa es que esta forma de arreglar y de mitigar todos los problemas del cambio climático pasa por entender el estado de conservación de Amazonas. Sabemos cuántos árboles se tallan o se queman
pero no sabemos la vida que se encuentra por debajo de la canopea y con estos métodos tecnológicos, entre ellos los que desarrollamos aquí en el Lab, pues vamos a poder por primera vez entender el estado de la vida, tomar el pulso del Amazonas y poder reaccionar y aportar herramientas objetivas para su gestión.
Ara ho comentaves una mica per sobre, però, Michel, quines creus que són avui les principals amenaces que afronta l'Amazònia i com les aborda també aquesta declaració?
Las amenazas son las que conocemos. El cambio climático, evidentemente, la extracción de petróleo, las minerías, tanto legales como ilegales, la sobrepesca, todo lo que son las acciones humanas en otros lugares también tiene lugar en el Amazonas y son las que pesan. Y en todos los países están creciendo estas actuaciones humanas, estas actividades humanas, y es por eso que debemos tener una herramienta que nos permita medir el impacto y mitigarlo.
Y por eso estaba hablando antes de una gestión eficiente, no cerrar todo el Amazonas, porque evidentemente no lo podemos hacer, es tener una gestión tanto de los recursos, que son importantes, pero también con la conservación tanto de los pueblos indígenas como también de las especies animales y también las plantas.
Michel, parlem una mica ara del monitoratge acústic. Com funciona exactament aquest monitoratge acústic en temps real que desenvolupa l'app de la UPC?
Esa tecnología es la que sale del mar. Llevamos 30 años actuando en el medio marino y hace 15 que sacamos esta tecnología del agua. Consiste en desplegar, en instalar equipos en la selva. Son equipos permanentes que son capaces de...
analizar en tiempo real de forma automatizada, evidentemente basada en técnicas de inteligencia artificial, pues todo tipo de datos acústicos, también visuales, que nos permiten identificar las especies, pero también construir lo que llamamos el paisaje sonoro. El paisaje sonoro es el reflejo de la vida en estos habitats y nos permiten determinar y construir unos indicadores de biodiversidad.
Estos indicadores de biodiversidad se basan en esos datos, acústicos, visuales, imágenes por satélite, ADN ambiental, que nos dicen el estado de conservación, el estado de salud de este hábitat en tiempo real, porque todos esos datos los recibimos en nuestros servidores aquí en Villanova.
Por lo tanto, es realmente un avance tecnológico que no se podía pensar que podíamos hacerlo hace algunos años y hoy en día por eso estamos capaces de proponer hacerlo en todo el conjunto de la selva amazónica.
És impactant l'impacte que està tenint la intel·ligència artificial. Com pot ser que la intel·ligència artificial pugui arribar a contribuir a protegir aquests ecosistemes tan complexos?
En este caso, las técnicas de inteligencia artificial que utilizamos son técnicas que nos permiten analizar los datos. Hay que entender que evidentemente son datos que nos llegan 24 horas al día a nuestros servidores de diferentes centenares de especies que vocalizan sonidos, de las fotos que también tomamos, de las muestras ambientales y todo esto no se podía tratar sin técnicas de inteligencia artificial que nos permite la gestión de datos prácticamente de forma infinita.
Entonces esto es todo el trabajo que hay detrás de esta tecnología que llevamos construyendo desde hace 30 años, construyendo métodos tecnológicos que nos permiten analizar sin prácticamente ningún límite un número consecuente de datos. Michel, ara mirem una mica ja de cara a futur, un cop ja assignada. Quins són els pròxims passos després d'aquesta assignatura?
Bé, pues ahora hay que ponerla en marzo. No es solamente una declaración que ha sido firmada ya por 35 instituciones más importantes de investigación de todas las Amazonas. Queremos expandir esto al resto del mundo porque la Amazonas nos concierne a todos. Por lo tanto...
Esperemos que los gobiernos europeos, africanos, asiáticos también se sumen y firmen este acuerdo. Tiene que ser un acuerdo mundial. Dependemos todos del Amazonas, somos todos del Amazonas. Y una vez tengamos este respaldo, queremos que antes del 2030 tengamos mil estaciones de seguimiento.
de la biodiversidad en todas las zonas que por primera vez en tiempo real nos dé constancia del estado de salud de esta selva y de las actuaciones que se deben de llevar a cabo para mantenerlo y para salvar este bioma que es vital para nuestra propia supervivencia.
I ja l'última, Michel, ara ho comentaves, no? Quin creus que pot ser el paper que pot jugar Europa en tot això i també, més concretament, en particular, a casa nostra, aquí a Catalunya, en aquesta nova etapa d'aquesta conservació de l'Amazònia?
Sí, yo creo que tenemos todos el mismo papel. Es decir, darnos cuenta que nuestro mundo depende de todo lo que nos rodea y que no es porque vivimos aquí en Villanova o en Cataluña que no tenemos que tener en cuenta lo que está pasando en Bioma tan importantes como Clamazonas y otros sitios en el mundo, como podía ser el Ártico y la Antártida. Por tanto, todo esto depende del esfuerzo de todos para que consigamos sobrevivir aquí. Estamos en un punto...
Bona nit.
No es cuestión de pensar que la Amazonas está lejos, la Amazonas está aquí mismo. Dependemos de ella para nuestra respiración, para muchas cosas, para el clima, sin ninguna duda. Por lo tanto, esperemos que desde todos los estamentos administrativos, privados y las ONGs apoyen y nos apoyen, no es nuestro grupo únicamente, sino este esfuerzo para que consigamos mantener en estado de conservación correcto
Perfecte. Doncs, Michel, primer de tot, moltes gràcies per passar-te i dedicar-te, dedicar un temps a explicar el projecte. Després, dir-te que estarem pendents de com evoluciona tot i moltes gràcies per la teva labor.
Moltíssimes gràcies a ti, Guillem. Un abrazo fuerte. Una abraçada. Que vagi bé, Michel. Merci.
Ara volem fer parada el Delta de l'Ebre per parlar sobre la sembra de la cria del musclo i la campanya de l'ostre per aquest Nadal. La companya Cel Prieto Dix de Delta.cat ens en dona tots els detalls. Cel. Sí, Marina, anem a comentar com està la sembra de la cria del musclo al Delta de l'Ebre i també quina és la previsió de la campanya de l'ostre per a aquests Nadals. I per això la companya Diana Mar, des de Delta.cat, parla amb Gerardo Bonet.
gerent d'Efe Promodel. Benvingut. Hola, bon dia. Bon dia, Gerardo. Saps que quan preparava l'entrevista pensava, a veure, Gerardo, portes més bolos que la Piquer explicant la campanya Nadal i tot. Dic que aquí hem de fer alguna cosa diferent, perquè si no és al final Gerardo ens dirà que no va a cap entrevista més.
Llavors, sí que és veritat que voldria començar, si et sembla bé, parlant, fent una miqueta de balanç. Si haguessis de resumir, el 2025, a nivell de tot el que ha representat per a l'aquicultura...
Quins serien aquells punts que dius això s'ha de tocar? Bueno, el que és anar a tornar a acabar la campanya del musclo van acabar la campanya del musclo pràcticament a primers de juliol això és l'últim anys que s'està fent una cosa habitual això significa que la campanya cada vegada més curta van hi haure també no es van treure molts de quilos i uns preus molt elevats perquè resulta que la llavor mos va sortir caríssima i la van tindre que comprar fora en guany han tornat a comprar llavor
fora, perquè només han volgut salvar pràcticament un 10% del que havíem posat aquí a l'Averia Alfengar. Els preus de la llavor no eren tan excessius com l'any passat, però continuen sent uns preus alts per a la llavor. Quan parlem de què les ha comprat fora o ha comprat a Itàlia i Grècia? Sí, sí, la major part a Itàlia i també una part bastant important a Grècia.
I hem de recordar que també dins de la problemàtica, gràcies, que Grècia i Itàlia han pogut vendre. Correcte, perquè l'any passat van tindre el problema de llavor, perquè al sud d'Itàlia, a la zona de Taranto, se va produir una mortalitat pràcticament del 90% de la llavor que tenien. I això va encarir molt més els preus, i a més ens trobàvem que no teníem per poder triar, per dir-ho d'alguna manera.
Este 2025 també ha aportat coses bones, no? Sí, bueno, el que diem, els preus, en certa manera, els han elevat i el consumidor ha acceptat aquest augment de preus, sapient que la qualitat dels nostres productes ha sigut molt bo. Això s'havien vist uns preus que mai a la vida s'havien vist en el preu del muslo.
Per un altre cantó, també, a nivell de musclo, després ja anirem a l'òstra, però el producte estrella continua sent el musclo, no només us trobeu en la problemàtica en ocasions de la sembra, de la llavor, sinó que també teniu una competència directa a nivell de península.
Tot i que sigui diferent, però a veure, el musclo gallec és molt conegut, i després també hi ha un altre musclo, que ara no recordo danès, que també és molt conegut. L'italià potser, o també holandès. Sí, però a nivell de península diríem que... El buixot, que és bastant conegut, és aquell musclo menut.
que és molt menut, però també és de molta qualitat, però també hi ha unes quantitats que normalment no són grans quantitats. L'avantatge del muslo nostre, a més de la seva qualitat, diguéssim, contrastada per part dels clients, és que ve una època que els altres muslos no solen estar massa bé. O sigui, nosaltres tenim la forn nostra, és a l'estiu, que és quan hi ha més venta de muslo,
i normalment el gallec no està al seu millor moment, normalment. També el buixot arriba normalment a sobre últims d'agost, primers de setembre. El italià, segons com, ja n'hi ha menys. En certa manera ens trobem... Ara ha sigut l'època que teníem de comercialització, la veritat, que l'han tingut sempre a favor, i sobretot quan podíem treballar el mes d'agost, que ara ja pràcticament no podem treballar. El tema de canvi climàtic, clar.
El canvi climàtic, després la normativa, que a vegades ens la deixem una mica al calaix, i la normativa també es colla d'alguna manera. Bé, la normativa, hi ha una part de normativa que ens l'apliquem nosaltres mateix. Per exemple, el tema que és de sembrar, nosaltres ja vam dir que comencem a sembrar a últims de setembre, perquè no podem sembrar abans, perquè podrien tornar a morir, i ara el 30 de disembre acabem de sembrar.
I després, quan nosaltres creem que s'ha de començar la campanya, que normalment ja diem a partir d'últims de març o així, llavors tornem a obrir les veíes o donem permís als productors ja perquè ho començar a comercialitzar, perquè ens toca començar a comercialitzar més pronta que el que era habitual, perquè després, quan arriba juliol i agost, ja anem a comptar rellotge. Llavors, Gerardo, no és que vos collguin, al contrari, vos donen certa llibertat.
Sí, és una col·laboració que tenim de la Direcció General de Pesca. El que ens trobem és que en Busclo i Ostres, en tota Catalunya, pràcticament només n'hi fem nosaltres. Llavors, pràcticament, l'obertura de les veies, tancada de les veies per temes de comercialització, és conjuntament nosaltres, juntament en la Generalitat.
D'alguna manera no us trobeu en la problemàtica últimament? Un tema bastant recurrent ha sigut la situació de la pesca, d'arrossegament. Sí, bueno, nosaltres no... Això pràcticament no ens afecta. No, no perquè ens afecta, sinó que ells, que cada dia estan més collats que des de la Unió Europea, ara la reducció ja és, en cas que es dugui a terme, s'acabaria en el sector...
A nosaltres no ho teniu, això? Bueno, nosaltres mos collem per la part de les depuradores i els controls de traçabilitat que tenim són superestrictes. Ah. Bueno, per aquí mos tinen, m'entens? I ara continuen, també volem per temes sanitaris, més controls, o sigui, més traçabilitat. Pensa que contínuament, quan nosaltres sembrem la llavor, nosaltres diem a la Generalitat a quin lloc s'ha sembrat, tant ha vingut com ha vingut,
Tota la llavor que ve ve, diguéssim, avalada per als veterinaris del lloc d'ensurt, el senyor no es pot descarregar. La veritat és que els controls són exhaustius, i sobretot a les depuradores, que us quedaríeu impressionats de la quantitat de papeleo que es fan i controls de punts crítics, de sanitaris, d'anàlisis de colis, de bactèries, del muslo quan entra i l'ostre com entra, com surt...
com deixa de sortir, com estan les veies, com deixen d'estar avui. Us podeu imaginar els controls tan exhaustius que hi ha, eh? Doncs això, les coses com siguen, però de cara al consumidor final, aquells que estiguen escoltant ara a l'entrevista, això és un valor afegit. Clar, clar, clar. Bueno, hi ha la seguretat alimentària...
És molt important. No, no, el que abans era una cosa que, per dir alguna cosa, sempre tenien certes reticències, per exemple, l'ostre, que estiguin totalment tranquils, que els controls que hi ha... Tu pensa que s'analitzen les bactèries a l'entrar, tenim unes depuradores...
que estan dotades d'ozono i de rellos ultravioleta, com l'aigua potable. En aigua de mar que està com si fos aigua potable. I això durant un mínim de 24 hores, que a vegades són 72 hores. O sigui, el producte ha d'estar impolut o no. Per això porta la traçabilitat i qualsevol cosa que hi hagi, en seguida els nostres clients ens manifesten. Per tant, la seguretat alimentària total.
Això és un reforç totalment a la marca. Exacte, sí, sí, però jo t'ho dic, cada vegada... S'ha d'explicar. Exacte, però vull dir des d'Europa i des de la Generalitat i cada vegada m'ho escollen més. Ara estem per un tema sanitari, quan els temes sanitaris és de cara al productor. Tot aquests temes ho resol la depuradora, però bueno, cada dia en aquest cas apreten més.
Anem a veure en moltes ocasions, quan parlemento sobre el tema dels musclos i de l'ostre, m'oblidem del productor. A mi m'agradaria que m'expliquessis com és un any...
d'un productor de musclo i ostre. Què fa durant l'any? Quin és el seu calendari? És diferent, allò de l'ostre pràcticament és continu durant tot l'any, perquè es poden produir sembres, es proporciona el producte durant els 12 mesos de l'any, pràcticament. Sabien que hi ha puntes de comercialització molt altes, com ara Nadal i Cidany.
i ja contínuament s'aporta la llavor, que molts toquen comprar tot de fora, la llavor de l'ostre sí que no tenen captació natural, llavors el que fan normalment és encimentar-la. Això quan? A quina època de l'any? No, durant tot l'any. Durant tot l'any? El que és l'ostre sí, van fent l'ocicle. I allò d'encimentar-la, per explicar el que ens escolten, és perquè tinguin la formeta... Correcte, van a màniga en ciment, fan unes boletes, i cada boleta posen tres... Perquè siguen bastant iguals. Clar.
Tres ostretes perquè tinguin el seu lloc i puguen alimentar-se de forma adequada. I després, cada 20 centímetres, posen una boleta de ciment. I això ho han de fer a mà. I ells van fent durant tot l'any. Hi ha uns dies que venen la llavor, quan ve la llavor fan això...
És el procés principal. N'hi ha que compren la llavor més menuda d'ostre, la posen en una espècie de recipients, no sé què es diuen, cobenitos o així, i després la fan més grosseta per després encimentar-la. Hi ha un procés. I després està contínuament també el collir. Cada setmana... Cada setmana se recull l'ostre. Sí, sí, sí. Cada setmana, durant tota la setmana. És un continu. Jo, per exemple...
a la federació que comercialitzem ostra, jo compro ostres totes les setmanes, pràcticament, si no hi ha alguna setmana que n'hi hagi massa que m'hagués sobrat, allò l'altra setmana no, però normalment totes les setmanes, això és un continu, o sigui, està un dia, dos dies, tres dies de la depuradora i surt, per tant, entra un altre. I això, corregis-me, i això va ser un dels canvis més importants i que van fer que l'ostre
se revaloriges aquí al Delta, lo fet d'encimentar. Està clar, està clar que l'encimentar està clar... Va donar una imatge que pot ser fins al moment. De més qualitat, llavors quan l'enciment porta més costos, més gastos, i això, clar, és de fer repercutir, per suposat, perquè dona molta més... Però la gent ja s'ha acostumat a una ostra més regular...
i pràcticament abans era una minoria la que se sentimentava, i ara, doncs, gairebé és la gran majoria, més del 90%. I ara, per a la campanya de Nadal, quines són les previsions? Bueno, les previsions esperem que sigui un bon any, perquè l'avantatge que té l'ostre i l'aquicultura en general és que podem mantenir els preus, pràcticament. Que bo. Clar, o sigui, a veure, els pescadors tenen el desventatge, pobres, que...
Quan surten no saben el que trobaran, però nosaltres ja ho sabem el que tindrem per estar. O sigui, jo els quilos que gastaré i els més o menys ho sé, i els productors que els compro l'ostre ja saben el que gastaré jo. I ho tenen tot preparat a la mar per anar portant-ho a la depuradora i anar sortint.
D'alguna manera, l'ostre vos ha portat certa tranquil·litat. Bé, això esperem, esperem, perquè un d'altres dels problemes que tenim, que això no són problemes només pels aquicultors, sinó per a tota la societat en general, és el problema de la mà d'obra.
A veure, compta amb això. Bueno, està clar. Per exemple, si tenim la campanya del musco, que són 3 mesos, 4 mesos, després, el restó de temps que fas és el personal. Ostres. Per això és el que estem fent. Llavors, si molta gent està fent ostre per mantenir el personal, també, durant estos, si no 12 mesos, però per almenys 9 mesos o 10 mesos, i no només els 3 mesos de... El musco són 3 mesos forts de collir, molt forts, i després lo de sembrar, també, i després...
alguna cosa més, però no dona la feina, que dona l'ostre, aquesta manipulació, i durant tot l'any, perquè has d'anar collint tot l'any. Sempre hem pensat en los temporésim on hem anat, a la fruita dolça, a tres cultius, però vosaltres a l'aquicultura també utilitza el concepte temporer. Sí, sí, claro, però aquí el problema és que el que estem dient, que cada vegada posen condicions per totes parts, ja t'exigeixen una sèrie de formació per part d'aquestes persones, no?
lo marino pescador, la formació bàsica, que són estudis que hem de tindre per pujar d'una plataforma i anar a acollir les muscleres.
I ara sí, entrem a la recta final de la Randa Mar d'aquest dimarts 9 de desembre del 2025 i avui en Guillem parlarà amb el fundador de la Sinfònica de Cobla i Corda de Catalunya perquè ens explica un projecte musical lligat amb el mar en Guillem.
Doncs avui parlem amb Josep Lagares, enginyer i empresari. Hola, què tal, Josep, com estem? Hola, com esteu? Tot molt bé, gràcies, adeu. Josep, l'any 2008, juntament amb el teu pare, Narcís, vau impulsar la Sinfònica de Cobla i Corda a Catalunya. Com sorgeix, això?
Ah, mira, de fet va sorgir un any abans en un concert que fèiem amb una orquestra de cambra de Zalú, que el dirigia en Francesc Assú. Jo recordo que mitja part del concert, al monestir de Zalú, vam estar parlant,
Nosaltres ja havíem fet un disc de sardanes de corda i varen dir, ostres, jo vaig dir, hauríem de fer un segon disc de sardanes de corda, allà amb el Francesc Casull, director de la Municipal de Revisbal, i el meu pare, Narcís Lagares, va dir, no, ara l'hauríem de fer, és una orquestra sinfònica,
I en lloc de posar els vents a l'orquestra sinfònica, o sigui, en lloc de les flautes, els clarinets, els oboers, els fagots, posem-hi una copa i hem de posar la principal de la llitval. I aquesta va ser la idea i ens van quedar tots sorpresos. Però va ser dit i fet. Vam agafar, vam dir com hauria de ser el projecte, ens vam començar a reunir amb en Francesc Assú i amb més gent, i al cap d'un any, just al cap d'un any, a finals de novembre del 2008, vam fer...
el primer concert d'una orquestra nova, que és l'Orquestra Sinfònica de Copla i Corda de Catalunya, que va ser un disc que el van anomenar Sardanes pel món, i que la primera sardana que va sonar amb aquest nou so, perquè no deixa de ser un nou so, va ser una sardana d'estrena, que ens la va fer expressament per aquesta escena, l'Albert Guinovart,
que se'n deia sirenes. Jo recordo les primeres notes de la sardana i com se va acabar aquella sardana amb aquest nou so, perquè, esclar, hi estàvem barrejant l'oli amb l'aigua, no?, una cobla, que és un instrument de plaça, amb les cordes, que són instruments d'auditori, i a veure com sortiria. I, evidentment, la gent com va haver sentit aquella primera sardana, que, a més, és espectacular, l'obra de Nino Art,
va dir, espectacular, havíem fet néixer un nou so, un so d'orquestra sinfònica, però amb aquell to tan característic que li dona la cobla, amb la qual cosa és la primera orquestra sinfònica amb cobla catalana i l'única del món en aquests moments. Quan vau impulsar aquest projecte amb el teu pare, quin buit musical creieu que ompliria la sinfònica?
Bé, és un buit que no existia. O sigui, nosaltres tenim la música de coble, que és música de plaça, instruments que projecten el so. Tenim les orquestres sinfòniques, violins, dents, metalls, que són més orquestres d'auditori.
I de cop i volta també hi havia tot el debat, i el debat de fer reneixre el so de la cobla, els instruments de cobla, en aquell moment... Ara s'han fet moltes coses noves, no? Els tiets, per exemple, se'n fan moltes coses noves en cobla. Però en aquell moment estava molt delimitat a la cobla, i de cop i volta inventem un so nou, una orquestra nova i un so totalment nou,
que, torno a dir, és un so que pot tocar el Gran Teat del Liceu, Palau de la Música Catalana, l'Auditori de Girona, l'Auditori de Barcelona, l'Auditori de Lleida, però amb aquest to tan característic que li donen els instruments tan catalans com poden ser les tenores, els tipus, el fiscorn o el flariol. Per tant, està omplint un buit que no existia. El gran avantatge és que nosaltres vam continuar, després d'aquell 2009, d'aquell 2008,
Amb l'èxit que havia tingut aquell concert, van fer un sol concert, va tenir molt d'èxit, van omplir l'editori de Girona i llavors van dir que hem de fer més discos i els segons dos anys van fer dos discos més.
el disc d'Inoblidables en concert i un altre disc que se'n deia Música catalana pel món i que en Catalunya al cor, era el tercer disc en Catalunya al cor, els Inoblidables en concert i que era tot música catalana de cançons emblemàtics catalanes ja siguin sardanes, cançons de camp, cançons d'església, cançons de pertot
I vam agafar els hits més importants que veiem amb la música catalana i els vam passar amb tres discos, que vam tenir molt, molt, molt d'èxit en el seu moment. I a partir d'aquí, llavors això va ser el 2008, 9 i 10, vam fer un any de reflexió creativa per veure com havíem de continuar tot això. En tot això, quin ha estat el paper de la Fundació Metalquímia en la consolidació del projecte al llarg d'aquests anys?
Bé, la Fundació Vitalquim és una fundació de la família Lagaris. Nosaltres ja, com a família, sempre hem estat molt lligats al món de la cultura, de la creativitat, de la innovació, i nosaltres vam dir...
Intentàvem impulsar la cultura i la música catalana. Jo recordo que abans de no ser fundació i abans de fer la Sinfònica de Copa i Corda a Catalunya, el meu pare, Narcís, va fer uns discos per regalar als nostres clients música catalana que regalàvem als nostres clients que venien darrer del món. Nosaltres som una empresa minimment exportadora, el 90% de les...
de les exportacions que fem, de les nostres exportacions són exportacions als mercats internacionals, i els clients que venien aquí els regalava el músic català, era el regal d'empresa. Però a partir d'aquí vam dir, escolta, hem...
Tot això ho hem de posar sot un paraire conceptual i vam constituir la Fundació de Metalquímia amb el lema de cultura, educació i creativació per a un món millor, que vol dir que hem d'impulsar la cultura, és bàsicament la cultura catalana i entre ells la música catalana, les metodologies de creativitat i innovació i l'educació, el foment de l'educació, perquè creiem que amb aquests tres ingredients, cultura, creativitat, innovació i educació, podem fer una societat millor.
I on, amb aquest paraire, la Sinfònica de Poble i Cor de Catalunya és el projecte estrella, no és el projecte, el book insignia de la nostra fundació on s'hi dediquen la major part dels recursos.
En aquest més de 15 anys, quin creus que ha sigut el moment o el projecte més determinant per entendre també l'evolució de la sinfònica de coble i corda a Catalunya? N'hi ha molts, n'hi ha molts. Sí, en aquests 15 anys, no, de fet van començar el 2008,
Ja som el 2025, per tant, serien 17 anys. 17 anys. Hem fet 16 discos. 16 discos. I a part dels tres primers que ja he comentat, n'hi ha hagut de tot tipus. Llavors, al segon període van fer la trilogia, que nosaltres en diguem...
que és la trilogia de les llegendes, les llegendes del cinema, del musical. Vam fer tres discos de llegendes, de cançons. Aquí vam fer un salt internacional, o sigui, a posar música internacional amb aquest so català, que li donen la Sinfònica del Poble i Cora de Catalunya. I a partir d'aquí ens vam posar el món de la lírica, no?
I aquí vàrem fer primer un disc que vàrem anomenar-se sobre enllà, demanant permís a enllà, on vàrem agafar les cançons més emblemàtiques d'en Lluís Llach. En Lluís Llach estava al·lucinat, com ho va sentir. Tio, m'heu fet pujar al nivell de les meves cançons. Ens va haver un comentari a l'auditori de Girona. Llavors vàrem fer una versió molt bona del cançó de Mor i de Guerra,
que la varen fer a l'Auditori de Girona, també, amb la polifònica de Putreig i grans cantants de línica de la Sarsuela, i vam acabar aquesta trilogia amb l'Òpera Llull. Varen fer tota una òpera, amb un pressupost al voltant de mig millor d'euros, amb un llibret d'en Jaume Cabré, de l'escriptor en Jaume Cabré, i amb música d'en Francesc Casú, que explicava la...
Diguem-ne, la vida. La vida d'en Ramon Llull. És una òpera preciosa. Va ser un projecte molt i molt gros. I aquests tres projectes que t'he dit, a tu sudament llarg...
la cançó de Mor i de Guerra, que amb cançó de Mor i de Guerra hi varen posar peces d'inèdictes que no s'havien tocat mai de l'obra original. I l'Opera Llull varen tenir per primera vegada els tres premis d'enderrocs per cadascun d'aquests discos, el millor disc de música clàssica per votació popular. Això encara ens va esperonar més. Esclar, de tot i vol, tres anys seguits guanyes tres premis d'enderrocs, això no ho pot pas dir tothom. I llavors van començar una tercera trilogia
després un any de reflexió creativa, on vàrem fer el primer, vàrem celebrar els 25 anys de música global, que és la nostra discogràfica, que a més a més és la representant de la majoria dels cantants famosos que canten en català, Sopa de Cabra...
Miquinon i tota aquesta gent i vam agafar les millors, vam fer una tria de les més de 250 cançons de música global per triar les 25 millors i vam fer un disc que se'm deia Emociona't amb 25 anys de música global. Aquesta trilogia de 3 discos la vam titular Emociona't.
Per què? Perquè volíem que la gent, quan sentís aquestes músiques, se li posés la pell de gallina, li sortís aquella esgarrifança del cor perquè s'està emocionant i aquell poder plorar d'emoció com sent la música. El següent va ser un disc preciós que se'm va dir Emociona't amb els himnes del cor, que eren himnes, que no eren himnes de països, eren himnes, cançons que han exigut himnes de tot el món.
des de l'Amazing Grace, cançons d'aquest tipus, que també va agradar molt. I vam acabar la trilogia amb el The Spirit of Christmas,
que va ser l'últim disc que vàrem fer, que era una selecció de les cançons més emblemàtiques dels Nadals més globals, dels Nadals de tot el món, que també la vàrem estar aquí a l'auditori. D'aquests tres últims, el de Música Global i el d'Espirit of Christmas, també vàrem ser Premi de Rock, el millor disc de música clàssica per potenciar popular, i els tres concerts vàrem ser enregistrats per TV3,
passats durant les festes de Nadal amb gran èxit de projecció i audiència i d'impacte. Per tant, això encara ens va esperonar més, vas guanyar premis d'enderrocs, vol dir que estàs fent la feina ben feta i, a més a més, si TV3 un registre i ho passa durant les festes de Nadal i, a més a més, amb molta audiència,
per ser un concert de música catalana, doncs encara ens van més. Per tant, de moments estel·lars, la pregunta que em feies, n'hem tingut molts i cada any ens engresquem més, no? Bé, si avui estem aquí, al programa Randamar, és perquè justament ara esteu duent a terme un projecte anomenat Maremundi, un tribut al mar. Què ens pots explicar d'aquest projecte?
Mira, un cop vam acabar la darrera trilogia, aquesta trilogia de l'emocionat, sempre fem un any de paro, un any de reflexió creativa, i durant aquest any l'orquestra fa gira per tot Catalunya. Llavors això a nosaltres ens va bé per fer tota una nova conceptualització, tot un nou parell de conceptual per veure què treballarem. I llavors la nova trilogia que vam idear ja fa un any i mig, vam dir farem tributs.
Però no el tribut a Queen, per exemple, que fan, o a Elton John, no. Tributs a la nostra terra. I el primer tribut que vam voler fer va ser un tribut al mar. Un tribut al mar per portar ben a prop amb la sinfònica de coble i corda, juntament amb la polifònica de Portreig,
i portant cinc mediàtics molt mediàtics, com el grup de Baneres Arjau, que per mi és un dels principals grups de Baneres que hi ha a Catalunya, la Bet, la Mariona Escoda, en Joan Garrido i la Samantha, que havia estat concursant finalista d'Operación Triunfo, els hagi un temps, això són més de 140 persones, i acabem d'estrenar aquest Maremundi, que és un tribut al mar, un tribut
els mars d'aquí i els mars de tot el món. Hem triat també de més de 250 cançons, hem fet una tria de cançons molt emblemàtiques relacionades al mar, des del mar Mediterrani, el mar més nostrat, el mar de la Costa Brava, els mars del Carip, els mars del Pacífic, mars llunyanes, i hem fet un matxembrat de cançons que són molt i molt atractives i que els acabem de presentar els dies 28, 29...
i 30 de novembre a l'Auditori de Girona amb una excitats brutal, amb les entrades exaurides. I també en el segon dia de concert, que va ser el dissabte avril 29, ho han registrat TV3 i ho passarà, si Déu vol, durant aquestes festes de Nadal, encara no sabem el dia,
passarà el concert sencer vol dir que aquí no va poder entrar a les diguem-ne les no va tenir entrades pels concerts de Girona perquè es van exaurir el podrà sortir per TV3 i no només per TV3 perquè nosaltres ja l'any que ve tenim prevista gira per tot Catalunya ja tenim lligat el Palau de la Música Catalana
el mes de juny, el mes de juliol el festival de Vallviva, la Garrotxa i altres coses que encara no puc dir però són festivals importants que volen sentir aquest mare mundi. Aquí al final jo el que dic sempre és que aquest tribut al mar també es fa perquè ens en donem compte que hem de cuidar els nostres mars
els nostres oceans, però sobretot la nostra terra si volem continuar subsistint com a espècie. Per tant, fent música, volem emocionar la gent per animar-los a cuidar els mars i la nostra terra. A més a més, l'espectacle que hem muntat, perquè, esclar, com que presentes l'auditori, no és un concert senzillament un concert amb 140 persones a l'escenari i hi ha tot un seguit de projeccions
audiovisuals darrere l'escenari o voltant l'escenari que ho fan un espectacle immersiu una experiència immersiva o sigui la gent que ve el concert es pensa que està dins el mar que realment això encara diguem que és molt més que un concert de música
Quina relació personal o artística teniu vosaltres amb el mar que hagi inspirat aquest projecte? Nosaltres ja hem tingut tota la vida. Per exemple, el meu pare és compositor de sardanes, però a més a més composa habaneres. Nosaltres, la família i la gara som de Besolú, però també estem molt lligats amb el mar damunt, amb el mar del nord de la Costa Brava, amb Port de la Selva. A més a més, la família i la gara tots toquem un instrument. Jo personalment toco clarinet i el saxo, els meus fills toquen...
diferents instruments, el meu pare també, vull dir que realment estem molt relacionats amb la música. I el mar, el mar és com diu el mar i cel, que també hi ha unes peces, el disc de Maremundi, també hi ha unes peces de les més emblemàtiques de mar i cel, el mar és un desert onades, no?
doncs és això, és un desert d'onades que et fa pensar, que et fa reflexionar que et porta a la tranquil·litat que et fa retrobar amb el teu esperit i al final et fa retrobar amb el teu creador i seguint aquestes cançons doncs val la pena sentir aquest disc, aquest concert doncs val la pena et fa retrobar amb la teva ànima al final de tot i sona sobre l'escenari
No ens imaginàvem el creixement que ha tingut i l'èxit que ha tingut, o sigui, hem passat de 30 a 40 persones a quasi 150 persones sobre l'escenari, entre tot el que és la sinfònica de Cople i Corda, la polifònica de Portreig, els cantants solistes, heu de tenir en compte que posem 140-150 persones sobre l'escenari, però darrere hi ha 50-60 persones més treballant-hi, amb so...
amb projeccions audiovisuals, amb tota la parafernàlia que implica una orquestra d'aquest grandíssim format. No ens esperàvem els premis en derroc, però nosaltres està tinguent molt d'èxit, però l'èxit no ens els creiem, perquè jo sempre dic que l'èxit és un mal conseller.
perquè fa creure les persones intel·ligents que ho poden tot, no. Nosaltres treballem passet a passet, com una formigueta, i anant posant el nostre manet de sorra per empènyer la música de coble, la música catalana, i fer-la arribar a tothom, i sobretot a les noves generacions, que aquests darrers discos han arribat, sobretot a aquest darrer disco, arribant molt a les noves generacions. I també aprofito per dir que el disco ja el podeu sentir a Spotify,
Però que si voleu fer un regal per aquest Nadal, també es pot comprar el disc del Mare Mundi de la Sinfònica de Copa i Cor de Catalunya, que també és un regal magnífic per Nadal. Perfecte, doncs, Josep, moltes gràcies per passar-te avui per aquí, per explicar una mica el projecte, molt content de l'èxit que esteu tenint, i res, desitjar-te la millor de les sorts amb aquest èxit del projecte i ja us anirem seguint de ben a prop.
Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu-siau.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serviran per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani hi trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani les podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randamar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el requal comú i el científic és el Balaenoptera Fisalus, el que costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí. Vale, doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfològia, com el podríem identificar? Sí.
Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani. I què vol dir això? Que és l'únic cetàssic que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic. I aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses que pengen de la seva mandíbula superior.
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i, per tant, només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així, per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres. Aquesta és la paritable balena del Mediterrani. És el segon animal més gran del món.
I aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos. I té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral. I també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple a la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació. Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals,
a la part superior del cos, fins a l'aleta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que el veiem l'envies navegant, i aquest animal, diguem, és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants.
I si estan de viatge tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes, estan en superfície, van sortint i entren de forma ràpida, unes immersions molt curtetes i superficials, i aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes són una mica més profundes.
Si estan a l'alimentació, aquest patroa llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant buscant aquest aliment. Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un pati crustàcic que trobem en grans bancs en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
És una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una, sinó que hi ha diverses subpoblacions. I per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca. I per altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estrat de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca oest del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talús continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc, doncs, que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bé, aquí hauríem de diferència també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, i aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que està fent aquest projecte. Aquí la zona del garraf.
Per anar acabant, també, no sé si ens pots explicar alguna curiositat del qual comú.
Doncs una curiositat. Més que curiositat, també jo diria que és una experiència increïble. És un animal que impressiona quan el veus en persona. Al final et poden dir que, per exemple, que mesura 22 metres o més, però quan el veus en persona el tens davant i estàs en silenci, per exemple, escoltes com surt a la superfície i fa aquestes respiracions. És un moment que impressiona molt. Jo, quan he tingut l'oportunitat de veure'ls, és una experiència que, de veritat, és molt xulo.
Recordem també, com sempre, per acabar les càpsules, que és important, eh?, que si els trobem, respectar el seu entorn, respectar les distàncies... Sí, sobretot recordar que hi ha una normativa, hi ha una llei que regula com fem aquest apropament als cetacis. Nosaltres tenim un permís al Ministeri per poder també apropar-nos, i tot i així sempre hi ha una zona d'exclusió, que és de 60 metres, recordem-ho, que no ens podem apropar. Llavors, si aquests animals són els que s'apropen a l'embarcació, llavors...
o parar motor o reduir velocitat, és el millor que podem fer, en aquest cas. I mai no creuar-nos en la seva trajectòria. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de rendemà. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun de les altres cedacis d'aquí del nostre Mediterrani. A vosaltres. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor.
Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sals siguin al far.
Fui que la jornada has rilassat, si vida.
Així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dimarts 9 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda a Randa Mar. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé.
El mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les fars siguin el far.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ania Salou i a l'Ania als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de la neteja. La consellera Sònia Orts valora satisfactòriament la tasca desenvolupada per Urbacer, que té cura de la recollida de la brossa des del passat 5 de novembre. Les millores pactades van arribant i el consistori espera que abans de l'estiu l'empresa completi el seu desplegament a la ciutat. Sònia Orts també ha dit que s'està actuant de manera intensa els polígons
i que s'ataca dues situacions que generen rebuig i crítiques de la ciutadania, les males herbes i, sobretot, els excrements de coloms. Totes aquestes mesures les veurem implementades. No oblidem també tots els dispositius que tenim al carrer perquè tenim un problema amb els excrements de colom. Llavors ens hem ficat fil a l'agulla, estem remadellant amb això, els dispositius d'aigua ja estan fora al carrer, la gent està contenta amb aquests dispositius perquè veuen com la mànega d'aigua...
Aixecar els excrements, s'escombren, després tomar tota la ciutat i també el tall de les herbes. Aquests dos dispositius, tant d'herbes com excrements de coloms, estan ajudant la neteja de la ciutat perquè Tarragona té un problema seriós amb excrements de colom. I vam arribar, ens vam ficar com a fita també treure-ho.
Més coses. El govern ha declarat l'emergència per totes les actuacions destinades a contenir, prevenir i pal·liar els efectes i contagis de la pesta porcina africana. La portaveu Sílvia Paneque ha defensat que aquesta actuació permetrà a la Generalitat respondre de manera ràpida i urgent a les conseqüències de la malaltia.
així com agilitzar tots els tràmits que hi estan relacionats. D'altra banda, el Departament de Salut decretarà que l'ús de la mascareta sigui obligatòria en entrar o treballar als centres de salut hospitals, residències de gent gran i centres de vulnerabilitat, tot plegat per l'augment de contagis de la grip.
I Metges de Catalunya, que reclama solucions a la sobrecàrrega assistencial. Aquest dimarts, centenars de metges s'han concentrat a Barcelona. Segons les primeres dades del sindicat a Tarragona, la primera jornada ha tingut un seguiment global del 35%.
Sota el lema Totalment Afecte, el sindicat mèdic reclama al Departament de Salut la constitució d'un espai propi de negociació per al personal facultatiu on es pactin les seves condicions de treball, però també aspectes assistencials i organitzatius de l'atenció mèdica que es presta a la població.
Centenars de metges han sortit aquest dimarts al centre de Barcelona en una manifestació que crida per una sanitat pública i de qualitat, per a un conveni mèdic propi i contra la sobrecàrrega assistencial i esgotament professional amb missatges com metge cançat, pacient maltractat i tanta espera ens desespera la gestió.