Title:

Mar, ciutats i tradicions: pesca, biodiversitat i rem

## Visió general de l’episodi Aquest capítol d’*Arran de Mar* combina **actualitat de tota la costa catalana**, entrevistes sobre **pesca i sostenibilitat**, divulgació científica marina, iniciatives socials i **esport tradicional de rem**. El fil conductor és sempre el *mar* i la vida als municipis costaners. --- ## 1. Bloc informatiu de costa (Costa Brava, Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada) ### 1.1. Segell «peix de llotja» i ports sostenibles (Costa Brava) • Es presenta el nou segell **«peix de llotja»** impulsat pels grups d’acció local pesquers (GALP), nascut al GALP de la *Costa Daurada* i estès **de sud a nord** de Catalunya. • Objectiu: **reconèixer restaurants** que compren peix fresc de les llotges catalanes, posant en valor el *peix local i sostenible* i enfortint el vincle entre sector pesquer i gastronòmic. • Requisit: haver comprat **mínim 12.000 € anuals** en peix i marisc de llotja, directament a confraries o a majoristes certificats. • Beneficis: impulsar **economia local**, generar impacte **social i ambiental positiu** i fer visible als consumidors quins establiments aposten per producte de proximitat. • El **Port de Roses** s’adhereix al programa d’**acords voluntaris de reducció de gasos d’efecte hivernacle**, impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic: - Mesuraran i reduiran emissions de totes les seves activitats (dàrsena, marineria, flota, enllumenat, senyals marítimes…). - Ja apliquen política ambiental integral: recollida selectiva, tractament d’aigües grises i negres, flota elèctrica i punts de recàrrega. - Compten amb certificacions *ISO 14001*, *Biosphere*, *Bandera Blava* i adhesió a la *Carta Europea de Turisme Sostenible*. ### 1.2. Innovació al delta de l’Ebre: aquicultura i refugis climàtics • L’IRTA impulsa el projecte europeu **Blue Boost** sobre *aquicultura multitròfica integrada* al delta de l’Ebre: - Combina **peixos, mol·luscs bivalves i macroalgues** per tancar el cicle de nutrients i reduir residus. - Pilot a la Ràpita: cria de **cabessut, cloïsses, ostres i algues** amb resultats excel·lents, sobretot en *cloïsses* (creixement de 18 a 28 mm en 7 mesos). - Es vol exportar el model a **arrossars salinitzats del Delta** per recuperar rendibilitat econòmica i adaptar-se al canvi climàtic. • El **Consell Comarcal del Montsià** transforma la seva seu en **refugi climàtic**: - Millores d’aïllament, façana i fusteria, ventiladors i plaques fotovoltaiques. - Objectius: **estalvi energètic** i espai de confort tèrmic davant les onades de calor. - Pressupost: uns 260.000 €, majoritàriament finançats pel Departament d’Acció Climàtica. ### 1.3. Patrimoni romà al Garraf • A la platja del **Castell de Cunit / Cubelles (Covelles)** les obres treuen a la llum una **vila romana** activa des del segle I dC fins avui, sense interrupció cronològica. • Troballes destacades: - Mur d’1,5 m d’alçada. - Moltes *sitges* per emmagatzemar gra. - Un *lacus* amb revestiment impermeable per conduir o contenir aigua. - Monedes, ceràmica, vidre romà i un pes de plom. • L’Ajuntament vol crear un espai interpretatiu al voltant del mur visible, amb plafons i documentació per explicar el **passat romà** de la població i el vincle amb l’antiga *Tàrraco*. ### 1.4. Memòria esportiva i salut ambiental al Maresme • La biblioteca **Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar** dedica una exposició al fons documental del **Club Mar Esport**: - Entitat centenària amb una antiga **secció de natació** avui desapareguda. - Es mostren fullets, programes i cartells de competicions (1929–1933). - L’objectiu és fer visible el **fons local** que normalment només consulten investigadors. • Cinc municipis del Maresme (Arenys de Mar, Premià de Mar, Palafolls, el Masnou i Argentona) reclamen suport per combatre el **gas radó**: - *Gas radioactiu natural*, invisible i inodor, considerat per l’OMS la **segona causa de càncer de pulmó** i la primera entre no fumadors. - La geologia granítica del Maresme afavoreix concentracions elevades en soterranis i plantes baixes. - La nova normativa obliga a **mesurar anualment** el radó en activitats situades a cotes baixes de zones d’alta exposició i aplicar mesures correctores. - El Masnou ja ha reduït nivells amb **millora de ventilació i despressurització del subsol**. ### 1.5. Energia, habitatge i educació a Tarragona • El **Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona** alerta que sense **certificat energètic vigent** una hipoteca es pot encallar: - El certificat és clau per avançar en la normativa europea cap a edificis **d’emissions gairebé nul·les**. - Molts habitatges de la demarcació estan a les franges E, F o G, fet que obligarà a millores d’aïllament, protecció solar, instal·lacions i renovables. - Es veu com una **oportunitat** per rebaixar la factura energètica i millorar el confort. • L’**Arxiu del Port de Tarragona** amplia el projecte educatiu **«Aprèn amb l’Arxiu»**: - Nous quaderns didàctics *inclusius* i en línia per a tot l’alumnat. - Volen apropar la història del **Port de Tarragona** i del seu entorn a infants i joves, fomentant que el coneguin, el valorin i el preservin. - Dos grans eixos: *«el mar, el port, les persones»* i *«fars, vaixells i grues»*. --- ## 2. Servei de temps i trànsit ### 2.1. Previsió meteorològica • Situació dominada per **vents de Xaloc, Garbí i Mitjorn**: - Més intensos a la **Costa Brava** (sobretot Golf de Roses i Cap de Creus), amb maró en alta mar. - A la costa de Barcelona i Tarragona el vent és més feble, amb *marejol* i mar força tranquil·la. • Cel majoritàriament **serè**, amb alguns núvols prims i ocasionalment núvols baixos al matí. ### 2.2. Estat del trànsit • **Accident greu a l’AP-7 a l’Aldea** amb tres camions implicats i una víctima mortal: - En sentit sud ja no hi ha retencions, però queda un carril afectat per treballs de retirada. - En sentit nord només hi ha un carril obert i es mantenen uns **13 km de cues** des de Freginals. - Es recomana com a alternativa la **N-340**, amb trànsit dens però sense cues tan llargues. • Retencions habituals a: - B-20 (Santa Coloma – Nus de la Trinitat). - Ronda Litoral entre Santa Adrià i el Nus de la Trinitat. --- ## 3. El segell «peix de llotja» i la situació de l’arrossegament (Llotja de Cambrils) ### 3.1. Crisi de la flota d’arrossegament **Clàudia Masdeu**, gerent de la llotja de Cambrils, descriu un panorama preocupant: • **Ànim general** al sector: *angoixa, inseguretat i manca d’informació* arran del pla plurianual de l’arrossegament al Mediterrani. • Tot i les mesures de **sostenibilitat** ja aplicades (parades biològiques, reducció d’esforç), l’actual distribució de dies de pesca porta moltes embarcacions a **amarrar abans d’acabar l’any**. • A Cambrils: - De les 6 embarcacions d’arrossegament que queden, a partir de l’1 de desembre **probablement només en podrà treballar 1**. - S’aplica el mecanisme estatal d’«optimització» de dies sobrants, però enguany només ha aportat **1–2 dies extra**, insuficients. • Un informe recent de l’STECF (òrgan científic europeu) indica que: - Els *stocks* han **millorat molt** gràcies a les mesures del sector. - Els càlculs anteriors eren *erronis* i basats en dades antigues. > «El medi biològic del Mediterrani està en bones condicions, i per tant la Comissió Europea ha de revisar les mesures aplicades» • El sector espera que les reunions de desembre de la **Comissió Europea** ajustin els dies de pesca per a 2026 i permetin a les flotes **arribar a final d’any**. ### 3.2. Nou centre d’interpretació de la pesca a Cambrils • La confraria està transformant l’espai d’oficines en un **centre d’interpretació de la pesca**: - No serà un museu clàssic, sinó un espai per entendre la relació entre **sector pesquer i identitat del territori**. - Volen explicar l’evolució dels municipis mariners i el paper del peix de proximitat. • Públic objectiu: - **Escoles** (amb visites guiades per pescadors jubilats). - **Turistes i veïnat**, aprofitant jornades gastronòmiques i visites d’estiu. • Objectiu de fons: fer que la ciutadania entengui *d’on venim* per poder decidir *quin litoral i quin futur volem*. ### 3.3. Estat actual de la pesca a Cambrils • Darrers dies marcats per **mal temps** que redueix sortides, sobretot de les barques petites (*arts menors*) i l’encerclament (peix blau), molt afectats pels temporals. • L’arrossegament és en **parada biològica** des del 3 de novembre. • S’ha tancat la campanya de **tonyina** i s’obre la de **llenguado**, un peix molt apreciat a les llars. • Preus orientatius a la llotja: - Moll: ~8 €/kg. - Rap: ~12 €/kg. - Llenguado: ~25 €/kg. - Peix blau (ex. seitó): ~2,5 €/kg. ### 3.4. El segell «peix de llotja»: objectius i funcionament • Impulsat pel **GALP Costa Daurada** en cooperació amb els altres 4 GALP del litoral català. • Finalitat: **certificar i fer visibles** els restaurants que: - Treballen amb **peix fresc de proximitat** procedent de llotges catalanes. - Respecten criteris de **sostenibilitat, traçabilitat i qualitat sanitària**. • Requisits per obtenir el segell: - Acreditar, amb dades de l’any anterior, un **consum mínim en peix de llotja**. - El certificat pot venir d’una *confraria de pescadors* o d’un *majorista vinculat a llotges catalanes*. • Cobertura territorial: - **Obert a restaurants de tot Catalunya**, gestionats pel GALP del seu àmbit. • Beneficis pels restaurants: - Aparèixer en un **llistat públic** al web del projecte. - Participar prioritàriament en **activitats promocionals i gastronòmiques**. - Gaudir d’un distintiu que els diferencia davant del client conscient. • Beneficis pel territori i el medi: - Reducció d’emissions associades al **transport llarg de peix**. - Reforç de la **cadena de valor del peix** (confraries – majoristes – restauració – consumidor). - Reconeixement i retorn econòmic al *sector pesquer local*. • Coordinació entre GALP: - Tots comparteixen problemàtiques i objectius, per això treballen **«de la mà»** en aquest i altres projectes. - La cooperació evita accions disperses i multiplica l’impacte. • Calendari: - Ara comença la **campanya informativa**. - Els restaurants podran sol·licitar el segell **a partir del 15 de gener**, acreditant consum de 2025. - Certificat **renovable anualment** per garantir que el compromís es manté. --- ## 4. «Càpsules del mar»: el rorqual comú al Mediterrani ### 4.1. Característiques del rorqual comú • Espècie: **rurqual comú** (*Balaenoptera physalus*), únic *misticet* (cetaci amb barbes) present al Mediterrani. • *Barbes*: estructures queratinoses que pengen de la mandíbula superior i fan de **filtre**: expulsen l’aigua i retenen l’aliment. • Dimensions i aspecte: - Pot superar els **22 metres**; és la **segona espècie animal més gran del planeta**. - Aleta dorsal petita situada al terç posterior del cos. - Coloració **gris fosca dorsal** i **blanquinosa ventral**. - Marques blanques característiques a la zona cefàlica, des de l’aspiracle fins a l’aleta pectoral, molt útils per identificar individus. ### 4.2. Comportament i alimentació • A la superfície sol ser **tranquil**, amb navegació suau. • Patró de respiració en viatge: - 6–12 immersions **curtes i superficials** seguides. - Alternades amb immersions **més profundes** de 6–12 minuts. • En alimentació el patró esdevé més **caòtic**, amb canvis de rumb constants. • Aliment principal al Mediterrani: **krill**, un petit crustaci que forma grans bancs en aigües relativament superficials. ### 4.3. Distribució i presència a Catalunya • Al Mediterrani occidental hi conviuen **dues subpoblacions**: - Una **resident**, que no surt de la conca. - Una altra **migradora**, que entra i surt per l’estret de Gibraltar. • Hàbitat preferent: aigües del **talús continental**, tot i que pot entrar a la plataforma. • A la zona del Garraf i costa catalana: - Més habitual entre **febrer i juny**. - **Abril i maig** són els mesos amb més albiraments registrats. ### 4.4. Experiència i impacte en l’observador • Arnau remarca que veure un rorqual comú de prop és **impressionant**: > «Quan el veus en persona, escoltes com surt a la superfície i respira, és una experiència increïble» • Encara que et diguin les mesures en metres, la sensació real de grandesa només s’entén **in situ**. ### 4.5. Bones pràctiques d’observació • Hi ha una **normativa específica** que regula l’aproximació a cetacis. • Principis bàsics: - Respectar una **zona d’exclusió de 60 metres** al voltant dels animals. - Si són ells qui s’apropen a l’embarcació, cal **parar motor o reduir molt la velocitat**. - **No tallar mai la trajectòria** dels cetacis. • L’Associació Cetàcia disposa de **permís del Ministeri**, però tot i així manté les distàncies de seguretat. --- ## 5. Jugateca de l’Ampolla: joc en família i menys pantalles ### 5.1. Què és la Jugateca? • La **Jugateca** és un nou **espai de joc en família** situat a la Biblioteca Municipal de l’Ampolla. • Impulsada per la Regidoria de **Cohesió Social i Cultura** amb l’equip de biblioteca. • Objectius principals: - Convertir-se en **punt de trobada** per a famílies, amics i veïnat. - Fomentar **temps compartit de qualitat**, cohesió social i joc intergeneracional. - Oferir **alternatives d’oci sense pantalles**, sota el lema *«un clic menys a les pantalles»*. ### 5.2. Funcionament i tipus de jocs • No és una **ludoteca** clàssica: no s’hi poden deixar els infants sols. - Menors de 10 anys han d’anar **acompanyats d’un adult responsable**. • L’espai disposa d’una **àmplia varietat de jocs de taula**: - Per a edats a partir de 2,5–3 anys fins a adults. - Jocs de cartes, educatius, d’estratègia, col·laboratius, tradicionals… • Cada joc té una **fitxa informativa** amb: - Edat recomanada. - Nombre de participants. - Tipus de joc. • Sistema de préstec **intern**: es registren els jocs que es fan servir dins la biblioteca i es retornen perquè altres usuaris els puguin gaudir. ### 5.3. Valors educatius i socials • Es vol recuperar el **joc tradicional** i el joc compartit entre generacions: - Avis i àvies que ensenyen jocs als nets. - Jovent que deixa el mòbil per asseure’s a jugar i parlar. • Beneficis destacats: - Treball de **normes, concentració, memòria i llenguatge**. - Reforç del **vincle familiar** i veïnal. - Biblioteca com a **refugi climàtic d’hivern** i espai cultural integrat. ### 5.4. Implicació del comerç local i calendari • Tots els jocs s’han adquirit a **comerços locals** de l’Ampolla. • Tres establiments (llibreria Belina Baïnallara, llibreria Ampolla Digital i botiga Bromar) presentaran els jocs en petites **exposicions i demostracions** a la biblioteca. • Calendari d’arrencada: - **20 de novembre**: primera presentació i primers jocs disponibles. - 27 de novembre i 4 de desembre: presentacions dels altres comerços. • Des del 20 de novembre, les famílies ja poden **utilitzar l’espai Jugateca** en horari de biblioteca. --- ## 6. Biodiversitat urbana: natura a dins de les ciutats ### 6.1. Existeix biodiversitat a les ciutats? **Eduardo Soler** respon que **sí, i molta**: • Les ciutats poden ser **refugi** per a moltes espècies perquè sovint s’hi apliquen menys **fitosanitaris** que a zones agrícoles intensives. • Espècies que hi troben refugi per dormir, niar o descansar durant **migracions**, mentre fan altres parts del cicle vital a l’entorn rural. ### 6.2. Hàbitats urbans i espècies clau • A **Tarragona** hi ha una combinació singular de: - Parcs i trams urbans del **riu Francolí**. - **Edificis històrics, Muralles i monuments** amb cavitats i golfes. • Espècies que depenen molt d’estructures urbanes: - *Ballester* (gran espècie de falciot), diferents **orenetes** i **ratpenats** que fan niu o refugi en teulades, forats i escletxes. - Estornells que utilitzen els arbres urbans per **dormir a l’hivern** aprofitant l’efecte de **bombolla de calor** de la ciutat (trànsit, calefaccions). • Els **parcs, jardins i arbres viaris** són corredors ecològics i font d’aliment, refugi i lloc de nidificació. ### 6.3. Jardins de papallones i pol·linitzadors • Es parla dels **jardins de papallones** com a espais dissenyats per afavorir pol·linitzadors: - Plantació d’espècies que asseguren **floració escalonada** en el temps. - Diversitat de plantes per donar cabuda a *pol·linitzadors especialitzats*. • A Tarragona: - Es preveu un jardí de papallones al **parc de la Muntanyeta (Sant Pere i Sant Pau)** dins el projecte *Tarragona Greenbelt 25–26*. - N’hi ha un altre que ja funciona al **campus Sescelades de la URV**. • Context global: els pol·linitzadors són un dels **grups més amenaçats** i la seva davallada és molt preocupant; les ciutats poden ser part de la solució. ### 6.4. Gestió urbana favorable a la biodiversitat • Exemples de **bones pràctiques**: - A **Reus**: - Refugis de biodiversitat amb **troncs** procedents d’esporgues o arbres retirats. - Construcció de **piles i murs de pedra seca** per a rèptils, amfibis i invertebrats. - Canvi del concepte de *«males herbes»* per prats gestionats amb **segues menys freqüents**, respectant floració i fructificació. - En general: - Instal·lació de **caixes niu** i **caixes refugi** per a ocells i ratpenats. - Restauració d’edificis tenint en compte la seva funció com a **hàbitat**. - Adaptar esporgues, neteges i manteniments als **cicles biològics**. • Visió de futur: gran part de l’èxit de la **conservació** en els propers anys es jugarà a les **ciutats**, perquè: - Ocupen cada cop més territori. - Concentren un percentatge major de població. - Són espais clau per **educar i conscienciar**. ### 6.5. Jornades de biodiversitat urbana a Tarragona • El 21 de novembre se celebren les **terceres jornades** de biodiversitat urbana, enguany centrades en **pol·linitzadors**. • L’entrevista queda curta i es compromet a tornar per aprofundir-hi. --- ## 7. Odissean: busseig, divulgació i reserves marines ### 7.1. El camí personal d’en Pol Ramos • *Pol Ramos*, biòleg marí i bussejador, explica l’origen de la seva passió: - Infància a la **Costa Brava (l’Escala)**, envoltat de família molt lligada al mar. - Primer títol de busseig als 14 anys; més tard, **Divemaster** i després **instructor**. - Viatges i treball en centres de busseig a **Tailàndia, Mèxic, Indonèsia** i altres llocs. • La vivència que més el marca: el primer **tauró balena**, el peix més gran de l’oceà, vist de prop després de milers d’immersions. ### 7.2. Naixement del projecte Odissean • Odissean neix fa uns **dos anys** arran d’un primer viatge organitzat al **Mar Roig** amb família i amics. • L’èxit del viatge genera molta demanda i el porta a estructurar el projecte amb: - **Pol Vives**, biòleg i bussejador. - **Maria**, especialista en màrqueting, comunicació i també instructora. • Missió d’Odissean: - Organitzar **expedicions de busseig** a mars i oceans de referència. - Crear **contingut audiovisual** atractiu i pedagògic. - Contribuir a la **protecció i conservació marina** mitjançant la vivència directa. > «La gent només protegeix allò que estima, i només s’estima allò que es coneix» ### 7.3. Destinacions i espècies emblemàtiques • **Mar Roig** (Egipte): - Ruta nord: esculls de corall molt sans, gran varietat de peixos i **dofins**. - Ruta sud: més profunditat i corrents, amb fins a **5 espècies de taurons**. • **Maldives**: corrents forts, concentracions de **mantes oceàniques** i taurons. • **Mèxic**: possibilitat de bussejar amb **balenes i taurons**. • **Galàpagos i Revillagigedo** (Pacífic): - Grans reserves marines on s’observen **migracions massives de taurons martell** (fins a 300 sobre el cap en una immersió). - Presència de **balenes** (geperudes, grises) en època de migració i cria. ### 7.4. De l’emoció al canvi d’hàbits • Pol insisteix que les **vivències intenses** (com bussejar amb dofins lliures o grans taurons) són la millor forma de **provocar canvis reals**: - Una persona que ha plorat d’emoció sortint de l’aigua amb dofins probablement serà més receptiva a **reduir el consum de peix industrial** o defensar àrees protegides. • Aquest enfocament **positiu i experiencial** complementa el discurs científic sobre amenaces com la pesca industrial o els plàstics. ### 7.5. Requisits i formació de bussejadors • Les expedicions són per a **bussejadors certificats**, tot i que Odissean ajuda a formar gent des de zero a la Costa Brava: - Col·laboren amb centres de busseig locals per oferir **cursos inicials i avançats**. - Organitzen sortides d’un dia: immersió + dinar, per crear **comunitat**. • Nivells requerits (orientatiu): - Mar Roig (ruta nord): mínim **Advanced** i 15–20 immersions. - Maldives: millor tenir **50–60 immersions** per les corrents. - Galàpagos / Revillagigedo: entorn molt exigent, busseig al **blau amb corrents fortes**; cal **100–200 immersions** i experiència contrastada. ### 7.6. Projecte audiovisual sobre el Mediterrani i reserves marines • Odissean i **Blue Wave Alliance** impulsen una **docu-sèrie** sobre el Mediterrani en el marc de l’objectiu de la ONU **30x30** (protegir el 30% dels oceans abans de 2030). • Primer capítol: **Illes Medes** com a *cas d’èxit* de reserva marina: - Beneficis per al **municipi, pescadors locals, turisme, ecosistema i biodiversitat**. - Els esculls mostren com podria ser el Mediterrani si estigués ben protegit. • Format: capítols de 10–15 minuts, estil **reality** amb els tres protagonistes mostrant la realitat, sense catastrofisme però assenyalant hàbits que s’han normalitzat i que cal revisar. • Missatge central: les **àrees marines protegides** són clau per recuperar vida marina, donar estabilitat al sector pesquer i complir els objectius globals de conservació. ### 7.7. Llum i ombra: experiències negatives • Pol assenyala dos aspectes més foscos: - **Mediterrani fora de reserves**: molt pobra en fauna per l’**explotació pesquera**. - Llocs d’Àsia on veuen arribar **grans quantitats de plàstic** (part d’origen europeu) acumulat per corrents marines. • En contrast, descriu Galàpagos com l’experiència més **positiva i impactant** de la seva vida submarina: 18 immersions seguides envoltat de taurons. --- ## 8. Lliga catalana de llagut català de rem ### 8.1. Inici difícil d’una lliga molt esperada • Després de diverses **regates anul·lades per mal temps**, finalment es disputa la primera jornada de la **Lliga Catalana de Llagut Català de Rem** a **Calafell**. • Núria Rosales, presidenta del **Club de Rem Arenys de Mar**, explica l’alegria de poder competir per fi i la dificultat de reprogramar proves perdudes. ### 8.2. Desenvolupament de la regata de Calafell • Condicions de la jornada: - **Dia radiant** i mar molt bona per remar. - 60 tripulacions participants en categories **infantil, cadet, juvenil, veterà i absolut**. • Nova categoria **mixta**: - 8 remers per barca (4 homes + 4 dones). - Arenys de Mar s’estrena amb una tripulació nova i Núria al timó. - De 6 barques, queden **4ts**, un resultat molt positiu per una primera participació. • Categories veteranes d’Arenys: - **Veterà femení**: 3a posició de 17 tripulacions. - **Veterà masculí**: 2a posició també entre 17 barques. • Són regates de **llarga distància (4.000 m)**, on cal dosificar l’esforç: > «Si t’acceleres massa en una prova tan llarga, encara que corris no avances» ### 8.3. Dificultats tècniques i esperit de germanor • A Calafell, el **poc calat i l’onada de retorn a la platja** poden fer trencar rems si no s’afronta bé l’entrada. • Els clubs han d’anar amb **rems de recanvi** a la barca. • Més enllà dels resultats, Núria destaca: - L’ambient de **germanor entre clubs**, compartint menjar i estones després de les regates. - L’homenatge amb **minut de silenci i rems alçats** a un company de rem traspassat recentment. ### 8.4. Properes cites i format de competició • Proper calendari: - **Sant Feliu de Guíxols** (regata de boies) el dia 16. - Regata d’**Arenys de Mar** el dia 30. • Format de regata de boies: - Cronometrada de **1.000 m** per establir temps. - Final A (1r–4t temps), final B (5è–8è), etc. • Objectiu d’Arenys: - Classificar-se per **final A** i mantenir les bones posicions assolides a Calafell. • Les veteranes recorden amb humor que continuen sent «les més grans» d’edat, però també molt competitives. --- ## 9. Altres informacions de servei i municipals ### 9.1. Actualitat ferroviària i viària a l’entorn de Tarragona • El Govern de la Generalitat aprova l’**estratègia ferroviària de Catalunya** fins a 2050, amb: - Nova estació d’alta velocitat **Tarragona Aeroport**. - Noves estacions AVE a **Girona** i **Vilafranca del Penedès**. • La subdelegada del Govern espanyol, **Elisabet Romero**, afirma que el projecte de l’**estació intermodal** a l’Horta Gran (proposada per l’Ajuntament de Tarragona) és **compatible** amb la ubicació prevista a Vila-seca. • Les obres de **humanització de la N-340** a l’entorn de Tarragona començarien a la **primavera de 2026**. • El director del Servei Català de Trànsit valora noves mesures a l’AP-7 al sud de la demarcació després de diversos **accidents de camions**: - Ja hi ha prohibició d’avançar per a pesants. - Es plantegen **restriccions de velocitat** addicionals. ### 9.2. Conflicte veïnal a Tarragona 2 • Els veïns de **Tarragona 2** reclamen la **legalització i cessió d’ús** de la caseta del **Parc Montserrat Garriga**. • Denuncien: - **Manca de voluntat política** per regularitzar l’espai. - Retirada d’una partida pressupostària destinada a la seva rehabilitació. • Els informes tècnics dels anys 96–97 ja apuntaven que la caseta **era legalitzable** dins de zona verda, i els veïns reclamen que l’**Ajuntament de Tarragona** simplement n’adjudiqui l’ús. --- ## 10. Idees clau de l’episodi ### 10.1. Sostenibilitat marina i costanera • L’episodi mostra com **pesca, ports i restauració** es mouen cap a models **més sostenibles**: - Segell *peix de llotja*. - Port de Roses baixant emissions. - Projectes d’**aquicultura integrada** i refugis climàtics. ### 10.2. Patrimoni i memòria • El passat romà al litoral (vila romana vinculada a *Tàrraco*), la memòria d’entitats esportives marines i el paper dels **arxius i biblioteques** en la difusió del patrimoni. ### 10.3. Educació i canvi de mirada • Des d’**Odissean** fins a les **Càpsules del mar**, passant per la Jugateca i els programes educatius del **Port de Tarragona**, l’episodi insisteix que **conèixer és el primer pas per estimar i protegir**. ### 10.4. Ciutats com a espais clau de biodiversitat • Les ciutats no són només espais de formigó: poden ser **refugis per fauna, pol·linitzadors i flora** si es gestionen amb criteris ecològics. ### 10.5. Comunitat i tradició esportiva • La **Lliga de llagut català** exemplifica com l’esport tradicional, el **mar** i la **comunitat** es combinen per generar salut, identitat i cohesió social.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'informació litoral català', 'peix de llotja', 'segell de qualitat', 'GALP Costa Daurada', 'llotja de Cambrils', 'pesca d’arrossegament', 'Port de Roses', 'canvi climàtic', 'gasos efecte hivernacle', 'aquicultura multitròfica integrada', 'delta de l’Ebre', 'IRTA', 'Blue Boost', 'refugi climàtic', 'Montsià', 'vila romana', 'Tàrraco', 'Garraf', 'biblioteca Pare Fidel Fita', 'Club Mar Esport', 'gas radó', 'Maresme', 'certificat energètic', 'edificis sostenibles', 'Port de Tarragona', 'educació patrimonial', 'previsió meteorològica', 'AP-7', 'accidents camions', 'rerqual comú', 'Balaenoptera physalus', 'cetacis Mediterrani', 'observació responsable', 'biodiversitat urbana', 'pol·linitzadors', 'jardí de papallones', 'Tarragona Greenbelt', 'Reus', 'gestió verda', 'Jugateca Ampolla', 'joc de taula', 'oci sense pantalles', 'Odissean', 'busseig', 'reserves marines', 'Illes Medes', '30x30', 'taurons', 'Maresme esportiu', 'llagut català', 'Lliga catalana de rem', 'Club de Rem Arenys de Mar']