Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 11 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú a Nens de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Jugarem a la Jugateca. Sabrem exactament què és anant fins al delta de l'Ebre.
Ens acostarem fins a la llotja de Cambrils per conèixer les últimes novetats. Ens submergirem en una iniciativa relacionada amb el busseig. Sabrem exactament què és la biodiversitat urbana i acabarem el programa d'avui navegant al llagut català per les costes del Maresme. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Silvia Garcia. Molt bona tarda, com estàs?
Molt bé, bona tarda a tots, dimarts, i onze, onze, no sé si hi havia alguna cosa, alguna superstició sobre aquest dia. No. No, no? No. Jo pregunto per ser de cas. Onze i onze me direu veintidós, ja ho sé, allò de les matemàtiques, però clar, com és onze de l'onze...
Ara dirà algú, que no hi ha el número de l'11, que podria ser també, però no serà el cas. No, no. 11 de l'11 del 2025, no. Ara té mala rimba. Si fos l'11 de l'11 de l'11 ho entendria, però no, no, no.
Així ja va passar. Ja és passat. Ja és passat. De l'11, de l'11, de l'11, ja nota. Sí, exacte. I només estem a dimarts, eh? Agafem les criatures quan arribi divendres. Estem desvariant ja i només estem a dimarts, efectivament. Exacte, exacte. Anem a saludar la Cel Prieto des de radiodelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Bé, bé, molt bé. Ara que dieu això de l'11, de l'11, és el que diria la Sílvia, jo l'únic que sento per la ràdio és el sorteig de l'11, que el fan avui, suposo. Cada dia l'he sentit per la ràdio i, bueno...
Matralleta, és veritat, eh? Una tralla per tot arreu. Bé, no està. Els hi toca, els hi toca fer-ho. Jo ni ho he sentit, imagina't. Ara te la poso. Imagina't com estic. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de bé. O sigui, que tot en general es redueix en una operació de màrqueting, eh? Digue-li 11, digue-li 11 de l'11 de l'11, de coses d'aquestes, de supersticions, de comprar-te búnquers perquè el món s'acaba i aquestes coses... La vida va així ara, actualment. La vida moderna és tota una operació de màrqueting, sempre. Tot, tot, tot. Digue-li a qui canta i surt... Sí, sí, ja està. Què anaves a dir? A qui canta i surt a on?
I surt a Televisió Espanyola, eh? Però no... Sí, tot és una operació de màrqueting. Vull dir... Aquí canta i surt a Televisió Espanyola, també, abans de treure el disc, ja té tota la seva operació de màrqueting pensada. O sigui, que imagina't. Anem a saludar en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, bé, bé, aquí estem. Jo, si... Em sembla que alguna vegada també ja ho hem comentat aquí a la rendemà. A mi el que em sorprèn ja és cada vegada com de d'hora posen les llums de Nadal als carrers. No sé si a les vostres pobles també, però aquí ja fa setmanes que estan col·locades. No, aquí a Tarragona les estan acabant de col·locar encara, vull dir... Però a mi em preocupa més els súpers, que acaba l'agost i ja estem amb els torrons, vull dir que...
Sí, sí. No sé. El que dèiem l'altre dia, a mi vaig veure els panellets al costat dels torrons, ja, el súper. I fins fa tres dies feia calor, que ve més de gust un torró que jo què sé, saps? Amb la calor aquesta, 25 graus i un torró allí. Res. Anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, home, a veure, parleu de calor, evidentment. Avui quin dia és, a part de l'onze que esteu dient? Sant Martí, avui és Sant Martí. Estiuet de Sant Martí. Ah, aquí estem, aquí estem. Per tant, aquesta setmana ha de fer calor per força. A mi això em recorda una cançó del Sabina, imagina't. Peces de Ciudad. Cert, sí? Sí, sí. Ah, un dia ens la cantes, Marina, va. No, no, no, mai tindré la veu del Sabina, em sap greu. No cal tenir la veu del Sabina perquè ens cantis.
No, no, no, jo no canto, només canto a la dutxa, de tant en tant. Algú dia l'enganxarem, no pateixes. Segur, segur, un dia ho intentarem. Què anaves a dir, l'estiuet de Sant Martí? No, res, que clar, que amb l'estiuet de Sant Martí, clar, els torrons i això encara és d'hora, i que llums de Nadal, si aquí a Arenys els encenem el dia 28, a Calella s'encenen el 29, per tant, l'últim cap de setmana de novembre, ja no només estaran posats, sinó que estaran encesos.
Home, però aquí també jo crec que els encendrem. La Sílvia ho serà millor que jo. Aquí també els devem encendre el 28 o el 27 o alguna vegada. Sí, sí, sí. A més, a més, posen d'hora. Perquè hi ha les llums gairebé, no totes, però moltes ja estan posades. Sí, sí, moltes sí. Ja fa dies, eh?
Sí, sí. Avui he vist que ja estan posades les de la Rambla de Tarragona, o sigui que ara sí. Va que l'arbre està? Tres dies, no. Avui encara no hi ha. Tres dies i Nadal. Vinga, va, deixem el Nadal, deixem-ho tot, que ja en tindrem temps de parlar. Anem a començar el programa avui, que us parla des de Tarragona, Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu per la Costa Brava, explicant que els grups d'acció local pesquers d'arreu de Catalunya impulsen el segell de qualitat de pell de llotja. Avui en parlarem, Sergi.
Sí, i mira, hi fem aquesta informació perquè també ha arribat a la Costa Brava. De fet, com deies, aquesta acció va de sud a nord de la costa de Catalunya i s'han posat d'acord per promoure el peix de llotja concretament en la restauració. Aquesta iniciativa s'ha de dir que inicialment ha vingut promoguda pel galp de la Costa Taurada. Començarà a caminar aquest mes de novembre. El segell peix de llotja vol reconèixer i promocionar...
aquells establiments de restauració de litoral català que aposten de manera decidida pel consum de peix fresc procedent de les llotges de Catalunya. Aquest distintiu s'otorgarà anualment als restaurants que creditin haver adquirit durant l'any anterior un mínim de 12.000 euros en peix i marís de llotja, comprat directament a les cofredies de pescadors o a través de majoristes certificats per aquestes.
L'objectiu principal del projecte és posar en valor el peix local i sostenible i enfortir els vincles entre el sector pesquer i el gastronòmic i generant, al mateix temps, beneficis econòmics, socials i ambientals per al territori. El Porta Esportiu de Roses s'adhereix al programa d'acords voluntaris per reduir els gasos amb efecte hivernacle.
Doncs sí, s'ha adonat aquesta proposta, aquest programa, una iniciativa impulsada per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat, que ofereix eines, suport i reconeixement a les organitzacions que, de manera voluntària, com ara el Port, volen establir...
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
així com el servei de gestió de marratxes, les operacions de la darsena i marineria, el manteniment de les instal·lacions, la recollida de residus sòlids del litoral, la flota de vehicles i embarcacions i l'enllumenat, alhora també, que les senyals marítimes. En base a l'acord signat, el Port de Roses establirà sistemes de seguiment de les seves emissions d'aquests gasos d'efecte hivernacle en tots els àmbits, així com mesures per la seva reducció, reforçant el compromís amb la protecció del medi ambient,
El Port de Roses ja segueix des de fa anys una política ambiental integral que es basa en la millora contínua i en la prevenció de la contaminació, amb accions concretes com la recollida selectiva dels residus, el tractament d'aigües grises i negres de les embarcacions i la renovació de la seva flota amb vehicles 100% elèctrics. El Port també disposa de diversos punts de recàrrec per a aquests vehicles elèctrics, afavorint una mobilitat neta i sostenible.
Concretament, el Port de Roses disposa ja de les certificacions EMS, la ISO 14001, la Biosphere Committee, la bandera blava, i també està adherida a la Carta Europea de Turisme Sostenible. Baixem ara fins al delta de l'Ebre. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària ha impulsat un projecte per a una acuicultura més sostenible, resilient i competitiva cel·l.
Cimarina es tracta del projecte europeu Blue Boost i se centra en el desenvolupament de sistemes d'aquicultura multitròfica integrada que combina diferents espècies en un espai. Peixos, molus, bivalves i macroalgues per tancar el cicle dels nutrients i reduir els residus generats. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, apunta que es podria portar el projecte fins als camps d'arròs.
En un horitzó de tres anys, pugui ser exportable a productors d'arròs del Delta que vulguin provar-ho perquè els sigui rentable econòmicament i perquè tenen camps en ubicacions que actualment ja tenen problemes de baixa productivitat per salenitat, sobretot camps que estan molt a la vora de les bahies o el front marítim.
El pilot de l'IRTA, la ràpita, combina cabessut, cloïses, ostres i algues. El coordinador del projecte, Neil Duncan, explica que els resultats que s'estan processant són molt prometedors, amb un excel·lent potencial de creixement per part de totes les espècies, i en especial de les cloïses. L'almeja ha estat excepcional. En només 7 mesos hem tingut creixement fins a talla
de cosecha de 18 mil·límetros a 28 mil·límetros, que significa 100 almeques per kilo. En el projecte, que té una durada de 8 anys, hi participen 8 països de la Unió Europea.
El Consell Comarcal del Montsià converteix la seva seu en un refugi climàtic.
El Consell Comarcal del Montse ha convertit la seu a seu en un refugi climàtic per tal d'aconseguir un estalvi energètic significatiu i garantir un espai de confort tèrmic. Els treballs han servit per millorar l'aïllament de l'edifici, un canvi complet del revestiment de la façana i la fusteria d'alumini, així com la incorporació de ventiladors per reforçar la climatització i reduir el consum energètic. Escoltem a Sergi Guimerà, president del Consell Comarcal del Montse.
Ara estem justament en aquestes obres. Creiem també que a part de fer aquest refugi climàtic, de cara a les altres temperatures que anem agafant els últims anys, tal com va tot el canvi climàtic, és important també per l'estalvi energètic que ens portarà juntament en unes plaques fotovoltaiques que vam instal·lar l'any passat.
El projecte té un pressupost de gairebé 260.000 euros, dels quals 208.000 provenen d'una subvenció del Departament d'Acció Climàtica destinada a emitir i adaptar els edificis públics als efectes del canvi climàtic. La resta d'import ha anat a càrrec del mateix Consell Comarcal.
Fem aturada ara les costes del Garraf. Les obres de la platja del Castell de Covelles confirmen que aquest municipi era una important vila romana des del segle I després de Crist. Carles.
Doncs sí, l'excavació que s'ha dut a terme ha trobat restes d'un mur de més d'un metre i mig d'alçada i que forma part d'una construcció romana que havia quedat per sota de la plaça del castell de Covelles. Amb les obres que s'estan executant s'han trobat diversos murs de diverses dimensions que formarien part d'aquesta vila romana que es va establir al segle I d.C.
Aquestes troballes certificen encara més el que ja se sabia al passat romà i que ara encara aporten més documentació per poder explicar el relat històric d'aquest enclavament que originalment va aixecar un magistrat a l'antiga Tarraco. Ens ho explica l'Eduard Píriz, arqueòleg i director de la intervenció.
És el segle I després de Crist, que té una reforma important al segle III, i la veritat és que amb els materials que s'han localitzat ara i que s'havien localitzat ja en les intervencions anteriors, s'entén que aquí hi ha habitat des del segle I fins a dia d'avui. O sigui, hi ha una continuïtat cronològica important, no hi ha un tall.
En les excavacions han sortit a la llum moltes sitges que serveixen per amagatzemar gra i un paviment impermeable d'època romana. A la zona del carrer a tocar de la plaça, la zona del carrer Juncà, hem localitzat una estructura que es podria anomenar com a lacus, que és una estructura de circulació o de contenir aigües. Llavors té uns murs que tenen un revestiment impermeable i un paviment també impermeable.
També ha aparegut una moneda, fragments de vidre romà, ceràmica de la mateixa època i un pes de plom. Tot aquest material es troba ara en restauració. Les excavacions ja s'han donat per tancades. Ara es documentarà tot i es taparà, deixant només a la vista aquest mur que servirà per recordar el passat romà de Covelles. Ens ho explica Rosa Fonoll, alcaldessa de Covelles, i Renata Badós, regidora de Cultura, Patrimoni i Memòria Històrica.
Jo penso que l'hem encertat perquè la plaça quedarà un palet més reduïda, però es veurà aquesta troballa que és important que s'ha trobat. Llavors, aquí l'escala també canviarà de sentit. En vés de cap allà, l'escala estarà cap aquí.
Nosaltres amb aquesta informació el que farem serà, en el seu moment, difondre-la. La idea és, en el moment en què expliquem també la història de Covelles i en què expliquem el patrimoni local, segurament a través del castell, estem pensant a veure com fem, però possiblement aquesta informació es defondrà d'alguna manera. Segurament farem uns plafons i farem tota una sèrie de documentació perquè això es pugui trobar i es pugui difondre. La intervenció de l'Ajuntament és crear un espai que serveixi per explicar el passat romà de Covelles.
Fem aturada ara les costes del Maresme. La biblioteca, pare Fidel Fita d'Arenys, dedica l'exposició temporal sobre el seu fons documental al Club Mars Esport, una entitat amb 100 anys d'història que abans de la guerra tenia una secció de natació a Oriol.
Doncs sí, justament aquesta secció, ja extinta, és del que parlen la majoria dels documents exposats, tant davant del taurell de presta de la biblioteca com també a l'entrada de la sala d'actes, una mostra que ha preparat la bibliotecària Elsa Pons.
En aquest cas també tenim un fons que ens va deixar la família Miquel Catà i és la col·lecció d'Antoni Miquel Maiola que ens va deixar tota una sèrie de documents que els tenim nosaltres i fotografies també. I dins d'un dels dossiers és el Club Mar Esport. Ara mateix el Club de Pesca abans era el Club Mar Esport i tenia una secció de natació. Pràcticament tots els
documents que ja són del grup de natació. Bueno, secció, secció de natació. Són fullets, fullets de les competicions i algun cartell, també, des de l'any 29 al 33. La idea és mostrar el fons documental de la biblioteca sovint només a la base d'historiadors o usuaris que demanen consultar-ho expressament. D'aquesta manera, l'equipament mostra el fons que té per si alguna persona ja està interessada i demana aprofundir-hi.
Normalment el que fem amb la col·lecció local és que fem a la sala d'actes i a la biblioteca perquè es vegi una miqueta el que tenim. Perquè si no tens un interès especial per algun tema i ho vens a demanar, és una cosa que no es veu, que la tenim amagada entre cometes, no?
La mostra es podrà veure durant dues setmanes i forma part del seguit de mostres temporals que organitza la biblioteca amb documentació de la seva col·lecció local.
Pirs del Maresme reclamen suport per combatre el gas radó, el contaminant invisible que amenaça la salut interior dels edificis i pot causar càncer de pulmó.
Sí, el Maresme és, segons el Consell de Seguretat Nuclear, una de les zones de Catalunya amb major presència del gas radó, un gas radioactiu natural que es filtra des del subsol i que pot acumular-se en espais tancats, com plantes baixes, subterranis o edificis poc ventilats. Davant aquest risc ambiental i de salut pública, cinc municipis de la comarca, Arenys de Mar, Premià de Mar, Palafolls, Almas Nou i Argentona,
Han sol·licitat suport tècnic a la Diputació de Barcelona per monitorar i reduir la concentració d'aquest gas en equipaments municipals. El RADOR és considerat, per l'Organització Mundial de la Salut, la segona causa de càncer de pulmó al món, només superada pel tabac i la primera entre les persones no fumadores.
El seu perill és que és invisible, inodor i no produeix símptomes immediats, de manera que pot romandre durant anys en un espai sense que ningú en sigui conscient. La geologia del maresme, rica en materials granítics i roques que alliberen urani natural, fa que el risc sigui superior al d'altres zones de Catalunya.
En aquest context de risc s'ha convertit en una qüestió prioritària per als municipis afectats, especialment després de l'entrada en vigor del reial decret que obliga les activitats laborals situades a la planta baixa o soterrani, en zones catalogades com d'alta exposició, a mesurar anualment la concentració de gas redó i a aplicar mesures correctores si aquesta supera el llindar establert.
El Masnou, un dels municipis pioners a iniciar aquestes medicions, ja ha aplicat mesures correctores amb resultats positius, principalment basades en la millora de la ventilació i la despresurització del subsol.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que el Collegi Oficial de l'Arquitectura Tècnica de Tarragona alerta que sense certificat energètic vigent la taxació d'una hipoteca es pot encallar a la ciutat. Diuen que disposar del certificat de manera obligatòria i fet amb un tècnic competent és un pas més en el procés marcat per la normativa europea.
El certificat té com a horitzó uns edificis molt més sostenibles i al llarg termini d'emissions gairebé nules. Expresa que el certificat és una peça central del procés i que aquest ha de ser elaborat per un professional preparat.
La normativa europea estableix objectius de reducció de consum i d'increment de l'eficiència tant en edificis nous com en els existents. La demarcació de Tarragona, on una gran part del parc residencial continua amb franges E, F o G, l'impacte serà important perquè molts edificis hauran de plantejar millores d'aïllament, protecció solar, renovació d'instal·lacions o incorporació d'energies renovables si volen mantenir-se competitius i no perdre valor.
Serà una oportunitat per rebaixar la factura energètica de les famílies i millorar el confort interior. Des del Col·legi Oficial de l'Arquitectura animen a propietaris, administradors de finques i agents immobiliaris a planificar ja l'actualització dels certificats i a fer-ho a través de professionals de l'arquitectura tècnica. Expliquen que són professionals especialistes en rehabilitació energètica els adequats per emetre el certificat energètic.
I l'Arxiu del Port de Tarragona amplia l'activitat educativa Aprèn amb l'Arxiu, amb nous quaderns inclusius didàctics en línia per garantir l'accessibilitat i la participació a tot l'alumnat. Es tracta d'una iniciativa impulsada per l'Arxiu del Port de Tarragona i desenvolupada per Clic.
que reafirma el compromís amb la inclusió, l'educació i la difusió del patrimoni documental posant a disposició de la comunitat educativa recursos que fomenten una educació accessible, participativa i connectada amb la història portuària. La responsable de l'arxiu del Port de Tarragona, Colla Escoda, remarca que volen apropar els arxius als infants i joves dels centres educatius de la ciutat i també que coneguin el seu entorn i el valorin a més de preservar-lo.
Volem acostar els arxius als infants i joves que habiten les escoles, la petita ciutadania d'avui, que serà la ciutadania del demà. Volem que coneguin el seu entorn més immediat, que el valorin, que el mirin amb ulls curiosos i crítics, ja que creiem que conèixer el port, la ciutat i el territori els ajudarà a valorar-lo, estimar-lo i a preservar-lo.
La proposta s'organitza al voltant de dos eixos temàtics principals. Per una banda, el mar, el port, les persones, i per l'altra, els fars, els vaixells i les grues.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mare, ens ho explica en Luis Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació dominada pel vent de Xaloc o de Garbí, per tant, entre Sotoers i Sotès en funció de la costa, bàsicament cap a la Brava, és on bufarà una miqueta més intens aquest vent, bàsicament de Mitjorn, o lleveig, Garbí, ja al Golf de Roses o cap al Cap de Creus. Això farà que hi hagi una mica de mala mar, maró, bàsicament, en alta mar, en aquesta costa més al nord de Girona, però a la resta del litoral,
Marejol i, per tant, una situació una mica més tranquil·la, i és que el vent a la costa barcelonina o la tarragonina bufarà molt més feble. De núvols poquets, alguns de prims i poca cosa més. Continuarà aquesta situació tranquil·la pel que fa al cel el dimecres, amb alguns núvols baixos en alguns moments, sobretot matinals, i el vent que al matí bufarà intens a la costa brava durant la tarda.
començarà ja a girar cap a Llevant o cap a Xaloc fluixet. Per tant, quedarà una mica de tràngol encara. En aquesta banda gironina, a la resta del litoral, la ciutat de la mar continuarà sent més àvia plàcid el dimecres. Us seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit, un i a l'Eduard Sánchez. Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. De moment, sobretot situats en aquest tram de l'Ebre de l'autopista P7, on malauradament una persona morta en aquest accident amb tres camions implicats aquest matí, aquesta matinada, a l'altura de l'aldea. La situació de moment és la següent, en sentit sud, en principi ja no hi ha aturades, no hi ha defectacions, tot i que queda encara un carrer de car, però no hi ha trànsit ja en sentit sud, en aquest punt de l'aldea de la P7, però sí que en sentit nord es manté un sol carril obert, encara s'està treballant
per retirar els vehicles, la càrrega, netejar la via, etcètera, per tant encara ja per una bona estona, i es mantenen uns més o menys 13 quilòmetres de l'antitud de maturades, més o menys des de Freginals, una mica més abans ja de Freginals, i fins a aquest punt de l'aldea, tot plegat en sentit nord. Es proposa com a alternativa la Nacional 340, que tot i que registra alguns punts d'intensitat, no registra aquests 13 quilòmetres de cues de l'autopista a PCEP.
Ara mateix és la principal incidència a la xarxa viària, tot i que és cert que tenim alguns punts a aquesta hora encara maturades. Són punts d'altra banda habituals, com és el cas de la B20 entre Santa Coloma i el Nus de Barcelona, o també en aquest cas la ronda litoral entre Santa Adrià i el Nus de la Trinitat. És tot, bona tarda.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar Walk in your own shoes Make of your life alone Take a look in the mirror and say
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La notillotja. Moment ara de saber què passa a les nostres llotges. Per això anem fins a la llotja de Cambrils per conèixer les últimes novetats i també parlarem del nou segell de qualitat d'etiqueta pels restaurants que cuinin peix de les nostres llotges que comentàvem ara al principi del programa a l'informatiu.
De tot plegat, en parlem amb la gerent de la llotja de Cambrils, Clàudia Masdeu, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Avui tenim moltes coses a explicar, però anirem una miqueta a pams. Primer de tot, com està la pesca d'arrossegament, és pregunta obligada, i més tenint en compte les notícies que ens arriben pràcticament des de totes les llotges d'arreu de Catalunya.
Doncs l'ànim general és d'angoixa, és d'inseguretat, de manca d'informació. Des de l'inici del pla multinual de l'arrossegament estem avisant d'aquesta situació des del sector pesquer. Estem treballant per aplicar mesures de major sostenibilitat. Aquestes mesures han tingut els seus efectes
i així s'ha demostrat amb l'informe de l'STEF que es va publicar a finals d'octubre, però tot i així no estem redirigint aquest pla i ens trobem ara que la gran part de la flota del Mediterrani català i espanyol es veu obligat a emarrar les seves embarcacions.
No sé si això també està passant a Cambrils. Fa pocs dies, la setmana passada, fèiem una notícia de Tarragona que patien perquè no podrien sortir i no podrien pescar de cara ja a Nadal. No sé si vosaltres la situació és similar. Sí, sí, totalment. L'única diferència és que nosaltres, des del 3 de novembre fins al 30 de novembre, ens trobem en el tercer mes de parada biològica, que ens queda pendent aquest mes,
Però a partir de l'1 de desembre, segurament de les 6 embarcacions d'arrossegament que queden a Cambrils, només pugui treballar una. Han arribat notícies d'Europa. L'últim cop que parlàvem era a l'octubre. Ens explicaves que estàveu esperant notícies d'Europa. No sé si han arribat i què us han dit.
Bé, doncs sobre... Ara no recordo exactament quan vam parlar, però sí que és cert que a principis d'octubre es van repartir alguns dies mitjançant el mecanisme d'optimització que té previst l'Estat aplicar cada any a partir de l'octubre, en la revisió de les jornades gastades, pendents de gastar, i les que no hi ha possibilitat de gastar, poder-les repartir amb aquells que les necessitin.
però en guany hem arribat a una situació límit per tota la flota d'arrossegament del Mediterrani, per tant els dies que hem pogut començar a repartir mitjans en aquest mecanisme ha sigut mínim. Estem parlant de dia, dia i mig, dos dies, una cosa que és absolutament irrisori. A finals del mes d'octubre, com et deia, es va publicar l'informe de l'STEF, que és un informe que s'havia d'haver publicat alguns mesos abans, però per fi ha vist la llum farà unes setmanes,
i en aquest informe s'acredita que les mesures aplicades pel sector en els últims anys han tingut els seus efectes, uns efectes positius, i que l'estoc pesquer ha millorat moltíssim, que el medi biològic del Mediterrani està en bones condicions, i que, per tant, entenem que des de la Comissió Europea s'ha de fer una revisió
de les mesures aplicades en base a uns càlculs que s'han adonat que eren erronis i que a més a més es basaven en dades de massa antiguitat i per tant s'havien d'actualitzar i ara tenim aquest informe, per tant creiem que la Comissió Europea ha de reaccionar i aplicar les mesures que creguin convenients perquè la flota pugui arribar a final d'any i a més a més per revisar les aplicacions del proper any 2026.
Això te n'anava a preguntar, ja més enllà d'aquest any, creieu que és possible que l'any que ve donin més dies de pesca, que no hi hagi aquesta problemàtica que ha passat amb l'any? Doncs no ho sabem. La Comissió Europea es reuneix a principis de desembre cada any per avaluar quina serà la decisió i quines seran les aplicacions a implantar.
els seus estats membres en la propera anualitat i, per tant, estarem a l'espera d'aquestes reunions que s'han de celebrar, com et dic, a principis de desembre. Més enllà d'això de la pesca d'arrossegament, ara després parlarem de la nova etiqueta, el nou segell de qualitat peix de llotja, però més enllà d'això, no sé si des de la llotja de Cambrils teniu més novetats. Doncs bé, des d'aquí la coferia de Cambrils estem acabant les nostres obres
de l'espai que era fins ara d'oficines, però que ara destinarem aquesta part més de promoció del producte, coneixement del sector pesquer, aquest centre d'interpretació de la pesca, i que esperem que a finals d'any, principis d'any, poder fer inaugurar i presentar-ho a tot el públic, perquè creiem que serà un gran mecanisme per donar a conèixer el nostre producte, les espècies de temporada, els peixos de proximitat,
i el gran valor gastronòmic que comporten. No sé com ens hem d'imaginar aquest espai. N'hem parlat ja en alguna ocasió, ens vas comentar també a principis d'octubre que començàveu aquestes obres, que teníeu l'esperança d'això, de poder-lo inaugurar abans d'acabar l'any. Ens hem d'imaginar com un espai més de museu?
No seria un museu com a tal, perquè al final tampoc és aquesta l'expectativa i tampoc tenim l'espai necessari per fer totes les explicacions que es mereixeria un espai museístic, però sí que és un espai on volem fer entendre la relació entre el sector pesquer i la identitat del nostre territori, no només de Cambril, sinó al final estem parlant de tots aquests municipis mariners i ho volem fer mitjançant aquestes situacions i aquestes relacions
amb el patrimoni cultural de cadascun dels municipis, amb l'evolució del territori i amb el que som a dia d'avui. Al final hem d'entendre que per saber cap a on anem i quin futur volem, quins municipis i quin litoral volem, també hem de saber d'on venim i és bàsic que fem aquest reconeixement tant al nostre producte com al nostre sector pescador i als nostres pescadors.
Suposo que la intenció també és que passin centres escolars per aquest espai, però que també pugui venir el públic normal, el públic de carrer. Exacte. Sí, nosaltres la visió va en diferents vessants. Nosaltres ja fa un temps que vam començar a fer aquestes visites guiades que les fan els nostres pescadors jubilats per la llotja, per explicar les diferents modalitats de pesca, les característiques del nostre sector...
i el funcionament de la cofreria com a tal, i que la llotgen la primera venda del peix. Això ja ho fem a escoles, a l'estiu fem també les visites per diferents turistes, en jornades gastronòmiques que es fan al municipi, doncs, aprofitem i també fiquem aquestes visites destinades a tots els públics. I, per tant, el que volem és continuar donant aquest servei, augmentar-lo i millorar la qualitat del mateix.
També què heu pogut pescar aquests dies aquí a la confraria de Cambrils? Com ha anat la pesca aquests dies? Doncs bé, aquí hem viscut la setmana passada i així uns dies de mal temps, com tots sabem, i això al final ens afecta. Ens afecta negativament quan hi ha mal temps de manera directa, però després positivament en la repercussió de les captures del peix. Llavors sí que és veritat,
que en la modalitat d'arrossegament la tenim en parada biològica des del 3 de novembre i, per tant, aquesta activitat està parada. Trasdiarem la subhasta al migdia, a dos quarts d'una, i fent la venda dels arts menors. Aquesta modalitat, les embarcacions més petites, es diuen més afectades pels possibles temporals i, per tant, aquests dies hem reduït una miqueta les nostres captures.
però ja hem començat, hem tancat campanya de la captura de la tonyina i hem començat campanya del llenguado, així que a les cases ja podem estar preparats per aquest suculent plat que a tots tant ens agrada. I després, l'encerclament també és una modalitat que es veu molt afectada pels temporals,
i han baixat molt les captures, ens mantenim en un any bastant negatiu per aquesta modalitat, pel peix blau i la seva captura, però bé, amb bones expectatives esperem que canviï aquest camí i aviat augmentin les captures. Esperem que canviï aquest camí i augmentin les captures, però els preus per on els podem trobar ara? Doncs bé, estem parlant del moll per uns 8 euros al quilo,
el rap per uns 12, el llenguado per uns 25 i el peix blau, doncs bé, sempre es manté en preus més baixos com pot ser els dos i mig, el saitó. Canviem de tema, passem a parlar d'una iniciativa que fa temps que es cou i és el segell de qualitat peix de llotja, no? Sí, sí, exacte, des del Cal Costa Daurada hi ha cooperació amb els
amb els altres quatre galbs del litoral català, ens hem unit per fer un projecte de cooperació i arrencar aquest segell de qualitat i, per tant, reconèixer aquells restaurants i aquells establiments d'hoteleria que treballen amb producte pesquer de proximitat, que posen en valor, com et deia, el nostre sector pesquer i també el nostre producte, el producte de proximitat. Al final estem parlant de...
d'una sostenibilitat total, des de saber com es pesca, quina cura es té, el tema sanitari en quant a salut, també respecte a la disminució de la contaminació pel trasllat dels productes. Vull dir, té molt de sentit parlar de producte de proximitat, té molt de sentit parlar de producte pesquer de proximitat, específicament pel que
pel que significa com a identitat pel nostre litoral, pels nostres municipis i per tota la costa catalana, diguéssim, i per tant creiem que és necessari reconèixer-ho i ajudar que el consumidor pugui saber quins són els establiments que treballen en aquest producte i també posen valor...
els negocis que aposten per aquest producte. Perquè la gent ho entengui millor, aquest segell de qualitat que heu creat, el de peix de llotja, heu creat els grups d'acció local que hi ha al territori, serà un segell que s'otorgaran als restaurants del territori, entenc que cada galp als restaurants del seu territori, que treballin amb el peix fresc, amb el peix del territori.
Exacte, el funcionament seria el següent, és a dir, els restaurants o els establiments que poden sol·licitar el segell poden ser de tot Catalunya. Simplement hauran de poder-nos acreditar que durant l'any anterior han consumit una quantitat mínima de peix fresc, de producte de llotja, i per tant això ens hauran d'entregar un certificat de consum o bé directament d'una cofraria de pescadors o bé a través d'un majorista
que treballi amb les cofreries de pescadors d'aquí de la costa catalana. Amb aquesta sol·licitud i aquest certificat, nosaltres podrem comprovar que els establiments estan treballant en producte de proximitat i, per tant, se'ls farà entrega d'aquest segell. Entraran dintre del llistat dels restaurants que treballen en peix de proximitat, en peix de llotja, sortiran al llistat de la nostra pàgina web, que podran accedir tant restaurants com els consumidors quan vulguin buscar, doncs,
un lloc on anar a dinar, on sortir a menjar. I, a més a més, les diferents activitats que puguem dur a terme pensarem i treballarem amb els restaurants que hagin pogut acreditar aquest consum i aquesta responsabilitat, per dir-ho d'alguna manera, amb el producte pesquer de les nostres iotges.
És una manera de publicitar aquests restaurants per part vostra, però també per altra banda, dels restaurants publicitar el peix de proximitat i els productes d'aquí, del territori. I per donar també el coneixement al consumidor, que si algú vol anar a menjar un peix de les nostres costes, que sàpiga on pot anar i tingui aquest recolzament,
al darrere per poder decidir cap a on va. No sé si hi ha locals de restauració que ho havien demanat o que ja estaven interessats en tot això. Sí, així és. Hi ha molts restaurants que treballen molt amb el producte pesquer, que treballen molt amb les confreries i amb els majoristes que tenen producte pesquer de les iotges.
que reclamaven una miqueta aquest reconeixement, aquesta posada en valor dels restaurants que així ho acrediten. I bé, tant per consumidors que ho sol·licitaven, com per restaurants, com per les pròpies confraries, creiem que el que estem fent és ajuntar tota la cadena de valor del peix i donar-li el ressò que es mereix i la importància que es mereix.
Com ha anat la coordinació amb els altres galbs del territori? Entenc que no ha sigut gaire fàcil perquè al final cadascú treballa des del seu territori i la mobilitat no és tan fàcil. No, però al final estem molt acostumats a treballar en comú des dels cinc grups d'acció local que tenim aquí a Catalunya.
Creiem que és necessari i imprescindible que anem de la mà. Hi ha unes problemàtiques i uns objectius comuns a tot el litoral i, per tant, no té sentit que cadascú, cada grup d'acció local o cada territori implanti diferents actuacions, sinó que tant per buscar la major eficiència i el major ressò el que és necessari és que treballem en equip
i des de la creació dels tres últims galps, dels quals un és Cal Costa Daurada, estem molt acostumats i molt enfocats a treballar en equip i a buscar solucions comunes. Així que la veritat és que la coordinació ha sigut molt bona, els objectius són molt clars i sabem cap on volem anar. Ja per acabar, perquè la gent o si hi ha persones interessades ho puguin saber, això ja es pot sol·licitar? Els restaurants interessats ja ho poden sol·licitar?
Ara hem obert la campanya informativa i promocional. Els restaurants ho podran sol·licitar a partir del 15 de gener i d'aquesta manera se'ls donarà el segell conforme en acreditat el consum durant tot el 2025.
I si volen el 2026 ho hauran de tornar a sol·licitar. Exacte, és un certificat renovable que s'haurà de demanar anys rere any, per tal de poder acreditar anys rere any que es manté aquest consum mínim. Perfecte, doncs ens quedem a això. Moltes gràcies, Clàudia Masdeu, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. A vosaltres seguim amb projectes entre mans i espero continuar poder-vos explicant. Gràcies.
Les càpsules del mar. Amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts un dia més a les Càpsules del Mar, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serviran per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani hi trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani les podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'Associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules. De fet, l'Associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el rurqual comú. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos una càpsula més avui aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Si et sembla, coneixem primer quin és el seu nom científic. Sí, doncs el nom comú seria el Ruval Comú i el científic és el Balaenoptera Fisalus. Vale, costa una mica. Una mica complicat, eh? Sí.
Doncs continuem, si vols, per quines característiques, quina és la seva morfologia? Com el podríem identificar? Doncs mira, aquest és un animal molt curiós perquè aquest és l'únic misticet que tenim aquí al Mediterrani. I què vol dir això? Que és l'únic cetàcic que té barbes. Aquí al Mediterrani seria l'únic. I aquest d'aquí té unes barbes que són unes estructures creatinoses que pengen de la seva mandíbula superior.
i que actuen com un filtre deixant sortir l'aigua de la boca i per tant només queda l'aliment retingut en la seva boca. Així per identificar-lo de manera senzilla, és un animal molt gran, pot arribar a superar els 22 metres, aquesta és la paritable balena d'aquí del Mediterrani, és el segon animal més gran del món,
i aquesta té una aleta dorsal molt petita, a la part més endarreria del cos, a l'últim terç del cos, i té una coloració gris fosca per la part dorsal i una coloració més blanquinosa per la part vendral, i també té algunes marques que ens ajuden a identificar molt bé aquest animal, com per exemple a la zona cefàlica, que té unes marques blanques que permeten molt bé la seva identificació. Aquestes marques van des de l'aspiracle, que és el forat que tenen per respirar aquests animals,
a la part superior del cos fins a la beta pectoral. Allà té unes marques que també ens van molt bé per identificar aquest animal. Com es comporta el mar? Quin comportament té? Doncs és un animal que és bastant tranquil en superfície, sempre que el veiem l'emvis navegant, i aquest animal és un animal molt tranquil, però que és un animal que, sorprenentment, pot assolir velocitats molt importants.
I si estan de viatge tenen un patró de respiració molt marcat. Solen fer unes 6 o 12 immersions molt curtes i estan en superfícies i van sortint i entrant de forma ràpida, unes immersions molt curtetes i superficials. I aquestes les alternen a immersions més llargues que poden durar entre els 6 i els 12 minuts. I aquestes solen que són una mica més profundes. Si estan a l'alimentació aquest patró llavors canvia. Veiem que les immersions i els patrons de respiració són més caòtics i solen canviar de rumb constant buscant aquest aliment.
Quin és aquest aliment que mengen? Quin tipus d'alimentació tenen? Sí, doncs aquí al Mediterrani s'alimenten sobretot de krill, el famós krill, que és un petit crustàssic que trobem en grans bancs en aigües més aviat superficials. I aquí al Mediterrani, per exemple, quines zones el podríem trobar?
Doncs és una mica complexa la seva distribució aquí al Mediterrani i perquè hi conviuen subpoblacions. No només n'hi ha una, sinó que hi ha diverses subpoblacions i per un costat tenim una subpoblació que és resident i que no surt mai de la conca i per l'altra banda tenim una subpoblació que entra i surt cada any per l'estret de Gibraltar.
Aquesta espècie es pot veure sobretot a la conca oest del mar Mediterrani i sobretot en aigües del talús continental, però arribant també a la plataforma continental. Entenc doncs que aquesta espècie, els que estan tot l'any aquí els podem veure durant tot l'any, no? En canvi, els que entren i surten potser sí que no es veuen tot l'any, eh?
Bueno, aquí hauríem de diferenciar també a la zona mediterrànic que volem veure aquests animals. Per exemple, aquí hi ha el garraf, no? O sigui, l'època en què podem veure varia segons això, segons quina zona estiguem. Sí, aquí el garraf és una espècie que veiem de forma gairebé exclusiva a finals d'hivern, o sigui, entre finals d'hivern i a principis d'estiu. És a dir, entre els mesos de febrer i juny, més o menys, sent els mesos d'abril i maig, els mesos que més albiraments hem pogut enregistrar des que estem fent aquest projecte, aquí a la zona del garraf.
Per anar acabant, també, no sé si ens pots explicar alguna curiositat del qual comú. Doncs una curiositat. Més que curiositat, també jo diria que és una experiència increïble. És un animal que impressiona quan el veus en persona.
Sí, al final et poden dir que, per exemple, que mesura 22 metres o més, però quan el veus en persona el tens davant i estàs en silenci, per exemple, escoltes com surt la superfície, fa aquestes respiracions, és un moment que em pressiona molt. Jo, quan he tingut l'oportunitat de veure'ls, és una experiència que, de veritat, és molt xulo.
Recordem també, com sempre, per acabar les càpsules, que és important, que si els trobem, respectar el seu entorn, respectar les distàncies... Sí, sobretot recordar que hi ha una normativa, hi ha una llei, que regula com fem aquest apropament als cetacis. Nosaltres tenim un permís al Ministeri per poder també apropar-nos, i tot i així sempre hi ha una zona d'exclusió, que és de 60 metres, recordem-ho, que no ens podem apropar.
Llavors, si aquests animals són els que s'aproven a l'embarcació, llavors, o parar motor o reduir velocitat, és el millor que podem fer, en aquest cas. I mai creuar-nos en la seva trajectòria. Doncs, Arnau, moltíssimes gràcies una vegada més per haver estat aquí amb nosaltres en aquestes càpsules de rendemar. Nosaltres tornem un altre dia amb alguna altra càpsula d'algun dels altres cedarsis d'aquí del nostre Mediterrani. A vosaltres.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara pans amullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó. Lentament, cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual. I coneixent un nou cetàssi, arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Nosaltres ara farem una petita pausa de res 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Juga a submergir-me per un cos a l'estrella.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
La primera edició de la Fira Tarracona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de Forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern està part amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més, el millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5...
Us parla Tere Ortega. El govern de la Generalitat ha aprovat avui l'estratègia ferroviària de Catalunya que contempla la construcció d'una nova estació de l'AVE, Tarragona Aeroport. El pla inclou 63 mesures a desenvolupar fins al 2050. Com dèiem, noves estacions a Tarragona, Girona i Vilafranca del Penedès. Estacions a l'AVE. Anuncia que arriba quan hem escoltat a la subdelegada del govern...
Elisabet Romero parlat de l'estació intermodal. Té clar que la proposta de l'Ajuntament de Tarragona per ubicar-la a l'Horta Gran és compatible amb el projecte per ubicar l'infraestructura a Vilaseca. La part de Tarragona, la reivindicació de Tarragona, també se contempla al Ministeri i per això no és incompatible. A la mateixa entrevista, la subdelegada ha explicat que les obres per humanitzar la Nacional 340 començaran a la primavera de 2026.
El trànsit es planteja noves mesures circulatòries després dels dos accidents de camió que han tallat durant hores l'AP7 al sud de la demarcació aquest cap de setmana i també en les últimes hores aquesta matinada un camioner ha mort a l'aldea amb tres vehicles pesants implicats i al cap de setmana es van registrar problemes a l'amella de mar amb un camió cisterna volcat. El director de trànsit ha recordat que els camions tenen prohibit avançar a l'AP7 però que estudien si calen altres mesures.
I allà hi tenim una mesura, que és la prohibició d'avançar. Potser no n'hi haurà prou amb aquesta mesura i haurem de fer algun tipus de restricció de velocitats. Tornant a propostes que ja vam fer el titular de la via l'any 2021. El darrer accident s'ha produït després de les 5 d'aquesta matinada.
Els veïns de Tarragona 2 reclamen legalitzar i cedir l'ús de la caseta del Parc Montserrat Garriga, denunciant la manca de voluntat política i lamenten la retirada d'una partida destinada a la seva rehabilitació. Julià Montoya és el president de l'entitat veïnal, lamenta la falta de voluntat política i jurídica.
Els propis tècnics l'any 96 i 97 de l'Ajuntament, arquitectes inclosos i fons jurídiques, deien que aquesta casseta era legalitzable, perquè està dintre d'una zona verda, té els paràmetres que diu la llei, i per tant l'únic que han de fer és adjudicar per part de l'Ajuntament la casseta.
Fins demà!
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Passen 3 minuts a les 5 de la tarda engeguem, ara direm juguem, però engeguem aquesta segona hora de ran de mar, on jugarem anant fins a l'ampolla amb la jugateca. Sabrem exactament què és això. Després parlarem de la biodiversitat urbana. Entendrem millor tot aquest concepte. Ens submergirem al fons del nostre mar a través d'un projecte que porta per nom...
Odi, sean. I acabarem el programa d'avui navegant amb llagut català per les costes del Maresme. Amb llagut català de rem, o sigui que remarem. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Renamar.
Fem ara aturada el Delta de l'Ebre, ja que l'Ajuntament de l'Ampolla ha posat en marxa la Jugateca, un nou espai de joc en família situat a la Biblioteca Municipal, amb l'objectiu de fomentar la convivència, l'aprenentatge i la relació entre veïns i veïnes a través del joc. La companya Cel Prieto, des de Delta.cat, en parla de tot plegat cel.
Simarina, la iniciativa ha estat impulsada per la Regidoria de Cohesió Social i Cultura de l'Ajuntament de l'Ampolla amb la col·laboració de l'equip de la Biblioteca Municipal. La Jugateca vol esdevenir un punt de trobada per a famílies i amics on es promogui el temps compartit de qualitat i la cohesió social, recuperant jocs de taula com a alternativa a les pantalles.
Anem a comentar-ho amb Rosó Canyís, regidora de Cohesió Social i Cultura de l'Ampolla. Rosó, benvinguda a Randemar. Hola, bon dia. Per començar i per ficar-nos a tots en context, explica'ns exactament què és la Jugateca. Sí, mira, la Jugateca és una iniciativa impulsada per la Regidoria de Cultura i Cohesió Social amb el suport tenim de l'equip de la Biblioteca Municipal, clar.
I aquest projecte neix amb la voluntat de crear un espai familiar i comunitari on el joc esdevingui una eina de convivència, d'aprenentatge i de relació entre els veïns i les veïnes. Vol ser un punt de trobada per a les famílies i amics on es promogui el temps compartit de qualitat, de cohesió social, de joc intergeneracional i aprenentatge col·lectiu. I a més, pretén fomentar alternatives d'oci que afavoreixen la interacció directa amb la idea que aquest temps compartit sigui també
un clic menys a les pantalles per part del jovent. Sí. I, Russo, com sorgeix la idea? És a dir, heu vist una manca en aquest sentit d'aquest espai o una demanda real de les famílies del poble? Realment hi havia, feia molt de temps, uns quants jocs amagats en un armari i de tant en tant algun crió venia i jugava, no?
Llavors, és el que comentava abans amb els tècnics de la biblioteca, vam exposar, ostres, i si fem aquesta iniciativa, per això, perquè hi hagi un nou punt de trobada a la biblioteca per a les famílies, un nou punt de trobada per a que el jovent a poc a poc vagi compartint moments així amb els seus companys i no només a través dels mòbils, i llavors vam dir, anem a iniciar-ho. I llavors vam decidir començar a fomentar i a impulsar la biblioteca i
Ara que venem temps de Nadal, els tres comerços participants, que després explicaré què faran, també impulsaran una miqueta quins jocs de taula es poden trobar a les seves botigues. Molt bé. Llavors, aquest espai el trobarem a la biblioteca? Sí. És un espai que es treballa a la biblioteca, que podran anar lliurement les famílies. Sobretot cal destacar que la jugueteca no és una ludoteca,
sinó que és un espai per compartir temps de qualitat amb la família i nens i amics, però els menors fins a 10 anys hauran d'anar acompanyats com a mínim d'un adult responsable per tal de poder gaudir dels jocs de taula. No poden anar lliurement, deixar-los allí una estoneta i després vindre'ls a buscar. No és una ludoteca, val? Llavors, aquest espai comptarà amb una àmplia varietat de jocs de taula, adreçats a participants a partir dels dos anys i mig, tres, fins a edats infinites, no?,
I s'hi podran trobar, doncs, jocs de cartes, educatius, d'estratègia, col·laboratius tradicionals, com no, i d'altres. I cada joc, doncs, disposarà d'una fitxa informativa amb l'edat de com anada i el nombre de participants i la seva classificació del tipus de joc. I aquestes fitxes, doncs, serviran com a una guia pràctica per als participants i permetrà conèixer quins jocs estan disponibles en aquell moment, escollir-ne un per a poder jugar dins l'espai.
I quan acabin, aquesta fitxa es tornarà a posar a disposició de la resta de participants que estiguin allí a la biblioteca. Llavors, l'espai no només està dedicat per als infants, que és el que pots pensar des d'un primer moment, sinó pel tema de joc, no? Però això va més enllà i va a famílies, a gent adulta, no?
Totalment. Està més pensat en l'aspecte que els moments familiars que puguen anar un iaia i una iaia en l'onetet o l'oneteta a fer una partideta si fa vent, si plou, si fa malhora o què. Mira, en aquell moment diuen, doncs va, després del parc passem per allí i fem una partideta. I allí també trobar-se en altres veïns i veïnes, en altres companys i companyes o un espai de joc familiar, no?,
d'un temps de qualitat de joc en família, que potser aquests tipus de jocs no es tenen a casa, i allà tindran aquesta disposició de poder fer alguna partideta. I és com donar un nou espai fora del context de casa i poder jugar en comunitat.
Correcte, i ara que el temps està canviant, entrarem ja d'aquí a poc, a l'hivern farà més fred, llavors la biblioteca també pot ser com un refugi, així que, clar, el parc si fa molt fred no s'hi pot anar, però també hi haurà un altre espai on també se podrà passar bé, no? Exactament, i també allí trobaran l'espai dels contes, i llavors serà una miqueta com potenciar més l'entrar a la biblioteca, gaudir de l'espai que n'hi ha...
gaudir de tot el que aporta el centre cívic o la biblioteca, no? I tindre este afegit, doncs, serà, jo crec que afegirà un valor important i la gent podrà tindre la disponibilitat de dilluns a divendres a anar a fer i a gaudir d'estes partidors, d'estos jocs. És a dir, quan la biblioteca estigui oberta en horari de la biblioteca s'hi podrà anar sempre? I tant, sí, sí, allí estaran els jocs, l'únic que és això, no? Tindrà un sistema de control, no?, perquè no es pot deixar
Estos jocs així sense cap tipus de vigilància, llavors es realitzarà com un petit préstec per a poder jugar en aquell moment a l'espai físic de la biblioteca i llavors sempre podran anar. L'únic que és això, recordar que no és una biblioteca, és una jugateca en l'aspecte que la criatura no pot anar allà sola, sinó que ha d'anar acompanyada d'algun adult responsable.
I, Rosó, un dels missatges centrals del projecte és, com has dit abans, un clic menys a les pantalles. Clar, això també vol impulsar una mica que es deixin de banda els mòbils, les tauletes, l'ordenador i que la gent se centri també en jugar com tota la vida s'havia fet. Totalment. És un dels factors primordials en l'aspecte que els infants...
Tenen molta habilitat a jugar a les pantalles, ja la tenim més que adquirida, en un ditet van movent tot el que necessiten i més, i potser l'estar sentat en la família, escolta, mira, aprendre unes normes de joc, això també és molt necessari, i també, no ho sé, els jares o les jares poden transmetre jocs tradicionals als seus netets o als seus netetes, o el jovent, que moltes vegades estan junts sentats,
i estan tots mirant el mòbil, i esparren inclús a partir del mòbil, que puguem trobar un espai de dir, anem a fer una partida en aquell joc que vam jugar l'altra vegada i vam xalabar, i que compartisca en aquest moment, i fora pantalles. Exacte. Aquest espai també pot ajudar a recuperar temps de qualitat, temps de qualitat compartit entre la gent, ja sigui família, amics, molt necessari. Sí, totalment, és un espai que volem potenciar tot això, la veritat.
tens convertit en una família de qualitat, en els veïns i les veïnes, potenciar tot el que sigui, l'ús de les pantalles, que no sigui d'una manera educativa, que aprenguin a jugar, que aprenguin a mirar-se entre ells i a parrar, perquè pareix que això sigui el gran repte actual, no? Sí. I això potenciarà, creiem, nosaltres, i ja els pares ja incentiven d'anar de tant en tant, i ja a mesura que es vagin fent més anets ja aniran tots sols, saps? I bé,
que vegin que allí sempre trobaran aquest espai i a poc a poc anar reeducant que poden anar a jugar allí i trobar aquell espai. I cada any aniran canviant alguns jocs, sempre n'hi haurà algunes novetats per fomentar la participació i les ganes d'anar. Molt bé, i tant. I, Rosó, abans mos abans sabes que tres comerços locals participaran presentant els jocs que formaran part de la jugàteca. Com funcionarà això?
Sí, mira, és el que esmentava abans, que dins de la iniciativa, per entrelligar una miqueta el potencial comerç local, vam pensar, ostres, ja que tots els jocs seran a partir dels comerços locals de l'Ampolla, que puguem fer com una petita exposició, cada dia un comerç que participa, que són tres comerços, i cada comerç tindrà un dia destacat, que tindrà una horeta, allà al centre cívic, on exposarà els jocs,
que s'han adquirit per a la ludoteca, perquè les famílies puguin vindre amb els seus peques i poder mirar quins jocs s'han adquirit, com es juguen, de què tracten, i llavors ja es quedarà a l'espai. Llavors, aquests tres comerços també donaran a conèixer a la població quin tipus de joc de taula tenen, quin tipus de jocs podem trobar a les famílies, ara que venen unes dades molt assenyalades, i és una miqueta...
un lligam d'obrir un nou espai i potenciar el comerç de casa. Correcte, potenciar el comerç local. Perquè quan el tipus de jocs, clar, entenc que també hi haurà jocs lúdics més per jugar i ja està, però també hi ha jocs que són educatius, que pots aprendre mentre jugues. Sí, totalment. O sigui, hi ha moltes varietats de jocs. Hem mirat també en molt detall en els nostres comerços...
que abastem diferents edats, que siguin de tipus diferents, i a part dels jocs divertits i col·laboratius o competitius, també hi ha els educatius, sobretot el foment del llenguatge i tot això, el foment de la memòria, de l'atenció, i tot això per això es necessita que hi hagi al costat un adult el qual vagi guiant i ensenyant el menudet a com jugar en aquell joc.
Sí, i també dies abans, jocs tradicionals, també important mantindre els jocs tradicionals. Això sobretot, i més en l'espai de que pensant que si va en algun moment algun avi o alguna avi, algun iai o alguna iaia, en la seva neteta, que pugui tindre aquest feedback de dir, ostres, jo jugava en això, xalava molt i ara ho estic compartint amb tu, també considerem que és molt important.
Hau presentat el projecte a xarxes socials. La gent de l'Ampolla, saps si tenen intriga pel nou espai? Hau pogut parlar en la població? Home, realment per ara no esperarem. Bé, veiem els inputs que et fiquen a les xarxes socials, no? I ara esperem a la primera presentació del primer comerç dels seus jocs, aviam com serà la rebuda i esperem que sigui molt participativa, que és el que més ganes tenim.
Clar, perquè ara falta la presentació dels tres comerços dels jocs i després ja donareu el tret de sortida a l'espai com a tal. Sí, o sigui, ara el dia 20 de novembre, primer de tot, participarà la llibreria Belina Baïnallara i allí exposarà tots els jocs que s'han adquirit per part de l'Ajuntament per posar a la jugueteca. El 27 de novembre vindrà la llibreria Ampolla Digital i el 4 de desembre la botiga Bromar, que són els tres comerços que
tenen jocs de taula a la població. Llavors ells vindran, ho presentaran i ja es quedaran en disposició a la Jugateca. Llavors ja a partir del 4 de desembre m'has dit? Sí, però quan vingui ja el primer comerç que serà el 20 de novembre, aquells jocs que ja explicaran ja es quedaran allà.
És a dir, el 20 de novembre la Jugateca ja tindrà els primers jocs per anar a jugar. A jugar, i tant, correcte, a conèixer-los i ja a fer la partideta. Molt bé, molt bé, perfecte. Doncs, Rosó, ja per acabar, per aquí mos estic, escolta, ja mos ha quedat clar la Jugateca a partir del 20 de novembre a la Biblioteca Municipal de l'Ampolla.
Per acabar, potser només falta dir a les famílies de l'Ampolla, envalentonar-les, motivar-les, invitar-les en aquest nou espai. Doncs sí, des de l'Ajuntament ja sabem que som tots més que benvinguts i benvingudes. En moltes grans que vinguin a gaudir d'aquest espai, és un espai que també és una part d'una educació 360, o sigui, poder tindre un espai més a la població, on poder estar una estona de temps de joc compartit i en família...
i a partir del 20 de novembre que vinguin a conèixer el comerç i el 27 i el 4, clar està, i així coneixeran tots els jocs que aniran adquirint la juradeca i que no res, que espero que sigui un espai on diguem que ostres, que bé i que xalem i que bé estem. I tant, i aquesta proposta mereix tindre tot l'èxit perquè és molt necessària, com diem, en els temps de les pantalles. Rusó, moltíssimes gràcies per haver connectat avui al programa.
Moltes gràcies a tu, Cel. Doncs Marina, en aquests temps que corren és importantíssim desconnectar de les pantalles per tornar a connectar amb la gent que tenim al nostre voltant. I què millor que fer-ho jugant. Molt important això i sempre ens agrada passar una bona estona de joc entre tots. Moltes gràcies, Cel.
Deixem de jugar, canviem radicalment de tema. Volem parlar d'una cosa que segurament és difícil d'entendre per moltes persones. Es tracta de la biodiversitat urbana, on a Tarragona en faran d'aquí poc unes jornades. Per saber exactament de què va tot això de la biodiversitat urbana, en parlem amb Eduardo Soler. Molt bona tarda, Eduardo. Hola, bona tarda, què tal? Anem a PAMS. Perquè la gent ho entengui millor, primer de tot, a les ciutats tenim biodiversitat? Ostres, i tant, i tant.
I tant, i a vegades, curiosament, com a la ciutat no és casa, com a la ciutat s'apliquen menys fitosanitaris que a les zones agrícoles, a vegades, moltes espècies de fauna troben refugi dins de la ciutat. Trobem molts casos d'espècies que descansen, dormen, niuen dins de les ciutats i que després realitzen part del seu cicle vital als seus entorns, que van a menjar a fora,
o que utilitzen la ciutat també en moments de migració com a moments de descans. I llavors, bé, molta de la política i dels èxits de la conservació de la biodiversitat dels propers anys les jugarem a les ciutats, entre d'altres motius, perquè cada vegada ocupen més espais,
perquè cada vegada un percentatge major de la població hi viu a dins i, per tant, al mateix temps és un molt bon lloc per conscienciar la gent sobre la biodiversitat general. Però, en aquest sentit, el que t'anava a preguntar és això, precisament. La gent, no sé si jo, fins a quin punt és conscient d'això, del que ara comentaves, d'aquesta biodiversitat que podem trobar a les ciutats i d'aquesta fauna que troba refugi dins les ciutats. Bé...
Bé, mira, jo t'estic parlant des de Tarragona, no? Tarragona, per exemple, la ciutat té parcs, té trams de riu Francolí dins de la ciutat, té edificis històrics i antics, les propies muralles, els monuments, per la presència de cavitats, per la presència de refugis, doncs es converteixen en espais molt importants per la biodiversitat. Per exemple, dins de la ciutat tenim una espècie que és el Ballester, que és una espècie de facció molt gran,
que bàsicament el nostre territori realitza o té els seus nius dins de les ciutats i molt difícilment els tovarem fora. El mateix amb espècies d'orenetes, amb espècies de retenats que aprofiten totes aquestes estructures. El mateix temps els parcs i jardins i l'arbre viari són refugis de biodiversitat molt i molt importants.
Això t'anava a preguntar també. Quin tipus de biodiversitat ens trobem a les ciutats? Està tota concentrada als parcs? No, no, no. Com et deia, els edificis en si mateix, especialment els edificis antics o tradicionals, que conservaven espais entre mitjanes, que conservaven càmeres d'aereació, golfes, finestralls, esquerdes... Doncs totes aquestes estructures...
construïdes però que tenen espais accessibles des de fora, es converteixen en refugis de biodiversitat per a moltes espècies, algunes de les quals pràcticament en depenen, no? Moltes espècies d'oranetes, de falsiots, molts verbenats, alguns rapinyaires, necessiten de les construccions humanes per poder sobreviure.
Algunes també utilitzen construccions rurals, el medi rural, però altres que són colonials refereixen edificis urbans perquè són més grans i perquè permeten trobar-se. Tots també tenim al cap els núvols d'estorneis que comencem a veure aquests dies. Aquestes espècies, que bàsicament els estorneis que tenim ara a l'hivern són migratoris, utilitzen les ciutats per dormir,
Precisament perquè les ciutats, per l'efecte del trànsit i de les calefaccions, tenen uns quants graus de temperatura més a la nit que l'entorn circundant i, per tant, es converteixen en bombolles de calor que donen refugi a moltes espècies que durant el dia no estan a la ciutat sinó que estan alimentant-se fora. A part, com et deia, totes les petites estructures que puguin haver els enjardinaments privats
les plantes que les persones tenen als seus balcons i teulades també juguen un paper important en la biodiversitat. Les ciutats, en la seva majoria, estan prenent accions envers la biodiversitat. De fet, a Tarragona no fa pas tant. Es parlava de crear un jardí de papallones i s'ha de crear aquest jardí de papallones. N'hi ha un que està a punt d'executar-se al parc de la Montañita de Sant Pere i Sant Pau,
dins del projecte Tarragona Greenbelt 25, 26, perdó. N'hi ha un altre que està al campus Estelades de la Universitat Rovira i Virgili, que ja funciona des de fa temps. I al fi i al cap, un jardí de papillones no és més que un espai plantat amb espècies que les atrauen, però hi ha moltes zones que no tenen aquest nom, o moltes terrasses que no tenen aquest nom, parcs per terres que no tenen aquest nom, i ja hi estan funcionant, eh?
Les papillones, que serien els pol·linitzadors més emblemàtics, més bonics, potser més visibles, però no els únics ni molt menys, doncs necessiten d'espais diversos on hi hagi floració durant una àmplia època de l'any, on hi hagi diversitat d'espècies, perquè moltes vegades algunes espècies de pol·linitzadors són específics, és a dir, prefereixen unes espècies a unes altres,
I, al mateix temps, els polinizadors són un dels grups biològics que estan en pitjor estat i amb una davallada més important a tot el món. Per tant, totes les estructures que podem crear per afavorir-los tindran molts beneficis.
Al principi comentaves això, que el futur de les ciutats, molta política dels propers anys es juga a les ciutats. No sé si aquest exemple que ara posàvem dels jardins de Papallones n'és un exemple. Sí, però moltíssims més.
Jo poso, per exemple, el que està fent la ciutat de Reus en moltes de les zones verdes, on està implementant mesures directament dirigides a la vida de la ciutat, com és la creació de refugis en base a troncs que provinen de les esporgues o d'eliminació d'arbres vells, que en comptes d'eliminar-los s'acumulen en alguns espais per crear refugis pels invertebrats, pels rèptils, pels amfibis, pels petits mamífers,
la creació d'estructures de pedra o murs de pedra, també la gestió del que abans s'anomenaven males herbes i que ara es consideren com a bàsiques per a la biodiversitat, especialment pels poliritzadors, és a dir, que les cegues o el manteniment dels prats siguin molt menys intensos, respectant els períodes de floració i frutificació, la incorporació de caixes niu i de caixes refugi tant per ocells com per ratpenats,
la restauració d'edificis tenint en consideració la seva funció com a hàbitat, l'adaptació de les tasques de neteja, esporga, manteniment dels espais verds, els cicles biològics, doncs és una eina que s'està implementant cada vegada més i que permetrà millorar moltíssim les prestacions de la ciutat res a la biodiversitat, no?
Sempre, evidentment, tenint en compte que a la ciutat hi ha també molts factors de risc per a moltes espècies, des d'atropellaments, col·lisions amb finestres, per part de les aus, molts problemes, però la ciutat és un habitat tan complex, tan divers, que proporciona tantes oportunitats que, bé, hi ha moltes espècies que antigament, quan nosaltres fèiem petits, no entraven mai a les ciutats i que ara hi formen part de manera habitual, no?
Per exemple, el Tudó, que és aquest colom gran silvestre que té un collar blanc, que antigament era una espècie de camp de bosc i que actualment forma part dels parcs i jardins perquè ha trobat un habitat propici. Eduardo, ho hem de deixar aquí, les jornades són el dia 21, no? Sí, i volia esmentar-te que en aquest cas seran les terceres jornades, nosaltres les organitzem ja des de fet un any, i aquest any ens centrarem molt en el tema dels pol·linitzadors.
Tornarem a trucar, si et sembla, quan s'apropin més les dates i en parlarem perquè ens hem deixat moltes coses. S'estila una miqueta el temps a sobre. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Rondamar. Molt bé, a vosaltres, gràcies.
Deixem la biodiversitat, Marina. Tornem al mar. Experiències amb busseig a l'hora de generar contingut audiovisual són dues de les propostes que ODIASEAN duen a terme per apropar el mar a les persones. Carles.
Amb la missió, com a biòlegs, bussejadors i comunicadors, d'ensenyar què s'amaga sota la superfície del mar i d'informar sobre l'urgent necessitat de cuidar-lo, és com va néixer el projecte que volem descobrir avui. Com ja deveu saber, tres quartes parts del planeta està coberta d'aigua i hi ha infinitat de llocs on bussejar i on poder descobrir tot allò que s'hi amaga. És per això que a través d'expedicions de busseig i la creació de contingut audiovisual, Odissean s'ha convertit en un projecte de referència en la protecció de la conservació marina.
Un dels seus impulsors és en Pol Ramos. Molt bona tarda i moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Hola, molt bon dia. Què tal tots? Encantat de poder estar aquí amb vosaltres. Primer de tot, m'agradaria una miqueta, Pol, que et presentessis i conèixer, no? Dóna't bé a tu aquesta passió per la mar. Mira, així molt breument, jo sempre he tingut la sort de poder estiuejar a la Costa Brava, concretament a l'Escala,
i aquesta passió em ve gràcies a la meva família, tant mon pare com els meus tiets, i tota la meva família eren gent de mar, eren bussejadors, des de petit sempre he estat sortint a embarc, anant a bussejant, a fer snorkel, i llavors això ha sigut el que a mi m'ha creat des de ben petit, aquesta passió i aquest amor per sortir sempre al mar. Llavors, a mesura que m'he anat fent gran,
He anat avançant en aquest món. El primer que vaig fer va ser certificar-me com a bussejador amb 14 anys per poder acompanyar amb un paret mostillets i més endavant em vaig convertir en Dime Master, quan vaig ser la majoria d'edat, que Dime Master, perquè entengueu, és la primera titulació oficial per poder treballar en un centre de bussejats i poder guiar persones sota l'aigua. I més endavant vaig acabar la carrera de biòleg
I llavors ja em vaig dedicar a viatjar pel món, em vaig ser instructor, i a viatjar pel món, conèixer gent, treballar a diferents llocs com Tailàndia, Mèxic, va dir, Indonèsia, i així conèixer una mica els diferents mars i oceans. I llavors sempre, sempre, sempre he estat lligat al mar d'alguna manera o altra. Què és el que podem dir per això, què és el que més t'agrada de bussejar? Quin és allò que dius, ostres, això és el que fa que m'encanti tirar-me l'aigua i bussejar?
Doncs mira, el que més m'agrada, a part de disfrutar de la vida marina, però el que més m'agrada és poder ensenyar a la gent el que hi ha sota l'aigua. És el que més m'agrada. Llavors ho he fet això...
a través de cursos de bossets, al principi, quan em vaig convertir d'instructor, però ara ho faig ja a través tant d'experiències amb expedicions de diferents llocs del món com a través de xarxes socials. El que m'agrada és explicar el que hi ha i que la gent no només ho vegi i disfruti, sinó també que entengui una mica què és el que estan veient i la importància, òbviament, de protegir i de conservar tot allò que tenim...
als nostres mars. Clar, perquè amb tot això que augmentes, totes aquestes vivències que deus haver experimentat arreu de tots aquests llocs on t'has estat fent d'instructor, amb quines experiències ens podries dir una miqueta que t'han marcat dins de l'aigua? Doncs, mira, una experiència que em va marcar molt va ser el primer cop que vaig veure el primer tauró balena, que és el peix més gran de l'oceà.
És un tauró filtrador, menys de plàcton, però clar, és una bona bèstia sota l'aigua i me'n recordo que portava ja com quasi 2.000 immersions, mai havia vist un bitxo més gran que jo i el dia que em vaig trobar cara a cara amb un tauró balena que potser feia 6 o 7 metres...
Allò em va marcar per tota la vida. I en quin moment també et dius, ostres, jo m'hi vull dedicar a això, no? Perquè, clar, tu pots ser un apassionat que t'agradi molt, però dedicar-s'hi, no? Jo vull que la meva vida estigui sempre envoltada d'això. I com has comentat, no només ja per experiència personal, sinó per donar a conèixer a tota la resta de les persones que volen també gaudir d'això. Doncs mira, jo...
Ho vaig saber, vaig tenir molta sort i ho sabia des que era petit, pràcticament. Jo vaig créixer veient les pel·lícules i documentals del Jacques Cousteau
que ara ja no sé si les noves generacions recorden la figura d'escostó va ser un pioner, un explorador en el món submarí i a casa sempre em posaven aquests documentals i llavors jo sabia des de petit que d'alguna manera o altra encara no sabia com ho havia de descobrir d'alguna manera o altra jo em dedicaria al mar i llavors això vaig descobrir a mesura que vaig anar viatjant coneixent persones, coneixent diferents països i llavors sempre amb alguna activitat o una altra he estat lligat al mar i no em veig sincerament fent una altra cosa
És aquest moment, no?, de bussejador, biòleg, vols donar a conèixer el mar i els oceans a tothom, i engegues aquest projecte, no?, en què consisteix? Explica'ns una miqueta. Doncs mira, Odisea em va néixer fa dos anys, dos anys i alguna cosa ja, i això va ser arrel de que, bueno, havia viatjat molt, havia conegut a molts bussejadors, a molta gent del món, però...
Tenia ganes d'organitzar un viatge al Mar Roig, que encara no havia anat, tothom en parlava meravelles del Mar Roig, a l'Egipte, i vaig organitzar el primer viatge amb tot això, amb el meu pare, amb els meus fillets, amb amics que sempre m'havien acompanyat.
i vaig veure que ràpidament es va omplir aquest viatge, va generar molta expectativa, com vam anar allà, van disfrutar com mai havien disfrutat, va ser una experiència increïble, i arrel d'allà em va començar a preguntar molta gent que també volia venir, també volia fer això, aquí i aquí, i al final, mira, vaig veure que hi havia alguna opció de...
de mercat, que la gent estava molt interessat, que les xarxes socials m'ajudava molt a poder ensenyar tot el que estava veient i llavors em vaig reunir amb el Pol Vives, que també és d'iMaster, bussegador i biòleg, i amb la Maria, que ella ha estudiat tot el tema màrqueting, xarxes socials, comunicació i també és instructora.
i vam decidir muntar aquest projecte on organitzem expedicions arreu del món, des del Marroig, Maldives, Mèxic, Azores, hem fet Galápagos també, i llavors portem a la gent a disfrutar in situ d'aquestes experiències que els canvia bàsicament la vida, perquè és una experiència que recordaran sempre.
Són, com dius, expedicions de bossets, que a més a més són aquests llocs molt privilegiats, no?, on la fauna marina ha de ser espectacular, no? Sí, sí, sí, intentem anar als millors llocs. Encara ens en queden moltíssims més per descobrir, però intentem anar als millors llocs i, sobretot, poder veure una gran veritat d'espècies. Des del Mar Roig podem bussejar amb dofins, amb els esculls de corall més sants que he vist mai jo a la meva vida, després anem a
a Mèxic i allà podem estar amb balenes, podem estar amb taurons, anem a Galàpagos a veure la migració dels taurons martell, llavors cada lloc té les seves coses especials i cada lloc quan vius alguna cosa així et canvia per sempre. Com d'important també és ensenyar a tothom qui vol gaudir d'aquestes experiències a gaudir de l'espai però amb respecte per la natura també?
Doncs mira, hi havia una frase molt famosa de costó, que a nosaltres em serveix molt, i és que la gent només protegeix allò que estima. Però tu només estimes alguna cosa si ho coneixes i saps el que és. Llavors, la nostra missió és que la gent estimi el mar. I com ho fem? Doncs que visquin experiències úniques. Perquè si algú des de casa li dius, mira, és que la pesca industrial està matant molts dofins...
al llarg de l'any. Has de deixar de menjar peix industrial. Bé, molt bé. És molt difícil que aquest missatge cali i és molt difícil que aquesta persona faci un canvi. Però, en canvi, si tu portes la persona a Egipte, per exemple, que ara mateix el Pau i la Maria estan allà en un grup a Egipte, bussejar amb dofins, tu els portes allà i els fas bussejar amb dofins amb llibertat i aquesta persona et surt de l'aigua plorant, que això ens passa sempre...
Així és com podem provocar el canvi, així és com podem plantar aquesta llavor a dintre d'aquestes persones i que realment entenguin la importància que té aquests ecosistemes i que ells siguin un motor de canvi i els propis defensors del mar.
Explica'ns també una miqueta, no?, totes aquestes expedicions que vosaltres feu, quines diferències hi ha una miqueta entre cadascuna, no?, quina diferència, que és el que ens podem trobar al Marroig, per exemple, que no ens podríem trobar a les Maldives o a l'inrevés, no?, quines espècies hi ha a cada banda?
Doncs mira, el Mar Roig és un dels llocs més complets. A mi m'agrada molt el Mar Roig perquè pots trobar des de tot. Tenim dues rutes allà. La ruta nord, que és on estan ara mateix, on vaig jo d'aquí uns dies, que allà són esculls de corall, molt sants, amb molta vida, amb molts peixos, i dofins. Allà es posarà amb dofins. Després, si et vas al sud, allà hi ha més profunditat, hi ha més corrents i ja pots trobar-te taurons.
Jo he llagut amb més de 5 espècies de taurons. Després, Maldives, és un lloc al mig de l'Índic, amb molta, molta, molta, molta corrent, i és un lloc on es reuneixen moltes mantes oceàniques, on pots passejar amb moltes mantes oceàniques i amb taurons també.
Després, per exemple, si te'n vas a Galàpagos, que hem estat aquest gener, te'n vas a Galàpagos o a Revillagigedo, que és un archipièl·lec que està al Pacífic, allà tens la gran migració dels taurons martell, que pots estar a 30 metres de profunditat, mirar cap a dalt i t'estan passant per sobre 300 taurons martell.
O també pots agafar l'època de desembre, que és l'època de l'adminació entre les balenes, i veus balenes escorobades, balenes grises, que van passant per allà amb les seves cries, i això és un espectacle de naturalesa, però increïble. Llavors, cada lloc té el seu, i també és molt important saber l'època de l'any...
Ara et preguntaré, per tothom qui ens hagi escoltat, què és el que s'ha de fer per poder venir i què és el que hauríem de tenir en compte, no sé si com comentes, l'època de l'any, si entenc que també s'ha de tenir el certificat de bossets d'algun nivell, com podem venir?
Clar, mira, nosaltres, amb totes aquestes expedicions, és per gent ja certificada, hi ha diferents nivells, però el mínim és el segon nivell, que es diu Advanced. I llavors, en funció del destí, en funció de l'expedició que fem, es requereix un nivell o un altre, per exemple...
L'expedició que requereix més nivell és la ruta nord del Marroig, no?, amb unes 15-20 immersions d'experiència, ja la pots fer, perquè és un lloc molt fàcil de condicions. En canvi, Maldives, allà ja requereix unes 50-60 immersions d'experiència, perquè hi ha corrents, i llavors ja si ens anem a Revillajigedo, Galápagos, allà al Pacífic, allà sí que necessitem
mínim, conèixer-te per saber com busseges, i segon, doncs, sí, 100-200 immersions, però perquè ja bussegem al mig del blau, inclús anem amb GPS enganxat a l'equip, perquè ja les corrents són increïbles, llavors...
Cada lloc té el seu què, però és molt important tenir experiència mínim, 20-30 immersions, més o menys per venir nosaltres. Per a algú que comenci per això, per a algú que comenci ara i digui, ostres, jo vull veure tot això, què pot fer també, no?, per poder començar a iniciar-se en aquest món del submarinisme. Clar, nosaltres, a través de càrrecs socials, arribem a un gran públic, la gran majoria públic jove, sobretot,
I molta gent no està formada. Sí que hi ha molts bussadores, però hi ha molta gent que no està formada i que vol viure això i, òbviament, té el mateix dret que tothom. Llavors, el que fem nosaltres és, a l'estiu, estem a la Costa Brava i col·laborem amb diversos centres de bussets de la costa, diferents pobles, i llavors el que fem és formar la gent.
els formem. Fem el primer, fem el segon curs, la gent es forma aquí, agafa experiència, busseja amb nosaltres, anem a fer inversionetes, fem la típica jornada, anem a fer una inversió pel matí,
anem a dinar a la cerveseta i així ens coneixem. Llavors la gent aquí es forma amb nosaltres, bussegem, i quan ja tenen l'experiència requerida, la gran majoria comencen pel Mar Roig, que és el que t'he dit, que és com la porta d'obertura a la resta d'expedicions. A partir d'aquí ja vas escalant poquet a poquet. Però nosaltres fem des de zero fins a from zero to hero, que diem.
Ara que comentaves també aquí al Mediterrani, també hem parlat molt d'aquests llocs on es pot buscar i fer aquestes expedicions, podríem dir per privilegiats, que ja en sabeu una miqueta més, però també aquí al Mediterrani em consta que ara també esteu engegant, no sé si estic equivocat, un projecte audiovisual per donar a conèixer també una miqueta tot el que passa aquí al Mediterrani.
Correcte, estem embarcats en un projecte molt ambiciós i a la vegada molt important, i és que hi ha una iniciativa de la ONU,
que és la iniciativa 30-30, que el que vol impulsar és la protecció del 30% dels oceans per l'any 2030. Llavors, nosaltres, conjuntament amb Blue Wave Alliance, un d'això ens hem de lucre, el que hem fet és crear una docu-sèrie, una sèrie del Mediterrani, on en el primer capítol exposem...
el cas d'èxit, que suposa les Illes Medes, que és la reserva marina més important d'Europa, que la tenim aquí a casa, superimportant, i aquest parc natural el que fa és beneficiar tant el municipi, beneficiar els pescadors locals, beneficiar el turisme, molts llocs de treball, òbviament els conselladors i, per suposat, l'ecosistema. Llavors, crear una reserva marina beneficia
a molts agents i a moltes persones i com a clar exemple d'èxit això és replicable a molts altres llocs del Mediterrani
D'aquesta manera, assolirem l'objectiu del 30-30 i a sobre protegirem la nostra costa i beneficiarem tots aquests agents que hem comentat. Llavors, aquesta docu-sèries, això durarà uns 10-15 minuts, més o menys, i és molt reality. Són nosaltres tres, el Pol, Vives, la Maria i jo, i el que fem simplement és, de manera molt real i molt natural, ensenyar a aquesta gent, mai donar un missatge negatiu, simplement
Un missatge de que hem normalitzat certes coses que no haurien d'haver normalitzat i que hi ha esperança. Perquè si, per exemple, vas a bussejar les Medes, et dones compte de com hauria de ser el Mediterrani, que està ple de vida. Llavors, volem ensenyar això a la gent perquè la gent...
entengui la importància de crear àrees menys protegides. Com d'important són aquestes zones protegides que jo entenc que vosaltres arreu de tots aquests llocs on et deveu bussejar també n'hi deuen haver i és per això també que tenen tot aquest potencial, no? Clar, nosaltres la gran majoria de llocs on anem
són parts naturals, com et comentava, Galápagos i Revillajigedo, estan dintre de les top 10 reserves marines més importants i més gran del planeta, i clar, quan saltes allà dones compte realment de la importància de protegir, o sigui, la quantitat de biomassa de taurons que hi ha a dintre la reserva i a fora, la comparació, la diferència és abrumadora.
Com d'important, doncs. Pol, per anar acabant, només m'agradaria que em diguessis, ja que sé que deu ser pràcticament impossible, però que em diguessis un lloc on t'hagis bussejat i que diguis uau, que em quedo amb aquesta experiència o amb això que em vaig veure aquí en aquest lloc. No sé, amb quina et quedes? En plan positiu o negatiu? Bueno, mira, fem una dècada, si et sembla.
Una de cada. D'acord. Positiu, el lloc més... És que negatiu, ara estic pensant... vull començar pel negatiu. Fem el revés, doncs, va. Mira, negatiu, negatiu... Aquí al Mediterrani, malauradament, els llocs on no estan protegits hi ha molt poca vida. D'acord?
on no hi ha un parc natural, una reserva, una vigilància activa, hi ha molt poca vida perquè el Mediterrani és el mar més explotat per la pesca industrial. Llavors, fora de reserva es queda molt poca vida. Això és la part potser més negativa. O alguns llocs, per exemple, d'algunes illes de Tailàndia i Indonèsia on arriba una gran quantitat de plàstic i molt plàstic provinent d'Europa. Això no ens donem compte i ens el trobem allà, el plàstic, després per les corrents.
Això potser és el més negatiu, i després el més positiu va ser això aquest gener, quan vaig negar a la Pagossa. Jo no havia sentit mai aquesta experiència amb taurons. Vam fet 18 immersions, les 18 totes amb taurons, i no estaves més d'un minut sense veure taurons. Era un escàndol, constantment, constantment. I parets de taurons, en plan, veies davant teu com 50-60 de cop, érem...
Molt fort. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Doncs ens quedem amb aquestes dues reflexions, tant la negativa com la positiva. Pol Ramos, bussejador, biòleg i impulsor d'Odissean, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres avui aquí a Randamar. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. Moltíssimes gràcies. Fins la propera.
I ara anem a parlar d'esports, perquè per fi ha començat la Lliga de Llegut Català de Rem i ha participat alguna persona de denys de Mar Oriol. Efectivament, Marina. Volem parlar i celebrar que per fi ha començat ja la Lliga Catalana de Rem.
de llegut, de llegut català, de REM. Estem parlant i avui el que volem fer és saber com ha anat aquesta primera jornada de lliga que s'ha disputat a Calafell i per això saludem la presidenta del club de REM d'Arenys de Mar, la Núria Rosales. Núria, bona tarda. Molt bona tarda. Ara sí que ja ho podem dir. Per fi avui aquí a l'Arenys en Joc podem parlar. Ja, podem explicar que s'ha fet una regata d'aquesta lliga catalana de llegut. Home, Déu n'hi do, ha costat això, eh?
Sí, sí, sí, ha costat. Han sigut uns dies que, entre pluges i tal, tampoc les veiem molt clares, però el pronòstic era d'un diumenge excel·lent. La veritat és que ens va fer un dia radiant. Ho vam disfrutar, vamos, a tope, perquè ja veníem de dues regates anul·lades i, clar, és que no ens queden ja dies per poder posar i poder recuperar
recuperar aquestes dues regates que s'han perdut. Aquesta de Calapent era la primera, no, Núria? Era la primera que es va ajornar per ara. La d'Amposta, que era la segona, queda anul·lada. Aquesta no es pot recuperar. De moment no sabem res, perquè tenim el dia 23 de novembre
que ja era un dia que ens guardàvem de reserva per veure què, però com que els clubs tampoc estan per muntar camps i coses d'aquestes, perquè és que la previsió és d'avui per demà pot canviar, no hi ha hagut
cap club que s'hagi interessat i, bueno, aquest diumenge tindrem la de Sant Feliu i el dia 30 de novembre, doncs, la d'aquí d'Arenys. A veure, crucemos los dedos. Exacte. Sí, sí, a veure, no, no, esperem que, sí, en aquest cas, doncs, la regata era que va fer ell. Núria, a veure, explica'ns una mica, dóna'ns resultats, dóna'ns dades de com va anar això. Sí, sí, no, doncs, la veritat és que va ser fantàstic. Vam tenir, ja et dic, el que t'he dit abans d'un dia radiant,
El mar estava perfecte. Vam participar 60 tripulacions entre infantils, cadets, juvenils, veterans i absoluts. Vam aconseguir la tripulació del Mixta, que és la nova tripulació que ha creat la federació perquè puguin competir en la mateixa barca quatre nois i quatre noies, o sigui, han de ser quatre i quatre.
Arenys s'ha estrenat amb una tripulació. Dintre del que era la seva categoria eren sis. Van quedar en quarta posició. La veritat, jo estic molt contenta. A més a més, els portava jo el timó. Ah, molt bé. Ells, sí. La veritat és que ens ho vam passar molt bé. Vam disfrutar moltíssim. La qüestió era participar...
la consigna que tenien era que gaudissin de cada pelada i la posició era l'una menys però bueno, que de sis tripulacions que van participar en aquesta categoria cada quarts la veritat que molt contents i tant, per ser l'estrena i jo la primera i tant
I jo la primera. I, bueno, veterà masculí i veterà femení també supercontents perquè competíem amb 16 tripulacions més. O sigui, érem 17 barques a cada categoria. Al veterà femení vam tenir la sort de quedar terceres. Al veterà masculí van quedar segons.
i ja t'ho pots imaginar és que supercontents són un tipus de regates que a les veteranes ens funcionen molt bé les de llarga distància i les de si a boga les que són normals és primer una cronometrada després la regata de boies a la cronometrada sempre punxem una mica i clar ja no classifiques a la categoria que et toca però bueno
però la veritat és que supercontents i amb ganes ja de que arribi un menjar que ve, a veure què. Clar, no, no, ara que no pari això, que no torni a venir mal temps i es continuen anul·lant proves, que si no, no pot ser això. No, no, no, ara ja estem disparats i, bueno, que sigui el que Déu vulgui i que la cosa, al cap i a la fi, és nostra, ho hem de fer nosaltres. I vam remar, almenys la categoria les noies, vam remar
molt conjuntades, va haver res un moment que el timoner, en Dani, ens va dir afluixeu, que hi anàvem masses barades, perquè, clar, són 4.000 metres, que si et despistes i t'acceleres, per molt que corris no avances. I no, no, vam anar a una, a una i a una, la veritat és que molt bé.
i als veterans, ja et dic, també. Bons resultats per començar aquesta temporada, un bon resultat per començar, per tant, a partir d'aquí, a sumar punts i a seguir en aquesta lliga, a veure si es pot acabar subint una bona classificació final. Sí, sí, la cosa és aquesta, mantenir-nos en aquestes posicions, a Sant Feliu també que ens facin bo, perquè no sé si a mitja setmana donen pluges o què,
Però, bueno, és igual. La qüestió és fer-la i continuar puntuant i, sobretot, mantenint allà on hem fet i a veure si podem, a veure si podem.
perquè, clar, tot varia de res, de segons, de molt poquet. Però, bueno, estem allà. Continuamos siendo las más viejas. Això està bé, mira, almenys, aquest mèrit ja el teniu.
Sí, sí, però bueno, a veure, és la categoria veterana, per això ens diuen veterana. Clar. Però sí, sí, la qüestió és mantenir-nos. Sí, sí, i a més, a part dels resultats, Núria, que ara ens comentaves, també el que hem comentat altres vegades, aquest fet de la bona sintonia que hi ha de la Germanó, del fet de participar en una regata, tot el muntatge que hi ha, tot el caliu que vosaltres us trobeu, que viviu, això també, doncs, evidentment, ja teníeu ganes també de trobar-vos-hi. Sí, sí.
Sí, sí, sí. Ganes de trobar amb la gent. Els bugadors de Calafell, la veritat, l'organització fantàstica. En un principi havíem de sortir de port i la primera mànega, que va ser la dels mixtes, vam sortir de port, però després ja van dir que les barques a platja. Ens va fer la miqueta d'una deta que sempre fan aquelles terres
que és aquella onadeta que si l'enganxes malament trenques rems, i amb això nosaltres aquí ara som especialistes, perquè ja n'hem trencat uns quants. Caramba. No, no, és que hi ha tan poc calat que de seguida toques a sorra, o sigui, tens un pan d'aigua a la que t'acostes a platja, i hi ha la mica d'onadeta que és una miqueta malparida...
que també n'entres de seguides i que piques i que no te'n dones compte. I, ostres, has d'anar sempre amb un rem de recanvi a la barca per poder canviar si tens algun entrebanc. Clar. Però no, no, la veritat és que molt bé, eh? I tant. La gent, ganes de trobar-te amb la gent, que és això, dies enrere se'ns va morir un company de rem. Ostres. Ostres.
en a quina la regata se'ns va demanar que, sisplau, a veure si podíem també fer-ho del minut de silenci, agafar pala, rems amunt, ho vam fer-ho, i no, no, la veritat és que molt bé. No, no, i tant, sens dubte, és això, aquest bon ambient que hi ha en aquestes regates, que dins de la competitivitat que hi ha, dins de la competició, doncs també és molt positiu que s'esdevinguin aquestes circumstàncies, no?, que no hi hagi mal ambient, si més no, que no tot sigui una competició malentesa,
sinó al contrari, que sigui una rivalitat sana. Sí, sí, sí, això d'aquí sempre per davant. A veure, nosaltres mateixos, per exemple, després va fer la regata i tal, va haver-hi una part de Rem, l'altra gent no, perquè viuen arenys damunt i tenien dinars de Sant Martí i Patatín, va haver-hi una part que ens vam quedar dinar, ens vam quedar dinar amb els bugadors de Calafell, vam compartir menjador, vam compartir taules, risses...
de tot. I la cosa és aquesta, poder barrejar-te amb tota aquesta gent.
és que és molt xulo és un ambient molt maco perfecte, doncs a més de ser competitiu i de ser una lliga hi ha aquest bon ambient que sempre és molt millor quan has de desplaçar-te i anar pel món i has de dedicar hores, has de dedicar minuts, temps de la teva vida a una activitat com aquesta que ho fas per gust, perquè t'agrada però evidentment sempre és un sacrifici doncs home, millor que millor que sigui amb aquestes condicions sí, sí, la veritat és que sí i bueno, a veure
A veure com va després. Ah, exacte, no, home, segur que anirà bé, eh? I me dius que a Sant Feliu, m'has dit que aneu aquest proper cap de setmana? Sí, el dia 16 ens toca a Sant Feliu de Guíxols, ja és una regata amb oies, o sigui, ja és la típica regata de llegut català, que és una cronometrada de mil metres, que, depenent dels tempos, et classifiques a la final A, que és primer, segon, tercer i quarta posició, final B, cinquena, sisena, setena, vuitena, i així sucessivamente. Sí, sí.
I, bueno, farem mans i mànegues per poder classificar-nos a la final A. Clar, no punxeu ara. Entrem. No punxeu aquí. Sí. I mantenir la posició. Clar, perfecte. I mantenir la posició. Però, bueno, ja et dic, som 17 tripulacions i... I, bueno...
Hi ha molta cosa en joc. Avui et toca a tu i demà et toca a l'altre. Però és així. Però la qüestió és anar a disfrutar-ho. Clar que sí, a disfrutar-ho, a esforçar-s'hi i a passar-ho bé, també, que això és el que interessa. I aquí ho comentarem. Sabrem també els resultats d'aquesta propera regata. De moment ja és un gran pas i és una molt bona notícia que això hagi començat, que ja hàgim tingut la primera regata, que hàgim pogut comentar els resultats.
I a més a més bons, eh?, perquè una quarta posició deu mix, segona deu masculí, tercera deu femení, veterans, home, doncs que menys que s'haurà de dir bons resultats, encara millor. Sí, sí, sí, sí. Perfecte. Núria, doncs, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquesta estona i sort que vagi molt bé i ara, ja sí, ja cap més entrebanc, eh?, en aquesta lliga, que es pugui celebrar tota. Vinga, moltes gràcies. Perfecte, bona tarda.
Esperem que es pugui celebrar tota aquesta lliga. Moltes gràcies. Així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'avui, d'aquest dimarts 11 de novembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia de dilluns a divendres, a 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
La primera edició de la Fira Tarragona Marida t'espera al Passeig de les Palmeres. Del 14 al 16 de novembre, demostracions de cuina, dinars i esmorzars de forquilla, activitats familiars, música, podcasts en directe i el millor vi del territori. Tres dies d'activitats gastronòmiques maridades amb el vi de les vuit denominacions d'origen de la demarcació. Amb la participació dels xefs Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà, entre d'altres.
Més informació a les xarxes socials i al web mercatsdetarragona.cat Primera fira Tarragona Marida. T'hi esperem!
Fret, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiador, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La subdelegada del govern, Elisabet Romero, té clar que la proposta de l'Ajuntament de Tarragona per ubicar l'estació intermodal a l'Horta Gran és compatible amb el projecte per ubicar la infraestructura a Vilaseca. Ho ha dit en una entrevista a Tarragona Ràdio.
Recorda la subdelegada que prèviament es va fer un estudi per determinar on havia d'anar ubicada aquesta estació intermodal i es va acordar mitjançant consens territorial que fos a Vilaseca. La reivindicació de Tarragona, segons Romero, també està contemplada pel Ministeri per la qual cosa amb dos projectes poden coexistir sense problema.
Els dos projectes no són incompatibles. Ara, de moment, crec que en el seu moment ja es va fer un estudi d'on havia d'anar aquesta estació intermodal i es va decidir també amb un concès de territori que fos a Vilaseca. La part de Tarragona, la reivindicació de Tarragona, també es contempla al Ministeri i per això no és incompatible.
D'altra banda, la subdelegada ha explicat que les obres per humanitzar la N340 començaran a la primavera de 2026. La intervenció contempla l'ampliació del pont del Francolí, la instal·lació de pantalles acústiques a banda i banda de l'A7 i el carril per a bicicletes des de la via Augusta fins a la Mora. Diu Elisabet Romero que actuaran perquè les obres no interfereixin amb el Tour de França.
Tot això s'està tenint previst, llavors faran actuacions... El trajecte és gran, o sigui que tenim maneres d'actuar perquè no interfereixi amb el Tour de França. Sí, la previsió és que estigui per la primavera del 2026 i ara ja tot continua amb el seu tràmit administratiu i tant els tècnics del Ministeri com els de l'Ajuntament estan en continu contacte.
En la mateixa entrevista amb Tarragona Ràdio, la subdelegada ha posat data per a fer efectiu l'enllaç entre l'A27 i l'autopista AP2 cap a Lleida. Serà el 2030 quan estarà finalitzada. Trànsit estudia, si cal aplicar mesures, l'AP7 al seu pas a les Terres de l'Ebre, tot plegat després de l'accident amb tres camions implicats a l'Alder i que ha provocat la mort d'un dels conductors.
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que estudien si cal limitar, per exemple, la velocitat. I allà hi tenim una mesura, que és la prohibició d'avançar. Potser no n'hi haurà prou amb aquesta mesura i haurem de fer algun tipus de restricció de velocitats. Tornant a propostes que ja vam fer el titular de la via l'any 2022-2022.
Aquest cap de setmana hi va haver un altre accident a la P7 entre l'Ampolla i l'Admetlla de mar amb un camió cisterna que va volcar. Es van registrar cues de 10 quilòmetres a l'aldea diumenge per retirar-lo. I la prova pilot de la futura pèrgola de la plaça Corsini segueix i aviat encara...