results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
## Context i format del programa **Arran de Mar** és l'espai més marítim de *Tarragona Ràdio*, emès de dilluns a divendres de 16 a 18 h, amb connexions amb diverses emissores locals de la costa catalana. L’episodi combina **butlletí informatiu marítim**, **seccions especialitzades** i **agenda d’activitats**, amb un fort focus en *pesca, ports, medi ambient i vida costanera*. --- ## 1. Notícies de la costa catalana ### 1.1. Port Pesquer de l’Escala: obres clau de modernització • Visita de la consellera **Sílvia Paneque** a les obres de millora de la llotja, el *Maram* i magatzems del **Port Pesquer de l’Escala**. • Motiu de la intervenció: - *Corrosió* per pas del temps i temporals (tramuntanades, ventades). - Taulades arrencades dels forjats i **risc per a la seguretat** dels treballadors. • Característiques de les obres: - Durada aproximada: 1 any i mig. - Finalització prevista: principis de 2026. - Inversió: **2,5 M€**. - Ús de *materials resistents a ambients marins* i modernització d’instal·lacions elèctriques i d’aigua. • Impacte sobre el sector pesquer: - El patró major **Josep Lluís Soret** destaca que les instal·lacions estaven «molt degradades» i amb risc de fer mal a algú. - Ara esperen **millor seguretat, comoditat i rendiment** per garantir activitat pesquera durant anys. > “Esperem, a partir d’ara, treure un gran partit, treure un rendiment, i assegurar una activitat pesquera durant uns anys al nostre poble.” • Visió municipal: - L’alcalde **Josep Bufill** considera el sector portuari (pesca, nàutica i esbarjo) **estratègic per a la promoció econòmica i l’ocupació**. - Es valora positivament que **administracions supramunicipals** hi inverteixin. • Complement cultural: - Exposició *«Els ports de Catalunya, un mar de paraules»* al Club Nàutic de l’Escala, per preservar el **vocabulari mariner en català**. --- ### 1.2. Fibra òptica al litoral ebrenc • La Generalitat adjudica les obres per desplegar **xarxa pública de fibra òptica** entre *l’Ametlla de Mar* i *l’Ampolla*. • Dades principals: - Pressupost: **520.863 €**. - Més de **12.700 m** de micro rassa i diverses canalitzacions. - Instal·lació de **14.530 m** de fibra de 144 fibres. • Context territorial: - S’emmarca en el pla de fibra òptica a les *Terres de l’Ebre*. - Inversió acumulada a la zona: **7,7 M€** i més de **125 km** nous de xarxa. - Objectiu de país: que el **100% dels municipis** tinguin un punt de connexió a la xarxa pública. • Inversió global prevista a Catalunya el 2025: **91,5 M€**. --- ### 1.3. Aquicultura fotovoltaica a la Ràpita • El projecte d’**aquicultura fotovoltaica** presentat durant la visita de *Salvador Illa* podria generar **26 M€ anuals** de benefici per **La Ràpita**. • Punts clau que destaca l’alcalde **Javier Reverter**: - La planta podria **subministrar llum a tot el poble**. - Prioritza que els beneficis **reverteixin en la Mancomunitat i els nuclis d’Alcanar Platja, Montsiamar, Serramar i les Cases d’Alcanar**. - El projecte es veu com un **impuls econòmic i d’infraestructures** per a La Ràpita i Alcanar. • Equipaments educatius: - S’anuncia que el **nou institut** de La Ràpita ja té pressupost aprovat. - Es vol poder donar la **bona notícia abans de Nadal**, després del tancament temporal de l’Institut Alfacs per desprendiments de roca. --- ### 1.4. Campionat Internacional de Natació Naturista a Sitges • Sitges acull el **53è Campionat Internacional de Natació Naturista**, per primera vegada a Catalunya i segona vegada a l’Estat. • Organització: - **Associació Naturista de la Platja d’Aiguadolç de Vilanova i la Geltrú**. - Amb suport de la *Federació Espanyola de Naturisme* i la *Federació Naturista Nudista de Catalunya*. - Forma part del programa oficial de la *Federació Internacional de Naturisme*. • Format de l’esdeveniment: - **196 participants**, 130 nedadors de **8 a més de 75 anys**. - Proves de papallona, esquena, braça, lliures i relleus. - Competència esportiva **ordinària, però sense banyador**. > “És el que seria una competició de natació ordinària [...] amb la diferència que no portem banyador.” • Logística territorial: - Competició a la **piscina municipal de Sitges**. - Allotjament al **càmping Vilanova Park**. - Inclou visites culturals i turístiques a Sitges i Vilanova i la Geltrú per **promoure el naturisme com a estil de vida saludable i respectuós**. --- ### 1.5. Castanyada, Halloween i comerç local al Maresme #### CastaWin a Arenys de Mar • La Unió de Botiguers d’Arenys de Mar organitza la **CastaWin**, una festa que barreja **castanyada i Halloween**: - Berenar popular i xocolatada. - Tallers de maquillatge i tatuatges. - *Escape room* familiar amb trama d’**invasió alienígena**. • Objectiu: oferir un **espai de trobada per infants i joves** i dinamitzar el comerç de la vila. • Aprenentatges de l’any anterior: - El format de **barra nocturna amb música** no va funcionar tan bé. - Es concentren més activitats a la tarda, enfocades a **famílies**, i es deriva el públic nocturn cap a la **jornada de tapes al mercat municipal**. #### Floristeries i Tots Sants al Maresme • Les floristeries del Maresme (exemple: *Flors Freesia* d’Arenys de Mar) noten que la **tradició de portar flors per Tots Sants es va perdent**. • Causes principals: - Augment de les **incineracions**. - **Desconnexió generacional**: els joves mantenen menys l’hàbit d’anar al cementiri. • Canvis en el consum de flors: - Es fan **rams més petits** per limitacions d’espai als nínxols. - El *crisantem* continua sent la flor típica, però guanyen pes la **rosa, el lliri i la gerbera**. - Puja molt la demanda de **flor artificial**, perquè dura tot l’any i permet **compartir despesa entre familiars**. > “Ho tenen arreglat tot l’any i s’estalvien d’ara de pujar, de posar el natural, després tornar-lo a treure.” --- ### 1.6. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i millores ferroviàries #### Nova Associació Metropolitana • Es constitueix l’**Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona** al **castell de Masricart** (La Canonja). • Municipis fundadors: - **Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja**. - **Vila-seca** n’és absent per discrepàncies, especialment en relació amb l’estació intermodal. • Lideratge: - President: **Roc Muñoz**, alcalde de la Canonja. - Vicepresidenta: **Dolors Ferrer**, alcaldessa de Valls. • Objectius principals: - Crear una **visió metropolitana compartida**. - Enfortir un espai **cohesionat i competitiu** (segona àrea metropolitana de Catalunya). - Afrontar reptes estratègics: - *Transició energètica*. - *Mobilitat* i interconnexió entre municipis. - *Promoció econòmica* i *captació de talent*. - Desenvolupament d’**infraestructures clau** per al territori. #### Millores ferroviàries reclamades des de la Diputació de Tarragona • Reunió de la **Diputació de Tarragona** amb la **Plataforma d’Usuaris del Ferrocarril** per reclamar millores en la **connexió ferroviària**. • Absències destacades: **Generalitat, Adif i Renfe** no hi assisteixen. • Conclusions de la trobada: - Voluntat de fer **front comú i anar conjuntament a Madrid** per exigir millores. - Participació de diverses plataformes ciutadanes (*Dignitat a les Vies, Trens Dignes, Ebre Priorat, Pròxima Parada Valls, Mercaderies per l’Interior*...). > “És d’agrair per part dels ciutadans veure aquest consens dels diferents partits polítics.” • La portaveu de *Dignitat a les Vies*, **Anna Gómez**, insta els representants polítics a **«treure les dents» per defensar el territori**. • Es preveu que la taula tingui **continuïtat**. --- ### 1.7. Temps i trànsit al litoral #### Meteo marítima • Predomini de **vent de sud / garbí** i una mica d’ponent al litoral català. • Costa Brava Nord: - Vent reforçat la nit de divendres i dissabte al matí. - Condicions de **maror**. • Costa Barcelonina i Daurada: - Vent de garbí més suau i **mar força tranquil·la**. • Diumenge: - Entra **tramuntana al Cap de Creus**, amb **mar creuada i ressaca**. - *Refrontall* i vent de rebuf entre Costa Brava Sud i costa barcelonina. - Ambient **massa suau per ser 1 de novembre**. #### Trànsit • Situació carregada però assumible, amb especial atenció a l’**AP-7**: - Sentit sud (cap a Tarragona): - 6–7 km d’aturades entre **Mollet del Vallès i Barberà del Vallès**. - 3 km a l’alçada de **Sant Cugat del Vallès**. - 3 km entre **Castellbisbal i Martorell**. - Sentit nord (cap a Girona): - 7 km d’aturades intermitents entre *Sant Cugat i Barberà*. • Entrades a Barcelona: - Retencions de 3–4 km a la **C-33** i **C-58** des de **Montcada i Reixac** fins al **Nus de la Trinitat**. --- ## 2. Amb temps i una canya: actualitat de la pesca esportiva Secció fixa de divendres amb la **Federació Catalana de Pesca**, conduïda avui per *Pedro Terol*. ### 2.1. Campionat d’Espanya d’embarcació fondejada a les Balears • Catalunya es proclama **campiona d’Espanya d’embarcació fondejada absoluta**. > “Hem complert el que vas prometre, hem guanyat l’or.” • Resultats individuals: - **3a i 4a posició** per a pescadors catalans. - Es van escapar l’or i la plata per **pocs punts**, sobretot per una «pinxada» a l’última màniga. • Condicions de competició: - **22 embarcacions**, 4 pescadors per barca. - Gran **disparitat en les zones de fons**: hi havia barques guanyadores amb 400 punts i d’altres amb poc més de 100. - Això dificulta que tots tinguin **oportunitats iguals**. ### 2.2. Sistema de puntuació i captura i solta • A l’embarcació, ja fa anys que s’aplica el sistema de **captura i alliberament**. • Com funciona la puntuació: - Les espècies s’agrupen en **5 grups**. - Cada grup té una **puntuació fixa** (1 punt el grup 1, 2 punts el grup 2, etc.). - No es pesa ni es mesura el peix; només es compta quantes peces de cada grup. - Cada 45 minuts es fa el recompte i els peixos es **retornen vius al mar** el més ràpid possible. • Benefici ambiental: - Es **redueix la manipulació** del peix (galledes amb aigua i oxigenador, menys estrès). - S’alinea amb les pràctiques dels **mundials**. ### 2.3. Anècdotes i logística del campionat • Dues embarcacions van patir **pannen mecàniques**. • L’organització va haver de: - Buscar **barques de substitució** in extremis. - Reconvertir una barca que feia de **jutge** en barca de competició. - El jutge va seguir fent la seva feina **per ràdio**, controlant els participants a distància. • Malgrat tot, **no hi va haver captures «rares»**; la badia de Palma és relativament previsible pel que fa a espècies. --- ### 2.4. Canvis a la cúpula de la Federació Catalana de Pesca • Al setembre, el president de la Federació **dimiteix**. • Segons estatuts: - El **primer vicepresident** assumeix la **presidència en funcions** fins a les eleccions (previstes per **octubre/novembre de l’any vinent**). - El president en funcions **no pot impulsar grans canvis de fons**, però sí reordenar l’estructura interna. #### Nova estructura per àrees • S’abandona un model «pla» i es crea una estructura adaptada a la realitat de la pesca: • **Dues grans àrees**: - **Pesca continental** (aigües dolces, grans peixos, *black-bass*, etc.). - **Pesca marítima**: - Pesca des de costa (platja, roca, boia). - **Caiac**. - Embarcació tradicional. - *Pato* (flotador individual per pescar des del mar). • **Pedro Terol** és nomenat **vicepresident de l’àrea marítima**: - Assumeix responsabilitat sobre **totes les modalitats de mar**, no només embarcació. - Continua sent l’enllaç amb la **Generalitat i altres institucions**. - Vol aplicar un model de **gestió més estructurat i homogeni** (inspirat en la seva experiència en informàtica) a totes les modalitats. > “Ara separar-la i posar entre el president i les modalitats un segon cap [...] facilita una mica.” --- ### 2.5. Calendari i feina «invisible» de la Federació • Novembre és un **mes clau de gestió interna**: • Competicions: - Resta un últim campionat d’embarcació: **veterans/màsters** el 22 de novembre, que tancarà la temporada. • Planificació de l’any 2026: - Cada club ha de presentar **abans de finals de novembre** totes les proves que vol organitzar el 2026. - La Federació: - Recull les propostes. - Detecta **duplicats** (dos clubs al mateix espai i dia). - Força **canvis o comparticions de zona** si cal. - Munta el **calendari unificat** i l’eleva a la Generalitat la primera setmana de desembre. • Objectiu: - Que la Generalitat **aprovi el calendari a finals de gener**, per començar a pescar **com més aviat millor (febrer)** i no haver d’esperar al març o abril. • Reflexió final: - Es reivindica la **feina poc visible** de gestió federativa, imprescindible perquè la competició funcioni. • Tancament amb to festiu: - El presentador desitja bona castanyada i «bona pesquera» de calamars. --- ## 3. Peixos morts al Garraf: descart, residus i sobrepesca ### 3.1. L’episodi: centenars de peixos morts a Vilanova • A la platja de **Ribes Roges** (Vilanova i la Geltrú) han aparegut **centenars de peixos morts**, majoritàriament **bogues**. • Hipòtesi inicial (segons fonts de confraria): - Serien peixos **descartats per pescadors artesanals que pesquen a la llum** (encerclament de sardina i seitó). - En fer la tria a bord, haurien descartat les bogues i les haurien **retornat a mar mortes**. - El **temporal** hauria arrossegat els cadàvers fins a la platja. • L’Ajuntament ha començat la **retirada dels peixos**, operació que requereix dos dies per la gran quantitat. ### 3.2. Visió ambientalista (APMA Garraf) Intervé **Jaume Mercè**, president de l’Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf. #### Demanda de transparència i anàlisi • Reivindica que l’**Ajuntament i el servei de Medi Ambient**: - **Analitzin els peixos**. - Emprin **dictàmens tècnics** abans d’atribuir causes. > “Podria ser que els peixos s’haguessin mort per altres causes que no sabem.” #### Descart a la pesca i dades de la FAO • Recorda que el **descart de peix** és comú a tots els ports de Catalunya. • Dades de la *FAO*: - **Arts menors i encerclament**: descarten un **10–15%** de les captures. - **Pesca d’arrossegament**: pot descartar **fins al 40%**. • Per tant, alerta que el problema **no és exclusiu** dels pescadors de la llum. #### Impacte ambiental i concepte de residu • Considera «lamentable» que un aliment es converteixi en **residu al mateix lloc on es genera**: - En lloc de ser **gestionat i valoritzat**, es llença al mar. - Insisteix que aquests peixos **són residus** i caldria tractar-los com a tals. • Proposta de valorització: - Donar **sortides alternatives** a aquestes espècies sense valor comercial (bogues, etc.). - Possibles usos: **pinso** o altres productes industrials. - Reclama **ajudes i organització** perquè els pescadors **puguin portar el peix a port en lloc de llençar-lo**. > “El que a nosaltres ens dol molt és que hi hagi aquest malbaratament que ja comença al lloc on es genera l’aliment.” #### Impacte real al mar • Distingeix entre: - *Matèria orgànica* (peix mort): el mar **pot absorbir-la i reciclar-la** fins a cert punt. - *Residus plàstics*: impacte **molt més greu i persistent**. • Tot i així, insisteix que la pràctica de llençar grans quantitats de peix mort **no hauria de normalitzar-se**. #### Marc legal i responsabilitats • Cita una llei de 2020 que busca **reduir el malbaratament alimentari**. • Considera que: - El peix llençat és un **residu** i té un **responsable** (el productor, en aquest cas pescadors / confraries). - Cal que **poders públics** i **organitzacions pesqueres** trobin solucions estructurals (sistemes de recollida, compensacions, tecnologies selectives, etc.). • Contraargument a la confraria: - Aquesta es **justifica** dient que: - Les bogues **no tenen valor de mercat**. - La **llei no els permet** portar-les a port i podrien ser sancionats. - Mercè creu que això **mereix una explicació completa** i pot indicar que «alguna cosa es fa malament» en el sistema. • Sobre la sobrepesca global: - Recorda que al món hi ha una **sobrepesca generalitzada**. - Com més es pesca, **més difícil és mantenir el recurs**. - Reivindica que l’activitat ha de ser **sostenible en el temps**. --- ## 4. Això no ho sabia: dic de recer i esculleres d’un port Secció de divulgació nàutica produïda des de *Ràdio Arenys*, amb **Carles Obach**, president del Club Nàutic d’Arenys. ### 4.1. Escullera: anatomia d’un port segur • L’oient és convidat a «tancar els ulls» i imaginar-se **una platja i una línia de roques** que avança mar endins. • *Escullera*: - Formada per **grans blocs de pedra** procedents de pedreres (3.000–4.000 kg cadascun). - A vegades complementada amb **blocs de formigó** (més moderns). - Les pedres es disposen segons **plànols topogràfics/batimètrics**, no aleatòriament. • El «senyor del bastó»: - Figura clau de l’obra: un especialista que **indica exactament on col·locar cada pedra** perquè la resistència global de l’escullera sigui òptima. - L’objectiu és que les onades **trenquin progressivament** sobre les pedres i es **dissipi l’energia** abans d’arribar a les instal·lacions internes. • Temporal Gloria com a exemple extrem: - Va ser capaç de **moure fins i tot aquestes pedres enormes**. - En alguns ports es van veure **blocs saltant per sobre de les defenses**, obligant a reparacions. ### 4.2. Terminologia bàsica • **Punta**: extrem final d’un dic o escullera. - A Arenys es parla de **punta vella** (port antic, abans de la Guerra Civil) i **punta nova** (ampliació dels anys 50). • **Dic**: estructura principal que s’endinsa mar endins i **configura el port**. • **Dic de recer**: - És el **cor de la seguretat d’un port**. - Funció doble: - Aturar les **onades de garbí o llevant** abans que entrin al port. - Crear una **zona interior calmada** on els vaixells puguin **baixar veles i maniobrar amb seguretat** abans d’amarrar. > “El dic de recer és l’element més important perquè protegeixi la gent que entra a dintre.” ### 4.3. Ports segurs i batimetria • Distinció entre **ports segurs i ports problemàtics** amb mala mar: • Entre **Sant Feliu de Guíxols i Barcelona**, Carles afirma que: - L’únic port veritablement **segur en qualsevol temporal** és **Arenys de Mar**. - Entrar a Blanes, el Balís, Mataró o Premià en dies de fort onatge pot ser **molt perillós**. • Problema afegit: **acumulació de sorra** per corrents litorals: - La sorra es diposita a un costat del port i **progressivament en va colmatant l’entrada**. - On a la punta d’Arenys hi havia 18 metres de fondària, ara pot haver-n’hi només 8. - A menys fondària, l’onada es transforma abans i **trenca amb més violència**. • Necessitat de **dregar** regularment: - Clubs com Premià o el Masnou han de preveure al pressupost **dregatges anuals** per retirar sorra de l’entrada. ### 4.4. Disseny històric i cultura de seguretat • El port d’Arenys va ser dissenyat per l’enginyer **Aurelio González Isla**. • Característiques del projecte original: - **Braços molt amples**. - Permetien l’entrada **a vela** en qualsevol tipus de vent, sense dependre del motor. • Funció bàsica d’un port: - Sigui turístic, pesquer o comercial, ha de ser **refugi segur en cas de temporal**. • Riscos històrics: - Carles recorda una regata als anys 70 en què un fort temporal va causar **7–8 morts** a Arenys. - En un altre episodi, una onada va fer caure dos tripulants de la barca de *Joanola* (marca de pastilles) a l’aigua; un d’ells va morir. • Missatge de fons: - El mar exigeix **prudència extrema** i respecte. - S’han millorat molt els **elements de seguretat** (armilles, línies de vida, ràdios, GPS), però la base continua sent **un bon dic de recer i una entrada ben protegida**. > “Un port segur és també garantia de vida marinera, nàutica i de futur per la nostra costa.” --- ## 5. Plàstic Preciós: reciclar el mar i educar els joves Entrevista amb **Adrià Tallada**, cofundador de l’ONG *Plàstic Preciós*. ### 5.1. Qui són i què fan • Associació **sense ànim de lucre** nascuda a **Gandia** (2017) i amb espai a **Barcelona** des de 2021. • Missió: - **Conscienciació mediambiental**. - **Reciclatge de plàstic** amb enfocament comunitari i educatiu. • Àmbit d’actuació: - Tallers i projectes a **tot l’Estat** (Galícia, Andalusia, Extremadura, Canàries, etc.). - Especial vinculació amb zones de **costa**. ### 5.2. Fonts i tractament del plàstic • Orígens del plàstic que treballen: - **Recollides i neteges** de platges i espais naturals. - Residus recollits en **centres escolars** o organitzacions per convertir-los en mobiliari. - Residus **específics d’empreses** que ells poden reciclar. • Part dels projectes se centren en **residu marí**, tot i que és un plàstic de **baixa qualitat i difícil reciclatge industrial**. ### 5.3. Projectes destacats • **Mobiliari escolar reciclat**: - Substitueixen taulers de fusta per **taulers de plàstic reciclat**. - Fan **decapat i repintat** de les estructures metàl·liques. • **Mobiliari urbà amb residu marí**: - Caracterització i reciclatge de residus marins per fer **bancs, elements de carrer, etc.**. • **Col·laboracions emblemàtiques**: - **Bàsquet Girona**: - Canvi de gots d’un sol ús del bar per **envasos reutilitzables**. - Plàstic Preciós acompanya el canvi amb **campanyes de conscienciació durant els partits**. - Han acabat fabricant **mobiliari i elements interns per al pavelló de Fontajau**. - **Banc de Sang i Teixits** i altres entitats en campanyes de sensibilització. • **Projectes després de la Dana al País Valencià**: - Van participar en **tasques de neteja** i recol·lecció de residus. - Han fet **mobiliari per escoles i pobles afectats**. - Utilitzen part del residu de la riuada en **projectes pilot d’investigació** sobre la seva possible valorització. ### 5.4. Educació i les 3R • Base conceptual: **reduir, reutilitzar, reciclar**, amb èmfasi en **reduir**. • Tallers amb joves: - Activitats **interactives** on participen directament en el procés de reciclatge. - Es mostren **exemples internacionals** de consums molt més baixos de plàstic. - Es proposen **hàbits concrets** per reduir l’ús de plàstic d’un sol ús. • Responsabilitat estructural: - Subratllen que **les empreses productores** tenen el major pes: són qui posen el plàstic al mercat. - Cal combinar **canvi d’hàbits individuals** amb **transformacions en la producció i la distribució**. ### 5.5. Treball amb el sector pesquer i aliances • Plàstic Preciós col·labora amb: - **Ports, empreses i entitats** que volen reduir o valoritzar els seus residus. - **Pescadors**, amb tallers de conscienciació i projectes de reciclatge. • Visió sobre els pescadors: - Sovint se’ls veu com a **culpables del residu al mar**, però en realitat són **última línia de defensa**: - Sovint **recullen residus** amb les arts. - Necessiten un **marnet** perquè és el seu mitjà de vida. ### 5.6. Futur i implantació territorial • L’ONG s’ha traslladat a un espai de **Barcelona Economia Circular**, amb l’objectiu de: - Esdevenir **referent a Catalunya** en educació ambiental sobre plàstic. - Arribar amb més força a **escoles i organitzacions**. • Disposen de: - Web: *plasticpreciósbcn.org*. - Perfil d’Instagram: *@plasticpreciósbcn*. • Adrià subratlla que, tot i tenir molta feina, sempre hi ha espai per **nous projectes i tallers**, perquè ho fan per **convicció i necessitat social**. --- ## 6. Copa d’Espanya ILCA 4 a Vilanova i la Geltrú Intervenció de **Tete Sabater**, director esportiu del Club Nàutic Vilanova. ### 6.1. Característiques de la competició • Vilanova acull la **Copa d’Espanya ILCA 4**, prova **puntuable per formar l’equip nacional** que anirà a europeus i mundials. • Classe ILCA: - Abans coneguda com a **Laser**. - Una de les embarcacions **més populars del món**. - Variants: - **ILCA 4** (4,7 m² de vela): categoria d’entrada per joves. - **ILCA 6** (5,7 m²): classe olímpica femenina. - **ILCA 7** (7 m²): classe olímpica masculina. • Dades de participació: - **140 embarcacions**, dividides en **dos grups de 70**. - **9 proves** previstes en 3 dies (3 per dia i per grup, 6 proves diàries en total). ### 6.2. Logística i condicions de vent • Els regatistes arriben el dia anterior per: - Fer **mesuraments**. - Sortir a l’aigua i **conèixer el camp de regates i els règims de vent locals**. • Previsió meteorològica: - Es preveu **ponent estable**, que facilita: - Establir un **camp de regata net i regular**. - Complir el **timing** de les proves. • Es navega **lluny de la costa** (1–1,5 milles), per evitar vents inestables i pèrdua d’intensitat prop de la platja. ### 6.3. Nivell esportiu i representació local • La ILCA 4 és una categoria amb **molt nivell**: - Molts participants venen de fer bons resultats en **Optimist**. - Alt component **tècnic i competitiu**; les classificacions són ajustades. • El Club Nàutic Vilanova té **6 regatistes** classificats dins de la quota del 23% que correspon a Catalunya. > “Per nosaltres és un orgull [...] demostra la feina que hem fet durant els últims anys.” • Opcions de podi: - Especial esperances en categoria femenina. - Com a català destacat, Tete cita **Iker Mujica**, amb gran trajectòria en Optimist i primer any fort en ILCA 4/6. ### 6.4. Catalunya potència en vela • Catalunya és una de les **federacions de referència** en vela, juntament amb Canàries i Balears. • S’hi fa **molta feina esportiva i formativa**, tot i que la vela no tingui tanta visibilitat com altres esports. • La vela no és només la Copa Amèrica: - Inclou **vela lúdica, paddle surf, motos d’aigua, caiacs, natació en aigües obertes**, etc. - Vilanova té **condicions òptimes tot l’any** per practicar esport nàutic. --- ## 7. Agenda de cap de setmana a la costa catalana ### 7.1. Costa Brava • Protagonisme de **castanyada i Halloween (Castaway/CastaWin)**: - Activitats de tarda amb **tallers, animació, passatge del terror i venda de castanyes** a l’Escala, Roses, Llançà, etc. • Propostes culturals: - *Tasta Patrimoni*: itinerari guiat per **Castelló d’Empúries** i ruta pels **espais medievals de l’Empordà** (Sant Martí d’Empúries). • Activitats familiars: - *Tarda de terror* al Port Marina de Palamós. - Sortida a **Mas Pinell** (Torroella de Montgrí) per conèixer **basses i tortugues d’aigua dolça**. ### 7.2. Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona • **Castanyada infantil a Roquetes**: espectacle de la castanyera, xocolata i galetes per a infants disfressats. • **Castauín a Benifallet**: sopar popular, música en directe, DJ i festa combinant castanyada i Halloween. • **Halloweenada a Deltebre**: tarda amb concurs de disfresses, truc-o-trato per comerços i xocolatada. • **Converses periodístiques (30 anys de la Plana Ràdio)**: xerrada amb **Toni Cruanyes** presentant el llibre *La dona del segle*. • **Festival Parca** (Ulldecona): reflexió sobre la mort des d’una mirada artística i col·lectiva. • **Missió Flamenc** (MónNatura Delta de l’Ebre): activitat familiar d’observació de flamencs amb telescopis. • **Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja d’Ebre**: demostracions, visites guiades a forns, producte local i conferències. • **Festa del Vi de Gandesa (38a ed.)**: mostra de vins, nits de garnatxes blanques, tastos, concerts i dinar popular de clotxa. ### 7.3. Garraf • A més del **Campionat Internacional de Natació Naturista**: • **Vila del Llibre de Sitges (5a ed.)** al Centre d’Interpretació de la Malvasia: - Mercat editorial. - Recital en commemoració dels 90 anys de la mort de **Fernando Pessoa**. - Maridatges de **Malvasia**. - Xerrades sobre cuina medieval i literatura amb **Màrius Serra** i **Sebastià Bennasar**. ### 7.4. Maresme • **Festa de Tardor al barri de la Llàntia (Mataró)**: 3 dies de festa amb gegants i personatges festius (castanyera, fulla caduca, monjo, etc.), túnel del terror i *food trucks*. • **CastaWin a Arenys de Mar** (ja detallada) a la plaça de l’Església. • **Llabagüin a Lladaneres**: nit amb túnels del terror (infantil i general), tallers, zona gastronòmica, DJ, i rutes de *«Crit o Confit»* i **cases encantades**. • **Festa popular de tardor a Santa Susanna**: castanyes torrades, música, activitats infantils i ambientació mixta tardor-Halloween. • **Castanyada popular a Calella**: a la plaça de l’Església amb música, castanyes, moniatos i moscatell, seguida d’un sopar popular amb concurs de disfresses i ball. --- ## 8. Tonalitat del programa i fils conductors • El programa combina un **to distès i proper** (bromes sobre Halloween, panellets i peixos grans trobats a platja) amb **contingut informatiu dens** sobre: - **Infraestructures portuàries i digitals**. - **Transició energètica** (aquicultura fotovoltaica). - **Planificació territorial** (Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona). - **Transport ferroviari** i mobilitat. - **Sostenibilitat marina** (descarts pesquers, plàstics, enginyeria de ports segurs). • Tres eixos temàtics clau de l’episodi: - **Mar i pesca**: des de la Federació Catalana de Pesca fins a la problemàtica dels peixos descartats i el paper dels ports. - **Medi ambient i canvi de model**: residus plàstics, sobrepesca, lleis contra el malbaratament, innovacions com l’aquicultura fotovoltaica. - **Territori i comunitat**: nous ens metropolitans, millores ferroviàries, festes locals (castanyada/Halloween) i cultura marinera. • L’estructura de magazín permet alternar **notícies dures**, **entrevistes tècniques** i **seccions de divulgació**, culminant amb una **agenda molt completa** per al cap de setmana.
Tags:['mar', 'pesca', 'ports', 'medi_ambient', 'residus_plàstics', 'descart_pesquer', 'sobrepesca', 'infraestructures', 'fibra_òptica', 'aquicultura_fotovoltaica', 'Àrea_Metropolitana_Camp_de_Tarragona', 'ferrocarril', 'seguretat_marítima', 'dic_de_recer', 'esculleres', 'naturisme', 'natació_naturista', 'vela', 'ILCA', 'educació_ambiental', 'economia_circular', 'castanyada', 'Halloween', 'Tots_Sants', 'comerç_local', 'festes_populars']