Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom. Passen 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 31 d'octubre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar.
Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes.
La Federació de Pesca ens portarà a les últimes novetats. Coneixerem per què han aparegut centenars de peixos morts a les costes del Garraf. Descobrirem noves curiositats del nostre mar mediterrani. Parlarem dels plàstics i la costa. Ens embarcarem per competir en una regata i acabarem el programa d'avui fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, de Howling. Avui han trobat una tonyina de dos metres a la platja de Montroig del Cap. No me diguis això, que això són cadàvers.
Home, però a veure... Pobrets, pobrets, home. Ja ho sé, que s'ha de trobar en algun lloc, però... Ha aparegut. Com ho dius, per què s'ha volent? No, perquè ho he vist i la notícia, he vist la notícia i he dit, m'agrada. Però veus que últimament m'estàs dient que si una balena, que si un dufic... Un bitxarraco, eh? 70 quilos? Sí, sí, dos metres, 70 quilos, un bitxarraco. Encara podria ser més gran, eh?
Home, dos metres, poc que el veig de pes, eh? Estava esquifit aquest pes, eh? Estava esquifit, eh? Petit, petit el noto, eh?, per aquest pes. Ara faig la senyora gran. Anem a saludar la Cel Prieto des de RadioDelta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companys, ve molt bé aquí de Halloween, de Castanyada. Jo fa, ara feia la reflexió, ja de mitjà setmana que estic menjant panellets i no res, és una tradició que no hem de deixar perdre i que estan molt bons.
Jo fa anys que no faig panellets. Diria que... No sé. No, no, jo he dit menjar-me'ls. Ah, perfecte. Jo fer-los tampoc els he fet. Menjar-los... De moment no n'he menjat. Avui suposo que en algun moment algun caurà, però de moment poca cosa. Anem a saludar en Sergi Corraldeix de Radio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, a prop de bé. Mira, tinc una cançó per la Sílvia, dedicada a tu. Vinga, va.
Això és d'Stranger Things. Oh, oh, oh. Expediente. Stranger Things, diu. Expediente X. Malded i Scali. Expediente X. Com que no sabies què passaven les coses, que per què passaven, m'ha vingut al cap. Ja, però és que m'aporta dient... La veritat està allà fora, eh? Tots són assassinats. La veritat està allà fora, eh? No pot ser, no pot ser. Tots són morts. Jo vull que saltin, que vibrin al mar...
El mar, la tinguina. El mar, el mar, el mar. Després tornarem a posar la cancuneta, aquella del James Brown, tenia una balena, aquella xula. Sí, la d'oques gràcies, és un temarro. Sí, és veritat. Ja anem a saludar també en Carles Monasteria des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs bé, bé, jo m'he quedat amb això que deia la cel dels panellets, que jo, per sort, em vaig menjar ahir perquè un company d'aquí de la redacció em va portar per dinar i vam fer una mica de postret amb els panellets, o sigui que bé, bé, i espero que avui més. Però de què us agraden, de pinyons o no de pinyons? Home, jo sóc de pinyons de tota la vida, jo pinyons, 100%. Pinyons, pinyons, pinyons. Molt bé, molt bé. Està bé això, saber-ho, perquè hi ha gent que no li agraden gens els pinyons, vull dir que...
Però com poden existir aquestes persones al planeta? Existeix de tot el planeta, existeix de tot. S'ha d'acceptar la gent així com neix, no passa res. Avui estic en mut així una mica hippie. Vinga, va, deixem els parellets, anem a començar el programa d'avui. També hi ha l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys i qui us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la consellera Penenque ha visitat les obres al Port Pesquer de l'Escala, Sergi.
Doncs sí, aquest matí la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat les obres de la millora de la zona de la llotja, el Maram, i els magatzems del Port Pesquer de l'Escala. La corrosió, el pas del temps i els temporals que impacten directament avien malmès les instal·lacions, incloses les estructures amb taulades que literalment estaven arrencades dels forjats. Les obres que s'han pogut compaginar...
Amb l'activitat pesquera estaran acabades del tot a principis de l'any 2026, amb una durada de prop d'un any i mig i una inversió de dos milions i mig d'euros. Escoltem precisament la consellera Sílvia Paneque.
Amb aquestes obres realment deixem el port acabat, a més a més amb materials molt punters, materials molt resistents a aquesta corrosió en ambients de port i marins i per tant queden unes infraestructures tant a nivell d'electricitat com d'aigua com de la pròpia infraestructura modernes, modernitzades, molt útils pel treball que s'hi realitza. A més, des de la conferència ens deien
que havien pogut conviure obres i activitat d'una manera molt positiva, i per tant es tenen unes infraestructures absolutament adaptades i preparades per molts anys. Pel Port Pesquer eren unes obres més que necessàries, sobretot de cara a la seguretat, unes obres que permetran treballar amb més comoditat als pescadors. Així ens ho explica Josep Lluís Soret, el patró major de la Cofredia de Pescadors de l'Escala.
on està més tranquils, perquè havia arribat un moment que, malauradament, les instal·lacions que teníem havien quedat molt degradades per les inclemències climàtiques que tenim normalment al port. Tramuntanades i aventades havia arribat a un extrem que inclús hi havia el perill que algú es fes mal. Esperem, a partir d'ara, treure un gran partit, treure un rendiment,
és assegurar una activitat pesquera durant uns anys al nostre poble i la nostra satisfacció de poder treballar amb unes instal·lacions adequades a les nostres necessitats. Són obres benvingudes també pel municipi i inversions necessàries des de les administracions superiors, com és el cas de la Generalitat. Ens ho explicava també Josep Bufill, alcalde de l'Escala.
Les entitats supermunicipals inverteixen en el territori. Jo crec que és important. Aquí l'escala, el sector del port, del club nàutic, de la pesca, d'esbarjo, etcètera, és un sector importantíssim per al municipi, tant per la promoció econòmica i per l'ocupacionalitat.
La visita de la consellera ha servit també per visitar l'exposició Els ports de Catalunya, un mar de paraules instal·lada al Club Nàutic. És una mostra que busca que no es perdin justament les paraules en català relacionades amb les instal·lacions portuàries, el mar, la pesca, etc. L'exposició es pot visitar al Club Nàutic de l'Escala fins al 10 de novembre. Anem ara fins al delta de l'Ebre. La Generalitat impulsa el desplegament de fibra òptica entre l'atmetlla de mar i l'ampolla cel.
Sí, Marina, la Generalitat de Catalunya ha adjudicat les obres per al desplegament de la xarxa pública de fibra òptica al tram entre l'ametlla de mar i l'ampolla, amb un pressupost final de 520.863 euros. El projecte forma part del pla d'expansió de la xarxa pública de telecomunicacions que el govern està duent a terme arreu del país per garantir la connectivitat digital al conjunt del territori.
Les obres incloses dins del sistema dinàmic de contractació d'infraestructures de la Generalitat permetran millorar la cobertura i capacitat de connexió entre aquests dos municipis costaners del Baix Ebre, en un tram estratègic per a la connectivitat del litoral ebrenc.
El projecte s'emmarca dins del programa de desplegament de fibra òptica de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, que en els darrers anys ha suposat una inversió global superior als 7,7 milions d'euros i més de 125 quilòmetres nous de xarxa. En total s'executaran més de 12.700 metres de micro rasa i diverses canalitzacions convencionals i metàl·liques,
així com canals de formigó per a la protecció dels conductes i s'instal·laran 14.530 metres de fibra òptica de 144 fibres. Amb aquesta actuació, la Generalitat continua avançant en el seu objectiu, que és que el 100% dels municipis catalans disposin d'un punt de connexió a la xarxa pública.
Segons el Departament de Presidència, la inversió prevista pel conjunt del país durant el 2025 supera els 91,5 milions d'euros amb actuacions a totes les vegueries. La Ràpida podria obtenir 26 milions d'euros de benefici amb el projecte d'aquicultura fotovoltaica.
La Ràpita podria tindre 26 milions d'euros de benefici amb el projecte energètic d'aquicultura fotovoltaica anunciat durant la visita de Salvador Illa el passat 3 de setembre. Javier Reverte, alcalde del municipi, ha reivindicat un projecte que pot suposar per a la Ràpita i Alcanar un impuls econòmic, la construcció de noves infraestructures i revitalitzar les urbanitzacions d'Alcana Platja.
que en aquesta planta aquicovoltaica podríem donar llum a tot el poble i podríem generar uns beneficis de 26 milions d'euros anuals. Què repercuteix això? Jo no vull beneficis ni vull els 26 milions. Penso que tot el que farà la Ràpita en aquesta planta aquicovoltaica ha de sortir beneficiat sobretot la Mancomunitat
i els acords bilaterals que puguen naixer d'Alcanar, que és el que et dia de pensar en Montsiamar, pensar en Serramar i pensar en Gardí, que són les parts més importants i que més repercutissin a la població de la Ràpita, que no deixen de ser Ràpita.
L'alcalde ha avançat que abans d'acabar l'any també podrien haver-hi novetats sobre el nou institut, una reivindicació històrica que s'ha reactivat després que a finals del 2024 s'hagués de tancar uns dies l'Institut Alfax per uns desprendiments de Roca.
Ja et dic, a dia d'avui està tancat, sabem que l'institut és una realitat, ja està el pressupost del nou institut, ja està aprovat, vull dir, és un fet que jo espero, abans de Nadal, que poguéssim donar aquesta bona notícia a la població i als estudiants i als pares de la Ràpita.
Per a l'impuls del nou centre educatiu, Reverter ha agraït l'ajuda que ha dut a terme a Barcelona el diputat socialista i alcalde de Batea, Joaquim Paladella.
Pugem ara cap a les costes del Garraf. Sitges acull el 53è Campionat Internacional de Natació Naturista amb la participació de més de 190 persones de tot Europa, Carles.
Doncs sí, demà dissabte 1 de novembre Sitges serà la seu d'aquest 53è Campionat Internacional de Natació Naturista, un esdeveniment esportiu de referència que se celebra per primera vegada a Catalunya i per segona vegada a l'estat espanyol, després de l'edició de Gijón l'any 2006. L'organització del campionat va a càrrec de l'Associació Naturista de la Platja de l'Aigua Dols de Vilanova i la Jaltru, amb el suport de la Federació Espanyola de Naturisme,
i de la Federació Naturista Nudista de Catalunya. Aquesta activitat forma part del programa oficial de la Federació Internacional de Naturisme que ha impulsat trobades esportives i culturals arreu d'Europa. Tot i celebrar-se a Sitges, Vilanova també hi tindrà un paper destacat. Ens ho explica Núria Portí, presidenta de l'Associació Naturista de la Platja d'Aiguadols.
L'any passat va ser a França, a Normandia, fa dos anys va ser a Sèrbia i aquest any ho fem aquí a Vilanova. És cert que fa un parell d'anys que des de Vilanova estem intentant que es pogués fer i finalment aquest any hem arribat a un acord amb la piscina de Sitges perquè ens hauria agradat poder-ho fer tot en el mateix municipi.
però no ha estat possible fer ús de la piscina municipal de Vilanova. Aleshores, el que és la competició la farem a la piscina de Sitges i ens allotjarem al càmping Vilanova Park. L'esdeveniment comptarà amb la participació de 196 persones, entre elles 130 nedadors i nedadores de totes les edats, des dels 8 fins a més de 75 anys, que competiran en diferents categories i estils, papallones, esquena, braça lliures i relleus. Tornem a escoltar Núria Portí.
És el que seria una competició de natació ordinària, hi ha diferents categories per gènere i per edat, i diferents estils, tenim el papallona, l'esquena, braça, lliures, relleus, el que seria una competició com la coneixem habitualment, amb la diferència que no portem banyador.
Aquesta edició reunirà representants de 10 federacions internacionals, provenents de Luxemburg, Itàlia, Anglaterra, França, Txèquia, Irlanda, Suïssa, Sèrbia, el col·lectiu Esperanto i Mena, del nord de l'Àfrica, a més de l'estat espanyol. La competició tindrà lloc, com dèiem, a la piscina municipal de Sitges i el programa d'activitats inclourà també visites culturals i turístiques, tant a Sitges com a Vilanova i Les Altru,
amb l'objectiu de promoure la convivència, l'intercanvi cultural i la difusió del naturisme com a estil de vida saludable i respectuós amb el cos i la natura.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. La Unió de Botiguers de Nanys de Mar prepara per avui la Castaway, una festa per celebrar la castanyada i Halloween. La plaça de l'Església serà el centre neuràlgic en què hi haurà activitats adreçades a un públic familiar, Oriol.
Així és, un baranar popular, tallers de maquillatge i tatuatges o un escape room familiar són algunes de les propostes que han organitzat des de la Unió de Botiguers i Comerciants d'Arenys de Mar per celebrar la Casta Win, una festa que vol barrejar la tradició de la castanyada a Catalunya amb l'esperit del Halloween, una festivitat que cada vegada té més embranzida. La idea és que els infants i joves que surten aquesta tarda vespre tinguin un espai de trobada amb activitats diverses. Ho explica Mireia Cassant, dinamitzadora comercial de l'Aubica.
Hem pensat en fondre una mica la tradició de la castanyada, però com que és un dia que cada vegada més gent es disfraça, surt al carrer i va per les botigues, doncs hem pensat de fer més activitats a la placeta. Llavors a la tarda hi haurà activitats infantils, també que puguin berenar primer la xocolatada, que faran després hi haurà uns tallers. El que és més gran és un escape room que hem preparat.
És una invasió alienígena que tindrem amb una gran nau especial. L'any passat es va optar per allargar la celebració amb un servei de barra, però en guany han concentrat els actes a la tarda vespre i animen a la ciutadania a acostar-se al mercat municipal a partir de les vuit del vespre en què hi haurà una nova jornada de tapes al mercat. El motiu és que l'assistència de públic va anar baixant en el moment en què s'apropava la nit.
Provar de fer un bar l'any passat amb música a la placeta, però clar, és aquest públic que tenim que tampoc tan joves potser no volen venir a la placeta, no? Llavors sí que vam veure que el format aquest de bar i música potser no va ser tan exitós, però sí que a la tarda hi havia molta gent, per tant...
Hem decidit fer més activitats de tarda, que potser són més adreçades a famílies i que surten a disfressar-se o surten a buscar castanyes, a celebrar una mica aquest dia i després hi havia gent que es recull cap a casa a sopar i la gent que es vulgui quedar pot anar al mercat a fer les tapes. Llavors una mica tancar el cercle amb això.
Pel que fa a l'escape room que hi ha previst, les inscripcions són gratuïtes. La Castelluin arrenca d'aquí una estoneta, a les 5 de la tarda i dura fins les 8 del vespre. Paral·lelament, l'Ubica ja ha començat a preparar la campanya de Nadal, que com cada any comptarà amb diverses propostes per animar la ciutadania a comprar en els comerços i botigues de la vila.
El Maresme és terra de flors i les floristaries de la zona es preparen per la Diada de Tots Sants, una jornada que cada vegada està perdent més adeptes i són menys les persones que s'acosten a portar flors als seus difunts. Els que s'hi apropen a més opten per rams petits i molta flor artificial.
Efectivament, la responsable de la botiga Flors Frècia d'Arenys de Mar, Dolors Campuzano, ha explicat que la viada de demà es presenta molt similar a la de l'any passat, tot i reconèixer que és una tradició que es va perdent. Ho atribueix a dos motius, l'increment d'incineracions i que la població més jove no manté l'hàbit d'acostar-se al cementiri per tots sants. Asegura, a més, que la clientela opta per rams petits, ja que l'espai dels ninxuls no permet grans ornamentacions florals.
No pots fer grans coses. Treta les tombes, que a les tombes sí que pots lluir-te una mica més perquè hi ha més espai, però el ninxo et limita. O sigui, els que tenen baraneta, només hi pots fer el centret a darrere de la baraneta, i els que tenen vidre, els dos conos al cantó.
La flor natural més característica d'aquesta diada continua sent el crisantem, tot i que cada vegada es trien altres varietats com la rosa, el lílium o la gerbera. No obstant això, els rams de flor artificial guanyen protagonisme, ja que permeten que les decoracions es conservin durant més temps.
A molta gent el que en fan és que s'agrupen la família, diguen, aquest any els comprem amb artificial, i els paguem entre els dos o tres o quatre, llavors ens en agafen dos, un per cada cantó del ninxo, pels que tenen vidre, i si no fan una jardinera artificial per davant, i ho paguen entre la família, d'aquesta manera ho tenen arreglat tot l'any, i s'estolvien d'ara de pujar, de posar el natural, després tornar-lo a treure, perquè clar, en vuit dies tot el natural se'n va a morris.
Un cop passada la Diada de Tots Sants, la floristeria començarà a preparar la campanya de Nadal.
Acabem el nostre repàs informatiu a la costa de Daurada explicant que aquest divendres es constitueix l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, el primer pas rellevant del futur ens metropolità que es donarà al castell de Mariscart a la Canonja. Precisament el seu alcalde, Roc Muñoz, en serà el president.
Inicialment, l'associació estarà formada per set municipis, Tarragona, Reus, Cambril, Salou, Valls, Constantí i la Canonja, que tindran representació a l'executiu ocupant vicepresidències i vocalies. Vilaseca d'entrada serà la gran absent per les desavinences manifestades pel seu alcalde per temes com ara l'Estació Intermodal. La nova plataforma institucional neix amb l'objectiu d'impulsar els interessos comuns dels municipis que formen part de l'àmbit metropolità del Camp de Tarragona.
L'associació té com a finalitat generar una visió metropolitana compartida orientada a la construcció progressiva d'un espai metropolità cohesionat i competitiu capaç d'afrontar reptes estratègics com la transició energètica, la mobilitat, la promoció econòmica, la captació de talent i el desenvolupament d'infraestructures clau pel territori.
I la Diputació de Tarragona i Plataforma d'Usuaris del Ferrocarril han mantingut la primera reunió d'un nou grup de treball que ha de servir per reclamar una millor connexió ferroviària. En la trobada també hi estaven convidats la Generalitat, Adif i Renfe, però no hi han assistit. A la taula s'ha parlat de fer front comú i anar conjuntament a Madrid...
a sol·licitar millores en el servei. A la trobada hi han participat diferents partits polítics amb representació a la Diputació de Tarragona amb la presidenta Noemi Llaurador al capdavant. Per part de la ciutadania hi han estat membres de Dignitat a les Vies, Trens, Dignes, Ebre, Priorat, Pròxima, Parada, Valls o la plataforma Mercaderies per l'Interior. Eugeni Sedano, que n'és al portaveu, en parla.
Quan hi ha un consens dels diferents partits polítics que ens representen en una entitat tan important com és la Diputació, és d'agrair per part dels ciutadans veure aquest consens dels diferents partits polítics. Ens han escoltat a les diferents plataformes presents amb gran atenció, han pres notes i finalment s'ha vist que aquest consens que hi havia a l'inici també ha estat al final.
Anna Gómez, portaveu de Dignitat a les Vies, ha demanat als representants polítics que treguin les dents per les persones del territori. La taula d'aquest dijous, a priori, ha de tenir continuïtat.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Roger Serra, ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. El domini de les properes hores continuarà sent del vent del sud o una mica aponentat a tot el litoral, però no serà un vent gaire fort. Només en alguns racons de la Costa Brava s'anirà reforçant sobretot aquesta propera nit i també el dissabte al matí i al migdia, fent que hi hagi maró.
en aquesta costa més al nord de Catalunya. Com dèiem, vent de garbí, vent de sud, a la costa barcelonina i d'aurada. Aquesta tarda, de moment, amb una mar molt més tranquil·la i sempre sense pluja. De fet, els núvols escassos. Durant el dissabte, el que dèiem, aquesta situació de garbí, una mica més reforçat al nord del Cap de Begú, i el vent que, de moment, continuarà bufant de sud o sud-oest també, però feble, a les comarques tarragonines i de Barcelona.
amb un ambient molt suau, massa, per ser un 1 de novembre el diumenge. Entrarà la tramuntana al nord del Cap de Creus, fent que hi hagi mar creguada i força ressaca, i també tindrem una mica de refrontall, vent de rebuf, la tarda del diumenge entre la Costa Brava Sud i la Barcelonina. Estem pendents a la xarxa. I ara sí, del temps del trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on ja en Roger Serra, molt bona tarda.
Bona tarda, ara sí, parlem d'aquesta xarxa viària. No sembla una jornada excessivament complicada, però sí que, per exemple, l'autopista AP7 ja la trobarem força carregada. La repassem. En direcció sud hi ha un primer tram d'aturades de 6-7 quilòmetres entre Mollet del Vallès i Barberà del Vallès. Més endavant, uns 3 quilòmetres, a l'altura de Sant Cugat del Vallès,
i molt més endavant d'aquesta autopista AP7, uns 3 quilòmetres més, des de Castellbisbal fins a Martorell, tot plegat en aquesta autopista AP7 i sempre en sentit sud, en sentit Tarragona. En direcció nord, sentit Girona, la mateixa via també, amb aturades intermitents d'uns 7 quilòmetres entre Sant Cugat del Vallès i Barberà del Vallès.
A banda de la P7, anem cap a l'extrem nord de Barcelona. Destacarem les dues autopistes que baixen des del Vallès cap a Barcelona. Hi ha aturades de 3-4 quilòmetres, tant a l'autopista C33 com a la C58, des de Moncada i Roixac fins al Nus de la Trinitat, sempre d'entrada a Barcelona. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Take me to a place where I feel like home Take me to a place where I
Fins demà!
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca. És divendres i ens toca parlar amb la Federació Catalana de Pesca i que ens posi el dia sobre les darreres notícies d'actualitat en el món de la pesca i la competició, Sergi. Sí, Marina, i com és habitual en aquesta secció, ho farem amb la companyia d'en Pedro Terol. Pedro, sigues benvingut aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda.
Avui podríem dir que dividirem aquesta secció en dos, però primer de tot volíem començar per parlar... Ens deixaves amb la prèvia, fa dues setmanes enrere, d'aquest campionat d'embarcació fundejada. Com va anar la conquista de les Illes Balears?
Bé, he complert el que vas prometre, hem guanyat l'or, som la seleccionària campiona d'Espanya d'embarcació junta i xarra absoluta i hem deixat, malauradament, el sacriot per l'estat de l'or, l'hem deixat en segon lloc. Molt bé, moltes felicitats per part nostra d'aquest resultat. De totes maneres, diferent en quant a col·lectiu que en individual, perquè sí que en federació o estat, en individual va anar un xic diferent.
Sí, en individual van estar molt, molt, molt a propes de l'última màniga, l'última màniga van pinxar una mica, però on així van alquim de la tercera posició, tercera i quarta van ser catalans. Dintre d'ell, malament, però se'ns va escapar per poc, per punts. I com us hi vau trobar? Com van ser les condicions? Vau fer bones pesqueres?
Va ser complicat perquè eren moltes barques, 22 embarcacions, 4 pescadors en cada embarcació, i el fons, tanta embarcació és complicat que estiguin totes en la mateixa oportunitat de trobar un fons...
que estigui igual, i que els que van tindre més sort, que facis una miqueta una idea, hi havia embarques que en una màniga feien 400 punts, el que guanyava la barca, i altres embarcacions que el que guanyava la barca arribava a les 100 i pocs, o sigui, això...
que diu que la disparitat del fons igual era massa gran i no igualava l'oportunitat per tots. Aún així, els nostres es van defendre i en cada manera no baixaven del primer lloc. La diferència, em refereixo de barca, perquè es puntua per barca, els primers llocs de cada barca, després el segon, sempre estaven els primers de barca, però si una barca feia 400 i la que estava nosaltres el primer lloc feia 200, em retirava una mica.
I ho van lluitar molt, ho van lluitar molt. Una mica com aquell que s'ho mira des d'un punt de vista com a astronautes, vosaltres quan teníem concursos de pesca quan érem petits, era allò de la peça més gran, del major número de peces, de la varietat... Com ho feu? O sigui, també destaqueu, per exemple, depenent de l'espècie de la captura, o com va una miqueta aquest sistema?
l'embarcació ara ja fa uns anys que fem captura i solta, tant a l'Espanya com a l'Econòmic. Llavors, el que seria molt difícil és començar, com feien, tant a platja, a platja, fem captura i solta, i com és molt més relaxada la pesca i menys captures, ho fan per mires. L'embarcació seria molt complicat, això. Llavors, es va decidir fer cinc grups de peces. Llavors,
Cada grup té una puntuació. I en el grup 1 hi ha, no sé, bogues, serrany, una sèrie d'espècies, dos o una altra, així hasta el cinc. Les espècies varien depèn on vagis a pescar, perquè no és la mateixa a Palma que anar-te a Torrevieja o que anar-te a Estúdia.
Els peces que van en cada grup van mediant. Però tenen una puntuació fixa. I no es mereixen ni res. Si és un peix de la grup 1, té un punt. Si del grup 2, dos punts i així. Així en els mundials també es fa una mica així. I així s'evita manipular massa el peix, la gafes, la galleda, que està amb aigua i un obsesionador per mentir molt viu. I després, quan arriba el moment, cada tres quarts d'hora se recompta. I l'únic que tens que fer és mirar a quin grup perteneix
i comptar quantes peixos tens d'aquest grup i tornar a l'aigua el més ràpidament possible. I aquesta és l'apuntació, ja no es punta ni mesura més. I la curiositat ens pica, alguna cosa destacada, alguna raresa d'aquests dies?
Doncs sí que, bueno, Renés, dintre de tot l'any Renou van tindre mala sort, van tindre panen dues embarcacions i la pobra organització van tindre que corra a buscar substitucions. Vull jugar tantes barques, trobar-les i gent que vulgui aportar la barca.
cada vegada és més complicat. Llavors, per una organització, com a anècdota, més que curiositat, com a anècdota, en l'última mànega sempre hi ha una embarcació que fa de jutge, doncs va haver de portar pescadors i deixar la funció de jutge, encara que el jutge anava embarcat en aquesta embarcació, va haver de fer totes les seves funcions mitjançant l'emissora. Com els tenim tots controlats a la vista, doncs se podrà...
sense desplaçar-te cap a ells, que podien posar la missió d'anar a controlar-ne tots, i va haver d'acollir quatre pescadors, perquè la barca que les havia tocat en aquesta maniga, en el moment de sortir, va decidir que no arrencava. Són coses que has d'anar a corre cuita presentant solucions, i la solució va ser ser un ocupat de la barca del jutge.
Jo em referia, aviam, més que sinistres i coses d'aquestes, em referia més a alguna espècie rara o a alguna cosa que us hagués sorprès. Sí, sí, l'havia entrès una mica, però és que no n'havia entrès de raro. Dintre de la Bahia de Palma no te pots trobar moltes sorpreses.
Vale, vale, vale, d'acord. Pedro, deixem enrere ara aquest campionat, que païu aquest or i el païu amb molt cava i amb molta celebració, si pot ser, i ens comentaves també, la segona part, o la segona que dividirem la secció...
és al voltant dels canvis en la presidència de la Federació i una mica l'estructura o com queda la Federació Catalana de Pesca. Poses en antecedents com ha anat tot plegat i a què ha estat degut tot i tots aquests canvis.
El tercer mes de setembre el president que havia fins al moment va decidir presentar la demissió i no passa res. La normativa diu que, segons estatuts, si és només el president el que limiteix, assumeix la presidència interinament el primer vicepresident.
Llavors, en el moment que es produeix això i durarà fins que siguin les eleccions, que serà el próxim octubre o novembre de l'any que ve, o sigui, tampoc té un mandat molt lluny, també és cert que no pot fer moltes coses perquè no és el president electe. El president en funcions, podríem dir. Sí, és en funcions.
Però sí que he aprofitat i hem canviat una mica, o sigui, la idea de tots anava una mica diferent a el que s'estava fent fins ara i en el moment que hem tingut l'oportunitat hem reestructurat una mica la federació. Com si diríem, hem agafat la federació i hem fet una estructura més a la realitat de la pesca. Quina és la realitat? Que tenim dues grans àrees, pesca continental i pesca marítima. Fins ara...
Era una estructura plana on pensaven tots els que s'ocupaven de cada tema i ara s'han fet dues vicepresidències, una per pesca continental i amb la gent que per sota d'ells, aigua dolça, grans peixos, black bass i tot això, i una marítima on està Marc Costa i Embarcació, que són les dues, i Càllac, són les úniques que tenim una mica així. A mi no m'han pujat el sou, però m'han pujat a vicepresident de l'àrea marítima...
Sí, és una responsabilitat una mica més perquè no només m'encarregaré de l'embarcació, sinó ara ja m'encarrego totes les modalitats de mar. Com he dit, pesca des de la costa, que pot ser platja, bolla, roca, els caiacs, l'embarcació tradicional, i m'oblidava, i el pato, que també tenim patos pescant en el mar. Exacte, també en vam parlar un dia.
Al...
Pedro, doncs a la propera ja et presentarem com a vicepresident, com deia aquell del Barça, de la federació. No, no, no, home, no, però les coses s'han de dir, home, faltaria més. I això suposo que el que deies ara, clar, a tu t'afectarà directament, que el que deies, no?, que us facilitarà, pot ser que us facilita també la feina quant a gestió i organització de l'entitat.
Sí, sí, perquè abans era una superfície molt clara i gairebé era més complicat perquè era un únic que havia de controlar tot. Ara, separar-la i posar entre el president i les modalitats un segon cap,
que agrupi i s'ocupi només d'una àrea, facilita una mica, jo us puc posar el meu exemple, jo m'ho tinc ocupat només de la part de mar, i sí que implica temes en la Generalitat, però ja les estava fent ara, a pesar de tindre la responsabilitat només sobre embarcació, tota la gestió en Generalitat i institució la portava, això no canviarà bé. S'amplia, que també tinc responsabilitat sobre tota la pesa que és des de terra, sigui del món que sigui.
Però les relacions amb la persona que ho porta són molt bones i jo crec que el que jo he estat fent a embarcació, potser per la meva història de temes informàtics, ho tenia a controlar d'una manera més...
no informatitzada però més estructurada, això servirà per a la part de costa portar-lo tot d'una mateixa manera i a més uniforme, amb la qual cosa a final d'any quan fessin informes, quan vessin un recull de lo que hem fet a l'any i com ens ha anat, serà molt més fàcil. Pedro, acabem més d'octubre, arrenquem més de novembre just aquest cap de setmana. Quina agenda per davant teniu la federació per aquest mes de novembre?
aquest mes de novembre és un mes molt, molt, molt
i no només de campionades. De campionades queda un perfer que farem el dia 22 a nivell d'embarcació, és l'últim que queda, que és el de veterans o màsters, que le diguem, i acabem ja la temporada. Però com a federació tenim, al novembre, tenim que recopilar tots els concursos que volen fer els clubs de Catalunya de cara al 2026. O sigui, això és una feina que cada club ens ha de presentar, com molt, a l'última setmana de novembre,
totes les proves que vol fer el 2026. A la federació ens toca recollir-les en un document, verificar duplicats, que no hi hagi dos clubs en la mateixa plaixa, si n'hi ha a analitzar-los perquè ho canvien o ho comparteixin. Tota una feina per arribar la primera setmana de desembre i presentar la Generalitat al calendari pel 2026 i que ho puguin aprovar, declarar al gener, a finals de gener ho tinguin aprovat i poder pescar al màxim de l'any...
que no tinguem que començar la sotorització en el març o l'abril, sinó començar el febrer i ja podem començar a pescar. És una feina bastant... no és dura, però que ocupa molt de temps. És la cara B, eh? És aquelles feines que no us buen, el que feia el senyor Busquets en el camp, que no es veia molta cosa, però que a l'hora de la realitat és absolutament necessària. El que fa la federació diu, si expliquessin el que fem i no es veuen...
Clar, exacte, exacte. Doncs, Pedro, no sé si aquest cap de setmana de desitjar bona castanya, no sé si us passareu, menjareu les castanyes i panellets amb la canya a la mà? Bé, quasi, perquè quan anem al calamar, si sortim de nit, hem de compaginar les dues coses. La canya, els panellets, les castanyes, una mica tot.
Doncs, Pedro, des d'aquí, des de la Randa Mar, desitjar-te que passis molt bona castanyada, molt bon cap de setmana, que vagis al calam algun dia i que no tinguis una pesquera de por, això sobretot, i ens hi tornem. Ens hi tornem a trobar d'aquí dues setmanetes i enhorabona pels resultats al campionat. Molt bé, moltes gràcies per donar-nos. Adéu. Vagi molt bé.
Ho hem comentat, aquesta setmana van aparèixer centenars de peixos morts a la platja de Ribas Rojas de Vilanova i la Geltrú. Tot apuntaria que és causa dels pescadors que descarten algunes de les captures que fan i les retornen a mar en aquest cas mortes. Avui volen saber quin impacte podrien tenir aquests peixos morts en el medi ambient. Carles.
Doncs sí, es tracta majoritàriament de bogues, una espècie de peix petit bastant freqüent a les nostres costes. Segons apuntarien fons de la mateixa confraria de pescadors, podria tractar-se de la tria que fan els pescadors artesanals que utilitzen el mètode de la llum i que busquen pescar sardines i saitons. Ells mateixos haurien descartat aquests peixos a l'hora de fer-ne la tria quan pugen les xarxes a bord i els haurien retornat a mar, en aquest cas ja morts.
hauria estat el temporal qui ha arrossegat els peixos fins a la vora de la platja. Avui en volem parlar amb en Jaume Mercè, president de l'Agrupació per la Protecció del Medi Ambient del Garraf. Jaume, bona tarda i gràcies per acompanyar-nos avui aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Jaume, parlem una miqueta, no? S'entén que aquesta manera de retornar el peix a mar és una cosa que passa sovint. Segurament no ens som tan conscients perquè normalment no arriben fins aquí a les costes, però aquesta vegada ha deixat un impacte almenys visual bastant, si més no impactant, aquí a la costa de Vilanova.
Sí, és veritat, impacta veure tants peixos morts a la platja. Jo crec que el primer que s'hauria de fer és demanar a l'Ajuntament que ens donessin una mica d'explicacions, perquè sí que és possible aquesta teoria, però...
Però podria ser que els peixos s'haguessin mort per altres causes que no sabem, no? Aleshores, estaria bé que el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament actués i anés a mirar els peixos, els analitzés i fes algun dictamen o alguna teoria.
En respecte d'això que dius del descart de peixos, és veritat, això és una pràctica que es fa comunment a tots els municipis de Catalunya, i ara el que jo no sabria assegurar és si això ha estat els que pesquen el saitó o la sardina a la llum.
l'encerclament. Jo això ho poso en dubte perquè podria ser perfectament un altre tipus de pesca. Perquè m'he estat mirant una mica els estudis que s'han fet des de la FAO i ens diuen que de la pesca artesanal i encerclament se'n descarten potser un 10 i un 15%, però de l'arrossegament se'n descarten més d'un 40%. I això és una dada bastant impactant, crec.
Això et volia dir, que havíem buscat aquestes dades, que segons apunta la FAO, aquesta Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, que diuen, que recullen que les arts menors de pesca, com bé deies, descarten entre un 10 i un 15% de les captures, tot i que la que més ho fa és la pesca d'arrossegament.
que eleva aquesta xifra fins a pràcticament el 40. Això, fins a quin punt mediambientalment pot estar ben vist? Perquè, clar, al final és molta peix. És bastant lamentable que això sigui així, perquè en realitat estan creant un residu en el lloc on es genera un aliment. I aquest residu, en lloc de tractar-lo, gestionar-lo com es faria...
d'una manera correcta, doncs el que es fa és llençar-ho al mar. I clar, llençar-ho al mar, això pot tenir un impacte. A part que ja s'han fet les coses malament, perquè vol dir que han mort molts més peixos dels que devien,
Per tant, aquí s'hauria de replantejar una mica com es pesca i després a veure què se'n fa d'aquests residus, perquè és clar, jo dic residus, però s'haurien de valoritzar, potser. A veure, aquesta boga potser no té un valor econòmic com pot tenir la sardina o el saitó, o una altra espècie, però sí que, possiblement,
hi ha una sortida i aleshores potser si no sé s'organitzés una manera doncs perquè això no s'hagués de llançar al mar sinó que tornar-ho a port tingués una sortida encara que fos per altres fins no sé fer pinso el que sigui i tinguessin ajuda potser el pescador potser en lloc de tirar-lo potser el portaria en terra i s'aprofitaria
Perquè en realitat el que a nosaltres ens dol molt és que hi hagi aquest malbaratament que ja comença al lloc on es genera l'aliment. I després això continua, continua fins a arribar a l'allar i arriba a un punt que es malbaraten mils i mils de tones d'aliments. I això crec que sí que ambientalment té uns efectes molt dolents.
Clar, perquè aquest peix al final no té valor de mercat, però lògicament parlant sí que té un valor en el mar, és a dir, l'impacte que genera retirar-se i retornar-lo mort a l'aigua, mediambientalment sí que genera un impacte.
Hem de tenir en compte que tot el que fem a la natura, i en aquest cas la pesca, té un impacte. Té un impacte perquè el peix són animals que viuen al mar i són salvatges. Això ja requereix un respecte. Si no es pesca bé...
perquè no saben triar-lo i aleshores aquí ens hem de replantejar una mica com ho fem i com ho gestionem tot això. Està molt bé que es faci servir com a recurs pesquer, però el que no pot ser és que es generi aquestes tones de residus, perquè en realitat són residus. Si són peixos morts,
Fins a quin punt aquests peixos morts? En aquest cas no, perquè han arribat fins la costa i avui mateix nosaltres ens hem posat en contacte amb l'Ajuntament i ens han dit que entre avui i demà estan retirant aquests peixos, avui han començat demà
acabaran, perquè de fet ens han afirmat que se n'han trobat tants que avui no han pogut acabar, que demà continuarien, fins a quin punt no aquests peixos, en el cas que es quedin a mar, com sovint deu passar quan el retornen, com poden impactar, perquè al final no deixa de ser com bé dius un residu, com poden impactar a la vida dels altres peixos o dels altres animals que viuen en aquest hàbitat?
Això és difícil de saber perquè no sabem tampoc la quantitat de peix que s'ha arribat a tirar. El que sí que podem dir és que el peix, com que és un material orgànic, té un impacte que el mar ja d'alguna manera està preparat per això.
L'impacte, per exemple, que tenen els plàstics, això ja és molt pitjor. Aleshores, jo penso que dintre de tot el mar és capaç encara d'absorbir aquesta matèria orgànica i reciclar-la, però clar, jo crec que són coses que no haurien de passar i s'haurien de prevenir.
hi hauria d'haver prevenció que això passi. Com s'ha de fer això? De moment esbrinar a veure com ha anat això d'on surten aquests peixos i després pensar a veure quines actuacions. Jo crec que des del...
des de la pròpia confraria haurien també de dir alguna cosa respecte a això, perquè en realitat la pesca està passant moments dolents, perquè a tot el món estem veient que hi ha una sobrepesca, una sobrepesca que d'alguna manera sí que té un impacte molt fort, inclús per la pròpia pesca, perquè com més es pesca,
Després és més difícil continuar tenint aquest recurs perquè hem de pensar que les coses que fem els humans han de ser sostenibles en el temps i no sé fins a quin punt ens podrem gaudir dels peixos que encara es pesquen avui en dia.
De fet, nosaltres hem intentat parlar amb la confraria, els hem consultat si tenien coneixença d'aquest cas i què podia ser. Per això nosaltres afirmem o donem a entendre que són els pescadors de la llum els que han fet aquests descans de...
d'aquestes bogues, perquè així ens ho han donat a entendre, tot i que no han volgut tampoc encara fer declaracions des de la confrària. Però, clar, ells s'escuden, no?, dient que aquests peixos no tenen aquest valor de mercat, no en tenen, no?, no tenen valor de mercat i,
I que a més a més tampoc els poden tornar igualment a port perquè la llei els ho impedeix i els podrien arribar a sancionar. Aleshores ells s'escuden una mica en aquest sentit que per això fan aquests descarts i els retornen a mar.
Això mereix una explicació més completa perquè no s'entén que no puguin arribar a port perquè a veure si ells agafen aquests peixos o ho fan malament i per això no els poden portar i per tant s'hauria de mirar de fer-ho bé.
O, aleshores, si no els poden portar i els han de tirar en mar, doncs vol dir que alguna cosa està mal feta, perquè això d'alguna manera té la categoria de residu. Tot allò que es llença és un residu. Qui el produeix? Doncs, en aquest cas, els pescadors que ho hagin fet. I, per tant, hi hauria d'haver una solució. I, per tant, els que organitzen i els que estan en el món de la pesca haurien de trobar quina és la solució correcta.
Podria ser utilitzar algun altre... Clar, al final el mètode, segons sembla, és un dels mètodes més altres en els que hi ha. Sí que és veritat que l'arrossegament, per exemple, no ho és tant, o es dona a entendre que no ho és tant, però clar, potser caldria buscar una mesura que s'aconsegueix que no es pesquessin aquests tipus de peixos d'alguna manera, no ho sé.
Sí, clar, tot això s'hauria d'esbrinar, d'estudiar, a veure quina és la millor manera, i si això reportés, doncs...
que fos una dificultat més afegida als pescadors, que fossin compensats d'alguna manera. Jo crec que s'han de trobar maneres. El que passa és que s'ha de complir aquesta llei que es va fer no fa gaire, el 2020, per evitar-ho molt baratament. Aquesta llei diu que s'han de fer accions per evitar que això passi, i això no ho fa, i per tant, una mica la responsabilitat més que passar-la al pescador s'hauria de passar
els poders públics que haurien de trobar quina és la solució que s'ha d'implementar en aquest cas.
l'opinió, el vostre punt de vista d'aquests peixos que han aparegut aquí a la platja de Vilanova. Veurem si podem també conversar amb la confraria i que ens donin també una mica el seu punt de vista i acabem de treure potser una mica l'entrellat de tota aquesta aparició d'aquests peixos. Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres.
I parlant d'aquests peixos, arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Ara farem una petita pausa d'arres 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
Bona tarda, son las cien.
El saludem en directe des de Mas Ricard, des de la Canonja. Aquí s'acaba de constituir l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Ara estan compareixent els diferents ajuntaments que formen part d'aquest ENS que avui comença a caminar. De moment Tarragona, Reus, Valls, Constantí...
Salou, La Canonja i Cambril són els set municipis que acaben de constituir aquí a La Canonja aquesta nova entitat que serà presidida precisament per l'alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, i la seva vicepresidenta serà l'alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer.
Acaba d'explicar el president de l'associació i alcalde de la Canonja, Roca Muñoz, que és l'hora d'assumir els reptes que té el Camp de Tarragona més enllà dels límits municipals. Ha dit que aquests reptes són diversificar el turisme, fent-lo sostenible, la mobilitat eficient i també la interconexió dels diferents municipis d'aquesta àrea metropolitana, la segona importància actual.
de Catalunya. Al seu torn, l'alcaldessa de Valls i vicepresidenta de l'associació Dolors Ferrer ha dit que avui es donava un pas molt important que dona forma a partir de les primeres set ciutats que s'han convertit en el motor d'aquesta entitat, però ha mostrat l'interès que es pugui ampliar en el futur amb altres ajuntaments que formin part d'aquesta associació per l'impuls
de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, que, com dèiem, s'ha constituït avui, aquesta tarda, aquí a Massa Ricard, a la Canyonja, que serà més la seu oficial d'aquesta associació. Una associació que l'integren els alcaldes d'aquests set municipis. Per tant, avui són presents aquí l'alcalde de Tarragona, Rubén Vinyuales, també l'alcaldessa de Reu, Sandra Guaita, l'alcaldessa de Vallxa, Dolors Ferrer, l'alcalde de Constantí Òscar Sánchez...
En nom de Salou hi és present el tinent d'alcalde d'aquest municipi, l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i també l'alcalde de Cambrils, Oliver Klein. Abans s'han reunit en assemblea i ara compareixen davant de la premsa per donar explicacions d'aquesta associació que avui comença a caminar. És tot des de Mar Ricard, des de la Canonja. Bona tarda.
Fins demà!
Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passant 3 minuts a les 5 de la tarda engeguem aquesta segona hora de Rande Mar. Una segona hora on descobrirem més curiositats del nostre mar mediterrani a través de la secció Això no ho sabia. Parlarem de plàstic i de l'afectació que té a les nostres costes. Ens embarcarem per anar de regar.
i acabarem, com és habitual, com fem tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Obrim avui amb una nova secció de l'Això no ho sabia, que ens porten des de Ràdio Arenys per descobrir el perquè de moltes coses que tenen a veure amb el mar. Avui farem un passeig per l'Escullera i dic de racer d'un port, Oriol.
Doncs efectivament, Marina, una setmana més i tornem, i tornem amb aquesta secció que tant ens agrada. Ai, això no ho sabia, on sempre descobrim diverses coses que són pel que són per algun motiu i aquí ens agrada poder-lo descobrir, coses que desconeixíem, que no seguim i que tenen a veure amb el mar, que tenen a veure amb el port, que tenen a veure amb la navegació, cada vegada...
que fem una d'aquestes seccions, ho fem amb el Carles Obac, que és el president del Nàutic d'Arenys, i que el tornem a tenir aquí a la ràdio nosaltres. Carles, bona tarda. Moltes gràcies, Melina, moltes gràcies, Oriol, moltes gràcies, benvolguts, que sembla l'altre dia, des de Tarragona, em trucava un catedràtic de la Politécnica i diu, t'he escoltat amb la ràdio i hem agradat el programa, amb el qual, doncs, sembla que no, però vull dir...
M'alegra, m'alegra sentir, doncs, que el que fem des de la ràdio, des de la ràdio, des del programa Arran de Mar Marina, amb tots els que hi col·laboren, doncs, que ajuda a divulgar el coneixement nàutic, que em sembla que està una mica o està bastant oblidat. Estem fent grans esforços des de, jo diria...
els ajuntaments, la diputació, l'esfederació, la Federació Catalana de Vela, etcètera, perquè la gent navegui més i que vegin que la navegació és una cosa que és accessible a molta, molta gent. És més car per dir alguna cosa anar a esquiar que, per exemple, que navegar.
No dic navegar, no vol dir tenir un barco. Potser sí que val més diners, però poder navegar amb un creuer no val diners. Dit això, disculpeu-me. Gràcies i comencem. Comencem, Carles, perquè avui farem...
Un passeig, un passeig pel port. Ens hem de tornar a situar visualment en l'espai que ja coneixíem a l'anterior secció, que coneixíem l'estructura, els pantalons, la forma, diguem-ne, les diferents qüestions que hi ha, i avui en seguirem coneixent i seguirem posant nom a cada cosa.
Efectivament, en l'anterior programa, els que el vau escoltar en un moment determinat, no sé si vaig demanar, tanqueu els ulls o no els vau tancar. Ho vas donar, no sé si tothom els va tancar, però jo sí, jo ho vaig fer. Aleshores, ens situàvem davant d'una platja, i davant d'aquella platja hi havia unes roques, i davant d'aquelles roques, doncs,
Vam començar a néixer uns braços que en aquell moment les vam dir, doncs això és el moll, és un moll, un grup de grans pedres i pedres i pedres que fan com uns braços que, diguéssim, faran el port, faran el port. Llavors vam parlar...
del moll, una mica la platja, del moll, del concepte de pantalà, vam parlar de les boies i vam parlar també dels norais. El norai, per la gent que no es va escoltar, són aquells ferros on amarrem els barcos, on s'amarren els barcos, que tenen una forma de bot al revés. Això com es diu? Això és un norai. D'acord? Avui, doncs, en aquests dies he anat pensant què podríem fer? Jo crec que els agradarà a aquesta gent que ens escolta en un entorn reposat de la tarda...
fer un viatge, fer un passeig per el que és el Port. I el que farem, una vegada més, jo us demano una mica de concentració, de silenci, i us pugeu, sortim de la platja i ens enfilem sobre l'escollera. L'escollera.
Les culleres són aquelles pedres tan grossotes que veiem. Hi ha llocs que hi ha blocs de formigó, però això és molt més modern, els blocs de formigó. Però les culleres són aquelles pedres que ens venen de les pedreres, un altre dia podem parlar de les pedreres, no? Aquelles pedres que són grosses, eh? Que acaben en un camión, eh? I són tan grans o pesen tant com un camión, 3 o 4.000 quilos, no?
Amb aquestes pedres, doncs, es van tirant dintre l'aigua, no de qualsevol manera, és a dir, es fan uns planos, diguéssim, no sé si diríem topogràfics o cineogràfics, sota l'aigua, i es van tirant aquestes grans pedres, en principi, que van caient, pim, pim, pim, pim, pim, pim. Són com la base, el fonament, sobre la qual diran que posant més pedres, i més pedres, i més pedres, d'escollera fins que aflorarà.
Arriba un moment que aflora, llavors una vegada aflora, ja posa altres tipus de pedra perquè puguin començar a passar els camions. Jo recordo de petit, i de no tan petit, quan s'ha fet ampliacions, o vosaltres a les vostres pobles heu vist quan fan ampliacions de les puntes o dels molls o de les esculleres, allò que hi ha uns camions que van avançant i pom, tiren la pedra, pom, tiren la pedra, pom, i tira la pedra.
Això en diem les culleres. Ara, una vegada surten, una vegada ja surten de l'aigua, aquí un detall important, ja no es posen, diguéssim, n'hi ha camions, sinó que hi ha unes grues, hi ha un senyor que a mi m'agradava molt, un senyor que a aquella època anava amb un bastó.
I jo veia que quan venia el camión, la grua agafava aquella gran pedra i aquell senyor li deia, aquesta va allà. És un especialista, no sé el nom, Oriol, no sé el nom com es diu, però és l'home que ens diu on te va en queixada la pedra.
Com us hi fixeu, tenen una estructura, les esculleres no són, diguéssim, no és un caos, sinó que tenen una estructura, tenen una determinada pendent, perquè les esculleres serveixen perquè, com ve l'onada...
no arribi directament al moll on trecàvem les embarcacions, sinó que trenqui, trenqui i trenqui contra aquestes onades. I al trencar, doncs, es perd la força. Doncs aquest home ensenyava aquí va aquesta pedra, ara aquí va aquesta altra. I tot posat... Com un puzle. Allà on toca. Sí, sí, cada... Té de posar-se allà on toca perquè, què dir, la força que porta el mar es reparteixi amb aquestes altres pedres de 3 o 4.000 quilos. I amb tot això va augmentant.
Dit això, un temporal tan intens com vam tenir el Gloria, ara no me'n recordo si era l'any 2020 o una cosa així, quatre dies de canya, canya, canya, mar, mar, mar, mar, aconsegueix moure també aquestes pedres, i per això es tenen que fer reparacions en els molls. Jo recordo aquells dies, jo estava en una reunió de la Federació al port,
fòrum, o el Port Olímpic devia ser, i veia passar les pedres sobre una escollera moderna, però un desastre. És a dir, no trencaven les onades de manera adequada i saltaven. Per tant, l'escollera, recordant en aquest primer passeig hem sortit de la platja, ens hem pujat sobre les pedres aquestes, que quan érem nens petits o joves anàvem saltant d'una en una, doncs pam, pam, pam, pam, anàvem caminant per l'escollera, d'acord?
Això, i fins on arribàvem? Bé, doncs l'escollera, a cada moment, quan es fa un port, en dèiem la punta. Això és la punta. Això és fàcil. On t'acaba aquell moment és la punta, que és on anava el camí. La punta. Arenys, però la gent d'aquí al mes sabeu que hi havia la punta vella i la punta nova. La punta vella és la punta de la part primera del port, que es va fer els anys abans de la guerra, i la punta nova...
és la que es va fer després dels anys 50, d'acord? Jo estic convençut que a tots els altres ports de Catalunya també hi ha la seva punta, la vella o la nova, o com es digui, ja el diem, la punta. Una vegada, jo li he adonat amb el d'això...
amb l'Oriol unes fotos d'un temporal d'ara fa un o dos anys trencant sobre el port d'Arenys i aleshores allà es veu amb aquelles onades que a vegades en diem les Tres Maries perquè les Tres Maries són unes onades és a dir
no és que tinguin nom, sinó que semblen dir les tres maries, perquè s'ajunten unes onades amb les altres i són les més grosses que et venen, d'acord? I després, al cap d'una estona, torna a venir un altre a les tres maries, entens? Doncs aquestes onades, si no tens una bona escollera, ets mort, ets mort, estàs mort. Però mort o mort, com ens va passar a Arenys, a l'any 70, una regata al mes d'octubre, en què trencaven, un altre dia en parlem, si vols, no m'agrada molt recordar perquè jo hi era...
observadó amb aquesta regata com vam tenir, doncs, herenys a set o vuit morts, si no recordo malament, no? Perquè trencaven com tu estàs veient a la foto, d'acord? Aleshores, aquests espigons són els que s'endintren dintre de mar, d'acord? I fan aquests braços que parlàvem l'altre dia, no?
Aleshores, dintre aquests espigons, llavors ja en diem DIC, és el DIC, DIC, DIC, DIC, DIC, DIC. Jo sí que voldria parar-me un moment amb el DIC i la importància que tenen que els ports siguin ben construïts i els DICs estiguin fets de tal manera que permetin tot tipus de navegació en tot tipus de mar. Abans...
Abans, o per lo menys amb el port de Nenys, quan es va fer, sí que hi havia un enginyer, que és ell, Aurelio González Isla, i aquest senyor, perquè jo havia vist els mapes que va fer als planos del port,
el va fer de tal manera amb uns braços molt, molt amples, molt més amples que els actuals, perquè ara, doncs, per facilitar la pesca, a dintre s'ha fet, doncs, un altre moll, no? Però aquells mapes, aquells planos, disculpeu-me, permetien que en qualsevol tipus de vent una embarcació a vela pogués entrar al port.
Què estaven fent? Estaven creant un port segur. Per què serveixen els ports? Ja ho vam explicar, hi ha ports turístics, hi ha ports comercials, hi ha ports, diguéssim, de navegació, hi ha ports pesquers, no? Però el que la gent busca, el navegant busca en un port, és trobar seguretat quan...
l'enganxa un tràngol. Un tràngol, paraula que fan servir els pescadors, eh? Una marota amb la mar, dir-li com vulguis, doncs clar, tu estàs navegant. No és que sortís a navegar, que a poc una vegada m'han dit, sinó, home, és que això amb aquesta mar no es té de sortir. Totalment d'acord, amb aquesta mar no es té de sortir, i inclús, doncs, no surten, no? Però si estàs a fora.
Si estàs a fora has de tornar a entrar. Tens de tornar. Estàs, per exemple, creuant el canal o estàs vinguent d'on te sigui i t'agafa aquesta marota. Doncs, aleshores, tens que poder entrar en un port segur. Llavors, aquí, dintre el dic, Oriol, la importància que en té el dic de recer. El dic de recer. Dic de recer. Recer vol dir, diguéssim, un lloc, diguéssim, de resguard. Sí.
recer, inclús que els exercicis espirituals en diem dies de recer, de resguard. El dit de recer és l'element més important del port. I per què serveix el dit de recer? Per un costat serveix a través de la seva escollera perquè les onades, sobretot de les llavantades o les garbinades, no entrin al port, però sobretot serveixen
Perquè una vegada has entrat just a bord, just a la punta, en el cas nostre seria a la punta verda, aquí on te veus aquesta és una d'estan immenses que hi ha, trobes la tranquil·litat i el lloc on pots fer el que tenen que fer les embarcacions de vela.
Vam comentar, les embarcacions de motor van per mitjans propis, d'acord? Les de vela van amb el vent. Sí que porten un petit motoret, diguéssim, de maniobra, d'acord? Però quan hi ha un tràngol com aquest, el motoret no serveix de gran cosa. I a vegades, doncs, tampoc tens motoret, per la raó que sigui.
I llavors tens que entrar a vela. No pots, davant d'aquestes onades tan i tan grans que pot trobar-se amb aquests temporals, que es donen tots els anys. L'Hodolòria és excepcional, però tots els anys hi ha grans temporals, tots els anys hi ha grans problemes, tots els anys desapareixen platges pels temporals. Doncs clar, si t'agafes un temporal d'aquests, vols entrar en un port segur. Llavors, el dic de racer és molt important.
és l'element més important perquè protegeixi, diguéssim, a la gent que entra a dintre. Una vegada...
Estàs a l'abric del dic de racer, és quan, a part de donar gràcies a qui correspongui uns a Nostre Senyor, l'altre a la Mare Déu del Carmen, els altres al nostre univers que ens ha fet possible que això sigui d'aquesta manera, podem baixar les veles, podem baixar les veles, i llavors sí que podem entrar a poc a poc dintre port, però ja de manera segura.
Aquella mala maró, aquell temporal que havia acabat per nosaltres. M'adalanto potser una cosa que veurem, si tens més endavant, no avui, eh? Jo vaig veure caure a dos tripulants d'una embarcació que portava un senyor que deia Joanola, de les pastilles Joanola. Ahà.
just aquí a la foto on tu tens sí, en aquesta punta però aquesta punta ja s'havia allargat aquesta punta que tu veus en aquesta foto ja l'havien allargat als anys 70 aquesta punta estava 100 metres endarrere i just a l'entrar una onada d'aquestes va tirar a dos tripulants a l'aigua se'n va salvar un i l'altre va morir aquí mateix és que el mar és perill molt
El mar, a veure, un moment. El mar, com totes les coses, es té de ser molt prudent. No es pot anar al mar de qualsevol manera, d'acord? I si aquella època, per exemple, la gent no portava salvavidas, la gent no portava les línies de vida, no hi havia les ràdios que tenim ara, no hi havia els GPS, tot això no hi era, entensa? Clar, i només han passat, i l'any 70 han passat 50 anys, però tot això no hi era. Ara...
anem al tema del Dic de Recer, és el cor de la seguretat d'un port. Llavors, què ens passa a la nostra costa catalana? La part del sud no la conec, però sí que conec la part central. Llavors jo diria que des de Sant Feliu fins a Barcelona, l'únic port segur que és el d'Arenys de Mar. L'únic. L'únic. Tu no pots, en un dia de temporal...
Entrar a Blanes, i menys després de les obres que han fet. Caram. Serà molt moco, serà molt maco, però no pots entrar. No pots entrar al Balís. Tampoc. Tampoc. Tant és gent que al Balís entrem, evidentment. Nosaltres, com Club Nautic de Arenys, davant de qualsevol incidència d'aquestes, benvinguts siguin a Berenys, entens? No pots entrar a Mataró. No pots entrar a Premià.
el masnou a vegades els queda tapat. La sorra aquesta, que us hem explicat alguna vegada, recordeu que les corrents, abans la platja, la corrent porta sorra i circula amunt i avall, i s'amaga uns quants metres endins i després torna a venir-se. Però clar, al fer un port, al costat del port comença a créixer la sorra, i sorra, i sorra, i sorra, i sorra, més a un costat que a l'altre.
Doncs aquesta sorra arriba un moment que arriba a la punta. Recordeu que a la punta dèiem on s'acaba el dic. I allà, doncs, comença la fundària, que quan jo era petit, a la punta d'Arenys, hi havien 18 metres, doncs ara potser n'hi ha en 8. S'ha acumulat sorra. S'ha acumulat sorra.
I quantes més tonteries hi vulguin fer, més sorra s'hi acumularà. Llavors, la onada, recordeu, els que ho vau escoltar, és com una gran paret d'aigua que ve de lluny, de lluny, de lluny, de lluny, de lluny, i va... Quan arriba...
A la costa, que l'alçada, la batimetria que en diuen els experts, és més petita, aquesta paret va pujant, va pujant, va pujant i és quan trenca l'onada. I al trencar l'onada és com fa mal, és com pot tombar les embarcacions de vela i de motor. D'acord? Per tant, és molt important, diguéssim...
no omplir de sorra les entrades, però jo recordo que em sembla que parlava amb el de premiar el Masnou, no sé si era premiar el Masnou, tenen que dregar tots els anys, dintre els pressupostos que tenen aquell club nàutic, van dregar. Dregar vol dir treure sorra, però clar, o bé se l'emporta a un altre lloc i al cap d'un temps torna a venir, perquè la naturalesa és d'aquesta manera. La meva mare, em sembla que us ho vaig dir, sempre deia, Carles, el foc aturador. Però l'aigua no. L'aigua no.
Ai, bueno. Llavors, jo voldria acabar. El dic de racer, en definitiva, és el cor de seguretat d'un port. I nosaltres podem dir amb orgull que Arenys és i ha estat sempre un port segur.
Repetia, repeteixo, des de Sant Feliu fins al Enys, l'únic port segur que tenim. Doncs això s'ha de conservar. Desitgem de tot cor que ho continuï sent per molts i molts anys, perquè un port segur és també garantia de vida.
marinera, nàutica i de futur per la nostra costa. No només Arenys, sinó tots els ports i pobles que estan al voltant del mar de Neixdemal. Jo, sense més, no sé si vols que afegeixi alguna cosa.
crec que ha quedat tot molt ben explicat i sobretot aquest missatge de si és un port segur no hi fem res que pugui fer-lo deixar de ser segur i més quan ens dius que és l'únic que hi ha segur en tota aquesta zona de Sant Feliu fins a Barcelona doncs home, no ho perdem no ho perdem ara i per definició en principi qualsevol cosa que facis alteres la naturalesa i aniràs a pitjor doncs deixem-ho com està
Doncs moltes gràcies per l'oportunitat una vegada més que hem tingut de parlar de les culleres, les pedres grosses, com es posen, del senyor del bastó, de la punta, la punta on s'acaba, com és com el balcó, és el balcó del mar, me'n vaig fins a la punta.
És un lloc estupendo per passejar, per passar-s'ho bé, i sobretot del DICS, el DIC de Recer. Si amb això he pogut transmetre els centenars o milers d'ollents que puguem tenir la importància del DIC de Recer, que serveix per resguardar un port segur, doncs jo em donaré més que satisfet. Moltes gràcies a Radio Arenys, moltes gràcies a Randemars, moltes gràcies... Ai, no ho sabia.
Gràcies, Oriol. Gràcies, Carles, per haver vingut una jornada més i ens retrobem perquè tenim molta més curiositat per aprendre moltes més coses. La pròxima que tinc us agradarà. Gràcies.
Anem cap a Costa Brava, perquè aquesta mateixa setmana heu pogut escoltar en aquest programa a la Randa Mar un reportatge sobre els tallers sobre reciclatge de plàstic i les jornades de pesca neta que es van fer al Port de l'Escala. Avui ens volem aturar per parlar amb una de les ONGs que hi van participar en l'organització de tot això. Plàstic Preciós, Sergi. I per fer-ho tenim aquí amb nosaltres el seu cofundador, l'Adrià Tallada. Adrià, benvingut aquí a la Randa Mar.
Hola, moltes gràcies. A veure, per començar, sempre ens agrada situar una miqueta el personal. Explica'ns una miqueta la història d'aquesta associació, d'aquesta iniciativa de Plàstic Preciós. Com neix el projecte? Doncs nosaltres som una associació sense dins de lucre que va néixer a Gandia, al sud de València, cap al 2017. I vam obrir un espai a Barcelona el 2021 fundant el projecte Plàstic Preciós Barcelona.
i, bàsicament, ens dediquem a la consensació mediambiental i al reciclatge de plàstic. Precisament això, no?, el reciclatge, donar una segona vida a aquest producte. Com ho feu, això? Aneu a mar a agafar, us els porten? Com va la vostra tasca? Doncs, una mica de tot, la veritat. Hi ha molt de plàstic a la nostra societat i hi ha molts canals per als quals ens arriba el plàstic.
Sí que una de les coses que fem són recollides i neteges especialment a les platges, al litoral, també altres espais naturals. També tenim campanyes on recollim residus d'escoles o d'organitzacions per després fabricar-los algun tipus de mobiliari o algun objecte. I també simplement hi ha empreses que tenen algun residu molt específic que nosaltres ja el podem reciclar.
I en quins projectes participeu? Perquè hem vist que fins i tot feu o els vostres plàstics van a mobiliari urbà. Sí, nosaltres participem en diferents projectes de conscienciació, sobretot en centres escolars.
Entre ells tenim un projecte de restauració de mobiliari escolar utilitzant taurells de plàstic reciclat. El que fem és canviar els taurells de fusta per plàstic reciclat i fem el de capatge i el pintat de les estructures metàl·liques que necessiten restauració. Això ho fem en col·laboració amb diverses organitzacions. També participem en projectes de caracterització i reciclatge de residus marins per convertir-los, com bé has dit, en mobiliari urbà.
o també fem campanyes de conscienciació amb diferents organitzacions com poden ser el Banc de Sang i de Teixits o tenim una col·laboració que ja fa diversos anys que dura amb el Basquet Girona. Interessant. I què li porta a nivell de publicitat o a nivell de divulgació o a nivell que el Basquet Girona també fa algun material en plàstic?
Sí, doncs el Basquet Girona justament és una de les campanyes que més content estic, perquè a nosaltres ens va contactar el Basquet Girona fa ja uns quants anys, quan van decidir fer el canvi i deixar d'utilitzar envasos d'un sol ús del seu bar i començar a utilitzar envasos reciclables, i quan una organització o una empresa fa aquests canvis, a vegades...
és una mica difícil d'implementar perquè el client, o en aquest cas els seguidors del Bàsquet Girona, veuen com han passat d'haver de simplement comprar-se una cervesa al bar, ara han de comprar el got també, i després l'han de retornar. Llavors, moltes vegades acompanyem aquest tipus de canvis amb campanyes de conscienciació, de motivació pel públic,
I en aquest cas, al Basquet Girona, vam començar fent allers de conscienciació durant els partits i marxandatge. I hem acabat fent...
mobiliari i elements per al propi Estadi de Fontejau. Molt interessant. I ara que parlàveu de conscienciar amb l'experiència de quan vau venir aquí a l'escala a fer aquest taller dintre de la jornada de pesca neta que es feia al port d'aquí a l'escala, la importància que et té precisament de conscienciar els joves, no? Aquesta és la clau per...
solucionar o no sé si reduir, que també deu ser en aquest tema dels residus una qüestió molt important. Sí, de fet, de les tres R's, que podríem dir que són reduir, reutilitzar i reciclar, reduir és la més important. Nosaltres, sobretot, el que fem és intentar conscienciar, en aquest cas els més joves, que han de reduir el consum de plàstic
perquè és l'única manera que podrem intentar, no ben bé solucionar, però almenys limitar el problema que ens està suposant el plàstic en la nostra societat. I això passa per una reducció del consum, però sobretot una reducció de la producció. Al final són les empreses les que posen tots aquests productes al mercat i els que nosaltres, en menys o més mesura, hem d'acabar consumint perquè existeixen poques alternatives.
De quina manera els feu veure el jovent o en què es basen els tallers aquests que feu les demostracions? Nosaltres tenim diferents tallers, diferents dinàmiques i diferents activitats. Sí que, per una part, fem tallers que intentem que siguin molt interactius perquè ells puguin participar del procés de reciclatge en directe, però sí que els hi fem veure, els hi posem exemples reals de com...
de com ells poden reduir aquest ús de plàstic i els hi posem exemples com en altres països tenen uns usos o tenen unes maneres de fer i utilitzen una quantitat de plàstic molt reduïda i com això tindria un impacte molt positiu si nosaltres agaféssim hàbits semblants.
I molt, suposo que molt del material que us ve és precisament del mar, no? O és la principal font de material amb què vosaltres treballeu? No és la principal font, però sí que tenim diferents projectes específics dels quals treballem amb residu marí. Jo personalment sóc bussejador també, li tinc un especial...
una especial estima al mar i també els meus companys tenen una especial estima al mar. Gandia és un poble de costa, Barcelona és una ciutat de costa i estem molt lligats al mar des de ben petits. Per tant, tot i que no sigui la font principal i és una font d'un residu que té molt baixa qualitat i que és pràcticament molt difícil de reciclar i pràcticament impossible de reciclar des de la indústria,
doncs, bueno, sí que utilitzem aquest residu, sobretot per fer productes i campanyes específiques. Adrià, tenia un dubte, una curiositat, just aquesta setmana farà un any del desastre dels aigats de la Dana del País Valencià. Amb aquestes riuades, vosaltres heu treballat amb residus que van provenir de la riuada que hi va haver-hi en aquesta situació?
Sí, sí que hem utilitzat part d'aquests residus. Com bé dius, va ser un desastre. A nosaltres allà a Gandia no ens va arribar a tocar directament, però a part de participar en les tasques de neteja de les primeres setmanes,
Nosaltres hem fabricat mobiliari per centres escolars afectats, hem col·laborat amb altres entitats per fabricar mobiliari pels pobles que han estat afectats i, com bé dius, també hem fet diferents projectes per treballar amb residu de la pròpia Dana, diguem, perquè, bé, semblant al residu...
que s'extreu de les neteges o de les caracteritzacions que fem de les costes. És un residu que està brut, està molt barrejat, és difícil de reciclar i, per tant, hem fet projectes més aviat d'investigació, projectes pilot per veure si aquests residus realment poden tenir una sortida o no.
I amb aquesta, m'has comentat que efectivament veu néixer vosaltres a Gandia, heu obert oficina a Barcelona, teniu pensat també altres punts de territori, treballeu amb altres províncies, altres capitals espanyoles, com veieu vosaltres ara i sobretot el futur? Cap on aneu? Doncs, a veure...
La primera part que em dius, nosaltres treballem en tot el territori de l'estat espanyol, inclús hem fet activitats a punts com a Galícia, al sud d'Andalusia, Extremadura, inclús hem fet algunes activitats a Canàries i de fet tenim alguns projectes més o menys en marxa a les Illes Canàries també,
Per tant, tot i que els nostres centres estan tant a Barcelona com a Gandia, treballem una mica per tot l'estat. I de cara al futur, justament ara, nosaltres ens hem mudat al nostre espai que tenim a Barcelona, ens hem mudat a un espai de...
que es diu Barcelona Economia Circular, que pensem que ens pot ajudar a créixer dins de tot el territori català i poder arribar millor, sobretot als centres escolars i a les organitzacions que ens necessitin. I a part de les escoles, com l'activitat, per exemple, que es va fer aquí a l'Escala, amb el sector de la pesca, heu parlat amb altres ports, amb altres projectes com el que tenim aquí de la pesca neta o la mar de net?
Sí, siguem parlat i de fet col·laborem amb altres organitzacions i amb empreses que busquen reduir els seus residus o introduir els seus residus en els seus sistemes productius o potser no dins del seu sistema productiu però fer-ne algun ús alternatiu i que no es converteixi en un residu sinó parar-lo abans perquè es converteixi
en residu i transformar-lo, per exemple, en mobiliari per les seves oficines, o inclús podem fer també activitats de conscienciació amb els propis treballadors de les empreses, o hem fet activitats amb els pescadors també, activitats de conscienciació amb els pescadors, que són una part molt important, perquè al final són persones que viuen del mar i moltes vegades la gent els veu com els culpables de...
del residu que hi ha al mar perquè potser perden alguna xarxa o potser són els que veiem que estan més a prop del mar però realment els pescadors són pràcticament l'última línia de defensa perquè ells recullen el residu quan pesquen i ells volen un marnet perquè és la seva manera de viure, clar.
Adrià, per qui estigui interessat, ens estan escoltant ara mateix 5-6 ràdios d'arreu de Catalunya, que són els que coproduïm aquest programa de la Randa Mar, gent que estigui interessada en contactar amb vosaltres, o fins i tot escoles, centres, com ho han de fer? Teniu pàgina web pròpia? Fes una mica de crida o de promo?
Sí, doncs, mira, poden contactar-nos. Tenim la pàgina web, que és plasticpreciósbfn.org. També ens poden trobar a l'Instagram, com a plasticpreciósbfn, i ens poden enviar un missatge i nosaltres intentem contestar-li a tothom el més ràpid possible. I ara que ja d'aquí a final d'any, teniu moltes feines de xerrades? Esteu molt sol·licitats?
Sí, la veritat és que tenim bastanta feina, però estem molt contents i sempre estem contents de fer-ne més. Al final és una activitat que fem sobretot per gust i per la necessitat que pensem que té, la necessitat que hi ha de fer aquesta conscienciació i de fer aquest tipus d'activitats. Per tant, sempre hi ha espai per algú més.
Doncs, Adrià, moltíssimes gràcies, Adrià Tallada, cofundador de l'organització de l'enògia que hem tingut avui, la Plàstic Preciós, dedicada a això, al reciclatge, i a donar una segona vida a aquests residus plàstics que tant i tant ens preocupen. Moltíssimes gràcies per estar aquí a la Randa Mar. Moltes gràcies a vosaltres per aquest espai. Que vagi molt bé. Adéu.
I Vilanova i la Geltrú és la seu de la Copa d'Espanya Dilca 4, que a partir d'avui donarà el tret de sortida a la competició, Carles. Doncs així és Marina, Vilanova és la seu de la Copa d'Espanya Dilca 4. Els regatistes ja han arribat aquí, a la capital del Garraf, i avui el company d'esports de Canal Blau, en Jordi Martí, ha pogut parlar amb en Tete Sabater, el director esportiu del Club Nàutic Vilanova, i ha fet una mica de prèvia del que serà aquest cap de setmana. Els escoltem.
Doncs tenim en Tete Sabater. Tete, què tal? Molt bé, enfeinats però contents. Bueno, esteu enfeinats però això ja comença. Sí, ja ho tenim tot engegat. Avui estem... Bueno, ahir, de fet, ja vam començar, ja van arribar tots els participants. Avui estan passant medicions i aprofiten tot el dia per sortir a l'aigua, conèixer el camp de regates, veure els règims de vents que són els habituals aquí a Vilanova...
i demà ja comencem amb el primer dia de les proves. Explica'ns una mica, pels que no estiguem tan posats amb la vela, quin tipus d'embarcació és aquest ILCA?
L'ILCA és el que fins fa uns anys es deia l'ASSET, és una de les embarcacions amb més volum internacionalment. És una classe que en la seva modalitat d'ILCA 7 i 6
són classes olímpiques. L'ILCA 7 és classe olímpica per homes i l'ILCA 6 és classe olímpica per dones. I l'ILCA 4 és la primera modalitat, una vegada surten de les classes infantils, és la primera modalitat en què els més joves
s'introdueixen en el món competitiu de la classe Ilka. Al final l'únic que canvia és els metros quadrats que portes navegant. A l'Ilka 4 són 4,7 metros, a l'Ilka 6 són 5,7 i a l'Ilka 7 ja arriba a 7 metros quadrats. És una de les flotes més nombroses a nivell estatal.
I nosaltres aquest any hem tingut la sort que la Real Facció Espanyola de Vela delegui amb nosaltres una de les dues proves puntuables per escollir els equips que conformaran l'equip nacional que va als europeus i als mundials de la classe.
Vull dir que estem enfeinats. El vent sembla que tindrem ponents bastant estables i ens facilitarà molt la feina de poder establir el camp de regates i de poder iniciar i portar en el timing que teníem programat.
les proves que s'han de realitzar. Hem de realitzar nou proves durant tres dies, la idea és fer-ne tres cada dia. Com naveguen la flota, són 140 embarcacions i les dividim en dos grups de 70, doncs vol dir que cada dia hem de fer sis proves, tres per cada grup. Hòstia, són un fotimer d'embarcacions, no?
Sí, són moltes, 140. En l'última Copa i Campionat havien arribat a 120 i 130 i ara nosaltres hem arribat a 140. És una de les classes més nombroses, és una de les classes que més èxit té i cada any ens estem trobant que està pujant el número de participants a la Copa.
A nivell de camp de regates, entenc que si no tens una embarcació, si no tens un vaixell i t'apropes, no veuràs res, no? No, la veritat és que no. Vull dir, des de l'Espigó o des de la platja sí que veuràs els barquets a lo lluny, però no solem navegar molt a prop de terra, perquè normalment
el vent sempre es torna més inestable i baixa la intensitat. Sempre intentem allunyar-nos una miqueta, una milla, una milla i mitja, perquè normalment sempre en aquella zona trobem millors vents. A nivell de participació, ja ho has dit, unes 140 embarcacions, això vol dir que aquí tindrem, i també ho has dit,
s'esculpen equips per anar als europeus i per anar a mundials, etcètera, això vol dir que aquí hi ha la floinata de la categoria, no?
Sí, hi ha gent, la veritat és que hi ha gent amb molt bon nivell, gent que fa un any potser estava navegant en Òptimis, on ja es feia bons papers, i ara en el cap 4 també l'està tocant. Però sí, la veritat és que són xavals que ja porten anys navegant, la majoria d'ells, i tenen una tècnica molt depurada, i veus xavals que naveguen molt bé.
Després sí que també hi ha xavals que potser és el seu primer campionat nacional, que potser venen amb la il·lusió de tal, però sí, sí, normalment són regates molt lluitades, molt lluitades on fins a l'últim dia no saps molt bé qui guanyarà.
A nivell del final, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, tenim representació de la comarca, del club, en aquestes proves? Sí, tenim sis participants del club dins de les places que li toca a la Federació Catalana, que és un 23%.
Nosaltres tenim sis regatistes del Club Nàutic de Vilanova que participen en aquesta competició. Vull dir que per nosaltres la veritat és que és un orgull, perquè al final també et demostra una mica la feina que hem fet durant els últims anys de poder haver ficat dins de la selecció catalana sis dels nostres regatistes.
i al final opcions, tenim opcions de veure algun al podi ja més complicat Això no ho sé, potser a nivell femení pot ser que tinguem alguna sorpresa però bé, demà que una vegada haguem fet les tres primeres proves veurem una mica a quin lloc estem i podrem ja una mica imaginar-nos o somiar en poder fer algun podi
Perquè jo ara et pregunto, amb Bela, competir a casa es nota o no? Sí, sí, sí. Jugar a casa sempre és un notatge, com el futbol. Perquè, bueno, vulguis o no, qui és d'aquí coneix una mica... Els règims de vent d'un esport, d'un lloc concret, solen sempre...
tindre les mateixes actuacions i llavors si ets de la casa més o menys saps amb aquest vent més o menys sabem que anirà per aquí o anirà per allà o que això acabarà pujant una mica d'intensitat o acabarà baixant sí que tens més recursos a l'hora de poder decidir una estratègia bona
i ja també per anar també una mica acabant preguntar-te també per algun nom que haguem d'estar pendents que diguis hosti aquest ho farà bé i té pinta doncs que segurament a Los Ángeles ja estarà per allà per allà amb la selecció espanyola n'hi ha algun d'aquests que diguis a mi m'agrada a mi m'ha ve el cap
jo defenso una mica els catalans i dins dels catalans tenim l'Iker Mujica que és un xaval que en òptimis ho va fer molt bé ja va participar en un parell de mundials i jo crec que aquest any ja està navegant és el seu primer any navegant en l'Iker 4 a vegades ho combina amb l'Iker 6 però jo crec que és un xaval que si fa ben mig ho pot fer molt bé jo crec que és el màxim exponent dins de la selecció catalana que pot optar a un podi en aquest campionat
Al final, aquí a la vela catalana tenim en Jordi Chamar, que últimament ho està fent també. A més, també molt a prop d'aquí. Tenim molts bons regatistes. Catalunya, a nivell de vela, podem dir que és una de les comunitats fortes. Aquí hi ha nivell i som una de les federacions de referència. La Canària, la Balear...
La catalana sempre són federacions que l'han tocat i que històricament sempre han estat al davant. I això sí que potser som un sector una mica allunyat, un esport una mica allunyat de...
dels grans de la societat però la gent ha de saber que es fa molta feina a nivell esportiu a nivell d'esports nàutics aquí a Catalunya es fa molta feina i molt bona
Al final ressona molt que si les competicions que hem tingut últimament aquí a Vilanova, fins i tot, però també la vela són altres coses, que no només aquestes superembarcacions que vam veure ara aquí ja fa un parell d'anys o tres.
Sí, no, no, bueno, nosaltres vam tindre la sona al seu moment que tinguéssim una preliminar de Copa Amèrica, que una mica és el top de la vela, però després hi ha molts tipus de vela, hi ha molts nivells de vela, vull dir, hi ha tot un món de vela lúdica, de gent que simplement és una apassionada de mar o li agrada navegar, o li agrada fer paddle surf, o li agrada fer sortir amb la moto d'aigua, o sortir amb un kayak, vull dir, al final, el mar...
et permet realitzar no només esport, activitat física. I una mica no som conscients que tenim allà al mar i que es poden fer un munt d'activitats, natació d'aigües obertes, és que hi ha infinitat d'activitats que es poden fer al mar. I Vilanova és un lloc espectacular per poder fer qualsevol d'elles. Tenim una costa amb una meteorologia, amb un règim de vents que et donen joc
a poder gaudir del mar tot l'any. Veurem com us va aquesta Copa d'Espanya. Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic Vilanova, moltes gràcies per estar avui amb nosaltres i molta sort aquests tres dies. Que vagi tot com la seda, que vagi tot fantàstic. Esperem que sí, moltes gràcies. L'Agenda
Acabem el divendres, acabem la Rana Mar fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I comencem per la Costa Brava. Sergi, què hi farem? Doncs Marina, com no podia ser d'una altra manera, agenda d'aquest cap de setmana monopolitzada per la Castanyada i sobretot pel Halloween. Començant per avui divendres amb aquesta nova combinació...
que és el Castaway, començant cap a l'escala, entre les 5 i les 9 del vespre, amb tallers, animació, passatge del terror, venda de castanyes, una activitat que, per exemple, també és compartida amb les tartites, roses i llençà, que totes elles fan diferents actes al voltant d'aquesta barreja entre la castanyada i el Halloween. Dissabte us convidem al Tasta Patrimoni, un itinerari guiat per Castelló d'Empúries,
i també una ruta per als espais medievals de l'Empordà, en aquest cas una visita guiada al poble de Sant Martí d'Empúries, aquí a l'escala. Dissabte a la tarda tornem al tema estrella del Halloween, perquè hi ha tarda de terror al Port Marina de Palamós entre les 5 de la tarda i les 8 del vespre.
i diumenge estarem una miqueta de ressaca de tan Halloween i, per tant, us recomanem una visita, una activitat familiar a les basses i tortugues d'aigua dolça a partir de les 10 del matí a Maspinella, Torruella de Montgrí. Doncs bon cap de setmana, bona castanyada, el tanto amb els pernellets, els moniatos i les castanyes. Ens hi tornem a trobar dilluns.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre per conèixer què ens han preparat, cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. Celebració de la castanyada infantil a Roquetes, amb l'espectacle La castanyera i el follet de la tardor. Castanyes i xocolata i biscuits per a tots els que vagin disfressats de castanyers i castanyeres. Avui divendres 31 d'octubre al pati dels tilers de Roquetes.
Torna l'esperat sopar popular de la castanyada Benifallet, enguany amb la festa Castauín, on després del sopar els i les assistents podran gaudir de la música en directe d'Eduard Sánchez i a continuació festa amb DJ Gato i DJ Paul Vive, avui divendres al Centre Polivalent de Benifallet.
Del Tebre celebra la castanyada i Halloween amb una nova edició de la Halloweenada, una tarda plena de tradició, misteri, diversió i molta xocolata. No hi faltarà el concurs de disfresses amb premis a la més terrorífica, original i treballada, on l'esperat trucotracte amb més de 2.500 caramels repartits pels comerços del centre. Avui divendres a la plaça Coliseum de Del Tebre.
En el marc de les converses periodístiques amb motiu del 30è aniversari de la Plana Ràdio, sessió quan el periodista es converteix en escriptor, amb la participació del periodista i escriptor Toni Cruanyes, que presentarà el seu darrer llibre, La dona del segle, el dissabte 1 de novembre a les 7 de la tarda a l'Smart Centre de Santa Bàrbara.
Primera edició de Parca, festival per reflexionar sobre la mort des d'una perspectiva artística i col·lectiva. El divendres i dissabte a l'Ernita de la Pietà d'Ull de Cona. Activitat familiar Missió Flamenc, per descobrir com viuen, com ballen i com s'alimenten estos ocells tan fascinants. L'activitat inclou l'observació de flamencs amb telescopis des del mirador 360. El dissabte i el diumenge a Montnatura Delta de l'Ebre.
Vuitena edició de la Festa de l'Oli de Ginebre de Ribarroja d'Ebre, amb un programa d'activitats diverses al voltant d'aquest curiós i històric producte, com demostracions, visita guiada al ford, productes locals, conferències i molt més, el 17 i el diumenge a Ribarroja d'Ebre.
38. edició de la Festa del Vi a Gandesa, l'aparador dels vins a peu de territori més important de la regió. Mostra de vins, nits dels carnatges blanques, concerts, tastos, dina popular de la clotxa i molt més, del 31 d'octubre al 2 de novembre a Gandesa. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Anem ara cap a les costes del Garraf, perquè aquest cap de setmana també estan preparant moltes coses i relacionades amb la castanyada, Carles. Doncs per aquest cap de setmana, Marina, us recordo que demà tenim el campionat de natació naturista a la piscina municipal de Sitges, un campionat de referència a escala internacional i que reunirà gairebé 200 persones que hi participaran i nedaran.
Una altra proposta que comença avui i demà també continuarà és la Vila del Llibre de Sitges, que se celebra al Centre d'Interpretació de la Malvasia. És la cinquena edició d'un certamen que posa el valor del llibre al centre i que s'inaugurarà aquesta mateixa tarda amb poesia escènica i música electrònica. Enguany es parlarà, entre altres, de la relació entre la literatura i el vi vinculat a Sitges amb la Malvasia.
De fet, el centre d'interpretació de la malvasia serà enguany el punt neuràlgic del certamen. Dissabte al matí hi haurà temps per fer una visita guiada a les instal·lacions on durant tot el dia s'hi farà el mercat editorial i d'un recital comentat amb motiu dels 90 anys de la mort de Fernando Pessoa.
La sommelier i periodista vinícola Ruth Troiano oferirà un maridatge de Malvasia. A la tarda de dissabte serà el torn de paraula d'Alba Gràcia, historiadora i coordinadora del Centre d'Interpretació de la Malvasia, i de diàleg amb Màrius Serra i Sebastià Benassar sobre els exemples de cuina medieval que recull la literatura catalana. Són només algunes de les propostes plantejades en aquesta cinquena edició de Foment de la Literatura i del Llibre de Sitges.
Au, doncs, que passeu una bona castanyada i nosaltres ens retrobem aquí dilluns vinent, arran de mar. I acabem el nostre repàs d'actes a les costes del Maresme, on l'Oriol també ens ha preparat moltes coses, Oriol. Fem l'agenda per aquests dies. Avui, demà i demà passat, al barri de la Llàntia de Mataró, celebra la dotzena edició de la Festa de Tardor, organitzada pels geganters de la Llàntia.
Durant tres dies els carrers s'omplen de música, llum i color amb tot el seguici festiu. La castanyera, la fulla caduca, el monjo, els caramelers, els músics i les xocolateres. L'1 i el 2 de novembre destaca el túnel del terror, activitats infantils, espectacles professionals i una zona de foodtracks.
Més qüestions? La Unió de Botiguers d'Arenys de Mar prepara per avui la Castaway, una festa per celebrar la castanyada i el Halloween. Ha començat fa una horeta, a les 5, i ara la plaça de l'Església ja és el centre neuràlgic i hi ha diverses activitats adreçades al públic familiar. Més actes?
La regidoria de joventut de Lladanera es prepara una nit terroríficament divertida, el Llabagüin. Serà avui divendres 31 d'octubre amb epicentre al parc de Can Riviera a partir d'ara a les 6 i fins a la mitjanit. Hi haurà túnels del terror, un serà per infants, també tallers, espai gastronòmic i final de festa amb DJ Kiki. A més, es podrà seguir la ruta del Crit o Confit i també la ruta de les cases encantades.
Avui, 31 d'octubre, canviant de població, Santa Susana celebra la Festa Popular al centre del municipi que combina castanyes torrades, música en directe, activitats infantils i ambientació de tardor i de Halloween. L'entrada és gratuïta i l'esdeveniment busca apropar tradició i diversió en un entorn familiar. A Calella, la festa ja ha començat a dos quarts de sis a la plaça de l'Església amb castanyada popular, música i tallers infantils. No hi falten les castanyes, moniatos i mosquatell per tothom.
A les 8, al carrer Puig de Popa, s'organitza un sopar popular amb ball i concurs de disfresses de Halloween, oferint una nit divertida per grans i petits en un ambient familiar i festiu, i on, per cert, jo hi estaré d'aquí unes horetes. Per tant, molt bon cap de setmana.
I així arribem al punt final de l'Arran de Mar d'aquest divendres 31 d'octubre del 2025. Nosaltres marxem, ho deixem aquí, però tornarem demà. No, demà no, tornarem dilluns, que demà és dissabte, com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arran de Mar. Que vagi molt bé. Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambretgn.com
Vivo cantando. Vengan, chicos, vengan, chicas, a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
Gràcies.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. No fa gaire, sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu?
Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Obramat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas, constituïda l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. El primer pas rellevant del futur ens metropolità s'ha donat al castell de Mas Ricard de la Canonja. Fins allà marxem. Tere Ortega, bona tarda.
Bona tarda des del Castell de Mas, Ricard, aquí a la Canonja. Aquesta tarda s'ha constituït aquí l'Associació per l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Cap de Tarragona. L'integren d'entrada set municipis, Tarragona, Reus, Valls, Constantí, la Canonja, Salou i Cambrils. Serà presidit, de fet l'associació estarà presidida per l'alcalde de la Canonja, Roca Muñoz, i la vicepresidenta d'aquest any serà l'alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer.
Entre els principals reptes d'aquesta entitat que avui comença a caminar són la diversificació del turisme, fer-lo més sostenible, la mobilitat eficient i també la interconexió entre tots els municipis que configuren l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, la segona en importància de Catalunya. De fet, el president de l'associació recent constituïda, Roca Muñoz,
ha dit que és hora d'assumir que els reptes al camp de Tarragona van més enllà dels límits territorials, dels límits municipals, en nom de la vicepresidència de l'associació. L'alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer, ha dit que avui es dona un pas molt important, es dona forma, d'entrada ho fan,
els primers set municipis que s'han convertit en motor de l'associació, però que esperen ampliar-ho més enllà o en altres municipis o localitats del territori. L'alcalde Rubén Vinyual és també present a l'acte, ha destacat en la seva intervenció, que ara una de les prioritats és impulsar el pla director del Camp de Tarragona, però fer-ho, dissenyar-ho des del territori, amb la col·laboració, evidentment, de la Generalitat,
i donar importància a qüestions claus, com és, per exemple, el trasllat de les mercaderies per l'interior. Vinyuales ha posat en valor l'associació que avui s'ha creat i ha demanat que es treballi des de la lògica. Avui s'ha constituït, per tant, aquesta associació aquí al Castell de Mas Ricard, a la Canonja. Des d'aquesta població és tot. Bona tarda.
Notícia també destacada aquesta, un mural genuïnament tarragoní donarà vida al primer tram de la Rambla Nova. Serà obra d'Edu Polo i complementarà el procés de pacificació d'aquesta part del passeig que es va iniciar el desembre de l'any passat. L'actuació serà una realitat de cara al proper Sant Jordi. Edu Polo va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament per idear aquest projecte. A la capçalera hi figurarà la paraula naltros i una representació pictòrica
Gràcies.