Title:

Camins de ronda, mar sostenible i innovació marina

## Visió general de l’episodi En aquest episodi d’*Arran de Mar* des de **Tarragona Ràdio**, el programa recorre l’actualitat de la costa catalana i aprofundeix en diversos temes clau: • **Conflictes i defensa dels camins de ronda** a la Costa Brava i al litoral de *Tarragona*. • **Gestió pesquera i conservació**: vedes, arrossegament i marcatge científic de tonyina vermella. • **Gestió de l’aigua i sequera** al Garraf. • **Esport i cultura marítima**: rem, clubs nàutics i cultura popular vinculada al mar. • **Innovació científica i tecnològica** al mar: projectes *Blue Boost* al Delta de l’Ebre i ús d’*intel·ligència artificial* al fons marí. L’episodi combina notícies breus, entrevistes especialitzades i seccions de cultura popular, amb una presència destacada de *Tarragona* i el seu entorn marítim. --- ## 1. Obertura i tertúlia informal ### Presentació del programa i de l’equip • S’anuncia el format habitual d’*Arran de Mar* (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i el recorregut informatiu per la costa catalana: L’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Nens/Nois de Mar i final a **Tarragona**. • Es presenten els membres de l’equip i col·laboradors de diferents emissores locals. ### Conversa distesa sobre cinema i mar • L’equip comenta les pel·lícules de Disney **“Vaiana”** (i la seva segona part) i la futura versió amb actors reals. • Es parla de la relació d’aquestes pel·lícules amb el **mar**, la pesca i els *esculls de coral*. • S’esmenten també les seqüeles d’**Avatar** i la seva connexió amb entorns oceànics. > *Tono inicial lleuger i proper que serveix per cohesionar l’equip i connectar amb els oients abans d’entrar en matèria informativa.* --- ## 2. Butlletí d’actualitat marítima i territorial ### 2.1. Conflicte pels camins de ronda a la Costa Brava • L’associació **Camí de Mar de la Costa Brava** es defensa d’acusacions de **privatització de senders públics** i d’afectació d’espais naturals fetes per *SOS Costa Brava*. • En un comunicat (sense declaracions directes als mitjans) l’entitat remarca: - Que és un **projecte de país** sorgit de la *societat civil* i no d’interessos privats. - El seu compromís amb **medi ambient, sostenibilitat i preservació del litoral**. - Que les **institucions públiques** han de marcar les normes. • *SOS Costa Brava* rebutja el projecte de 240 km de **camins de ronda** del sud de França a Malgrat, alertant de: - Possibles **nous senders** dins de parcs naturals. - Risc d’**interessos privats** darrere la iniciativa. • L’**Ajuntament de l’Escala** veu el projecte amb bons ulls i l’alcalde remarca: - El potencial com a **itinerari cultural i turístic** fora de temporada. - La necessitat d’un **estudi integral** per resoldre dubtes de les entitats ecologistes. ### 2.2. Veda de la sípia a les Badies de Pals i Roses • Es manté, per segon any, la **veda de pesca de sípia** a les Badies de Pals i Roses. • Afecta **arts menors** i **pesca recreativa**: - De setembre a final de novembre. - Un altre mes de veda al febrer de 2026. • Objectiu: **reduir la pressió pesquera** als caladors més sensibles per: - Protegir juvenils a la tardor. - Preservar el *pic de femelles ovades* al febrer. • El Comitè de Cogestió integra sector pesquer, administració i entitats científiques i socials, i es presenta com a model de **gestió sostenible**. ### 2.3. Crisi de l’arrossegament i pressió a Madrid • El sector de l’**arrossegament** viu una situació de **parada obligada** i gran incertesa: - Barques amarrades. - Desànim, frustració i ràbia als molls. • Des de Brussel·les arriben notícies positives: - La Comissió Europea estudia una fórmula jurídica per concedir **dies addicionals de pesca**. - Decisió basada en un **informe científic** que indica **recuperació ràpida dels estocs**. • El director general Toni Espanya: - Reconeix el **malestar històric** als ports. - Demana al govern espanyol que permeti sortir a pescar **per avançat**, a compte dels dies que atorgarà posteriorment Europa. • Efectes col·laterals de la inactivitat: - Impacte sobre la **marineria**. - Problemes de subministrament per a **mercats i restaurants** en campanya de Nadal. - Risc per a la **viabilitat de les confraries**, ja que l’arrossegament genera un 60% dels seus ingressos. • Es critica el **model matemàtic exclusiu** de la UE i es reivindiquen els models d’ICATMAR, alineats amb les grans potències pesqueres. • Es recorda que la flota s’ha reduït de 1.500 a 600 embarcacions en 25 anys, amb vedes i malles més selectives, cosa que explica la **recuperació de recursos**. ### 2.4. Marcatge científic de tonyina vermella a l’Ametlla de Mar • Nova edició del **Scientific Angel Tagging Tour** a l’Ametlla de Mar: - 40 marques electròniques implantades en **tonyina vermella** de gran mida. - Participació d’investigadors d’IFREMER i més de 50 pescadors recreatius de Catalunya, País Basc, Balears i França. • Operatiu realitzat prop de les instal·lacions d’aquicultura del grup **Balfegó**. • Importància científica: - Permet comparar **poblacions residents** a la Mediterrània amb les **migradores a l’Atlàntic**. - Aporta dades sobre **comportament, genètica i impacte del canvi climàtic**. - Ja s’han col·locat 150 marques des del 2023; base de dades clau per a l’**ICCAT**. ### 2.5. Gestió de l’aigua a Vilanova i la Geltrú • La companyia d’aigües de Vilanova recupera el **Pou de la Llum** (nucli de la Rasclosa, Castellet i la Gornal): - Després de la rehabilitació, pot aportar **20 m³/hora** (5% del consum de la ciutat). - Infraestructura històrica dels anys 70, abans complementària, que havia baixat a 6 m³/h. • Treballs realitzats: - **Recuperació hidrogeològica**, neteja i condicionament. - Renovació de bombes i instal·lacions elèctriques i de control. • Finançament: **132.000 €** de l’Agència Catalana de l’Aigua. • Objectiu estratègic: - Diversificar **fonts alternatives d’aigua** davant futures sequeres. - Recuperar altres captacions històriques i reduir pèrdues amb **xarxa modernitzada i control intel·ligent**. ### 2.6. Esport de rem al Maresme i agenda nadalenca • **Club de Rem Arenys de Mar**: - El veterà masculí lidera la **Lliga Catalana de Llagut** després de quedar segon a Sant Feliu de Guíxols. - El veterà femení finalitza sisè i el mixt, tercer. - Proper repte: regata a Arenys de Mar, que mobilitza molta gent del poble i familiars. • **Llaveneres** prepara una campanya de **Nadal** molt activa: - **Mercat de Nadal** gastronòmic (12–14 de desembre a Cal Alfaro). - Activitats familiars: “Anem a buscar el Tió”, Tió Gegant, jocs inflables, Parc de Nadal (29 desembre–3 gener) i rebuda de patges i **Reis Mags**. ### 2.7. Obres al camí de ronda de Tarragona • El Ministeri per la Transició Ecològica iniciarà al gener les obres del **camí de ronda entre la platja de la Rebassada i la Sabinosa**, a *Tarragona*: - Pressupost de **955.779 €** i termini previst de 6 mesos. - Coordinació amb el Servei Provincial de Costes de **Tarragona**. • Actuacions previstes: - Recuperar i condicionar el **sender litoral** molt utilitzat per veïns, esportistes i visitants. - Millorar traçat, estabilitzar **talussos erosionats** i instal·lar baranes de seguretat. - Restaurar àrees degradades i integrar l’obra en el **paisatge costaner**. • La Subdelegació del Govern a **Tarragona** destaca la col·laboració entre administracions i el paper dels tècnics de la **Diputació de Tarragona** i Costes. • Es recorda que el camí reforçarà la **continuïtat del litoral** i connectarà dues platges emblemàtiques de la ciutat. ### 2.8. Temps i trànsit • **Previsió marítima** de Lluís Mi Pérez: - Vent de **tramuntana** al nord (Cap de Begur), **mestral** al sud (Cap de Salou) i vents variables a la costa barcelonina. - Mar molt mala a la Costa Brava, amb **Forta maror, maragassa i àrees de mar brava** i onades de fins a 4 m en alta mar. - Mar de fons de nord/nord-est i ressaca marcada; prudència. • **Trànsit**: - Accident a la C‑58 sortint de Barcelona (Montcada i Reixac) amb un carril tallat i uns 2 km de cua. - Retencions associades a la **Ronda Litoral**. - La resta de la xarxa, amb les congestions habituals de l’àrea metropolitana. --- ## 3. Entrevista: SOS Costa Brava i la campanya “Camins Lliures” ### 3.1. Objectius de la campanya Conversa amb **Cristina Vilar**, coordinadora de *SOS Costa Brava*. • La campanya **Camins Lliures** té un doble objectiu: - **Visibilitzar** els problemes històrics del **camí de ronda** a la Costa Brava (talls, privatitzacions, degradació, artificialització). - Posar en marxa un projecte d’**apadrinament de trams** del camí de ronda per part de la societat civil. ### 3.2. Fases del projecte d’apadrinament • **Primera fase (actual)**: recerca de **finançament**. - Crida a persones i entitats que vulguin ser *protectores* i aportar recursos econòmics. • **Segona fase (a partir de 2026)**: - Dividir el camí de ronda en trams. - Implicar **escoles, famílies, grups d’amics, entitats i empreses** per “apadrinar” un tram. - Cada grup, amb una **fitxa-guia**, haurà de detectar: • Trams degradats o privatitzats. • Pèrdua de naturalitat i biodiversitat. • Riscos de seguretat o artificialització excessiva. ### 3.3. Privatització i talls del camí de ronda • *SOS Costa Brava* denuncia la **privatització de trams històricament públics**: - Cas de **Cala Canyelles** (Lloret de Mar): una casa d’un magnat estranger ha tallat el pas. - Cas de **Cap Roig** (Palafrugell): la Fundació La Caixa ha integrat trams en els jardins, bloquejant el pas. - Altres casos associats a **xalets de luxe** que impedeixen l’accés directe a cales i trams de camí. • La gent ho detecta fàcilment: - Camins de tota la vida on, de cop, ja **no es pot passar** i cal anar per la carretera. - O trams per roca perillosa quan hi ha mala mar (exemple de **Port Joan**, a Colera). ### 3.4. Camins dins d’espais naturals • En trams que travessen **parcs naturals** (p. ex. Montgrí, Cap de Creus): - Si el camí és **històric i preexistent**, es defensa mantenir-lo, però amb criteris de **màxima naturalitat**. - Rebuig a convertir-los en **passeigs urbans** o excessivament pavimentats. - Cal trobar l’equilibri entre **seguretat** i **conservació de la biodiversitat**. ### 3.5. Estratègia d’acció i pressió institucional • Dues línies principals d’acció: 1. **Vies administratives**: - Denúncies davant ajuntaments, Generalitat (domaini marítim-terrestre) i organismes competents per incompliment de la *servidumbre de pas*. - Quan no hi ha resposta, s’eleven al **Síndic de Greuges**. 2. **Acció al territori i mobilització social**: - Manifestacions i actes als mateixos trams conflictius. - **Exposició mediàtica** per pressionar l’administració a fer complir la llei. ### 3.6. Conservatori del Litoral i protecció estructural • *SOS Costa Brava* reclama la creació d’un **Conservatori del Litoral**: - Organisme independent amb **recursos econòmics** per **comprar i preservar espais** valuosos. - Prioritat per a zones amenaçades d’urbanització que tenen gran **valor ecològic, paisatgístic o social**. - També beneficiaria els **camins de ronda**, però el seu focus principal és evitar **nova urbanització** massiva en primera línia de mar. ### 3.7. Paper dels ajuntaments i exemple de Roses • Valoració ambivalent dels **ajuntaments**: - Alguns municipis (Roses, Tossa, Lloret…) han anat arreglant trams, però **molt lentament**. - Per *SOS Costa Brava*, sovint no és una prioritat política ni pressupostària. • Volen que es consideri el camí de ronda com: - **Patrimoni històric**. - Espai de **biodiversitat** i de lleure per a la ciutadania. ### 3.8. Diagnosi sobre espais Natura 2000 a la Costa Brava • Presentació imminent a Girona d’un **informe de diagnosi** dels espais Natura 2000 al litoral de la Costa Brava. • Problemes detectats: - Delimitacions **imprecises** dels espais. - Manca de **governança**: inexistència d’òrgans gestors efectius. - Absència d’**estratègies de conservació** i de **pressupost**. - Casos en què, aprofitant línies “ballarines”, s’hi han **col·locat xalets dins de zones protegides**. • L’estudi (Albert Albesa) recorre espais com l’Albera, Cap Roig, Cadiretes, Gavarres, Montgrí, Cap de Creus, Aiguamolls, etc. • Objectiu final: - Reclamar a l’administració mesures concretes de **protecció real**. - Passar de la diagnosi a l’**acció** i implicar la ciutadania. --- ## 4. Cultura popular marítima: el “Bacardat” de Begur ### 4.1. Un “gegant marí” diferent Secció “Els més gegants del mar”, conduïda per Oriol. • Protagonista: el **Bacardat**, figura de *bestiari festiu* de Begur. • Entrevista a **Raquel Martínez**, integrant del grup de percussió i secretària dels *Bacanars de Begur*. • No és un gegant clàssic, sinó una criatura marina festiva. ### 4.2. Origen i disseny del Bacardat • El nom **“Bacardat”** sorgeix de manera col·lectiva, amb to humorístic i democràtic dins la colla. • La figura barreja elements de: - *Peix de roca* (escórpora). - *Morena*. - *Drac d’aigua*. • Procés creatiu participatiu: - Infants (*xiqui bacanars*), adults de percussió i grallers proposen elements: cresta, aletes grans, fum, aigua, llengua, pírcing… - El dissenyador i constructor (Batà) materialitza la criatura en **fibra de vidre**. ### 4.3. Com es mou i què fa el Bacardat • Es porta amb **carretó de dues rodes**, pensat perquè el puguin dur **criatures i joves**. • Disposa d’un **bidó d’aigua** i “escup” aigua sobre el públic, molt celebrat a l’estiu. • Incorpora **foc fred** als laterals del cap, seguint normatives de seguretat. • Vol ser porta d’entrada a la **cultura de foc** a Begur, on aquesta tradició no està tan arrelada. ### 4.4. La colla Bacanars i el paper al poble • Composició de la colla: - *Xiqui bacanars* (7 infants). - Uns 12 adults de percussió. - 7 grallers. • Objectius de la colla: - **Fer poble** i crear comunitat. - Impulsar la **cultura popular catalana** vinculada al mar. - Implicar la mainada i les famílies en les festes. • Suport clar de l’**Ajuntament de Begur** i voluntat d’anar creixent amb passos petits però sòlids. ### 4.5. Presència fora de Begur i projecció • El Bacardat surt també a altres poblacions: - Festa de la Santa Creu de Figueres. - Festa Major de la Bisbal, entre d’altres. • Es vol convertir en **símbol mariner de Begur** i ambaixador cultural del municipi. ### 4.6. El llibre del Bacardat • Han publicat un **conte del Bacardat** que explica: - L’origen de la criatura. - Com troba els *xiqui bacanars* i s’integra al poble. • Característiques del llibre: - Il·lustrat principalment per la **mainada de la colla**. - Preu simbòlic (5 €) per finançar l’associació. • Per a la colla, la màxima satisfacció és veure els infants: > “Quan veuen la bestiola, l’abracen, criden ‘Bacardat!’ i el reconeixen com a propi.” --- ## 5. Segona hora: focus a Tarragona i innovació marina ### 5.1. Informatiu local de Tarragona A l’inici de la segona hora s’emet un **butlletí de notícies de Tarragona**: • Manteniment d’**espais verds urbans** i poda d’arbres: - L’**Ajuntament de Tarragona** estrena un sistema que permetrà saber, arbre per arbre, tipus, última poda i propera intervenció. - L’alcalde destaca que la digitalització reduirà moltes consultes ciutadanes. • Polèmica pel nou **camí de ronda entre la Rebassada i la Sabinosa**: - La plataforma ecologista **SOS Costa i Camp de Tarragona** hi està en contra. - Denuncia que el projecte del Ministeri vol fer una **pista de 5 metres d’amplada** apta per a bicicletes, no només un sender. - Convoca una protesta davant la **Diputació de Tarragona**. • En paral·lel, la Subdelegació del Govern (Elisabet Romero) defensa les obres com a millora del **litoral tarragoní** gràcies a la col·laboració entre administracions. • **Guàrdia Urbana de Tarragona**: - Acord entre En Comú Podem i el govern municipal per incorporar **càmeres personals** als agents. - Es presenten com a eina de **transparència i garantia de drets**, útil també com a prova audiovisual. --- ## 6. Clubs nàutics: focus en el Club Nàutic de Tarragona ### 6.1. Resultats esportius de finals d’octubre Entrevista amb **Borja Rueda**, director esportiu del **Club Nàutic de Tarragona**. • **Mundial de surf-esquí** (kayak de mar) a Durban (Sud-àfrica): - La palista del club **Raquel Artebiano** aconsegueix **medalla de bronze**. - Categoria: veterana femenina de 50–55 anys. - Proves de 16 km, aproximadament entre 1h30 i 1h40. • **Campionat de Catalunya de Remergòmetre** (Ràpita): - El club obté la **3a posició** del medaller, darrere Banyoles i Amposta. - Proves individuals i per relleus sobre 1.000 metres. ### 6.2. Activitat de rem i competicions • El tradicional **Descens de l’Ebre** (Cambrador–Amposta, 9 km) es va suspendre per: - Obertura de comportes, cabal alt i vent fort. • Properes cites al Canal Olímpic de Castelldefels: - **Trial d’accés a la selecció catalana** (categories cadet, juvenil i sènior). - **Regata de promoció** (aleví, infantil, veterà) sobre 500 o 1.000 metres. ### 6.3. Activitats socials i nàutiques del club • **Concurs Open de pesca al curricant** (ajornat des de Santa Tecla): - Pesca amb l’esquer remolcat a poca profunditat. - Premis: peça més grossa i major volum de captura, respectant talles mínimes. • **Lliga social de regates de creuer**: - Regates mensuals, amb la darrera prova prevista el 20 de desembre, seguida de pica-pica. • Activitat cultural: - Presentació del llibre **“Tuvalu”**, testimoni d’una **volta al món a vela en 10 anys**. - Sala plena i molta inspiració per a navegants potencials. ### 6.4. Promoció d’esports de mar per a la ciutadania • El club impulsa cursos d’iniciació a: - **Surf-esquí**. - **Vela**. - **Rem de mar**. • També organitza sortides en **llaüt / vaixell d’iniciació** per a socis. • Objectiu estratègic: > **“Posar el mar de cara a la ciutat”** i facilitar que la gent de *Tarragona* perdi la por al mar (però mantingui el respecte) i s’hi impliqui activament. ### 6.5. Pàdel i calendari de Nadal • Equips de **pàdel** del club disputen *play-offs* per mantenir la categoria a la Lliga Catalana. • Per Nadal: - Continuaran competicions de **rem** (banc mòbil i banc fix, llagut català) i activitat social interna. --- ## 7. Projecte Blue Boost al Delta de l’Ebre ### 7.1. Context: salinització i canvi climàtic al Delta Entrevista conduïda per la Cel Prieto (Delta.cat) amb **Ignasi Gairín**, investigador del programa d’aquicultura de l’IRTA. • El **Delta de l’Ebre** pateix: - **Salinització creixent** en camps limítrofs amb el mar. - Inundacions recurrents per **temporals** (Glòria, Filomena…) i pujada del nivell del mar. • Algunes terres, abans arrossars productius, van perdent rendibilitat i són cada cop més aptes per a usos **marins o salabrosos**. ### 7.2. Objectiu del projecte Blue Boost • Crear una **alternativa productiva sostenible** per a camps afectats per la salinització. • Dissenyar un sistema d’**aquicultura multitròfica integrada**: - Combinar **peixos, bivalves i macroalgues** en la mateixa bassa. - Maximitzar l’ús de nutrients i reduir residus. ### 7.3. El sistema multitròfic: com funciona • S’han instal·lat **tres llacunes experimentals** de 100 m² cadascuna. • Espècies clau: - **Peixos de baix nivell tròfic** (llissa lluvarrera, *mugil cephalus*): • No necessiten menjar altres peixos; s’alimenten amb pinso vegetal. • Excreten nitrogen que es transforma en nitrits i nitrats. - **Macroalgues**: • Utilitzen els nitrats com a *adob* i creixen ràpidament amb temperatures altes. - **Bivalves filtradors** (ostres i cloïsses): • S’alimenten de **fitoplàncton (microalgues)** i de matèria orgànica en suspensió. ### 7.4. Resultats preliminars • **Creixement molt bo** dels peixos. • **Macroalgues** amb increments de biomassa importants quan l’aigua supera 23–24 °C. • **Bivalves** amb creixement **millor del previst** si es comparen amb un projecte anterior on només hi havia cloïsses: - Es dedueix que el moviment dels peixos aixeca **matèria orgànica** del fons que també és ingerida pels filtradors. ### 7.5. Complementarietat amb l’arròs i oportunitats per al sector • L’objectiu no és substituir l’**arròs** (135 milions de kg/any), sinó oferir una opció allà on: - L’arròs ja **no és rendible** per excés de sal. - Les terres són cada cop més **inundables**. • Es preveu extrapolar el model de 100 m² a **1–2 hectàrees**, dimensions reals d’arrossars. • Els resultats interessen als **arrossaires**, que ja comencen a veure-ho com una alternativa real. ### 7.6. Cranc blau, pèrdua de bivalves i resiliència • El **cranc blau** ha depredat massivament bivalves de fons a la badia: - Han desaparegut escopinyes, catxels i moltes cloïsses. - Només queden espècies com el canyut o la tallarina, més profundes o mar oberta. • Les llacunes interiors, protegides del cranc blau, permeten **recuperar producció de cloïssa i ostra**, molt demandades. ### 7.7. Sostenibilitat i usos de les macroalgues • L’aposta per espècies de **baix nivell tròfic** és clau en termes de **sostenibilitat**: - Menys dependència de farines i olis de peix. - Millor aprofitament energètic de la piràmide tròfica. • Possibles usos de les **macroalgues**: - Alimentació humana (sushi, etc.). - Ingredient per a **pinsos**. - Aplicacions en **dermatologia, farmacologia** (compostos anti-tumorals potencials). - Desenvolupament d’**envasos biodegradables** substitutius del plàstic. ### 7.8. Calendari i abast del projecte • El projecte dura **3 anys**, amb implicació de diversos països europeus (Polònia, Itàlia, Portugal) i col·laboracions al **Brasil**. • Coordina el consorci **Neil Duncan** des de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. • Es preveu tenir **resultats robustos** al voltant de 2026–2027 per oferir-los al sector arrosser. > “Resiliència” i *adaptar-se o morir* es presenten com a conceptes clau per al futur del Delta. --- ## 8. Intel·ligència artificial al fons marí: projecte SARTI (UPC Vilanova) ### 8.1. Observatori submarí i problema de les dades Entrevista amb **Pol Banyós**, investigador del grup **SARTI** de la UPC a Vilanova. • L’Observatori Submarí **OBSEA** (Vilanova i la Geltrú) registra imatges des del 2011. • Problema inicial: - Milers d’imatges que calia que un **biòleg etiquetés manualment** (quines espècies hi surten). - Tasca molt lenta i feixuga, amb molts mesos de retard. ### 8.2. Desenvolupament d’una IA de reconeixement de peixos • Han creat un sistema d’**intel·ligència artificial** capaç de: - Reconèixer **24 espècies de peixos** pròpies del litoral de Vilanova. - Fer detecció **gairebé en temps real** en les imatges que arriben (una cada minut). • Procés d’entrenament: - Creació d’un *dataset* de més de **5.000 imatges etiquetades** manualment per l’equip. - En cada foto s’indiquen espècies i posició dins la imatge. • Precisió assolida: aproximadament **87%**, molt alta per usos científics (amb supervisió humana quan cal). ### 8.3. Aplicacions principals per als biòlegs • El sistema permet analitzar ràpidament: - **Abundància relativa** d’espècies. - Aparició o desaparició d’espècies al llarg dels anys. - Efecte de **zones protegides** (com l’OBSEA, on només es permet pesca artesanal) sobre la fauna. • Els biòlegs poden partir d’una base de deteccions automàtiques i centrar-se en: - Validar casos dubtosos. - Interpretar **tendències ecològiques** i canvis d’ecosistema. ### 8.4. Cap a la mesura de talles i biomassa • Línia de treball futura: estimar la **talla dels peixos** i, a partir d’aquí, la **biomassa**. • Caldrà utilitzar **càmeres estèreo**: - Dues càmeres sincronitzades i separades una distància coneguda. - Amb algoritmes de visió estèreo es pot calcular la mida real dels peixos. • Això permetria: - Estudis de **creixement**. - Avaluació d’**estructures d’edat i talla** en una població. ### 8.5. Limitacions actuals i perspectives • El sistema no identifica **individus concrets** (no pot saber si és el mateix peix que ha tornat). • Per fer seguiment individual caldrien: - ESPÈCIES molt grans amb marques úniques (ex. balenes) o - Xarxes de càmeres solapades que permetin rastrejar moviments. • També s’estudia fins on es poden **extrapolar** les dades de l’OBSEA a zones veïnes (Cubelles, Sitges), cosa que seria molt útil per a la **gestió pesquera**. ### 8.6. Reutilització del model en altres indrets • El mateix sistema de reconeixement s’aplica en col·laboració amb una empresa que instal·la **estructures subaquàtiques** al Port de Palamós per afavorir el retorn de la vida: - Una càmera observa constantment aquestes estructures. - La IA mesura l’**evolució de la biodiversitat** que colonitza aquests nous hàbitats. > La IA es confirma com una eina clau per al **monitoratge continu del mar**, estalviant milers d’hores de feina manual i obrint noves línies de recerca. --- ## 9. Tancament del programa • El programa es tanca amb música en català i una reflexió implícita sobre **aprendre dels errors, estimar-se un mateix** i perdre la por. • Marina acomiada l’espai recordant l’horari habitual d’*Arran de Mar* i citant els oients al programa de l’endemà. --- ## Conceptes clau de l’episodi ### Medi ambient i territori • **Camins de ronda** i servitud de pas. • **SOS Costa Brava** i **SOS Costa i Camp de Tarragona** com a veus ecologistes. • Xarxa **Natura 2000** i mancances de gestió efectiva. • **Salinització** de terres i adaptació al canvi climàtic al Delta de l’Ebre. ### Mar i pesca • **Vedes** (sípia) i cogestió pesquera. • **Arrossegament**, estocs pesquers i models de gestió europea. • **Marcatge científic de tonyina vermella** i paper de l’ICCAT. ### Aigua i infraestructures • **Pou de la Llum** i estratègies contra la **sequera**. • Obres al **camí de ronda de Tarragona** (Rebassada–Sabinosa) i controvèrsies associades. ### Cultura, esport i societat • Clubs de **rem** i **llagut català**. • **Club Nàutic de Tarragona** com a pol esportiu, social i cultural. • Cultura popular marina: el **Bacardat** i els *Bacanars de Begur*. ### Innovació i recerca • Projecte **Blue Boost**: aquicultura multitròfica integrada. • Ús d’**intel·ligència artificial** al monitoratge submarí (SARTI, OBSEA). --- ## Valor global de l’episodi Aquest episodi ofereix una panoràmica molt rica de la **relació entre la societat catalana i el seu litoral**: des de la defensa de **camins públics** i la conservació d’ecosistemes fins a noves formes de **producció alimentària sostenible** i **tecnologies punteres** per estudiar el mar. La presència destacada de **Tarragona**, el seu **Club Nàutic**, el *Port de Tarragona* i els debats sobre el **camí de ronda** reforcen la centralitat d’aquesta ciutat i del seu litoral en la conversa sobre el futur de la costa catalana.

['Camins de ronda', 'SOS Costa Brava', 'Camins Lliures', 'Costa Brava', 'Tarragona', 'Camí de Mar', 'Servitud de pas', 'Natura 2000', 'Conservatori del Litoral', 'Veda de la sípia', 'Arrossegament', 'Pesca sostenible', 'Confraries de pescadors', 'Tonyina vermella', 'ICCAT', 'Ametlla de Mar', 'Gestió de l’aigua', 'Pou de la Llum', 'Sequera', 'Vilanova i la Geltrú', 'Rem', 'Llagut català', 'Club Nàutic de Tarragona', 'Surf-esquí', 'Remergòmetre', 'Pesca al curricant', 'Cultura popular', 'Bacardat', 'Begur', 'Bestiari festiu', 'Delta de l’Ebre', 'Blue Boost', 'Aquicultura multitròfica', 'Cranc blau', 'Macroalgues', 'Canvi climàtic', 'Intel·ligència artificial', 'SARTI', 'UPC Vilanova', 'OBSEA', 'Biodiversitat marina', 'Camí de ronda Rebassada-Sabinosa', 'SOS Costa i Camp de Tarragona', 'Port de Tarragona']