Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dimarts 18 de novembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú...
a Nens de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Des de SOS Costa Brava ens explicaran les seves reclamacions pel que fa als camins de ronda. Sabrem què és el Becart de Bagur. Descobrirem uns nous més gegants del nostre mar. És dimarts i ens toca conèixer de primera mà les novetats dels clubs nàutics del nostre territori.
Avui farem aturada el de Tarragona. Sabrem què és el projecte blubós del Delta de l'Ebre. Ens ensenyaran per què serveix la intel·ligència artificial al fons marí i acabarem el programa d'avui parlant de dos projectes d'investigació que tenen relació amb la contaminació del Mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti de port i arribi a Bon Port. I comencem per la nostra cap tècnica Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda i molt contenta. Avui ja tinc una notícia.
Quina? De cara al 2026, si t'agrada Baiana i família, tindrem la pel·lícula ja amb persones. Que ara ja és Boca Disney i ho està fent amb totes, eh? No es salva ni una, eh? Baiana, expliquem-ho per la gent que no ho sàpiga, Baiana és la pel·lícula que està ambientada a la Polinèsia francesa. Exacte, exacte. A mi, si em volen de...
jo què sé, aguantar el micro i estan gravant allí a la Polinèsia Francesa i jo vaig aguantar el micro. Arriba-se una miqueta tard, mira que ja està feta. A veure, que la presenten de cara al 2026, però ja està. Si ja podem veure el tràiler, això vol dir que ja està més que refeta i... No, no. Ei, per la segona...
Jo aguanto un microseu. No, per la tercera, el que sigui. Jo, cap problema. I si no fa falta que aguanti res, tu vés de vacances, dona. Jo a la Polinèsia Francesa estaria molt feliç i molt contenta. Però ja no n'hi ha nonades, m'han dit, no? No. Que està tot així com molt llicet. Tinc un amic que ja ha anat i me passen unes fotos que, mare meva... Que no te les passin, amic. En sèrio, quins amics tens, tu també, eh? Molt malament. Molt mala gent, molt mala gent.
Així per fer-te dentetes t'ho fas? No, perquè jo l'hi amano també. Sóc una mica maçoca. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, bé, bé, molt bé. Les notícies que ha dit la Sílvia de Baiana, m'encanta la pel·lícula, tot i que la segona ja no la vaig veure, la primera sí, però crec que està que en les persones, en actors, bueno, reals, no me la perdré.
No te la perdres? Cel, crec que m'acabo d'inventar-ho de la segona, eh? No, no ho sé. No, no, no, la segona... Que no. Existeix, existeix. La segona... Sí, sí, la segona existeix, perquè jo me'n recordo. Jo m'he pensat que me l'he inventat per la Marina. No, no. No, no. De fet, l'any passat va sortir el 2024, que vaig veure que, saps, l'anunci i tal, però no vaig tindre l'oportunitat de veure-la.
Jo he vist les dues, però no me'n recordo gaire, la veritat, sincerament. De la primera me'n recordo més que de la segona, però recordo que en dibuixos els paisatges eren increïbles. També et diré una cosa, a vegades les pel·lícules eixen carn i ossos, després decepcionen, eh?
No creu gaires expectatives, perquè a mi la mulana en carn i ossos no em va agradar absolutament gens. Vull dir que no creu gaires. Sí, hem d'anar sense expectatives, a sorprendre'ns. Exacte. Anem saludant Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, a prop de Bea. A mi sí que m'heu d'agafar tant quadros, perquè això del Baiana em sona a la cançó dels de Constantí, de Menja Baiana. No tenia ni idea de la pel·li aquesta del Disney i coses de fora. Molt malament, eh? Fatal, eh?
Baiana, baiana és el que escoltiva Reus, les baianes, les baianes. No, no, no, no, la pel·li de Disney. No, no, no, no. Molt baiana, baiana. Baiana, menja baianes. Menja baianes. De Constantí, menja baianes. El poble també n'agafaven de baianes allà a muntanya. Bé, surt el mar en alguna banda de la pinícula aquesta? Tot és mar.
De fet, la primera pel·lícula va que la Baiana, que és la protagonista, ha de passar a... És que en català com se diu? A recife de coral en català. Algú ho sap? Un escull de coral. Això, ha de passar a l'escull de coral que envolta la seva illa per veure que hi ha més allà perquè s'està acabant la pesca i no es poden alimentar.
O sigui, que tot té relació amb el mar. Així que n'hi ha dues. És la segona? Hi ha la primera i la segona. Ah, vale, vale. Ui, que vaig tard a les coses, mare de Déu. Molt, molt tard. Anem a saludar també en Carles Monasterio des de Canal Blau Ràdio. Carles, molt bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Marina, bona tarda, companys. Doncs molt bona pel·lícula, aquesta que parleu, però una altra que jo també tinc ganes de veure i que també té molta relació amb el mar i que sortirà d'aquí a poc és la d'Avatar, que no sé si ho veus que ja està a punt de sortir als cines. Sí, Avatar també, però Avatar ja no té tanta relació amb el mar. Avatar 3, eh? Jo no sé això si tira de gaire. Anem a saludar també l'Oriol Leo des de Radio Arendt. Oriol, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Bé, avui sí, que veus, aquí sí que us puc dir que sí, que he vist ballant a un, he vist ballant a dos, i aquí sí, aquest tema ja el domino més, això sí. I quina t'ha agradat més?
M'agrada més la 1, tot i que la 2 també està molt bé, surt la germana petita de l'Aveiana, la Cimea, i a la segona el que han de fer és reconnectar els pobles de l'oceà, diguem-ne, ells són un poble, i després han de buscar si hi ha més pobles al voltant, perquè no estan connectats. Llavors es han de rescatar una illa, la illa de Motofetú, que està enfonsada sota del mar, això ja ho va intentar el Tautai Bassa anys enrere, i ara ho ha d'intentar l'Aveiana.
i, bueno, se suposa que la Disney ho acabarà aconseguint, no? Ja ho veureu quan la veieu, però sí, es tracta una miqueta d'això, de reconnectar els pobles de l'oceà perquè la seva tribu no està sola. Fantàstic. Quina explicació més bonica ens has fet. Ens quedem aquí perquè això ningú ho pot millorar. Sí, m'acaba de deixar que és retivat, m'ha perdut i...
No recordava de tant, eh? Jo tampoc, de fet m'ho ha fet recordar l'Oriol. Moltes gràcies, Oriol. Vinga, va, anem a començar el programa d'avui, qui us parla des de Tarragona, Ràdio Marina, per i tot.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que l'associació Camí de Mare es defensa en un comunicat on desmenteix les acusacions de privatització dels seus sanders públics i incidències sobre els espais naturals protegits fetes per SOS Costa Brava als mitjans de comunicació. Sergi.
Doncs sí, Marina, l'entitat sense anim de lucre, Camí de Mar de la Costa Brava, ha sortit en defensa pròpia amb un comunicat que difosa els mitjans de comunicació, davant del que ells consideren una campanya de desinformació als mitjans per part d'entitats com SOS Costa Brava. A la vegada, també, aquesta entitat, Camí de Mar...
hem de dir que no ha volgut fer declaracions als mitjans per expressar aquestes opinions. Que només un comunicat que està estructurat en quatre punts i referma el compromís de l'entitat amb els espais naturals, el medi ambient, la sostenibilitat i la preservació del litoral, alhora que desmenteix que es tracti d'una iniciativa privada. L'associació es defensa aclarint que el projecte neix de la societat civil,
i no pas d'una iniciativa particular. També referma que és un projecte de país i que són les institucions públiques les que en tot moment han de marcar les normes. Per altra banda, la Federació d'Entitats Ecologistes SOS Costa Brava, que avui els tindrem aquí en el programa arran de mar, arran d'aquesta pròpia campanya de camins lliures, ha expressat les darreres setmanes en diverses declaracions als mitjans el seu rebuig a la proposta de camins de mar de connexió entre el sud de França i Malgrat, a través d'un sender litoral, de camins de ronda de més de 240 quilòmetres de llargada.
La federació centrava la seva desconfiança, tot argumentant que l'entitat es plantejava obrint nous senders a través de parts naturals i que actuava per interessos privats. L'Ajuntament de l'Escala sempre ha vist amb bons ulls aquesta proposta. Josep Bofill, d'alcalde, en declaracions a Ràdio l'Escala, reafirmava el seu interès per aquest projecte.
És un projecte molt interessant, crec. Avui ja hem assistit tant jo com el regidor de Medi Ambient i n'hem parlat molt també amb l'àrea de turisme. És un projecte que uneix els diferents pobles amb un itinerari, com deia, cultural, amb una sèrie de parades, per exemple, a l'escala i ja es promou o es promociona aquest recorregut
amb els atractius culturals de la zona. Per tant, d'alguna manera t'aporta una sèrie de turisme o t'aportaria una sèrie de turisme fora de temporades. L'alcalde, en aquest mateix espai, també reclama un estudi integral del projecte per solucionar moltes de les incerteses que generen la desconfiança entre les entitats ecologistes. Tot i el comunicat, com dèiem en un principi, l'associació Camí de Mar ha refusat fer declaracions en aquest mitjà.
Es manté la veda de la pesca de sípia per segon any consecutiu.
Doncs sí, per segon any, el Comitè de Cogestió del Pla de Gestió de la Sípia de les Badies de Pals i Roses ha decidit mantenir la veda de la pesca de la sípia per tal de garantir la conservació de l'espècie. La mesura, que s'aplica a arts menors i també a pesca recreativa, està vigent des del mes de setembre i s'allargarà fins a final, en una primera etapa, fins al final del mes de novembre. Després hi haurà un altre mes al llarg del febrer, ja però ja de l'any vinent, del 2026.
Tal com ha recalcat el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Alimentació de la Generalitat, l'objectiu és reduir la pressió pesquera en els caladors més sensibles on la sípia reprodueix i creix. Segons l'estudi seguiment científic que s'està fent de la mesura, a la tardor es protegeixen els ejemplars juvenils que acaben de néixer, mentre que al febrer es preserva el pic de femelles uvades en plena fase d'aposta. D'aquesta manera es garanteix la regeneració del recurs. El Comitè de Cogestió del Pla de Gestió de la Sípia
De les Badies de Pals i Roses, el quart pertany a la Confredia de Pescadors de l'Escala treballa per garantir una explotació responsable i sostenible del recurs i està integrat pel sector pesquer professional, l'administració i també per diferents entitats científiques i socials. Catalunya demana a Madrid anticipar la sortida de les barques de l'arrossegament.
Sí, Marina, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Toni Espanya, ha abordat la greu situació d'incertesa que viu el sector de l'arrossegament, amb les barques amarrades i l'ambient als molls, marcat pel desànim, la frustració i la ràbia. Esta situació es produeix malgrat les notícies positives que arriben des de Brussel·les, on es preveu la concessió de dies adicionals de pesca.
El comissari de pesca europeu Costas Cádiz va estar a la península la setmana passada i va deixar clar que la Comissió Europea està estudiant una fórmula jurídica per poder atorgar més dies de pesca als pescadors d'arrossegament, permetent-los arribar a final d'any.
Esta decisió no és un gest de gràcia, sinó que es basa en un informe científic encarregat per la mateixa Comissió Europea. Este informe certifica que els estocs pesquers de referència estan recuperant-se a una molt bona velocitat. De fet, fins i tot amb els models matemàtics que utilitza la Comissió, els resultats ja confirmen esta recuperació.
Tot i les promeses del comissari, el sector viu moments de gran incertesa i això ha portat el govern català a buscar altres solucions. Toni Espanya és el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat. Jo entenc el desànim
I la frustració que hi ha en aquest moment als molls, perquè parlo amb ells de forma regular, amb Miquel Bruy, el patron major de l'Amelia, també hi parlo sovint, que està generant un ambient de malestar als molls que no s'havia viscut des de feia molts anys. I això és una llàstima.
i esperem que aquesta setmana en què estem se produeixin novetats per part de la Comissió i que la gent pugui sortir a pescar. I en qualsevol cas, nosaltres, des del govern de Catalunya, insistirem al govern de Madrid que...
ja que la comissió, si la comissió no mou fitxa, que ho facin ells, permetent que les barques surtin a pescar, encara que formalment o oficialment no tinguin dies adicionals, però a compte de la promesa del comissari, que Madrid deixi sortir a pescar les barques i que després hi ha aquests dies que han sortit que s'arresten dels dies que donarà Europa. Però estem a l'estat, els mots s'han d'acabar el més aviat possible.
La petició de Catalunya insisteix al govern de Madrid que si la comissió no mou fitxes, siguin ells els que permetin que les barques surtin a pescar. Estes sortides faria compte de la promesa del comissari, de manera que els dies de mes que hagin pescat es restarien posteriorment dels dies que atorgarà finalment Europa.
La inactivitat diària de la flota d'arrossegament té efectes col·laterals molt greus que van més enllà de la frustració immediata. Primer, afecta la marineria. Segon, afecta els mercats i restaurants en plena campanya de Nadal. I finalment, la crisi posa en perill la viabilitat econòmica de les cofraries, ja que la pesca d'arrossegament és la que genera més ingressos a les cofraries, suposant el 60% dels seus ingressos.
L'actual panorama contrasta amb la metodologia utilitzada per la Comissió Europea, que treballa amb un model matemàtic per al càlcul d'estocs que no es fa servir en cap altre lloc del món. Organismes catalans com l'ICATMAR utilitzen algoritmes matemàtics que sí empren la major part de les potències pesqueres globals, com els països nòrdics, els Estats Units o el Canadà.
La recuperació dels estocs és lògica, ja que la flota catalana ha passat de 1.500 embarcacions fa 25 anys a 600 actualment. Una reducció de la pressió pesquera que, sumada a les vedes biològiques i l'ús de malles més selectives, ha fet que el recurs pesquer recuperi.
Èxit de la quarta emissió anual del científic Angle Tagging Tour a l'atmetlla de Marcel.
Els dies 15 i 16 de novembre, la Plataforma Permanent de Marcatge Científic de Tonina Vermella, científica Angeltanguin Tour, ha completat a l'Ametlla de Mar una nova operació que confirma el nivell d'eficiència i excel·lència aconseguit en els últims anys. L'edició ha reunit investigadors de l'Institut Francès de Recerca per a l'Explotació del Mar i més de 50 pescadors recreatius especialitzats en captura i solta procedents de Catalunya, del País Basc, les Balears i França.
Durant les dues jornades s'han implantat una quarantena de marques electròniques en grans exemplars de tonyina vermella, juntament amb la presa de mostres biològiques de gran valor. L'operatiu s'ha dut a terme a prop de la instal·lació d'aquicultura del grup Balfegó, un punt estratègic que permet accedir a tonyines residents a la Mediterrània que no migren cap a l'Atlàntic.
Este fet és clau per comparar-les amb les poblacions migradores i estudiar possibles diferències genètiques i de comportament, així com l'impacte del canvi climàtic. El científic d'Inframer, Tristan Roier, ha qualificat el tagging tour com increïble. Para nosotros el tagging tour de Amelia fue increíble, como todos los años.
Porque tenemos muchos atunes en el agua con marcas y la meteo estaba buena también y todo ha pasado perfectamente. Ahora tenemos marcas de dos años que saltan. Tenemos muchos datos para interpretar lo que pasó con los atunes y la migración y todo.
Necesitamos un poco más de tiempo porque necesitamos esperar que las marcas van a mostrar que los atunes pueden quedar algunos años en el Mediterráneo y después van a salir del Mediterráneo. Pero eso puede tomar algunos años, dos, tres, cuatro. A ver lo que dicen los datos.
Amb aquesta quarta emissió, el científic Angletà Guintur suma ja 150 marques electròniques implantades des del 2023, configuran una base de dades estratègica que es transfereix a l'ICCAT, l'organisme internacional que avalua l'estat de l'atònia vermella a escala global. Les dades recopilades en aquesta emissió seran utilitzades en la pròxima avaluació mundial de la població de l'ICCAT prevista per l'any vinent.
Fem aturada ara les costes del Garraf. La companyia d'aigües de Vilanova segueix amb la seva línia d'actuació per trobar fons alternatives de recursos hídrics. Carles. Doncs si, Marina, en aquest cas a través del pou de la llum que està situat al nucli de la Rasclosa, a tocar de les masúques el terme municipal de Castellet i la Gornal. Després de l'actuació que s'ha fet d'aquest pou se'n podran captar 20 metres cúbics per hora, el que representarà un 5% de l'aigua que es consumeix a Vilanova i la Geltrú.
El Pou de la Llum és una infraestructura històrica pertanyent al sistema d'abastament d'aigua potable de Vilanova i la Geltrú. Construït a finals dels anys 70, el Pou va ser durant dècades un punt de captació complementari que permetia reforçar el subministrament en períodes de sequera.
Amb el pas del temps va quedar progressivament en desús, reduint el seu cabal fins als 6 metres cúbics per segon. Els treballs de recuperació han consistit en la recuperació hidrogeològica i tècnica del pou, amb tasques de neteja i condicionament dels sondets, renovació del sistema de bombes i de les instal·lacions elèctriques i de control.
Aquesta aigua es connecta directament amb la xarxa de transport d'aigua potable, en aquest cas a través de la històrica mínima Príncipe Alfonso que recorre entre la Riera Marmallà i de Vilanova. L'actuació ha tingut un cost de 132.000 euros finançats en la seva totalitat per part d'una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua. Escoltem a Gerard Llobet, regidor de Serveis Urbans i Manteniment de Vilanova i la Geltrú.
És recuperar aquestes infraestructures històriques, que en algun moment eren gairebé la font principal totes juntes de l'aportació de l'aigua a Vilanova. Segur que a Vilanova històricament havíem tingut un problema amb la portada d'aigües, que es resol a final dels anys 90, i relativament aquests poos i aquestes infraestructures van quedant de forma secundària. Ara, amb la situació de sequera que vam viure fins abans de l'estiu,
vam rebre finançament per recuperar aquestes infraestructures, adequar-les, posar-les en normativa i que permetin que tinguin la seva funcionalitat, que és fer una aportació complementària, no substitueixen l'aportació d'ATL, però sí que ens permeten complementar aquestes captacions d'aigua per tal de després distribuir-la previ als tractaments.
I això ens ajuda a prevenir de cara a futures sequeres a tenir fons alternatives d'obtenció d'aigua.
Aquesta actuació encara es troba en una fase de proves i caldrà esperar encara un parell de mesos per certificar la seva qualitat abans d'introduir-la a la xarxa. La recuperació del pou de la llum s'afegeix a altres actuacions de la companyia municipal d'aigües per millorar la gestió del cicle de l'aigua a la ciutat. Entre aquestes iniciatives hi ha la recuperació d'altres captacions històriques, la reducció de pèrdues i la modernització de la xarxa amb noves eines de control i de la mesura que permeten un ús més eficient del recurs.
Anem fins a les costes del Maresme. El veterà masculí del club de rem Arenys de Mar encapçala la Lliga Catalana del Llegut Català. Després d'aconseguir el segon lloc a la regata de Sant Feliu de Guíxols, el veterà femení va acabar sisè i el mixt a tercer Oriol.
Sí, Marina, la Costa Brava ha estat escenari de la segona prova puntual de la Lliga Catalana de Llegut. La presidenta del club de Rem d'Arenys, Núria Rosales, destaca que la jornada va anar millor que bé, diu, ja que els tres equips van marcar resultats de mèrit.
Tot i que hi havia una miqueta de vent, hi havia una mica de mar, ens pensàvem que si la cosa anava més no sabíem com aniria del tot. La veritat és que els tres equips ens n'hem sortit prou bé, uns més que altres. El veterà mixta va quedar tercer, el veterà masculí va quedar segon de la final A, o sigui, la posició de la regata masculina.
de diumenge va ser en segona posició. Les veteranes vam quedar de la classificació de la regata de diumenge, sisenes. Vam quedar segones de la final B.
La propera regata serà a Arenys de Mar d'aquí a dos caps de setmana i el veterà masculí hi arriba el líder de la categoria. Les veteranes i el veterà mix hi arriben ara a parar en tercer lloc de la classificació general després de dues regates ja disputades. La voluntat expressada per Núria Rosales seria poder sortir d'Arenys ocupant almenys les mateixes posicions i respondre al bon ambient que hi ha a Arenys quan s'hi organitza una regata. A part de la gent que et ve dels diferents clubs i tal,
el que és en plan de familiars, que si amics, que si fills, que si nets, les parelles, se suma bastanta gent. Potser a l'estiu faria de més benestar, perquè potser també amb la gent que està a la platja, gaudint del dia i tal, però Déu-n'hi-do la gent que es replega. Ens trobem molta gent.
La regata d'Arenys de Mar serà el dia 30 de novembre i el resultat que es produeixi marcarà l'objectiu per al qual podran lluitar els equips del club a final de temporada.
Llamaneres es prepara per viure un Nadal carregat d'activitats per tota la família. Una de les novetats d'aquest any és el Mercat de Nadal, que se celebrarà del 12 al 14 de desembre a Calalfaro. Durant les festes, els carrers comercials també acolliran activitats que animaran la campanya comercial.
Exacte. Del 12 al de desembre, el 5 de gener, la vila de Llevaneres oferirà un programa amb activitats, amb jocs, espectacles, música, màgia, humor, també tallers i sorpreses. Una aposta per la dinamització comercial, les tradicions i la cultura. El mercat de Nadal, que deia, s'instal·larà al Parc de Calalfaro del 12 al 14 de desembre i és una de les novetats de la campanya nadalenca d'aquest any a Llevaneres.
Serà un mercat marcadament gastronòmic, amb espais on degustar i comprar els millors productes per als àpats de Nadal, així com per compartir una bona estona amb familiars i amics. La campanya de Nadal tindrà novetats, però també tindrà clàssics. Després de l'èxit dels darrers anys, tornaran a gaudir de l'activitat Anem a buscar el Tió, per això caldrà inscriure's prèviament. És una activitat que es farà el dia 14 de desembre.
Dilluns 22 de desembre, també al Parc de Calaufaro, hi haurà una gran jornada de jocs i diversió amb el Tió Gegant, que s'hi estarà tot el dia al Bumperballs, que serà al matí, i un laberint inflable a la tarda. El Parc de Nadal, situat al pavelló municipal d'Esports, obrirà les seves portes ja passat Nadal, el 29 de desembre.
fins al dia 3 de gener, amb activitats i diversió per a infants i adolescents. Dues de les tradicions nadalenques més esperades, evidentment tampoc no faltaran a llavaneres, serà la recepció dels patges reials el dia 28 de desembre, a Cagalfaro, i la cavalcada dels Reis Mags d'Orient, com a tot arreu, el dia 5 de gener pels carrers del poble.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic iniciarà el proper mes de gener les obres del Camí de Ronda a Tarragona entre les platges de la Rebassada i la Sabinosa. Els treballs seran executats per l'empresa Seranco Sau amb un pressupost de 955.779 euros i un termini previst de 6 mesos.
L'actuació es desenvoluparà en una coordinació amb el Servei Provincial de Costes de Tarragona, que gestiona la intervenció al litoral d'acord amb la planificació de la Direcció General de Costa i el Mar. El projecte permetrà recuperar i condicionar el sender litoral que uneix tots dos sorrals, un tram molt utilitzat per veïns, esportistes i visitants. L'actuació inclou la millora del traçat existent per assegurar un recorregut segur i accessible i l'estabilització i la protecció dels talussos afectats per l'erosió.
A més, preveu la instal·lació de baranes i elements de seguretat a les zones amb més desnivell, així com l'ordenació de l'entorn i la restauració d'àrees degradades. Es contempla també la integració paisatgística mitjançant materials adequats a l'entorn costaner. La subdelegació del Govern de l'Estat de Tarragona, Elisabet Romero, s'ha mostrat satisfeta per l'inici d'aquestes tasques que milloraran al litoral tarragoní. Vull expressar la meva satisfacció per l'inici d'aquests treballs.
que millorarà en el litoral tarragoní gràcies a la col·laboració entre administracions. Així mateix vull destacar especialment la feina feta pels tècnics, tant de la Diputació com del Servei de Costes del Miteco, que ha estat clau perquè aquest projecte tire endavant.
El camí de ronda reforçarà la continuïtat del litoral i connectarà de manera còmoda dues de les platges més emblemàtiques de la ciutat. La intervenció forma part de l'estratègia de millora i manteniment de la costa que impulsa la direcció general de la costa i el mar amb la participació del Servei Provincial de Costes a Tarragona.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació que continua marcada pel vent de tramuntana al nord del Cap de Begú, pel vent de Mastral al sud del Cap de Salou i pel vent una mica més variable, fins i tot de sud o de Ponent, a la costa, bàsicament, barcelonina. Tot plegat amb molt mala mar, la que tenim, especialment mar endins, a la costa Brava. Hi ha Fort Amaró i Maragassa i fins i tot s'han produït algunes àrees de mar Brava. Per tant,
Han passat les onades gairebé dels 4 metres d'altura, però ja diem, en alta mar. Arran de costa el que tenim és forta mar o en molts casos. Per tant, compta especialment a la costa Brava perquè aquí sí que la mar està més esvalutada. Hi ha una bona ressaca marítima també del nordest o del nord. Mar llarga, mar de fons de núvols poquets i el vent que continuarà bufant d'aquest sector de nord, bàsicament a l'Empordà i a l'Ebre.
Pel que fa al dimecres, ben que una altra vegada es consolidarà de Ponent o de Nortuesa al sud de la costa i fins i tot momentàniament entrarà llevant a la Costa Brava. Ho seguirem a la xarxa. Del temps al trànsit volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit on hi ha en Roger Serra. Molt bona tarda.
Què tal? Bona tarda. Aquesta, el més destacat, és un accident a l'extrem nord de Barcelona, a l'autopista C-58, ja sortint de Barcelona, a l'altura de Montcada i Reixac. Hi ha un carril tallat, en sentit, és a la vell Terrassa, i hi ha aturades d'un parell de quilòmetres ja des del nus de la Trinitat fins a Montcada i Reixac, un parell de quilòmetres de cua, a l'autopista C-58, sortint de Barcelona a causa d'aquest accident. Això, per cert, afecta la ronda litoral de Barcelona...
amb retencions de més de 3 quilòmetres entre Guipúscoa i el Nus de la Trinitat. A banda d'aquesta incidència, però, de moment a la resta de la xarxa viària, aturades més o menys habituals a l'àrea metropolitana de Barcelona, però sense més sorpreses. És tot des del Servei Català de Trànsit.
En només una gota podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar.
Les profunditats de l'actualitat. Ja fa dies, mesos i anys que se'n parla de l'estat dels nostres camins de ronda. Ara en parlàvem fent referència a la Costa Daurada. Alguns s'han arrenjat i altres s'hi estan treballant. I en alguns casos són les propietats privades qui barren el pas dels vianants i excursionistes, Sergi.
Sí, és Marina, i avui en volem parlar concretament amb la Federació d'Entitats Ecologistes, Sosco Estabrava-Cabella, des de fa molts d'aquests anys que comentaves tu abans, perquè aquests camins siguin públics i transitables. Ens acompanya la seva coordinadora, Cristina Vilar. Cristina, benvinguda aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Aviam, des de SOS Costa Brava heu engegat una campanya recentment que s'anomena Camins Lliures. Explica'm una miqueta quin és l'objectiu d'aquesta campanya. Què preteneu aconseguir? Doncs mira, amb la campanya Camins Lliures tenim doble objectiu. Un és posar en relleu tots aquests problemes que hem anat detectant històricament del camí de ronda de la Costa Brava. Per tant,
perquè d'alguna manera ja n'hem anat parlant, però així d'alguna manera en fem més ressò, i per l'altra posar en marxa un projecte que li hem dit apadridament dels trams del camí de ronda, amb el qual serà una societat la que ens ajudarà d'alguna manera a detectar tots aquells trams que actualment estan en mal estat o privatitzats.
Cristina, això concretament que explicaves ara de l'apadrinament, com ha d'anar? Si pot apuntar qualsevol el que ha de fer per ajudar-vos en aquest cas? Mira, de moment, com que l'hem dividit en dos fases, aquest projecte, ara estem a la primera fase, que és a la recerca de finançament per posar-lo en marxa, i el que estem fent és fer una crisi a tota aquella gent que es vulgui fer protector o protectores
que ens ajudaran econòmicament a posar en marxa aquest projecte, que tindrà una segona fase a partir del 2026, que el que volem és dividir el camí de ronda en diferents trams i que, per exemple, escoles, grups d'amics, grups de famílies, entitats...
empreses, inclús, puguin agafar un tram d'aquest camí de ronda i a través d'una fitxa que nosaltres ens hi passarem, d'una guia, puguin ells mateixos anar a camp i detectar tot allò que fa que aquest camí de ronda, per exemple, no estigui naturalitzat o no estigui en bones.
Parleu molt, i en aquesta campanya hi feu especial èmfasi, també en les reivindicacions que heu fet vosaltres, de la privatització dels camins. Què vol dir exactament? O sigui, com una persona detecta que està privatitzat un camí de ronda?
Doncs mira, és molt fàcil, perquè no hi pots passar de cop i volta el camí que tota la vida, que és històric i que tothom ha passat per allà, de cop es troba que algú l'ha tallat, perquè, per exemple, s'hi ha fet una casa, com és el cas de Caciu Pedella a Lloret de Mar, i és un magnat estranger que allà va decidir fer una casa i...
I d'alguna manera es va bloquejar aquest tram, no? També trobem Cap Roig, on la Fundació La Caixa també ha bloquejat aquest tram amb els jardins de Cap Roig, ho ha hagut fet. A Palafrugell també, doncs, un macroxeleta ha impedit això, l'accés directe a la cala i també en el...
i també en el camí. Per tant, hi ha més a més també aquests dies que estem fent crida, no només en aquesta part que ens ajudin a nivell de recursos, sinó també hem fet una crida a través de les xarxes, perquè sabem que hi ha molta gent que el camí de rond de paret és un lloc per anar a passejar, doncs que ens anessin dient aquells trams que aquestes persones troben que s'han bloquejat o que s'han amalaçat, no? I ens han anat dient. Llavors, per tant, la gent ho sap, perquè és aquell camí que sempre has passat per allà
de cop i volta has de passar per la carretera. O, com el cas de Port Joan, a Colera, des de Garabeta a Port Joan, has de passar de roca, que quan hi ha mala mar és perillós. Per tant, ja hi ha aquestes pistes i ho definirem molt millor en aquesta guia que farem.
I amb aquells camins de ronda, de mar litoral, que passen per indrets de part natural o d'espai natural, per exemple, aquí a l'escala tenim els que passen per aquí al part natural del Montgrí o al part natural de Cap de Creus també n'hi ha. Això com s'ha de gestionar? Què s'ha de fer amb aquests itineraris?
Amb aquests itineraris, sinó històricament, i hem passat per allà, doncs cap problema. És la gestió pròpia del parc i hem d'estar molt conscients que estem passant per un espai natural i que sigui el màxim naturalitat possible, que no comencem a fer passejos urbans per aquests llocs perquè siguin més bonics o més transitables. Hem d'intentar que no siguin perillosos, això sí, però que s'aconseguin al màxim la biodiversitat d'aquell espai.
I parlant concretament de vosaltres, de Sos Costa Brava, abans m'anomenaves alguns casos emblemàtics que hem anat llegint aquí les notícies a la Randa Mar, n'hem anat parlant. Com us heu reivindicat fins ara? O sigui, quina és la història o quin bagatge porteu a sobre a la defensa dels camins de ronda?
Hem fet bàsicament dues accions, o dues tipus d'accions. Una és denunciar aquests trams que han sigut, sobretot els privatitzats, denunciats a l'administració, que és l'administració competent, ja sigui l'Ajuntament local, perquè no s'està complint la servitud de pas o a costes de la Generalitat, perquè és un mínim marítim o terrestre. Quan no ens han fet cas, quan no hem tingut respostes,
hem portat els casos al cíndic de Greuges, que és l'organisme que s'encarrega de perseguir l'administració quan no fa cas. Llavors, aquesta és una de les nostres vies, en tots els casos, administrativa, i poder-ho tancar a nivell administratiu, perquè si no ja se'n va a nivell judicial, que en el cas dels trams de calida ronda no hem arribat a aquest punt, perquè encara està en aquesta via administrativa.
I les altres accions són les reivindicacions directament a territori, manifestacions, amb actes, no?, directament allà perquè la gent sàpiga que allà hi ha un problema i, dos, també perquè l'atenció dels mitjans de comunicació són vosaltres perquè se'n faci ressò i això també ens ajuda a fer més pressió cap a l'administració perquè...
perquè s'execut la llei, d'alguna manera, perquè és la legislació marca que hi ha d'un servitut de part i, per tant, és l'administració la que l'ha de fer que sigui així. I, Cristina, eines com el Conservatori del Litoral, que vosaltres també heu reivindicat moltes vegades, això també ajudaria en la conservació d'aquests camins de ronda?
Ajudaria la conservació en general, perquè el moment que nosaltres volem posar en marxa aquest conservatori del litoral és perquè hi hagi espais, normalment solen ser espais més grans, amb més hectàrees, perquè no s'urbanitzi, per exemple. Llavors, aquí que hi hagi aquest organisme independent...
que tingui uns fons, no uns recursos econòmics, i que pugui comprar i adquirir aquells espais que són d'alt valor ecològic, o simplement és una pinera en què no volem que s'urbanici perquè té un valor social i ambiental. Per tant, això ajudaria, evidentment, en els trams de canvi de ronda, perquè toquen a mar, però sobretot el Conservatori del Litoral va encarar més a temes d'urbanització.
I creieu que els ajuntaments, en tema dels camins de Ronda, estan fent bona feina? L'altre dia, per exemple, llegíem que l'Ajuntament de Roses està arrenjant part del camí entre les Canyelles i el Madrava, crec recordar. No, a veure, clar, és un tema, segurament, que requereix uns recursos econòmics, arreglar aquestes coses, que potser tenen altres prioritats els ajuntaments, però allà quan poden, si hi ha hagut algun altre lloc...
crec que és de Tossa o Llorec, que també ho van arreglar, però és molt a poc a poc, perquè potser no és un tema prioritari per ells, en canvi per nosaltres sí. Dèiem que és un tema prioritari que caldria posar-hi més recursos, més vigilància i també especial, cura, perquè no deixa de ser un camí históric, un camí amb biodiversitat, un camí que la gent utilitza per anar a passejar i per passar el seu temps llibre o simplement per admirar la bellesa de la Costa Brava.
I, Cristina, deixa'm acabar amb una prèvia, si m'ho permets. Aquest divendres es presenta l'informe de la diagnosi d'espais de xarxa Natura 2000 i espais de la Costa Brava. Què es dirà i quin servei tindrà aquest estudi o aquesta diagnosi que es presenti el divendres?
Doncs mira, nosaltres vam iniciar aquesta diagnosi perquè estàvem veient que molts dels espais, els espais que estan dins de la xarxa Natura 2000, que és a nivell europeu i a Espai, diguéssim que hi ha espais que estan inclòsos a la Costa Brava, però que no tenen una bona delimitació, no tenen una governança, és a dir, no tenen un òrgan gestor que realment faci que aquests espais estiguin protegits de veritat,
i, per tant, no hi ha una estratègia de conservació, tampoc tenen pressupost. I, per tant, sense estratègia i sense pressupost, aquest espai que en teoria sobre el paper es va protegir, realment no és així. I, a més, ens hem trobat en algun espai abagut que, de volta que aquesta línia balla una mica, ah, doncs, mira, muntem un xalet aquí, i resulta que està realment en un espai vell quan no podria estar-hi.
Per tant, nosaltres hem fet tota aquesta diagnòdia, l'hem fet amb un estudi que l'ha fet l'Albert Albertís, i aquí hi ha des de les muntanyes de l'Algú, a Cap Roig, Cadiretas, Tinha de Rolda, l'Albera, Cap de Creus, el traigua boig de l'Empoldà, el Montgrí i les Gavarras. Llavors hem recorregut tots aquests espais per veure quines són les mancances, i el que explicarem és això, quin és l'estat actual i com hauria d'estar en realitat, és a dir, farem
demanarem a l'administració el que és necessari per la conservació d'aquests espais i també anunciarem quina serà la nostra campanya per tal de passar de la diagnosi a l'acció i que realment no només sigui una protecció sobre el paper, sinó que sigui real i per tant animem a la gent que vingui a Girona el dia 21 de novembre a les 7 del vespre a l'Auditori Josep Islau.
Doncs, Cristina, amb aquesta crida acabem. Moltíssimes gràcies per estar aquí a la Randa Mar i per presentar-nos aquesta campanya de Camins Lliures. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu.
I ara a la secció d'avui dels més gegants del mar fem una primera incursió a un món paral·lel, el de les figures de gegants. Coneixerem en Bacardat, Oriol. Doncs sí, efectivament, avui aquí al programa Run de Mar, com sempre en aquesta secció, que volem conèixer els més gegants del mar, figures festives del món geganter normalment,
doncs coneixem figures de gegants que són representatives de diverses poblacions i que tenen el mar com a referència, i avui volem fer una cosa, un xic diferent, perquè parlarem d'una figura que no és un gegant, és una figura de bestiari, de bestiari festiu, i l'hem anat a trobar a Bagú, i és el Bacardat. No sé si ho he pronunciat bé, ara en parlarem, perquè tenim amb nosaltres la Raquel Martínez. Raquel, molt bona tarda.
Molt bona tarda a tothom, què tal? Bé, ella és integrant del grup de percussió i secretària de la Junta dels Bacanards de Bagú. Bé, Raquel, parlem una mica d'aquesta figura. Bacardat, es diu així, tal qual, Bacardat. Bacardat, sí, Bacardat, sí.
Un nom així una miqueta... Bueno, un rarot no, però escollit per democràcia popular després en el que seria la colla, quan vam començar amb el que seria la bestiola, de dir, bueno, hem de fer una figura i demés...
el primer nom que se'ls hi va venir, doncs va ser que... Sí, sí, va cardat, doncs mira, ben cardat que va, aquesta espècie de... més llegit que una espècie de peix de roca, un drac d'aigua, una morena, tot barrejat, es pugui que amb tu, es pugui que amb dur, Raquel, ben bé, què és aquesta figura?
Doncs vam fer el que et comentava. Nosaltres com a colla volíem fer una figura festiva i vam pensar que el millor seria com aquí. Som de begú, no? Qui no coneix el seu peix de roca? Doncs hem de barrejar un xic de rescassa amb una mica de morena. Uns altres deien, ostres, que sigui com un drac, un drac d'aigua, i si ho fem com un peix...
I aquí vam començar a fer una pluja d'idees i un va dir que tiri pets de fum, l'altre que tingui la cresta i les aletes grans, un altre que digui amb llengua o que tingui un piercing. I entre tots els, he de dir important, els xiquis, becanars i els adults,
perquè la colla, becanars són tant els xiqui becanars, que són uns set infants, uns dotze adults de percussió i després set graiers, doncs entre tot el grup vam dir, mira, doncs creem aquesta figura amb aquestes característiques. Ho vam posar tot en comú i després vam portar-ho...
aventura i hosta, en Abata, la idea, i a partir d'allà ja vam començar a dissenyar el que era la figura. Perfecte, i així és com és aquesta figura, aquest va cardat. Explica'ns una mica també com es porta, he vist que té rodes.
Correcte, té rodes, va amb una carretilla, amb un carretó de dues rodes, porta un vidó d'aigua, llavors escupa aigua, que això els crida molt l'atenció a la mainada i sobretot és d'agrair a les festes majors tocant a l'estiu, que refresca una miqueta el públic, i és un carretó petitó perquè el que ens interessa és que ho porti la mainada.
La mainada no només dels xiquis, sinó la mainada del poble, que s'apropi, que també està fet de fibra de vidre, i té en els laterals dos suports a la boca on posar foc fred. Foc fred. Sí, foc fred, correcte.
Sí, això que t'anava a preguntar, no sé si habitualment pot portar foc, ja m'ho has respost, aquest foc fred que ara en diuen que està molt de moda, que a més a més és on la majoria d'ajuntaments ja intenten que posis, que et deixen posar aquest foc que en principi no crema i que està bastant més autoritzat que el que estem acostumats.
Correcte, i a més a més que no fa tanta... no seria la paraula por, però aquí a Begut no hi ha molta tradició de foc, que és una de les coses que ens agradaria intentar que inquivis en el que seria el poble, i això fa com respecte, però és una manera d'introduir la gent en el que seria tot el tema d'això del foc.
Perquè vosaltres sou un grup de percussió, no sou diables. No, no som diables. Sí que és cert que tenim un integrant de la colla que està fent la formació i ja està format amb això. El que passa és que costa a vegades arrencar una miqueta aquests projectes i més depèn de la població, la situació. Si no tens...
que l'has viscut, que l'has mamat, com aquell que diu, des de petit a l'escola i a casa i a més, costa a vegades engegar projectes així. Per nosaltres, per ganes, a tope. És a dir, ara, per exemple, a l'última festa major vam portar una miqueta de colles de foc i per fer una miqueta de festivitat així de...
de cultura de diables i de més, i poquet a poquet anem fent les nostres cosetes però a petits passets. A vegades és important, que potser a vegades es vol començar molt fort, es busquen 50 projectes a fer tots en un any i després no en tira cap endavant, vol més anar potser a poc a poc, pas a pas, però que el que es faci es faci ben fet i es vagi consolidant a poc a poc.
Correcte, correcte, com bé dius. Aquest bacardat, aquest peix, Raquel, el podem veure fora de bagú o només el traieu per casa?
No, no, intentem sortir també fora. Vam anar ara al mes, a principis d'estiu, a la festa de la Sabeta de Figueres, que ens van convidar els xiquis i els adults, ens ho van passar superbé. Intentem, doncs, hem sortit a la Cercavila, a la festa major de l'Avisbal. Intentem sortir a tot arreu amb ella. No només a nivell local, diguem, sinó a l'entorn.
Important això, que també sigueu ambaixadors del vostre municipi i també de la vostra entitat, de la vostra acció cultural, perquè és important que aquests projectes de cultura popular es vegin, trascendeixin, arribin més enllà del municipi d'on surten. Exacte, aquesta és la nostra intenció.
i que reli i que els nanos petitets ho vegin i ho vegin com una cosa... Com la resta de pobles potser que ja està consolidat aquest esperit de cultura catalana en aquest sentit o en aquesta vessant del que serien les bestioles i la tradició de bestiari i de gegants i d'altres figures populars.
Sí, s'ha d'anar consolidant projectes. Picant pedra. Exacte, picant pedra, que això és important. Però bé, em deies que sou una colla que hi ha la colla de xiquis o la colla d'adults. Bé, sempre és important tenir més gent i anar creixent, però jo us veig que, pel que m'expliques, teniu una bona segut. Podeu anar fent.
Sí, esperem que sí, que per molts anys, i a més a més és una entitat que és oberta a tothom. Tenim sempre el gran recolzament de l'Ajuntament de Begú, que és qui ens recolza en tot allò que demanem, i les nostres intencions o objectius, diguem, és això, continuar a gaudir de la nostra tasca,
fent disfrutar a la gent que ens envolta i, sobretot, involucrar el poble en les festivitats, importar les tradicions que deies de la cultura popular catalana i, sobretot, crear colla i fer poble. I tant, i en un municipi com Baguc, evidentment, m'ho deies, requega al principi, una vila relacionada amb el mar 100%.
Correcte, sí, sí, sí. De fet, nosaltres, parlant de la bestiola, fa dos anys que la vam presentar. L'any passat vam fer el llibre... Ja va sortir a la venda, a la venda popular, el llibre d'en Bacardat, que hi explica la seva història, que parla d'on va sorgir la bestiola, com va trobar els nanos de becanars o els xiquis becanars, i a partir d'allà com s'ha...
integrat en el poble. És una història maquíssima que jo us convido si veniu per Sant Jordi o en algun moment i si no us poseu en contacte amb la colla i us fem arribar el llibre que va cap a l'associació amb un preu mòdic de 5 euros i la veritat explica tot el que seria la història d'aquesta criatura que el més important, aquesta història ja està creada per nosaltres
i està il·lustrada per als xiquibacanars, i algun adult també ha posat el seu granet de sorra, i la veritat, no hi ha millor...
No hi ha res més gratificant que quan veus a la Mainada, al carrer, i veuen a la bestiola, s'apropen, va cardat, el criden, el toquen, i això veiem que va increixent. I això nosaltres, com a colla, i que hem viscut el projecte des dels seus inicis,
des del 2019, perquè som una colla de fa res, com aquell que diu si ho compares amb altres colles, per nosaltres és una gran satisfacció de veure això.
i ens omple d'alegria i d'il·lusió de veure les cares dels petitons, i no tan petitons, quan estan amb la bestiola. Clar que sí, i tant. I deixar aquesta figura com un símbol també del vostre municipi, ja no només de l'entitat, sinó del poble, del municipi, amb la seva història, tot aquest imaginari col·lectiu que tenim els països catalans, que aquesta figura que heu ideat i que heu creat vosaltres també formi part d'això.
Exacte, aquesta és la nostra intenció. A veure... Des d'aquí us desitgem moltíssima sort, molts encerts amb tot el que teniu per endavant i consolidar aquesta figura, aquesta entitat i que aneu creixent i que seguiu amb aquesta empenta, Raquel, perquè crec que això és important i en aquesta secció que parlem de cultura popular sempre amb aquest pretext, amb aquesta excusa de buscar figures que tinguin a veure amb el mar, doncs avui ens ha encantat poder conèixer els bacanars i poder conèixer
Aquesta figura, aquest bacardat, aquest peix, que us aconsello que ho busqueu per internet i ho veieu perquè val la pena. Moltes gràcies, Oriol. Seguirem fent soroll, seguirem fent poble i amb una mamba cardat. Doncs i tant que sí, amb una mamba cardat. Raquel, moltíssimes gràcies. Bona tarda.
Gràcies, adeu. Moltes gràcies, Oriol. Així arribem al final d'aquesta primera hora d'Arrandemar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arres cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu! Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races, amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Si el que t'agrada l'hivern és tapar-te amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat en el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estofes, calderes, radiadors, el tèrmi a terra, radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 5.
Us parla Tere Ortega. La ciutadania de Tarragona podrà saber en temps real si s'han podat els arbres al seu carrer i quan els va fer per darrer cop. L'Ajuntament valora positivament els cinc primers mesos del nou contracte de manteniment dels espais verds. L'alcalde Robert Minyuales diu que és un canvi que ha estat substancial.
Que vostè pugui acabar picant a l'arbre del seu carrer i sàpiga quin tipus d'arbre és, quan es va fer la poda, quan es farà la poda, ens traurà la feina als alcaldes en un 30%. El no contracte es va posar en marxa el passat mes de juny i l'ha assumit una empresa del grup soriguer.
La plataforma ecologista Sos Costa i Camp de Tarragona suposa el nou camí de ronda obert a la ciutadania que connecta les platges de la Rebassada i de la Sabinosa. Dissabte 29 de novembre faran una protesta a les portes de la Diputació, com ha explicat Lluís Marçal.
Volem fer un pas més perquè ens escoltin que no tota la ciutadania està d'acord amb el que vol fer el Ministeri per fer aquest passeig. Diuen que volen construir una pista de 5 metres amplada per la circulació de bicicletes.
I al Ministeri per la Transició Ecològica iniciarà el mes de gener les obres al camí de ronda entre les platges de la Rebassada i la Sabinosa. Els treballs seran executats per l'empresa Seranco. Valoració positiva de la subdelegada del govern, Elisabet Romero.
Vull expressar la meva satisfacció per l'inici d'aquests treballs que milloraran al litoral tarragoní gràcies a la col·laboració entre administracions. Així mateix vull destacar especialment la feina feta pels tècnics, tant de la Diputació com del Servei de Costes del Miteco. El pressupost supera els 955.770 euros.
I en Comú Podem ha pactat amb el govern municipal implementar un sistema de càmeres personals a la Guàrdia Urbana de Tarragona. El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, diu que és una garantia de seguretat i democràcia. La portaveu socialista Sandra Ramos diu que el mètode ja s'aplica en altres ciutats. Que quan una gent estigui al carrer aquesta càmera permeti gravar les seves intervencions. Això té a veure amb una lògica de...
d'aconseguir una policia més transparent i democràtica. Això serveix per protegir tant la pròpia policia, perquè som després documents audiovisuals que poden ser prova.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts a les 5 de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Rammar. Una segona hora on un dimarts més coneixerem les últimes notícies dels nostres clubs nàutics, concretament del Club Nàutic de Tarragona, que ens diran què han fet aquests dies i què tenen planejat.
Després ens endinsarem al fons marí per saber de què va el projecte Blue Boost. I després també continuarem submergits al fons per conèixer unes càmeres amb intel·ligència artificial que utilitzen per observar el fons marí. I acabarem el programa d'avui sabent que existeixen dos projectes de protecció del mar Mediterrani. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randamar.
Ens toca ara repassar l'actualitat dels clubs nàutics del nostre territori. Avui anem al de Tarragona per saber què han fet ja aquest novembre i què ens tenen preparat de cara al Nadal. En parlem amb Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona. Borja, molt bona tarda. Molt bona tarda, Marina. Hem de dir que la recta final d'octubre era de bons resultats pel Club Nàutic de Tarragona. De fet, una de les vostres esportistes feia medalla de bronza al Mundial de Surfesquí.
Sí, la Raquel Arteviano va competir a Durham, a Sud-àfrica, al campionat del món de surf-esquí, i va assolir la tercera classe de la seva categoria. Quina és la seva categoria, per a la gent que no ho sàpiga, i familiaritzar-se una miqueta amb aquest esport? Sí, el surf-esquí és conegut com a kayak de mar, en què les regates solen ser uns...
Downwinds que els hi anomenen, que són regates en que vas a favor del vent i de la onada. Allà vaig a Sud-àfrica, doncs vam tenir condicions de molta onada. Les sortides eren de platja i arribava també a platja. I la veritat que ella, en la seva categoria, que és veterana fèmina d'entre 50 i 55 anys, va subir aquesta...
Aquesta tercera plaça són regates que acostumen a tenir uns 16 quilòmetres i que les esportisses, en el seu cas, acostumen a trigar una hora i mitja, una hora i quaranta a fer el recorregut. Déu-n'hi-do, 16 quilòmetres en aquest sentit, en aquest Mundial, i portàveu 3 persones i participaven 3 persones, no és així?
Sí, bueno, en principi havien de participar tres persones, però finalment només va ser la Raquel la que va poder participar. No vam participar amb ningú altre més. També a finals d'octubre vau tenir bons resultats als campionats de Remorgometre, que es van celebrar a la Ràpita.
Sí, exacte, era el campionat de Catalunya de Remargòmetre, que per qui no el conegui és el simulador de rent que tenim en qualsevol gimnàs, on els esportistes d'aquesta vegada competien sobre una distància de mil quilòmetres, o bé individual, o bé per relleus de dues persones, i vam assolir també la tercera plaça del...
del medaller català, darrere de l'utilització de Banyoles i del club nòtic d'en Posta. Per tant, podem dir que al final d'octubre us va deixar un bon gust de boca, per dir-ho d'alguna manera. Sí, un gust de bronza ens va deixar, un gust de bronza. Sí, sí, la veritat que va estar força bé i ens va servir.
Això, amb aquestes dues competicions, la regata social de creuers que vam organitzar aquí al club, com cada tercer dissabte del mes, a tancar el mes amb bon caràcter esportiu. En aquest sentit, ara heu començat el novembre amb el REM que agafa força, no? Sí, el mateix cap de setmana del Campionat de Catalunya de Remarcòmetre, la Ràpida,
havia d'haver-se disputat també el descens de l'Ebre, que és una regata molt tradicional, que es fa des de Tortosa a Emposta. Bé, vaja, es feia des de Tortosa a Emposta. Fa uns 8 anys el club de rent Tortosa va canviar la seva seu del nucli de Tortosa a la guàrdia que tenen a Cambrador, i ara es fa des de Cambrador fins a Emposta, que són 9 quilòmetres. Però aquell cap de setmana es van obrir...
comportes de la conca hidrogràfica de l'Ebre, hi havia molta arribada, hi havia molt de vent i per seguretat es va suspendre la competició. I ara la propera competició que tenen els nanos de Rennes és ara el cap de setmana a vinent, que hi ha dues regates, una és el, se'n fan totes dues, el canel olímpic a Castellbafel, una és el trial d'accés a la selecció catalana, que és per categories
cadet juvenil i sènior i una altra és el diumenge següent una regata de promició per categories alabí, infantil i veterà que és sobre 500 o 1.000 metres depenant de la categoria de l'escolotista
En aquest sentit, més enllà de les competicions on participeu, fora de Tarragona i fora de Catalunya, també al novembre, per coses que organitzeu vosaltres, ha començat carregat d'activitats amb regates al concurs Open de Pesca Curricant de Tarragona i això, no? Sí, vam fer el diumenge de la setmana passada, vam fer el concurs Open al Curricant de Pesca, que s'havia de...
fet per Santa Tecla, però no és de poder, i llavors el vam ajornar per fa deu dies. Vam organitzar aquest cap de setmana passada la prova de la lliga social de regates de creuer, i més enllà d'això, més de component social, vam tenir el divendres de la setmana passada la presentació d'un llibre d'un
navegant transoceànic que ha de fer la presentació aquí al club, amb un clí de goma a gom la nostra biblioteca, i continuem amb activitats socials enfocades cap als socis. I aquesta setmana, des d'ahir dilluns fins a aquest diumenge, organitzem un tornet de parel aquí al club amb l'empresa Parell Nuestro.
Ara anirem a la presentació d'aquest llibre, que per cert és molt interessant, però abans d'anar aquí vull que ens expliquis una miqueta què és això de la pesca curricant. Bé, la pesca té diferents modalitats, hi ha la pesca d'alçada, que és la que fa a major profunditat, i la pesca curricant és una modalitat en què des de la pròpia embarcació...
Tires els teus ams i et vas movent molt a poc a poc, al rebentir gairebé de la barca, que fa que l'AM estigui a molt poca proximitat o gairebé a la superfície, s'utilitza un AM...
de colors crida més perquè els hi toqui el sol i que més lluminària, com si diguéssim, i sigui més atractiu pels peixos. I en cada concurs es fa l'entrega del premi a la peça més gran i a l'embarcació que ha capturat més volum de pesca sempre dintre de les mides establertes. Com que sabem, al mar no pots pescar qualsevol...
sinó que els peixos més petits s'han de tornar per fomentar que la fauna marina segueixi viva.
També et volia preguntar ara, això del llibre, la veu presentar la setmana passada, ho comentaves, el llibre Tuvalú, un llibre bastant interessant, per cert, perquè explica la història, d'alguna manera, d'una persona, d'aquí uns dies la podrem escoltar aquí a Randamar, que ha fet la volta al món amb Valé.
Sí, és un navegant, ell i la seva esposa, que durant deu anys van fer la volta al món navegant a vela. Evidentment, no van estar els deu anys davant, sinó que anàvem parant a diferents ports i coneixent els costos. Es va veure parada aquesta navegació també pel tema de la pandèmia.
però quan va sortir la pandèmia van tornar a seguir navegant i van complicar la volta al món. I van tomar-ho del nom d'un país de la Polimèdia, és un archipel·lant de la Polimèdia, i aquest país rep el nom d'aquest país. I sí, la xerrada va estar força...
força interessant, no vull fer spoiler de l'entrevista que potser tenia amb el fan, ja que has dit que el podreu escoltar endavant amb properes dates, però sí que és molt interessant el poder llegir i dir...
fer una immersió en les experiències que hi pugui viure. Suposo que també és interessant des del punt de vista perquè la gent s'animi i pugui fer experiències, si no són iguals, perquè deu anys fer la volta al món per molta gent és molt complicat, ja sigui per temes econòmics o per temes socials, però fer experiències similars o fins i tot animar-se i començar a navegar. Sí, ha de servir per...
per perdre una mica la por a la mar, o sigui, a la mar por no seria de tenir, sí que seria de tenir respecte, però esperem que aquest llibre, aquesta presentació i aquesta, entre cometes, publicitat serveixi perquè la gent agafi aquesta consciència i aquesta flama que se li ens vengui per poder navegar.
També he vist que aquests dies d'alguna manera esteu fent promoció del surf-esquí, esteu animant a la gent que vingui, que ho provi i que s'apunti al Club Nàutic al surf-esquí, no? Sí, o sigui, tothom que vulgui acostar-se aquí al club, tenim diferents modalitats nàutiques que una persona de preu com si haguessin podria provar, ja des de les sortides que fem,
fins i tot per als socis en Jaú, els corsets d'iniciació al surfesquí, corsets d'iniciació a la vela, corsets d'iniciació al rent de mar, el que tractem d'una manera o una altra és posar el mar de cara a la ciutat i que tota aquella persona de Tardagona que tingui el desig
de poder gaudir del mar navegant en qualsevol d'aquestes tipologies d'embarcacions pugui fer-ho. Ja per anar acabant, ens has fet 5 cèntims del que serà la recta final d'aquest mes de novembre. No sé què teniu pensat ja de cara al desembre i tenint en compte que s'apropen les festes de Nadal, no sé si hi haurà alguna cosa especial. Suposo que abans de Nadal parlarem, ni que sigui un dia, però per si ens ho pots dir.
Sí, el Nadal, el tercer dissabte de l'Argent, de la dia 20, tenim la d'Argent i darrera prova de la Lliga Social de Creuers, que ho conclurem amb un pic a pic amb tots els participants. La secció de surts d'esquí, en aquesta franja de l'any, no té competicions, sí que en té la secció de Rem, com hem parlat abans de la regata...
triar l'accés a la selecció i la regata de promoció, i la secció de renda d'en fixa, de llegut, també té les seves regates en aquesta part de la temporada, llarga distància, en el llegut català. Més enllà d'això, els nostres equips de Padel, ara el darrer cap de setmana de novembre, tenen els players de 100 i de...
i els peus per mantenir la categoria a la Lliga Catalana que normalment hi juguen. Doncs Borja Rueda, director esportiu del Club Nàutic de Tarragona, moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda a Rammar i esperem parlar a finals de novembre, no, a finals de novembre ja pràcticament crec que no, perquè és d'aquí dues setmanes, però almenys a principis de desembre. Perfecte, Marina, a la vostra disposició i a saber que teniu les portes verdes.
Deixem els clubs nàutics i ara fem parada del Delta de l'Ebre en concret per parlar del projecte Blue Boost que assaja com criar peixos moluscos i algues en arrossars salinitzats del Delta de l'Ebre. La companya Cel Prieto des de Delta.cat en parla amb un dels investigadors de tot això, Cel.
Simarina, l'objectiu del projecte Blue Boost és donar una alternativa productiva a camps afectats per la salinització i explorar noves formes sostenibles de producció alimentària al territori. Anem a comentar-ho amb Ignasi Gairin, investigador del programa d'aquicultura de l'IRTA. Ignasi, benvingut a Randemar. Hola, molt bon dia. Gràcies per haver-nos convidat. Gràcies.
Ignasi, com he dit, tu participes al projecte Blue Boost de l'IRTA, aquí en específic al Delta de l'Ebre. Per començar, us pots explicar de què tracta aquest projecte? En aquest projecte el que intentem és posar en comú diverses espècies que entre elles es desenvolueixen els creixements totes juntes amb un mateix indret, amb una mateixa llacuna. Hem fet diverses llacunes, tres en concret, 100 metres quadrats...
fer efecte de tenir diversos resultats a cadascuna d'elles i, per tant, poder fer rèpliques que ens permetin fer unes conclusions robustes. Tenim, per tant, peixos de baix nivell tròfic, peixos que no necessiten peixos
Habitualment l'aquicultura suposo que estem habituats a pensar en salmons, a pensar en llobarros, a pensar en daurades, a pensar en turbots i llenguades. Són peixos caçadors, són peixos que en part la seva dieta incorpora peix. Farina de peix i oli de peix. El blubús el que fa són espècies de baix nivell tròfic. Un peix que no necessita peixos, aquí al delta li diem
que vessut, que és el mullocèfalus, és un tipus de llissa, que ja el mateix nom li dona un valor. Li diem llissa lluvarrera, també. Aquest peix menja pinso, per tant, ingereix pinso i excreta un residu en forma de nitrogen. Aquest nitrogen, per unes reaccions que es donen a l'aigua, arriba a nitrits i a nitrats, i els nitrats és l'adop que posem a les plantes, per tant,
Amb els nitrats tampoc poden créixer algues, les macroalgues que posem, o microalgues fitoplacton, que és el que necessiten els bivalves que també tenim a la bassa, ostres i cluissers. Sí, Ignace, i això ho esteu duent a terme, perquè aquí al Delta mostrem que hi ha molts arrossats que estan salinitzats, i ho esteu duent a terme en aquestes condicions.
Cert, eh? El que passa és que m'agradaria una mica de fugir una miqueta de parlar de russars. No volem en cap moment parlar de russars, sinó que són terres que limiten amb la mar, que cada vegada estan més exposades als temporals, que cada vegada, degut al nivell i a l'increment del mar Mediterrani, també estan amb un risc de ser inundables,
Per tant, serien uns terrenys que a poc a poc perden l'oportunitat de ser profitables per fer arrossar i ofereixen la possibilitat de treballar-los amb una utilització d'aigua salada, per tant, aplicant aquestes espècies que hem parlat fa un moment. L'arròs va per un costat i són 135 milions de quilos i això dona molt d'aliment a nivell de la humanitat, però sí, certament aquests arrossars que limiten amb la costa
i que quan ens arriben temporals, que els diem Filomenes i Glòries, no oblidem que van inundar 4.000 hectàrees. 4.000 hectàrees que en aquell moment, al ser invadides per aigua salada, inundades, l'any següent, aquell terreny que té Salagró, rendeix menys amb agricultura i amb arròs. Per tant, ofereix una possibilitat a curt termini d'aprofitar-lo per fer aquicultura amb aigua salada.
I és el que esteu fent en el projecte Blue Boost, no, Ignasi? Sí. El que volem fer amb el projecte Blue Boost, amb aquestes llacunes de 7 metres quadrats, és mostrar els resultats de cultivar en comú les algues, els bivalves i els peixos a dins d'una bassa. Són basses de 7 metres quadrats. Ens agradaria que aquests resultats els puguem mostrar al final. Ja hem fet la primera anualitat i ara començarem la segona. I és un projecte de 3 anys.
Ens agradaria poder mostrar aquests resultats a fi efecte de veure quina rendibilitat es pot oferir en aquestes finques que ens imaginem força més grosses. Ens estem imaginant arrossars d'una hectàrea o de dues hectàrees. Per tant, extrapolar aquest model que hem fet nosaltres amb 100 metres quadrats i multiplicar-lo per 100 a fi efecte d'arribar a extensions més grans que si ja serien arrossars reals del que tenim al territori.
Sí. I de moment, Ignasi, quins resultats heu obtingut? Les coses van molt bé, francament. Els creixements dels peixos han sigut bons. El creixement de les macroalgues també, quan les temperatures són elevades, les macroalgues també tenen un increment de biomassa prou elevat. I a nivell de filtradors de bivalves que hem tingut ostres i cluisses, hem vist que inclús el creixement és superior al que esperàvem.
I aquests primers resultats ens fan pensar que els filtradors, cloïsses i ostres, no només mengen les microalgues que hi ha a l'aigua i que han crescut gràcies als nitrats que han obtingut dels nitrogens dels peixos, sinó que també el moviment dels peixos a dins la bassa probablement crea una matèria orgànica amb suspensió que també és ingerida pels bribalves i ha degut a aquest efecte,
hem vist un creixement més elevat tant en cloïses com en vostres. Llavors, aquest creixement, vull dir, és millor que, diguéssim, les cloïses i les ostres que estan, diguéssim, normals sense que ningú les toqui, no? Sí. Antigament vam tenir un projecte que ja va acabar l'any 21-23 i que fèiem cloïses soles.
Aquest mateix assaig que estem fent ara, que li diem multitròfic, perquè cultiven diverses espècies en un mateix espai, fa tres anys ho han fet només amb cloïsses, amb una sola base. I aquelles cloïsses, el resultat va anar bé, però aquelles cloïsses van tenir un increment de talla una mica inferior al que hem tingut ara amb els resultats d'aquest any 2025.
Per això ens pensem que els peixos, a més de portar nutrients a l'aigua i aquests nutrients afavoreixen el creixement de les microalgues, també generen una matèria orgànica amb suspensió pel fet de nedar pel substracte i aquesta matèria orgànica també és ingerida pels filtradors. Molt bé. Per tant, en aquest projecte s'està creant com un ecosistema del que totes les espècies se n'aprofiten i surten beneficioses.
Sí, així és. O sigui, el fet que una espècie l'alimentem amb pinso, aquesta espècie genera unes oportunitats. Per les macroalgues, sobretot a la temporada d'estiu, perquè les macroalgues tenen uns increments de biomassa molt importants per damunt de 23 i 24 graus, i això cada vegada és més habitual en el territori on vivim, al delta de l'Ebre, i s'ajunta amb que, com que hem de vendre el musclo perquè l'aigua és massa calenta,
aquestes macroalgues les podríem portar a fora a l'abadia i veure quins creixements obtenim. No és aquest projecte en concret, perquè aquest projecte que treballem ara estem treballant a dins d'unes llacunes del Centre d'Aquicultura IRTA de la Ràpita, però sí ens permetria fer uns models de creixement de macroalgues per portar-les als vivers, que a l'època d'estiu estan molt buits, degut a que el musclo l'han hagut de vendre,
a causa de les elevades temperatures. Aquestes elevades temperatures són molt benvingudes per optimitzar els increments de biomassa de les macroalgas, l'elevada de temperatures. Justament la macroalga ja no creix, hem arribat a 17 i a 16 graus i les macroalgas deixen de créixer, per tant no és una activitat que sigui econòmicament rendida.
Sí, els musclos, de fet, s'ha mort molta cria del muscló. Degut a les altes temperatures, han hagut de comprar després la cria fora d'aquí. Llavors, aquest projecte ajudaria directament als agricultors i a la gent del Delta de l'Ebre? Sí, és que centralment estem treballant en unes espècies que tenen una aplicació diversa a terra ferma per fer aquests peixos
I també no oblidem el cranc blau. El cranc blau, penso que ja s'ha familiaritzat amb nosaltres, la gent que vivim al territori, ha menjat tot el que hi havia a l'abadir a nivell de bivalves de fons, bivalves de sorra. Ja no tenim escopinyes, ja no tenim catxels, ja no tenim almejas. El cranc blau s'ha menjat, ha depredat els bivalves de fons i ens queden encara la tallarina, perquè està mar oberta,
I el canyut, perquè té uns sifons molt llargs i s'enfonsa més a la sorra, per tant el cranc no hi té accés, no arriba a poder-lo pinçar. Però a nivell de cluissa i a nivell de catxel, al delta pràcticament no tenim res degut a l'efecte predador del cranc blau. O sigui que també s'ofereix que com que hem de conviure amb espècies nouvingudes al territori, aquestes espècies han fet desaparèixer una sèrie...
d'organismes de bivalves que teníem fa 10 i 15 anys que actualment no tenim i el mercat necessita cloïsses. I, per tant, aquestes llacunes que tenim nosaltres, aquests futurs terres salinitzades que tenim envoltant la terra de l'Ebre, també ofereixen aquesta possibilitat que dins les badies no hi és. Crear
Sí, i com dèiem al principi ignasi, el delta està canviant, la salinització i la pujada del nivell del mar, vull dir, és una cosa que ens hi trobem cada vegada més, llavors, aquest projecte, el Blue Boost, és una resposta a aquestes problemàtiques. Sí, realment, resiliència és una paraula que penso que cada vegada se sent més. Resiliència és com ens adaptem als canvis, i el Blue Boost dona resposta,
a com adaptar-nos a aquests canvis aprofitar aprofitar el que seria un rebuig dels peixos en forma de nitrogen l'aprofitem per crear salts minerals que es transformaran en macroalgues o microalgues les macroalgues estem identificant quins components els podem trobar utilitats s'estan utilitzant les macroalgues per fer alimentació animal com a component de pinso
Qui hagi anat amb algun japonès, el sushi i el sashimi, sabem que una part és macroalga, també s'aplica amb dermatologia, farmacologia, o sigui, s'han trobat compostos de les macroalgas que poden ajudar a limitar els creixements dels càncers. Sempre treballant amb macroalgas locals, identificar molt bé i en diverses èpoques de l'any quina és la composició de les macroalgas per trobar-hi una utilitat.
També amb les macroalgues estem veient empreses que fan envasos biocompastables, intentar anar apartant el plàstic de les nostres vides i embolcallar musclos, embolcallar fruita, embolcallar verdura amb envasos de macroalgues. Seria una altra oportunitat que podrien oferir. No només ens els hem de menjar nosaltres perquè ho farem ocasionalment,
Però sí, tots aquests exemples que he comentat són utilitzats que els podríem donar a les macroàlgues que podíem crear. Ens estem adaptant i penso que trobarem les oportunitats. Perdona, digues. No, anava a dir això que diies, ens estem adaptant, la resiliència que ens estàs dient, però també és sostenibilitat, no? És sostenibilitat, per això hem parlat d'espècies de baix nivell tròfic.
espècies que no necessiten, que no estan a dalt de la piràmide tròfica. Per tant, què creem en això? Optimitzem molts més els recursos disponibles. Si ens quedem a baix de la piràmide tròfica i mengem vegetals, estem aprofitant molt millor que si ja comencem a saltar es glaons de baix cap a dalt a la piràmide tròfica. Per tant, el llissal és un peix que no necessita farina de peix o oli de peix,
sinó que és més omnívor, està molt més nedant a fons, és un peix més vegetarià, per tant aprofita molt millor els recursos de la terra, del que trobi a l'aigua, i els filtradors. Els filtradors, ningú els dona de menjar les ostres i les cloïstes i els musclos a l'abadia, quan realment aprofiten el que hi ha a l'abadia. Per tant, microalgues, a base de filtració, n'hem de comprar pinso. Sostenibilitat total fer filtradors.
La nostra oportunitat al delta són els filtradors. Fa molts anys que tenim vivers. Què passa? Que el cranc blau ens va fer una predació enorme sobre catxels i sobre cloïsses i les va fer desaparèixer. Si aprofitem i fem aquesta activitat amb les terres límits, amb el mar que són inundables, tornarem a crear una oportunitat de cloïsses i catxels que abans existia
i hem deixat de tenir-la de fa uns anys, però sí que és sostenibilitat perquè fem espècies de baix nivell tròfic. Sí. Ignasi, quan podríem veure els primers resultats reals, els agricultors? Els agricultors de l'arròs ja han començat a fer una mica d'interès en aquesta activitat. Què vol dir? Que ja hi ha persones que tenen l'arròsar salinitzat.
Si més no, tot la russar sí pensen que una part de la finca ja està salinitzada. Ells sí que estan una miqueta a l'expectativa de quins resultats oferim. Aquest any ja en podem parlar, però com que hi ha dues anualitats més, el 2027 i el 2026, aquestes dues properes anualitats ens donaran uns resultats que podran ser comparables amb els de la primera anualitat.
Nosaltres estem molt oberts a poder rebre, a poder acollir persones que pensen que tenen aquest tipus de terreny tant i tant a prop de la costa i que puguin contemplar en un futur quins poden ser les seves activitats quan aquell terreny ja no pugui ser útil per fer agricultura amb aigua dolça perquè el terreny també, com he dit, haurà estat cada vegada més inundat. El delta a poc a poc s'enfonsa per
per l'efecte de la pujada del mar i sí que aquella finca seguirà tenint un amo, seguirà tenint una persona que la pugui cultivar en un altre sentit, fent espècies aquàtiques però amb l'aigua salada.
Sí, doncs dignes i seguirem pendents dels pròxims resultats que ofereixen a este projecte, el Blue Boost, que estic segura que això ajudarà a tothom que sigui possible, com hem dit abans, resiliència, adaptació als canvis, sostenibilitat, i més aquí al nostre territori, al Delta de l'Ebre, on cada vegada està canviant més i necessitem adaptar-nos, adaptar-nos o morir, diuen.
Sí, sí, l'oportunitat existeix. Es tracta de saber-lo aprofitar i nosaltres penso que podem col·laborar amb identificar quines són les activitats en les quals podem aprofitar igualment el terreny on vivim. Exacte, Ignasi. Doncs no res, estarem pendents del Blue Boost. Moltes gràcies per atendre la trucada del programa.
Moltes gràcies a vosaltres per donar raó en aquest projecte BluBus, que és europeu, estem col·laborant amb altres països amb problemes similars, com Polònia, com Itàlia, com Portugal. És europeu, però també s'ha entrat com a col·laborador des de Brasil amb dues entitats que també col·laboren al mateix sentit.
i el Nil Duncan, que és el coordinador de tot aquest grup, és qui ha creat tot aquest clúster en diversos països i aquest projecte es coordina amb aquesta persona que ha dit des de l'IRT de Sant Carles a la Ràpida. Molt bé, gràcies Ignasi. Gràcies a vosaltres, bon dia.
Doncs Marina, si els resultats són fiables, este projecte se podrà traslladar als productors d'arròs del Delta de l'Ebre perquè disposen d'una alternativa productiva rendible econòmicament i puguin aprofitar camps que actualment tenen problemes de baixa productivitat per salinitat. Doncs n'estarem pendent d'aquest projecte i esperem que ens portis les últimes novetats quan n'hi hagi. Moltes gràcies, Cel.
No he sabut trobar el moment per sincerar-me, ni la manera d'avançar. M'he trencat a cada pas sense pensar-me, m'he fet mal per ser capaç d'imaginar. No vaig veure les senyals mentre esperava, perquè el cel em va remoure la veritat. He après que callar-se les paraules, per molt que tinguis ganes, és el que et farà avançar.
I vaig cagar-la, idealitzant-te, sense pensar ni escoltar la gent. I vaig cagar-la, imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre lentament. Ara el que toca, sense resposta, és agradar-me i no fer l'idiota. Potser he perdut el temps per no viure el present, jo m'he trencat les ales per entendre lentament. Ara el que toca, sense resposta, és intentar agradar-me i parar de fer l'idiota.
No sé com tornar, hauré d'improvisar i baixar per la tartera.
I vaig cagar-la, idealitzant-te, sense pensar ni escoltar la gent. I vaig cagar-la, imaginant-te amb la foguera vora el mar sense res més.
per no viure el present ja m'he trencat les ales per entendre lentament ara que toca sense resposta és agradar-me i no fer l'idiota s'ha perdut el temps per no viure el present ja m'he trencat les ales per entendre lentament ara que toca sense resposta és intentar agradar-me i parar de fer l'idiota o estimar-me a mi no pensar en ningú o estimar-me a mi
molt abans que tu abraçar-me fort a mi. Estimar-me a mi, no pot ser ningú, estimar-me a mi, molt abans que tu abraçar-me fort a mi. Potser he perdut el temps per no viure el present, ja m'he trencat les ales per entendre'l lentament.
I para de fer l'idiota.
Recte final de la Rammar d'aquest dimarts 18 de novembre del 2025 i ara volem parlar del grup de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya, Vilanova, el Sàrtic, que ha desenvolupat una intel·ligència artificial que pot detectar de manera instantània les espècies de peixos que es troben a la seva àrea d'investigació. En parlem amb un dels líders del projecte, Carles.
PC de Vilanova per conèixer un dels projectes en què estan treballant darrerament. Es tracta d'una càmera submarina que, a partir d'intel·ligència artificial, reconeix les espècies de peixos que passen per davant i, a més, en mesura també les seves mides. Això és el que volen aconseguir. Pol Banyós, investigador del grup Sarti, molt bones i gràcies per acollir-nos avui aquí al Centre d'Investigació.
Molt bones, què tal? Moltes gràcies per venir. Explica'ns una miqueta, Pol, com funciona aquesta tecnologia que esteu desenvolupant a partir d'aquesta càmera que funciona amb IA, no? Sí, doncs bé, aprofitant tot el món aquest que està creixent ara tant com veiem, GPT i aquestes coses, doncs hem volgut aplicar la IA a les nostres costes. Com sabeu, nosaltres tenim un servitori submarí en el qual tenim diferents càmeres
que porten recollint imatges des de Ben Bell 2011. Això que significa que tenim un gran historial d'imatges submarines. El gran problema d'aquestes imatges submarines és que sempre necessitem algú expert, en el nostre cas un biòleg, que anés etiquetant manualment, diàriament, les fotos. Això és una feina molt pesada. Una part si ell potser tardava, en un any potser feia 3 mesos, 5 mesos de fotos.
no dones l'abast. Si tu tardes un any en fer tres mesos, se t'acumula la feina. Llavors, aquí hem aconseguit generar una eina d'interès artificial capaç de reconèixer avui en dia fins a 24 espècies diferents
de peixos, només peixos, de les nostres platges, perquè com sabem, si et mos una miqueta, l'ecosistema varia. I és una eina molt enfocada a l'ecosistema de Vilanova, l'Obsí...
És a dir, és aquesta intel·ligència artificial que apliqueu i que aconseguiu que detecti i que reconegui les diferents espècies que trobem aquí. Com es fa això? Com s'aconsegueix que la illa detecti aquestes espècies? Aquí hi ha una feina de...
d'etiquetatge manualment nostre, darrere, molt important. Nosaltres hem generat el que es coneix com un dataset, un set de dades, en el qual tu agafes una imatge d'aquestes càmeres i li dius, aquí tens aquesta espècie, aquesta espècie, aquesta espècie, i li marques. Això amb...
milers de fotos. Estem parlant que nosaltres l'últim model que tenim està entrenat amb més de 5.000 imatges. 5.000 imatges etiquetades manualment és una feinada. I hem sigut dues persones únicament, jo i el meu company Oriol, els quals hem estat etiquetant això diàriament fins a aconseguir un model que dius, perfecte, aquest ens va superbé.
La IA, que recentment ha estat tan de moda, ho comentaves ara a l'inici, és una eina que a vosaltres també us està ajudant, els investigadors us està facilitant la feina, com comentaves, mesos i mesos de reconeixement d'imatges que al final es pot fer pràcticament a l'instant.
Exacte. Això és una passada, perquè ara mateix som capaços de, en el moment que agafem una imatge, ara mateix les nostres càmeres donen al dia, com tenim llum natural, agafem imatges cada minut per aconseguir les màximes dades possibles. I ara mateix som capaços d'agafar una imatge, fer el que es coneix com la inferència, que és aplicar la IA perquè detecti,
I en aquest minut, abans d'agafar la segona imatge, ja tens la imatge original i la imatge passada per allà amb el reconeixement de peixos. I nosaltres mateix som capaços del que es coneix com a real-time. Ara mateix, en el moment que trobes una imatge, ja tens les deteccions. I això és una passada, perquè ara mateix també tenim passades amb els últims models, tota la història que t'he comentat des del 2011 fins avui...
I som cap a veure l'evolució de quines espècies teníem abans, tenim ara, espècies que han vingut, espècies que han marxat.
I això pels biòlegs és una gran eina per poder treure conclusions. Clar, això és el que comentes, aquesta detecció instantània que és tan eficient. I alhora també et volia preguntar quines aplicacions pot tenir aquesta càmera, quins usos poden donar-li als biòlegs, com els pot ajudar també en les seves recerques, com els facilita la feina també amb ells. Exacte, doncs com et comentava...
Els biòlegs el problema que tenen és amb aquest tipus de dades, que són les imatges submarines, és etiqueta i tal. Si tu ja els hi dius quines especies hi ha en aquestes fotos, això sí, per un estudi més científic sempre una persona darrere haurà de supervisar el que hi ha o bé parlar d'un error, perquè com tots sabem la intel·ligència artificial...
Ho fa molt bé, però no és perfecte. Mai serà com un humà expert en reconeixement. Nosaltres hem aconseguit, ara amb els últims models, si jo puc dir que jo soc el 100% de precisió, les nostres iades ara mateix estan 87%, que és moltíssim.
Llavors, o tu ja parles que tens aquesta incertesa que fas amb un 87% de precisió o revies manualment. Què fan actualment? Ja parteixen de la base que tenen un 87% de precisió. I que d'aquest 13% que et queden, doncs pot haver-hi errors. I ja juguen amb això. I ja generen els seus estudis. Actualment ja estan sortint estudis basats en...
en analitzar les dades amb milles com la nostra i després treure sèries temporals, parlar una mica de veure quina evolució tingut l'ecosistema.
És una miqueta el kit de la qüestió que, a banda d'aquesta detecció instantània dels peixos, aquestes aplicacions que poden servir, per exemple, per calcular les densitats de peixos que hi ha en una zona, quins peixos hi ha més i menys, durant el pas del temps, quins hi havia abans, si ara n'hi ha més que abans, que ara...
seria útil en una zona o, per exemple, en una reserva, on es protegeix una zona per veure com evoluciona. Sí, bueno, o sigui, l'opció està dins d'una zona protegida de pesca industrial. Únicament pots fer pesca artesanal. Llavors, sí que hem vist una mica l'evolució de com han anat venint les peces, sobretot peixos petits, que es fiquen als biotops per protegir-se. I sí que també hem vist com algunes espècies
han desaparegut i d'altres han aparegut o n'hi ha més. Per exemple, espècies que estan més en parís d'extinció, com són els bisbes, sí que se'n veuen últimament, sobretot a l'estiu en veiem molts, que potser sempre són els mateixos que venen i van, això nosaltres no ho podem saber, però sí que és cert que les imatges que veiem nosaltres se'n veuen constantment i fins i tot de quatre en quatre.
Aquest sistema, Pol, també aconsegueix calcular les talles dels peixos. Això és una miqueta també el que esteu intentant ara també introduir, que pugui no només detectar les espècies i dir quin tipus d'espècies cada una, sinó també calcular-ne la mida de cada un. Això és la nostra idea futura a la qual estem treballant ara mateix. Ara mateix, com hem parlat, som cap a identificar el peix,
Bàsicament, per passar d'identificar el peix, a saber quin peix i quina talla, necessitaríem el que es coneix com a una càmera estèreo, que ve a ser dos lents que agafen una foto en el mateix instant de temps al qual tu coneixes la distància que hi ha entre les dues. Amb algoritmes matemàtics, tu sabent la superposició de les dues càmeres,
pots saber quina mida té aquest peix. I després, al saber la mida que té les dimensions del peix, quin tipus de peix és, pots trobar una mica amb índexs biològics la biomassa que té aquest peix. És a dir, detectar una miqueta la distància a la qual es troben les càmeres i amb aquestes doble càmeres es pot aconseguir saber la mida, eh?
Exactament, i ara mateix és la nostra feina més pròxima que estem desenvolupant. No sé si també hi ha l'opció, em sembla que també ho has comentat, de Sapiguer, si és el mateix peix el que acaba de passar per davant, posem l'exemple, hi ha un peix que acaba de passar per davant de la càmera, la càmera l'ha detectat, l'ha reconegut,
I de cop desapareix de la imatge, podríem dir. Si aquest peix torna a aparèixer, hi ha la possibilitat que aquesta càmera també reconegui que és el mateix que ha passat fa poc? Actualment, nosaltres no som capaços de saber, en el moment que un peix desapareix del camp de visió de la càmera, si surt i torna a aparèixer,
el detectarà com un peix nou, perquè els peixos són molt semblants, són de mida molt estàndard, a no ser que siguin peixos que siguin com, per exemple, les balenes, que, clar, en aquest cas no estan tan a prop, però, per exemple, les balenes sí que tenen marques característiques i en aquest hipotètic cas nosaltres sí que potser seríem capaços de dir si és o no és el mateix individu. Però, clar, estem parlant d'un mamífer que potser viu 50 anys
més, segur, a peixos que en prou feina es viuen un any, perquè se'ls mengen, perquè tenen una vida molt més curta. És molt complicat no tenir un sistema, una base de dades, podríem dir que... Necessaries una altra cosa en la qual idees futures, que també ens agradaria pensar, és fer un seguit de càmeres així ficades, en el qual abarquin tot el camp de visió
Així, de manera que si un peix salta d'una a l'altra, com tenen una part superposada, sí que podràs dir, vale, aquest peix que tinc aquí, l'estic detectant amb les dues càmeres, és el mateix.
però ara la tinc a l'altra càmera. Sí que seríem capaços de fer això, però necessitaríem càmeres superposades en diferents punts de vista. De moment, la que teniu és la que teniu aquí a l'Observatori, a l'Obsí. És una càmera que està fixa, que aneu utilitzant, aneu encenent per recollir dades per analitzar de tant en tant.
No sé si aquest sistema es podria extrapolar a altres zones, a altres espais, quines aplicacions no tindrien en altres llocs o indrets de Catalunya, o inclús de fora, no?, potser. Sí, bueno, actualment nosaltres la càmera no és que l'apaguem o l'engeguem, és una càmera que està tot el rato amatent, està engegada i transmet. El que nosaltres agafem és el que ens arriba, guardem imatges cada minut, això, per amagatzemar-les.
El mateix sistema que hem aplicat aquí, per exemple, l'estem aplicant també amb col·laboració al Port de Palamós, perquè hi ha una empresa que es dedica a fer estructures subaquàtiques perquè la vida torni als ports i una mica tot això. També anava de biotops, no? Sí, però no és un biotop com a tal. Ells es dediquen, primer de tot,
es genera un material biodegradable al qual la fauna pugui créixer bé, es pugui derivar... Arregli tots aquests organismes. Llavors, per exemple, allà a Palamos hem generat un sistema molt similar al que tenim aquí, amb la càmera ficada allà submarina, al qual està enfocant tot el rato aquestes estructures. Pol, no sé si...
en un futur també aquesta càmera es pot utilitzar per calcular no només els tamans sinó per una ajuda per exemple per pescadors que puguin calcular si en unes zones hi ha unes talles mínimes si no si ha avançat aquest tipus d'aplicacions
Actualment, els pescadors que venen amb canya a l'Obsí venen allà perquè saben que hi ha vida. Tenim càmeres funcionant 24 hores cada dia i no en tenim una. Ara mateix en tenim 3 que veus que hi ha coses. Els pescadors venen allà perquè saben que hi ha coses. I els pescadors venen a pescar els peixos grans perquè no fa falta que jo et digui la mida per veure que aquell peix...
té un tamany decent. Si tu més o menys segueixes una mica les càmeres, tens referències visuals les quals tu pots trobar-te per aquí. Per exemple, nosaltres, quan anem a fer alguna immersió per, no ho sé, algun manteniment, allò es veu. No apaguem les càmeres quan anem a fer manteniment. I tu pots extrapolar més o menys el tamany. I sí que es veuen tamans bastant grans a l'opció. Pels pescadors ara mateix tampoc faria falta dir-los-hi
Quina manera exactament? Perquè ells ja ho veuen. Bàsicament perquè, com dic, aquí només poden venir a fer arts de pesca artesanals. Això, per exemple, a la indústria pesquera li serveix per saber més o menys el que té a prop de l'Obsí. Però la zona de l'Obsí com a tal no els hi serveix gaire perquè ells no poden pescar ja. Només gent amb canya, pesca artesanal.
Al final, per això, encara que sigui una zona protegida, els peixos que passen per allà també no estan tancats. Són parts també d'altres estudis que estem avui en dia treballant amb ells, en els quals fins a quina zona realment tu pots dir que aquestes dades que s'estàs veient aquí a l'Opci...
Fins on tu les pots extrapolar, no? Perquè és cert, tu els peixos es mouen, els grans més que els petits. Els petits sí que tenen un rang de mobilitat més reduït, però com més gran, més en mous, això està clar. I doncs sí que també és una cosa que ens interessa i que estem intentant treballar amb això, és aviam...
Fins on podem dir, d'aquí a l'Obsí, a Covelles i a Sitges, tota la zona del voltant podem dir que és exactament el mateix que veiem a l'Obsí. Això pels pascaus seria una brutalitat. Perquè si tu pots dir que en aquesta zona que tens quatre càmeres ficades pots extrapolar-ho a tota aquesta zona, això seria una barbaritat. Això seria una passada per ells. Perquè li estàs donant una bandeja. Però, clar...
Per dir això, necessites dades. I actualment, aquestes dades no les tenim. Pol Baños, investigador d'aquí, del grup Sarti. No sé si ens deixem alguna cosa, si vols afegir alguna cosa, si ens vols fer una mica d'espoiler d'algun altre projecte en el qual estigueu treballant i que puguem comentar també un altre dia. Ui, projectes en tenim molts. Ja saps que aquí estàs convidat quan vulguis. Jo crec que del que és l'index artificial,
a grans trets ho hem dit tot hem vist sobretot les línies futures en les quals volem treballar i estem treballant ara mateix i projectes molt ambiciosos com l'últim que t'he comentat de poder extrapolar que això forma part d'un altre dels projectes en els que estem que és intentar poder extrapolar des de l'OPSI a veure fins on podem dir si això passa a l'OPSI a veure fins a on puc dir que això també és igual que l'OPSI això és un dels projectes molt ambiciosos en els que estem ara mateix
i que tranquil, que quan tinguem resultats saps el primer en saber-ho. Doncs estarem atents a aquests resultats. Pol, Banyos, moltíssimes gràcies i fins la propera. A tu, que vagi bé. Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop, ara abans emullo els canells al cap i al cor, amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por, fent amunt
La vida passa igual. Però és que t'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és la mala, jo sóc el mar. Arribem així al punt final d'aquesta Rondamar d'aquest dimarts 18 de novembre del 2025. Nosaltres marxem, però tornarem com cada dia, demà dimecres, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda, aquí a Rondamar. Us esperem a totes i a tots, que vagi molt bé.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiador, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica d'en Xema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Descobreixoescan.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La ciutadania de Tarragona podrà saber en temps real si s'ha apodat als arbres del seu carrer o quan es va fer per darrer cop. L'Ajuntament valora positivament els cinc primers mesos del nou contracte de manteniment dels espais verds en marxa des del juny i que ha assumit l'empresa Ambitec Servicios Ambientales pertanyent al grup Soriguer.
L'alcalde Rubén Vinyuales explica que és un canvi substancial i que amb la nova empresa s'ha guanyat en eficiència, modernització i en professionalitat.
que vostè pugui acabar picant a l'arbre del seu carrer i sàpiga quin tipus d'arbre és, quan es va fer la poda, quan es farà la poda, ens traurà la feina als alcaldes en un 30%. Així que és, com deia el director, és una manera de també poder visibilitzar la feina que es fa i també de tenir un control exhaustiu per part del propi govern de què s'està fent.
S'han posat més recursos en la cura de parcs i jardins. També el servei s'ha ampliat i ara es treballa els dissabtes a la tarda i els diumenges i festius al matí. Una altra de les novetats és un pla de xoc per condicionar jardineres i mobiliari urbà, un pla de poda a quatre anys vista o l'objectiu de reposar 350 arbres cada any.
I salvem els morrots de la Sabinosa. A favor del camí de costa, ha convocat una concentració davant la Diputació de Tarragona per al dissabte 29 de novembre. Entre d'altres, han explicat la seva oposició al projecte de construcció d'una pista de 5 metres als morrots de la Sabinosa. Cecília Carré és membre de GATA, ecologistes de Tarragona. Prou de convertir espais naturals en urbans.
A la natura s'ha de seguir el principi d'intervenció mínima. S'ha de conservar el caràcter natural del paisatge. S'han de preservar les espècies vegetals naturals que tenim en el paisatge. Una cosa és l'acondicionament d'un sender i l'altra és crear una mena d'autopista.
Protestaran dissabte, 29 de novembre. El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, considera que la seguretat és un tema clau i és per això que ha pactat amb el govern municipal implementar un sistema de càmeres personals a la Guàrdia Urbana. Ho ha explicat en una entrevista de portaveus de Tarragona. Ràdio diu que això és garantia de seguretat i de democràcia.
Un mètode que ja empren altres policies locals de l'Estat i també la de Reus. Ho ha recordat la portaveu del govern del PSC, Sandra Ramos. El sentim a tots dos. Que quan una gent estigui al carrer aquesta càmera permeti gravar les seves intervencions. Això té a veure amb una lògica bàsica d'aconseguir una policia més transparent i democràtica. Això serveix per protegir tan...