Title:

Turisme, natura i mar: conflictes i memòries

## Panorama general de l’episodi **Arran de Mar** dedica aquest programa a repassar l’actualitat de la costa catalana i a explorar com el *mar* es converteix en espai de conflicte, memòria i identitat: **energia eòlica, pressió turística, pesca, llengua, llegendes, biodiversitat i cultura popular**. --- ## 1. Informatiu de la costa catalana ### 1.1. Energia eòlica marina al Golf de Roses • Es descriu la **forta divisió científica** sobre l’eòlica marina flotant al Golf de Roses. • *Renovem-nos* defensa que cal desplegar renovables per frenar el canvi climàtic: > "El pitjor que li passarà al medi natural és que no fem res". • El projecte *Biopaís* (Institut de Ciències del Mar i Universitat de Girona) alerta d’impactes ecològics i socials i proposa **excloure parcs eòlics marins** a la zona. • La guia de *Renovem-nos* (IREC, UB, UdG, Universitat de Cantàbria) confronta les dues visions i posa el focus en com fer la *transició energètica* respectant el territori. • Les administracions tenen ara la “pilota al terrat” per decidir el futur dels projectes. ### 1.2. Gestió d’espècies i salubritat urbana • A l’Escala, l’Ajuntament impulsa una campanya per **foragitar estornells** dels punts amb més concentració (pàrquing de Calparals, Poble Sec, carrer Lleida, etc.). • Es fa amb una empresa externa que utilitza **làser nocturn** per desplaçar els ocells cap a zones amb menys afectació. • Es destaca el fort augment d’estornells a Catalunya, els *vols sincronitzats* i l’impacte dels excrements en la via pública. ### 1.3. Pesca, consum de peix i normativa europea al Delta de l’Ebre • El GALP *Mar de l’Ebre* llança la campanya **“Si és de llotja és boníssim”** per: - Fomentar el consum de *peix fresc de proximitat*, sobretot entre menors de 45 anys. - Revaloritzar l’ofici de pescador. • Es denuncia que la **reducció de dies de pesca** al Mediterrani (de 130 a 27, i proposta de 27 a 9 per al 2026) posa en risc la viabilitat del sector. • El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible defensa que la disminució d’estocs és **més per canvi climàtic que per sobrepesca**, i anuncia al·legacions a Brussel·les. • S’autoritza un petit increment temporal de dies abans de Nadal per salvar la campanya. ### 1.4. Llengua, cultura marítima i exposicions • Al Port de la Ràpita, s’inaugura l’exposició **“Els ports de Catalunya, un mar de paraules”**: - Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori. - Vol recuperar el *vocabulari portuari i pesquer* i fer del català **llengua d’acollida i cohesió social**. - Forma part del *Pla Nacional per la Llengua* i posa el focus en municipis costaners amb forta pressió turística. • L’exposició inclou **vuit panells divulgatius** sobre món pesquer, nàutic i comercial, i vol reactivar paraules en desús. ### 1.5. Educació marina i dones i mar al Garraf • Barcelona és escollida seu de la conferència **MC2026**, trobada europea d’educadors en ciències marines (30 setembre – 2 octubre 2026). - Inclourà tallers pràctics i experiències immersives per reforçar la *cultura oceànica*. - Consolida Barcelona com a **referent internacional** en recerca i divulgació marina. • L’Arxiu Comarcal del Garraf presenta l’exposició **“Dones i el mar”**, amb fotografies històriques que: - Visibilitzen la **presència femenina** en oficis marítims, vida quotidiana i lleure. - Reivindiquen el paper de les dones en la història marinera del Garraf. ### 1.6. Inclusió social, patrimoni i turisme a la costa central • A Mataró, l’Associació Nàutica Social **Talassa** rep el premi *FEM Mataró* per *La Mar Oberta*: - Projecte que fa servir el mar com a **recurs social, terapèutic i d’inclusió**. - Ofereix sortides regulars a col·lectius vulnerables (joves, gent gran, salut mental) per treballar processos educatius i d’empoderament a bord. • Es declara *Bé Cultural d’Interès Nacional* la **Casa Roure** de Canet de Mar: - Obra primerenca de **Lluís Domènech i Montaner**. - Exemple destacat de modernisme amb decoració floral, vitralls, mosaics i mobiliari original. ### 1.7. Turisme de pont i ocupació a la Costa Daurada • Hotels i restaurants de la **demarcació de Tarragona** encaren amb optimisme el pont de la Constitució: - A **Tarragona ciutat** s’espera fregar el 100% d’ocupació i es confirma la *desestacionalització del turisme urbà*. - A comarques d’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà) s’arriba al voltant del 85%, amb predomini de client català i oferta de *natura i enoturisme*. - A les zones costaneres del **Camp de Tarragona** i **Terres de l’Ebre**, s’estima un 80% i un perfil majoritàriament nacional. • Es remarca el **pes de les reserves d’última hora** condicionades per la meteorologia. ### 1.8. El temps i el trànsit • Predomini de **vent de ponent i mestral** fort, especialment al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Garraf: - Cops de més de 90 km/h i *maró / maragassa* sobretot en alta mar. - A la Costa Brava, vent més feble i tramuntana més marcada l’endemà. • El Servei Català de Trànsit informa de: - Llargues retencions a l’**AP-7** (accidents i incendi de vehicle). - Tall a la **C-12** a Rasquera. - Cues a B-23, C-58 i rondes de Barcelona per avaries i volum de trànsit. --- ## 2. “Dones i el mar” a Vilanova i la Geltrú L’entrevista amb **Sílvia Manuel Lafuente**, de l’Arxiu Comarcal del Garraf, aprofundeix en l’exposició fotogràfica *“Dones i el mar”*. ### 2.1. Origen i concepte de l’exposició • Neix de la col·laboració anual amb la **Cofradia de Pescadors** i el **Pòsit** per les festes de Sant Pere. • Fins ara es feien monogràfics de fotògrafs concrets; enguany trien un **fil temàtic**: la relació entre *dones* i *mar* a Vilanova. • Objectiu central: **fer visible un paper històricment invisibilitzat** en un àmbit percebut com a masculí. ### 2.2. Contingut i fons fotogràfics • L’Arxiu Comarcal del Garraf disposa d’un dels **fons fotogràfics més grans de Catalunya**. • La mostra recull imatges de diferents èpoques i autors que mostren: - Dones en tasques auxiliars de pesca. - Vida al barri de mar, infància, festes, platja i família. - Escenes d’oci i processons, però també de *feina invisible*. • El procés de selecció combina: - **Criteri documental** (explicar història i usos socials). - **Varietat visual** (no només barques o posats repetits). - Voluntat de destacar la fotografia com a **document d’arxiu** amb valor històric. ### 2.3. Recuperar la memòria femenina marinera • Sílvia remarca que les dones: - No sortien habitualment a la mar, però feien **feines clau**: remendar xarxes, ajudar a desembarcar, gestionar la venda, tenir cura de criatures i cohesionar el barri. - Han estat **essencials per la vida marinera**, malgrat quedar en segon pla. • L’exposició visualitza que **no hi ha dones a les barques de pesca** (excepte en context d’oci o processó), evidenciant la segregació d’espais. • Es reivindica també l’existència de moltes **figures anònimes** i de pioneres (primeres dones pescadores, patrones, esportistes de mar) que mereixerien reconeixement. ### 2.4. Itinerància local i inspiració per altres municipis • El projecte està pensat per **circular pels centres cívics de Vilanova**, perquè tota la ciutat pugui reconèixer la seva platja com a patrimoni comú. • Tot i el focus local, Sílvia destaca que: - Altres ports i arxius del país també han fet recerca sobre *dones de la mar*. - Li agradaria que l’exposició **inspiri noves investigacions** en altres municipis mariners. • Recomana visitar-la perquè: - Les fotos són **boniques i expressives**, amb valor artístic i històric. - Els peus de foto són curts però clars, i la mostra és fàcil de seguir. --- ## 3. Mites i llegendes del Mediterrani (Costa Brava) La secció amb l’escriptor **Joan de Déu Prats** recorre mites marins de la Costa Brava, combinant *geografia, història i imaginari popular*. ### 3.1. Baus, corall i sirenes • El fons marí català és **molt irregular**: la plataforma continental cau fort a pocs quilòmetres de la costa. • A zones com les **Illes Medes** o les **Illes Formigues** hi ha *baus*, esculls que no aflorem i només es fan visibles quan trenquen les onades. • Aquests esculls han causat molts **naufragis** i són vistos com a caus de *sirenes* i *nereides*. També són rics en **corall vermell**, antigament molt abundant. ### 3.2. Llevantades i temporals mítics • El Mediterrani no és tan plàcid com sovint es creu; té grans temporals de **llevant** a primavera i tardor. • Aquests temporals reben noms tradicionals: - *Temps de les faves* (primavera, en època de collita). - *Temps del rentabotes* (tardor, quan es rentaven les botes per al vi). • Es recorda la **“nit terrible” de 1911**, una tempesta perfecta al gener en plena temporada de pesca amb llaguts de vela, que va causar més de 100 morts entre costa catalana i valenciana. • El mar era vist com un espai **perillós i sagrat**, ple de tabús (dones a bord, taüts, paraigües) i supersticions. ### 3.3. La llegenda del gegant de Palamós • Un **gegant del Pirineu** baixa a la costa, s’enamora d’una pubilla de Palamós i s’hi vol quedar. • El pare, espantat per la relació, envia la filla en una galera cap a Empúries. • El gegant, desesperat, llença una pedra amb la fona per aturar el vaixell: encerta el pilot, el vaixell embarranca, la noia s’ofega i ell també intentant salvar-la. • Alguns esculls de la zona es llegeixen com la **mà del gegant** i restes de la galera, integrant la llegenda al paisatge. ### 3.4. La serp d’Aro i el “rei dels peixos” • Joan de Déu explica el record d’un **peix rem** dissecat al zoològic de Barcelona, anomenat *rei dels peixos* i pescat a Sitges. - És un peix avisal, llarg i inofensiu, probable origen de moltes llegendes de *serps marines*. • A prop de Platja d’Aro una llegenda parla d’una **serp marina gegant** que deixava un diamant a la sorra mentre prenia el sol. • Un pubill del *mas Cruanyes* li roba el diamant; la serp, desesperada, busca venjança, però no troba ningú i acaba **morint de tristesa** o tornant al fons marí. • El mas esdevé ric i la tradició diu que va bullir el diamant per blanquejar-lo i ocultar-ne l’origen. ### 3.5. El foc de Sant Elm i el bateig de la Costa Brava • El **foc de Sant Elm** és un fenomen elèctric (descàrregues en forma de flamarades als pals de les veles) considerat senyal de bona sort pels mariners. • Sant Elm s’associa a *Erasme d’Antioquia*, sant protector dels mariners. • Des de l’ermita de Sant Elm, prop de Sant Feliu de Guíxols, el periodista **Ferran Agulló** hauria batejat la **Costa Brava**, impressionat per la duresa del relleu muntanyós tocant el mar. • El nom recorda que és una costa **abrupta i potencialment perillosa**, no només un destí turístic. --- ## 4. Cadaqués: turisme, urbanisme i conservació Entrevista a **David Tibau**, secretari de l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués. ### 4.1. Pressió urbanística i límits ambientals • Cadaqués viu una **forta pressió turística i urbanística** entre: - Protecció de la *llei de costes* al front marítim. - Parc Natural del Cap de Creus a la part de muntanya. • El nou **POUM** preveu **més de 700 habitatges nous**, la qual cosa implicaria: - Més de 2.000 habitants addicionals. - Centenars de vehicles nous en un poble ja saturat. - Més pressió sobre aigua (depèn del pantà de Boadella), depuradora i xarxa elèctrica. • Es denuncia que el projecte respon més a interessos de **“quatre amics”** que no pas a una planificació pensada per al bé comú. ### 4.2. Al·legacions i riscos concrets • El període d’al·legacions ha generat **més de 100 escrits** (molts amb textos copiats però amb suport ampli). • Es destaquen punts crítics: - Construcció d’habitatges i camp de futbol en **zones inundables**. - Increment d’embarcacions en un litoral ja col·lapsat. - Dependència de grans projectes d’**eòlica marina** al Golf de Roses i necessitat de buscar emplaçaments alternatius per a renovables. ### 4.3. Origen i tasca de l’Associació d’Amics de la Natura • L’associació neix quan un antic alcalde volia **tallar tots els plàtans** de l’avinguda Caritat Serinyana (entrada del poble). • L’aturada del tall porta a formalitzar una entitat que treballa per: - Declarar els plàtans **Bé Cultural d’Interès Local** per accedir a subvencions de conservació. - Fer **neteja mensual** de plàstics a platges i casc antic, i recollida de burilles. - Activitats educatives amb escoles (plantació de tamarius, oliveres i flora mediterrània). - Sensibilització sobre patrimoni vegetal (calendari de **buganvílies** i inventari de més de 160 exemplars al poble). ### 4.4. Pedres de platja i pedra seca • Denuncien la **pèrdua d’un 30% dels còdols** de platja, enduts per decoració de jardins i testos: - La platja de Cadaqués es defineix per la pedra trepitjada, no per la sorra. - Reclamen que no se n’emporti més, més enllà de possibles retorns simbòlics. • Pel que fa a la **pedra seca**: - Es calcula que, si s’alineés tota la pedra seca entre Roses i Port de la Selva, es podria fer la *volta al món*. - L’art de la pedra seca és *Patrimoni Immaterial de la Humanitat* per la UNESCO. - Demanen que projectes urbanístics **respectin barraques, marges, clapers i camins**, integrant-los en el planejament. ### 4.5. Parc Natural del Cap de Creus i camins de ronda • L’associació ha col·laborat amb els tècnics del **Parc Natural de Cap de Creus** durant l’aprovació del PRUC. • Consideren que el pla és **“de mínims”**, condicionat per pressions de lobbies (motos d’aigua, explotació turística del mar). • Es reivindica l’obertura i preservació dels **camins de ronda** (amb suport de *SOS Costa Brava* i la xarxa *Camins Lliures*), criticant: - Tancaments en urbanitzacions de primera línia. - Desviacions de traçat per evitar el pas de caminants davant d’urbanitzacions privades. --- ## 5. Migració ornitològica i grip aviària al Delta de l’Ebre Secció amb **Manolo Sánchez**, ornitòleg, entrevistat per Cel Prieto. ### 5.1. Una migració “molt trista” • La campanya de migració ha anat **clarament a pitjor**: - Moltes espècies mostren descensos dràstics. - Algunes, abans comunes, gairebé han desaparegut del territori. • Encara es detecten individus que haurien d’haver marxat fa temps i alguns hivernants que tot just acaben d’arribar, però el balanç global és **negatiu**. ### 5.2. Causes i conseqüències • Factors principals: - **Canvi climàtic**: altera rutes, distàncies i èpoques migratòries. - **Pràctiques agràries i fitosanitaris**: afecten recursos alimentaris. - **Pressió cinegètica**: molts ocells arriben a zones humides com el Delta i es troben amb trets. • Conseqüències ecològiques i humanes: - Augment de *plagues* per falta de depredadors naturals. - Més ús de pesticides i risc per a la salut i l’agricultura. - S’alerta que, si “la maquinària de la natura falla”, **l’impacte recaurà també sobre nosaltres**. ### 5.3. Com es controla la migració • **Anellament científic**: estacions com la de Canal Vell, una de les històriques de Catalunya. • **Transeptes de ciència ciutadana** (projectes SOCC, etc.): recorreguts estàndard de 3 km repetits cada any per comptar ocells. • Les dades mostren tendències clares de **regressió** malgrat alguns repunts locals puntuals (p. ex. pinsà com a nidificant). ### 5.4. Migrants, residents i canvis de distribució • Es diferencia entre: - *Nidificants* (crien aquí i marxen a l’hivern). - *Hivernants* (crien més al nord i venen a passar l’hivern). • Algunes espècies **ja no creuen el Sàhara** i es queden més al nord (p. ex. Andalusia), adaptant rutes al nou clima. • Ocells subsaharians que depenien de zones cada cop més àrides pateixen davallades fortes (moltes *sílvies* i petits passeriformes). ### 5.5. Grip aviària: un risc subestimat • El brot actual de **grip aviar** és especialment virulent: - Mort de milers de **gües** a França i centenars a Gallocanta. - Primer **cas mortal en humans** als Estats Units per contagi d’ocell a persona. • Ja s’ha comprovat el **salt a mamífers** (cas d’una rabosa que menja un ocell infectat). • El perill seria una mutació que permetés el **contagi de mamífer a mamífer**, obrint la porta a una nova pandèmia. ### 5.6. Crítica a la gestió i al paper de la caça • Manolo considera que les mesures adoptades han estat **toves i incoherents**: - Confinament estricte de gallines d’autoconsum. - Restriccions mínimes a la caça (prohibir certes arts a pocs km, però mantenir tirades sobre anàtids en plena crisi). • Exemple: prohibició temporal a 10 km d’un focus al Delta, tot i que un ànec pot recórrer distàncies molt superiors en poques hores. • També critica que espècies amb **greu davallada** (com el *tor* o l’ànnec xulador) continuïn sent caçables, mentre espècies no caçades com l’**estornell vulgar** mostren abundàncies enormes. • Defensa que el col·lectiu caçador hauria de fer **autolimitacions temporals** per ajudar a la recuperació de poblacions. • Tanca amb una reflexió dura: amb les dades actuals, si no canviem, podríem ser la primera espècie que **s’autoextingeix sabent què està passant**. --- ## 6. Gegants pescadors de Salou i cultura popular marinera Entrevista amb **Juanjo López**, secretari de la colla de gegants de Salou, sobre els gegants pescadors **Ramon** i **Maria del Mar**. ### 6.1. Descripció dels gegants pescadors • Són gegants de **més de 2 metres d’alçada** i uns 80 kg de pes. • Vestits com a **pescadors tradicionals**: - Ell amb xarxa penjada. - Ella amb panera per al peix. • Representen la **memòria marinera de Salou**, fins fa poc poble de pescadors, avui sense activitat pesquera diària. ### 6.2. Festes marineres: calada de malles i festa del calamar • Els gegants surten sobretot en actes relacionats amb el mar: - **Calada de malles** a l’agost: recreació de la pesca tradicional amb barca de rem i xarxa que es tanca en cercle des de la platja. - **Festa del calamar**: inici de temporada de pesca recreativa o competitiva de calamar. • La calada és un esdeveniment molt participat: - Centenars de persones observen com es recull la xarxa i salten els peixos. - Quan la pesca és abundant (s’han arribat a treure uns 200 kg), es reparteix entre la gent o es cuina en una graellada amb *havaneres*. ### 6.3. La colla gegantera de Salou • A banda dels pescadors, la colla té **nou gegants** més: - Rei Jaume I i Violant d’Hongria. - Dos arlequins (Pepot i la nena). - El **Xaloc** (bèstia marina) i el **Pantabrut** (figura per a la canalla, didàctica sobre la higiene dental). • La colla ha passat de 8–10 membres a **unes 50 persones**, amb molta canalla implicada. • Fan unes **40 sortides anuals** arreu del país (Barcelona, Ebre, Vinaròs, Mallorca, etc.) i organitzen trobades importants a Salou. • Destaquen el suport de l’**Ajuntament de Salou** i el canvi de model de turisme: - De turisme de borratxera a **turisme familiar, esportiu i de qualitat**. --- ## 7. Bloc local de Tarragona i Camp de Tarragona En la pausa central, Tarragona Ràdio ofereix un breu **butlletí local**. ### 7.1. Zona de baixes emissions a Tarragona • Es presenta el **pla Tarragona 26** i l’entrada en funcionament de la **zona de baixes emissions (ZBE)** el 31 de desembre. • S’obre una oficina d’atenció específica a l’OMAC de la **Rambla Nova** amb quatre persones per informar sobre el funcionament. • La regidora de Mobilitat, Sònia Ors, assegura que: - El canvi serà **gradual** i només afectarà vehicles **sense etiqueta ambiental**. - No hi haurà sancions fins el **2027**. ### 7.2. Grip de cara a Nadal • Salut preveu el **pic de grip** coincidint amb les festes de Nadal. • S’ha doblat la incidència, sobretot entre infants i adolescents, i es recomana: - Vacunació, especialment en **gent gran i col·lectius vulnerables**. - Extremar precaucions en trobades familiars en espais tancats. ### 7.3. Atenció desigual a l’ictus • El **Síndic de Greuges** obre una actuació d’ofici per possible **discriminació territorial** en l’atenció a l’ictus. • Es denuncia que la **trombectomia mecànica** s’ofereix 24/7 als hospitals de Barcelona i Girona, però només en horari limitat (i no caps de setmana) a Lleida i Tarragona. --- ## 8. Publicitat i context local L’episodi inclou falques sobre: • **Pla Tarragona 26**: nou model de recollida de residus i neteja per garantir carrers més nets. • **Port de Tarragona**: activitats nadalenques al moll de costa. • **Festival REC** (Tarragona): 25 anys de cinema emergent, sessions vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó. • **Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)** al campus Sescelades: recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. • Altres anuncis locals (Tanatori Municipal de Tarragona, activitats nadalenques, cupó extra de Nadal de l’ONCE). --- ## 9. Fil conductor de l’episodi Al llarg de l’episodi es dibuixa un fil comú molt clar: • El **mar Mediterrani** com a espai on conflueixen: - **Economia** (turisme, pesca, renovables, ocupació hotelera). - **Medi ambient** (canvi climàtic, biodiversitat, migració d’ocells, grip aviària, gestió d’espècies urbanes com els estornells). - **Cultura i memòria** (dones i mar, llegendes, patrimoni fotogràfic, pedra seca, gegants pescadors). - **Polítiques públiques** (plans urbanístics, parcs naturals, ZBE, política lingüística, sanitat territorial). • Es posa de manifest la **tensió constant** entre explotació i preservació: - Parcs eòlics vs. ecosistemes marins. - Urbanitzacions vs. capacitat de càrrega ecològica i patrimonial. - Turisme massiu vs. identitat local i qualitat de vida. • Alhora es mostren **respostes comunitàries i institucionals**: - Associacions ecologistes, arxius, entitats socials i colles geganteres. - Plans lingüístics, festivals culturals i recerca científica. En conjunt, el programa ofereix una mirada **ampla i molt coral** sobre com les comunitats litorals catalanes es relacionen amb el mar en clau de **riscos, memòria i futur**.

['Arran de Mar', 'Tarragona Ràdio', 'Costa Brava', 'Golf de Roses', 'eòlica marina flotant', 'Renovem-nos', 'Biopaís', 'transició energètica', 'Delta de l’Ebre', 'pesca de llotja', 'Galp Mar de l’Ebre', 'consum de peix', 'Comissió Europea', 'Canvi climàtic', 'Plataforma per la Llengua', 'vocabulari portuari', 'MC2026', 'educació marina', 'dones i el mar', 'Arxiu Comarcal del Garraf', 'Vilanova i la Geltrú', 'inclusió social', 'Associació Nàutica Social Talassa', 'La Mar Oberta', 'Casa Roure', 'Domènech i Montaner', 'turisme Costa Daurada', 'Pont de la Constitució', 'Cap de Creus', 'Cadaqués', 'urbanisme litoral', 'POUM Cadaqués', 'Amics de la Natura de Cadaqués', 'pedra seca', 'camins de ronda', 'Parc Natural Cap de Creus', 'migració ornitològica', 'Delta de l’Ebre ocells', 'grip aviària', 'caça', 'biodiversitat', 'mites i llegendes', 'Costa Brava llegendes', 'sirena', 'gegant de Palamós', 'serp marina', 'foc de Sant Elm', 'Costa Brava', 'gegants pescadors', 'gegants de Salou', 'cultura popular', 'calada de malles', 'festa del calamar', 'zona de baixes emissions', 'ZBE Tarragona', 'Rambla Nova', 'Salut pública', 'grip', 'ictus', 'trombectomia mecànica']