Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 4 de desembre del 2025. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Geltrú, Aranys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Visitarem una exposició fotogràfica relacionada amb les dones i el mar. Descobrirem més mites i llegendes del nostre mar Mediterrani.
Parlarem amb els amics de la natura de Cadaqués, que ens explicaran les seves reclamacions. Observarem com ha estat el final de la migració ornitològica. I acabarem el programa d'avui descobrint uns nous més gegants del nostre Amar. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Però abans de tot això, el que volem fer és presentar el nostre equip, presentar a totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a Bonport. I comencem per la nostra cap tècnica, Sívia García. Molt bona tarda, com estàs? Molt bé, i m'ha agradat això de arribi a Bonport. Perquè m'ha sonat molt familiar d'algú que ho diu quan entres a la ràdio.
Molt semblat, eh? Bona tarda. Bona tarda a tots. Que ja estem a dijous. Sí, estem a dijous. Jo tinc la sensació que aquesta setmana vaig com a retreçada. Tinc la sensació que és dilluns... No, no, dijous, Marina. Centrem-nos, eh? Jo també, eh? Ja saps que t'ho he dit fa una estoneta, fora d'antena, li comentava la Marina. Tinc una sensació que... Avui és dia 4 de desembre i per mi ja com si fos dia 20. M'imagino. Que hi ha la sensació que m'ha passat una setmana que dius on està. Doncs això.
Tot això, seguim amb els problemes amb els porcs, amb les exportacions... Sí, tu creus? La pesta per aquí, la pesta per allí... Què està passant aquí a Tarragona? Que estan posant no sé què a l'entrada perquè no entrem amb no sé quins vehicles... Bueno, tindrem una de baixes emissions, ara han començat l'any i tot, vinga, festa major. Anem a saludar en Sergi Corral des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda a tots i totes. Avui és un dia fred, un dia rúfol. No sé si per allà baix i pel centre del litoral català també esteu igual que aquí, però un dia molt desagradable. Rúfol, però fred, fred, fred, tampoc. La setmana passada va fer més fred.
Perquè feia aire i feia més sensació de fred. Però no passem dels 11 graus, eh? No, no, un dia d'aquells van estar a caseta. O per estar aquí a l'estudi 1 fent ràdio. Tant de bo estiguessim a caseta. Anem a saludar la Cel Prieto des de Radio Delta.cat que tenia algun problema tècnic, però crec que ja tot solucionat. Cel, molt bona tarda. Com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes, si el problema tècnic ja està menys que solventat, i no res, doncs mira, de dijous ja és com un... és gusteta divendres, bueno, i no res, en ganes i alegria. Ah, sí, tu tens en ganes i alegries tots, estem en ganes i alegries. Anem a saludar Guillem Pérez des de Canal Blau Ràdio, Guillem, molt bona tarda, com estàs?
Bé, doncs molt bona tarda, cada cop hi ha més a prop d'aquest pont, i ara comentaves, no?, tots aquests problemes, i s'afegeix un més, i més aquí a la redacció, que és els casos de grip que estarà fent, i cada cop n'hi ha més.
Sí, això ho diuen molt, però jo de moment conec poca gent que hagi agafat... Toca fusta, toca fusta. Sí, sí, potser la setmana que ve he de venir aquí arrossegant-me, que estic mig morta, però de moment... Sí, sí, se'n parla molt, l'he vist notícies, però de moment jo... Això no es diu en veu alta, Marina, això no es diu en veu alta, no el pots dir això en veu alta. A veure, jo sempre em poso malalta per les festes de Nadal, perquè se li ve un Nadal com toca i per les festes. Per tant, encara en queden 3 setmanes d'estar sana.
Anem a saludar l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda. Bé, bé, bé, doncs jo també, eh, mira, vaig esquivant grips i aquestes històries, una mica costipadot, sí, de fa uns dies, però diria que grip no és, i anar fent res. Rúfol també, eh, aquí, en Sergi, que deia si ho està cap al centre, doncs sí, està grisot, una cosa així freda, bé, un dia lletxot.
El superarem, però demà serà divendres i sortirà el sol. No patiu. Vinga, va, deixem el dia, deixem la grip, deixem els ports, anem a començar el programa avui. Qui us parla? Des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que el futur de l'eòlica marina enfronta els científics. El desenvolupament de l'eòlica marina en aigües del Golf de Roses divideix els científics mentre els projectes experimentals i els futurs parcs eòlics es troben aturats, Sergi.
El futur de l'eòlica marina flotant al Gols de Roses passen per un període d'incertesa i divisió entre els experts. Associacions científiques com Renovem-nos i projectes científics com Biopaís ofereixen visions totalment contraposades de com ha de ser la transició energètica en el territori i, en particular, a l'Empordà. Escoltem les visions de Pere Roure, científic de Renovem-nos, i Josep Lloret, autor de l'estudi de Biopaís.
El pitjor que li passarà al medi natural és que no fem res. Si no fem res, el canvi climàtic avançarà de manera inexorable i els seus efectes seran devastadors. Després de fer tots aquests resultats, s'hauria d'escloure els projectes d'aòlica marina, tant els comercials com els experimentals o pilotos.
El projecte Biopaís, que sorgeix del treball científic de l'Institut de Ciències del Mar i la Universitat de Girona, pretén avaluar els potencials impactes ecològics i socials dels grans parcs eòlics al Mediterrani espanyol. En la guia elaborada per Renovem-nos hi han treballat investigadors de l'IREC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat de Cantàbria. Aquest document confronta les dues visions del territori sobre la implementació de les renovables.
El debat científic, territorial i administratiu entre una transició energètica indispensable i un desenvolupament de les renovables respectuós amb el medi i territori segueix ben viu. Ara les administracions tenen la pilota al seu terrat per desencallar o no els futurs projectes d'eòlica marina flotant al Golf de Roses.
L'Ajuntament de l'Escala ha iniciat la campanya per a foragir els tornells, ja que la seva presència pot derivar en un problema de salubritat a la via pública.
Doncs sí, Marina, a finals d'estardor i especialment al capvespre els estronells apareixen a l'escala per resguardar-se durant la nit. Els seus desplaçaments en formació, més enllà d'espectaculars, també poden derribar en problemes de salubritat a causa de la quantitat d'excrements que generen. Per això el consistori ha tornat a engegar una campanya per fer fora l'espècie dels indrets on s'han detectat una concentració més elevada.
L'entorn, per exemple, del pàrquing de Calparals, és un dels punts més conflictius i reuneix quatre zones d'actuació, tot i que també es realitzen actuacions del Poble Sec, el carrer Lleida, el passatge del Camí Ample i el voltant del càmping Lacus del Riells. Una empresa externa és l'encarregada d'efectuar els treballs que es fan de nit mitjançant una llum láser. L'objectiu és foragir els estornells dels indrets on passen la nit nit i així afavorir que es desplacin a zones amb menys afectació a la via pública i al veïnat.
La presència dels estornells ha augmentat en els darrers anys a Catalunya i és habitual veure'ls des de finals de tardor fins a l'entrada de primavera. És característic de l'animal anar en grup de centenars d'exemplars. S'alimenten de cultius i a la nit busquen l'escalfor urbana per dormir. Els seus desplaçaments solen ser sincronitzats i en formació per tal d'evitar l'atac de depredadors.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. El grup d'acció local pesquer Mar de l'Ebre inicia una campanya per fomentar el consum de peix de llotja a cel. Sí, Marina, el Galp Mar de l'Ebre ha engegat la campanya Si és de llotja és boníssim. Un projecte que vol fomentar el consum de peix fresc i provinent de les llotges de l'Ebre. Joana Alginet és el gerent del Galp Mar de l'Ebre.
Perquè aprofitant els informes i els estudis que acrediten la baixada del consum de peix de proximitat, sobretot entre els joves, entre les persones de menys de 45 anys, és un hàbit que fa falta posar en valor una vegada més la importància del peix de proximitat, del peix de llotja, sobretot per la nostra salut.
La campanya també vol valorar l'ofici de pescador, que s'ha vist afectat amb les limitacions de dies de pesca imposades per la Comissió Europea, una mesura que va retallar de 130 a 27 els dies a l'any de pesca al Mediterrani. Eusebio Rosales és el president de Galp Mar de l'Ebre.
Si van en aquestes lleis a Europa, cada dia quedarem menys pescadors. Avui he estat aquí a Tortosa, al mercat, i més que res a un territori nostre, perquè la gent comprengui la situació que estem passant i esperem que dins dos dies es resolgui i l'any que ve l'utxar.
Les possibilitats de pesca per 2026 es podrien reduir de 27 dies a 9. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Toni Espanya, ha afirmat que la proposta de la comissió és del tot inviable i que presentaran diferents al·legacions que demostren que l'estoc de peix ha disminuït pel canvi climàtic i no per la sobrepesca. La proposta que ha presentat la comissió és dolenta
Proposen una reducció de l'esforç pesquer del 64% respecte a les possibilitats de pesca d'enguany. És a dir, passaríem de 27 dies inicials que ens van donar l'any passat a 9, la qual cosa és del tot inviable. La campanya ha tingut lloc al Mercat de Tortosa, un espai que ve en aquest producte. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha autoritzat 13 dies adicionals de pesca abans de la campanya de Nadal per assegurar l'activitat de la flota.
La Ràpita inaugura l'exposició als ponts de Catalunya, un mar de paraules per impulsar el català.
El Port de la Ràpita ja exhibeix l'exposició Els ports de Catalunya, un mar de paraules. Una mostra itinerant que vol apropar a la ciutadania la riquesa del vocabulari portuari i pesquer, així com fomentar l'ús social del català. Des de la Plataforma per la Llengua s'ha remarcat que la mostra com una aposta per preservar el patrimoni lèxic i per facilitar l'accés a la llengua als nous vinguts.
Josep Maria Recancens és el coordinador de l'àrea d'administracions públiques de la Plataforma per la Llengua. Va detectar una manca de coneixement general de la terminologia específicament portuària entre la població catalana. Per tal de revertir la situació, va néixer l'exposició als ports de Catalunya, un marc de paraules. Que el català sigui la llengua d'acollida i la llengua de cohesió social al país.
I és aquí on aquesta exposició també té l'ull posat en la feina que ens pertoca fer per facilitar l'accés a la llengua als nouvinguts al nostre país.
La iniciativa neix en el marc del Pla Nacional per la Llengua i respon a la necessitat de revertir el desconeixement creixent de la terminologia portuària entre la població. L'exposició, formada per vuit panells divulgatius, aborda de manera visual i gràfica conceptes del món pesquer, nàutic i comercial. El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha estat present durant la inauguració.
i fins al 18 de desembre estarà present aquesta exposició de col·laboració entre el Departament de Territori i la Plataforma per la Llengua. L'objectiu d'aquesta exposició és mantenir viu el llenguatge portuari i pesquer de Catalunya. I així ens trobaríem moltes paraules que tenen poc ús i que hem de recuperar el seu ús normal i quotidià en les nostres activitats.
L'exposició es planteja com un punt de partida per reforçar les polítiques lingüístiques a les Terres de l'Ebre i per sensibilitzar la ciutadania sobre la importància del català com a llengua de cohesió, especialment en municipis costaners sotmesos a una elevada pressió turística.
Anem ara fins a les costes del garraf. Barcelona ha estat escollida com a seu de la conferència MC2026. Doncs sí, es tracta de la trobada anual de referència per a educadors i educadores en ciències marines d'arreu d'Europa. La designació es va formalitzar durant l'última edició celebrada a Ostende, a Bèlgica, on la direcció de l'European Marine Science Education Association va traspassar oficialment el relleu a la capital catalana.
L'esdeveniment tindrà lloc del 30 de setembre al 2 d'octubre de 2026, on a més de les ponències i espais de treballs habituals, la proposta per al 2026 preveu tallers pràctics i experiències immersives que reforcin la connexió amb el mar i fomentin noves eines per a l'educació marina.
L'objectiu és convertir Barcelona en un espai de trobada i intercanvi per a tota la comunitat europea dedicada a la cultura oceànica. Amb aquesta designació, la ciutat consolida el seu paper com a punt de referència en recerca i divulgació marina a escala internacional. L'arxiu comarcal del Garraf presenta l'exposició «Dones i el mar».
Doncs sí, es tracta d'una mostra que posa en valor la presència femenina en l'univers marítim a través de fotografies històriques del fons de l'arxiu. La proposta ofereix una mirada diversa i plural sobre el vincle de les dones al mal mar, sovint invisibilitzat, i recupera imatges procedents de diferents col·leccions locals que retraten oficis, moments de lleure, vida quotidiana i escenes familiars vinculades al litoral.
Amb aquesta mostra, l'Arxiu Comarcal destaca el paper imprescindible de les dones en la història marítima del territori i convida la ciutadania a reflexionar sobre el seu llegat i la seva contribució a la identitat marinera del garraf. L'exposició és d'accés lliure i es pot visitar fins al 12 de desembre al Centre Cívic de la Geltrú. Més tard en parlarem amb més detall amb una treballadora de l'Arxiu Comarcal perquè ens expliqui més sobre l'exposició.
Fem aturada ara a les costes del Maresme. L'Associació Nàutica Social Talassa de Mataró, que es dedica a obrir el mar a col·lectius vulnerables o en risc d'exclusió social, han guanyat el premi FEM a la categoria Mataró Ciutat Inclusiva per un dels projectes més recents, la Mar Oberta Oriol.
Sí, la important tasca social que du a terme el projecte La Mar Oberta ha estat reconeguda dimarts als Premis Fem Mataró. Van guanyar el guardó per haver convertit el mar en un recurs social accessible a persones en situació de vulnerabilitat. L'associació nàutica social Pagassa, amb el lema Fem al mar un recurs social, és una entitat sense ànim de lucre que va néixer a Mataró fa 5 anys. El que promou és que el mar sigui un recurs social que el pugui utilitzar tothom.
Aquesta associació busca facilitar l'accés a la navegació, el coneixement de la biodiversitat marina i la presa de consciència ecològica al conjunt de la població, amb especial atenció als sectors poblacionals més vulnerables i en risc d'exclusió social. Un dels projectes més rellevants que ha impulsat aquesta entitat recentment s'anomena la Mar Oberta, com deies. Quim Espà explica l'objectiu del projecte. Ell és el president de l'Associació Nàutica Social Talassa.
Aquest impuls ens ajuda molt a fer realitat el nostre objectiu, fer de la mar un recurs social. La mar l'entenem com un espai terapèutic d'inclusió i d'empoderament. En el projecte de la mar oberta el que fem és portar a mar, amb sortides puntuals o sortides regulars, grups vulnerables de la mà dels seus professionals. I així, amb una navegació compartida, segueixen treballant
el que treballa en el seu dia a dia en un marc nou, com és un medi tan potent com pot ser la marc. Les entitats que participen en aquest projecte estan vinculades amb joves, amb gent gran o col·lectius amb trastorns de salut mental. Un exemple és el Club Social Tutries, que pertany a Salut Mental de Catalunya. Cada 15 dies els seus membres fan una petita sortida amb el vaixell per tal de connectar amb el marc.
El govern català ha aprovat la declaració de la Casa Roure, obra de Lluís Domènech i Montaner, i situada al Canet de Mar, com bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric.
Sí, és un edifici construït entre 1891 i 1892. La casa es va projectar als quatre vents amb un sòcul elevat per protegir-lo de les rierades. Les façanes estan orientades al mar. Les més elaborades van ser concebudes per oferir una gran espectacularitat, aprofitant el que en aquell moment no hi havia cap construcció entre la casa i la casa.
i la línia de costa. Actualment l'edifici acull un restaurant. És un edifici especialment rellevant perquè es tracta d'un dels primers exemples de l'obra de l'arquitecte. Destaca l'ús de la decoració floral com a vocabulari ornamental bàsic, els vitralls de colors, una llar de foc d'estil medievalista amb motius florals, fantàstics i també mitològics, el mobiliari original, treballs de benisteria, paviments amb mosaics i una ornamentació que és rica i detallada.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada explicant que els hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona encaren amb optimisme el pont de la Constitució. Les previsions d'ocupació són positives i similars a les dels darrers anys. Com sempre, les reserves d'última hora, vinculades a la bona previsió meteorològica i les propostes nadalenques de molts municipis,
acabaran de redonir les xifres. A Tarragona Ciutat, hotels i apartaments turístics poden arribar a fregar el 100% d'ocupació i es confirma la desestacionalització del turisme urbà. En capitals de comarca menys turístiques, com Valls o Reus, amb hotels destinats principalment a empreses, la previsió és més discreta. Les dades recollides per la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Tarragona
mostren ocupacions destacables pel pont de la Constitució, també a les comarques d'interior, assolint al voltant del 85% d'ocupació amb un clar predomini del client català, un fet que evidencia els atractius de la Terra Alta, el Priorat o la Conca de Barberà pels visitants de proximitat que busquen experiències en la natura i indrets amancant per una escapada romàntica i una oferta no turística de qualitat.
Mentrestant, els territoris costaners del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre registraran un 80% d'ocupació amb un clar predomini del client nacional i unes dades similars a les del 2024. Es detecta un patró. El comportament d'última hora dels visitants es reforça en aquestes èpoques de l'any, especialment en funció de les condicions meteorològiques. Pel que fa als establiments de restauració de la demarcació, es preveu una bona afluència de començals durant els dies de pol.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mipérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació dominada encara pel vent de Ponent o de Mestral, que de fet s'ha d'anar reforçant entre el Baix Llobregat i el Delta de l'Ebre. Per tant, quan més cap al sud, aquest vent serà més insistent. I atenció aquesta propera nit, perquè tindrà cops de més de 90 km per hora a gran part del camp de Tarragona, també de les Terres de l'Ebre, o arribant fins al Penedès i al Garraf.
Això farà que hi hagi maró, forta maró, maragassa fins i tot, però ja maran fora. Estem parlant de vents terres, per tant, és molt en alta mar on tenim el temps més regirat a la situació marítima. En canvi, a la Costa Brava, a gran part de la costa nord, el vent serà molt més feble, girant a sud les immediates hores i només tindrem una mica de tramuntana arrapada al Cap de Creus.
De fet, sí que el divendres aquesta tramuntana abraçarà una mica més de territori, en el cas de la Costa Brava, en Maró, i continuarà aquest vent de dalt, vent de mestral, a la resta de la costa sud i central, però ja una mica més feble que avui. N'estem pendents a la xarxa? Del temps al trànsit, volem saber com estan les nostres carreteres, per això anem fins al Servei Català de Trànsit, on hi ha la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Situació complicada, sobretot a l'autopista AP7. En aquesta autopista hi ha 14 quilòmetres de retenció del papi a la Gelida, en sentit sud, per un camí occidental que talla un carril. A l'AP7 hi ha retenció amb la Santa Perpetua de Mogoda, Barbarà del Vallès, en sentit sud, i desganyant la Santa Perpetua en sentit nord, per un incendi de vehicle que talla un carril, la Santa Perpetua, en cada sentit de la marxa. La C12 està tallada rasquera en tots dos sentits, per un camí occidental que hi ha desviaments senyalitzats.
A la B23 hi ha retencions de Molins de Rei al Papel en sentit Martorell pels problemes i a l'autopista P7. A la C98 hi ha retencions de Moncada a Barcelona en sentit Sud. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la ronda dalt hi ha retencions de Vigona a la Horta en sentit Besòs.
i de via Júlia Collserola en sentit Llobregat per un vehicle variat. I a la ronda, litoral i retencions de Zona Franca a la Barceloneta i a Bonpastó en sentit Besós i Desmadria a la Barceloneta en sentit Llobregat. És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà.
Descobreix-los de dilluns a divendres de 4 a 6 a Randamar. Les profunditats de l'actualitat.
Anem ara a Vilanova i la Geltrú, on s'ha presentat, ho dèiem ara al principi, una exposició fotogràfica sobre les dones i el mar. El paper de la dona en un poble amb tanta tradició pesquer com és Vilanova i la Geltrú, mostrat a través d'una exposició de fotografies. I per saber-ne més, hi tenim allà el nostre company de Canal Blau, en Guillem. Doncs avui tenim amb nosaltres la Sílvia Manuel Lafuente, treballadora de l'Arxiu Comarcal del Garalf. Bon dia, Sílvia. Bon dia.
Avui parlarem sobre una exposició anomenada Dones i el mar. Com neix la idea de fer aquesta exposició?
Doncs nosaltres sempre col·laborem amb la Cofredia de Pescadors i al Pòsit, en el marc de les festes de Sant Pere, fem una exposició fotogràfica dels nostres fons, dels que conservem a l'arxiu, que sempre té molt d'èxit i que ens agrada col·laborar en el marc d'aquelles festes. I sempre havia estat un monogràfic d'un fotògraf que conservem aquí a l'arxiu...
el Jordi Mas, el Ramiroro, van fer una dels roig toquers, també van fer de l'Alexandra de Cabanyes, que tenim unes plaques de vidre, i durant l'any que tenim per pensar i rumiar aquesta exposició, vam decidir que també estaria bé fer una selecció de diferents fotògrafs amb un tema.
I com el tema de les dones és un tema que a vegades en el llarg de la història no s'ha tractat prou, que a vegades és un tema bastant invisible i que ara està una mica de moda i que volem una mica que surti, doncs vam pensar que podria estar bé agafar el tema de les dones com un tema a tractar relacionat amb el mar, perquè com fem l'exposició a la Cofredia i al Pòsit, doncs vam pensar que estava bé buscar aquesta relació de les dones i el mar.
Què hi trobarà el visitant quan vagi a veure l'exposició?
Doncs trobarà fotografies de diferents èpoques, diferents autors, llavors seran fotografies diferents, entre elles, que expliquen una mica la relació que la dona en els diferents àmbits i en les diferents èpoques ha tingut amb el mar, amb el barri de mar, amb la pesca, amb tot el que té relació amb la platja de Vilanova.
L'exposició recull imatges de diferents fons fotogràfics. Quines fons han estat clau per construir-la?
Bé, nosaltres som un... L'arxiu comarcal del Garraf és un dels arxius de Catalunya amb més fotografies i amb més fons fotogràfics. Tenim molts fotògrafs que han decidit dipositar els fons en aquest arxiu. Llavors tenim sort que tenim molt material per escollir i per poder fer una selecció àmplia i que no sigui repetitiva, perquè al final en una exposició...
no agrada sempre veure el mateix, agrada veure diferents fotos, que no tot siguin barques, o tot dones damunt les barques. Hi ha una mica una varietat que explica això que t'he dit abans de la dona i el mar a Vilanova. Ara ho deies, no? Com ha estat aquest procés de selecció i, sobretot, amb quins criteris heu decidit quines fotografies formarien part de la mostra?
Doncs és un procés bonic, a la part que també és una mica difícil perquè has de mirar moltes fotografies, intentar mirar les bases de dades, els índexs temàtics, després buscar les fotografies als originals...
s'han de digitalitzar, s'han d'arreglar una mica, els hem de portar a impremta, fer tota la feina, fer uns peus de foto, i després el que dius tu, fer la selecció. Les seleccions, tal com diu la paraula, és una cosa subjectiva, que la vaig fer jo amb la meva directora, llavors...
És el nostre criteri, no? Intentem que sigui un criteri de respectar els fons, que expliquin una mica les fotografies que feien els fotògrafs que nosaltres tenim dipositats als arxius, però també una mica que siguin una mica memòria històrica de la platja, de la ciutat, i que expliquin la història de...
No que siguin fotos que no diguin res, sinó que ajudin també a posar en valor les fotografies com a document d'arxiu que expliquen la història de les nostres ciutats. Durant la recerca heu descobert alguna fotografia, algun document inesperat?
Sempre que busquem i que ens fiquem en projectes de buscar fotos, de fer publicacions, exposicions, sempre descobreixes fotos que no havies vist, perquè pensa que nosaltres tenim els originals en negatiu i n'hi ha fons que no els tenim digitalitzats per complet, llavors no els hem pogut estudiar
fil per renda, foto per foto. Llavors sempre trobes alguna cosa. El que passa és que cada vegada ho tenim tot més controlat i costa més trobar coses que siguin superinesperades perquè cada vegada ho tenim tot més digitalitzat, també més descrit a les nostres bases de dades i això facilita la feina, la recerca i tota la tasca
de recuperar aquestes fotografies. Parlem ara potser una mica més de la temàtica en si. Sílvia, com creus que contribueix aquesta mostra a recuperar la memòria femenina en un àmbit que tradicionalment s'ha considerat masculí?
Doncs això mateix. La platja és una part de Vilanova molt important, però amb un punt d'independència bastant fort, també. Durant molts anys la platja sempre ha estat a banda i ells tenen...
com una pertinença a la seva platja molt arrelada. La dona, durant molt de temps, ha estat relegada a un segon pla en algunes tasques, però ha estat molt important per unes altres tasques. O sigui, els pescadors, les dones no sortien a la mar.
però sempre estaven fent tasques auxiliars, remandant les xarxes, ajudant els pescadors en les tasques de portar el peix a la platja, d'embarcar-se a mar, i després de quedar-se també cuidant dels nens del barri, les festes del barri. És un... Bé, el que ha passat en altres àmbits de la vida, no? La dona sempre ha tingut un...
un paper una mica amagat i algunes facetes de la vida, en algunes coses estaven com batades, no podien entrar, no els hi deixaven. I això és reflex en aquesta exposició, perquè no veiem cap dona en les barques de pesca, només les veiem per oci, per...
per sortir a la processó, però no les veiem treballant. A elles les veiem a terres, parlant els homes i això, remandant les xarxes, sempre treballant, però d'una altra manera. Creus que hi ha alguna història o figura femenina local que creguis que potser mereixeria un reconeixement especial?
Doncs segurament moltíssimes estaria per fer-li reconeixement. La primera dona que va sortir a la mar, dones que van sortir a la mar, que està documentat que van sortir, dones amb esports lligats a la mar, que no ho han tingut fàcil, i segurament moltíssimes dones anònimes...
però que sense elles la vida del mar i dels pescadors no s'hauria pogut tirar endavant de la manera que s'ha pogut tirar durant tota la història. Us plantegeu convertir aquest projecte en un projecte itinerant per altres municipis costaners o només centrar-ho de moment en aquest àmbit més local?
Nosaltres aquest projecte l'hem centrat una mica a Vilanova. De fet, totes les fotografies són a la platja de Vilanova, en el litoral de Vilanova. No surten altres municipis. Llavors, nosaltres l'exposició la vam pensar perquè s'inaugura el post i passés l'estiu i després es fes itinerant pels centres cívics de la ciutat de manera que
tota la ciutat pogués gaudir perquè la platja de Vilanova no és només de la gent de mar, sinó també és de tota la ciutat una mica. I està bé que ells tinguin aquest reconeixement però que pugui anar per tota la ciutat. Així que en principi no està pensat per altres municipis i si ens ho demanessin estaríem encantats de deixar-hi l'exposició. Sempre estem oberts a col·laborar, però de moment està pensat perquè vagi per Vilanova.
Però el que podríem dir, no?, que aquesta mostra podria ser potser el punt de partida per obrir una línia de recerca més ample sobre les dones i el treball marítim, no?, Quil Garraf?
Jo sé que n'hi ha altres ports importants de Catalunya, hi ha un projecte que es diu Dones de la Mar, perquè ara la dona ja ha entrat molt més en el món de les cofredies de pescadors, de les llotges, hi ha patrones d'altres envits de la pesca, però penso que hi ha altres municipis que han fet aquest projecte
procés que nosaltres hem fet, també ho hem fet. Jo, quan em vaig documentar una mica per aquest projecte, vaig descobrir que altres ports, altres museus marítims, altres arxius també havien fet una mica de recerca, perquè cada port, cada poble,
I cada ciutat té una mica, marinera, té una mica aquesta problemàtica, aquesta història de les dones una mica amagada, la tenen a tot arreu on hi havia mar. Llavors és un tema que jo penso que molts altres arxius i municipis s'han estudiat i a mi m'agradaria...
Si algun arxiu o altres municipis han vist aquesta exposició o senten parlar d'ella i els dona la idea d'investigar també aquest món femení en les seves platges, doncs em semblaria meravellós. Finalment, també per incentivar la mobilització, què li diries a algú que encara no sap si venia a veure dones i al mar?
doncs li diria que vagi a veure-la, que és una exposició que agrada a tothom, la gent de Mar. Nosaltres sempre volem fer un homenatge a la gent del Mar amb aquestes exposicions que fem els mesos de juny al Pòsit,
però a tota la gent de Vilanova i de tot arreu li encantarà perquè són fotos molt boniques. A banda que expliquen històries, com he dit, que a vegades els documents d'arxiu, sense dir res, sense parlar, diuen moltes coses, a banda d'això són fotografies boniques, tenen un punt artístic, algunes que criden l'atenció, i penso que tothom que la vegi...
Li agradarà perquè és fàcil de veure, tenen uns peus de foto curtets que expliquen molt bé la fotografia i això penso que és una exposició prou atractiva perquè tothom perdi una estoneta del seu temps en anar a veure-la.
Perfecte, doncs bé, ja ho sabeu, aquesta exposició la podeu veure pels centres cívics de moment d'aquí de Vilanova i la Jaltru. Doncs res, Sílvia, moltes gràcies per passar-te per aquí, moltes gràcies per la labor que feu des de l'arxiu comarcal del Garraf per recuperar una mica la memòria històrica i res, gràcies per passar-te. Gràcies a vosaltres. Adeu, moltes gràcies.
I ara volant conèixer més mites i llegendes del nostre mar mediterrani, per això anem fins a Arenys de Mar Oriol. Efectivament, Marina, una setmana més. Repassem llegendes del nostre territori, del nostre mar, i ho fem com sempre amb el Joan de Déu Prats, que ja el tenim en línia. Joan de Déu, molt bona tarda.
Molt bona tarda, encantat de saludar-vos. Joan de Déu, la setmana passada, bé, fa 15 dies, com vam fer l'última secció, recordo que vam anar cap a la zona sud de Catalunya, la més sud que hi ha, preciosa, el delta de l'Ebre, i avui em sembla que ens toca transportar-nos de nou cap amunt, cap a la zona de l'Empordà, cap a la zona de la costa del Sur, situa'ns una mica. Joan de Déu, quina zona treballarem avui?
Doncs bé, una mica anirem per la zona de la Costa Brava, que torna a ser cap al nord del país, i bé, movent-nos així també podem veure la diversitat de la nostra costa, que són com uns 500 quilòmetres sinuosos que té el nostre litoral. I tant, doncs avui una de les qüestions que ens tocarà parlar, si parlem d'aquesta costa, és de muntanyes submarines i de sirenes.
Doncs sí, una mica és interessant de comentar que el nostre fons marí és molt irregular, i ho hem comentat altres vegades, que la plataforma continental del Mediterrani, la costa catalana, al cap de 8-10 quilòmetres, ja s'enfonsa moltíssim, però igualment molt a prop de la costa, les Illes Medes, o per Palamós, per Palafrugell, les Illes Formigues, tots aquests llocs hi han enfonsats el que es diuen baus, que són com esculls
però que estan arran de mar. No són esculls que surten i els pots veure, sinó que només els veus quan hi ha mala mar i trenquen les onades amb aquests esculls. Aleshores, aquests llocs, diguéssim que en temps de tempesta, són perillosos, molts vaixells han embarrancat, però són els caus de les sirenes, de les nereides, d'aquestes criatures aquàtiques que abans poblaven al nostre mar, i que alguns submarinistes, amb els seus...
Exploracions marines, doncs, a vegades diuen que han entrellocat. Clar, sí, sí, no, sens dubte són accidents geogràfics, podríem dir, però clar, que donen peu a això, a molts mites, a moltes llegendes, i a tot el que en aquella època era inexplicable, doncs, a trobar-li una explicació allà.
Sí, de fet, és això que dèiem menys la gent submarinista, doncs molta gent no sap que tenim aquests baus i canons submarins on hi ha reserves de peixos, on hi ha molt de corall, perquè la zona aquesta de la Costa Brava en pla deia que s'havia d'haver dit...
La costa del corall, perquè hi ha aquest corall vermell que és com una joia impressionant i molt més preuat que no el corall que tots coneixem dels mars del sur, no? Ara, malauradament, en queda poquet. I tant, i ara, Joan, t'ho comentaves, eh?, quan hi ha tempesta, quan hi ha mala mar, clar, aquí, a la nostra zona, un dels vents, diguem-ne, que ens fan més mal són les llevantades.
Sí, és una mica el que comentàvem, que ens pensem que el Mediterrani és un mar tranquil i suau, perquè el veiem a l'estiu i quan anem a banyar-nos, però és un mar que té, com a mínim, dos grans tempestes amb el canvi de temps de la primavera i a la tardor. I aleshores, amb aquests temps que es diuen llevantades, aquests mal temps perquè ve el vent de llevant, doncs pot fer molt de mal i s'ha d'anar molt al tanto.
És important de saber que no és un mar calmat, els romans, per exemple, només el navegaven amb el bon temps, i si algú s'atrevia a la tardor a navegar-hi, li deien que era un cogniciós, perquè amb mal temps s'atrevia a fer negocis. Aleshores, hi ha una de les llevantades que es diu el temps de les faves, o la llevantada de les faves,
perquè era la primavera quan es recollien les faves, i l'altre del rentabotes, que era la tardor quan ja s'intentava posar el raïm després de ser expremut per fer el vi amb les botes, doncs primer s'arrentaven i s'aprofitaven aquestes llevantades per rentar a vora mar les botes. Per tant, un mar difícil, un mar que quan molta gent anava a navegar
N'havia de fer primer de tot el testament per si de cas i en aquest mar revolt hi havia aquestes nereides, per una banda les dones peix, les sirenes, que habitaven aquests baus, aquests arrecifes que hi havia i que actualment són llocs de lleure i sobretot pel submarinisme.
A veure, és curiós, això que hi ha com dues llevantades a l'any, la de les faves i la de la renta bota, segons el que estava fent la gent en un determinat moment, era la manera d'anomenar els dos temporals que no deixen de ser cíclics, les llevantades, el mal temps, aquí a Catalunya ho tenim, això.
Sí, aquestes són les, per dir-ho, tradicionals, però evidentment successives, però després s'ha d'anar al tanto en altres moments. Per exemple, el 1911 va haver el que es deia la nit terrible, que va haver un temporal, una tempesta perfecta, era el gener, les calmes del gener, els pescadors sortien a pescar amb vel encara, amb els llaguts, i va haver una tempesta sobtada, una tempesta que tu veies els núvols a l'horitzó, i al cap de Norre va arribar la tempesta, i van morir més de cent...
amb la costa catalana i valenciana, amb un mar que ja des de l'edat mitjana i abans ja portava llegendes, ja portava al tanto, si aneu a navegar, que no pugi una dona, no es pot portar un taüt, no es pot obrir un paraigua, perquè diguéssim que en els moments de mala mar no se sabia si eren propiciats per aquests factors o n'hi havia altres. Però el mar Mediterrani s'ha d'anar al tanto i a Barcelona va haver...
mariners que van arribar exhausts d'altres nàufrags, d'altres morts, en aquell temporal, i va ser una situació extraordinària, però que tothom de mar ja sabia que s'ha d'anar al tàntum al Mediterrani.
Sens dubte, sens dubte amb el mar, s'ha de vigilar, s'ha d'anar en compte per totes les llegendes que té i per la realitat que té, que aquests temporals són ben de veritat, són llegendaris però són ben de veritat. Explica'ns també, Joan de Déu, la llegenda de Samar de Gegant. Qui era aquest gegant i quin era Samar?
Sí, ja sabem que al nostre territori hi ha hagut molts gegants i moltes vegades es comenta que les siluetes de les muntanyes són gegants adormits o gegants coberts de vegetació perquè hi han mort. Fins i tot el cap de Begura es diu que és un drac fossilitzat. Aleshores, tenim moltes llegendes de drac... Ai, perdó...
de gegants que han quedat després, d'alguna forma, folcloritzats en les festes majors. No és gratuït que hi hagi tants gegants i trobades de gegants perquè venen d'aquestes llegendes i del temps dels herois. Aleshores, aquest gegant era un gegant de muntanya del Pirineu que va decidir explorar món i va arribar
El mar va baixar del Pirineu, no està molt lluny del Pirineu de la Costa Brava, va arribar per la banda de Palamós, va descobrir el mar i va quedar absolutament sorprès d'aquella extensió del mar blau, del sol, i va decidir plantar-se allà amb unes runes antigues que hi havia. Però resulta que hi havia una pubilla, que vivia en una masia també a l'abadia de Palamós, i aleshores ell la va veure, era una noia que...
Estava una mica farta dels pretenents perquè era molt maca, però el gegant li va fer el pes. Era un homenàs i aleshores discret, una mica tímid, i van tenir com una mena de sensació amorosa molt maca i van començar a conèixer-se, a xerrar amb tranquil·litat, fins que...
Clar, això va arribar a veus del poble i dels pares i, clar, van posar les mans al cap que un gegant festegés a la seva filla. I el pare va dir, escolta, re, te'n viu a Empúries, ves cap allà dalt, ara passarà una galera d'aquí uns dies, puges a la galera i te'n vas cap allà dalt. I la noia es va entristir molt, però encara es va entristir més.
El gegant, que quan va veure passar la galera per davant de la punta del far de Palamós i que s'emportava la seva estimada, va proferir un crit absolut, no d'odi, sinó de la sensació de pèrdua, i amb una fona que portava va intentar tocar el vaixell al pilot perquè el vaixell s'aturés. Sí, va tocar amb el pilot del vaixell, però llavors va perdre el rumb,
el vaixell va anar cap a la costa, la noia es va ofegar, el gegant es va tirar a intentar salvar-la, també es va ofegar, i amb aquelles costes, els baus d'allà, els esculls que hi ha en aquella zona, hi ha com una roca que sembla la mà del gegant, que també es va anegar, i una altra que sembla part de la galera que portava amb aquesta noia. I per tant...
a prop del mar o dins del mar tenim una llegenda de gegants. Un altre dia en parlarem de més gegants marines, però aquesta és una història dramàtica que encara es parla allà a Palamós. I tant, home, quina tragèdia. M'has deixat aquí una mica amb el cor glaçat. Sí, una tragèdia ben romàntica. Sí, no, no, això és veritat. A veure si en expliques una de més divertida. Volem conèixer la serp d'Aro. També és tràgic, això, o no?
Bé, diguéssim que és interessant. Ah, molt bé. És interessant. Mira, jo recordo de jovenet que havia anat al Museu Zoològic de Barcelona, que estava a la Ciutadella, i m'havia cridat molt l'atenció un animal dissecat que era un peix que li deien el rei dels peixos.
el peix rem, i feia com 3 metres de llarg. I quan t'apropaves a la vitrina posava pescat a Sitges. Jo ja vaig dir que Sitges no em banyaria més. Però bé, és un peix que és inofensiu, però que és molt gran, avisal, que a vegades embarranca les costes, i d'aquí venen les llegendes de les sers marines. I aquestes sers marines, que moltes vegades també les llegendes diuen que s'amaguen amb els baus, amb els esculls, doncs molt a prop de llaro també hi ha un escull,
Diu la tradició que hi havia una serp marina i que antigament hi havia hagut un far romà i les pampallugues d'aquest far havien pogut excitar amb aquesta serp que s'apropés a la costa. Les serps marines són, d'alguna forma, l'antecedent dels dracs i també pel cristianisme és com el dimoni, però diguéssim que no, que simplement eren criatures mitològiques i encara hi ha poblacions...
on es celebren les festes de les sers gegants, hi ha moltes tradicions que les sers quan es fan velles els hi surten cavalleres, fins i tot hi ha un llibre d'uns folcloristes actuals que han recollit persones que han vist sers amb cavallera, ja en parlarem un altre dia, però aquesta sers d'Aro simplement va anar a la platja i totes les sers marines i amb cavallera, que ja són una mica grans, porten un diamant o sota la llengua o al front. I va deixar
a la sorra, mentre es prenia el sol, la pedra aquella preciosa amagada, i al cap d'una estona se'n va tornar a l'aigua amb la intenció de tornar-hi. Però hi havia allà un povill d'una masia molt important al mas Croanyes, que ara és un restaurant de la zona d'Aro, i li va robar la pedra preciosa. I va anar a cavall galopant la ser quan es va assabentar, va anar amb el mas, va enronar-lo, però ja s'havien marxat d'allà i la ser no va tenir més remei que bé
morir de tristor, i aquí tenim un altre drama, o si no, no se sap bé, va tornar al mar i es va amagar un altre cop amb els fons avissals. Total, que el mas cruanyes aquest va prosperar, diuen que van bullir la pedra preciosa aquella per tornar-la blanca i que ningú sospités que era robada amb una serp gegant, però el fet és que ara tu te'n pots anar allà al restaurant de...
de Mas Cruanyes, i és un restaurant que fa molta fila i no sabem del cert si és perquè van fer la riquesa a través d'aquest fet extraordinari de llegenda que era robar-li el diamant que, com tothom sap, porten les serps gegants al paladar. Oh, vés a saber, potser sí, vés a saber.
Es tracta de... Si veus una ser gegant, ja saps el que has de fer. És córrer, córrer. Córrer, córrer. Córrer, córrer. El diamant que us robia un pobill de mascroanyes que jo em vaig cap a casa. Exacte, exacte. Perdona, a Manlleu ja la festa més important és també d'una ser gegant. Evidentment, és una població d'interior, però n'hi ha...
diferents llocs on estan aquestes festes molt situades. Sí, sí, sense dubte, un animal que també la cultura, la tradició i la mitologia té molt present. I acabarem amb el foc de Sant Elm, també un Sant Elm, un nom també ben mariner. Quin era el seu foc? Bé, doncs és aquest anomenat típic que amb els pals dels vaixells de vela, doncs a vegades hi havia el foc de Sant Elm, que era una mena de...
situació atmosfèrica amb la qual s'enganxaven allà unes menes de llamps, que en principi no són perillosos per res, com una mena de plasma en forma de foc fullet, i els mariners deien que això portava bona sort. Per què? Perquè Sant Elm és l'erasma d'Antioquia, un sant d'Antioquia, que amb les seves prèdiques un dia diuen que se li va...
caure enllà amb els seus peus i no li va fer mal. Aleshores, a partir d'aquell moment, la gent marinera i pescadora diuen que porta amb bona sort veure aquests focs ballant a les antenes dels vaixells. I, de fet, hi ha una ermita, l'ermita de Sant Elm, que està a prop de Palamós, a dalt de tota la muntanya, amb unes vistes extraordinàries, i sembla ser que allà, segons hi ha diferents versions, però Ferran Agulló, que era un periodista,
Diuen que al veure aquella plenitud de muntanyes tocant el mar va batejar aquella costa com a costa brava, perquè era una costa abrupta i una costa molt ferma. I bé, l'ermita de Sant Elm suposo que el va inspirar una mica perquè no deixa de ser un sant molt fort, molt de poder...
sostenir el mar, sostenir les tempestes, les galernes, i per molta gent la Costa Brava és un lloc de turisme, però Brava realment vol dir que és una costa punyent i una costa que pot tenir mala mar, ja que hi ha totes aquestes muntanyes, me'n sembla que hi ha com 365 corbes per aquella zona, a Palamós fins a Tosa, i és una costa bruta i molt bonica, evidentment.
Sí, sí, el nom evidentment indica exactament com és la costa, aquesta és Brava, imagina't la de Galícia, que és la de Morte, el nom ja t'ho diu tot també de com arriba a ser aquella costa. Sí, sí, aquí és el pròleg i allà hi arribes al Finisterre, a la fi del món, i ja és una altra història.
I tant, i tant que sí. Joan de Déu, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona, per haver descobert llegendes de la zona de la costa, en aquest cas Costa Brava, nord del país. D'aquí a 15 dies hi tornem, desgranant encara algun mite i alguna llegenda més, Joan de Déu. Fins la propera. Moltes gràcies.
Així arribem al final d'aquesta primera hora de Randemar. Fem una petita pausa de 5 minuts i tornem fins les 6 de la tarda. No marxeu!
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Buena tarda, Son Lassin.
Post per la Tere Ortega, Tarragona Última, els detalls per la posada en marxa de la zona de baixes emissions entrarà en funcionament el 31 de desembre. Aquesta setmana l'Ajuntament ha engegat una campanya informativa. A l'OMAC de la Rambla Nova ha començat a funcionar l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania de la zona de baixes emissions. La consellera de Mobilitat, Sònia Ors, admet que el desplegament de la mesura és un repte important i recorda que els tarragonins no seran sancionats fins a...
el 2027. Serà a poc a poc, o sigui, els canvis costen, sobretot a l'hora de mobilitat a la ciutat, sempre, qualsevol moviment que fem a la ciutat, no en aquesta, en totes, però en Tarragona, costa. Ara, les campanyes informatives ja estan en peu de guerra, o sigui, tota la informació està arribant, tenim aquí també l'OMAC, aquestes quatre persones, que a nivell d'informació de tots els dubtes que tinguin, i només, torno a repetir que és molt important, només seran els vehicles que no tinguin etiqueta, els que tenen que...
preocupar-se una mica per aquesta entrada, aquesta hora de massa emissions. Un equip de quatre persones atendrà la ciutadania de vuit del matí a tres a la tarda.
Salut preveu que el pic de la gripa arribarà per Nadal. Els contagis s'han doblat l'última setmana amb una gripa que afecta sobretot infants i adolescents. Des de l'àrea regional del Camp de Tarragona, la subdirectora Anna Bocio explica que hi ha un missatge que s'adreça de manera especial a la gent gran i a les persones vulnerables. És de mal dir, perquè tampoc no ho saben exactament, però que probablement arribi en unes 3-4 setmanes.
i probablement coincidim amb les festes de Nadal, que justament és quan ens trobem amb més persones, quan ens trobem amb espais tancats amb persones grans, amb infants, i per tant hem d'estrenar les precaucions en aquests moments, sobretot la vacunació, que és el que encara ara ens protegeix d'aquesta transmissió i d'aquests contagis amb persones sobretot més vulnerables. A Tarragona hi ha una incidència moderada de grip amb 153 casos per cada 100.000 habitants.
El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una actuació d'ofici per una possible discriminació territorial en l'atenció que reben els pacients dictos. La Defensoria ha argumentat que la cobertura de la trombectomia mecànica en aquests malalts no és homogènia a tot el territori. Ha assegurat que els hospitals de Barcelona i Girona ofereixen aquesta teràpia a les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, mentre que els de Lleida a Tarragona només la proporcionen en horaris limitats i mai durant el cap de setmana.
Las noticias a 3W Tarragona, Radio Pongat.
RANDEMAR, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passa en tres minuts de les cinc de la tarda, engeguem aquesta segona hora de RANDEMAR. Una segona hora on parlarem amb l'Associació d'Amics de la Natura de Cadaqués i ens explicaran tot allò que volen. Després anirem fins al delta de l'Ebre per parlar de la final de la migració ornitològica. Sabrem ben bé com ha anat aquest any.
I acabarem el programa d'avui coneixent uns més gegants del nostre mar. En aquest cas, a Salou, aquí, a la Costa Daurada. Estarem aquí fins les 6 de la tarda.
Cadaqués segurament és el poble més visitat de tot el Cap de Creus i aquesta combinació entre turisme i natura sovint aixeca conflictes. Avui en volem parlar amb una associació molt implicada en la conservació de la natura a Cadaqués. Sergi. Doncs i tant, Marina. Ells són els amics de la natura de Cadaqués i avui ens acompanya aquí a la Randa Mar en David Tibau. Ell és el seu secretari. Així que, David, benvingut a la Randa Mar. Hola, bona tarda. Benvinguts tots plegats.
Això que dèiem a la introducció, com es porta des del poble aquesta relació entre l'altra freqüentació per turisme, la conservació d'un patrimoni tan important com és el del Cap de Creus, o el que teniu al voltant de Cadaqués? Sí, la veritat que no és gens fàcil. Perquè, clar, hi ha confrontació d'interessos generals, per quant...
estem envoltats tant de mar, o sigui, en protecció del que és la llei de costes, i l'esquena, la part nord, per tot el que és el parc natural. Això, per una banda. Però el que és el casc urbà i la zona urbanitzable, doncs, clar, hi ha molta pressió, en el sentit que hi ha dificultats grosses per trobar vivenda...
Hi ha molts llocs que s'han anat edificant a tot trap i ara amb aquesta aprovació inicial d'un punt es preveuen construir-hi
Més de 700 vivendes, sí, sí. 700 vivendes, dius, bueno, on tots els fotrem, 700, no, poc i cabrem, una ràtio de 3 persones per vivenda, són més de 2.000 persones, vol dir 3 o 400 motos més, que ja no hi ha, ja estem tots atapeïts, és un lloc que és un club a sac, no hi ha prou places d'aparcament, i després tenim...
un tema greu que és el tema de l'aigua, l'aigua mos ve del pantà de Badella, l'any passat va arribar al 15%, va ploure i hi ha més aigua, però si depenem de totes aquestes infraestructures que ja estan sota mínims, estem a la capacitat de càrrega, de depuradora...
de llum, vull dir, és una animalada, no?, una barbaritat urbanística, això que volen presentar, i a part, doncs, el tema de...
que en aquest cas la vivenda és un bé prou per tothom, però en aquest cas potser s'ha tirat més pel dret a dir, mira, arreglem el tema quatre amics i el rest que ens bombin, parlant amb plata.
David, heu alçat la veu aquestes setmanes, hem llegit els ticles, hem escoltat declaracions també vostres, ara ens acabes de dir que és una aprovació en fase inicial, hi ha possibilitat d'al·legacions, hi ha possibilitat que el com canviï, que es modifiqui alguna cosa del que ens estaves comentant ara mateix?
A veure, les al·legacions van acabar aquest dilluns passat, dia 1, i se n'han presentat més d'un centenar de casos diferents. N'hi ha hagut que són repetides, perquè hi ha gent que fa això, un copiar i torna a posar, però perquè estan a favor del que...
exposem, no? O sigui, en contra de tot el que es vol en allò. Però més de 100 casos diferents de coses que són, ja dic, per dir-ho, finament barbaritats urbanístiques que no s'expliquen. Llavors, es necessiten encara una sèrie de
del que són informes de diferents departaments de la Generalitat, o, per exemple, el tema de la inundabilitat. Es volen construir apartaments i el camp de futbol en un lloc inundable. Amb tot el que està passant a pertot arreu, cada cop tot el tema climàtic s'està exponenciant a marxes forçades, no sabem el que ens ve a sobre encara, i com es pretén...
construir vivendes i instal·lacions d'equipaments en lloc que es marca clarament una inundabilitat. Llavors el tema de que hi hagi més part de llum. Podem posar plaques solars, podem fer això, però si també es vol aprovar aquí en el Vol de Roses...
Aquestes instal·lacions macroaerogeneradors de més de 250 metres d'alçada, com és la part de la mateixa collcerola, doncs corres aquí davant. No sé, s'està anant tot molt... Com que anem retreçats amb molta cosa, doncs ara, vinga, a córrer cuita anem a tapar forats.
No diguem que no es facin plaques solars, al contrari, però en llocs avients. No diguem que no es facin aerogeneradors, però no en llocs que normalment està tot protegit. El que ha conservat un hort o un terreno, en aquest és el que estic.
Llavors busquem altres solucions més pràctiques, per això hi ha els enginyers que han de saber allà on instal·lar i instaurar tots aquests macroprojectes. Això és precís.
David, explica'ns una miqueta... També volem conèixer una miqueta la vostra associació, l'Associació dels Amics de la Natura del Cadaqués. Una miqueta la vostra història. Quan va començar aquesta aventura i en quines activitats hi esteu posats, en quines implicacions hi feu cap? Sí, doncs, mira, això va venir arran de què...
Un anterior alcalde, un altre illuminat, volia tallar tots els plàtans de l'Avinguda Caritat Sarinyana, que és l'entrada principal del poble, no? I hi ha, en concret, 33. No, no, estan malalts, una persona, si està malalta, pel que se l'ha de matar, es pot mirar de cuidar i curar-la. Total, l'associació, el dia que van venir les matoserres allà, uns quants,
sobretot, també vull dir-ho, quasi tot d'una cinquantena, 45-45, érem tot dones. Dons, la veritat, van ser pocs. Però, bueno, l'iniciativa va ser de privar que tallessin aquests plàtans. I a partir d'aquí, doncs, van allò, parlant amb una... Hòstia, per què no muntem una associació formal
que ja estem constituïts amb número de registre en la Generalitat Jurídica, i la base va ser aquests plàtans que demanem també més d'una vegada el 2016, que els declarin de cultural d'interès local. Per què? Per què?
El propi Consell Comarcal, la pròpia Generalitat, la Diputació i Europa faciliten subvencions per tal de poder-los anar tractant, com ara, per exemple, es fa a la Devesa de Girona, per posar un exemple no comparatiu, però perquè ens donem compte de la validesa que hi ha en aquesta vinguda.
Hem fet també seguiment de recollida de plàstics. Un cop al mes, cada diumenge, anem a recollir plàstics a les plages, pel casc antic. Recollim borilles, borilles són el de cigarros, les borilles que hi ha amontegades. De vegades també amb l'escola hem plantat amb els nens arbres amb zones verdes. Hem fet cada cop a l'any, fem la...
el que és el dia de l'arbre, i plantem tamarius, plantem, si posem, oliveres, i vegetació mediterrània, com són plantes de romanís, i frigoles, i ginestes, i bugambilles. També vam fer, ara fa quatre anys, un calendari de bugambilles. Hem fet un inventari, n'hi ha més de 160, en tenim, sobretot en el casc antic, i en cases particulars, i en carrers,
que, per exemple, hi ha un carrer que es diu La Tortura, que en té 18, 18 bugambilles en tot el carrer, bueno, espectacular. Llavors, clar, tot això repercuteix també a la gent que passeja, a la gent que diu, ah, mira, que de què? Sí, és la fasonomia de l'eglésia, d'acord, però els carrers estrets i empadrats, que també és un altre tema que ens fiquem, que la gent s'emporta les pedres de la plaja,
Sí, això ho he escoltat. Sí, sí. Bueno, hem fet ja diverses campanyes i un d'Alemanya, de Berlín, se'm va posar en contacte. Que cony, que així, ai, perdoneu, no? Bueno, quan pugui els atorni. Però tornar-los és molt interessant, però més interessant i el que reivindiquem és que no se n'emportin més, perquè a través de...
D'un arquitecte hem calculat al voltant d'un 30% que han desaparegut, ja sigui per envoltar amb un xiprer o amb una olivera o amb una bugambilla, precisament, perquè fa decoració maca. Fa maco, eh? Fa maco. Sí, però són pedres que tenen la seva història i la seva geologia. Exacte.
i nosaltres diguem els que vulgui sorra, clar, la gent fa una clapa a mig de la plaga, no, qui vulgui sorra que se'n vagi a Roses o a Platja d'Aro o a Lloret, que n'hi ha tanta que vulgueu. Aquí tenim aquesta idiosincràcia, que són aquestes plages així, amb aquesta pedra pisada. Còdols, amb pedretes, sí. O tots còdols, sí, sí. S'han arrodonit amb el temps i, bueno, una mica... David. Digui-me.
Ara que deia vostè de les pedres, un altre punt important hem vist de la vostra associació és pel que fa a la conservació i difusió de la pedra seca. Això també és una singularitat en els llocs, però en el cas de Cadaqués també és molt especial.
I tant que sí, també tenim dintre de la pròpia situació un apartat de diversos que ja són més especialistes en aquest tema, i anem reivindicant, ara que hi ha hagut la Setmana de la Pedra Seca, a tots els catalans, també hem fet una acció que ha sigut anar a fer un inventari de barraques, de clavegueres, de clopers...
que són el magatzem de pedra. I, per cert, s'ha creat també ara una altra associació exclusivament que es diu Escloper. Llavors és anar fent bullir l'olla i, sobretot, això, conservar. I dius, no, implantarem aquesta urbanització. Sí, però l'heu de trepitjar i mirar els elements que hi ha. I si hi ha una barraca que té 250, 300 anys, que és quan en aquella època es va...
iniciar tot aquest... En Josep Pla ja ho deia, un immens jardí de pedres, ja és el que tenim. Aquí es calcula que si... Pot haver-hi un marge d'error, però petit. Si es posés tot en línia recta, tota la pedra seca que tenim des de Roses fins a Porta-la-Seu, o sigui, de Creus, podríem fer la volta al món. O sigui, estem parlant de mils de quilòmetres.
I l'UNESCO va protegir i va declarar com a bé immaterial de la humanitat l'art de construir la pedra seca, no tots els elements, però dintre del possible demanem que quan algú faci una...
nova construcció o aquestes urbanitzacions que parlem, que tinguin sobretot en compte que hi ha aquest valós patrimoni natural i cultural que tenim. David? Sí, sí. Un dels temes que també ha estat notícia o ha estat a l'all els últims anys i sobretot els últims mesos, ha estat tot el tema de l'aprovació del PRUC del Parc Natural de Cap de Creus, en el qual cada quesi és el vell mig.
Com us heu implicat vosaltres o quin paper hi heu tingut en tot plegat? Sí, en l'associació en concret hem anat sempre, lògicament, defensant tot el que és aquesta natura i hem estat en contacte directe amb el parc natural, amb els seus tècnics i amb tot el que hem pogut els hem ajudat. El que considerem és que ha quedat un pruc
de mínims el que deia a l'inici d'aquesta entrevista que hi ha desgraciadament molts interessos i bueno hi ha aquests lobbies forts de les motos d'aigua i que venen també d'en Furia Brava venen de la part de llançar i tots venen a petar en aquí les cales al final si ara se n'han d'anar a compte a les Illes Medes
també al principi va haver-hi tots els propis de l'Estatit tots els d'allà al voltant tothom emprenyat perquè a les medes que no s'hi podrà fer res ara tots els centres de busseig estan supercontents al principi s'ha d'adaptar adaptant-se a el que realment hi ha i en referència a el que dèiem inicialment també de les 700 vivendes ja no solament són les motos vol dir que si hi ha 700 vivendes més hi haurà com a mínim 100 embarcacions més però si ja no hi cabem
Avui dia, l'any 2085, a través d'aquest truc, ja està fet. Que després hi ha unes restriccions més concretes, evidentment, perquè hem portat des del principi del turisme als anys 60, s'ha fet aquí el que s'ha volgut. I doncs es tenen que posar, desgraciadament, unes regulacions...
que s'han de complir, que hi ha gent que evidentment viu d'explotar Mart i d'explotar serveis terrestres. D'acord? S'ha d'anar compaginant amb això. No és allò que diguis, a tot digueu que no. No, no, no, ja busquem solucions.
i fent escrits i fent debats i concentracions i exposicions de fotografies del que no s'ha de fer i del que ens agradaria que es fes. Bàsicament és això. Doncs, David, estarem molt atents a com va tot el procés d'aquest POUM i d'aquest conflicte que, evidentment, teniu aquí a Cadaqués, del paper de la vostra associació i donar-vos les gràcies, evidentment, per passar-vos per aquí, per la Randa Mar.
Moltes gràcies. També aprofitant que estic així... Sí, jo, i tant. No, també donar les gràcies a d'altres associacions també d'aquí del poble i, sobretot, a la Federació de Sos Costa Brava, que també ens ajuda molt, per exemple, ara amb el camí de ronda. El camí de ronda, doncs ara s'ha fet una línia de camins lliures. Primer, obrim els camins de ronda, no que els atenquin, com està passant aquí d'Arbet,
aquí Cap Roig amb la Caixa i allà Lloret. I aquí Cadaqués també ens passa amb una urbanització allà davant de l'illa de Port Lligat. Han modificat la línia de ronda perquè no els passi per davant la gent i els molesti que passin a xirocaires, els que anem a caminar o els que anem a buscar paisatge. Vull dir-te que és també un tema que és important, els camins de ronda que existeixen fa més de 100 anys.
Sí, sí. Doncs queda dit, David. Vinga. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé.
I ara volem baixar cap al Delta de l'Ebre per parlar sobre el final de la migració ornitològica i també sobre la grip aviària. La nostra companya, Cel Prieto de Delta.cat, parla amb un ornitòleg del terreny cel. Sí, Marina, parlarem del final de la migració i també sobre la grip aviària. Tot això ho comentem amb Manolo Sánchez, el nostre ornitòleg de confiança. Manolo, benvingut a Randemar. Hola, bon dia a tothom.
A veurem, Manolo, com ha anat aquesta migració? Bé, com ja s'ha detectat des de fa uns anys, anem a pitjor. Hi ha moltes espècies que bàsicament estan desapareixent davant dels nostres ruts. Però ja està acabada o encara fa falta...? Ja hem rematat... És curiós perquè hem detectat que espècies que hi ha fa algun...
un mes que ja no tindrien que estar per aquí, però encara romant algun bitxet per aquí que encara no acaba de fer la migració i comprar-te.
I els hivernants, que són els que baixen per a passar l'hivern aquí, els que han criat, la gran majoria han marxat cap a baix a l'Àfrica, els que han criat el nord i centre Europa que venen a passar l'hivern, doncs això també pràcticament ja acaba la migració i la veritat que tant uns com els altres és molt malament, la veritat. Puc parlar a nivell molt local del nostre territori que ens maneixem la emissora i és molt trist veure com algunes espècies pràcticament han desaparegut.
I a què es deu això, Manolo? Bueno, hi ha un comú de circumstàncies. És a dir, està clar que el canvi, el famós canvi climàtic, hi ha molta gent que encara el nega, està afectant les migracions. Hi ha bitxos que no fan migracions tan llargues. Encara també l'impacte que està tenint la nostra contaminació o la nostra manera de cultivar en alguns llocs està reduint les poblacions d'algunes espècies molt concretes i no ens enganyem sempre.
quan arriben després de tots aquests problemes, arriben a llocs com el Delta o el nostre territori, se troben un munt de tiros, els bitxos al final, entre tot, acaben desapareixent. I Manolo, tot això, és a dir, que ha anat malament la migració, quines conseqüències pot comportar? Bueno, d'entrada, i sempre intento recordar-ho des d'un prisma que nosaltres som humans i tècnicament som intel·ligents, però també som animals,
i aviat es diuen que és racional, jo no m'ho acabo de creure, però si la maquinària de la natura falla,
acabarà fallant alguna cosa que no repercutirà en altres. És a dir, estem detectant que les temperatures miges pugen, això vol dir que si pugen hi ha més, sobretot plagues, l'agricultura, per exemple, que atacaran més temps i això es obligarà als pagès a atirar més fitosanitaris, que no és el perfecte, o al final que perdran collites. Això pot ser un exemple del canvi climàtic, és a dir, ens acabarà afectant,
i la primera alarma quasi sempre són els animals més minuts. I, de fet, ja et dic, en moltes espècies molt comunes fa més de 10 anys, però en guany la migració ha sigut realment molt trista.
Sí. I, bueno, abans deies que, clar, aquí hi ha el delta, la zona que mos afecta, però vull dir, això és una cosa que passa a termes generals a tot el territori, és a dir, s'ha vist afectat el territori en general perquè la migració ha anat malament. Sí, sí, sí, evidentment. Poden hi haure puntualment algun pas que una part del nombre d'alguna espècie, tallaretes o alguna espècie així, potser aquell tram ho hauran vist passar alguna cosa més,
però si tu fas la suma general, ara suposo que dins d'uns dies comencen a sortir els diferents nombres de les estacions d'anellament o de control, i ja veurem que quan suméssim tot el problema està que la suma no fuma, el que fa és restar cada any més animals. Clar, perquè això com se controla la migració? És a dir, aquestes dades com se controlen?
Bueno, hi ha diferents maneres. Una és l'anellament. L'anellament, que aquí a Canal Vell tenim una estació que és una de les més històriques que tenim a Catalunya, i és bàsicament agarrar bitxos. I clar, si tu comences a agarrar i a comparar els que poden haver a les illes balears o més al centre de la península, pots detectar si els animals...
volant més per una banda, o senzillament és una cosa total. També hi ha projectes que es diuen de ciència sidorana, que és anar a fer transectes sempre als mateixos llocs, en un mateix paràmetre, està el soc de l'Institut Català de la Meteorologia, que són 3 quilòmetres dividits en trams de 500 metres, i vas comptant, i clar, tu allà, si vas un any, un altre any, un altre any, al final te va donant una realitat del que està passant.
Hi ha espècies que sí que han tingut una certa pujada, com podria ser com a nidificant, perquè aquí també tindríem que diferenciar molt clarament d'espècies que tenim aquí tot l'any, d'espècies que venen simplement a passar l'hivern o venen a criar. Tenim algunes que, com el Pinsap, que sí que ha tingut un petit repunt, però quan venen els hivernants no venen els que haurien de venir. Per tant, és més ampli...
que d'allòs, però en línies generals, és que anem a menys, sobretot l'ocell, l'ocell minut. Sí. Ara deies, Manolo, claro, hi ha els moixons que estan tot l'any, els que venen només ara a l'hivern, però també n'hi ha que marxen per l'hivern?
Sí, correcte, els que són nidificants, un alt nombre, marxin cap a zones més templades, cap al Sàhara, encara que cada cop ens estem donant compte que hi ha espècies que saltaven l'estret i cada cop s'estan quedant més amunt, és a dir, la zona d'Andalusia pots trobar una sèrie d'espècies que abans ja anaven a Àfrica avall i ara ja cada cop s'hi van quedar més amunt. I aquests també són, sobretot, els ocells subsaharians que han patit una greu sequera,
durant molts anys, estos són els que realment estan patint també molt fort, molt fort, hi ha una sèrie de grups com són Sílvies, que cada cop n'hi ha menys, però menys, és a dir, quan te dic menys, és que una persona relativament jove, bueno, m'ho vull considerar jove als 55 anys, i tant, i tant. Els últims 10 anys m'han desaparegut una sèrie d'espècies que eren molt comuna, a passar que quan veus una, com diem aquí, faig figueretes i tot, és a dir, que
que arribarà un moment que alguna espècie d'estes es convertirà en raresa. Ja, clar, i com deies abans tot, va relacionat amb el canvi climàtic, perquè, claro, si los moixons busquen la temperatura idònia, aquí cada vegada fa més calor, bueno, tot un desastre.
Sí, no, no, cada viatge hi haurà bitxos que cada cop ens quedarà més al nord i hi haurà bitxos que possiblement ens vagin muntant cada viatge que es vagi fent més desèrtic a l'Àfrica, en les botines que porten de pluies, que cada viatge són més escases, suposo que aniran muntant, ja no sé, ells que estan criant, que són de llocs molt secs, que estan criant Almeria, per exemple. Hi haurà bitxos que ens aniran pujant i hi haurà uns altres bitxos que marxarà.
També en guany tothom ha parlat de l'altre gran problema que ha tingut. De fet, no ha sigut el primer any que hem tingut la famosa grip aviar, encara que el brot que hi ha hagut en guany ha sigut molt virulent i ha mort molts ocells, sobretot atacant molt a les bues. Les bues es van trobar a França un mínim de 2.000 mortes, a Gallocanta s'han trobat...
Crec que estan per al voltant de 900. Ja tenim en guany, per desgració, un humà que ha mort per contagi. Encara no ha fet la grip aviar de humà a humà, que aquí serà quan vindrà el gran problema. I pareix que la gent no se'n recordi que fa quatre dies estàvem en la Covid.
i no ho sé, jo no sóc un tècnic, però veig que algunes de les coses que s'han decidit no han estat correctes, del meu punt de vista. Sí, Manolo, és a dir, la grip, aviar per on han parlat, vull dir, s'ha sentit, hi ha hagut la primera mort, com dius, als Estats Units, una persona s'ha mort per grip aviar, però ha sigut transmès, és a dir, de l'home uixol, l'ha transmès a la persona, és a dir, encara de moment, i per sort no, de persona a persona, això no se traspassa.
Sí, sí, és així, però el problema és que juguem sempre amb foc. I tot, repetir, no haguéssim vingut d'una pandèmia com va ser el Covid en el seu dia, doncs penses, bueno, no passarà res. De fet, ja fa anys que es parla de la grip aviar. El que passa és que estem al límit que si passa de mamífer a mamífer, hi ha una mort també d'una rebosa, que diem nosaltres aquí al terreno, a Gallocanta, que va menjar una...
una grua, se sospita que va menjar una grua allà morta, i és a dir, que el salt als mamífers ja està comprovat. A més fa falta que la grip faci una petita evolució i que pugui saltar de mamífer a mamífer, i llavors ja estarem al lío. Però a aixòs hauríem de ser una mica més precavits.
No té sentit o no, la gent no entén o una certa gent no entén que haguessin tingut o que haguessin tingut que tancar les gallines, la gent que té d'autoconsum, perquè les granges estan molt controlades, menys les que es diuen que fan ous ecològics, que estan sols, que poden gaudir, però...
Lo raro es que, per exemple, en la casa, un home pugui anar en el seu gos, matar un pato, el gos lo plega, el gos li dona a l'amo, l'amo se suposa que es minja del pato, clar, no entens que un puesto se prohibisqui i l'altre no, i mira, que jo no tinc res en contra que vagin a casar peixos.
Vist des de fora, te xoca molt que uns sí que puguem fer alguna cosa així i els altres no. De fet, hi ha gent que es queixa de les restriccions a les gallines i que a la caça puguen anar a caçar tranquil·lament, que no hi ha cap problema. I és aquí on juguem una mica cedeus. Qui decideix, que som humans, on està el límit que a uns sí que se'ls pot apegar i als altres no.
Clar. Si no recordo malament el focus que van trobar aquí al Delta de... Bé, el cas que van trobar. Crec que van prohibir la casa a uns 10... Bé, un radi de 10 quilòmetres, si no m'equivoco, però durant equits dies. Llavors, clar, tot això, aquestes restriccions... Va, va, va.
Perdona aquest tari, però van ser restriccions de riure. Van prohibir que portessin les enses. Les enses són los patos que tenen a casa per a ficar de reclam. Van prohibir a la polla, que vull recordar que la polla d'aigua a l'únic lloc que es caça d'Europa és el deute de l'Ebre, per la història de danys, sense tindre en compte que després els caçadors tenen unes bases...
que són fetes artificialment, que allà se crien, que crien allà naturalment, i allà hi ha un foco de naixer moltes més polles. És un contrasentit que tu diguis que hi ha problemes en la polla i generis uns espais que generen més polles per a que es mitjiguin l'arròs. Per tant, vam fer unes actuacions molt puntuals
Va hi haurà una a l'Amilla de Mar i l'altra va ser aquí a prop de, crec que va ser al propi Canal Vell, que va dir morir el pobre animal allà. Però bé, que la casa es va continuar practicant i 10 quilòmetres un pato ara està aquí a l'Encanyissada o al Canal Vell i d'aquí un rato està a la punta del fangar o està no sé sap on.
Per tant, que això és els 10 quilòmetres, per a una persona sí que podries acotar una mica els camins, però per a un pato ho sento molt, però això són acudits d'aquells dolents que hi havia als anys 70.
Clar, això que et dia, que clar, aquestes restriccions sobre la casa, o petites, de risa, com has dit, com les has dit tu, restriccions, i després veiem gallines, o que han dit, les gallines estan confinades com nosaltres al Covid, clar, hi ha com, bueno, un balanç que no veus, aquesta balança que has dit com pensada, i que fa falta, bueno, més restriccions en aquest sentit.
Sí, jo crec que o tots monges o tots frades, no sé com s'hi dir a la dita, però que no està ben... Des de fora, que tu no manes, jo torno a dir, jo no soc un expert, jo faig les moes valoracions personals del que veig i del que sé que pot fer un animal salvatge, el que pot volar en un dia, és a dir, pot vindre't una grua...
de Gallocanta o de les que venien de França, que venien del nord, pot vindre aquí i anar a Gallocanta. Per tant, el contagi no és només a 10 quilòmetres, pot ser bastant més gran. I, bueno, que ja està bé, és a dir, és igual que en la casa no s'ha intentat algunes espècies que són caçables, que han tingut una devallada molt important, podria ser el tor o podria ser l'anec xulador, el pato xulador, que nosaltres diem, el...
continuem tirant quan no hi haurà més animals suposo que llavors ens queixarem a l'administració que és per culpa de no haver pres mesures però mentrestant els caçadors que defensen tant que ells són els que salven la natura no, matar no és salvar matar és matar i puc entendre que fa molts anys el mateix per poder menjar però si ara no tenim que deixar de caçar alguna espècie per intentar recuperar i tenen un exemple fa pocs dies
La tortora comuna, que jo soc partidari i que encara no hi ha una població prou gran per a continuar-la caçant, se va suspendre un any i segons els números que ha fet algú, alguns tècnics, la tortora comuna ha pujat i s'ha tornat a donar permís per a caçar. Jo començo a pensar que els caçadors ja és hora que faiguen un pas endavant i quan veuen un problema com és la grip aviar, aturem 10 dies, 15 dies o que marqui la normativa una mica per a veure si no surt cap gas.
que decidís que hi ha també d'esta espècie, si el tor no n'hi ha, doncs deixem de tirar el tor, fem un any, perquè, per exemple, hi ha un altre cosí germà, que és l'estornell vulgar, que tenim uns vols, qualsevol que viu al territori veurà que al tardet hi ha uns vols espectaculars, i com en este no se'l tira perquè no hi ha gana, perquè quan hi havia gana també se li tira l'estornell, doncs hi ha milions.
Per tant, arriba el moment que s'ha de canviar algunes dinàmiques i possiblement així ajudaríem a alguna espècie, no a totes, que tinguessin uns nombres més alts al territori.
Sí, el que està clar, Manolo, és que sempre s'hauria, perquè no sempre se va, però sempre hauríem d'anar de la mà, la natura anar de la mà en nosaltres, ja que ella és la que ens dona tot, ens dona la vida, que a menys que nosaltres ajudar-la en tot el que poguéssim, i a part, en el cas de la gripe aviària, tenir control i dir, si passa alguna cosa, per a compte, no?
Sí, correcte. Jo sempre dic que no jugo a ser nostre senyor. En les dades que hi ha, que hi ha gent que n'entén, jo a última hora soc un aficionat a ornitologia que em dedico a la construcció, per tant, no soc ningú, no soc una veu especialitzada, però sí que veig les migracions a base d'anar molts anys, veig els resultats que m'estan donant, veig el que està passant valorant les decisions que es prenen, per exemple, per la grip aviar, i veig que no anem per un bon camí.
crec que hauríem de canviar una miqueta moltes coses. Crec que nosaltres hauríem de començar a ser conscients que quan comenci a petar la natura de veritat, que ja està petant de veritat, ara s'ha fet a Rio una convenció per atraure un altre tractat i ha sigut tot paper banyat. Sirem la primera espècie.
a la Terra, que se sàpiga, que ens extingirem, sàpiguem els problemes que podríem solucionar. És a dir, torno a dir, lo de racional o intel·ligent, ara parlem molt de la intel·ligència artificial, no sé per què volem si la intel·ligència natural no funciona bé. Per tant...
Per tant, jo crec que ha arribat el moment que ens hauríem d'aprendre seriosament moltes coses, en les dades que hi ha, que hi ha un simple paleta, sempre ho dic, ja ho tinc clar, el que està passant, per tant, comencem a prendre més seriosament i que no agarrem una altra pandèmia, perquè si agarrem una altra pandèmia després de la Covid, s'hi ha de ser, i perdona la paraula, molt tontos, de veritat. Bueno, però sempre mos passa el mateix, vull dir, el llibre d'història sempre se repeteix, vull dir, al final...
Som humans i no ho sé. Podríem anar-nos a altres àmbits. En Pere Ortega, un molt bon amic, que també l'heu fet alguna entrevista aquí, que és tot un referent de la Pau, jo sempre dic el mateix, que els humans sempre acabem en la mateixa història. Si tu mires, com bé dius, els llibres de la història, tirem anys atràs, hi havia guerres, fa 100 anys hi havia guerres i continuen havent guerres, i crec que ara mateix
hi ha més o menys el mateix nombre de guerres que fa 100 anys d'altre. Per tant, molt intel·ligents, molt intel·ligents, jo me considero que no som, especialment. No, no, no. De fet, no, Manolo. Mira, se nos acaba el temps, però seguirem pendents de la temàtica. Manolo, volies dir algo?
No, no, no, no, que ha agraït d'obrir-me la porta, avui ha sigut una mica més melodramàtic a l'entrevista, perquè realment, t'ho dic en sèrio, un que porta molts anys mirant ocells està veient com s'estan acabant, i a més a més sempre ho dic, jo de jove era caçador, per tant sé de lo que parlo, que no pot vindre ningú de per aquí, per exemple, per dir-me, és que tu no pots parlar de la casa que no l'entens, sí, sóc del terreno i vaig ser caçador de jove.
Ja està. Està claríssim, això, Manolo. Doncs no res, seguirem pendents del tema de gripe aviària, a veure si millora la migració de cara a la pròxima temporada. I no res, moltíssimes gràcies, Manolo, per haver connectat avui en el programa. Moltes gràcies a tu, Cel. Vinga, bon dia a tothom.
Doncs, Marina, seguirem pendents de les possibles conseqüències que pot comportar les dades tan dolentes d'aquesta migració, d'aquesta campanya d'immigració, i també sobre la grip aviària i a veure com evoluciona. Seguirem mirant com evoluciona la grip, la pesta porcina i tot, i també d'aquestes dades dolentes que ara comentàveu i que preocupen a bona part del sector, i veurem si l'any que ve són millors. Moltes gràcies, Cel.
Anem ara a conèixer unes bèsties. Després d'haver conegut un parell de bèsties de foc avui els més gegants del nostre mar, torna una parella de gegants pescadors i del municipi de Salou Oriol. Doncs sí, efectivament, Marina, avui ens desplacem fins a Salou, perquè allà hi ha uns gegants que són pescadors. La cap de colla és la Teresa, però avui ens atén el secretari, el secretari de la colla, que és el Juanjo, el Juanjo López. Juanjo, bona tarda.
Bona tarda, senyor. Doncs bé, Juanjo, volem conèixer els gegants pescadors de Salou, en Ramon i la Maria del Mar, oi que sí? En Ramon i la Maria del Mar, sí, sí, sí. Una mica, Juanjo, com són aquests gegants pescadors? Bé, són gegants grans, que fan dos metres i alguna cosa. Surten en moments molt puntuals, com per exemple la calada de malles,
i si hi ha alguna festa aquest dia que vam fer la festa del calamar, que començava la festa del calamar, els volíem treure, però desgraciadament va fotre una airada que no els vam poder treure, saps què vull dir? Sí. Llavors els gegants, doncs bueno, són dos gegants que fan sobre uns 80 quilos, dos metres, jo diria que a deu llargs d'alçada, i van ataviats amb roba de pescadors antics, vull dir la roba que porten,
és, inclús, allà porta una panera per ficar el peix, i ell porta la xarxa penjada, vull dir, molt mariner, saps què vull dir? Sí, no, no, i tant, els hem vist... Molt mariners. I tant, clar, i això lliga amb aquesta tradició marinera que també ha tingut Solou en algun moment de la seva història.
Exacte, després pensa que quan és la calada de Malles, que no sé si saps el que és. No, però estaria molt bé a descobrir-ho. Mira, la calada de Malles la fem a l'agost, i és com se pescava antigament. Sí. O sigui, amb una barca amb rems, prenem la xarxa cap dintre, deixem dues cordes a les puntes, i a uns 100 metres de la platja, diguéssim, llavors el que fem és estirar de les cordes,
i agafar el peix que ha quedat dintre la xarxa. Molt bé. Com es feia antigament amb la presència i tant dels dos pescadors, de la Maria del Mar i el Ramon. Clar, clar, clar. Els dos gegants pescadors han d'estar en un acte... Han d'estar en un acte dels pescadors, exacte. Llavors, amb tot aquell peix, fem una miqueta de... Si n'agafem molt, repartim a la gent...
I si n'agafem poquet, doncs, bueno, se'l mengem nosaltres. Se'l mengem nosaltres nosaltres. El fem a la brasa, fem una festeta, amb habaneres i tal, i així és com està el tema. Molt bé, perfecte. Principalment surten amb motius així de pescadors. Hi ha altres vegades que, bueno, per la festa major, els traiem tots. Clar. Perquè dèiem el rei, el rei Jaume, la Violant, i... I el de més, els de la canalla, en fi, els traiem tots, en tenim nou. Mhm.
Però els pescadors són, diguéssim, com ara aquest dia, que abans d'ahir va començar la festa del calamar, la cinquantena festa del calamar. Sí. I, bueno, esclar, el jògic és que hi hagués els pescadors a l'hora de sortir a les barques a pescar.
És això, bàsicament, és això. Clar, tenen aquesta simbologia marinera i, per tant, es treuen o quan surten tots o quan hi ha algun acte d'aquest tipus relacionat amb el mar. Exacte, quan hi ha un acte important és relacionat amb el mar. Llavors, vull dir, el traiem altres vegades, però d'una manera més festiva, més una altra cosa, més de caixondeu i tal. Però, clar, l'important, diguéssim, són les festes d'aquestes marineres,
perquè aquí se l'ha viscut sempre tradició de pescadors, ara ja no en queda cap desgraciadament, però ha sigut, diguéssim, port de terra de pescadors. Però ara ja dic, ara em sembla que no quede ningú ja. Hi havia un home, no, tampoc, hi havia un home ja molt gran...
no recordo com se diu, però ja no, ja ho va deixar estar, i el fill, doncs, fora. O sigui, que no hi ha ningú que surti diàriament a fer abast de peix, vull dir, no van a pescar. És una llàstima, que es perdin també aquests oficis, ja no tradicions, sinó que són oficis, maneres de viure. Sí, inclús aquest home, l'última vegada, o sigui, l'any passat que vam anar a fer la calada de malles, doncs, superemocionat, el senyor...
una passada que es veu que és la seva vida, que és tal de la seva vida, que tota la vida ha fet el mateix, no entens? I, clar, nosaltres, doncs, com a... Clar, nosaltres no som de la cofreria de pescadors, diguéssim, perquè ells tenen una secció que és la cofreria de pescadors, però nosaltres, com a gegants i com a portadors dels pescadors, doncs anem i fotem un cop de mà i ajudem, i, bueno, ens ho passem bé, a veure, la veritat és que ens ho passem bé.
De veure saltar els peixos per a la xarxa, saps què vull dir? Clar, ja ho imagino. N'hi ha que es capen, n'hi ha que no, n'hi ha que... L'hem passat, recordo, ara fa dos anys, recordo, vam treure almenys 200 quilos, eh? Caram. De peix amb la xarxa? Déu-n'hi-do. I aquesta última vegada va ser una mica més fluixet. Veu que estaven de festa els peixos. No... No van vindre. No, tenen un altre compromís.
Véns a l'aigual, perquè saps què passa? És en ple estiu, està tot ple de gent, s'acordona tot, la gent està allà, mira com salten, mira que tal, mira que qual...
i s'ho passen molt bé, s'ho passem tots bé. I tant, i tant, clar que sí, home, aquestes festes, aquestes tradicions són importants, i ara pensava, i deies, està ple de gent, clar, perquè Salou és un poble molt turístic, que té molta tradició... Home, Salou pensa que deu tindre... Clar, sí, home, de Salou deu tindre una fluctuació de gent de 200.000 persones a la setmana, m'imagino. Clar, sí, sí. Saps què vull dir? Passem de 30.000...
A 200.000 així de cop, doncs imagina't. Sí, sí. És clar, i és una cosa que llama, perquè molta gent no ha vist mai ni té ni idea del que es fa, com se fa, o com... Perquè és que és curiós, a més a més. Vull dir, prendre la xarxa cap dintre amb la barqueta de rems, estirar-la, fer-la... fer tot un cercle, no? Sí. I llavors deixar les dues cordes a les puntes, i allà és on, quan donen les senyales, d'on estirem.
I pot vindre més plena o pot vindre més buida Això ja depèn Depèn dels peixos I tant, sí, sí I tant, és un acte que val la pena tenir-ho en compte perquè a través d'intentar conèixer parelles de gegants marinerers també ens serveix per conèixer aquestes tradicions aquestes històries lligades al mar i per descobrir també les poblacions perquè no ens quedem amb el que potser molta gent pensa que Salou és Port Aventura i ja està
No, no, només Salou, és molt Salou en altres sentits. A Salou hi ha moltes coses per disfrutar i passar-ho bé. A veure, no és tot festa i tot borratxeres, afortunadament, m'entens? I tant. Ens quedem amb això, això no pot ser.
Això s'està acabant a gran dos passos, eh? Vull dir, tenim, gràcies a Déu, un ajuntament com cal, un alcalde, a veure, que sap el que fa, sap el que toca, i, bueno, això és molt important, molt, molt, molt important. M'entens? Sí, sí. I totes aquelles xorrades d'abans de festa i venga, salou de borratxeres i tal, això s'ha acabat. Això s'ha acabat, perquè ja et dic que tenim un ajuntament, tenim una corporació i tenim un alcalde que...
que ho sap bé, el tio ho sap bé, la veritat. Sí, sí, i que s'ha fet també amb altres indrets de Catalunya, recordo aquí al Maresme mateix, la zona de Calella, sense anar més lluny, també temps enrere era coneguda com una zona d'aquestes també, de turisme, de borratxera, de grups joves, i des de fa uns quants anys cap aquí...
doncs també es va eliminar aquest tipus de turisme, s'ha apostat per un altre tipus de turisme, més esportiu, més familiar, més de qualitat, i això ha canviat, afortunadament, per tant, aquí a Salou, doncs, si també estan en vies de canviar, ho celebrem. Sí, no, no, està molt, molt avançat. Aquí a Salou pensa que fa uns anys enrere això era xauxa, i ara s'està agafant d'una manera que hi ha molt d'esport,
Hi ha molts campionats de futbol, hi ha molt d'esport, hi ha molt de jovent, sana, diguéssim. Bueno, jo no dic amb això que el que es fot una cervesa no sigui sana. No, home, hi ha temps per tot, està clar, però ens entenem. Hi ha gent que ve gent sana, esportistes, i vull dir que l'Ajuntament ho està enfocant d'una manera que és com ha de ser. Vull dir, a veure, les coses no poden anar per aquest...
Per què t'ha d'anar d'aquesta manera amb turisme que dius que no? I ara vindre gent com...
Com demane. I tant. I si pots ser en calés, millor. Això sempre va bé. Si poden deixar-ne a les botigues i als restaurants i això... Si ens poden deixar calarons, millor que millor. I tant. Juanco, estem parlant de la colla de gegants, dels gegants. Hem conegut els gegants pescadors i em deies que teniu altres figures. També em deies que tenim els reis... Sí, tenim el rei Jaume. Bueno, no sé si coneixes una mica la història...
Sí, home, el rei Jaume és prou conegut. Sí, que se'n van a conquerir Mallorca el 1929, va casar amb Violent d'Hongria... Tota la història aquesta, no? Llavors tenim el que nosaltres diem el xaloc, que el tenim com una mena de monstre que va sortir del mar, i l'enfoquem així, d'aquesta manera...
Llavors, a part d'això, dels reis tenim dos arlequins que van amb ells, que són el Pepot i la nena, que sempre van amb ells, molt graciosos, manotes, diguéssim. Sí. Manotes que van fent una mica el bèstia pel carrer. Clar, que toquen els manotes, clar. I llavors tenim el Pantabrut, que és per la canalla,
que, diguéssim, és... diguéssim, el bo l'hem venut com un monstre que va sortir d'un pantà, no? Amb una nina a la mà, així amb una cara molt rara, molt mal vestit, brut, amb les dents brutes, i, bueno, ja els hi dius a la canalla, mira, què et passarà si no treten les dents? T'està volent, això. I ja et dic, tenim la parella de reixos, els dos arroquins, el xalot, el pantabrut...
I, bueno, tenim dos canons per fer soroll. Molt bé, caram. Tot això de la corda gegantera, diguéssim. Déu-n'hi-do. És important, eh, Juanjo? A vegades ho comentem també aquí en el programa, quan parlem amb diferents colles. És important tenir diverses figures, sobretot per diverses edats, també, perquè a la colla hi ha diverses generacions que hi puguin participar. Canalla, grans, pitxans... Tenim, gràcies a Déu, molta canalla, molt, molt implicats.
Perden l'ànima amb els gigants d'aquesta canalla, és una passada. I clar, això, clar, som vora 50 a la colla. La Teresa ha fet una fenyada amb això, perquè fa un parell d'anys i així només eren 8 o 10, i la majoria de vegades no sortien, però, bueno, li han donat una empenta important, molt, molt important. Fantàstic. Saps què vull dir? Fantàstic. Llavors, l'Ajuntament està, diguéssim, de la nostra part, que ens ajuda en tot el que pot,
I nosaltres, per la nostra banda, també fem sortejos i fem el que podem. Perquè creus que aquestes coses, al final, necessites calés. Sí, sí, sí, i tant. Per manteniment, perquè quan no es trenca una mà, s'ha d'arreglar, s'ha de comprar roba, s'han d'actualitzar una mica, si no, tampoc no... No, no, i tant.
Molt important tindre l'Ajuntament al costat, diguéssim. I tant, no, no, sens dubte, però és rellevant, eh?, i és important aquest fet que esteu creixent, que a vegades, doncs, se preveu colles que són molt poquets, altres que són molts... Vosaltres, bona notícia, eh?, això que ens dius que éreu poquets i ara s'ha refoltat, això està molt bé. Cada dia s'apunta més gent, i després he de remarcar o assenyalar que...
Bona gent, m'entens? Tu saps que quan és una associació així, d'aquesta manera, no hi ha gent conflictiva, no hi ha gent que et porti problemes, i això és molt, molt important.
Vull dir, que la cosa flueixi, tu et vagi bé, tots a una, tots s'ajuden, fem de tant en tant amb algun dineró, o amb algun sopar, bé, en fi, el típic d'una colla d'amics. I tant, una colla per fer germanor i per fer entitat, que tu mores del que es tracta.
Per anar acabant, et volia preguntar també als gegants de Salou. Us podem veure fora de Salou? Sortiu? Com us podem veure? Mira, penso que enguany hem tingut fora de 40 i escaig sortides. Caram, Déu-n'hi-do! O sigui que hem anat a Barcelona... Bueno, des de Barcelona, Moravebre...
A La Palma, en fi, allà fem intercanvis, saps què vull dir? Sí. Fem intercanvis, fem el que podem, i hem tingut un munt de sortides, almenys 40 sortides, o sigui, estem a tot arreu. Caram, home, si pots aguantar un calendari de 40 sortides... Aquest d'última que vam fer, vam estar vinerós. Molt bé, sí. Es movem molt.
Molt, molt, molt. La Teresa és molt, molt, molt, moltíssim. Llavors, l'any fem un parell de trobades, l'última trobada em sembla que eren 20 i tantes colles. Vull dir que, bueno, després fem un dinar tots, que l'Ajuntament ens paga el dinar, fem un arròs, o fem el que sigui, o una fideuà, o fem el que sigui. I tant. Però ja et dic, sortides, no et sabria dir ara exactament això, la Teresa ho tenia d'apuntat,
Però sortides, un furimer de sortides. I evidentment gent que, quan decidim fer nosaltres, per exemple, una trobada, la gent que truques venen. Hi ha molta gent que agrada això dels gegants. Hi ha molta gent que estan per això dels gegants. Sí. Vam anar a Mallorca. Vam estar a Mallorca.
I, bueno, s'ho va commemorar, diguéssim, quan el rei Jaume primer va anar a conquerir Mallorca, quan va estar allà amb els jugadors de Mallorca. Molt bé. I, bueno, bé, bé, bé, no parem, no parem.
No, no, fantàstic, ja dic, quan pots aguantar un calendari amb aquest volum de sortides, aquesta quarantena de sortides, i la colla respon i va, això és que la colla funciona, que funciona molt bé. Ja et pots imaginar que és una mica sacrificat, perquè dius, ostres, domingos a la tarda he trobat, tu, domingos a la tarda, o dissabte a la tarda, o, bueno, és el que hi ha, si t'agrada i vols seguir...
Si vols que la cosa funcioni, ho has de fer. No n'hi ha més. I tant. Home, qualsevol activitat que facis requereix implicació i requereix compromís. Si no... I et torno a repetir que la gent de la colla és superior. Vull dir, són una gent que...
Tots, tots, tots, tots. No n'hi ha cap que pugui dir el contrari perquè estan al peu del canó quan fa falta i ja et dic, és superagradable. Tots són superagradables. I gràcies a Déu l'Ajuntament també fa el que pot, m'entens? I tant.
Doncs Juanjo, salut i que continuï així, que continuï aquesta empenta i aquest bon ritme dels gegants de Salou, que avui hem conegut, hem conegut a tota la colla, amb l'excusa de parlar dels gegants pescadors, doncs hem conegut també l'entitat i hem conegut més del poble del municipi de Salou, que ens ha agradat moltíssim. Molt bé. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès aquesta estona i sort i endavant. A tu. D'acord, doncs moltes gràcies. A tu, adeu.
Així arribem al punt final de l'Arrandemar d'aquest dijous 4 de desembre del 2025. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà com cada dia de dilluns i divendres de 4 a 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Que vagi molt bé. Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Ja és Nadal al port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona.
Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. S'activa el Pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona última els detalls per la posada en marxa de la zona de baixes emissions. Entrarà en funcionament el 31 de desembre aquesta setmana. L'Ajuntament engega una campanya informativa i també ha activat una oficina d'atenció a la ciutadania específica per atendre els dubtes de la població al voltant de les noves restriccions en la circulació.
Recordem que la zona de baixes emissions funcionarà de dilluns a divendres laborables de 7 a 7. En aquesta franja podran accedir-hi els vehicles amb el distintiu ambiental o aquells que estiguin registrats a la base de dades de vehicles autoritzats. Durant tot un any, els que no tinguin etiqueta de persones empadronades aquí podran entrar a la zona de baixes emissions sense restriccions, però en un any ja caldrà que es tramiti l'autorització.
La consellera de mobilitat, Sònia Horts, admet que el desplegament de la mesura és un repte important i recorda que els tarragonins no seran sancionats fins al 2027. Serà a poc a poc, o sigui, els canvis costen, sobretot a l'hora de mobilitat a la ciutat, sempre, qualsevol moviment que fem a la ciutat, no en aquesta, en totes, però en Tarragona, costa. Ara, les campanyes informatives ja estan...
en peu de guerra, o sigui, tota la informació està arribant. Tenim aquí també l'OMAC, aquestes quatre persones, que a nivell d'informació de tots els dubtes que tinguin, i només, torno a repetir que és molt important, només seran els vehicles que no tinguin etiqueta els que tenen que preocupar-se una mica per aquesta entrada, aquesta zona de baixes emissions, però els domiciliats a Tarragona, ciutadans de Tarragona, durant l'any 2026, o sigui, fins a desembre del 2026, no tindran cap tipus de restriccions.
Paral·lelament segueix el desplegament de l'obra. S'està acabant d'instal·lar les 45 càmeres de lectura de matrícules. La setmana vinent acabarà la col·locació dels panells d'informació i dels censos de qualitat de l'aire. Salut preveu!
que el pic de la grip arribi per Nadal. Els contagis s'han doblat l'última setmana amb una gripa que afecta sobretot infants i adolescents. La recomanació és clara, cal vacunar-se, especialment la gent gran abans de les trobades familiars. Anna Boccho és la subdirectora regional al Camp de Tarragona i l'Ebre de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. És de mal dir, perquè tampoc no ho sabem exactament, però que probablement arribi en unes 3-4 setmanes
i probablement coincidint amb les festes de Nadal, que justament és quan ens trobem amb més persones, quan ens trobem amb espais tancats amb persones grans, amb infants, i per tant hem d'extremar les precaucions en aquests moments i sobretot la vacunació, que és el que encara ara ens protegeix d'aquesta transmissió i d'aquests contagis amb persones sobretot més vulnerables.
També parlarem del síndic de greujats de Catalunya, que ha obert una actuació d'ofici per una possible discriminació territorial.