Pensant en blau, amb Anna Alonso Tambo.
És dimecres i ja ho dèiem al principi del programa
que els dimecres són sinònim d'economia blava en aquest programa
i per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora,
la representant dels sports francesos aquí a Catalunya,
l'Anna Alonso Tambo, que torna una temporada més amb nosaltres.
Avui, precisament, ens vol parlar de les embarcacions elèctriques.
Molt bona tarda, Anna, primer de tot, com ha anat l'estiu?
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda també a tots els clients.
Sempre ha anat molt bé i molt blau.
Això és important, que sigui molt blau.
Escolta, digues, digues.
No, no, digues, estem molt ben acompanyats avui.
Això t'anava a dir, que avui parlem de les embarcacions elèctriques,
però no ho fas tu sola, amb qui estem?
Sí, estem amb la Marilena Estrellas, que és la gerent de l'ANVE,
que és l'associació nacional espanyola de les embarcacions elèctriques.
Doncs sí, estem amb la Marilena Estrellas,
gerent de l'Associació Nacional de Barcos Elèctricos.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, què tal, com aneu?
Primer de tot, perquè tothom entengui una mica i posar una mica de context en tota aquesta conversa,
quina és la tasca de l'Associació Nacional de Barcos Elèctricos?
Doncs mira, vol bona pregunta.
La tasca és la visibilitat i la difusió que existeix una nova tecnologia a la nàutica tradicional
que tanya la nàutica sostenible i que es desenvolupa tecnologies per una navegació sostenible,
una navegació de zero emisiones i una navegació que es fa amb vaixells elèctrics,
híbrids i també hidrogen.
Anna, endavant.
Sí, hola. Molt bona tarda, Marilena.
I moltíssimes gràcies.
Hola, Anna.
Encantada.
Doncs aquests dies ha sigut important, també, eh, Marilena,
perquè a Mallorca és l'eix i l'epicentre de l'anàutica sostenible en aquest sentit,
de la Mallorca Internacional Blu Marintal.
Sí, sí, com tu saps, dins el cicle de jornades que fa i desenvolupant per tot el territori nacional,
aquesta vegada per setembre Mosca acaba de recalar a Aigües de Mallorca
i van desenvolupar amb l'organització i amb col·laboració amb l'autoritat portuària de Balears
el Mallorca Internacional Blu Marintal.
Estem molt contents, Anna, perquè la veritat és que van tenir la possibilitat
que assistés el director general del Ministeri de Transport i Immobilitat Elèctrica de l'Elemanya,
de Badermann, que, clar, l'Elemanya és un país que està molt desenvolupat,
que està avançant i està fent moltes passes importants.
i després també va venir un equip bastant important,
igual que la presidenta, de l'associació de Suïssa de vaixells elèctrics.
Penseu que a Suïssa ja naveguen 11.000 barcos elèctrics per tota Suïssa.
O sigui, Suïssa, Noruega, Suècia, també Alemanya i Holanda.
Són països del nord que ja han desenvolupat, no les tecnologies,
sinó que ja les tenen més que aprovades, que encara són d'èxit molt importants.
Clar, perquè nosaltres el hem de fer, Marielena, que som els darrers,
que sempre ho has dit tu, però hem perdut allò el tren o ens podem pujar en cara i ja estem a temps?
No, no hem perdut el barco, navegant ja, començant a navegar bastant bé,
és veritat que l'associació és molt joveneta, nosaltres tenim només dos anys de vida,
però aquest segon any ha estat un any de moltes passes aquí a Espanya.
De fet, estic supercontent i te puc comentar en primícia
que dilluns passat el subdirector de Medi Ambient i Seguritat
de la Direcció General de la Marina Mercante, el senyor Federico Navarro,
va presentar el pla estratègic d'escarbonització marina a la nàutica d'Esbarjo,
que no teníem ni pla, no teníem hoja de ruta, no teníem estratègia.
I per primera vegada, se va presentar el pla, ojo,
el pla inclou totes les altres sectors que inclouen la mà,
perquè també va presentar el sector de la discriminació marina per la Pasca,
pel sector marítim de ferris i creuers, i evidentment per la nàutica d'Esbarjo.
I a la nàutica d'Esbarjo tenim molt que fer,
perquè el que s'ha de remotoritzar, la conclusió que t'he puc donar,
és que el que s'ha de remotoritzar i començar a fer feina
són amb les embarcacions professionals.
Tot el que sigui xarxa, passatge i embarcacions que fan feina dins la làmina del port esportiu,
aquestes embarcacions s'han de començar, o se començaran a remotoritzar.
Clar, perquè el govern de les Balears és molt interessant,
sempre ho hem dit aquí, perquè ja porten,
sempre es reajuda amb el 80% d'aquesta tasca de la remotorització,
porten 15 milions d'euros,
amb 105 embarcacions.
Això ho calcular vosaltres, oi?
Més o menys, perquè estadístiques públiques no n'hi ha dit.
No, estadístiques, bueno, jo sempre t'ho dic,
o sigui, estadístiques pròpies de l'AMBE,
perquè nosaltres hem anat controlant
quants vaixells s'han acollit
a les ajudes, per exemple, d'aquí, de les Illes Balears,
i aquí a les Illes Balears ja anaven com uns 100 barcos elèctrics,
però després, nosaltres, com hi ha els autònomes,
la veritat és que no tenim aquestes dades, no?
Aquí ho hem controlat, perquè ho hem controlat
en col·laboració amb el govern Balear,
més per les empreses que hi ha ja instal·lades,
més també el retrofit i la remotorització que s'ha fet.
Però no hi ha dades, i s'ha de començar a demanar dades.
Però, bueno, en la diguïa general,
amb aquest aspecte està bastant alineada amb això.
Clar, ja segur, nosaltres hem d'estar fent aquesta tasca,
perquè les Balears estiguin en aquest sentit.
I això és un model que s'hauria de copiar arreu,
perquè, si com vol dir, que siguin resilients i han de...
És el que li van demanar, clar, clar, justament, Anna.
El que estàs dient és justament això, és l'objectiu.
És el que la nàutica no és per risc.
Això és el que ho hem dit.
I el que li van demanar la direcció general de la Mani Mercantes
és com farien per començar a desenvolupar aquests projectes.
Perquè, clar, és molt fàcil dir
vinga, vamos a remotorizar la flota de Charter y Pasaje,
por ejemplo, a Espanya.
Però, vale, aquí falta inversió, falta calés,
falta ajudes per part de l'administració,
falta regulació...
Con lo cual, pues, bueno,
ara ja hi ha un pla, un inici de pla,
i ja tenim una hoja de ruta
i amb aquesta hoja de ruta sí que començarem a donar passes
més importants que ara a nivell nacional,
que ara a tota la costa nacional.
En aquest sentit, en aquest full de ruta,
és estrictament per vaixells que siguin elèctrics
o això també abarca vaixells que se'n diuen de combustibles
o estudis, que a vegades n'hem parlat amb l'Anna,
que s'estan fent de vaixells amb combustibles
que no generen o que generen poques emissions.
Sí, molt bona pregunta.
Mira, realment, el que se vol desenvolupar
és energies renovables que no siguin...
O sigui, energies combustibles que no siguin fòssiles,
pot ser hidrogen, pot ser elèctric amb bateria de lítio,
però també poden ser unes altres...
unes altres dies, no?
El que passa és que el motor sempre serà elèctric.
Ja hi veurem el que és el motor de combustió,
que més és el que més contamina,
és el que més anys fa.
Penseu que nosaltres estem navegant
i la flota nacional navega amb motors del sigle de nou
i del sigle...
Bé, del sigle de nou.
Déu-n'hi-do.
Clar, clar, clar.
I tu, per exemple, no t'ho pujaries mai dins d'un ascensor
que està controlat amb un motor de combustió,
perquè pujaràs una vegada, dues vegades,
en tercer vegada i no pulles pujant.
perquè no hi ha una fiabilitat, no?
I sempre té bon forat i, a més, té molt de manteniment.
Clar, ara ja m'ho anem cap a una altra línia.
El motor elèctric serà elèctric.
El que passa és que després la propulsió que li puguis donar,
ho pot fer amb bateria de lítio, pila d'hidrogeno, etc., etc., etc., etc.
I això és el que ara s'haurà de desenvolupar,
començar a crear projectes, projectes marcos,
projectes que tinguin casos d'èxit en diferents punts d'arreu de la costa
i després, clar, desenvolupar el canvi, el canvi necessari, no?
Perquè ara estem en els inicios, com deia nana.
Bé, fa dos anys no teníem res.
Ara ja, per almenys, tenim una fuita de ruta.
Una fuita de ruta.
Clar, ja, perquè ara tenim anatomida.
Hi ha dos estudis, per exemple, de la font de l'Electric World,
en el Ship Market,
que això ho va sortir el novembre del 24,
i diu que és una molt bona notícia,
i perquè et diuen que de cara ja es vendran fins al 31,
es mouran 16,5 milions de dòlars
i amb un creixement del sector l'est de 12,9 des de l'any 22.
O sigui que això és molt bona notícia.
Sí.
El que passa és que Europa està un poc a l'endarrer,
però és que evolucionà a mi tal,
però, per exemple, Estats Units i Xina i part d'Àsia,
tota la part d'Àndia,
no us pregunto imaginar l'evolució que tenen
amb vaixells elèctrics, vaixells més sostenibles,
que siguin hidrogen, o sigui, ja comencen a ser moltes coses.
Europa del Nord ha evolucionat,
ha fet i té molts casos d'èxit,
però, bueno, la part que mos falta començar a funcionar
és l'Europa del Sud.
L'Europa del Sud, hem de dir, ojo,
que els nostres veïnats de Portugal
estan on falleix, on falleix total,
jo sempre ho dic.
Portugal ja té per almenys un...
Tot un port esportiu,
tot, eh?, tot un port esportiu
d'una villa molt tradicional i molt turística
que hi peguen com a dos milions de turistes a l'any,
doncs aquesta marina, aquest port esportiu,
tots els barcos són elèctrics,
tota la mina d'aigua del barc ho són elèctrics,
perquè són barcos turístics
i tots es van desenvolupar
i van fer una inversió de remotorització
i justament per això
tenen molt més visites en el port esportiu
i, bueno, a gaudir d'aquesta nova navegació
que és totalment diferent, eh?
Perquè parlant de la part tècnica,
de la part més tal,
però la part més guapa,
la part de l'experiència.
Si tu no veus amb un vaixell elèctric,
no té res a veure,
però res a veure amb un que té un motor de combustió.
El renou, el fum...
El silenci, fins i tot tenen tot en aquesta línia.
I van entre les emissions,
l'aero, el silenci,
la sensació de vibració,
i navegació,
l'experiència pràcticament.
És això.
No, no, no,
l'experiència és increïble.
És que no té res a veure.
Quan una persona puja dins d'un barc elèctric,
no et diu, uau.
És a dir, tu poses en marxa el barc
i estàs en el port i ja estem marxant.
Ja començam a navegar.
No t'ho dones compte,
perquè estàs navegant.
No?
I hi ha un silenci absolut.
I no hi ha vibracions.
Això és el més guapo de la nostra nova navegació.
Clar, fins i tot, Marilena,
la Fórmula 4 ja es fa,
si ho podríem dir d'embarcació,
ja es fa elèctric.
Porcs ha presentat també una embarcació de luxe
100% elèctrica.
I Rafa Nadal inveteix amb els vaixells voladors.
Tot això és un testo que...
No, no, jo t'he dic que si el hub en aquest moment
de la nàutica d'esbarjo sostenible,
que he dit jo,
està a Catalunya i a Balears.
Balears, per una banda important
en la infraestructura de lo que són els vaixells,
perquè hi ha més vaixells que res,
però a Catalunya,
el que està desenvolupant molt més ràpid
són les marines.
Les marines sí que comencen a fer molta més feina
i estan molt més alineades
amb aquest aspecte de preparar-se
pel que arribarà,
que es baixi l'elèctric, l'híbrid
i el futur de l'hidrogen,
que també l'any passat a l'Amèrica del Cap
ja va obtenir molt d'hidrogen
i això està en el camí.
L'hidrogen és, bueno,
dos passes endavant i tres enrere.
En aquest cas de l'Amèrica del Cap
ens ho ha deixat un Toni Pío,
però en qualsevol avenç...
Sí, sí, el que passa que...
És molt important.
Sí, sí, el que passa...
Això tens tota la raó,
però per què dones passes endarrere?
Perquè aquí a Espanya no hi ha una regulació.
I, ojo,
la regulació a Europa
també encara no la tenen molt clara.
Con la qual, per això,
aquí han fet un parell de passes endarrere.
Perquè, per exemple,
en uns altres països,
l'hidrogen sí que ho tenen bastant clar
i estan fent proves
i estan creant ja prototipos.
Aquí nosaltres a Espanya
ja tenim una adreçana
que ha fet el primer embarc elèctric
propulsat per l'hidrogen.
i, bueno,
ja tenim que tornar a adreçar
i ja començant, no?
Però, sí,
el que té l'hidrogen en aquests moments
és que no hi ha una regulació
i un estàndard de seguretat
que en un moment determinat
les autoritats públiques
diguin sí a l'alentí.
Això és el que passa.
Sí, la majoria.
I més, el problema és aquest,
perquè ja has de ser la primera prova
que ens veiem aquí
que eren tioners amb l'americanitat,
i no?
Sí.
I és a Marsella, sobretot,
i has de ser arrel dels Jocs Olímpics.
A Marsella hi ha una fila d'hidrogen,
com la que també volen fer, oi?,
a les Balears, la fila.
Sí.
Sí, sí, just és aquest tema, no?
O sigui, el que falta ara en aquests moments,
en el marc d'Europa,
és començar a treballar
a un marc conjunt,
a una regulació conjunta
d'aquesta descarbonització marina.
Perquè aquí, en aquests moments,
cada país fa la seva.
perquè hi ha ajudes,
hi ha aquesta justa,
hi ha aquestes subvencions,
aquests fondos europeus,
però ara cadascú fa la seva.
Suïssa ha fet la seva,
Alemanya ha fet la seva,
Espanya s'està posant...
I clar, aquí a Espanya,
el que també demanem
és una regulació europea conjunta,
perquè no hi ha països
que vagin més endarrere o més endavant.
Si tots anem amb la mateixa,
i això no és que arribaran.
Tu creus que també ens poden copiar,
com per exemple la plança,
que van fer la legislació,
que a partir de l'1 de gener de l'any 22
ja es va establir
que els ports amb més de 100 punts
es definés a l'1%.
I ara ja hem dit...
Sí, atenció.
No, ja, ja...
Ja m'agradaria, Anna.
Ens quedem amb l'1 o amb el 6.
Ja, ja, ja...
Ja sé per on vas,
però és que França està molt avançada, nena.
És que França està molt avançada.
No tenim res a veure en França,
de veritat.
Nosaltres hem parlat
amb ports de l'estat
i port de l'estat
treure una nova llei
per obligar a les concessions
ja en marxa.
Que li digui...
Escoltar,
heu de posar un 5%
del total dels vostres embarraments.
Que siguin elèctrics
per motivar la transició energètica,
això ja m'ho van dir,
que era molt complicat de fer.
El que diuen,
que han començat a fer,
és que a les noves concessions
o les renovacions de la concessió
d'un espai,
d'un portuari,
aquí sí que dins del pliego de condicions
sí que eren aquests detalls.
Que, clar,
que tinguin un 1%, un 5%,
el que sigui,
d'amarraments dedicats.
Però, clar,
això no ajuda,
perquè si de...
No sé què tenim,
però que tenim 300 i pico,
400...
No,
jo crec que tenim més.
400 adreçades
al redor de la costa espanyola,
que crec que en mantenim bastant més.
però...
Pongamos que tengamos 600.
Vale,
d'aquestes 600,
només hi ha 4, 5, 10,
que estan fent una renovació
o les estan posant en marxa,
la resta no fa res,
no s'emotiva,
no canvia,
no hi ha realment un canvi.
però...
Marilene...
A les noves concessions
i a les renovacions
es pot proposar en el plec,
com has dit tu,
com diu en Bartomeu Bastard,
que és la seva posta,
si apostem per un port més verd,
més blau,
i que sigui elèctric,
poder la renovació
pot ser automàtica,
això ajudaria moltíssim,
perquè...
Bueno,
no sé automàtica,
perquè ja sap com
els portes de l'estat
i les autoritats portuàries,
i també, ojo,
i també els portes autonòmics,
que nosaltres només hem parlat,
ho hem pogut parlar,
amb portes de l'estat,
però falta que també
després portes a Catalunya,
portes a Balears,
portes a Andalucía...
Clar,
si adhieran a esta línia,
i jo quan ja he parlat
amb portes de Baleares,
m'han dit,
aquí, aquí, aquí,
d'aquí,
d'aquí,
que va, que va, que va...
I també van dir,
escoltau,
si vols t'ajudar
amb els embarraments,
amb unes bonificacions,
perquè l'embarrament
sigui més barat
o per un vaixell elèctric,
doncs això també ajudaria.
Bueno,
que és complicat...
La ciutat de Balears
que no es queixi,
perquè és la que rets
que emiscentin
de tot espai.
I això ho pot fer
i pot ser...
Bueno,
també hi ha 22.000 amarres,
això també està clar.
El que passa
és que dintre d'aquesta amarres
hi ha una llista d'espera,
Anna,
brutal.
Brutal.
O sigui,
hi ha mils i mils i mils
de persones,
o sigui,
bueno,
de vaixells
o de,
diguem,
de persona física
que esperin un amarrament
només a un sol port.
Mil i mils,
mils i mils.
Anna,
Marilene,
ho hem d'anar deixant aquí.
Un altre dia
en podem continuar parlant
de tot això
que és molt interessant.
Moltes gràcies,
Marilene,
per estar aquesta tarda
aquí amb nosaltres
i per fer cinc cèntims
de tot això.
Bueno,
gràcies a vostres.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies,
Marilene,
per ser aquí.
Torrarem.
i moltes gràcies
a tu també,
Anna.
Parlem la setmana que ve,
ara ja,
cada setmana.
Molt bé,
doncs moltíssimes gràcies,
Marina,
i també molt bona tarda
als clients
i molt bona setmana blava.