Pensant en blau, en va anar Alonso Tambo. És dimecres i els dimecres són sinònim d'economia. Blava, ho direm bé, per aquest motiu ja tenim a punt la nostra col·laboradora, la representant dels porcs francesos aquí a Catalunya, l'Anna Alonso Tambo. Molt bona tarda, Anna.
Sí, hola, molt bona tarda, Marina, i molt bona tarda a tots els clients. I avui també parlarem amb Toni Tió, fundador del Barcelona Clúster Nàutic. Molt bona tarda, Toni. Molt bona tarda, com estem? Primer de tot, Toni, com veus el futur, els clústers nàutics són el futur o ja són el present? Bé, jo crec que Alemanya ja es desenvolupa a través de regions i clústers
i és una manera, i aquí estem amb les universitats. Jo crec que el clúster és una eina eficaç si estan ben gestionades i que hi ha una tecnologia per gestionar-la. Anna, endavant. Sí, hola, molt bona tarda, Toni. Moltíssimes gràcies per ser aquí de nou amb nosaltres. Agraïda.
És una qüestió, perquè, clar, més enllà que has portat allà, per exemple, ser visible la nàutica, més enllà de l'esport, més enllà de l'ocioletista, i sobretot destacar que és un sector econòmic, el nàutic, té un valor afegit.
de treball i sobretot que són qualificats. Això és l'edat, és el pal de Paller. Ana, esperem que hem perdut la senyal amb el Toni, l'estem intentant recuperar, a veure si podem tornar a contactar amb ell, però estàvem parlant d'això, dels clusters nàutics, que ell és fundador del Barcelona Cluster Nàutic.
A l'octubre de l'any 13 el va fundar aquí a Barcelona i en aquest sentit és ciúner dintre de l'organitzament de clusters, perquè aquí també tenim una gran tradició, sobretot a Catalunya, perquè som ciúners, som dels primers en el món, i fins i tot ens va fixar Harvard amb els objectes dels clusters de Catalunya. Està el tenim? Sí, sí, el tenim. Endavant, Anna. Aquí endavant, sí. Molt bé.
Molt bé, Tani, doncs reprenem la qüestió. Que més enllà de... Ho ha fet visible el sector... El sector nàutic, més enllà de... Que no és un esport, un sector italicista... És un sector econòmic amb valors exigits, sinó que amb capacitat amb la innovació i amb noves oportunitats de treball igual·licitats, perquè és aquest al pal de paller dels classes, la internacionalització, la innovació, la formació... Exacte. Bé, jo crec que...
Tota la vida, com diant veles o anant per sports, veia les dificultats de trobar valor afegit. Una cosa que ara està tan de moda com la productivitat. Recordem que fa 15 dies o 3 setmanes la Generalitat de Catalunya no solament ha fet un pacte per la productivitat a través de la innovació dotant-la econòmicament, sinó que, a més a més,
ha creat un consell de 16 persones, totes del món universitari, amb doctorats. Per tant, el valor afegit al buscar que treballant guanyis la vida va ser una obsessió el 2013
quan em van proposar el tema de la clàster. Jo veia que amb les veles em guanyava la vida amb els grans iots, però que el barco petit del dia a dia era dificultat més allà d'intercanviar diners per serveis i la vocació. Per tant, el clàster em va ensenyar, a través d'aquesta empresa del Banco Mundial,
el que és la segmentació, és a dir, segmentar el mercat nàutic des de l'Optimis al Gran Jot, passant per les pneumàtiques, per la pesca esportiva. I llavors, a través del diamant de Porter, que és una eina que s'estudia a Harvard,
analitzes la cadena de valor i què dona valor en aquesta cadena i què no dona tant de valor i et desganyites treballant i no avances. Va passar amb el textil, la gent que tenia els anys 60-70
amb la fàbrica de l'Avi es va fer una casa modernista, però amb la fàbrica, tant dels filadors com els de la llana, van cabrar. Per tant, quan Zara, que és la primera economia textil del món, és textil. Per tant, el textil no era el problema, era com enfocaves el textil. I per això el clàster nàutic de Barcelona, que va ser el primer clàster nàutic del món, recordem que el segon va ser Mònaco i el tercer Balears, aquests tres clàsters...
Gràcies a aquesta empresa del Banc Mundial vam aprendre a segmentar el mercat i dintre d'aquest mercat segmentat quins eren els dos o tres eixos que donaven valor afegit i els altres, que no s'havien en contra, s'han de mantenir, és economia, però tenen un futur incert. Clar, perquè...
Toni, una qüestió. Des de l'any 91 va ser convidat a Barcelona. I a partir d'aquí, amb la seva obra de l'any 90, que és els avantatges de ser competitives les nacions, aquí es va arrelar moltíssim. I fins i tot, a partir de l'any 13, la Generalitat té un programa genèric de clusters de Catalunya que funcionés en aquest sentit. El cluster...
El nostre clàster, el Nauti, és model a seguir per d'altres, com per exemple el de França, que es farà un a l'altra casa d'Asturineu. Bé, hi ha una mica de confusió a l'hora d'usar la paraula clàster. Pensem que un clàster no és una patronal. Una patronal són competidors, per exemple el gremi,
de la construcció i fan la Fira del Construmat. Això és una patronal. Un clúster és un conjunt públic-privat que a través de les empreses i les institucions intenten generar una economia sostenible
econòmica, però també social i mediambientalment, tenint interès en un lloc comú. En aquest cas, ho vam definir com l'espill d'aigua del Port de Barcelona. Tot allò que tenia relació amb l'espill d'aigua del Port de Barcelona. Esclar, aquest concepte de clàster molta gent l'ha fet servir perquè va...
per captar subvencions i sobreviure, però si no hi ha la metodologia que fa servir Acció 10 a través de l'empresa Development o aquesta que vaig fer servir jo, que és Cluster Competitive, és que hi ha una tecnologia, un model per elegir els
els eixos del teu clàster que són diferents. El nostre Barcelona no és aplicable a les Terres de l'Ebre. Per tant, el concepte de clàster també un concepte de regionalització. I de vegades veiem que hi ha clàsters molt amplis. I el que ha passat a França. A França el que van fer és el Pol Mert. El Pol Mert...
va ser una associació de tot el que era mar, però n'hi ha en el Mediterrani, que no sé com va, ara estic una mica desconnectat, però en el 2015, el de l'Atlàntic de Bretanya i el de la Mànega, que en el de la Mànega funcionaven molt bé, i potser del Mediterrani anava tan bé. És que al Mediterrani n'hi ha d'haver-hi dos, el que arriba fins a set o el que va de set,
Per tant, el concepte de la geografia és molt important a l'hora de dinamitzar un clàster, pot ser més o menys ampli, però en el cas del clàster de Barcelona ens trobem que com que els eixos que vam agafar, que eren les grans eslores i el lloguer, empreses d'arreu de Catalunya han estat convidades
ens han demanat estar en el clàster, perquè, és clar, si un megajot va a Roses, demana una boia, ancla, se'n va a jugar golf amb l'helicòpter a bordo a Paralabra, i allà fa un dinar de luxe o va al restaurant d'Estrella Michelin, que hi ha col·lera. Bé, el clàster es va irradiant en funció del bónus que es fa d'aquesta economia. D'acord? Sí. No sé si no hi ha cap.
No, no, no. I una qüestió interessant en aquesta qüestió és la qüestió geogràfica, perquè Barcelona aglutina que hi ha un 68% de totes les empreses en aquest sentit. Però no hem de deixar el que deies tu, el sentit aquest, per exemple, de la Costa Brava, que és un input justament per cridar a les grans eslores i, per exemple, per eliminar aquí del MB-92, que és d'un veu a més, oi? Exacte.
No, però inclús la mateixa Generalitat de Catalunya o els capitans marítims. Catalunya, de fet, amb els 500 i escaig quilòmetres de costa, inconscientment tots pensem
que hi ha la Costa Brava, que és una marca internacional, que va arribar fins a Blanes, hi ha Costa de Barcelona, que va, diguéssim, fins a Vilanova o Capsalou, i de Capsalou a les Terres de l'Ebre hi ha una altra Costa Daurada o Terres de l'Ebre, i això tenen un tractament d'economia diferent. Però, per exemple, els clubs nàutics
de la zona de Tarragona poden crear una economia sostenible brutal. Entenent per sostenible el dibuix que ja vam fer el 2013, un turista...
que ve a Catalunya, gasta de mitjana 60 euros al dia. Un que ve amb un barco de vela, un petit baler o una motora, ja en gasta 200 o 180 al dia. I un que ve amb una gran eslora, en gasta de 500 a 1.000. Per tant, en tenint la sostenibilitat i sense que se m'acusi de demagògia, quanta gent ha de venir amb autocar a Salou...
per empatar amb economia amb una regata que sigui la dels Roques o la regata que es fa de Salou a Santa Ponsa o la Tarragona a Terra de l'Ebre, que si venen 100 barcos, amb 10 tripulants cada barco, aquestes 1.000 persones gastant 150 euros al dia...
quanta gent representa amb els que venen a gastar 60 euros al dia amb el tocar. I això també és sostenibilitat. En transport, en... Bé, doncs el sector nàutic, que no sempre ha estat ben vist, si l'analitzem, és una benedicció, perquè són salaris alts de valor afegit i realment molt sostenibles a la seva economia.
Clar, perquè en aquest cas, en el cas de la ciutat de Barcelona, en concret, tenim molts ports. Ens hem de destacar. I també fa que hi hagi la formació, que primer els treballadors de l'1.92 eren jugants i ara ja som d'aquí. Hem guanyat moltíssim, sobretot amb treball de qualitat. Moltíssim.
Moltíssim. Nosaltres vam crear la taula de l'ensenyament, es va crear l'Institut de la Nàutica, amb la Generalitat i la Conselleria d'Educació i l'Ajuntament, però més enllà d'això...
realment, meritimitzar els oficis va ser una frase que després ha estat copiada a tot el món. Se'ns va ocórrer un dia... Sí, bueno... Jo crec que sí, eh? Doncs intercanviem, sí, se matribueix, però vull dir, més allà de l'autoria, el que és evident és que ens vam adonar que un fuster no és un fuster de barco. Un electricista no és un electricista de barco. I, per tant, s'ha de...
a maritimitzar els oficis. I per això vam crear la taula de l'ensenyament. Juntament amb l'abat Oliva, amb ciència social, té un càmpus de Mataró amb logística i la facultat de Nàutica, l'UPC, a preparar gent. A Marina 92, el 2013, el 80% dels treballadors eren estrangers. Avui dia el 80% són autòctons.
Però la Facultat Nàutica de Barcelona ha fet un esforç per canviar els plans d'estudis i fer que els estudiants, quan surten,
Porten barcos com fa 100 anys, perquè s'ha desplaçat a Correia del Sur a la Íria, el transport marítim, resulta que els alumnes de la facultat de nàutica poden ser sorvellers, poden ser gestions de marines, poden ser treballar per la llocs amb assegurances, però poden treballar. I si veiem els ports de Catalunya, que ho has nombrat molt bé,
Vilanova era un port, com els altres, es va dedicar a les grans eslores, van tenir altabaixos i, finalment, Pendennis, una empresa líder amb ideollots anglès que té la seva pròpia escola de formació, s'ha quedat la Marina i jo crec que el port de Vilanova dona una quantitat de feina al rededor brutal si se n'hi tés amb dades. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Toni Tió, per atendre'ns aquesta tarda aquí a Renamar.
Moltíssimes gràcies a vosaltres, com sempre. I moltes gràcies a tu també, Anna. Sí, doncs moltíssimes gràcies, Toni, agraïda, també als oients i, Marina, molt bona setmana volada.