Rande Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest divendres 6 de març del 2026. Ho tenim tot preparat com cada dia de dilluns a divendres de 4-6 de la tarda aquí a Rande Mar. Començarem com és habitual fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana.
La primera aturada la farem a l'escala, baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i la Xaltrú, Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. La Federació Catalana de Pesca ens portarà a les últimes novetats. Pararem taula per menjar xató.
Descobrirem curiositats del nostre mar mediterrani amb una nova secció d'ai, això no ho sabia. Sabrem quins danys han provocat els temporals a les muscleres del delta de l'Ebre. Ens submergirem al Parc Supaquàtic de Tarragona i acabarem el programa d'avui, com ho fem habitualment, el divendres, fent un repàs de tots els actes i de totes les activitats que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port i comencem per la nostra cap tècnica. Sívia García, molt bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé. Una pregunta, que si amb tots els actes que hi ha d'haver aquest cap de setmana hem d'allargar una miqueta més a Randamar, jo us deixo, eh? No, no, no.
No ho dic perquè han de passar tantes coses que clar, per això mateix, que aquest cap de setmana, que és el dia internacional de la dona. És divendres, hem de plegar els bàrtols. Llavors no he dit res, eh? No has dit res. A més, la mare està així remogutet, vol que l'anem a veure i aquestes coses. M'ha preguntat per tu aquest matí. I li has enviat un saludor.
Home, ni dubtes. De part de la Marina. Guapo, guapo. Anem a saludar en Sergi. No, en Sergi, no. Primer la Cel Prieto, des de radiodelta.cat. Cel, com que fa digues que et saludo, ara ja et saltava, Cel. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda, companyes. No, Marina, no et passos de frenada. Avui torno a ser-hi. Per fi ja us trobava una miqueta a faltar, només una mica. I avui divendres, quina felicitat dins meu. Ara no ho sembla, però estic molt contenta. Per què?
Perquè és divendres, Marina. Ah, d'acord. I demà és dissabte. Vull dir, no necessito cap altre motiu. Fantàstic. Si tu... Per això estàs feliç, nosaltres també som felices amb tu. Funciona la taula. Correcte, correcte. Sergi Corral, des de Ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda, doncs, prop de Bet. I també amb un ull mirant cap al mar, eh? Aviam, ve cap de setmana i espero, espero, espero que demà al matí no plogui i es pugui anar a pescar una miqueta, pugui aprofitar. El tema de la pluja, no ho sé. Mar n'hi haurà demà al matí. I vent. I una mica de vent també.
Sí, que remeni una mica ja em va bé, perquè vull anar pel Sar, o sigui, d'estar a l'aigua una miqueta remogudeta. O sigui que, bé, alguna raconada que crec que t'obrem. Sí, tindrem mar per dies, no patiu. I anem a saludar també a la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé, amb moltes ganes també d'aquest cap de setmana. I amb moltes ganes també, com en Sergi, que ens respecti el temps, que no plogui. Però jo no per anar a pescar, sinó perquè he de començar a preparar-me l'hortet ara que arriba la primavera. Ah, molt bé. Està bé això de preparar l'hortet. Ja ens portaràs un tomàquet o alguna cosa d'aquestes. I anem a saludar també l'Oriol Leudes de Ràdio Arenys. Oriol, molt bona tarda. Com estàs?
Molt bona tarda. Bé, bé, bé. Home, content, també, perquè és cap de setmana, això, com cada divendres, però jo no aniré al mar, per tant, si està enfadat o content... T'és igual. Sí, sí, podríem dir-ho així, d'aquesta manera m'és absolutament igual. I l'hurtet tampoc et preferàs. Sí, mira. Què hi farem, llavors?
Doncs, home, alguna cosa farem, sempre hi ha coses a fer, però no tenen a veure amb el mar, ni amb fer surt, ni amb mirar si està content o enfadat. D'acord, doncs, ja ens explicaràs què fas, no pateixis. Vinga, va, deixem-ho aquí, anem a començar el programa d'avui, que us parla des de Tarragona Ràdio Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu a la Costa Brava explicant que la maternitat, el relleu generacional i la invisibilització de les tasques rutinàries són els grans reptes de les reivindicacions de les dones de la mar, Sergi.
Així és, Marina, les reivindicacions del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, encara agafen més empenta vistes des de mar. Les dones de la mar s'han fet valer i han anat guanyant visibilitat en els darrers anys, però encara queda molt per aconseguir. Pescadores, peixateres, armadores, científiques, cuineres, administratives i moltes més, totes elles han de fer front, no només per trencar el sostre de vidre que encara les acompanya,
sinó també per compaginar el dia a dia amb oficis tradicionalment liderats per homes. Aspectes tan crucials com afrontar la maternitat o assegurar un relleu generacional en femení són els dos fronts més importants que resten oberts. Ens ho explica Carmina Ontiveros, secretària de l'Associació Dones de la Mar.
Exacte. El rei eugenacional és el que tenim ara més important i, a més a més, el fet que entri la dona al medi marí a treballar. Aquesta barrera de poder treballar equitat entre l'ofici de l'home i de la dona, que som exactament igual, el podem desenvolupar exactament igual, i, a més a més, el fet de la maternitat. Les dues coses que jo crec que no ajuden gaire que hi hagi més dones en el sector i, a més a més, aquesta equitat.
L'Associació Dones de la Mar compleix en guany 8 anys i agrupa fins a 170 sòcies i agrupen molts perfils diferents, com hem dit, entre pescadores, peixateres, armadores, científiques, administratives o, per exemple, dinamitzadores culturals, però totes elles amb l'objectiu de donar visibilitat al sector femení a mar.
La nostra reivindicació principal és aquesta, unir-nos, fer xarxa entre totes les dones, ja siguin pescadores, siguin científiques, oceanògrafes, submarinistes, totes estan ben rebudes a dintre de l'associació i l'idea ja és aquesta, fer-nos visibles i que se'ns escolti.
Aquest dissabte, 7 de març, l'Associació Catalana de les Dones de la Mar organitza el cinquè fòrum anual al Museu de la Pesca de Palamós, concretament a l'Espai Peix. Enguany portarà el lema de reptes, visibilitat i estratègies. Serà una jornada de conferències i col·loquis per tant d'impulsar el reconeixement, el lideratge i el posicionament de les dones en el sector pesquer i marítim.
El CRAM triplica els rescats i l'assistència d'animals marins ferits a la costa gironina. El 2025 tanca amb un total de 46 assistències del CRAM en el litoral gironí, un increment molt notable respecte als 17 casos de l'any 2024. El Centre de Recuperació d'Animals Marins ha posat xifres a la seva campanya anual i, en el cas del litoral de Girona, destacant un augment dels avisos, però també una millor coordinació social.
Entre els equips d'assistència. Entre els grups d'animals més afectats hi trobem les tortugues, les mantes i els taurons i, finalment, els cetacis. Destacen els rescats de la tortuga careta, sovint entertolligades a les xarxes o amb problemes d'embòlia gaciosa. I el rescat de dues tortugues lleut al port de la selva i a colera.
L'altre cas especial ha estat les de les grans mantes, un any amb molts exemplars varats a les plages, una casuística que encara està sota estudi científic i pot respondre a diversos factors. En quant a cetaci, sobretot, destaca les incidències amb els dofins i un cas de cap d'olla gris a Sant Feliu de Guíxols. En el total...
De Catalunya, l'informe recull que s'han efectuat fins a 276 rescats, una xifra que doble el 105 de 2024. Una gran part d'aquests rescats han estat fruit de la coordinació amb els pescadors professionals i el programa de pescadors a favor del mar, on hi col·laboren un total de 77 embarcacions.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. Brussel·les ha acollit aquest dimecres la jornada Crida Mediterrània per uns territoris vius, solidaris i sostenibles, celebrada al Parlament Europeu. Un espai de debat que ha reunit representants institucionals, experts i responsables polítics per reflexionar sobre el futur de les polítiques rurals i pesqueres i sobre el marc financer plurianual de la Unió Europea pel període 2028-2034 a cel.
Cimarina, en representació del Galp Mar de l'Ebre, han participat el president Eusebio Rosales i el gerent Joan Alginet, amb l'objectiu de defensar els interessos dels territoris pesquers de les Terres de l'Ebre i contribuir al debat europeu sobre desenvolupament local i sostenibilitat de les comunitats litorals. La jornada ha comptat amb la participació d'eurodiputats
representants de la Comissió Europea i responsables institucionals de diferents territoris mediterranis, que han analitzat els reptes i oportunitats dels territoris rurals i pesquers en el context de les futures polítiques europees. Escoltem a Joana Alginet, gerent del Galp Mar de l'Ebre. Bé, des del Galp Mar de l'Ebre hem participat de la crida per la Mediterrània, que a través de la DARCA i de l'Associació Catalana de Municipis i del Govern de la Generalitat de Catalunya
Hem fet durant el dia 3 i el dia 4 a Brussel·les l'objectiu i el propòsit de posar en valor la metodologia rural i pesquera dels fons estructurals que venen de Brussel·les, que venen de la Unió Europea, i que sembla pel que ens arriba que hi ha una previsió de reducció de fons estructurals de cara al proper marc operatiu.
Això des d'una perspectiva territorial és una greu amenaça de ser capaços els governs regionals, també els agents i els actors implicats, de revertir-ho d'alguna manera. És imprescindible que Europa atengui la singularitat dels territoris pesquers, la singularitat dels territoris rurals i de manera explícita la contribució que aquests fons generen a l'activitat econòmica.
A la trobada també hi han participat representants dels galp catalans i els grups líder. La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, ARCA, l'Associació Catalana de Municipis i ZIAR-Segarra, que properament assumirà el càrrec de directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, reforçant la presència institucional catalana en aquest espai de debat europeu.
Amb esta participació, el Galp Mar de l'Ebre vol reafirmar el seu compromís de treballar perquè les Terres de l'Ebre siguen presents en els païs europeus de decisió, defensant el futur del sector pesquer i promovent un desenvolupament sostenible del litoral i del conjunt del territori.
L'Ajuntament de l'Ampolla i l'Associació de Dones de la Localitat han preparat una programació especial per commemorar el Dia Internacional de la Dona amb actes oberts a tota la ciutadania que combina en reconeixement, formació i entreteniment per promoure la igualtat de gènere i l'empoderament femení.
Sí, Marina, començaran lo dissabte 7 de març a les 10 del matí amb una classe de defensa personal al Casal Municipal, impartida per experts i dirigida especialment a dones, amb inscripcions prèvies a l'Associació de Dones de l'Ampolla. L'acte principal tindrà lloc diumenge 8 de març a les 12 del migdia a la Sala d'Actes de l'Escola de Música en Harmonia, on Enriqueta Pastor Pitarque rebrà el títol de Dona Honorífica 2026.
Este Premi Anual celebra la trajectòria exemplar d'una veïna que ha deixat empremta a la comunitat, destacant el seu compromís social i personal. Immediatament després, Maria Mestre i Tomàs Simón oferiran una actuació musical que afegirà un toc festiu a l'homenatge.
L'endemà, dilluns 9 de març, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic, la psicòloga Mercè Villamayor del Servei d'Atenció a la Dona impartirà la xerrada Autoestima i Empoderament, una sessió gratuïta per explorar eines psicològiques que fortaleixin la confiança i la independència personal. Estes iniciatives reflecteixen l'esforç municipal per visibilitzar el rol de les dones en la vida local i oferir recursos pràctics en un municipi com l'Ampolla,
on la diversitat generacional i les tradicions ebrenques se combinen en la necessitat de polítiques d'igualtat actuals.
Fem aturada ara les costes d'Algarraf. L'Ajuntament de Sitges ha sancionat un total de 9 persones per deixar de manera reiterada bosses de residus a la via pública. Ho ha fet després, asseguren d'uns anys de campanyes informatives i de conscienciació sobre les diferents opcions de les quals disposen els veïns i veïnes de Sitges per dipositat de Sitges i segons cada zona del municipi Carles. Si l'Ajuntament de Sitges està detectat si l'Ajuntament de Sitges està detectat
Algunes persones hi dipositen bosses de brossa fent acumular residus a la via pública. Aquests punts es concentren a la zona centre o casc antic, on veïns i veïnes dipositen restes de deixalles de manera repetitiva. Després d'un temps amb campanyes informatives i de conscienciació, ara l'Ajuntament de Sitges ha iniciat la fase sancionadora i s'han aplicat fins a 9 denúncies per persones que han dipositat bosses de deixalles de manera constant al carrer.
Des de la regidoria d'imatge i via pública asseguren que l'equip de tècnics inspectors amb el qual treballa detecta les zones on es duen a terme aquestes males pràctiques i després d'una fase de mediació ara s'ha optat per aquestes nous sancions que poden elevar-se fins als 300 euros.
No és l'opció que més agrada el consistori, afirmen, però sí esperen que aconsegueixi reduir aquests actes incívics. El sistema de residus domiciliàries del centre de Sitges es realitza amb 10 illes de contenidors mòbils que es col·loquen a unes hores determinades i on els veïns poden dipositar-hi les deixalles en les 5 fraccions de residus diferents, facilitat la recollida selectiva.
Ha passat pràcticament un mes del carnaval, però a la Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova els havia quedat pendent fer un reconeixement als mestres pastissers que han contribuït durant mig segle a fer possible la merengada. S'havia de fer dijous gras durant el carnaval a la merengada, però el mal temps ho va impedir.
Sí, ahir arribava per fi aquest reconeixement, aquest cop al Saló de Plens de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La Federació d'Associacions pel Carnaval i el Consistori han reconegut així els mestres pastissers que han elaborat merenga i han contribuït a l'organització de la Festa de la Merengada durant el dijous gras des de 1972. Són, doncs, més de 50 anys d'aquesta festa que és del tot singular en el marc del Carnaval de Vilanova i la Geltrú.
S'ha volgut homenatjar les pastisseries Ballart, Llorenç, Blanca, Abraham, Cabotí, Mercè, Hidalgo, La Confiança, Quim Cacau i La Crem. Escoltem en Didac Santos, president sortint de la FAC, que ens n'explica més detalls.
Creíem que era una bona idea poder, d'alguna manera, portar la representació de la majoria de les pastisseries que han vingut a la ciutat, que han defensat aquest producte tan genuí com és la merenga a la nostra ciutat, i res, els teníem que concentrar, justament ho teníem que fer al dia de la merengada, aquest any no va poder ser per un tema climatològic, i molt contents, molt contents de poder reconèixer en aquests deu mestres pastissers que han defensat aquest producte en el llarg de tots aquests anys, i bé, els hem donat un detaller, com no podia ser d'una altra manera...
Un reconeixement als mestres pastissers que estava previst pel dijous gras, però el forvent del passat 12 de febrer va fer endarrerir la celebració de la marangada, que finalment es va fer el vespre i ajornar l'homenatge als qui han fet possible aquesta festa durant més de 50 anys.
Tot va començar quan una pastisseria vilanovina de forma espontània va plantar un pastís de glòria gegant, una merenga, al mig del carrer. Des d'aleshores, cada any s'ha llançat una merenga al carrer, menys durant la pandèmia del Covid. En parla Jaume Blanc de la pastisseria Blanc. El pare va fer una merenga per lluir l'operador i la va posar allà, va tenir acceptació i el passar a la canalla el dia de dijous gras
la van demanar que no la traurien o no la traurien, patapam, varenca al carrer. Va veure que això tenia èxit i tàtic, aquí hi ha juarga. I l'any que ve ja va ser fet esparçament i des de llavors ja en portem més de 50. En un futur, no ho sé, la descendència dirà si no, no, a veure, nosaltres estem disposats a fer-ho i a continuar perquè és un acte que ens omple molt de satisfacció.
Aquest reconeixement als pastissers de la Marangada també ha estat el darrer acte públic de Didac Santos com a president de la Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova.
Anem fins les costes del Maresme. 6 empreses o serveis d'Arenys han rebut el distintiu de Compromís per la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona, el que abans s'anomenava certificació Biosfer, i 6 empreses o serveis més han rebut la certificació com a Punts d'Informació Turística Oriol.
Sí, sí, en el primer cas, el Segell de Compromís per la Sostenibilitat Turística, Destinació Barcelona, l'han rebut, l'Oficina de Turisme, el Museu d'Arenys, el Club Nàutic també d'Arenys, l'Hotel Saboga, Viatges a Sacara, Calgometravel i també el Vila d'Arenys Hotel. A la comarca han estat 117 les empreses i serveis, també destinacions, que han rebut el Segell. Podem escoltar Carme Ponsa, presidenta del Consorci de Promoció Turística, que destaca que al Maresme cal posar en valor i creure's tot el potencial que té la comarca.
Al Maresme tenim talent, tenim empresa, tenim cultura, tenim gastronomia, tenim, tenim, però ens ho hem de creure. I li hem de posar valor, perquè quan li posem valor a les coses, aquestes coses funcionen. Bé, és que tenim coneixement, ho tenim tot, sempre ho diem, som de mar i som de munt, i per tant la nostra comarca és una comarca que acull i dona la benvinguda a tot el turista i a tot el visitant que ens vol venir a veure.
Pel que fa a les certificacions dels punts d'informació turística, que acredita que les empreses i els serveis són prescriptors d'informació, s'ha reconegut de nou a l'Oficina de Turisme d'Arenys, al Museu, al Club Nàutic, al Vila d'Arenys Hotel i, a més a més, també al Moll i Creat Cultura. Han fet doplet de distincions al Club Nàutic d'Arenys. Carla Ferrant i administrativa del Nàutic destaca el compromís que signifiquen aquestes certificacions per millorar el port i també la Vila d'Arenys.
Per obtenir aquest certificat ha significat revisar i millorar moltes de les nostres pràctiques diàries, des de la gestió dels residus, l'eficiència energètica i l'estalvi d'aigua, fins a la sensibilització ambiental dels usuaris i la col·laboració amb el nostre entorn local. Així, doncs, no és només un distintiu, sinó és un compromís de millora contínua. Cada any revisem els objectius i implementem noves accions per reduir l'impacte ambiental i per promoure també una activitat nàutica més responsable. Per nosaltres és important perquè el mar és el
Oriol Ferran, des del Moll, recorda que fa un seguit d'anys que reben aquest certificat, però des que estan ubicats al Moll Pesquer ho han fet més visible amb la colocació d'una placa que ho diu. L'activitat se centra molt en difondre, que és el nostre objectiu, tota la vida del Port d'Arenys, tota la història del Port d'Arenys.
tots els atractius del port que des que som en el sector pesquer i l'adressana i l'espai dels oficis del mar genera tots uns atractius diferents. Per tant, el punt d'informació turística a vegades no és gent que necessàriament ve a atendre algun dels serveis que podem donar, sinó gent que passa, que senzillament s'informa o que els orientem.
66 empreses del Maresme han estat acreditades com a punts d'informació turística, 5 d'elles per primer cop. Per la seva banda, Elisabet González, cap de l'oficina tècnica de turisme de la Diputació de Barcelona, que lidera aquests programes, destaca la importància d'aquests distintius i el treball en xarxa entre els distingits.
Són programes que reforcen el suport tècnic, l'assessorament i, sobretot, la creació de comunitat, que les empreses puguin treballar entre elles, generar sinergies i millorar l'impacte del seu producte, tant en el visitant com en el resident, perquè no oblidem que també tots nosaltres som usuaris de restaurants, d'allotjaments. L'entrega ha tingut lloc el dimarts, dimarts dia 3 de març, a l'Auditori de Pineda de Mar, durant la jornada de turisme al Maresme.
El moll d'Arenys ofereix un cap de setmana de portes obertes amb activitats a la punta de l'espigó del port. Ho fa amb la finalitat d'impulsar la recaptació de fons per tal que el vaixell Udina pugui tornar al mar amb garanties. Si el temps ho permet, hi haurà música a la presentació d'un llibre i vermut.
Doncs sí, recordem que va ser el juliol passat, quan l'embarcació a Odina va quedar embarrancada a la cala de Calella, a la cala Rocapins, i com a resultat d'aquest incident va patir un seguit de danys importants que feien inviable el seu retorn a activitats com la dels Mikelets de Catalunya. La lluita per retornar-la a l'aigua en bones condicions viu ara un episodi clau. Aquest diumenge acaba la primera fase del micromecenatge a través de la plataforma Goteo,
que ja suma a uns 130 cofinançadors i es troba a poca distància dels 12.500 euros necessaris per cobrir el mínim econòmic que permet recuperar l'Udina. Ara falta un últim impuls solidari per poder assolir el primer objectiu econòmic. Aquest cap de setmana hi ha diverses activitats al Moll, dissabte i diumenge, de les 10 del matí a les 2 del migdia.
que avui passarà per aquest espai la companyia musical de Pep Berguedà i demà serà el torn de la presentació del llibre manual de vela llatina de Jordi Salvador a les 11 del matí i el concert vermut mariner a les 12 amb els acordions i pendretes del coro. El que no es farà en cap cas per culpa del mau temps és la visita del vaixell Sant Ramon.
Si aquest diumenge s'assoleixen els diners previstos a Goteo, s'obrirà una segona fase de 20 dies més, durant el qual es podrà arribar, llavors sí, a la recaptació òptima, que són 20.000 euros. Els treballs ja els ha començat el mestre d'aixa Agustín Jordà. L'objectiu és que l'Ordina torni a navegar l'estiu aquest del 2026, un cop recuperada l'estructura original del Buc, s'hagi instal·lat un nou motor i estiguin muntades les peces de fusta i de ferro. A més, es vol pintar l'embarcació i enllestir-la amb els detalls finals.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa d'Aurada explicant que l'egiptòloga tarragonina Roser Marçal Aguilera aconsegueix un projecte postdoctoral maricuri i dirigeix un equip d'investigadors a la presa monumental Sat Elkafar a Egipte. La segona part del projecte es desenvoluparà durant dos anys a Suècia.
En una entrevista en el Mar del Dia de la Dona ha explicat que han aconseguit l'ambiciós projecte a Marie Curie en el tercer intent i que no ha estat gens fàcil arribar fins aquí. De fet, el 2022 ja van fer una primera visita a la zona situada en un riu sec del desert oriental egipci. No va ser fins al desembre passat que hi van tornar per dur a terme una excavació multidisciplinària que es va prolongar fins al febrer d'enguany.
Les dades obtingudes en la intervenció amb l'equip que ella dirigeix i que compta amb una desena d'investigadors de diverses disciplines seran objecte d'estudi a Suècia, on realitzarà l'estada postdoctoral durant dos anys. També s'avaluarà la possibilitat de fer una nova campanya arqueòloga, es tracta de la presa monumental més antiga d'Àfrica i possiblement de la història, amb una cronologia d'entre 2.600 i 2.700 anys, ha explicat Marçal.
el que li dona la singularitat d'aquest jaciment és la monumentalitat. Com bé has dit, són 100 metres de longitud, uns 13-15 metres d'alçada, és espectacular. A més, quan ho veus en directe és encara més espectacular. Llavors, com em dedico a la recerca i a la gestió de l'aigua, i a més tinc aquesta formació en egiptologia, estava molt interessada en fer aquest projecte per veure com gestionaven els antics egipcis l'aigua
en un espai també tan desèrtic, al final estem parlant del desert oriental egipti, per tant, com gestionaven l'aigua en aquestes cronologies? També estem parlant de fa 2.700, 2.600 anys. Marcel afirma que no cal anar tan lluny per trobar gestiments interessants i amb gran potencial i recorda la seva etapa a l'Institut de Paleoncologia Humana d'Investigació aquí a Tarragona. Aquest bagatge li ha permès excavar i aprendre des de Tapuerca fins a l'abric romaní
o la Boella, amb alguns dels millors investigadors i investigadores i en un centre que considera casa seva.
Ara volem saber quin temps farà la nostra mar. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Una situació complicada a tota la costa i és que continua el vent d'agregal i de llevant, estones fins i tot de xaloc i per tant ja temporal. Encara a les immediates hores, Forte Maró, Maragassa, gairebé tot el litoral, però sobretot a la costa brava de la selva cap al nord és on tindrem aquesta mar molt més esvalutada, en Maragassa, a gran part del litoral. Continuarà plovent, també ho farà amb ganes, al voltant del delta de l'Ebre...
i cap al cap de Creus. I a gran part de la costa, amb aquest vent tossut, ja diem de llevant estones més intents, sobretot a la costa barcelonina, cops de més de 60 km per hora. Al llarg del dissabte el vent anirà una mica menys, però girarà cap a Xaloc. Per tant, encara continuarà arrossegant una mar de fons molt destacable, fort amaró gairebé tota la jornada, i una altra vegada amb ruixats. De fet, durant el migdia i la tarda acabaran caient tempestes i tot.
a la Costa Daurada. Tempestes que a la nit de dissabte diumenge i diumenge al matí les tindrem també a la Costa Brava. N'estem pendents a la xarxa? Del temps al trànsit. Volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al Servei Català de Trànsit per saber com estan. Adrià, molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs bé, a hores d'ara, situació complicada. Les carreteres catalanes, en primer lloc, hi ha lentitud i aturades per accedir i sortir de Barcelona des de la C58, la C33 i la Pota Nord a Santa Coloma de Gramenet. Es manté un carril tallat a la C58 per sortir a Barcelona per un accident. Aquesta incidència també afecta la ronda litoral entre Santa Coloma de Gramenet.
i Sant Adrià de Besòs, en sentit Trinitat, i el que seria l'enllaç amb la pota nord a Santa Coma de Gramenet. D'altra banda, pel que fa als accessos sud de Barcelona, hi ha congestió a la dosa, com allà a Llobregat, en sentit Lleida, i també hi ha 5 quilòmetres de trànsit lent entre Barberà del Vallès i Sardanyola, en sentit Girona, per un turisme volcat que ha estat retirat al volgual de l'AP7.
Es manté també un carrer tallat a la P7, al Vendrell, en sentit nord, en sentit Barcelona, a l'espera de la retirada d'un camió que va cremar ahir al vespre. I, finalment, a les rondes de Barcelona, problemes de circulació en els dos sentits de la marxa. I, de moment, això seria tot. Molt bona tarda.
Amb temps i una canya. L'actualitat de la pesca a Catalunya amb la Federació Catalana de Pesca.
I avui la Federació Catalana de Pesca ens porta prou lluny. Marxem fins a Andorra, però tots tranquils que encara que anem al País dels Pirineus parlarem demà, Sergi. Sí, Marina, mira, anem a Andorra perquè volem parlar amb Òscar Ortiz, un pescador de competició, membre de la Federació i que, per exemple, el darrer campionat d'Espanya va quedar en tercer lloc. Benvingut, Òscar, aquí a la Randa Mar. Bona tarda.
Primer, és obligat. Això ho dèiem a la intro. Això d'Andorra queda molt lluny de mar. Com ho portes, estar tan lluny dels llocs de pesca? Bé, estic molt acostumat a això. De fet, el tema de la pesca a mi em ve des de molt petit. Jo soc nascut a Andorra. Els meus pares sempre han tingut un apartament a la Pineda, a Vilaseca, i sempre que podíem ens escapàvem allà i el meu pare, de ben petit, ja em va introduir al món de la pesca.
I des de llavors, sempre que puc, m'escapo. Molt bé. I quan... Ara has dit que des de petit, des de petit, vas a pescar, però en tema de competició, o ja d'aprendre-t'ho una mica més en sèrio, quan comences? Doncs també de molt petitet. El que és la introducció al món de la pesca va ser cap al voltant dels 3-4 anys, i el que és el món de la competició, als 5-6 anys. Sí, sí, el meu pare es va apuntar... Uf, que petit.
Sí, es va apuntar a la Societat de Pescadors de Vilaseca, de la qual ara mateix jo soc el president, i amb aquesta introducció a mi m'hi va anar posant i des de llavors, des dels cinc anys, competint, sí, sí. Hem dit que havies participat o que has participat a campionats d'Espanya, també a campionats fins i tot internacionals. Explica'm una miqueta quin és el teu bagatge en el món de la competició.
Aviam, aquí ho hauríem de distingir en dues parts, perquè jo he practicat dues modalitats. La primera modalitat que vaig practicar va ser el surfcasting o marcosta, que és la pesca des de platja. Això ho vaig fer des dels 5 anys, potser fins a dia d'avui, que encara la practico, però en pla competició potser fins als 25 anys, una cosa així.
En el món del surcàsting hem participat en campionats de Catalunya, campionats d'Espanya, tan individual com per en equips, i potser el millor resultat obtingut a nivell d'equips un cop vam fer campions d'Espanya amb la societat de Vilaseca, el que ens va permetre anar al campionat del món, que el vam fer a Cullunsborn a Alemanya.
I pel que fa a embarcació fundejada, que és una altra modalitat diferent, que com el seu nom indica pesques des d'una embarcació, i aquesta embarcació ha d'estar fundejada, amb l'angle tirada. Aquí sí que hi ha...
M'ho he pres molt més en sèrie a nivell de competició, des de campionats de Catalunya, campionats d'Espanya, campionats del món, el que passa és que aquí els resultats sí que han acompanyat molt més. Alguns cops hem pujat als podis als campionats de Catalunya, alguns cops hem pujat als podis als campionats d'Espanya, inclús als campionats del món també hem arribat a pujar a podis.
En Pedro Terol, a l'hora de presentar-me el convidat i de preparar aquesta entrevista, em va dir, amb l'Òscar parleu de baixos, de baixos de pesca, primer de tot, per als novatos o pels qui no estiguin avasats en aquest tema, què s'entén com a baix de pesca, què és un baix de pesca i per què és tan important?
Doncs bé, el baix de línia és la part que està en contacte amb el peix, directament. La canya de pescar, el que necessitem per pescar és una canya, un carret, un fil que surt del carret, passa per les anilles de la canya, i a la punta d'aquest fil que s'uneix amb el carret hi posem el baix de línia, el que coneixem com un baix de línia. En aquest baix de línia és on van enganxar el plom, que és el que ens permet llançar i el que ens dona tacte, diguem-ne,
I també hi van enganxats els diferents AMS, que en competició podem utilitzar fins a 3 AMS. Llavors, cada baix de línia... Tu el baix de línia el pots configurar de diferents maneres, en funció del fons amb el que pesquem o de les espècies que busquem. I ara m'ho has deixat en safata. Pescar amb més AMS és garantia de pescar més?
No sempre, no sempre. El que passa és que sí que et dona un ventall més gran de possibilitats. Com et dic, el baix de línia tu el pots configurar de diferents maneres. De diferents maneres vol dir posicionar en diferents llocs els ams, però també amb diferents gruixos de les línies. Principalment hi ha dos tipus de baixos de línia que s'utilitzen sobretot a Catalunya. Un seria amb dos ams per sobre del plom i un tercer am per sota del plom, que això és el que li diem...
normalment li diem un baix rastrer, rastrer perquè hi ha un amp per sota del plom que arrossega el terra, diguem-ne. Aquest baix l'utilitzem sobretot quan els fons són de fang, de sorra, perquè aquest amp que està per sota el plom, com que el fons és de fang o de sorra, doncs no hi ha possibilitats que s'enganxi a cap lloc, no hi ha cap risc d'enrocar. Exacte. Exacte. També depèn de les espècies que anem a buscar, utilitzem més aviat aquest tipus de baix.
En canvi, quan anem a uns fons on el fons és més terra, perdó, és més roca, pedra, inclús alguer, llavors utilitzem baixos amb els tres amps per sobre del plom, justament per evitar enrocar. I entenc, Òscar, que aquests aparells, aquests sistemes, aquests baixos de línia, us els feu vosaltres, o potser hi ha l'opció també de comprar els efets? Com va una miqueta? Eh...
Crec que en el mercat hi ha la possibilitat de comprar-los ja confeccionats, fets per les marques de pesca, però el normal en competició és cadascú se'ls munta a ells, amb les distàncies que considera cadascú, amb els gruixos de les línies que cadascú considera, és una cosa bastant personal. Tot i que tots anem, parlo de competició, tots anem bastant similars,
però cadascú té una afinitat amb un fil, amb un am diferent, o sigui, la configuració és una cosa molt personal. I en quant a normativa general, quan aneu a competició, hi ha alguna mena de limitacions d'aquests baixos, no sé si de temes de nombre d'ams, de temes de gruixut de la línia, etcètera. Teniu algunes marques posades?
En quant a gruix de les línies, no. Això és a discreció de cada pescador. Normalment, insisteixo en competició, el baix de línia utilitzem entre un 20 i un 25 de diàmetre. Pel que fa a les cametes, utilitzem entre un 16 i un 23 de diàmetre. El que sí que tenim limitacions és a nivell de la mida, evidentment, del nombre d'ams. Només podem pescar amb un màxim de 3 ams.
I sí que estem limitats en quant a la mida mínima de l'AM. L'AM ha de tenir una obertura mínima de 7 mil·límetres. Amb això el que busquem... Això equival a números, més o menys, a mams del número 8... Que depèn molt de la marca, però estaríem parlant entre un 8 i un 6. D'acord.
I amb això el que fem és seleccionar una mica la mida del peix. Cada cop les captures estan disminuint, llavors des de la Generalitat o des de la Federació posen aquestes mesures perquè les captures que pesquem cada cop tinguin una mida més gran.
I suposo que el que ha evolucionat molt, ja n'hem parlat alguna vegada, és el material, no?, d'aquestes línies, d'aquests baixos fins i tot, dels nous AMS, vull dir, això hi ha hagut uns avenços impressionants. Sí, totalment, totalment. A nivell de les línies, abans tot era nylon, i avui en dia, sobretot, el que són les cametes dels AMS, utilitzem fluorocarbor, que és un fil que...
que té la mateixa refracció dins de l'aigua amb la llum i el que fa és que sigui invisible aquest fil dins de l'aigua. I això és una evolució molt important dins del món de la pesca. Igual que els AMS, ara estan afilats químicament o amb làser i punxen molt més que abans.
I a l'hora de la competició, perquè clar, jo m'imagino que qui hagi anat a pescar això ja ho sabrà, no? Jo què sé, agafes un peix o et parteix alguna cosa, però suposo que haureu de tenir molts baixos de recanvis o haurà de ser, no sé si comparat amb allò de la Fórmula 1 que canvien les rodes, però una operació força ràpida, no? Home, normalment en competició...
sol normalment prima la velocitat. Llavors, quan has de canviar perquè t'ha trencat algun peix o alguna cosa, has d'anar el més ràpid possible. I en quant a nombre de baixos, jo et podria obrir la meva caixa de pesca i, no ho sé, n'hi deuen haver-hi 200 o 250. Buf! Sí, sí, sí. Molts són de la mateixa configuració,
Però potser és amb cametes més gruixudes o més primes, amb una miqueta més gran, una mica més petit. Al final el que et canvia és la configuració d'aquest baix. Però a l'ABC és el que us he comentat. Ets dels que aprofita les tardes de diumenge d'hivern per fer tots aquests muntatges? Justament potser les tardes de...
Els diumenges segur que no, però al món de la competició no és un moment en concret que tu preparis les coses. Jo et parlo del meu cas, jo ho preparo cada tarda. Cada tarda, de dilluns a divendres, potser hi destino dues o tres hores al dia a preparar coses. Sobretot en època de campionats i més si per sort estic classificat en algun campionat del món. Sí, sí.
o sigui la dedicació és important i tant i quines, deixem els baixos una miqueta de banda, aquest any quines són les properes cites que tens o quines parades has de fer en el món de la competició aquest any doncs a part dels campionats socials de fet jo estic inscrit en diferents clubs de Catalunya perquè m'agrada pescar en diferents zones perquè em serveix com a entrenament
A part d'aquestes diferents lligues amb aquests clubs, les dates importants marcades al calendari, el mes d'abril tenim el campionat d'Espanya individual, que en principi és a Lacan. Després, el juliol, tenim el campionat d'Espanya també per equips, que ho fem a Astúries, que aquest és classificatori pel campionat del món de l'any que ve.
I ja de cara a l'octubre, a finals d'octubre, tenim el campionat del món individual que aquest any es fa a Espanya, a Torrevieja. Molt bé. Jugueu a casa. Sí, exacte. Òscar, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Ronda Mar, per explicar-nos aquesta part tan important de l'equip de pesca i molta sort en totes aquestes cites que ens acabes d'explicar. Moltíssimes gràcies.
Obrim la nostra secció gastronòmica, anem cap al garraf, deixem de costat la pesca i anem concretament cap a Sant Pere de Ribes per conèixer els secrets d'un dels plats més emblemàtics de la zona, el xató, Carla. Bé, Marina, la ruta del xató va ser la protagonista en el darrer cap de setmana aquí al garraf, amb la xatonada popular de Covelles, que ha tornat a ser un èxit en la seva 24a edició, i amb la setmana del xató a Sant Pere de Ribes.
I precisament a Ribes és on anem perquè avui ens acompanya l'Oriol Carbonell, xef del restaurant La Nova Tremsa i un dels quatre participants d'aquesta ruta gastronòmica al municipi. I que també representant aquí a Ribes del gremi d'hostaleria del Garraf. Molt bona tarda, Oriol. Benvingut a Randamar. Hola, bona tarda. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui. A vosaltres, per tots.
Mira, primer de tot, volia preguntar-te com ha anat aquesta setmana del xató a qui arribes. Molta gent? Bé, hem notat que tots els establiments que participen a la ruta del xató ja portàvem per al xató uns quants dies, ja havíem introduït a les cartes, i hem notat que aquesta setmana la gent ha vingut més a preguntar, ja ha vingut més i s'ha venut més plats del xató.
hem de concidir a passar promoció i tot això de la setmana al xató. Tots estem contents. Clar, segur. És una pregunta per a vosaltres, els restauradors, com d'important n'és poder formar part d'una plataforma com aquesta ruta al xató? Perquè feia 15 anys que Ribes no en formava part i ja no ho pregunto només des de la vessant econòmica, sinó també de què significa per la gent que viviu la gastronomia que existeixin espais de respecte i de cura al final cap a la gastronomia local.
Al final, la gastronomia crec que tot hauria de rodar a partir del producte local, del producte de sempre, del producte de temporada. I al final, hòstia, ens interessa. Interessa que l'Ajuntament, gremis, tots, per això hem estat lluitant i hem tirat endavant, per fer coses. I recuperar, rotar el setó i fer altres històries. I al final a nosaltres ens va millor que es parli de restaurants, que es parli del poble, que es parli de ribes.
que tothom fa coses, menys estar nosaltres una mica apartats allà, que no feien coses. És important que estem aquí i que som bons restauradors i que ja ens tingui en compte i per nosaltres fer veu, fer veu, donar veu al poble, que els pobles fan coses i que restaurants del poble ens unin per participar i fer coses.
Sí, molt important això que dius de fer poble, que a més a Ribes és un municipi que això de fer poble ho porta molt a dins, però està bé també, no? Obrir-ho per més per gent d'altres pobles, d'altres ciutats. Correcte. Sí, sí. Mira, i hi ha...
A banda de fer aquesta valoració d'aquesta setmana especialment dedicada a aquest plat, que podem dir és per excel·lència el plat d'aquí del garraf i que té també un gran vincle amb el producte de mar,
Jo volia aprofitar perquè ens expliquessis una miqueta tu, com a xef, com a restaurador, com és la recepta d'aquí del xató de Ribas, diguem-ne la més tradicional. Perquè abans que em responguis, vull fer una aclaració aquí pels nostres oients d'altres punts del territori, que tu reies, no? Com diuen en castellà, que cada maestrillo tiene su librillo, aquí al Garraf i al Penedès, cada municipi té la seva recepta, amb el seu top peculiar.
Bé, al final, aquí cadascú intenta fer la seta i tots tenim més o menys la mateixa... És complicada, eh? Buscar una recepta exacta de l'altxa tot arribes. És complicat. Bé, al final, són semblants a les sitges, són semblants a l'Avia Nova. Al final, les bases...
de producte fruit sec i d'això són molts semblants. La d'aquí, la que hem fet, la que hem recuperat, la que era més mítica, que al final hem recuperat la recepta del xató que feia el Tudai obert. Més o menys ens hem basat nosaltres perquè ells també havien fet la història del xató a darrere i havien recuperat aquesta recepta i nosaltres diuen que és la...
el xató de Ribes, però hi ha gent que m'ha dit que no l'és. Al final sempre hi ha aquest conflicte. Però nosaltres vam recuperar, com havíem recuperat anteriorment, el xató i de recepta del xató al tovall obert. Nosaltres hem tirat aquella recepta que hem cregut que és la que correspon a la història de Ribes una mica. Llavors estem parlant d'avellanes, metges torrades...
Llavors la carn de l'anyora que fas, l'escaldem, la polpa de l'anyora, un bon vinagre d'aquí de la zona, d'un bon vin negre o vi blanc, nosaltres fem servir de vinagre. Després aquí arribes a Sitges també o no, escalibar els aies, escalibar el tomàquet, per donar-li també més textura triturària, un bon oli, una mica de sal i al final sempre també una mica de...
es fica una mica de les anchoves, també, a la mateixa salsa, una mica d'albacar i escaixar, per potenciar una mica aquest sabor a salí i marí, saps? Aquest sabor umami, també, jo crec que també, saps? Tot això, aquesta més o menys de recepta que diríem...
Clàssica, no clàssica, ribetana, no ribetana, Garrafenca, no ho sabem. El que és segur, això ja t'ho dic, que és diferent de la que hi ha a casa meva, perquè això de ficar-li el toc de bacallà, el toc d'enxova dins la salsa, a casa meva sincerament no es fa i em sap com estàs donant ganes de provar-ho.
Sí, però li dones el sabor aquest, més salí, més umami, que sé que el Sitges es fa, o que receptes meves que ja tinc de Sitges es fa, i crec que aquí Ribas també es fa, però bé, que aquí cadascú, ja tinc molta gent que m'ha dit que la salsa que acabo d'explicar no era.
Però això ja saps com van aquestes coses, aquestes guerres, ja saps com funcionen. Sí, correcte, aquí al Garraf, si algú ens agrada esbarallar-nos municipi a municipi i sobretot amb el xató al mig. Aquí m'han dit que aquesta no és la salsa del poble. No es preocupeu, no passa res. De fet, hem intentat fer el que hem trobat i cosa que està bona i seguim la tradició, que això és el que hem intentat.
Sí, i després un dels debats que jo també estic farta d'escoltar és respecte al fer l'amanida de xató, perquè la gent també sàpia que tenim el xató, que és la salsa, i després tenim l'amanida de xató. Aquest debat també etern sobre la tonyina que salifica el xató, la tonyina fresca, la tonyina de llauna... La tonyina és la tonyina salada, això...
És molt complicat. La gent no ho fa, però s'ha de posar la tonyina salada. Sempre s'ha fet, perquè és un plat clàssic de fa molts anys que no hi havia tonyina, però és que no hi havia tonyina enllaunada. O sigui que el que hi havia eren salafrons com el bacallà salat i desalat i la tonyina salada i punts desalada per no donar-li tanta intensitat. Correcte. Això sí que no... Això ha de ser així. Això és sagrat, no? Bacallà salat, les enxors salades i la tonyina salada.
Correcte. I unes bones olives. Això també, ja no s'oblidi. Bones olives, una bona salsa i una bona escadola perroqueta. I els raves que tampoc faltin? No, això, raves a Milanova. Ah, mira, veus com ja hem trobat? Ja hem trobat les diferències, veus? Ja hem trobat amb la bàtera. Pensem que no, ja. Veus com jo al final vaig traient aquí... Vaig traient el suquillo, eh? Entre les diferències...
I escolta'm, una de les opcions més interessants de venir a gaudir del xató als restaurants és precisament que hi podem trobar propostes més creatives que li donen un tom a la recepta tradicional amb ingredients nous i interpretacions d'autor de mà de restauradors experts, com tu, no?
Però ara que han passat les últimes dates i actes de la ruta del xató aquí al Garraf, perquè ara ja se'n van més cap a l'interior que al Penedès, però encara hi ha molta gent, com jo mateixa, perquè soc una fanàtica del xató, que ens hem quedat amb una mica ganes de més. I no sé si ens pots il·luminar una miqueta amb alguna recepta o algun canvi al xató tradicional que potser podem provar a casa per innovar també de portes endins.
Nosaltres ens basem a recuperar una mica de cuinar tradicional per sempre donar-li la volta i donar-li el nostre toque.
I nosaltres hem fet la restauració del xató. Nosaltres hem fet amb l'espina de la tonyina, la part que es treu amb la cullera, que es rasca amb la cullera. Aquella part l'hem macerat una mica de salsa de peix, que és una salsa al final del gàrum d'anxoba de tota la vida, que s'ha fet des de romans i una mica de llimona de base. Després la salsa de xató amb l'escarola per sobre.
I nosaltres li ficàvem una mica de piparretes, una mica de rabanet, i li ficàvem calçotis que li vaig. Aquesta era la nostra versió que hem fet del xató nostre de la premsa. Ostres, aquesta per provar-la a casa complicat, perquè no vegis.
però aquí és una bona tonyina al final una bona tonyina al Mediterrani hem agafat això de la part de l'espina perquè ens agrada més i més sabrosa i ja està, l'hem marinat una miqueta i després nosaltres hem donat més importància a la tonyina i a l'escarola i a la salsa clar, perquè al final és un plat que a nivell de quan el combines amb l'amanida sí que t'obre bastant les portes a provar i a experimentar, no? Sí, correcte amb la salsa de tots poden fer moltes coses
podem fer molts plats i amb l'escarola amb el tocamarc pots jugar moltes coses amb un bon bacallà, esqueixar pots fer com una esqueixada i acabar-la també amb xató amb la salsa xató i amb escarola que li donen tocamarc hi ha bastants plats que pots nosaltres també hem fet amb calçots escalivats amb una anguila fumada i l'escarola amb el salsa xató hem fet diferents versions però anem canviant bastant i anem jugant una mica amb diferents coses amb els plats que tenim
Holines, m'estava fent gana d'escoltar-te, eh? No ho vegis. Aquí anem fent i podem parlar. És una volta de menjar. És el que ens agradava a menjar i cuinar. Cosetes i agafen coses. Sí, sí, ja ho veig, ja ho veig. Hi ha molt bones idees, perquè al final, vull dir, tot el que estàs explicant té una pinta descomunal. Sí, sí, està agradant, està agradant. No ho podem confirmar.
Ja ho imagino ja. Doncs, Oriol, moltes gràcies per venir a ficar-nos una miqueta aquí, d'il·luminar-nos una miqueta amb el xató, que sempre és agradable poder apropar una miqueta la gastronomia del Garraf a altres poblacions aquí al litoral que ens escolten avui.
I, bé, jo em sembla que d'aquí a poquet em tindràs allà per provar algun d'aquests experiments que esteu fent amb el xató, perquè... Això espero, això espero. I moltes gràcies a vosaltres per donar-nos veu i que sí que aquí arriba som quatre participants, però que a poc a poc anirem creixent. Hem tornat després de 15 anys i estem fent un bon grup de restauració que tenim ganes de fer cosetes i de fer promoció en el poble i que...
Que aquí també estem, existim, que tenim competència amb Cinsabria Nova, però aquí seguirem lluitant perquè la gent vingui cap aquí.
Això segur, perquè jo ho puc dir per experiència, que arribes i hi ha gent amb moltes ganes, gent amb molt talent, i sí, com deies tu, uns restauradors molt potents i restaurants molt bons, la veritat que sí. Per el petitet que és el poble, us agrada molt menjar. Sí, hi ha molt de nivell, hi ha molta competència. Doncs Oriol, moltíssimes gràcies, i ens veiem aviat, i moltes gràcies per haver passat avui per aquí.
Perfecte, merci. Adéu-siau. No tenim temps, a més, així acaba aquesta primera hora d'Arran de Mar. Nosaltres ara farem una petita pausa d'arrers 5 minutets i tornarem aquí fins les 6 de la tarda. No marxeu! Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta i llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Buena tarda, son las 5.
Us parla Tere Ortega. La pluja ha modificat l'agenda d'actes del Dia Internacional de les Dones de Tarragona, tot i que l'esperit reivindicatiu s'ha mantingut. Enguany s'ha incidit en la bretxa salarial, les cures a càrrec de les dones i la lluita contra el negacionisme de la violència masclista. L'acte institucional s'ha celebrat a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona amb la participació de dones pioneres de l'àmbit associatiu esportiu, feminista i local. Gràcies.
A la lluita sostinguda de generacions de dones organitzades s'han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals. El manifest ha estat presidint per l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Un dia com aquest de les dones migrades. No ens oblidem un dia com aquest de les dones migrades. Tenen encara més dificultats, encara han de lluitar més.
I jo sé que no us li deu mai, però per això us vull agrair, sincerament, tot el que feu. Que serveixi aquest dia d'exemple, d'agraïment, però també de convicció, de continuar amb la lluita. Visca la lluita feminista. Prèviament, els sindicats UGT i comissions obreres han fet l'actura del manifest unitari amb les veus d'Ameri Carmen Fernández Agualló i Tomasa Guerrero.
El tribunal augmenta la pena imposada a un home per la mort de la seva parella en un hotel de Salou el juliol de 2023 fins als 15 anys i 6 mesos de presó per un delicte d'assassinat. D'altra banda, es confirman les indemnitzacions acordades en la sentència inicial. La secció d'apel·lacions a la sala civil i penal del TCJC ha estimat parcialment el recurs interposat per la Fiscalia contra la resolució de la vista celebrada a l'Audiència de Tarragona.
I en esports, el nàstic es desplaça a Elda per disputar demà dos quarts de set, un partit crucial per allunyar-se de la zona de foc. L'entrenador Cristóbal Parraló ha comparegut i ha dit que era conscient de la situació actual de l'equip. La final de la competició te está llevando a una situación donde, como ya dije la última vez, vamos a tener que sufrir mucho, vamos a tener que trabajar muy duro si queremos salir de ahí y esta es la verdad. Entonces hay que adaptarse a lo que hay
en cuanto a clasificación y estamos donde estamos y seguramente que es porque no hemos hecho bien las cosas.
l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen quatre minuts de les cinc de la tarda. Engeguem aquesta segona hora de Randamar. Una segona hora on parlarem de les corrents marines amb una nova secció d'Ai, això no ho sabia. Després sabrem quins danys han patit les muscleres que els ha provocat els temporals que hem tingut aquest 2025, finals 2025, principis del 2026. Ara n'estem passant una altra.
Ens submergirem al Parc Supaquàtic de Tarragona i acabarem el programa d'avui, com ho fem habitualment tots els divendres, fent un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà aquest cap de setmana arreu del nostre territori. Estarem aquí fins les 6 de la tarda, Randamar.
I ara volem descobrir coses sobre el mar i ho fem cada dues setmanes passant per Radio Arenys amb una nova secció d'Ai, això no ho sabia Oriol. Doncs sí, efectivament. Marina, una setmana més ens torna a tocar parlar de coses que no sabíem i aquesta secció així l'hem batejat Ai, això no ho sabia i sempre la fem amb el Carles Obac, que és el president del Club Nàutic d'Arenys. Carles, molt bona tarda.
Hola, doncs, molt bona tarda i gràcies, Marina, per confiar en el perill endopronàtic d'Arenys, per ajudar amb l'Oriol a tirar endavant aquesta secció de temes arran del mar i coses que sembla que hauríem de saber i moltes vegades no sabem.
Exacte, és això que moltes vegades pensem, això és normal que passa, tots ens imaginem que sabem el per què, però després ens ho expliquen, dius, mira, doncs no ho tenia ben entès així o no em pensava que fos exactament per això, i per tant aquesta secció ens ajuda molt en aquest sentit. Carles, avui tenim plantejat, volem parlar de corrents, corrents d'aigua, corrents marins, corrents d'aigua a la zona de les platges, sobretot.
Sí, efectivament. És a dir, per introduir-nos una miqueta al nostre món de gent que ens escolta per la tarda, gent que ha sortit amb els nens i nenes de col·legi, mares, pares, avis, àvies...
i cuidors de criatures, però moltes vegades quan anem a la platja, hi tenim la criatura davant, ens en donem compte al cap d'una estona que el nen o la nena se'ns ha mogut, és a dir, no se'ns ha quedat davant d'on està abans, sinó que se'ns ha mogut. El normal és que se'ns hagi mogut
Cap a la dreta, cap avall. I per què se'ns mou cap avall? Doncs se'ns mou cap avall perquè encara que no ho sembli hi ha petites corrents o corrents importants que mouen aquesta aigua en un sentit determinat.
i si em permets puc explicar per què la gent diu i per què es mou aquesta aigua i això si et sembla bé Oriol és el que voldria explicar en aquests propers minuts doncs vinga, ens agradarà moltíssim saber-ho
Bé, doncs nosaltres, el Mediterrani no deixa de ser un grandíssim llac, però és un mar petit, comparativament amb el que pot ser l'Atlàntic, o el Pacífic, o l'Índic, que són grans immensos, no? I tenim una boca d'entrada, una boca d'entrada...
I, aleshores, per aquesta boca d'entrada, que és Gibraltar, per l'estret de Gibraltar, ens entra la corrent, la corrent que ve de l'Atlàntic. És a dir, l'Atlàntic està una mica més alt, sent la mentida, però està més alt. Sí, està més alt i fa baixada. I, aleshores, aquesta corrent entra, entra, imagina't un moment, com si fos una gran ampolla que ens entra aquesta aigua...
que ens ve de l'Atlàntic, i va anant per la dreta, és a dir, per les costes africanes, va entrant, entrant, entrant, entrant, fins que al final va girant, va girant, va girant, i torna, torna, si ho veieu, els que veieu sobre un mapa, ell torna, i llavors passa per la part del Golf de Lleó, de França, i aquí ja ens està, quan ens entra a casa nostra, ja ens ve del nord cap al sud.
L'important és que aquesta corrent, te l'imagines, no, Oriol? Us l'imagineu, no? Benvolguts oients, ens entra i quan arriba al final, que és com un coll de botella, doncs dona la volta i llavors passa per la part de dalt i ens arriba per la part de França...
i llavors de França cap avall nord-sud. Per tant, el primer moviment d'aigua a la Mediterrània de l'aspecte de corrent té a veure amb aquesta corrent, diríem, de...
corrent general pel Mediterrani. D'acord? Sí. Aleshores, és com una botella d'aigua, no? Per això la corrent, aquesta és la corrent general que ens ve del dalt, del golf de lleó, eh? Del golf de lleó, patapam, ens ve aquesta corrent, eh? L'altre corrent, l'altre corrent, o l'amnor, aquesta mateixa corrent, també ve generada per les monades, eh?
Nosaltres, això ho hem explicat alguna vegada i ho repetim, hi ha onades que ens venen de mar cap a terra, de mar cap a terra, hi ha vents, disculpem-me, hi ha vents que venen de mar cap a terra, que són tots els que ens venen de l'est, de l'est, on surt el sol, de mar cap a terra. Nosaltres tenim el gregal, que en dèiem aquell vent...
diem que ve de Grècia, el propi Est, el Xaloc, que són vents que venen de mar cap a terra. Llavors, això ens ve en un angle determinat i quan toquen fan aquelles onadetes i quan arriben a la platja van movent la sorra cap avall, també de nord cap sud. De nord cap a sud. Aleshores, aquesta corrent és la que mou la sorra...
I quan venen aquests grans temporals de Llevant, són temporals que també venen de molt lluny, del golf de Lleó, amb molta força, que ho vam explicar ara fa tres o quatre sessions d'aquestes, i fan molt de mal, però quan arriben a la platja, mouen molt a sobre la platja i la mouen de dalt cap a baix, del nord cap al sud, amb
I quan arriben a ports, com sigui el d'Arenys, o com sigui el de Mataró, o com siguin els ports, la part nord, ens queda tapada de sorra, fins al punt que hi ha alguns ports que inclús queden amb la bocana, amb la boca plena de sorra, de tal manera que no poden entrar ni sortir embarcacions. Això seria el segon paper, el segon...
element que influeix, influeix, doncs, a través de les onades, que hi hagi aquest corrent que ens mou l'aigua. I llavors, potser la gent es pregunta, bueno, i si se'n va, jo m'he explicat alguna vegada, i quan el llevant, el llevant se'ns emporta a les platges, se'ns emporta a les platges,
Vam dir, i la sorra on se'n va? Recorda que la sorra, i pels que ens vau escoltar, que serveixi de refresc, i pels que no, doncs, la sorra se'n va, però no se'n va, diguéssim cap a Mallorca, no, se'n va, potser es queda a 200, 150, 150 o 26 metres de la costa, em deia una enginyera de port, la Margarita, em deia, doncs,
Quan estàs potser a 7-8 metres de fundària, allà és on es queda. No pot anar més enllà perquè no hi ha força que la pugui moure. Quan estàs a 7 metres es queda allà paradeta, no? I com torna? Doncs quan torna és també una corrent que provoca les onades, com pufa el graví. El graví és un vent sud-sudoeste. És un vent del sud-oeste, arriba també a la costa, m'oblico, i ens mou, ens mou...
La sorra, en aquest cas, de sud cap a nord, i ens va tornant. Aquella sorra que teníem allà a 200 metres, doncs a poc a poc, poc a poc, poc a poc, ens la va portant, ens la va portant, ens la va portant, i tenim la sort, els que tenim la sort que el garbí ens torna la sorra, doncs benvingudes siguin. I això és aquesta part. Hi ha una altra part, també, que és una miqueta més curiosa, que és...
per una cosa que quan estudiàvem enginyers ens ho posaven sempre a l'examen, que era l'acceleració de Coriolis. La veieu amb els mapes del temps, com es produeixen, perquè l'acceleració de Coriolis es deu a que la Terra es mou i els vents es mouen, l'aire es mou...
I llavors, les borrasques, les borrasques, si les heu vist, giren amb sentit antihorari. A l'hemisferi nord. I els anticiclons amb sentit horari, d'acord? Sí. Per l'entici.
Aleshores, el mateix que passa, com veiem la borrasca, passa amb l'aigua del mar. Hi ha una petita influència de Coriolis en moviment també d'aquestes corrents d'aigua. D'acord? Aleshores, ens mou...
Doncs la Coriolis, les aigües, de tal manera que també genera, però amb un nivell molt més petit que el que pot generar la pròpia corrent del golf, o que en genera les onades, o que en genera el propi vent, d'acord? Però, bueno, ja que estàvem amb aquest tema, dic, mira, que no està de més parlar de la força de Coriolis i, sobretot, reflectir-la, com veiem, la borrasca que...
gira contra rellotge, d'acord, i els entesi que giren a favor del rellotge. D'acord. Llavors, amb això, jo el que volia acabar, dicim que sembla que tot està tranquil i tal, però realment, sota el mar o en el mar, que sembla que està en calma, hi ha corrents constants que transporten aigua i sorra al llarg de tota la costa. I tant.
Els ha de ser el que torno, ara, quan vingui el bon temps i l'estiu, quan veiem que el nen amb el nou matic o amb la barqueta se'ns en va cap al sud, recordareu una miqueta, doncs, ah, ja ens ho van explicar el programa, ah, doncs no ho sabíem. I tant. I aquí ho deixem.
Sí, una pregunta, Carlos, que et vull fer per això. Ens has comentat que la majoria de vegades és cap al sud, però també hi ha vegades que la corrent, aquí davant del Malesme mateix, et porta al revés, et porta cap amunt, et porta cap al nord, cap a Planes, diguem-ne, o vegades que també hi ha mar de fons, hi ha altres corrents que se t'emporten mar endins, és a dir, tenim variacions aquí.
A veure, si tu et bufes Garbí, que és un sud-sud-oest, sí que et pot portar-te, diguéssim, una miqueta cap avui. Però no té la intensitat, és a dir, ni amb altres ports de sorra, ni amb res, de la corrent dominant, que és de nord cap a sud. És a dir, si un dia llencessis una botella a fora de...
davant d'Arenys, per entendre'ns, el més segur és que al cap d'unes hores la trobéssim ja sobre caldetes, llamaneres, i finalment cap avall, cap avall, cap avall. Ho dius per alguna cosa en concret, tu? No, perquè alguna vegada tinc molt present el fet d'estar a la platja, et diré, a la zona de Calella, no sé si és molt diferent la zona de Calella que la zona d'Arenys, però sí d'estar banyant-me a la platja i notar que cada vegada estàs més amunt, més cap a Pineda.
A veure, no fos que a vegades, això sí que passa, parlava l'altre dia amb un meteoròleg de l'estartita, que a dintre del propi... Doncs pot ser que llavors toqui i es produeix una subcorrent que et faci anar de sud cap a nord. Podria donar-se el cas, eh? D'acord. Sí, sí, ens hi fixem, a veure...
Dit això, doncs ens hi tornem a fixar, tu notaves que t'anaves cap a Pineda, eh? Sí, sí. Tindries que mirar el vent d'on et venies, si era de sud-sud-est era de llaman, només segur és que et vingués de Garbí i a poc a poc les onades, les onades, és les que et fan anar cap amunt, cap amunt, cap al nord.
I amb les meduses, també t'hi pots fixar, amb les meduses, que sovint a l'estiu que arriben a davant de la costa, també a vegades, molt sovint, a vegades van avall, però també hi ha alguna vegada que han anat amunt, per això t'ho preguntava.
No, no, doncs, escolta, si són això, per un costat, hem dit, eh, tres components, la pròpia corrent del Mediterrani, que és la més forta, la que ens entra, la que ens entra a través de Gibraltar, les pròpies onades, les pròpies onades, i el propi vent, i llavors això és el que passa. I tant. Però, bueno, les maneres que serveixi, i si hi ha alguna cosa, que ens ho escriguin, eh, i nosaltres, doncs, mira, doncs, més aprendrem, també, dels nostres oients. Doncs, moltes gràcies, eh, Oriol. I tant.
Perfecte, doncs, són coses que no sabíem i que les anem descobrint aquí en aquest programa. Carles, moltíssimes gràcies una setmana més per estar amb nosaltres aquí al programa Arran de Mar i res, ens retrobem d'aquí uns dies per conèixer més coses curioses que segur que no sabem. Molt bé, doncs moltes gràcies a vosaltres, que tinguem molt bona tarda. Adéu-siau.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre per profunditzar sobre els danys a les muscleres provocats pels últims temporals de fort vent. I per això la companya Cel Prieto té tot a punt per parlar-ne, Cel. Sí, Marina, els episodis de fort vent que van afectar el delta de l'Ebre han provocat greus destrosses a les muscleres de l'abadia del Fangà.
Segons la Federació de Productors de Moluscos del Delta de l'Ebre, les ratxes de mestral que van superar els 140 quilòmetres per hora i l'excepcional nivell del mar han arrencat prop de 10.000 vigues de les estructures de producció, deixant unes pèrdues que freguen els 2,5 milions d'euros. Anem a comentar-ho amb Gerardo Bonet, gerent de Fepromodel. Gerardo, benvingut a Randemar.
Hola, bon dia. Per començar, Gerardo, com descriuríeu el que us vau trobar a les muscleres del fangà quan vau poder sortir a veure els danys? Sí, un desastre total. Per que us fes una idea, hi ha 38 muscleres afectades, 8 totalment destruïdes i 30 afectades parcialment, de les 73 muscleres que hi ha. Les pèrdues pugen més de dos milions i mig d'euros.
S'han parlat de 10.000 pals arrencats? Sí, 10.000. Calculem que aproximadament hi ha els 10.000 pals arrencats. Creiem que els 70-80% els han pogut recuperar. Recuperar no vol dir que els tornem a utilitzar, sinó que molts els tindrem que llançar. Alguns es podran reutilitzar. I després també ens costa que tenim una part de la Bahia, que hi ha més de 1.000 i escaig de pals, que encara estan fent des de recuperar-se.
I quan vau anar a veure la imatge devia ser... Sí, pues bueno, imagina't. Un darrastre, no? La gent que va arribar allí, pues va trobar no res. Lo que tenia el dia anterior i arribes en su de mà i no tens res. O sigui, absolutament res. O sigui, hi ha gent que està, diguéssim, molt afectada.
Clar, evidentment. I que ha tingut d'excepcional, no, aquest episodi de vent? De diferent? Sí, ha tingut alguna cosa. El diferent ha sigut l'altura del mar. El mar estava uns 40 o 50 centímetres més alt que normalment. Això ha fet que no ha sigut l'impacte del vent, ha sigut l'impacte de les onades produïts pel vent.
I això ha, diguéssim, ha xocat contra les estructures i ha fet menjar les estructures de fusta que hi ha damunt i les vies de formigó que tenim sostenant aquestes estructures de fusta. Ho hi ha sigut. S'ha coincidit això, les dues coses. Una ventrada de sobre els 150 km per hora, però sobretot estos 50 centímetres que, diguéssim, el que nosaltres diem quan la mar està molt alta.
I llavors això és el que xocava, no?, contra... Correcte, contra les estructures i després també la direcció, perquè ens trobem que pràcticament de tot el polígono que tenim de batees, de meitat cap al racó que diguem nosaltres, l'afectació ha sigut molt alta i en canvi d'esta meitat cap amunt no ha sigut tan alta.
I estem parlant que tant les estructures de fusta com l'hormigó que hi ha a l'osolatge, diguéssim, també s'ha vist afectat. Sí, sí, sí. Se tindrà que fer tot de nou. Hi ha aquestes 8 muscleres que se tindrà que fer tot de nou. Estructures noves de formigó, lo de dalt, bueno, tot.
Clar, i m'imagino que estos productors, per exemple, les 8 muscleres que s'han de fer de nou, a nivell humà, això... No, no, és que a més han perdut la collita de l'any, o sigui, en un any ja no caldrà collir. O sigui, molta gent ha intentat recuperar alguna cosa, també, intenten buscar els muscl, les cordes de musclos, el va que es pugui, però els números són que en un any hi ha que perdre la collita, a més.
Estes 8 muscleres estem dient que la collita d'enguany fora? Fora. I les altres que han resultat igual parcialment afectades, se podrà fer alguna cosa? Se podrà fer alguna cosa. Es 30, les canvien d'un lloc a l'altre, es tornen a posar, jo crec que es podrà fer alguna cosa. A potser tindran pèrdues parcials de productes, però no les pèrdues totals que tindran aquestes 8 muscleres. Se parla d'uns 2,5 milions d'euros en danys materials. Correcte.
Entre danys materials i la part de collita de musclo i la part de collita d'ostre que s'han perdut. Calculem que s'han perdut 200.000 quilos i alguna cosa de musclo i uns 30.000 quilos d'ostre, aproximadament. Això de la collita anual representa un gran nombre?
Bueno, si fas globalment el que és el muslo, no. No, però a les persones afectades és tot. O sigui, és 200.000 quilos i hi ha gent que a la millor feien acollida 30.000 quilos i no acollirà res. Ja. O sigui, globalment no significa molt, però particularment a cada productor hi ha gent que està molt afectada.
I ara aquestes persones que ho han perdut tot en una nit? Bé, ara estem tramitant les ajudes a través del FEMPA i estan intentant tramitar ajudes a través del FEMPA. Estem també mirant el tema dels ajuts d'interessos pous i després també a veure si es declara una zona catastròfica.
Però el que tenim clar el dia d'avui és que si fem alguna cosa, si a través del FEMPA, que són uns fons europeus que hi ha, que teòricament pagaria el 60% sobre la nova construcció que farien. Perquè el dijous passat us vau reunir en el departament i com va anar? Ens va donar la possibilitat d'utilitzar el FEMPA per fer la reconstrucció d'estes muscleres.
En això estem. Vale, els ajuts, també la possible declaració de zona catastròfica. Exacte, que això encara és un tema polític que no depèn de nosaltres ni de l'elecció general de pesca. I després també estàvem que mos concretéssim més el tema dels crèdits tous que diuen a veure quina subvenció hi ha sobre els interessos a través de l'Institut Català de Finances.
Clar, el cost és superior al temporal Glòria, s'està parlant. Sí, perquè hi ha una cosa molt clara, els d'any han sigut bastant similars. El que passa és que en aquests sis anys de Glòria fins ara ha hagut un augment de tot el que és la fusta, per exemple, un augment pràcticament s'ha doblat, i el formigó també, o sigui, ens han trobat que tot...
Nosaltres vam agarrar primer de referència els preus de la glòria i vam veure que eren similars però després quan actualitzem els preus i comencem a demanar pressupostos m'ho donem en compte que moltes coses han pujat a la doble aquests sis anys.
Llavors, evidentment, pujant els preus. Correcte. I que parlem abans dels productors que ho han perdut tot, si arriben aquests ajuts, podran refer-se? No estem parlant que hi ha on deixar-ho anar. No, estem parlant, clar, els ajuts es donen perquè tu ho refacis. O sigui, no te'ls donen a pèrdua. Si no et diuen, escolta, tu has perdut tants, te donen tant, no. Te donen diners per a...
per continuar-ho. Una part, una part que com a molt serà del 60%, una part de diners t'es donen per a tu continuar el negoci. I clar, el 60%, l'este 40% que falta, això cadascú de la butxaca. I tant, i tant. Aquí el bueno és que a través de crèdits, a través del que sigui, no. Però aquí hi ha un tant percent, estem esperant, si es demana zona catastròfica, potser hi haurien aquest tipus d'ajuts, però de moment els ajuts que hi ha són per a refer les estructures.
Clar, Gerardo, la sensació que jo veig és que s'està acostumant a treballar de manera d'emergència. És a dir, passa alguna cosa, es treballa sobre la catàstrofe que acaba de passar. No es fan actuacions preventives, sinó que s'actua...
Per el que acaba de passar, no? Sí, sí, està clar que ens trobem en aconteciments que cada vegada són més forts, més radicals, per exemple, el de Gloria no havia passat mai, i ara, en sis anys, des que Gloria està aquí, ens trobem un altre fenomen d'aquests vents tan forts, però, a més, aquest nivell del mar tan alt, no? I això, la veritat, suposo que també la setmana anterior
La setmana anterior o 10 dies anteriors ja vam vindre una venta també de dalt bastant forta i suposem que, bé, en certa manera també va afectar les estructures i al final la combinació d'aigua de nivell de mar alt més els vents, doncs van fer un desastre que, bé, jo crec que no s'havia vist hasta la gloria, però ja són 6 anys.
Sí, i clar, això us fa plantejar d'alguna manera, plantejar canvis estructurals, diguéssim, aquestes noves estructures que tornareu a ficar, ficar-les, no sé... Més reforçades, per suposat, més altes, també, que per la pujada a nivell de mar som obligats a fer-les més altes, i fer el màxim possible, i treure, diguéssim, les conclusions que han tret,
reforçar més la banda de contra el vent, els productors, està clar que s'intentarà reforçar el màxim possible en vista del que està passant. Llavors, Gerardo, de missatge d'encoratjament, hi ha hagut pèrdues, però en guany la campanya...
Sí, la campanya, esperem, afortunadament, només ha afectat a l'abadia del fangar. A la feia els alfacs no ha afectat perquè pràcticament el vent de dalt o mestral afecta molt poc a la banda de la ràpida, a la banda dels alfacs.
Nosaltres creiem que va començar com l'any que ve a l'abril, i si hi ha una campanya, que faltarà alguna cosa de muslo, perquè tampoc la sembra d'en Guany no ha sigut una sembra molt gran de muslo, però ens trobarem aquests 200.000 quilos que ens faltaran aquí al fangar.
I llavors, clar, si s'està acostumat a aquests quilos que es venen aquí, com sé la falta? Bé, hi ha diferents factors. La falta sempre emocirà al final de la campanya. A començament tindrem més o menys el de tots els anys, però al final de la campanya, quan estem parlant a partir del juliol, està clar que hi haurà menys quilos que els altres anys.
I se notarà això després la gent que compra, no? Per suposat, jo crec que, bé, ho se pot notar, l'any passat ja van acabar la campanya molt pronta, sobre el 7 o 8 de juliol, i en guany, doncs potser no arribem ni al juliol, depèn del gènere que ens quedi aquí a l'abadí del Fangà. I quan aquí ja no quedi musclo, de fora.
De fora, per suposat. Abans teníem una campanya de 5 mesos i ara tenim una campanya de 3 mesos com a molt. O sigui, de mitjans d'abril a mitjans de juliol. O sigui, les condicions ens han adaptat a les condicions climàtiques i al canvi climàtic i està clar que han d'evitar els riscos de les calorades del juliol i agoste. I la gent, tu com a gerent de fer Promodel, està desanimada? Bueno, claro.
Bueno, la gent està molt desanimada, però vol continuar, vol continuar. Això és el que mos transmeten. No, no, si vol continuar és bona senyal, perquè un altre pot diria, això ha passat, aquí ho diixo, no vull saber res més, fora mal de caps. És pa plantejar-te, va, imagina't, que tindrà que fer tot de nou, imagina't tota l'estructura que tenies, tot de nou.
I la gent que s'ho planteja, però de moment tots volen continuar. És que estem parlant de gent que viu d'això. Correcte. És que és això, que hi ha hagut gent molt afectada, personalment molt afectada. O sigui, com a sector a la millor dius, bueno, no és tant, però com a persona no se'ls ha afectat de tots de la mateixa manera. Hi ha hagut gent que els ha afectat el 100%, imagina't. Sí, sí, sí. No, no, que és tremendo això, Gerardo. Però sí.
Pues bueno, a ver, sempre, malauradament, sempre que parlem són per males notícies. Sí, sí, les notícies passa això, lo que dius. No, sí, però de vegades també per bones notícies també podem parlar. Sí, sí, bueno, per bones notícies esperem que comença pronta la campanya a l'abril i que el muscló sigui bo i que poguéssim vendre'l i recuperar-nos una mica de tot això. Ho veurem, ho veurem. Sí, és així, Gerardo, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.
Tarragona compta amb un parc subaquàtic, que és un lloc especial per poder fer una immersió i cada any diferents persones el visiten. Ara, aquest parc subaquàtic també estarà en tres dimensions. Volem saber què suposarà això parlant-ne amb una membre de la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona, qui gestiona el parc subaquàtic, Anna Belén Martín García. Molt bona tarda.
Bona tarda, Marina. Primer de tot, explica'm una miqueta, el Parc Subaquàtic de Tarragona, per qui no ho conegui, com el podríem definir? És una zona bastant important a Tarragona i que amb els anys s'ha anat fent a poc a poc més important. Mira, Marina, la idea del Parc Subaquàtic va sorgir dins la nostra associació, la Societat d'Exploracions Submarines, a Tarragona,
Abans del 1995 es va començar a pensar la possibilitat, encara era legal fer-lo, ara ja és més complicat perquè teníem conveni a Barcelona, però llavors encara era legal fer un peixi, submergir un peixi, un barco, un aixell com es diu.
Llavors, dins el club es va començar a mirar quines possibilitats hi havia i es van trobar amb un vaixell que anaven a desguassar perquè havien tingut problemes de tràfic d'estupezaents i llavors van decomissar aquest vaixell.
Ja no van a destruir-lo. Llavors van prendre la iniciativa dins la Societat d'Exploració de Submarines de netejar el vaixell. De fet, el motor del vaixell és el que està al Museu del Port de Tarragona, el motor de la Dragonera, que és com es deia aquest vaixell.
I vam requerir tots els transmissos i autoritzacions oficials per esponsar aquest vaixell i dins de l'àrea del parc subaquàtic crear el que ha estat durant 30 anys, perquè l'any passat va fer 30 anys el parc, un biòtop subaquàtic que ha creat un munt de vida. Tant munt de vida com que ara mateix tenim més de 500 espècies distintes dins del parc subaquàtic. Llavors, al costat de la Dragonera se'n van anar esponsant
Uns altres paísells, que com que no eren ni tan grans ni tan forts, han quedat molt de ruïts ara amb el temps, però encara estan, com el Germán Saguado, o uns altres que tenim, el Gote Lleó, que també han estat puntets d'aquesta vida que ha anat creixent. I ara mateix l'àrea del parc sud-aquàtic, que és un àrea de domini públic, és a dir, és un àrea del port de Tarragona,
S'ha fet més gran perquè el port de Tarragona ha fet més gran la lámina d'aigua i és un espai protegit que el que volem és preservar l'ecosistema del món subaquàtic.
Això t'anava a preguntar precisament. Al principi era un espai, per dir-ho d'alguna manera, una mica reduït, però al llarg dels anys, Déu n'hi do, s'ha anat fent bastant gran. Sí, fa dos anys que el Parc s'ha fet més gran la lámina d'aigua, pràcticament és la mateixa superfície que tenia a un costat i un altre, perquè lògicament l'àrea...
Aquests 30 anys, fixa't com s'ha protegit el medisup aquàtic, és que surts de l'àrea del parc i n'hi ha molt poca vida, n'hi ha una molt menys vida de la que n'hi ha a dins del parc. És molt curiós veure com aquestes estructures de diòtops ajuden a que la vida es preservi i es conservi, i es desenvolupi.
És important per naltros tenir aquest parc subaquàtic. Ara ho comentaves, s'han identificat unes 500 espècies. Això dubto que en altres punts de Tarragona, ja sigui més al costat de les platges o una miqueta més al fons, pugui passar.
Marina, tots tenim l'experiència d'anar a la platja aquí, a casa nostra, que és Tarragona, i entrar dins del mar i no veure res, ni un peixet. I en canvi tu baixes al parc, es pot fer snorkel també, no cap que tinguis la capacitat o la pràctica o l'experiència suficient per anar amb ampolla, però pots fer també snorkel i de veritat que només amb un tub a l'estiu es veu.
milers de peixos molt més que n'hi ha a la platja. I és perquè aquesta àrea els ha preservat. I, mira, la vida és molt intel·ligent. Els peixos són molt intel·ligents, com tothom. Es senten protegits i llavors estan allí. Ara parlarem després de tot això, però abans aquest parc subaquàtic ara ja és una realitat en tres dimensions. És el primer de tot l'estat espanyol, que és una realitat en tres dimensions, no?
Sí, sí, mira, això va... Es va sorgir d'un treball en equip que es va vinculat al projecte de Talassa, que l'han format l'Albert Winn, el Jordi Vilaplana, l'Elex Campos, el Gisuf Bacali i el Gennaro Bassot, i llavors ells se'ls va acudir, és una idea, a mi m'assembla, bueno, es va semblar tot meravellosa, i així ha quedat, que ha quedat impressionant, fer passades amb les màquines de fotos, que ara estan molt preparades, i amb un software especial reproduir en 3D tots aquests
que és com es diuen, o baixells enfonsats, perquè tothom pogués veure com són els baixells que hi ha enfonsats. Això no només obre les portes perquè algú que no hi pugui baixar a bucejar ho vegi, sinó que per a nosaltres és molt important perquè per la seguretat de la gent que mai no ha baixat el parc,
i vol veure com pot bussejar, no és el mateix veure fotos o inclús un vídeo que veure un 3D del que n'hi ha. I llavors els adius molt clarment per aquí no entris, per aquí no es pot passar, si fas per aquí... O sigui, la visualització és molt diferent, molt, molt diferent. Llavors, per raons de seguretat, per raons d'accessibilitat, per raons d'obrir la porta una mica més del parc sopacuàtic, que jo crec que és el cap desconegut des d'Aragona, la gent va caminant per l'escollera i no sap el que hi ha a sota.
no hi veu aquella sota. Llavors, aquest altre punt, aquesta experiència única, que està en la primera, de visualitzant 3D els fons del parc, doncs ens ha semblat, igual que el port, una experiència molt diferent i molt important.
Per tant, perquè la gent ho entengui, perquè a vegades es fan aquest tipus de coses i moltes persones pensen que després queden guardades en un calaix o no tenen molt d'ús. El principal ús és, sobretot, pedagògic per la gent que potser no es pot submergir i que tingui l'oportunitat de saber com és aquest parc aquàtic.
i donar-lo a conèixer més, i també pedagògic en el sentit que la gent que es submergeix per primera vegada tingui informació i ho vegi clarament per on pot passar, per on no, i per la seva seguretat, vaja. Sí, de fet, Marina, la diferència és que nosaltres teníem plastificat, perquè ho veies, un esquema del parc,
Llavors la gent que arribava allà i era la seva primera immersió amb el plàstic i la foto del plàstic ens l'explicàvem, però ara tindrem el privilegi de no només tindre una foto, de tindre aquests models 3D que els serviran per veure, identificar més a més els vaixells. Com podeu imaginar, sota l'aigua no en tenim rèculs que posi el gos de lleó o el germà esaguado. Nosaltres que siguem fent immersions contínues al parc els reconeixem clarament perquè els coneixem.
però la gent de fora que no els coneix no té un ròtol com el titànic, que diu titànic. M'entens? Llavors, si ensenyem les estructures, serà molt més fàcil per ells també identificar-los sota l'aigua. Ara entenc que aquesta estructura de tres dimensions ja la teniu a les vostres mans o encara no? Està dins d'aquest projecte Talassa. De fet, jo l'he vista. El que passa és que estem, depenent també del por, de com ho...
Ho farem arribar, si ho pengem, no sé si voldran penjar-lo ells directament a una part de la seva web, o si nosaltres ho farem també. Això ho estem a la manera de poder. Però fet que està fet, eh? O sigui, fet està fet. Tots els delictes que tenim allà estan fets sempre bé. D'alguna manera, per tant, ja el podeu utilitzar?
Sí, estem pendents a veure com ho enfoquem això, però ja està. De fet, aquest projecte de l'ASA ara mateix s'està fent més gran i el que estan és mapejant ara el cementiri de Baixells de l'Almetge de Mar i un altre Palamós.
O sigui, que l'objectiu és que el projecte es vagi fent més gran. També entenc que el que ara comentaves, que si aquí a Tarragona és molt útil, si el projecte es fa més gran, serà molt útil a molts altres punts de la costa que deuen tenir les vostres problemàtiques, per dir-ho d'alguna manera, similars.
Sí, sí, és així, és així. De fet, ara, el març, fa 23 o 22 setmanes, ara, em sembla que és el 14 o el 15, és la fira de Cornellà, que fem anualment, és una fira de divulgament de viatges i d'activitats subaquàtiques, venen les cases que porten materials, venen les agències de viatges a oferir alternatives de viatges, però també aquesta fira serveix com a divulgació del que hi ha nou dins el món subaquàtic. Hi haurà una ponència d'activitat
Sí, més no. És curiós que el d'aquí de Tarragona sigui el primer de l'estat espanyol pel que tu ara comentaves, perquè precisament Tarragona no és coneguda pel seu parc subaquàtic, com potser sí que ho serien més altres punts de l'estat, no?
Jo crec que, mira, sempre dic amb tot el respecte per l'àrea de les Illes Medes, que és molt més famosa i tothom coneix les Illes Medes, i aquí, en canvi, el Parc Supacuàtic, com que resta dins la nostra gestió per una licitació pública, igualment no és un tema que s'hagi divulgat...
Jo crec que com a espanyols, perquè realment va ser un dels primers per sopar coapis que va haver a Espanya. Fa 30 anys que tenim això, eh? No són pocs, eh? Són molts anys. I s'han anat desenvolupant molt, molt bé. Estem participant per això.
amb un projecte de la Unió Europea, que es diu Minca, que amb la Federació Catalana de Bussells el que fem és que cada bussejador que baixem comparteix i col·labora amb els biòlegs de Brussel·les per identificar espècies. És a dir, nosaltres baixem, veiem una espècie, li fem una foto i la pugem a un col·lectiu que n'hi ha, que és aquesta plataforma Minca, perquè ells mapegin els biòlegs en tot moment quines espècies hi ha.
a qualsevol lloc. Llavors, ajudem a tindre un catàleg molt, molt acurat i molt actualitzat de quines espècies n'hi ha sota l'aigua. I això els ajuda molt, perquè, per exemple, ara, suposo que tu ara has escoltat aquesta malaltia que tenen els meros, que estan perseguint-la, que la poden ajudar. Això ajuda tot això. De fet, hem trobat...
aquí a Tarragona una espècie de gorgoniar que no tendria que estar aquí, és atlàntica, tendria que estar a l'Atlàntic, i en canvi està aquí al Mediterrani i està aquí a casa nostra. I la vam trobar amb aquesta iniciativa del Minca, que és també molt maca, perquè jo crec que la gent, tothom podem ajudar, i això és un bon exemple, que tothom pot ajudar dins una plataforma col·loquial i pública a tenir en compte el medi subaquàtic, el medi ambient, també en el Minca fan activitats fora de l'aigua, eh?
També fa una fora. Però a mi m'ha semblat una iniciativa molt xula aquesta de la Unió Europea, perquè a més a més el biòleg t'escriu i et diu, mira, la foto que m'has enviat és d'això, i t'explica, i llavors tu només te sentes bé per col·laborar, sinó que a més a més aprens.
O sigui que està molt ben focalitzat això. Una iniciativa molt interessant. També d'aquestes 500 espècies que heu pogut anar a identificar, que és el que més es pot veure o el que més s'observa al parc subaquàtic d'aquí de Tarragona, perquè com bé diem és molt desconegut.
Depèn la temporada, Marina, al començament. Depèn també molt de la temperatura de l'aigua i de com estigui el mar. El que té la vida subaquàtica és que és molt menys previsible de la de fora de l'aigua. La de fora de l'aigua, potser si vas a la muntanya, veuràs àguiles o veuràs guineus i saps que en estar o menys d'hores, si estàs anant a la muntanya sistemàticament, veuràs.
Sop aquàticament és diferent i depèn de les corrents. Si l'aigua està més calenta venen unes espècies, si no està tan calenta venen un altre. Hi ha anys que encara no ho tenim perquè, clar, no som biòlegs cap ni un. Hi ha anys que una espècie es reproduïs molt més que l'altra.
i dius com és que avui aquest any n'hi ha un munt d'aquesta espècie i l'any passat no hi havia. És molt diferent. Es veuen de tot. Vull dir, tenim meros, tenim barracudes, quan venen hi ha molta corrent, hi ha molta barracuda, hem tingut peixos junts, també, bueno, sars, n'hi ha un munt de peixos. És molt diferent.
A més a més, hi ha molts nudibranquis. Els nudibranquis són una espècie molt petitona, com l'ungla del deu gros, que són com a cucs de mar. I cadascú té... El bonic dels nudibranquis és que tenen uns colors espectaculars. És com si fos...
L'adquiris, m'assembla, n'hi ha liles, n'hi ha grocs molt joens, n'hi ha... Bé, és molt difícil d'explicar-t'ho, però és veritat que és molt petita, aquesta vida, i és fascinant els colors que tenen. Llavors hem tingut temporades que hem vist nudibranquis realment espectaculars.
I això a mi m'agrada, eh? A mi m'agrada més la vida petita. Jo sóc de vida petita. Amb uns selladors que són de vida gran, a mi m'agraden o els peixos molt, molt grans, és a dir, les mantarralles grans, els tauros grans, les balenes, el tauro tigre, el tauro balena, o els molt petits, els nudibranquis. Cadascú ens agrada una cosa sota l'aigua. Jo no sóc de peix mig ja. A mi m'agrada o la vida molt petita o la molt gran.
Per anar acabant aquests últims anys ha crescut l'interès pel mar, pel submarinisme, per altres esports relacionats amb el mar. Vosaltres ho heu notat? Noteu que hi ha més demanda per acostar-se al Parc Subaquàtic de Tarragona per fer immersions? Sí, mira, Marina, abans de la pandèmia, cap al 2018-2019, les immersions anuals al parc...
Eren més o menys 2.400, 2.500 per any. Ara, des de la pandèmia fins aquí, estem arribant gairebé a les 7.000, 6.800. Vull dir, ha crescut un munt. Per ser un lloc petit, en el fons, perquè és petit, encara que el tinguem molt gran, però és un lloc puntualment petit, perquè hagi crescut gairebé 4.000 immersions per any, de diferència. Sí que es nota, es nota molt.
Déu-n'hi-do, això fins a cert punt és positiu. Sí, és molt positiu, perquè el que provem és que totes i cadascuna d'aquestes 6.000 i escaig immersions siguin segures, i és això el nostre repte. La seguretat, tenim un protocol molt fèrreu, i procurem que aquesta àrea es preservi amb tota la gent que baixa, amb les condicions més òptimes, perquè efectivament les espècies segueixen tenint casa seva ja, no només nosaltres, quan baixem.
Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies per atendre'ns aquesta tarda aquí a Randamar. Tornarem a parlar més endavant. Gràcies a Valtros, Marina. Un salut a tots.
I ara sí, recte final de la Ronda Mar d'aquest divendres 6 de març del 2026. I el que volem fer és el que fem tots els divendres, fer un repàs de tots els actes i de tots els esdeveniments que hi haurà arreu del nostre territori aquest cap de setmana. I una setmana més, comencem per la Costa Brava. Sergi, què hi farem?
Agenda del cap de setmana molt marcada per la celebració del Dia Internacional de la Dona, aquest diumenge 8 de març. Així que molts pobles fan actes al voltant d'aquest 8M. Per exemple, en trobem a Cadaqués, a Figueres, a Sant Pere Pescador, a l'Armentera, a l'Escala Llançà i a l'Estartit, on entre divendres, dissabte i diumenge s'hi programen, per exemple...
xerrades, llibres, documentals, caminades, col·loquis... És a dir, molts actes centrats en aquest dia reivindicatiu. I anem al que és pròpiament l'agenda marinera, l'agenda de Randamar, perquè divendres a les 7 de la tarda, al Folí de la Sal, aquí a l'Escala, inauguració de l'exposició La Varema dels 80, una exposició, en aquest cas, fotogràfica.
Demà dissabte, a les 12 del migdia, també aquí a l'Escala, però en aquest cas en el Museu de l'Enxova i de la Salt, presentació del projecte Camins de Mar. És aquest projecte que uneix la costa del Maresme Nord, amb sud de França, a través dels camins de Ronda.
I dissabte, a les 6 de la tarda, a Palamós, inauguració d'una altra exposició, en aquest cas, Pell de Rosa Aguiló, això és el Museu de la Pesca de Palamós. I tant dissabte com diumenge, pels amants a la vela, a navegar, hi ha competició al Club Nàutic L'Estartit. Doncs que passeu un molt bon cap de setmana. Ens hi trobem dilluns. A reveure'm.
De la Costa Brava, baixem fins al delta de l'Ebre, on la cel també ho té tot preparat, cel. Sí, Marina, donem una ullada a veure què tenim per aquesta zona de les Terres de l'Ebre. En el marc de la sisena edició del cicle Secrets, concert de l'Abadú Jazz Band.
una banda emmarcada dins els estils New Orleans i swing de la primera meitat del segle XX. El seu enfocament principal és l'autenticitat en el sol, les harmonies i els arranjaments, mantenint alhora una personalitat pròpia. Avui, a les set i mitja, a l'oficina de turisme d'Ulldecona. En el marc del nou cicle d'activitats en obert, los safarets,
Lopati programa cinema feminista en l'avançala del 8M, on s'hi podrà veure la preestrena d'Agua Fiestes i la projecció de Cura Sana. Dos curtsmetratges d'autoria femenina que aborden la dissidència, les cures, la violència estructural i la capacitat de resistència col·lectiva. En acabar les projeccions, l'artista i mediadora, Jessamí Olesa, dinamitzarà una acció participativa per obrir el debat i posar en comú les impressions del públic.
El dissabte a les 5 de la tarda, a l'Opatí, Centre d'Arts de les Terres de l'Ebre, a Emposta. Concert d'Hotel Cochambre, formació que ha revolucionat el panorama de la festa i els grups diversions. El seu èxit es basa en el talent natural, la posada en escena i la seva forma única d'interpretar les cançons en un espectacle on barregen elegància i picardia. En acabar, seguirà la festa amb DJ Kevin Manero. El dissabte a les 12 de la nit, a la Germandat de Batea.
L'associació La Descarada, col·lectiu compromès amb la transformació social i el feminisme, ha preparat una intensa programació per commemorar aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona. La jornada que enguany coincideix amb el cinquè aniversari de la fundació de l'entitat el 2021 vol ser un punt de trobada per a la reivindicació.
L'acte central serà un vermut feminista. La jornada comptarà amb la col·laboració de diverses entitats locals, com els Quintos del 2006, que s'encarregaran de la barra, i els Chics Caleros, que oferiran una exhibició castellera. El diumenge a partir de les 10 i mitja del matí a la plaça Nova de la Metlla de Mar. Teatre La Majordoma, un èxit de crítica que obre la porta al plaer de gaudir d'una actuació estratosfèrica de la gran actriu Rosa Renom,
Una obra sobre el perdó, la identitat i les cicatrius del passat. Un teatre essencial que confia plenament en la paraula i en la presència de l'actriu. El diumenge a les 6 de la tarda, l'espai patronat de Tortosa. I fins aquí l'agenda de les Terres de l'Ebre.
Del delta de l'Ebre, anem cap a les costes del Garraf. Carla, què hi farem? Comencem el repàs d'aquest cap de setmana al Garraf, centrat en la celebració del 8 de març. Arrenquem a Covelles, on la Biblioteca Municipal Joan Avinyó ha preparat un cap de setmana temàtic. Avui divendres, a dos quarts de set del vespre, una conferència de Marisol García Llarena sobre les dones de principis del segle XX, per conscienciar sobre la memòria històrica de les grans transformadores de la nostra societat.
Dissabte a les 11 del matí, Comptes per la Igualtat, a càrrec de la Porta de Fusta, amb històries que parlen de gènere, de prejudicis, d'oficis i de somnis destinats a famílies amb infants a partir de 4 anys. I per acabar, durant tot el mes de març, hi podreu visitar també l'exposició Maternitats Robades, una denúncia al robatori sistemàtic d'anadons a l'estat espanyol durant la dictadura franquista i fins als anys 90,
a través dels relats en primera persona de les mares, que encara avui busquen els seus fills i filles en una de les ferides obertes més silenciades de la nostra història recent. Pel que fa a Sitges, també hi tenim activitats centrades en el Dia Internacional de les Dones, però en aquest cas al complex museístic de la vila.
El diumenge tindrà lloc una visita especial guiada pels espais del Museu del Cau Ferrat i del Museu de Maricel per redescobrir les col·leccions des d'una perspectiva de gènere i posant el focus en les dones que sovint han quedat enrere en els relats artístics i culturals. L'activitat és gratuïta, però amb places limitades a 15 persones. Pel que requereix, reserva prèvia a la web museusdesitges.cat o a la recepció dels museus de Sitges.
I continuem repassant museus, però ara a Vilanova i la Geltrú. Comencem recordant-vos l'activitat de la que us vam estar xerrant el dilluns i que es farà demà dissabte a les 12 del migdia al Museu de l'Espai Far. Estirant el fil de la història, una visita temàtica comentada que recorrerà al barri de Mar per recuperar la memòria de les dones que n'han format part.
pescadores, remandadores, filadores de les fàbriques, peixateres... Dones que han treballat, cuidat, sostingut i han fet créixer el barri, sovint des de l'ombra, però amb una força indispensable. També dissabte, però ara a la tarda, a dos quarts de sis, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer ofereix la visita comentada al Museu amb Ulls de Dona. Una mirada en clau de gènere que posa en relleu els espais que les dones han ocupat en el món de l'art. Muses, artistes, promotores o col·leccionistes.
Durant tot el mes també es poden fer visites guiades al centre d'interpretació del romanticisme Manuel de Cabanyes, a la masia d'en Cabanyes, cada diumenge a les 11 del matí, a les 12 i a la 1 del migdia. Les visites duren uns 50 minuts i permeten descobrir el llegat de la família Cabanyes i del moviment romàntic, així com la col·lecció de gravats de Francisco de Goya que Joaquim de Cabanyes va adquirir i portar a Vilanova a finals del segle XIX.
I acabem el nostre repàs d'agenda a les costes del Maresme. Oriol, què hi farem? Doncs sí, Marina, comencem el repàs amb un acte avui mateix, avui divendres a les 7 de la tarda, aquí a Aranys de Mar, hi ha cinema negre amb la pel·lícula Círculo Rojo.
Una pel·lícula que dura més o menys dues horetes, i ja demà dissabte, encara aquí a Arenys, a dos quarts d'onze del matí, comença el taller d'escriptura Escrivim, relats a foc lent, històries que neixen als fogons, a càrrec de Gemma Tomàs. Passem ja demà dissabte, però en aquest cas, al Teatre Monumental de Mataró, que tornarà a acollir la celebració del 12è certamen carnavalesc, Ciutat de Mataró, una cita ja consolidada i molt reconeguda a Catalunya,
i també fora del territori. Des de fa 12 anys consecutius, Mataró acull aquest certamen que apropa l'essència del Carnaval de Cádiz, un dels més importants i populars del món, famós per les seves xirigotes, per les comparses, els cors, els quartets, els romanceros, agrupacions de carrer i altres expressions carnavalesques, plenes de crítica intel·ligent, ironia, música i molt sentit de l'humor. En aquesta edició visitaran Mataró les millors agrupacions de Catalunya, juntament,
amb alguna formació en petit format procedent del mateix Cádiz. Seran los Esenciales, la comparsa gaditana de Barcelona, las de la Churri de D'Aquiparriba, una Xirigota de la vostra ciutat, de Tarragona, també de las Xirismosas, los Xirigotauros del Prat de Llobregat, Potablava, la Xirijota, la Sant Adrià de Besòs, Agencia Olé i Associados, Xirigota dels Públios de Llobregat i la Gran Evasión, Xirigota de Barcelona.
Més coses ja diumenge a les 12 del migdia anant cap a premiar de mar el Museu Romà i descobriran quin era el paper de la dona en les diferents etapes de la seva vida, des de la infantesa fins a l'edat adulta, el seu lloc dins la família, el matrimoni i el rol que desenvolupaven les dones a la ciutat romana.
a través dels objectes i símbols que la representaven i l'acompanyaven en el seu dia a dia. Finalment, els participants elaboraran una lúnula, un amulet molt present a la vida de les nenes i les dones romanes com a símbol de protecció i feminitat. I en el mateix sentit, el Museu d'Arenys de Mar ofereix un recorregut
per les sales del museu, seguint la història de moltes dones, puntaires, dissenyadores, empresàries, col·leccionistes, científiques, que han contribuït amb la seva tasca a construir una història que moltes vegades ha quedat ignorada en la història dels grans esdeveniments. Es pot descarregar una petita guia, que es diu Un Museu en Veu de Dona, o bé comprar-la al propi museu i fer el recorregut a través de les contribucions d'aquestes dones. Per tant, un cap de setmana ple d'activitats aquí al Maresme, que intentarem superar per retrobar-nos de nou dilluns. Bon cap de setmana!
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest divendres 6 de març del 2026. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem dilluns, com cada dia de dilluns, a divendres de 4 a 6 de la tarda. Els esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. T'ho juro, he perdut la por a fer-me mal. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
Arran de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Lluny i perdre el cap. Juga a submergir-me per un cos ser estrellat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com.
Bona tarda, són les 6.
Us parla Tere Ortega. La pluja ha modificat l'agenda d'actes al Dia Internacional de les Dones de Tarragona, tot i que l'esperit reivindicatiu s'ha mantingut. Enguany s'ha incidit en la bretxa salarial, les cures a càrrec de les dones i la lluita contra el negocionisme de la violència masclista. L'acte institucional s'ha celebrat avui al migdia a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona amb la participació de dones pioneres de l'àmbit associatiu, esportiu i feminista.
Gràcies a la lluita sostinguda de generacions de dones organitzades, s'han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals. Es van organitzar per defensar una escola pública i democràtica, una sanitat universal, una igualtat jurídica plena i unes condicions laborals dignes.
Discursos que banalitzen la violència masclista, que desacrediten el feminisme, que neguen les desigualtats estructurals i que, en definitiva, pretenen dividir la societat. Davant d'aquesta realitat, reafirmem el feminisme com a camí imprescindible cap a la...
Justícia social. Apostem per la convicció i les polítiques feministes com a motor per continuar avançant els drets. S'estipentali o preroma. Prèviament, el sindicat SUGT i comissions obreres han fet l'actura del manifesto unitari amb les veus de Mari Carmen Fernández Agualló i Tomasa Guerrero. Ha tancat l'acte l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, amb aquestes paraules. No ens oblidem un dia com aquest de les dones migrades.
Tenen encara més dificultats, encara han de lluitar més. I jo sé que no us li deu mai, però per això us vull agrair, sincerament, tot el que feu. Que serveixi aquest dia d'exemple, d'agraïment, però també de convicció, de continuar amb la lluita. Visca la lluita feminista.
A causa de la previsió de pluja d'aquesta tarda, els actes previstos per a les 6 i les 8 en el marc de la celebració del Dia de la Dona s'ajornen i es faran el divendres 13 de març al mateix lloc i a la mateixa hora. La resta d'actes programats es mantenen segons allò previst.
El tribunal augmenta la pena imposada a un home per la mort de la seva parella en un hotel de Salou el juliol de 2023 fins als 15 anys i 6 mesos de presó per un delictat d'assassinat. D'altra banda, es confirmen les indemnitzacions acordades en la sentència inicial.
La secció d'apel·lacions a la sala civil i penal del TSJC ha estimat parcialment el recurs interposat per la Fiscalia contra la sentència de la vista celebrada a l'Audiència de Tarragona. Els fets van ocórrer el juliol de 2023, quan després d'una discussió l'acusat va asfixiar la seva parella a l'habitació d'un hotel a Salou on es trobaven allotjats durant unes vacances.