Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I també per poder conèixer una mica l'Alguer,
podríem parlar dels llocs d'interès que podem trobar.
En principi, podem trobar, com no interessant, la catedral,
la plaça de la catedral.
Va ser edificada en diferents etapes.
L'any 1552 es va iniciar la construcció de la cinta absinada.
i dalt de les capeles i el campanar octagonal
d'autèntica inspiració tardogòtica catalana.
També podrem trobar l'església de Sant Francesc, al carrer Maijom,
fortificada en la segona meitat del segle XIV
i parcialment reconstruïda a finals del segle XVI.
També podrem trobar l'església de la Misericòrdia,
situat al carrer de Bonaire,
edificada pels franciscans en el 1508,
fort reconstruïda en el 1662,
per aixir dita com Freria dels Gonfano.
l'església de Sant Miquel,
el carrer Major també conjuntament amb l'església de Sant Francesc.
La seva construcció va començar en el 1612,
gràcies als generosos donatius d'un capità algarès,
Geroni Ferret, de l'exèrcit espanyol,
el que es va deixar als jesuïtes
perquè realitzessin també un col·legi d'estudis.
També podrem trobar el Palau Maquin al carrer de Bonaire,
fó construït pel bisbe algarès Ambroji Maquin,
per la seva família en la primera meitat del 1600.
Encara avui el seu aspecte original es presenta intacte
i es poden admirar el bonic portal renaixentista
i les finestres d'evident línia gòtic catalana.
També la torre del portal reial o dels hebreus,
a la plaça del portal,
fó construïda a despeses de la riquíssima comunitat jueva,
l'antiga Aljama,
després d'una prèvia autorització del rei Pere III
datada del 6 de novembre de 1360.
Anem ara a la introducció geogràfica.
L'Alguer és una petita ciutat
que es troba a la costa nord-occidental
de l'illa de Sardena,
de Sardenya volen dir,
una illa situada a prop de l'illa de Córsega.
L'Alguer té una població
d'aproximadament d'uns 40.000 habitants.
A l'Alguer,
aquesta ciutat que es troba a Sardenya,
que per tant a l'estat italià,
és una ciutat que parla en català,
està dins d'una comunitat lingüística
que parla en el Sard
i d'un estat majoritàriament
que parla en l'italià.
L'illa de Sardenya
disfruta d'una autonomia regional.
Ara, el professor Pere Navarro,
ens podries comentar una mica
les característiques lingüístiques
que podem trobar a l'Alguer.
Bé, per poder parlar sobre el català
que es parla a l'Alguer,
necessitaríem possiblement 4 o 5 dies.
Així, en tret generals,
podem dir que el català que es parla a l'Alguer
es distingeix pel que fa als sons,
pel que fa a la fonètica,
dirien els entesos,
en què, en algunes es,
si ho diem d'aquesta manera,
pot ser que ho entenguem millor,
que algunes es les articulen
en algunes paraules
de la mateixa manera que ho fan
a Lleida o a Tortosa o a València.
Per exemple,
quan aquí diríem fred,
ells dirien fred.
Quan aquí diríem
això està ple,
ells dirien això està pre.
En lloc de cadena,
dirien carena.
Per tant,
aquestes es
les farien una mica diferents
de les nostres.
També,
pel que fa a les vocals
no accentuades,
per exemple,
les as i les es,
així com nosaltres
les diem que les neutralitzem,
diem casa,
diem beguda,
ells dirien
casa,
begura,
en lloc de neutralitzar-les en a,
les neutralitzen en a.
Com també,
les os,
que no es troben en posició accentuada,
les tanquen en un,
com fem nosaltres aquí.
Diuen, per tant,
comprar
ferro
en lloc de
comprar
o ferro,
com dirien a Lleida
o com dirien a Tortosa.
També tenim,
i potser és una de les característiques
que més dificulten
la comprensió
entre els catalans
de l'Alguer
i els catalans
d'aquí,
de la península ibèrica,
tindríem,
que trobaríem
en el parlar de l'Alguer
moltes paraules
que en lloc de ser articulades
amb una D
o amb una L,
ells
les articulen
amb una R.
Per exemple,
quan aquí diríem
Nadal,
ells en dirien
Narall,
Budell,
ells dirien
Borell,
Meló
dirien
Maró
Gelada
Gerara
Olorada
Ururara
Teulada
Taurara
Etcètera,
etcètera,
etcètera.
Per el que estàs dient,
se nota molt la influència de l'Italià,
de fet,
i del Sar,
no?
Bé,
totes les llengües
tenen una musicalitat
determinada
que les fa diferents
de les altres.
Els dialectes catalans
també depèn
de quines regions
tenen la seva musicalitat.
L'Algerès,
la musicalitat que té,
evidentment,
l'ha après,
en aquest cas,
de la italiana.
Només te parlo
de musicalitat.
Posteriorment,
quan parlem del lèxic,
ja també apuntarem
alguna paraula,
algunes paraules
que m'han llevat
de l'italià.
Més característiques
sobre el parlar
de l'Alger,
tenim que,
per exemple,
algunes paraules
com
any
o fill,
que articulem
amb aquesta
ña
o aquesta
llà
en posició final,
ells no ho fan així,
sinó que,
en lloc de dir
any,
diuen
an,
i en lloc de dir
fill,
diuen
fill.
També,
seguint,
amb més característiques,
tindríem,
per exemple,
que la primera persona
del present indicatiu,
dels verbs,
la primera conjugació,
fan igual que fan
a Mallorca,
Menorca o Eivissa.
En lloc de dir
miro,
cuso,
o ploro,
com diem aquí,
ells en diuen,
igual que la llengua antiga,
jo mir,
jo cus,
jo pror.
o també,
dintre d'aquesta
morfologia verbal,
d'aquestes formes
dels verbs,
tenim
alguns,
no els verbs
de la primera conjugació,
però sí de la segona
i de la tercera,
que fan,
per exemple,
el condicional
jo mirariva,
jo creuriva,
jo vulgariva,
en lloc de,
com diem aquí,
jo miraria,
jo creuria
i jo voldria.
Tu abans
m'ha preguntat
sobre les
influències
de l'italià,
Bé,
això es nota
molt més
en el lèxic.
L'Algarès,
hem de dir,
doncs,
que ha estat
molt de temps
allunyat,
ha estat
desintegrat
de la comunitat
lingüística
catalana
i aleshores
d'altres comunitats
lingüístiques,
d'altres llengües,
han influït
sobre el català
que allà es parla.
L'Algarès
conserva
algunes paraules
que
coneixia
antigament
tot el domini
lingüístic català,
com,
per exemple,
frument
en lloc
de blat,
gonella
en lloc
de faldilla,
llong
en lloc
de llarg,
o
també,
per exemple,
podem apuntar
alguns
castellanismes.
L'Algarès
també en coneix,
uns
de molt
graciosos,
alguns
castellanismes
que ni aquí
no han arrelat,
com, per exemple,
en lloc de dir
amo,
que és un castellanisme,
també,
ells en diuen
duenyo.
En lloc de dir
una cambra,
una habitació,
diuen
l'oposento,
l'aposento,
castellà.
La nostra
baixoca,
el que més al nord
en diuen
mongeta,
ells en diuen,
igual que el castellà,
però ho han
catalanitzat,
en diuen
la juria,
la judia.
En lloc de dir
lleig,
en diuen
feu.
un incís,
tu dius
que tenen
castellanisme.
Sí.
Com pot ser
que l'Alguer
tingui castellanisme
si està fora
de l'àrea
lingüística
de parla
castellana?
Com s'entén
això?
Home,
s'entén
perfectament,
al mateix temps
que els països
catalans
peninsulars
passen
a dependre
de la corona
espanyola
després
dels decrets
de Nova Planta
amb la
intonització
de la casa
burbònica
a la península,
tot el que
havia estat
Confederació
Catalano-Aragonesa
que ara passa
a formar part
de l'imperi
espanyol
doncs també
els d'aquells
de Nova Planta
que s'implanten
aquí
s'implanten
igualment
fora
de la península
però que
són territoris
que pertanyen
a la corona
espanyola.
Per tant,
els mateixos
castellanismes
poden
no només
el castellà
ha influït
el català
de l'Alguer
sinó que també
el Sard
la llengua Sarda
compta
amb un gran nombre
de castellanismes
també.
No va ser
únicament
l'Alguerès
sinó que va ser
tota l'illa de Sardenya
la qual va formar part
també
durant un temps
de l'imperi espanyol
i també compten
amb aquests
castellanismes.
Acabaré
ja
breument
aquesta introducció
lingüística
dient
també
que
pel fet
de
pertany
a l'estat
italià
hi ha hagut
uns italianismes
que s'hi han
introduït
com per exemple
us podríem dir
en lloc de molt
en lloc de molt
en diuen
assai
igual que l'italià
les preguntes
són introduïdes
en lloc del
per què
introduïdes per
pecosa
per què plores
pecosa
proras
per exemple
i
alguns
sardismes
alguns sardismes
que nosaltres
quan vam
vam ser allà
vam utilitzar
a tall
de broma
entre nosaltres
com per exemple
en lloc de dir
asa
utilitzen la paraula
sarda
morendum
en lloc de dir
per exemple
nevar
en diuen
frucà
igual
que en
que en sard
en lloc de truja
en diuen
sua
en lloc de setembre
utilitzen la paraula
sarda
cabirani
etcètera
etcètera
però no per això
els
els algaresos
amb els catalans
d'aquí
tenen un impediment
per
per una convenció
mútua
i ara
podríem passar una mica
a la música
la música
però la música
passarem a conèixer
una mica
música
del guia
Antoni Grau
podríem escoltar
una de les cançons
també
que allà
ens va satisfer
potser que era
L'Ugal
que és una cançó
més aviat alegre
no?
L'Ugal
del caramaiti
amà l'uso cantà
la gent fa d'aspaltà
ama el kikiriki

canta
com l'utilitza
I totes les gallines s'apren com a muller.
I totes les gallines s'apren com a muller.
L'úga el jaque de veu, veu tres de gran macchini,
creu que caro l'ultimi i gira l'ús al vell.
S'ha creu que és sempre bé,
maestro t'ha escutxat i alhora és destinat
per fer una bella festa.
L'ú prenen per a cresta, li tirant bé l'úcol
fins a que el veu que resta té taruí molt, molt.
A l'hora de aspirir, posat i bé bullí,
la vida i la finir, i lúki kiriki.
A l'hora de aspirir, posat i bé bullí,
la vida i la finir, i lúki kiriki.
la vida i la finir, i lúki kiriki.
la vida i la finir, i lúki kiriki.
I doncs anem amb Carme Abril, perquè ens faci una mica de referència.
Qui era Rafael Caria?
Bé, el Rafael Caria és una persona molt interessada
per el manteniment de la catalanitat a l'Alguer.
És advocat i és treballador de l'aeroport de l'Alguer.
Ha escrit poesia i assaig.
En poesia ha escrit S'ha tornat a Sant Julià.
I en assaig, ara darrerament, ha escrit un llibre
que es diu L'Alguer, llengua i societat,
que tracta més aviat un petit estudi sociolingüístic
sobre el català l'Alguer i la situació actual del català l'Alguer.
Sembla ser que amb ell el tenim en entrevista.
Sí.
I ara, seguidament, si el nostre control, el passem a escoltar.
Quina és la situació actual de l'Alguer?
Bé, la situació en aquest moment
viu un estatus d'una banda d'esperança
perquè hi ha molta animació
de part de diferents estatus de la societat alguer.
i, sobretot, allò que ha interessat en aquests darrers anys
són les forces polítiques.
O sigui que això ha estat el senyal més encorajador
per allò que pertoca la tutela de la nostra llengua,
el nostre dialecte català de l'Alguer.
Això, però, no vol dir que l'Alguer estigui visquent una situació interior
a manera del dialecte prou atregar-la.
El dialecte no s'ensenya gairebé més a les noves generacions.
Hi ha unes faixes socials que masqueren la seva identitat.
O sigui que en uns contextos prefereixen parlar en italià
en lloc d'usar la llengua nostra pròpia.
Per exemple, quin és el paper de l'Església en el manteniment del greix?
Bé, l'Església, una part de l'Església algeresa
juga un paper molt interessant,
però interessant en aquests, sobretot,
també fa cinc anys en aquest cantó.
O sigui que són, en aquest moment hi ha tres capellans egresos
compromesos en la fundació d'una escola d'egres.
Encara que hi ha postures una mica contradictòries,
però, en definitiva, és l'única iniciativa
perquè ha garantit un programa d'ensenyament de l'Eglésia
a nivell d'adoles i de professorats.
Això, però, no és institucionalitzat
i, clarament, no hi ha cap ensenyament institucionalitzat
dins de cap escola de l'estat italià, a l'Eglésia.
I sembla ser, doncs, que amb aquest senyor, amb el Rafael,
que hi havia alguns problemes.
Carme, explica'm més o menys això que parlàvem amb nentres aquí dintre.
Bé, no res, que va anunciar una vegada un vol a l'aeroport en català
i llavors el van suspendre de sou i feina durant una temporada.
Però perquè no estava permès que parles ell en català o perquè...
Bé, la llengua oficial a l'Alguer és l'italià
i a tots nivells, pràcticament.
I llavors no està permès, evidentment,
parlar el català en un lloc com és l'aeroport.
A més, aquí això també passa
i a vegades que a l'aeroport de Barcelona,
si et preguntes en català, tampoc no et volen contestar.
Sembla que ho puc sentir.
Hi ha hagut alguns problemes amb la gravació.
Perdenem, no s'ha pogut sentir gaire bé.
Una de les preguntes que a mi em té, xentra,
què vau anar a fer a l'Alguer?
A part del viatge que se sap,
més o menys al per què,
anàvem a alguna cosa senzilla,
o sigui, una cosa en concret,
o no vau com era un viatge d'estudis,
o no, però per trobar alguna cosa.
Bé, el viatge és el viatge de fil de carrera
de filologia catalana.
En un principi vam anar de turisme,
més que res va ser anar de turisme.
Però allà vam contactar moltíssim amb la gent d'allà.
Ja tíníem contactes abans d'anar
i a més a més del turisme que hi vam fer,
doncs vam també fer un viatge cultural
i més que res de contacte amb la gent,
sobretot la gent que és meravellosa.
Quanta gent més o menys heu al viatge?
13 en vam anar.
13.
I llavors la gent allà com us va respondre?
És molt maco allò?
Bé, paisagísticament l'Alguer és preciós.
I la gent també.
La gent se va portar molt bé,
ens van portar per tot arreu.
i molt bé, molt ben organitzat tot
i ens ho vam passar molt bé.
Si no sé què passa amb una altra de les xerres,
fa una pregunta.
Sí, sí, no ho tinc mal entès.
M'assembla que vol fer una mica d'ambaixadors de Tarragona,
ja que Tarragona i l'Alguer són cintats a Germanades.
Podíeu parlar una mica en què va consistir
aquesta mena d'ambaixadors,
ambaixadors culturals de Tarragona a l'Alguer?
Nosaltres, com que sabíem que la ciutat de Tarragona
i la ciutat de l'Alguer estaven a Germanades,
vam creure que, com que era un viatge,
com deia la Pamen, de fi de carrera,
però que a més a més teníem intencions
de portar a terme un treball d'investigació a la ciutat,
vam creure oportú d'anar a l'Ajuntament
a demanar un ajut econòmic
i també ens vam oferir, per si hi havia la necessitat,
de transmetre algun missatge d'Ajuntament a Ajuntament,
donat que possiblement rebríem
alguna ajuda econòmica, com deia abans.
L'ajut econòmic va ser de 30.000 pessetes,
no els vam repartir entre els 13 que hi anàvem,
no ens va tocar molt repartir,
però alguna cosa vam arreplegar.
Pel que fa al missatge,
podríem dir que ens va donar l'Ajuntament
per portar, l'Ajuntament de Tarragona
per portar a l'Ajuntament de l'Alguer,
de dir que hi havia una carta de l'alcalde
i un present,
un plat de ceràmica amb la tau de Tarragona.
Aquell plat i aquell missatge
el vam arrossegar per l'Alguer,
doncs potser els 10 dies que hi vam ser,
com si portéssim un cenall amb les patates
vingudes de compta del mercat,
nosaltres amb el plat i el missatge.
Va resultar que a l'Alguer,
es veu que això ja és un mal crònic,
no tenen alcalde,
cada dos per tres salta l'alcalde, l'Alguer,
i ens vam veure amb la impossibilitat
de poder donar,
de poder lliurar aquell present
amb algú de l'Ajuntament.
No hi va haver aquesta possibilitat.
Vam deixar encarregat amb un senyor d'allà
que tant bon punt hi hagués un alcalde nou
o a qui fos, a qui tingués una mica d'autoritat,
se li lliurés el missatge
i el present de l'alcalde de Tarragona.
O sigui, que us vau arribar allà
i trobar-vos sense alcaldes,
ho deviu quedar...
Mentre vosaltres arrossegàveu
aquesta mena de belija diplomàtica, no?
Sí, mira, com una cosa rara, però doncs...
Una cosa curiosa, no?, per poder explicar.
Antoni, sembla que ens tenim una altra cançó així,
però per allà...
Sí, bé, una cosa que hi havia a l'entrevista
amb el Rafael Caria i que no ha pogut sortir
per dificultats és la situació de la llengua,
tant en la literatura com en la música.
Més-més, explica'ns-ho tu així de cada vegada.
Ara i després trobem la cançó.
La literatura, hi ha un problema que sí,
que hi ha alguna gent que fa una poesia,
però són normalment gent de carrer,
gent gran, com hi pot haver aquí també,
que escriuen l'ortografia italiana,
és a dir, no utilitza l'ortografia del català normalitzat,
sinó que utilitza l'ortografia italiana.
Aleshores, hi ha poca gent que escrigui a nivell literari,
que escrigui poesia com és el Rafael Caria o l'assaig.
És a dir, és un dialecte que està molt mancat
d'aquest aspecte literari.
I després, a nivell de música,
que potser és el que més coneix la gent de Tarragona,
perquè aquí hi ha hagut mostres de cançó algaresa,
fruit d'aquest agermanament,
i és el que està potser millor,
perquè hi ha força gent que canta algares i força grups.
Llavors, per exemple, una mostra pot ser la cançó que ara sentiríem.
Abans de passar a sentir aquesta cançó,
podríem esmentar el telèfon d'aquí, de Ràdio Fona,
amb el 102.6 de freqüència madurada.
És el 23, 10 o 23,
alguna consulta que volgueu fer als nostres companys
que tenim aquí a l'estudi.
Avui, no ho sé, algun consell, alguna cosa,
doncs, 23, 10, 23, línia oberta.
Un bel dia de sol al din,
jo t'he donat un apuntament per parlar d'aquest nostre fidanzament.
Caterina i Caterina i Caterina i Caterina.
de l'escola
Caterina, Caterina y Caterina,
te ha recordat aquel bel dia a la Marina.
Te han prometit que tú fueras la dona mía
y de mi corazón, la reina,
la esperaba que el otro día yo te repito.
Te han prometido que un bel día me digas sí.
Yo te escucho, te aportaré toda la vida en casa mía.
Caterina, Caterina, Caterina.
Un bel día de sol al dint, yo te he dado un apuntamiento
para hablar de que es nuestro fidanzamiento.
Seis venguda en compañía,
que nos ha dejado en la Marina.
Nos hemos dejado en la Marina.
Nos hemos dejado en la Marina.
Nos hemos dejado en buena amistad.
por amistad.
y nos hemos dejado en la Marina.
Las palabras del otro día yo te repito.
Em prometi, em prometi, ma que un bel dia me diguis sí.
Jo t'escolto, portaré tota la vida en casa meva.
Caterina, Caterina, Caterina.
Bonica cançó, una cançó molt maca de l'Alguer, sens dubte.
I podríem ara parlar una mica de la situació del català a l'Alguer,
que està al carrer, i també als mitjans de comunicació,
perquè si no ho tinc mal entès, me sap que hi ha emisores,
hi ha televisió municipal i coses així, no?
Com està el català al carrer i als mitjans de comunicació?
I la premsa és també si hi ha premsa local.
Bé, pel que fa al català al carrer, una anècdota.
Vam arribar a l'Alguer un diumenge per la tarda,
i portàvem dos dies de viatge, amb dues nits, sense poder...
El viatge, perdona un moment, en què el vau fer?
El viatge, mira, vam sortir de Barcelona amb un autobús de línia,
vam arribar a Gènova, amb moltes hores de retard,
ens van tocar uns conductors francesos que tenien molt mala bava,
hi havia uns moros i els van tractar desastrosament,
es notava un racisme molt fort amb aquells dos conductors.
Ens van mirar les bosses com si fossin ells policies
perquè no portéssim contraband o droga al passar de les aduanes,
però penso que els que portaven tot aquest bagatge eren ells,
perquè si no, no tindrien per què preocupar-se tant de temps.
vam arribar molt tard a Gènova i això el dissabte ja,
el dissabte per la tarda vam sortir, també amb dues hores de retard,
perquè aquella nau la van haver de carregar amb els cotxes i els camions
i els remols dels camions per marxar cap a l'illa,
i vam arribar a Sardenya que deurien ser quarts de 12 del dematí, del diumenge ja.
Portàvem dos dies de viatge amb dues nits,
havia fet molt mala mar també i havíem patit bastant aquella nit
amb la mala mar i amb el fred del vaixell.
Arribàvem doncs al migdia, com aquell qui diu, a l'Alguer i cansats, morts de son.
A la tarda no teníem cap cosa prevista per fer i tres persones,
la Carme, aquesta aquí al costat meu, una altra noia que es diu Cefa,
i jo vam decidir de sortir a donar un tombet per veure com era aquell poble que ens rebia.
Vam anar tot just vorejant la mar, tot just aquella zona és la més degradada urbanísticament.
no hi viu la gent, estan les cases tancades, la pedra de les cases està molt desgastada,
i no vam sentir a ningú que parlés en català, a ningú.
Hi havia molta gent jove que estava a la vora de la mar, hi ha un gran passeig,
hi havia un lloc de reunió, un lloc de trobada, i a ningú no li vam sentir parlar en català.
Ens vam desmoralitzar de tal manera que fins i tot vam arribar a dir que si vèiem passar algun vaixell per allí prop,
ens llançaríem a l'aigua, ens llançaríem perquè ens tornessin a aprendre, perquè allò doncs no podia ser.
Aquesta va ser la primera impressió que vam tenir a l'arribar a l'Alguer.
S'ha de dir però que l'endemà la vam canviar completament.
Això suposem que era per causa del nostre cansament d'aquests dos dies de viatge.
O sigui, vols dir que al dintre de l'Alguer mateix hi haurien entre parts, un dividit,
aquella part que tu has dit, o sigui, no parlava ningú català, o sigui que podries dir que la part més estragastada,
com deies, que a més, que no hi havia ningú, allà es parlava l'italià, o...
No, no, això no té...
O no té res a veure una cosa amb l'altra.
No, l'estructura geogràfica de la ciutat no té res a veure, té més a veure amb l'estructura generacional.
I a partir d'una certa edat la gent d'allà utilitza el català, utilitza l'Alguer, podríem dir d'una trentena d'anys en amunt,
en canvi de trenta anys en avall la llengua vehicular és l'italià.
Això no vol dir que la gent que té menys de trenta anys no conegui l'Alguer i no l'utilitzi de tant en tant.
Eh?
Nosaltres es vam trobar amb persones a la discoteca, per exemple, vam anar dos nits a la discoteca,
i persones que al·lucinaven, eh, això que ens ha agradat tant, aquest cap que ens ha agradat tant ara,
al·lucinaven a l'hora de preguntar a la gent d'aquí que com li dèiem amb això que tenim al mig de la cara
i quan li dèiem el nas quedaven parats, perquè ho dèiem igual que ho deien ells.
Eh?
I el que hi ha més de sota amb dos llavis li dèiem la boca i resultava que ho dèiem idènticament com ho deien ells.
Eh?
I va haver aquesta experiència.
Antoni Grau, ara per allà com el temps se'ns va, el temps de sort, parla'ns una mica del nivell de mitjans de comunicació.
Hi ha 5 o 6 emissores de ràdio, el que és l'Alguer, i aleshores cap d'elles utilitza majoritàriament l'Alguerès,
el redueixen amb algun programa de gaire folclòric, gairebé de música local,
o algun programa en què hi hagi trucades i normalment la gent que truque és gent d'edat.
Aleshores també hi ha una emissora de televisió, en ràdio i televisió del Coralo,
i aleshores la situació del català és la mateixa.
El que deia en l'entrevista al que aquí no ha sortit que realment un dels problemes que es troben
és que a l'hora d'intentar catalanitzar, de posar l'Alguerès a les emissores de ràdio i televisió,
és que no hi hauria un bon estol de locutors o de presentadors que poguessin tindre l'Alguerès com a llengua normal,
perquè hi ha entre la gent jove, que és la que pot fer de locutors en aquestes emissores o en aquesta televisió,
utilitzen l'italià ja normalment.
Aleshores el problema bàsic seria introduir-la a través de l'ensenyament al Grès,
però només hi ha una escola que funciona a nivell privat i que té un 100 alumnes,
que és l'escola Pasqual Escano,
i llavors amb un dels seus professors, en mossèn Antoni Nugues,
vam fer una entrevista que la podria, si us sembla, la podríem sentir.
Sí, ara mateix la podríem sentir.
I una mica li preguntaríem primer com funciona aquesta escola.
Aquesta escola funciona, té pràcticament tres nivells.
El primer per minyons, de 8 a 3 anys, hi ha dues classes.
Després hi ha tres classes de gent de treball, gent normal, i una classe de professors.
i aleshores a els minyons, per exemple, què se'ls ensenya al Grès?
Normalment sigui a les classes de minyons, que a les classes mitjanes de gent normal,
de gent de treball, se'ls ensenya a llegir i a escriure.
I aleshores, els problemes en què us trobeu a l'hora d'ensenyar, quins són?
Bé, primerament és que l'algares no té una normalització lesical, és a dir,
conservar les variants algereses, siguin morfològiques, com verbals, i donar també la corresponent catalana
o la corresponent estàndard del català, de manera que els alumnes s'adonin en compte que l'algares és una part de la llengua catalana.
I quin és el nivell de participació a les classes?
El nivell de participació ha variat en aquests dos anys.
Hi ha estat tants que hem tingut també 100 alumnes.
Aquest any, conversivament, són entre 60 i 70.
I feu alguna mena de prova o no avalueu?
No, no, és que jo crec que la prova millor és l'interès que la gent té.
No és una cosa així oficial, és una escola privada perquè se pugui donar interès a la gent a comprendre el valor de la llengua.
L'Ajuntament d'aquí a l'Alguer, o alguna institució, dona alguna mena d'ajut?
No. O està previst?
No, ni està previst, ni ens ha mai donat ningú ajut.
Llavors es financia amb els propis participants?
Participants o...
i així gent que té interès que hi sigui l'escola i tenim problemes econòmics, també.
D'acord, doncs, moltes gràcies.
Ja no sé si l'ha posada o no, Antoni.
Doncs continuant aquesta entrevista amb mossèn Lluqueres.
Carme, a part del centre privat que s'anomena Pasqual Escanú,
hi ha altres centres que hi hagi a part de les escoles públiques o municipals?
Perquè no hem sentit ni universitats ni escoles així més grans.
La universitat és a Caller i a Sàcer, a l'Alguer no n'hi ha.
Perquè ara s'està formant allà un grup d'universitaris de l'Alguer
que estan força interessats pel manteniment de la llengua
i ara han format un grup de joves
i és amb aquests joves amb qui vam mantenir un contacte més...
més arrelat, amb qui vam tindre més relació.
Ara formen un grup cultural allà.
El grup cultural en quin sentit?
O sigui, en quin art s'ha de dir que no...
més o menys com a vosaltres?
O sigui, allà, com a turista, sí que després vol acabar sent una visita cultural.
O tenen ja una història, una mica d'història que té gent així?
Sí, bé, ja hi ha una història d'aquest grup.
Va començar ja formant un grup més aviat folclòric que era l'Alguer 80
i ara doncs aquests universitaris el que fan és...
suposo que començaran per un estudi de la llengua.
L'únic problema que tenen és que l'Alguer és no té un estàndard fixat
i l'estàndard d'aquí no es pot aplicar allà.
Llavors ara el que intentaran és mantenir la llengua allà.
faran tot el possible.
Ja van dir allà que una de les coses que volen fer és, per exemple,
fer unes pegatines per als comerços
perquè quan van a comprar sempre entren parlant en italià
i llavors posaran unes pegatines i en aquest establiment,
o en aquell establiment, atenem en Alguerès.
Abans parlàvem, que abans ens deia el teu company,
que deien, o sigui, la gent que parla d'Alguerès
a partir dels 30 anys per amunt, o sigui,
no és que els més petits no ho coneguin sinó és que no la raonen.
Per què? Perquè la gent se'n despreocupa d'enraonar l'Alguerès
perquè no els interessa o no ho sé, o perquè...
i bueno, ja ho dependrem, i com que van a l'italià...
Mira, nosaltres vam fer amistat amb gent d'allà
i un d'aquells nois que es diu en italià,
es diu en italià, tenen nom en italià, es diu Carlo, no?
Ens explicava que ell, a casa seva,
havia sentit a son pare i a sa mare
parlar sempre en Alguerès entre ells, sempre.
Però, en canvi, a ell mai no se li havien dirigit parlant en català,
sinó que se li parlava en italià.
Evidentment, l'Alguerès no té un prestigi,
no és una llengua de prestigi, com ho pot ser l'italià,
com tampoc no té cap prestigi al Sart.
Per tant, si aquell individu de l'Alguer
vol arribar alguna vegada a ser alguna cosa en la vida,
això segons la mentalitat dels pares,
aleshores se l'ha de promocionar en la llengua vehiculari de cultura d'aquell lloc.
Per tant, l'única llengua que pot canalitzar aquesta cultura
i l'única llengua mitjançant la qual es pot accedir a algun lloc de prestigi és l'italià.
És per aquesta causa que l'Alguerès s'ha deixat de parlar de pares a fills,
que això no vol dir que no es conegui,
perquè aquest mateix noi ens deia que, esclar,
només pel fet de sentir-lo parlar als seus pares,
ja la coneixia una mica la llengua catalana,
com també comentava ell que havia après.
O sigui, que tu penses que és com una cosa que es va perdent,
ja que els pares no ho continuen fent amb ells,
sinó que consideren que en raó més en l'italià,
que és la llengua, com si diguéssim, que mana allà,
que amb l'Alguerès.
O sigui, que tu penses que és això,
que es va perdent perquè no segueixen?
No és que es perdi, és que no s'utilitza.
Són dues coses diferents, tenen connotacions diferents.
que no s'utilitzi no vol dir que es perdi,
perquè, com ja us deia,
no és que la gent jove no sàpiga el Grès,
sí que el sap, el que passa és que no l'utilitza.
Evidentment, si ja a partir d'aquesta generació jove
ja no el transmeten als seus fills,
com que aquests ja ni l'hauran sentit d'aquests joves,
quan seran grans, aleshores sí que ja podrem dir
que haurà desaparegut, però avui per avui
encara és possible una recuperació de la personalitat,
tant cultural com històrica com lingüística,
del català a l'Alguer.
En certa manera, quin és el grau de conscienciació
que tenen els algaresos envers la seva relació entre l'Alguer
i entre, doncs, aquí el Principat de Catalunya?
Mira, ells, experiències que hem tingut allà.
Anant pel carrer, la gent ens preguntava
bé, d'on sou vosaltres?
I nosaltres els contestàvem, doncs, que érem catalans.
I la primera reacció que tenien era dir-nos
els catalans amb els algaresos som germans.
Som germans.
Era la primera cosa que et deien, que som germans.
Per tant, una mínima consciència que hi ha algun llast de relació
entre Catalunya i entre l'Alguer el tenen.
Ben bé el que és, no ho saben prou.
Per això no és d'estranyar,
perquè hi ha molta gent desinformada a casa nostra
sobre la nostra realitat.
Jo me'n recordo d'un senyor del meu poble
un dia parlant del català i de l'espanyol i de no sé què.
Nosaltres parlàvem.
I qui és, quina llengua és més antiga, la catalana o l'espanyola?
Doncs, miri, no és ni la catalana ni l'espanyola,
però com que totes dues venen del llatí,
i al dir-li que venien del llatí aquell home es va posar les mans al cap.
A ell mai ningú no li havia dit que el català venia del llatí.
Per tant, aquesta desinformació, tant en aquest nivell
com en el nivell de dir l'Alguer és el mateix català
que es parla a Catalunya, que es parla al País Valencià, etcètera, etcètera,
no el tenen. Com que això no els ho ha ensenyat ningú,
aleshores no se'ls pot demanar a aquella gent d'allà coses que ells no saben.
Però de fet, des d'aquí, del Principat de Catalunya,
hem trobat un bastant interès per l'Alguer.
De fet, la Volta Ciclista de Catalunya l'hem passat ja van a l'Alguer.
Si no t'hi maneres, la Flama Olímpica potser passarà també per l'Alguer
i també per la zona de Perpinyà.
O sigui, una mostra de després dels catalans.
De manera, com la gent ho sou a l'Alguer,
suposo que ho deuen veure que hi ha una mica de bona voluntat per part d'aquí, no?
Al Principat.
Sí, sí, vull dir, això ho hem pogut constatar ja.
Que hi hagi aquesta mena d'interès per part de Catalunya cap a l'Alguer,
ells això ho tenen molt clar i, a més, els agrada que això sigui així.
Bé, i quan van que em donen els dos minuts per connectar en ràdio,
per dir que anem, podríem passar una mica a escoltar música, no?
Fins las restos!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Esteu escoltant Radio Fòrum.
Ara són 2.6 de la teva freqüència modulada.
De dilluns a divendres de 7 del matí a 2 de la matinada.
Ràdio Fòrum emissores municipals de Tarragona.
12 i 6 minuts del matí.
I continuem aquí en aquest debat, el català a l'Algarés.
Si ens parlàvem de l'Alguer, l'Alguer és un poble que pertany a la illa de Cerdanya.
Però si parlàvem de l'Alguer, l'hem parlat de l'Alguer, ara ens parlem de Cerdanya.
Qui és? Que què és i la seva cultura?
Perdó, no és la Cerdanya, la Cerdanya.
La Cerdanya està a Puigcerdà, la capital.
És igual, és igual. Si fa o no fa, ens hem entès.
Bé, no, però vull dir, és una confusió d'uns quants quilòmetres de distància, eh?
Vull dir primerament.
Llavors, la Cerdanya és una illa que deu ser...
Té uns 300 quilòmetres de llarg i un 100 d'ample, més o menys.
És a dir, és una illa força gran.
Aleshores, és 4 vegades a Mallorca, més o menys.
4 o 5 vegades.
Aquí no el veuen, però és que el professor està fent sanyes al...
Ah, en Toni, clar.
Aquí, eh?
S'ha de dir tot.
Com a 5 vegades.
Com a 4 o 5 vegades, Mallorca, més o menys.
Aleshores, és una illa on hi ha un poblament demostrat des de molt antic,
hi ha moltes restes arqueològiques del Neolític i anteriors,
com per exemple són les Noragues, que vam visitar algunes el dia que vam anar...
Què són, més o menys què són els Noragues?
No se sap ben clar què són els Noragues, perquè hi ha diverses teories.
Diuen que si són fortificacions, que si eren temples, que si eren tombes...
Hi ha diverses...
Una mica de tot, potser.
Una mica de tot.
El que passa és que normalment són una torre central i diverses restes d'una mena de cercles
que diuen que siguen les vivendes a l'entorn.
Aleshores, després també hi ha alguna necròpolis neolítica, com la a prop de l'Alguer i la d'Àngelo Rullo.
És a dir, són les mostres més antigues de població a Cerdanya.
Aleshores, actualment, l'illa és bàsicament una illa agrícola i ramadera,
amb alguns nuclis de turisme, com pot ser el mateix Alguer o la Costa Esmeralda,
i algun nucli d'industrialització, com pot ser la zona de Calla,
o a la zona nord hi ha la petroquímica de Porta Torres, no?
Bàsicament, les característiques humanes i econòmiques del Cerdanya són aquestes actualment.
Aleshores, el que estem escoltant ara de fons és l'instrument típic de Cerdanya, que són les launetes.
Ens podries comentar, per una mica, dels trets del cert,
alguna cosa que estigui relacionada amb el català.
Llavors, amb els micros tancats, em sembla que havies dit l'article salat, no?
No m'enrotllaré gaire parlant del Sard,
només una característica que sí que ens connecta la llengua sarda amb la llengua catalana.
El català i el Sard són les dues úniques llengües que tenen com a article determinat
l'article salat.
El mateix article que utilitzen a Mallorca.
Per exemple, quan aquí diem la taula, a Mallorca en diuen sa taula.
Doncs bé, a Cerdanya també utilitzen aquest article de sa.
Aquí diem, per exemple, escotxe.
El cotxe, a Mallorca en diuen escotxo, però en diuen es.
a Cerdanya l'article masculí és su.
Seria aquesta una característica lingüística que uniria el Sard i el català sota aquest article determinat.
O sigui, llavors l'exemple que diríem sa mare, o sigui, ta mare o llavors diria sa.
Sa.
I amb el seu pare llavors?
Per exemple, mira, la mare o el pare serien en Sard.
Sa mamma su babu. Sa i su.
Llavors canviaria l'article del regó.
Més o menys ens heu explicat una mica d'història?
A la mecbodes que ho tindrà? Més o menys, així que ressaltin a part del que ens heu explicat abans,
que el segon dia que vau arribar allà a l'Alguer no sentíeu parlar ningú català, a part d'aquest.
Que us hagin fet riure o potser un bon record d'allà a Cabra Carna.
Que el sopa.
Bé, la gent d'allà es va portar molt bé. Ens van convidar a sopar un parell de vegades.
Anàvem a un bar, al bar del Josuero, que era un home molt alguerès, molt patriòtic,
que no volia mai parlar l'italià. Tenia una senyera que li van donar en un bar d'Amsterdam.
No li van donar?
La va demanar.
Sí.
La va demanar, quasi robar.
Sí. Expliqui això de la senyera, que és molt divertit.
Sí, és una senyera que li van donar en un bar d'Amsterdam, bueno, que va demanar a ell,
li va ensenyar un senyor d'Amsterdam, i li va agradar molt.
És una senyera amb l'escut aragonès, no?
Amb l'escut?
Amb un escut.
Una mica estrany.
Ell l'ha posat aquell escut.
Sí, la té lliposada al bar.
Allà hi anàvem sempre perquè li anàvem a cantar.
A cantar cançons alguereses, majoritàriament.
El que passa és que allà tanquen molt d'hora, i llavors ens va convidar a sopar a casa d'ell,
a fer la sardinada.
I bé...
Ens agrada així a...
Espera.
A la Carme ve si t'expliquen.
Poques sardines vam menjar, vam beure molt de vi.
Vam acabar tots una miqueta trompes, eh?
La veritat.
Amb això de la senyera, que la Pame no ha acabat d'explicar, perquè potser no se'n recorda.
Aquesta senyera li va ensenyar un senyor que tenia un bar a Amsterdam,
el va sentir parlant català.
Perquè aquell senyor no sé si era sud-americà o si era de l'Argentina o no sé de quin país de Sud-amèrica.
I el va sentir-lo parlant català, li va dir,
diu, tinc una cosa que a vostè li agradarà molt.
Diu, a veure què és, ensenyi-m'ho.
I li va ensenyar, li va treure la senyera.
Va veure allò, li diu, me l'has de donar aquesta senyera.
Diu, home, i tu que t'has cregut si m'ha costat molt d'aconseguir-la.
Diu, com vulguis, o em dones la senyera o et fa malbé el local.
Ah, caram.
I aleshores li va haver donat la senyera.
I va ser d'aquesta manera com va aconseguir aquell drap amb les quatre barres,
del qual ell està molt orgullós i t'ha penjat allà l'alguer.
Explica'ns, Pere, allò que deu que havíeu menjat molt poques sardines i veure-ho molt de vi. Per què?
Hi havia poc peix o no havien anat a pescar?
No, de peix n'hi havia molt. Hi havia molta sardina.
El que passa que, com que pensàvem que no n'hi hauria gaire,
vam sopar abans a l'alguer l'entera.
I aleshores, esclar, menjar no en teníem moltes de ganes,
però beure el vi que ell passava molt bé.
Llavors el vi és més diferent del d'aquí o és un semblant, no?
Aquell correntillo.
No, bé, potser el vi i un amb el corall són els dos productes més propis de l'alguer.
I el corall, una cosa així?
El corall vermell.
Què és? Quina beguda és?
No, no és una beguda.
El corall no sabem què és.
És el que es fa normalment al mar.
Ah, el corall.
Ah, sí, és clar, el dir corall.
Jo voldria preguntar, suposo, no, Rosa,
és el menjar, el que vau menjar típic de l'alguer.
No, no la...
Pasta ixuta.
Això, o sigui que és una mica això.
No, el menjar és bastant italiano, molt a la italiana.
El menjar va ser el polquet du, no?
Una nit que ens van convidar també a sopar,
vam fer un sopar de germanor,
ens van donar un plat típic algarès i un plat típic sart.
I un pa sart.
I el pa sart.
el plat típic algarès era pop.
Ells en diuen pop a la llara, pop amb all, eh?
Cuinat amb molt d'all, era molt picant.
I aleshores el plat de sart era polquet du a la salda.
Era un porc petitet que penso que el tenien tres hores cuinant-se davant del foc.
i això servia perquè anés degutant cada vegada més el greix.
O sigui que era una carn sense pràcticament gens de greix.
O sigui, pel que hem sentit i aquí més o menys a les cares i tot,
us heu passat d'allà més bé al que...
Oi que sí?
Segur que tornàveu?
Segur?
Sí, sí, al setembre tornem.
Ah, carai!
Pere Navarro, Carme Abril i Antoni Grau, col·laboradores de Radioforum aquest últim.
Us donem les gràcies per estar aquí amb nosaltres.
Si vols fer algun últim comentari.
No bé, jo abans d'acabar el programa potser
m'agradaria que s'escoltés una cançó
que també va ser, junt amb el Caterí i Caterina,
l'altre himne del viatge, no?, una mica, que és l'algamia.
Doncs el sentirem ja després d'acomiadar-vos a tots.
Moltíssimes gràcies.
Vol dir alguna cosa, Pere?
Què? Allò que fan els programes de ràdio i televisió.
i vull saludar ara el Guillén.
No vull saludar ningú.
Però aquesta cançó, que ens va servir, com deia el Toni, d'himne,
en tots aquells 10-12 dies,
ens agradaria dedicar-la, evidentment,
a tots els nostres amics que vam conèixer allà.
Moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres
i seguim, doncs, escoltant aquesta música tan maca
i seguim la programació de Radioforum.
Lugà i carà mai tí, a mal usó cantà, la gent fa d'aspaltà.
A mal qui, qui, qui, qui, la gent i del vaí.
Del galles d'aspaltà ara s'agiran d'una altra ara
i siguin arrumi, s'agiran d'una altra ara.
lleguant, en una altra ara.
llagочка per escaig.
A la enclà de la terra.
Quora que mai vagy.
Quora que mai!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!