...veris pares cartoixants i entre tots elaborar aquesta complicada recepta.
Una complicada recepta però que el fruit era totalment excel·lent.
Continuant amb la història, el manuscrit que deia en fa uns moments
és enviat a la Gran Cartoixa i en 1753 el germà Jerónimo B
aconsegueix confeccionar l'hèlixí que s'utilitzarà com a pal·liatiu de malalties i epidèmies.
Amb l'arribada de la Revolució Francesa i la supressió de totes les congregacions religioses
per l'Assemblea Nacional, els germans es dispersen adreçant-se a les cartoixes d'Alemanya, Itàlia o Suïssa.
L'any 1838 és un enclau a la història comercial de la Chartresa
ja que el Chartresgrop fa la seva aparició.
Aquest licor va ser creat pel germà Bruno Jacket.
Després de múltiples investigacions, surteixen nous clients als oficials de l'Armada dels Alpes,
s'afeccionen aquest licor i s'aconsegueix que es conegui en nous territoris.
A finals del segle XIX el licor Chartres ja és peladejat i apreciat arreu del món.
Ja el 1903 els cartoixants han d'abandonar el monestir de Gran Chartres,
expulsats a casa de la separació de l'Església i l'Estat.
S'estableixen d'aquesta manera tarragona des d'on continuaran la fabricació.
Això motivarà que els legítims licors elaborats pels cartoixants
es coneguin a tot el món en el nom de Tarragona.
Marta, i deixem una mica la història.
Tenim aquí amb nosaltres en Jaume Fortun, que...
Javier Fortun, disculpa.
Abans estàvem comentant que enguany encetem una nova beguda
a veure si acaba d'arribar als Tarragolins
i podíem dir que una arriscada història a fer una beguda per les festes de Santa Tecla.
Estic en un...
En primer lloc, en què consisteix la beguda?
La beguda consisteix en un...
És una barreja de jardrés groc, verd i suc de llimona.
Llavors, les proporcions són molt baixes de jardrés
i això fa que aconseguim una graduació de 8 graus.
És una beguda que se servirà molt freda i és molt refrescant.
I el sabor com el definiries?
Si perquè els ullents no tenen la possibilitat en aquest moment.
A veure, és un...
Perdó, és un...
Té un gust molt sec, és molt seca,
tot a pesar que el jardrés és dolç,
però llavors a l'afegir-li el suc de llimona,
què fa?
Trenca la dolçor i li dona una mica d'acidesa, això el fa més sec.
I llavors a l'afegir-li el jardrés verd,
com és més fort, li dona més aroma i més gust.
Realment molt complicat, difícil d'entendre
i estem desitjant provar aquesta beguda.
Qui va tenir aquesta iniciativa?
Com ha nascut?
Suposo que hi ha tot un procés al darrere,
potser hi ha una iniciativa molt pensada d'anys enrere
i finalment avui, quan encetem les festes de Santa Tecla,
podem gaudir d'aquesta nova beguda.
A veure, la iniciativa va ser de la gent,
d'un cert grup de gent del Seguici,
amb la gent que estic jo relacionat, amb els Diables i tal.
Llavors, al voltar per diferents poblacions
on tenen la seva pròpia beguda,
vam dir, a Tarragona no la tenim, per què no la fem?
I a partir d'aquí ens hi vam posar,
vam fer diverses proves,
l'any passat vam fer una prova a la presentació dels tratges
al Vall de Diables,
i a la gent li va agradar.
I ara el que hem fet ha sigut anar perfeccionant-ho
i avui la presentarem.
Avui s'està presentant aquí a la Casa de Cultura de la Generalitat,
però durant les festes on ho podran trobar els terraunins?
A veure, en principi ho podran trobar a diferents places,
o sigui, hi haurà unes petites barres muntades a la plaça La Font
i possiblement a la plaça del Rei també.
Segurament hi haurà aquestes dues.
llavors hi haurà una distribució que es farà en diversos bars de la ciutat,
que començarà avui la distribució.
Moltíssimes gràcies i retornem la connexió a l'estudi central.
Un altre cop.
Molt bona nit des del número 39 del carrer Major de Tarragona,
a la Casa de la Generalitat,
on en aquests moments s'estan començant a repartir ja
els primers gots de licor del certrés de les festes a Tarragona.
Ens podries explicar una mica, tu que has estat qui ha fet en aquesta taula el licor,
com l'has fet?
Doncs es tracta d'una barreja de certrés groc, certrés verd,
amb proporcions que de vegades hi ha qui en posa més i qui en posa menys,
doncs ja depèn del gust.
Heu de tenir en compte que el verd és més aromàtic,
doncs a vegades per reforçar el sabor val la pena posar-li una mica més,
i suc de llimona, simplement això.
Quin és el secret d'aquesta beguda?
Home, aquesta beguda està molt arrelada a Tarragona.
Penseu que des de principis de segle hi ha hagut una fàbrica aquí
i diguéssim s'ha fet molt popular per tots els tarragonins.
Tu ets un coneixedor del certrés de Tarragona,
de l'exposició que hi ha aquí dins la Casa de Cultura,
quin és l'element o els elements que més destacaries?
Home, hi ha un...
Encara que sigui a nivell personal, el que més gràcies et fa.
Home, hi ha uns rètols, doncs, que els tinc una mica de carinyo,
que són, diguéssim, de la família,
i a part d'això, doncs, alguna botella de fa uns anys
també és molt significativa, però vaja, tot és prou interessant.
Moltes gràcies.
Ens és pràcticament impossible poder parlar,
menys mal que ens hem pogut situar al darrere de la taula.
De totes maneres, és una taula que cada vegada està més contra la paret
i no sé si al final ens haurem de col·locar a sota.
Realment, hi ha moltíssima gent aquí al carrer Major
i suposem que, tot i que hi havien preparats moltíssims litres
del licor de les festes en pocs minuts,
seran exaurits perquè la quantitat de gent que hi ha en aquests moments
aquí al carrer Major és molt important.
Tornant una mica a la mostra,
cal dir que és un recorregut per la memòria dels tarragonins,
de la gent de la nostra ciutat.
La visió d'aquestes ampolles i articles publicitaris que veiem a la mostra
fa reivindir imatges d'altres temps,
d'aquell meble bar dels pares o de les sobretables de Nadal
a casa dels avis, tal com ens explicaven la darrera connexió,
la Cristina Centelles.
El xar 3 ha suposat, com dèiem,
molt més que una beguda fabricada a Tarragona.
Per tots els que han col·laborat en aquesta exposició,
el xar 3 és encara un licor popular viu.
Nosaltres ens apropem als nostres companys de Tarragona Ràdio
que en aquests moments van a fer el tast d'aquesta beguda de les festes.
Cristina Centelles, Ricard Laoz, l'heu provat?
Què podeu dir?
Dols, asper, no sé, és molt difícil.
Molt dolç i suau.
Jo diria que suau.
M'ha sorprès perquè pensava que seria més fort i és bastant suau.
Combina a repetir.
Bé, doncs, amics, oients,
el primer dia de la festa major
és avui.
posarem el micròfon ambient a la gent que en aquests moments s'està apropant aquí
per tastar el licor.
Tu l'has tastat, ja, el licor?
Esperarem a veure aquesta noia si el pot.
Podries deixar els gons a la teva companya de tastar el licor
per explicar als uïns de Tarragona Ràdio si t'agrada una mica explicar com és?
Ja que ells des de casa, des dels llocs on treballen, no el poden tastar.
No ho sé.
És que té un mossegar-ho.
De llimona...
Tu havies tastat mai el Chartres abans, però...
No, i...
És la primera vegada que tastes el Chartres?
Sí.
Coneixies que el Chartres és una boguda de Tarragona,
molt arrelada a la nostra ciutat?
Bé, això m'ho van dir als meus pares,
que li vaig comentar això de la Navaguda a Santa Tecla.
Molt bé, doncs, moltes gràcies.
Fins aquí, doncs, aquesta connexió
des de la Casa de la Generalitat
nosaltres ens acomiadem en el que ha estat el primer dia de la Festa Major,
amb el mateix crit en què s'acomiadava l'alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal,
després de fer la crida a les festes.
Visca Santa Tecla, visca Tarragona
i a gaudir d'aquestes festes en els nou dies i mig que encara queren.
Doncs, bons panys, moltes gràcies per haver-nos portat aquesta actualitat.
La primera tasta que es fa d'aquesta beguda popular.
que, segons han pogut saber, té un gust dolç, que no és molt forta,
i que bé, que està realitzat amb la base de chartres, llimona,
i que té uns 8 graus, doncs, que bé, que no són molts,
és una beguda, doncs, d'aquelles que se'n pot beure tranquil·lament,
sense por que després tingui conseqüències d'aquelles desastroses.
I, com que estem de festa, doncs,
quina millor manera de convidar-vos a anar a la festa
amb un tema que digui precisament això.
Vine a la festa. El coneixeu?
Són els pets des del seu segon llarga durada.
Calla i balla.
Calla i balla.