Són ara les 11 del matí, 7 minuts, seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio des de la plaça de la Font.
Aquest estudi de ràdio avui en el vell mig de la ciutat de Tarragona, dedicant aquest programa especial a la nominació, ja no és candidatura, Tarragona Patrimoni de la Humanitat.
Ho estem explicant tots en directe des de les 8 del matí, ho farem fins a dos quarts de dues de la tarda al voltant del queix, sens dubte, la notícia important avui a la nostra ciutat.
Per aquí continuaran passant molts convidats, encara queda molta roba per tallar. Marta Domènech, ja han tingut com a 18 convidats des de les 8, no?
Doncs des de les 8 del matí ja hem parlat amb 18 persones diferents que tenen a veure d'alguna manera o altra amb la candidatura, amb la ciutat i que ens han expressat la seva opinió d'aquesta designació de Tarragona.
Tarragó, jo voldria repetir, Tarragó Patrimoni de la Humanitat.
Sí, perquè la Marta la tenim documentadíssima amb un munt de papers i no estaria de més en repassar breument el llistat de tots aquells conjunts que configuren Tarragó.
Doncs són 13 elements, el Pretori, les Muralles, el Cir, l'Amfiteatre, l'Aquaducte, el Mèdol, la Torre dels Escipions, el Fòrum Local, el Fòrum Provincial, la Necròpolis, l'Arc de Barà, el Masule de Centselles, a Constantí i la Vila Romana dels Monts, al Tafolla.
Doncs alguns d'aquests conjunts els visitarem amb la nostra unitat mòbil a partir de les 12 del migdia i evidentment mantinem contactes amb alcaldes de diferents poblacions que acullen un d'aquests monuments del Patrimoni de la Humanitat.
Estem parlant de Constantí, estem parlant d'Altafolla i també de Roda de Barà.
Tenim alguna parleta d'aquelles que es recolli d'allò que les paraules no se les emporta el dent?
Tornem a la Maroteca. El 18 d'octubre de 1994, Josep Maria Mosté, tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, deia això.
Incorporar-se a la llista de monuments declarats Patrimoni de la Humanitat és com està a la guia Michelin.
I el 22 de setembre de 1997, Federico Mayor Zaragoza, director de l'ONESCO en aquell moment, visitava Tarragona i deia que amb Tàrraco seria imparcialment favorable.
Doncs bé, finalment ha estat tot favorable. Nosaltres estem dient que des de les 8 del matí,
pels micròfons de Tarragona Ràdio està sortint tot aquest gruix d'informació, de felicitacions, de mostres d'alegria.
Alguna que altra crítica també s'ha deixat caure, però hi ha persones que han matinat molt.
Tenim aquí un exemple, d'una banda ens acompanya el Magí Ceritjol, que és tècnic del Museu d'Història de Tarragona.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Enric Ceritjol, que és un home que ha treballat molt en el primer grup de reconstrucció històrica de Tarragona.
Enric, bon dia.
Bon dia.
A quina hora us heu llevat avui?
Jo no he dormit.
Ah, no has dormit, no. I l'Enric?
No, vam plegar de Sant Arri ahir al vespre i aquest dematí a les quarts de sis cap aquí.
Per tant, ja ho sabíeu, a aquella hora.
Sí, ja ens ho havíem comunicat.
Amb les ràdios posades pertot arreu, no?
Sí, esperava la trucada, que havíem quedat ja a l'organització, però el facte és que ens trucarien.
No he pogut dormir esperant la notícia i posar en marxa les coses.
Aquest tipus de notícies, doncs, cadascú les acull una mica en funció del seu tarannà.
Vosaltres sou persones que us emocioneu fàcilment?
N'ha hagut un moment d'emoció o, insistim, en una idea que la cosa es donava molt per feta?
No estava, és a dir, estava molt ben lligada i molt ben d'això, però va, fins que no passes l'examen no es pot dir que està blat i ben lligat al sac, no?
I jo sí que m'emociono, no? Perquè em sembla que qui no s'emociona per això, no sé, em sembla que és emocionant, no?
Que la teva ciutat estigui on està, és a dir, que estem oberts al món, tenim ara una finestra oberta al món, jo crec que això és molt important, crec, vais, i clar, t'emociones perquè realment ho vius, no?
Hi ha dues o tres idees amb les que estem insistint al llarg del matí, que tothom s'ha de felicitar, però no oblidem que s'ha de felicitar molt aquella feina que de vegades resta una mica anònima
del conjunt de persones i entitats que treballen, que han treballat i que, de fet, ara, doncs, tenen potser el repte més important, continuar treballant per acabar de consolidar el que ja no és una candidatura.
S'incorpora a la nostra conversa el Jordi Rovira, és historiador i president d'Itinere, jo no sé quantes vegades, Jordi, bon dia, heu ensenyat la ciutat des d'Itinere.
Milers i milers de vegades, no? I no ens cansem de fer-ho perquè sempre ho podem fer des de perspectives noves i il·lusionadores, no?
Quan has conegut la notícia?
La notícia l'he conegut exactament a les 4 i 10 minuts d'aquesta matinada. Ens hem trucat, he fet com una miqueta una roda de trucades per Tarragona
i he rebut la trucada del Rafael Gabriel, del president de l'Arqueològica, que, doncs, ràpidament m'ha posat al corrent, m'ha informat d'aquest felicíssim esdeveniment.
Aviam, aquest és un temps de ràdio obert, eh? Jo us demano que quan us vingui de gust interveniu i dieu tot el que allò penseu, eh?, al voltant d'aquesta qüestió.
Sí, des de la passant, diguem-ne que es diu ara de la societat civil, o sigui, de la societat no lligada a institucions ni a empreses.
És que, a part d'emocionar-te la nominació, jo crec que el que és més important és que ha creat una il·lusió col·lectiva, que també fa falta, no?
Jo crec que un té il·lusions individuales, professionals, familiars, que són vitals, importants per una via, però també les col·lectives també són algú que marca.
Jo crec que aquest aconseguiment, em sembla que és una il·lusió col·lectiva important per la ciutat de Tarragona i no només per la ciutat, sinó per tot el costat de Tarragona.
Jo crec que ens pot permetre fer això. Jo crec que els moviments se va des de la il·lusió. Qualsevol cosa i qualsevol millora se fa sempre amb il·lusió.
Amb emoció, però també amb il·lusió.
Il·lusió com la que vau posar des del primer moment, quan vau decidir crear un grup de reconstrucció històrica.
Jo no sé si em mirallan-vos en aquells que ens visitaven en el Tarracoviva en els darrers anys aquí a la ciutat de Tarragona.
Va ser al revés, va ser nosaltres que vam portar els obsequets.
Ah, no, no, però dic que a l'hora de reconstruir el vostre propi, doncs imagino que ha estat una guia també, no?
Sí, clar, ells són els pioners i tal.
Jo també vull dir una cosa, perquè és el Jordi, que sempre fem broma amb el Jordi, que ell és el professional de guia, però jo sempre l'he fet a vegades la competència.
I molt ben feta.
Que tinc una miqueta altruístament, no professionalment, però sap ell que ens hem trobat alguna vegada, que jo sempre soc una persona, des de fa molts anys,
jo me sembla que des que tinc 14 o 15 anys, que sempre que he portat amb algú de Barcelona o algú de fora i tal,
sempre l'he intentat ensenyar a la ciutat des de la vessant aquesta, no?, explicant una miqueta les muralles des dels meus pocs coneixements,
però sempre l'he portat a veure les muralles, l'he portat a veure el pròtori, l'he ensenyat a la ciutat, i soc una miqueta també,
i per això a vegades el Jordi m'he dit, t'ha posat a demanda per competència desallà, perquè tu...
I ara, ben al contrari, tu saps perfectament.
Jo m'hi fes broma.
Que no és ni molt menys això, que ben al contrari, tu ets un dels elements claus, doncs, en aquests últims temps,
en quant a la recuperació d'un aspecte absolutament innovador.
Aquí ja no estem parlant del que, teòricament, és seguici popular, que ens agrada molt,
i que, doncs, està ben integrat dins de la ciutat, sinó que és un tema perfectament nou,
com ha estat un grup de reconstrucció, un grup que s'ha fet, per cert, amb una elegància exquisida,
que s'ha treballat d'una manera curadíssima, i que el primer sorprès vaig ser jo,
perquè quan vaig escoltar un dia les explicacions, allò, perfectes, no?,
doncs, del company Ceritjol em van emocionar, fins i tot.
Ara sortirà molta competència, perquè tots ens farem de guies accidentals,
ensenyant la ciutat a les visites, eh? Això ja veureu com passarà.
Magí, el museu, has passat aquest matí pel museu, imagino, no?
A veure, jo vull dir una cosa, també, ja sé que tothom, evidentment, s'ha de visitar tota la ciutat,
i també, però jo voldria recordar aquí els meus companys, en aquest moment no són aquí,
però que estan treballant, i des d'ara mateix, per exemple, estem fent portes obertes des d'ara fins,
suposem que fins Nadal, és a dir, i estem preparant la festa pel dissabte,
ara tinc tots els meus companys treballant, i, per tant, des del Museu d'Històries se segueix treballant,
i estem al teu del canó, és a dir, que no li estem...
Estem celebrant, però també estem treballant.
Jo els vull recordar, perquè estan tots ara treballant per això, i penso que és bo recordar.
Clar que sí, és importantíssim, sempre ha d'assecar la feina que estan fent moltíssimes persones.
Haureu de filar ben primer, per acabar d'arrodonir tot el tema de la reconstrucció dels brucs?
Ui, no, hi ha molta feina, i no es pot menjar tot el que és gras, i hi ha molt per menjar,
vull dir que benvingut sigui tothom que tingui voluntat de fer-ho, no hi ha cap problema, això.
Vosaltres heu estat de les persones, juntament amb d'altres,
que heu viscut tot aquest llarg procés que ha culminat en aquesta nominació.
és una tasca de formigueta, més enllà dels tràmits administratius de l'alta política
que s'hagi fet aquest treball de formigueta del corredor de fons.
Vosaltres jo crec que ho teniu molt present al camp, no?
Sí, és la feina que s'ha de fer, no?
És a dir, és aquella feina que potser no és molt vistosa, però que s'ha de fer,
s'ha de fer en forma, s'ha d'enviar, i intervé tothom aquí.
I quan s'ha de córrer, s'ha de córrer, i hem corregut, i aquí ho hem corregut tots,
és a dir, no un, sinó tots, és a dir, per tant, s'ha fet la feina que s'ha fet.
Ara, hi ha una cosa que és fundamental, que aquesta feina s'ha fet a mi il·lusió,
i això és important, és a dir, i qualsevol cosa, és a dir, que es faci, s'ha de fer en aquest sentit.
El que sí que vol dir, és que també, és una cosa, és a dir,
des del començament se va creure en aquesta opció,
i hem apostat fort amb això, i al final aquí estan els fluïts, no?
Jo crec que és així com se va per la vida, és a dir, apostant fort per un projecte creienti, no?
Les explicacions per afegir ja aquesta frase, Tarragona és patrimoni de la humanitat.
Sí, clar.
Home, aquesta frase ja l'anàvem dient, i l'anàvem integrant dintre del nostre missatge,
la dèiem congelada una mica, la dèiem que érem candidats.
La dèiem que érem candidats.
El que hem dit de debò sempre, però, és que Tarragona ja era, de forma tàcita,
de forma implícita, ja era patrimoni de la humanitat.
Ens faltava, però, el reconeixement oficial.
El cert és, però, que a nivell científic,
doncs el valor extraordinari del gestiment de Tarragona és inqüestionable.
Ja en el món acadèmic mundial, pràcticament, podem dir que això era un fet,
això era així de clar, i que ningú dubtava.
Doncs l'extraordinari importància que té el gestiment de Tarragona
i també la seva història, també tot el que hi va al darrere,
que no són només pedres, que també són els fets que van passar aquí
ara fa uns 2.000 anys, per arrodonir xifres.
Aquella pregunta tan original que fem tots
quan parlem amb les persones que ensenyen les ciutadals que venen de fora,
tothom s'emporta una impressió ben bona, no?
No parlem d'ara, parlem de tota la vostra trajectòria.
Molt bona, molt bona.
Normalment, a veure, la gent que ens visita
sempre rep Tarragona com una sorpresa.
És a dir, no s'esperava això.
Creia que Tarragona, doncs, era, sí, realment una ciutat interessant,
una ciutat que podia portar a vegades alguns monuments
que ja des de lluny són coneguts, són coneguts per curiositats, a vegades.
Doncs el tema de Morelles de Tarragona ens ha ajudat en el pas d'aquests últims temps, no?
També ens ha ajudat, evidentment, que tenim una catedral,
que és un monument esplèndid i que no està del tot inclòs encara dintre d'aquesta declaració.
Però, bé, això era el que reduïa realment Tarragona.
Ara no.
Ara podem afegir-hi en això, en l'estereotip que teníem de la ciutat,
i afegirem un contingut que ve avalat ja, doncs, amb un control de qualitat,
que és ja la millor garantia que necessitàvem per afrontar, doncs,
que Tarragona pugui dimensionar-se a nivell turístic en el lloc que li toca.
Tarragona ja no serà una ciutat destinació turística de segona,
ja no serà una ciutat que, doncs, requereix migdia de visita,
sinó que pot requerir realment llargues estrades
i que pot interessar a gent d'un nivell potser diferent al que ara ens estava arribant.
Què diu la competència de la societat civil sobre això d'ensenyar a la ciutat i el resultat?
Jo crec que aquesta denominació es pot permetre una cosa molt important,
que és que teníem un passat i ara aquest passat serveix pel futur.
O sigui, som patrimonio de la comunitat, però més en aquella edat tenim un patrimoni pel futur.
I treballem, es pot ajudar al nostre esdevenir de la ciutat, no?
I això és important, perquè també hi ha hagut vegades que el passat també ha estat
vist aquí des de Tarragona com una molèstia, com un estorn,
quan la veritat és que no ho és. Quan se fa bé és al revés.
És una expectativa de futur, és al revés.
És una cosa que et pot ajudar a créixer més, a ser més bé, a millorar la ciutat.
I això és important, perquè em sembla que ara amb aquesta denominació
ens pot canviar una miqueta el pensament d'això, no?
Perquè a vegades si t'acordes de vegades molta gent
això ha de fer tanta pedra, aquí molesta, i no és un perspicat, i tal.
I no sembla que ara caminarà a partir d'ara, me sembla que era un abans i després,
i sembla que ara tothom ho veurà com una cosa bona i gent és prejudicial.
A més, per poder-la aprofitar, per poder-todem gaudir-la, i tal, i profit, per què no?
Ja tenim el títol, eh?, per penjar-lo allò a la vitrina.
A veure, ens va molt bé aquest títol, perquè ens ve de fora.
A Tarragona ens hem cansat molts de dir, el bonic que era Tarragona,
i de dir que ens l'havíem d'estimar més, que l'havíem de caronar més
en cada una de les noves troballes que s'anaven fent.
Però ara aquest reconeixement ens ve de fora, ens ve de la màxima institució
que el pot atorgar, i per tant, ara ja ens ho hem de creure.
Ara ja hem de tindre la seguretat que això realment és de veritat,
això és útil, i que això ens servirà realment per molt de cara a dins.
Aquesta utilitat que tindrà la nominació serà molt cap a dins, també, de casa nostra.
Ens farà comprendre que la gent de Tarragona,
hem de prendre un paper actiu en la defensa del patrimoni,
que hem de prendre aquesta opció realment que ha liderat sempre l'Ajuntament,
però que el seguirà liderant més que mai la societat civil,
perquè ara ja n'hem agafat aquesta consciència,
en tenim la seguretat que això és així i anem pel bon camí.
És a dir, no ens equivocàvem tots aquells que defensàvem,
que hem sigut una gran majoria, però una majoria silenciosa,
els que defensàvem tot aquest gran patrimoni.
Hem parlat d'institucions, hem parlat de societat civil, d'entitats,
i no oblidem que en aquesta tasca de divulgació ha estat molt important
el que també ha fet la iniciativa privada, Magí.
Clar, és que a més a més ha de ser així.
És a dir, la gestió del patrimoni és una gestió cada vegada més complexa
i que afecta més sectors.
I tots els sectors han d'estar implicats, sector privat, sector empresarial,
associacions sense ànim de lucre i entitats públiques.
És a dir, tots junts han de protegir, han d'esconscienciar i han de mobilitzar el patrimoni.
Això és així a països que es porten avantatge i aquí també ja és una realitat.
És a dir, una de les coses que es constaten, per exemple,
quan fem una jornada d'estat ràcola viva,
és l'enorme presència d'empreses que es diguin a la gestió del patrimoni,
empreses d'arqueolurgia, empreses de merchandising, museus...
És a dir, hi ha tot un seguit de gent i tot un sector econòmic
que es mou al voltant d'això, que és la societat que està bullint al voltant d'aquest tema.
Per tant, ja no és un tema que afecta a quiòlegs i estiradors,
és un tema que afecta a tota la societat i això cada vegada ho serà més encara.
Al llarg del matí en tindrem mostres d'aquesta iniciativa privada.
En tenim una, saludem el Manel Madronyal, que és responsable de la Medusa.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
Content, no?
Sí, molt bé. Tots, tots estem molt de contents.
Bé, nosaltres, el que voldria dir és que de la Medusa,
nosaltres, com a botiga de la Medusa, som de l'empresa itinera
i a partir del coneixement de la ciutat que tenim com a guies,
no només el coneixement, sinó el respecte, l'admiració i la passió per la ciutat,
el que volem fer una mica és portar a la casa de la gent de Tarragona,
dels tarragonins i de gent que tampoc és de Tarragona,
una mica d'aquest patrimoni.
Nosaltres el que tenim a la nostra botiga són objectes basats en el món romà,
en el món antic, també tenim objectes basats en l'antiga Grècia, en Egipte,
però també basats en el que va ser Tarragona, la Tarragona romana
i la Tarragona fins i tot moderna i contemporània.
Em permets, m'anem fer un acudit fàcil.
Jo crec que amb iniciatives com la Medusa,
finalment de Tarragona la gent s'ha pogut endur alguna cosa més
que el Torero i la flamenca.
Sí, sí, és una mica això el que pretenem.
Ara mateix, a part de la Medusa, tenim un altre establiment
situat en una zona...
Bé, la Medusa està a la Boca Calla, al costat de l'Ajuntament,
i hem obert un altre establiment a l'entrada just,
a l'entrada del casc antic, al portal del Roser,
que és més enfocat al turisme.
El que intentem és una mica de merchandising
del que és la Tarragona romana,
i la Tarragona en general,
i que sigui, exactament, que vagi més enllà del Torero,
de la postal de Savillana,
el que fem són productes basats en el nostre patrimoni.
A part també tenim productes de tots els...
Bé, el que considerem els museus més importants del món.
Tenim coses, rèpliques del Museu de l'Obre,
del Metropolitan, del British Museum,
i basat tot això ara en el món antic.
Estem mirant una mica d'avançar,
també portar una mica d'art contemporani
i d'art ja més posterior al que és la gent de Tarragona.
Aquesta és la idea que tenim.
Ara estem avançant una mica cap a més endavant.
La veritat és que més enllà del record
que es pot endur aquell turista que ve a Tarragona,
molts tarragonins i tarragonines,
portem algun detallet i ens hem aviat lletra...
Jo em porto on?
Mireu quines columnetes més bones que porto.
I si t'hi fixes en molta gent de Tarragona,
sempre porta aquella coseta
que és característica del nostre patrimoni.
Hem agafat aquests elements del nostre patrimoni
com un element de regal, de guarniment,
quan hem de fer un obsequi,
fins i tot regal de Nadal, si m'apures, no, Benet?
Sí, això és del que es tracta.
A nosaltres la nostra idea, la nostra filosofia,
és fer regals amb una història al darrere.
Si tu quan li regales a la teva dona un culleret per Nadal,
li pots dir, mira, aquesta és una reproducció d'una nina,
d'Ibori, que està en un museu arqueològic,
que es va trobar a la tomba d'una nena,
pots explicar una mica la història,
allò té la seva gràcia i diu molt del que regala l'objecte,
que fa quedar molt bé, no?
I a part després la persona que el porta
ho pot dir a les amigues també, o el que sigui,
sempre queda molt bé.
Què té més sortida, Manel, entre tu i jo?
Què té més sortida?
Què té més sortida?
A veure, l'objecte de Tarragona és molt...
Potser és el que ens ven més.
La gent ve a buscar coses de Tarragona,
tot i que no és una vostiga exclusivament de coses de Tarragona.
Tenim coses, com ja us he dit, d'altres museus del món.
Però potser el que ve buscar més la gent és coses de Tarragona.
O sigui, basats en el tema de Tarragona.
Nosaltres el que venem és patrimoni de Tarragona, bàsicament.
I ara haureu de posar allò també patrimoni de l'humanitat en majúscula.
Sí, amb molt d'orgull, i tant.
Molt reben, Manel Madrunyal,
t'agré moltíssim que t'hagis acostat als micròfons
a Tarragona Ràdio en aquest matí especial.
Moltes gràcies. Bon dia. Gràcies i enhorabona.
Són cinc els minuts que ens separen de dos quarts de dotze del migdia.
Immediatament parlarem de la vessant gastronòmica
d'aquesta Tarragona romana, d'aquest patrimoni.
Però tenim una connexió telefònica
que, bé, d'entrada ja demanem disculpes
amb Joaquim Ruiz Iarboló,
arqueòleg molt vinculat a aquesta candidatura.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Té pressa, l'hem fet esperar.
Joaquim, bon dia.
Hola, bon dia.
Accepta les nostres disculpes en tu, Villa.
Faltaria més, doncs estava escoltant amb molt de gust.
I teníem moltes ganes de parlar amb tu,
perquè jo crec que el Joaquim és d'aquells arqueòlegs
de Tarragona que encara sap que hi ha
molts enigmes a la ciutat,
una gran part de la ciutat que encara
està per descobrir, no?
Realment.
Bé, jo penso, el primer de tots els que us volia comentar
és el meu susto d'aquest matí.
A les 7 del matí jo me'n llevo amb les notícies
i la notícia que jo he escoltat per les notícies de Catalunya Ràdio
era Caldes de Boí, Patrimoni de la Humanitat.
Clar, el cor m'ha donat un...
M'he quedat esgarrifat.
Ja està, ja no.
I la segona notícia sí, i també ha sigut Tarragona.
Bé, jo m'he quedat absolutament impressionat
de com s'ha donat aquesta notícia
al principal mitjà de comunicació de Catalunya
i per això aquest és el primer comentari
que penso que és important que tots reflexionem.
La gent, jo imagino que hagi escoltat com jo
les notícies d'aquest matí,
doncs penso que pensarà el mateix.
Què queda molt per fer?
Doncs evidentment que sí,
però jo penso que aquest tipus de nominacions
tan importants han d'ajudar, penso,
d'una forma definitiva
a que se pugui continuar treballant
com a mínim tan bé com s'ha fet els últims anys.
Joaquín?
Sí?
Sí, havíem perdut per uns moments el so.
Jo sé que el Joaquín Ruiz de Arboló
té projectes fora d'aquí de Tarragona
la qual cosa el matindrà allunyant
probablement quan es comencin a veure els resultats
que se suposa d'haver-hi un cop assolit aquesta nominació.
Insistim en la idea que aquest és un punt de partida
per treballar i força, no?
És clar que sí.
Jo penso que...
A veure, aquesta denominació,
per una part,
és el reconeixement de tota una tasca
que s'ha fet en el passat
i penso que també ha de servir d'alguna forma
per encorajar la gent,
la molta gent que està treballant en aquests temes
en relació amb el patrimoni de la nostra ciutat
per continuar treballant en el futur.
Per tant, jo penso que això és l'aspecte fonamental
que s'ha d'entendre d'aquesta denominació
i sobretot que serveix perquè
tota aquesta enrenó que provoca l'arqueologia
a les nostres ciutats,
els problemes que hi són,
almenys el ciutadà ho pugui veure
no com un element que és disturbador,
que és una molèstia,
que són problemes que veiem una altra vegada,
sembla que viure sobre les pedres romanes
que tenen els seus problemes, és evident,
si una senyora vol fer una botiga
i resulta que abans de canviar la botiga
la hem de fer excavacions
i ara podrà fer això o no ho podrà fer,
doncs home, això realment no és agradable
per la propietat privada,
però a canvi, si podem trobar un mitjà
per el qual la nostra ciutat continua
i visquem amb les comoditats
que tots volem per ella,
però al mateix temps puguem presumir d'aquest patrimoni
i això vol dir estudiar-lo,
això vol dir invertir en ell,
doncs penso que haurem trobat la solució
per la qual jo penso que Tarragona ha estat denominada,
és a dir, Tarragona és una ciutat romana
més de les moltes que hi ha,
però a més d'això,
és una ciutat que pot servir d'exemple
de lo que vol dir viure amb el patrimoni històric,
és a dir, no és un monument aïllat
que podem cuidar i fer un petit museu i ja està,
sinó que és una ciutat en la qual
hem de viure amb la nostra qualitat de vida
del segle XX,
respectant i estar a la vegada orgullosos
del nostre patrimoni de fa 20 segles.
Per la nostra consciència col·lectiva,
hem de saber tots que encara hi ha molta cosa
a sota de la ciutat,
coses que probablement ens les haurem d'imaginar
perquè seran irrecuperables.
Home, a veure, jo entenc millor,
com la meva professió és d'arqueòleg,
doncs jo entenc que nosaltres, els arqueòlegs,
aquesta és la nostra tasca
i espero que continuï per molts anys
a veure aquestes troballes
perquè voldrà dir que la investigació es manté.
Tenim que pensar que, d'altra part,
queda encara moltes coses per fer
i penso que ara l'important
és poder consolidar els tipus de treball,
poder, com sempre, trobar financiacions
i penso que en aquest sentit
el C de Clars Patrimoni de la Humanitat podrà ajudar
i en aquest sentit tenim tots que continuïn a treballar.
Joaquim Ruiz Llarvolo,
finalment, continuarà investigant, treballant.
Aviam si algun dia trobem el temple d'August.
Esperem-ho, esperem-ho.
Però com a investigadors no tenim molta presa,
és a dir, es tracta d'anar treballant
i sempre que tens, diguem,
reptes o temes que et permeten continuar investigant,
diguem, l'esforç,
encara que només sigui per l'esforç intel·lectual
que representa buscar noves hipòtesis,
contrastar-les,
veure els dades que van bé i els que no van valer bé,
si no és el temple d'August,
trobarem noves fites per continuar investigant.
Moltíssimes gràcies,
Joaquim Ruiz Llarvolo,
per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Insisteixo en les disculpes
perquè sabem que té una agenda molt atapeida.
Molt bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Són dos quarts de dotze del migdia.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Una petita pausa
i tot seguit deixarem d'alimentar l'esperit
i alimentarem una mica l'estómac
perquè els gastrònoms, els cuiners de la nostra ciutat
també tenen molt a veure amb aquesta candidatura.
El matí de Tarragona Ràdio.
Per un bon servei de cafeteria,
amb la Batza Distribuzione Automàtica,
tot és comoditat.
La Batza Distribuzione Automàtica
i la seva màquina Expresso Point,
ideal per a petites empreses i professionals.
Per a degustar la qualitat del millor cafè italià
i també cappuccino,
peguis, infusions, xocolates...
La Batza Distribuzione Automàtica,
telèfon 6256-56.
Recordi, 6256-56.
La Batza Distribuzione Automàtica,
el millor aroma.
Museu mostragtà.
Piso Perfecto, Piso Perfecto, Garantía de Seriedad, Piso Perfecto.
Garantía de Seriedad, Piso Perfecto, Garantía de Seriedad, Piso Perfecto.
Piso Perfecto, telèfon 9720-520-727.
Vintena Festa de l'Oli de l'Almoster, aquest diumenge 3 de desembre, a partir de les 9 del matí, al costat de la pista esportiva,
et convidem a esmorzar a llonganissa, cançalada, botifarra i arengades amb l'oli d'enguany.
A més, hi haurà ballada de sardanes i cercavila amb els nens de l'Almoster.
I si vols, podràs visitar l'almacera de la cooperativa.
Recorda, aquest proper diumenge, dia 3 de desembre, t'esperem a l'Almoster.
Aquest any t'ho perdràs?
¿Quieres sorprender y ser original en tus regalos?
¿No sabes dónde encontrar un regalo diferente?
En Que le compro tenemos la solución.
En Que le compro ponemos a tu disposición más de 4.000 artículos desde 700 pesetas.
Y como novedad de temporada, tenemos todo tipo de complementos con la imagen de la popular serie Los Simpsons.
No lo dudes, ven a Que le compro y seguro que encuentras lo que buscas.
Que le compro, Calle Sule, 12, Tarragona.
Que le compro.
Aquí a la dreta poden veure una autèntica resta funerària romana que representa la...
A l'esquerra una auriga romana del segle...
Tarragona té restes meravelloses que han perdurat en la història.
Totes les altres restes domèstiques que no tenen una recollida al carrer, portem-les al seu lloc, directe a la vexalleria.
Només així tindrem una ciutat encara més neta i endreçada.
Fes un gest per Tarragona.
Ajuntament de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Dos quarts de dotze del migdia, quatre minuts, saludem en David Soler, Francesc Lleodó, cuiners de la ciutat de Tarragona.
Estretament vinculats a Tarragona, el David Soler és el president. Bon dia, David.
El Francesc Lleodó, a banda de ser col·laborador del matí de Tarragona Ràdio,
també té molt a veure amb aquesta entitat que es va començar a gestar, no ahir, sinó ja fa un quant temps, no?
De fet, el maig passat em penso que era el tercer any consecutiu que portàvem de jornades de reconstrucció gastronomica romana.
Però això ja porta una miqueta més d'història perquè un any abans el restaurant Barquet de Tarragona
ja va ser qui va iniciar en solitari aquestes jornades
i l'any després va ser amb el Jordi Lleodó, que en Pau descansi,
que des d'aquí tenim un record per ell que no ens deixarà mai d'estar present aquí amb nosaltres,
que va ser qui realment va donar l'empenta a Tarragona per ser el que ara és.
És important aquesta referència, important que d'una manera a títol individual
es va començar a crear amb setmanes gastronòmiques, fent alguns tasts a les cases
i fent treball d'alquimistes, jo diria, les cuines de determinats restaurants de la ciutat de Tarragona.
Sí, bueno, ha sigut una experiència molt interessant des del començament
perquè almenys per mi era una cosa totalment nou, jo no en tenia ni idea,
no se m'havia acudit mai d'estudiar el que menjaven els romans, no?
I, bueno, amb l'ajuda del Magí Ceritjol i d'altres col·levedores dels museus
i de gent que coneix el tema, se'ns van proporcionar llibres, se'ns va donar documentació,
nosaltres també n'hem estat buscant, com a associació també estem ajudant a tothom
a què tingui aquesta informació i ha sigut un treball bonic, molt bonic de fer
i relativament complicat, entre cometes, perquè, com tots sabeu i com hem comentat moltes vegades,
aquestes receptes que estan molt documentades no estan molt ben explicades
perquè estaven sempre escrites per gent que no eren cuiners,
que eren gent que s'assentava a la taula i que s'ho menjava i llavors...
Jo recordo, perdona, Francesc, que parlàveu molt d'un talapissi.
Sí, sí, el famoso turista, no?
Sí, però era això, aquest senyor no era cuiner, sinó que era un cronista,
era un escriptor de l'època, diguem-ne, i explicava les coses tal com ell les veia
o com ell podia documentar-se, no?
Però vull dir, són referències molt poc detallades en quant a la manera de cuinar, no?
I això fa que nosaltres a les cuines ens ho hem de treballar una miqueta
i a nivell d'ingredients també, no?
Perquè, evidentment, no són els mateixos i són ingredients que no hi estem massa acostumats
i hem d'intentar també que la gent s'ho mengi d'una manera agradable,
a part que sàpiguen que és una cosa diferent, però que també sigui agradable el paladar actual.
Vau reconstruir el gàrum per afegir-lo a aquests plats romans,
l'utilització de la mel, dels fruits secs, la importància de determinats cereals,
el vi de roses també l'hem pogut tastar.
Jo crec que ens heu donat l'oportunitat de deleitar el paladar, no?
I fer una mica allò de provar una cosa, dir una cosa nova.
No, no, això no és nou, això és tan antic com la història de Roma.
Clar, diuen que en cuina està tot inventat, no?
I l'època dels romans era, com moltes vegades ja hem dit,
una època molt rica en alimentació.
Hi havia infinitat d'espècies, hi havia infinitat de productes de la mar,
potser fins i tot els mateixos que ara coneixem de productes de la mar,
aleshores ja es coneixien, no?
Bé, sempre tenint en compte que ha hagut una evolució de 2.000 anys
i les espècies, vulguis que no, van canviant una miqueta,
s'han refent, van...
Però, de fet, el menjar es pot dir que abans estava més ben condimentat
i més ben combinat que no pas ara.
Ara, poquet a poquet, n'estem aprenent.
A poc a poc, la cuina mediterrània és la que sobresurt
i la cuina mediterrània no ve d'un altre lloc d'època romana.
Per la vostra experiència, aquestes combinacions, aquestes preparacions,
són plats d'una setmana gastronòmica concreta.
Vosaltres creieu que es pot anar incorporant
i, de fet, alguns de vosaltres heu mantingut algun plat que altre a la carta
o fins i tot alguna tècnica, algun ingredient
que ja heu intentat que s'incorpori amb normalitat
a la manera de fer els restaurants de Tarragona?
Dona, és inevitable, quan aprofundits en aquest tema,
és com llegir un llibre nou de cuina, no?
Sempre aprens coses noves
i moltes d'aquestes coses se't queden, se't queden per tot l'any,
encara que no sigui en forma d'un plat romà pròpiament dit, a la carta,
però hi ha coses que dius, ostres, mira, això, aquesta combinació no se m'havia acudit mai
o aquesta manera de caramelitzar amb la mel, per exemple,
que aquí estem fent servir molt la sucre, no?
I, ostres, ells no en tenien i treballaven la mel d'aquesta manera i tal
i és interessant, no?, inclús els barrossos, no?
Aquell arròs que fas tu amb escórpora
que a més va amb ràbans, no?
Vull dir, ostres, no s'havia acudit mai de fer un arròs amb ràbans, no?
Doncs vull dir, hi ha coses d'aquestes que, evidentment, enriqueixen moltíssim
i que hauria sigut una llàstima per part nostra
de no haver descobert aquest tema
i de no haver arribat a conèixer aquestes coses
que, almenys personalment, me n'han enriquit molt
i jo crec que a tots els de l'associació
en forma de plat fix a la carta o no, ens n'han enriquit molt.
El cas és que la nominació de Tarragona Patrimoni de la Humanitat
a vosaltres us ha agafat ja amb una entitat consolidada
amb una entitat que tothom coneix a la ciutat de Tarragona
i fins i tot espera, no?,
quan munteu la setmana gastronòmica,
quan preneu iniciatives que ja esteu preparant, segur que sí,
per propers mesos, no?
Ja fa dies que estem remenant el tema.
De fet, jo, aviam, a mi no sé si em nota,
però jo realment estic com un flam, no?
Estàs molt content, eh, David?
Sí, molt content i molt nerviós.
I una cosa que volia dir és que l'associació Tarracotaula
fa que va pel món tres anys, tres anys i mig, més o menys, no?
Imagineu-vos que l'associació és molt jove pel fet de tenir aquesta edat
i ja hem complert un dels objectius que ens teníem marcats,
que era que Tarragona es constituís com a Patrimoni de la Humanitat.
Ho tenim dintre dels Estatuts i nosaltres, quan vam néixer,
vam néixer justament per lluitar per això.
Home, no es pot dir que hem fet molt, molt, molt,
però el nostre gra de sorra jo crec que l'hem ficat i ben ficat, no?
I per aquest motiu nosaltres estem superorgullosos
que a Tarragona hagi esdevingut Patrimoni de la Humanitat.
Ara em comentàveu que fins i tot heu decidit
que les persones que visitin els establiments
que estan vinculats a Tarrocataula
tindreu un detallet amb els clients.
Sí, sí, per celebrar-ho, vull dir, hem decidit que sí,
que tothom que vingui a menjar avui a casa nostra,
a casa de tots els associats,
tindran un ocequi, un detallet, eh?,
que serà una cosa una miqueta improvisada,
perquè aquestes coses, clar, ha sigut aquest debat i la nominació,
ha sigut... però sí, evidentment,
s'anotarà que estem contents i que hem assolit,
com deia ell, una de les fites més importants i més...
que jo crec que tindrà més repercussió, vull dir,
aquí, tots els que estem avui aquí en aquesta taula
i que han estat i que estaran,
a veure, és una cosa superimportant,
és molt xulo, molt xulo que ens ho hagin concedit
i per això ho celebrarem
donant aquest detallet als nostres clients.
Deia un gastrònom d'aquells tan importants,
han de segles passats,
que cuinar per algú i posar-li el plat a taula
era contribuir a la seva felicitat
durant una bona estona.
Aquests senyors han d'anar a fabricar felicitat a les cuines.
Els agraïm moltíssim que ens hagin acompanyat avui en directe
al matí de Tarragona Ràdio.
Enhorabona per la part que us toca.
Gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos i estem desitjant de tastar els plats
que ens preparareu per aquesta nova edició de l'associació Tarragona Cataula.
Gràcies, bon dia.
Gràcies, bon dia.
Seguim endavant.
Són cinc els minuts que ens separen de tres quarts a dotze del migdia.
Ens adrecem als estudis a Tarragona Ràdio.
Farem una breu, molt breu pausa per la publicitat.
Immediatament saludarem a més persones
que han tingut l'amabilitat d'acostar-se avui al matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la plaça de la Font.
L'Helena Virgili, directora de la Biblioteca Maroteca Municipal
i el joventon Ramon Larrà, arqueòleg de l'empresa Còdex.
Fem una petita pausa i tot seguit conversem amb ells.
Al matí de Tarragona Ràdio.
Enerosqui, adelántatea de Navidad.
Hasta el 13 de diciembre, turrón, chocolate crujiente,
Suchar, tableta, 300 gramos, 359 pesetas.
Tarta de Navidad, Cami, de lata y turrón, 750 milímetros, 399.
Turrón de la viuda, blando, tableta, 300 gramos, 452 pesetas.
Jamón ibérico Consumer, por piezas, 3.695 el kilo.
Además, 10% de descuento en cientos de juguetes pagando con la tarjeta Consumer.
Y recuerda, para facilitar tus compras, abrimos los días 6, 8 y 10 de diciembre.
Aquesta tardor a Sestreria Pizarro li hem preparat una extensa col·lecció en roba de vestir per home amb els millors preus.
Fixi-s'hi bé, vestits a 23.500 pesetas i per la compra d'un vestit li regalem la camisa, la corbata, els mitjons i el cinturó de pell.
A més, som especialistes en talles grans, amb vestits americanes i pantalons fins a la talla 80 i amb camises fins a la talla 54.
A Pizarro també tenim vestits de novi, amb esmoquins, jaquers, levites i tots els complements per aquesta ocasió tan especial.
Tenim molts models per poder escollir bé.
Vingui a Sestreria Pizarro.
Vestirà bé i per pocs diners.
Comprovio, Sestreria Pizarro, carrer Mallorca, número 1, cantonada, plaça Ponent, telèfon 977213617, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Dos minuts i mig, tres quarts de dotze del migdia, immediatament saludarem els nostres pròxims convidats,
però l'actualitat ens reclama a la ciutat de Brussel·les, perquè allà es troba el president de la Diputació de Tarragona, en Josep Mariner, bon dia.
Bon dia.
Està a Brussel·les en aquests moments, no?
Sí, en aquests moments estic a Brussel·les, sí.
I molt enfeinat.
Senyor Mariner, en tot cas, el que demanàvem de vostè, doncs, és una mica una salutació i una mica que expressés i ens expliqués com s'ha assabentat la notícia.
Bueno, jo la notícia diria que l'estàvem esperant entre tots.
I llavors, aleshores, doncs, avui, doncs, el dematí, quan s'ha produït, doncs, els companys que estem aquí a Brussel·les,
hi ha hagut algú que ha posat més aviat la televisió, més aviat que jo, i ja m'ha trucat de seguida.
I, bueno, i m'ha dit, doncs, no el demanaré, ja està, ja està.
I, bueno, hi ha hagut una gran alegria amb els companys que estàvem aquí perquè a Tarragona, doncs, hagi estat enumerat, doncs, patrimoni de la humanitat.
Jo, en aquest cas, el que haig de dir és que a mi em sembla la primera reflexió que he fet de seguida, doncs, dic, ho conesco,
l'UNESCO, doncs, ha fet justícia a les voluntats de Tarragona ser patrimoni de la humanitat.
Ja tocava, no?
Per tant, estic moltíssim, moltíssim content, molt il·lusionat i molt satisfet de poder, doncs, avui ser un dia tan maco i tan recordat que haurà de ser
per a tots els tarragonins, doncs, en aquest cas, no solament de la ciutat de Tarragona, sinó tota la província de Tarragona,
satisfets, doncs, per aquest nomorament.
Ara està a Brussel·les, li donarà temps d'arribar dissabte per participar en els actes de celebració, els primers actes de celebració?
Sí, no, jo arribo avui a la nit, sí, sí, sí. Jo demà estic al peu d'un canó, doncs, a la Diputació i vull, doncs, que no, ja ens posem per descomptat
i, si no, doncs, hauria vingut si no hagués estat així, no? Però et vull dir que no, jo he estat, doncs, en poques hores aquí a Brussel·les
i avui, doncs, a la nit, al capvespre, doncs, ja he de ser aquí, no?
Josep Mariner, president de la Diputació de Tarragona, moltes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio, molt bon dia.
Jo podria afegir una cosa, que em sembla que és d'honor de dir-la, que aquesta satisfacció que avui tenen els tarragoners i tarragonins,
d'aquesta gran satisfacció, és compartida, i això també és molt maco i és de reconeixement, a tots els ciutadans de les comerces de Tarragona.
Recordeu molt bé vosaltres que van ser tots els pobles de les comerces de Tarragona, tots, des del Canà fins a Cunit,
que es van adherir concretament a que fos candidat a Patrimòni de la Humanitat a la ciutat de Tarragona.
És per això que, a més a més, és una gran satisfacció per avui també el món municipalista,
que, doncs, va recomanar i va avalar que fos així d'aquesta manera,
i és per això que compartir concretament aquesta alegria és avui per tot,
oi, per tot, oi, 600.000 habitants, ja diria, que viuen als comerces de Tarragona.
Doncs, justament, amb diferents representants d'alguns dels municipis,
que acullen part d'aquest patrimoni de Tarragona, tindrem ocasió de parlar després de les 12 del migdia.
Senyor Mariner, reitarem el nostre agraïment per atendre la nostra trucada. Bon dia.
A vosaltres, bon dia.
Adeu-siau. Abandonem aquesta connexió en directe amb Brussel·les,
amb el president de la Diputació de Tarragona,
i ara sí que saludem l'Helena Virgili i el Josep Anton Remolà. Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
S'han esperat aquí una miqueta, però també han tingut ocasió d'anar sentint tantes opinions,
tanta informació que s'està abocant al llarg d'aquest matí a la ciutat de Tarragona, no?
Sí, ha estat molt agradable. A més a més, fa un bon dia.
Està molt bé.
Veig millor moltíssimes cares contentes, no pot ser d'una altra manera?
Home, és un fet importantíssim per resultat.
És un fet que em semblava difícil d'aconseguir, al final s'ha aconseguit,
i que esperem que sigui no al final de res, sinó a l'inici de moltes coses.
Aquesta és la frase que repeteixen sobretot els professionals,
les persones que estan vinculades i que treballen amb les pedres diàriament,
de dir molt bé, però és un punt de partida.
Ui, aquí no s'ha acabat cap camí, sinó que reprenem un camí nou.
Sí, jo penso que seria un gran error pensar que ho hem aconseguit tot
i que amb això ja podem donar-nos per satisfets.
Al contrari, em sembla que ha de ser un punt de rang
per intentar aconseguir altres coses que també semblen difícils,
però que són totalment bàsiques per tirar endavant un projecte més sòlid
del que actualment hi pugui haver.
Com us heu assabentat de la notícia?
Jo m'he insabentat perquè he vist les salves.
Quan venia de Constantia en direcció a Tarragona he vist les salves
i m'he imaginat que havia passat alguna cosa important.
Jo parlo a ràdio.
Al matí cap a les 6 m'he despertat i he buscat a veure si trobava alguna emissora
i sí, sí, he sentit a la Maria Mercè Martorell parlant que ja ens ho havien donat.
Que sí, que ja era un patrimoni de la humanitat.
Sí, sí, sí, molt bé.
Des dels diferents àmbits professionals que vosaltres representeu,
com heu viscut tot aquest procés?
Home, ho hem viscut pràcticament des dels primers moments.
És un tema que tots pensàvem que a la llarga hauria de sortir.
El dubte que ens quedava era realment quin seria el moment oportú en què això es concretés.
Una vegada això s'ha produït, doncs, la nostra alegria és una alegria condicionada
al fet que realment sapiguem tots aprofitar l'oportunitat que se'ns dona
per poder tirar endavant un projecte, com deia Abano,
que realment realci aquest honor que se'ns ha concedit com a patrimoni de la humanitat.
Professionals com el Josep Anton treballen amb la crònica que es va desprenent de la pedra.
L'Helena, en paper, en paper imprès, en Déu n'hi de l'hemeroteca,
la quantitat d'informació que hi deu haver, no només a partir de la premsa local,
sinó també, doncs, díptics, informació, qüestions de divulgacions
que s'han anat publicant els darrers anys al voltant de la candidatura.
Sí, de fet, tenim un patrimoni documental que també val la pena esmentar-ho,
que és tota la premsa, i no només el que es va anar desprenent ara de la candidatura,
sinó tota la informació que surt a la premsa i en els diferents llibres
sobre els diferents monuments de la ciutat, que han servit molt per documentar les excavacions.
Molts professionals de l'arqueologia han vingut a consultar els llibres
dels primers escriptors sobre la història de Tarragona,
diàries antics, on quan hi havia algun enderroc sortia moltes notícies
sobre el que es anava trobant, doncs, també és una part molt important
per poder documentar una excavació o un patrimoni d'una ciutat,
o sigui, tenint en compte el patrimoni documental
que recolza tot el que es va anar trobant.
La figura de l'arqueòleg, la ciutadania, doncs, cada cop la té més assumida
de trobar-vos pel carrer, ja no sou aquella gent que estàveu a les aules,
a les facultats... Ara, jo no sé per un arqueòleg,
deu haver una gran diferència entre treballar allò en un desert d'Egipte
o treballar aquí enmig de la ciutat, envoltat de camions, de cotxes,
de senyors d'aquells cotxes que fan aquí, que estan fets,
és una manera de treballar completament diferent, no?
Absolutament diferent.
Nosaltres fem arqueologia dins d'una ciutat viva
i tots els problemes que afecten a la ciutat, que són molts,
d'una manera o altra, rebem les conseqüències en positiu i en negatiu.
Nosaltres hem de fer una feina, en molts casos, complexa,
perquè hem de fer una bona feina, però una feina que a la vegada
satisfagui l'administració, els científics que puguin estar interessats
en el que s'està fent, però que també deixi satisfets els promotors,
que moltes vegades són els que han de finançar les intervencions arqueològiques
que es fan i que intentar molestar al menys possible els vianants i els ciutadans
que d'una manera o altra sempre poden acabar patint les conseqüències
d'intervenir arqueològicament dins d'una àrea habitada com és Tarragona.
Però hi ha hagut moments de certs problemes en aquest sentit.
A mesura que ha passat el temps, s'han harmonitzat tots aquests interessos?
Encara queda una miqueta de camí per fer?
Evidentment, encara queda una miqueta de camí per fer.
En aquest aspecte s'ha millorat molt des dels anys 80,
però encara hi ha una sèrie de qüestions fonamentals que s'han de resoldre
i que esperem que el caliu que es formarà després de la concessió
del patrimoni de la humanitat a Tarragona serveixi d'argument
per poder acabar de llimar aquestes diferències que hi poden haver
en el tractament i en la gestió del patrimoni arqueològic.
Josep Antón, en remula, finalment, en què està treballant Còdex, ara?
Còdex està treballant en aquests moments amb algunes excavacions
de reduïdes dimensions aquí a Tarragona.
Estem a l'espera que es concreti la notícia que estan adonats
pels mitjans de comunicació de l'excavació de l'Avinguda de Vidal-Aberraquer
i la nostra feina en aquests moments es concentra fonamentalment
a l'àrea de Barcelona.
Nosaltres sempre hem sigut una empresa d'arqueologia tarragonina,
però amb una voluntat i amb un enfoc el més general possible.
Moltíssimes gràcies, Josep Antón, remula, per acompanyar-nos.
Bon dia.
Helena, aquests dies déu-n'hi-do, eh?
La quantitat de fotocòpies, de retalls de diaris,
de la feinada que tindreu a la Maroteca.
Sí, sí.
De fet, tenim un dossier que, bé, la primera notícia que va sortir,
que la comentàveu abans, l'any 1987, doncs ja la tenim recollida,
o sigui, tenim un parell de carpetes de dossier de premsa
sobre només patrimoni i, a banda, tota la resta de monuments
també tenen el seu dossier.
Vull dir que qualsevol persona que vulgui assabentar-se
de com ha anat tota la candidatura, doncs pot passar per allà a consultar.
I anirà creixent, aquesta carpeta, eh?
Sí, esperem que sí.
A partir d'avui.
Helena Virgili, directora de la Biblioteca Maroteca Municipal,
gràcies per acompanyar-nos al matí de Tarragona Ràdio.
Adéu-siau.
Vuit minuts, les dotze del migdia.
Una petita pausa, la publicitat,
i tot seguit reprenem la conversa amb algun dels convidats
que avui ens acompanyen, ens han acompanyat i que tornen,
i altres que vindran en aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la plaça de la Font.