.
Dones d'avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts una setmana més al programa Dones d'avui.
La nostra convidada és la Neus Turu, una tarragonina convençuda
d'aquelles que presumeix de tenir la gran sort de ser i viure en aquesta ciutat.
Mestre i mare de dos fills, treballa a l'Institut Martí Franquès.
Els que la coneixem sabem que és una dona molt alegre i optimista.
Li interessa quasi bé tot, és vital, extrovertida,
li apassiona llegir i conversar.
Gaudeix amb tot el que fa i presumeix de tenir molts i bons amics.
En resum, tenim avui entre nosaltres una dona força interessant,
amb moltes coses a dir i això és el que farem a partir d'ara.
Bona tarda, bona tarda nit, Neus, i benvinguda al programa
en aquests dies, o en aquest dia que diuen que és el més fred de l'any.
Hola, bona tarda nit, també.
Fred?
Fred, fred més aviat geló i amb esperança que anevi.
Sí. A veure, en primer lloc, treballant gaudeixes tant com sembla?
Sí, la veritat és que sí. M'agrada molt la feina que faig.
D'una banda la que haig de fer obligada i d'altra banda la que de fet en busco jo,
perquè potser no em caldria fer-la.
O sigui, tu és de les que et realices treballant.
Sí, sí, m'agrada. Jo penso que el meu cas, parlant ara com a mestra, és un tema vocacional.
O sigui que no... Vocacional, vocacional.
Sí, sí.
Cap dubte. Des de les casualitats de la vida, no?
No, des dels 12 o 13 anys, que m'ho vaig començar a plantejar i vaig començar a veure clar.
Clar, que en aquell moment tampoc tenia la seguretat que doncs he tingut després,
però sí que preenfilava ja bastant segura.
Escolta, quin sentit té ser mestra?
Perquè per les mestres, que jo també ho soc, té una significació especial.
Implica alguna cosa més a ser, què sé, no sé, professora d'IGB, com es deia abans,
que és lleigíssima, o professora de primària?
Bé, de fet, soc professora d'IGB, per la titulació o pel moment que ho vaig agafar, no?
I penso que la paraula serveix igual per professora d'IGB,
que per mestre, ara tu vas en el sentit de mestre, del mestre de capçalera,
del Joan Triadú, que llegíem a la revista del Viec.
Bé, ser mestre vol dir anar a la persona, per mi, anar a la persona d'una manera molt completa.
No en el sentit de dirigir-la, d'influir-la, pensant en un dirigisme concret,
sinó en el sentit de donar-li una formació i d'anar primfilant una sèrie d'aspectes
que tant per aquella persona com per la societat present i futur
poden ser bons.
Quines qualitats s'ha de tenir per ser una bona mestra, una bona docent?
Que sigui capaç de fer i d'assolir tot això que ara tu ens deies?
Primer que res, has de voler ser-ho.
Després necessites una formació mínima.
Mínima ho dic perquè, a veure, jo recordo quan vaig anar a la universitat,
aquells tres cursos em van anar força bé,
però va ser després, quan jo em vaig trobar davant d'un grup, com a tutora d'un grup,
quan jo vaig veure què representava allò, quin tipus de repte era,
i quan vaig començar a fer cursos de formació d'un estil o d'un altre,
anant primfilant segons em semblava a mi on jo tenia el dèficit,
i això és el que, veritablement, l'experiència paral·lela en aquesta formació que vaig anar fent,
i estic fent encara ara, és el que m'ha anat donant aquestes capacitats.
Ara, sobretot, és voler-ho fer i després posar-t'hi per veure també com tu respons,
observar-te a tu mateixa, veure com tu respons i veure si allò, doncs,
va amb aquelles expectatives que tu tenies o no.
La Carme Embarba, guanyadora del tercer premi Pere Caldés de Literatura,
amb el llibre Nens de Vidre, es diu així, no?
Sí.
Nens de Vidre, diu que hi ha tres llocs on cal entrar amb un gran respecte.
al temple, a la biblioteca i a l'ànima d'un nen.
No implica això molta responsabilitat per part del mestre?
Sí, però precisament és el que fa, bonica, aquesta feina.
Això, si mirem, es fa extrapolable també parlant de les persones.
Vull dir, quan tu ets relaciones amb una persona,
aquesta sensació de misteri, aquesta sensació de respecte, la tens igualment.
Si t'agrada el contacte amb la gent,
a mi especialment m'agrada la canalla, ja et dic,
i m'agrada aquesta feina, sobretot els adolescents, perquè és el que he fet sempre, potser, no ho sé,
però és el que veritablement t'afascina, no?
El que és la persona humana en si.
Ara estàs al Martí Franqués, com dèiem, a la presentació.
Bé, un institut acostumada a l'escola,
com es porta aquesta nova situació provocada per el nou model educatiu,
per l'ESO, com es conviu amb els llicenciats,
i què podeu aportar, o què es pot aportar, com a mestra en un institut?
Francament, és una situació dura.
Vull dir, jo a l'escola no l'hagués deixada,
no per menysprear ni superestimar ningú,
senzillament jo a l'escola estava bé.
Jo treballava al CIP de pràctiques i estava molt a gust,
portava ja llavors 17 o 18 cursos.
Tota la meva formació l'he tingut allà i n'estic molt contenta,
dels companys que he tingut, del tipus d'alumnat,
del treball amb pares i mares,
no m'hagués deixat.
El que passa és que al prendre els alumnes,
les edats que a mi m'interessaven,
doncs vaig optar per marxar darrere d'aquests alumnes,
d'aquest alumnat,
i vaig aixecar per això el Martí Franquès.
Llavors, esclar, aquí el que es barregen són com a mons diferents,
ni que tots som docents,
però les expectatives i els objectius...
Està claríssim que es veu tot d'una altra manera.
Sí, és que també, a veure, la persona,
parlem de fa anys,
quan la gent, doncs que ara tenim, no sé,
35, 40, 45 anys, 50,
que estem treballant a escoles o estem treballant a instituts,
ens trobem que hi ha aquest gran canvi,
llavors, bé, has de fer,
i fas l'opció d'anar, per exemple, com jo a l'institut, no?
Allí que et trobes, te trobes que la gent som diferents,
la feia, si vas a mirar, és la mateixa pel mestre,
i pel professor d'institut ha canviat.
Si és un professor que pot fer un batxillerat,
li ha canviat relativament,
però si és un professor que ha de fer cursos d'ESO,
li ha canviat molt,
perquè els objectius que es plantegen són diferents,
hi ha d'haver un canvi de xip important, eh?
I aquest canvi de xip,
de bé es produeix o està costant una mica?
Sí.
Sí, i, a veure, costa perquè tots els canvis costen,
però sí que s'està produint,
jo, per exemple, en dos cursos he vist uns canvis que no m'ho pensava pas.
I una predisposició de la gent,
que normalment la gent tenim,
tant de mestres com de llicenciats.
de fer-ho bé.
Sí, sí, bueno, és això.
I de complementar-los també uns amb els altres.
De dir, veure què és el que es necessita,
primer la relació entre naltros,
el fet d'anar-te coneixent i d'anar-te tractant,
això també és una garantia
que les coses han d'anar bé en principi,
i després el fet de treballar amb un alumnat
i veure aquest alumnat què necessita,
què es demana,
el fet de tenir gent que ens van orientant
sobre què impliquen aquests canvis
i com podem anar treballant
per assolir millor aquests objectius,
i el fet d'anar fent avalucions continuades,
potser més que abans,
per veure on tenim els problemes,
on ens estem equivocant o no,
i què ens pot anar millor
que ara a cursos posteriors.
A més, teniu el mateix objectiu,
que és el bé del nen.
És que és això.
Treballant és fàcil.
Si anem primfilant i anem aprofundint,
els grans objectius generals
sempre són els mateixos.
Cada dia ens arriben notícies
de violència, d'indisciplines,
malauradament és una realitat,
i no només aquí,
sinó a la resta d'Europa,
i suposo, i a Amèrica,
i a tots els llocs.
Quina és la moral del professorat
en aquests moments?
Davant de fets així,
veritablement la moral mimba
desanima moltíssim,
perquè costa molt,
des d'aquest aspecte,
treballar amb el jovent.
El jovent ja té un tipus d'energia,
un tipus de conducta,
un tipus de criteri,
ells busquen autoafirmar-se contínuament,
i d'alguna manera revelen
contra l'autoritat,
ni que sovint admiren aquesta autoritat.
Llavors,
el que està treballant cada dia amb ells,
això li dificulta la tasca.
Des d'una òptica,
d'una tutoria,
d'una incidència de moltes hores
en grups d'alumnes,
en concret,
en els teus alumnes,
tu pots tenir
una relació satisfactòria,
i llavors això en concret
pots arribar a aïllar un fet
que potser afecta la teva tutoria o no
i a partir d'aquí no desanimar-te tant.
Però si parlem en general,
o si parlem d'altres països,
o parlem d'una manera global,
doncs,
veritablement, sí.
Vull dir,
i hem de reconèixer que el que és el professorat
en general
ens desanima,
segons quin tipus de notícies,
passin o en passin,
perquè et fa d'alguna manera
reflexionar sobre la teva tasca
i sobre coses que t'han passat
o estan passant a tu
i desanima.
Hi ha diferències avui en dia
entre els valors socials acceptats
i els que s'ensenyen a l'escola?
D'alguna manera veiem que
moltes de les influències
que rep el jovent
van una miqueta lluny
dels camins que l'escola,
que els instituts
i que les famílies
estem treballant.
Els camins per on volem que ells vagin.
i els mitjans de comunicació
fan ressò
i algun tipus de lectura
que ells trien
i alguns tipus d'activitats.
Vull dir, això està a l'abast de tothom
i ho sabem.
Llavors,
què passa aquí?
L'escola,
el docent en general,
la família en general
intenta
conèixer el món del jove,
apropar-s'hi
i a partir d'aquí
treballar-lo,
fer-se el seu
per ajudar-lo
en el seu camí de maduració.
Però, esclar,
els nostres dies
són mons diferents,
però de vegades sí,
de vegades no.
Quins creus que haurien de ser
les prioritats de l'escola
per al segle XXI
que acabem d'encetar?
Amb la línia una mica
dels valors...
Aquí hi ha un tema
que potser s'ha despistat
una mica
amb tants canvis
que sí que està molt ben escrit
i potser a nivell
de textos
està més ben pautat
ara que mai,
però a la pràctica
doncs encara ens queda
un temps
que és el tema
de la formació completa
i integral.
el tema
d'aconseguir
aquesta competència social
en tots els sentits,
bàsica, mínima,
per a tota la població jove
i a partir d'aquí
doncs
a qui pugui més,
millor.
L'escola
pot arribar
a aconseguir
aquestes fites
si no té
l'ajut
de la família?
No,
és molt difícil,
eh?
És molt difícil
i aquí ja no és
només un tema
d'inversió
que també és important,
és molt important
quan parlem
d'aquests temes
els pressupostos
que els governs
puguin dedicar
a nivell de cultura
i a nivell d'ensenyament
però
és molt difícil
d'alguna manera
aconseguir-ho.
Vull dir,
no és només
un nivell de pressupost
sinó un nivell
d'insistència també.
Família,
escola,
mitjans de comunicació
tots hem d'anar a una.
Per això et deia
d'insistència
en el sentit
de treballar
no només
cara a l'alumnat
sinó també
cara als pares i mares.
Si pots fer
un treball de conjunt
llavors
veus uns resultats concrets.
Vull dir,
l'experiència
ens ho ha demostrat
fins ara.
Amb aquesta línia
he llegit
fa uns quants dies
que una de les grans
revolucions
d'aquest mil·leni
serà la de l'educació.
Tu ets optimista
al respecte?
Sí.
Tu creus que sí?
Jo crec que sí
i
l'experiència
que he tingut
fins ara
m'ha demostrat això
per això sempre faig servir
la praula de tutoria
m'ha demostrat que
un treball
amb un tipus d'incidència
en número important
d'hores
i de dedicació
i d'implicació
amb una persona
en concret
dins un grup
de 30 o 40
treballat
amb el resta
de companys
que tenen incidència
en aquest grup
i treballat
amb els pares
i les mares
dona uns resultats
positius.
És a dir,
agafes la persona
des del seu nivell
i pots anar-la
estirant
i anar-la formant
i normalment
el resultat
és bo.
La Neus
forma part
d'un grup
de mestres
que treballa
per la Pau.
Té la seva seu
en el Centre
de Recursos
del Tarragonès
i fa poc
per rebre
el prestigiós premi
de l'Associació
Vidal Lletja
Memorial
per la Pau.
Pau,
una gran paraula,
una bonica paraula,
se'ns omple la boca
quan la pronunciem.
Però almenys
agradaria
que ens expliquessis
una mica
com va sortir
la idea
de formar aquest grup.
Què treballeu?
Com treballeu?
Per qui treballeu?
I què va significar
el premi?
Bé,
nosaltres som un grup
doncs de...
sempre hem estat
al voltant
de les 10 persones,
12,
i vam començar
a treballar
doncs
deu fer uns
10 anys,
11.
Mestres
i professors,
i indistintament,
sobretot som de primària,
d'acord de primària
però també hi ha
algú de secundària,
majoritàriament
de la pública,
també hi ha
algú de la concertada
i ens vam proposar
doncs
d'alguna manera
de compartir
experiències
des de les nostres escoles,
des de la nostra experiència
vam començar,
compartir una miqueta
sobre aquest tema
del que se'n diu
ara l'eix transversal
d'educació per la pau
que s'intenta
doncs
que està en el currículum
i que s'intenta
doncs
d'anar-lo treballant
des de diferents assignatures
també,
compartir una miqueta
les experiències,
posar-les en comú
i veure doncs
què ens feia falta,
què no,
què ens anava bé,
què ens anava pitjor
i a partir d'aquí
vam decidir
de preparar uns materials
que poguessin ajudar
la gent
que s'ho estava plantejant
o fins i tot
motivar gent
que no s'havia plantejat mai
perquè nosaltres
doncs pensem
que és un dels
grans reptes
però l'ensenyament
m'he deies tu
l'educació
del segle XXI
la del segle XXI
la del segle XX
i la de sempre,
no?
i d'alguna manera
és una assignatura pendent
a nivell social
el tema bèl·lic
i el tema del desarmament
i no només aquest
sinó el tema del conflicte
en general
entre les persones.
potser les grans plagues
no?
Sí.
Actuals,
el racisme,
els maltractaments,
la violència...
Llavors ens va semblar
que si amb aquests materials
podia tenir un cert ressò
i podríem ser útils
els vam fer,
els vam anar
escampant uns diferents centres,
treballàvem al centre de recursos,
estàvem dins del pla de formació
del professorat
del departament d'ensenyament
i sempre doncs
dins del mar de l'ICE
de la Universitat de Béria i Virgili
que quan vam començar
doncs encara era
Universitat de Barcelona.
I molt bé,
vull dir,
l'experiència era
era jojosa,
era interessant,
donava els seus fruits,
interessava la gent
en el sentit
que doncs es preocupaven,
ens demanaven,
ens buscaven
i vam anar continuant
fins a avui.
Fruit d'això
han estat doncs
tres jornades
que s'han anat fent
cada dos anys
on s'han aplegat
diferents tipus de ponents
i on ha vingut públic
també de diferents estaments,
no només del docent
que han estat interessats
pel tema.
Alguna taula rodona
i després l'edició
d'uns dossiers
amb material pràctic
eminentment aplicable
a l'aula
que no li demanen
si el professorat
no pot o no vol,
no li demanen cap esforç
més que fotocopiar-ho
i aplicar-ho.
I després
ajuntàvem en aquests dossiers
també
el resum
de les ponències
de tot el personal
que anava passant
en les diferents jornades.
Fruit de cada jornada
doncs ha anat sortint
un dossier
ara està a punt
de sortir el tercer.
I com a recompensa
el prestigiós premi
que dèiem abans.
Va ser una sorpresa grata
però
ens va impactar moltíssim
perquè no ho esperàvem.
Va tenir molt ressò.
Sí
va tenir molt ressò
suposo que
perquè va ser donat
a gent del món
de l'ensenyament
o
no sé
per anar a tots mateixos
va ser
molt impactant
per això
perquè no
en principi
pensàvem que podia haver
i pensem
molta altra gent
que es mereix un premi
d'aquest tipus.
Però ha estat una bona
espenta
per la tasca
que esteu fent.
No, no, no
i molt gratificant
perquè doncs
de vegades també
no han parlat
però ja se suposa
no?
Hi ha moments
doncs
de davallada del grup
o de decepció personal
o de replantejament
jo mateixa
aquest curs
doncs
he descansat
és a dir
que no estic
en el grup
en actiu
sóc simpatitzant
com diuen
els partits polítics
no hi estic
en actiu
al 100%
perquè descanso
posat entre cometes
no?
El dia 30
em penso
que es celebra
a nivell mundial
el dia
de la
de la no violència
a favor de la pau
a nivell escoles
em penso
que
ho celebrareu
el 28
què vol dir això?
perquè clar
un dia
per
parlar
i per pensar
coses
en torns de la pau
un dia
no sé
una mica
de por
quan s'ha de dir
que un dia
això és una miqueta
en el segon dossier
que vam treure
tot un seguit
de fitxes
sobre el dia
del medi ambient
el dia
de la violència
a la pau
el dia
de la dona treballadora
etcètera
i
és una miqueta
quan demanem
avaluació
dels materials
que s'han anat
aplicant o no
per veure
què en pensa la gent
i nosaltres
poder-ne fer
una mica
d'estudi
replantejament
és el que se'ns ha dit
des d'algun sector
de dia
això d'un dia
és una mica perillós
naturalment
que a veure
negatiu no pot ser
no
el que passa
que a veure
no es tracta
ni d'un dia
ni de dos
es tracta
d'una actitud
això d'un dia
doncs és
merament simbòlic
més o menys significatiu
segons
quin centre
o quina persona
ho fa
vull dir
perquè sovint
te trobes
professorat
que ja ho va treballant
que ja ho tens
la seva línia de treball
llavors
aquest dia
pot haver més ressò
o pot haver
una activitat especial
que no es pot fer
d'altres dies
o que no es pot fer
massa sovint
el mateix passa
a nivell de centres
però vaja
penso que no té més importància
que aquesta
i naturalment
que no és un tema
d'un dia
i esperem que no es quedem
tranquils
només per celebrar
és un tema de reflexió
constant
escolta
una mica resumint
tot això que hem dit
què creus
que podem fer
tots plegats
des del carrer
per col·laborar
amb aquest tema
per fer que la gent
sigui més pacífica
perquè
jo des del carrer
no sabria dir-te
jo sabria dir-te
des de la vida
de cadascú
des de la família
de cadascú
des de l'escola
de cadascú
vull dir
llavors sí
aquí hi ha
un s'hauria de procurar
i en qui
no sé
i cadascú
segons qui sigui
la seva competència
doncs que s'ho apliqui
o s'ho plantegi
s'hauria de procurar
un ambient
de tranquil·litat
de no competitivitat
de
de seguretat
s'hauria de pensar
en un treball
d'autoestima
dels individus
en general
tot el que representen
neguits
presses
estrés
odis
estrés
tot això
vull dir
fa entrar la persona
amb unes línies
d'acció
que li estan
perjudicant
no només
la seva salut
sinó
hi ha
la higiene
mental
en general
dels grups
amb els que es mou
els mitjans
de comunicació
deuen ajudar
o no
sí
sí
no no
ajudar o no
o no
en contrari
els models
socials
que ens ofereixen
no
no ajuden
a crear
aquest tipus
d'ambient pacífic
que ens agradaria
tenir
jo no sé
fins a quin punt
els mitjans
de comunicació
han d'educar
que penso
que no
ho van de fer
però almenys
a més d'informar
i entretindre
ensenyar
coses positives
i bones
no i mirar també
una mica
per la salut pública
vull dir
veure
a nivell mental
i en tots els nivells
i és important
és el que dius
de vegades
estar l'objectiu
aquest
no és que estigui
ni lluny ni prop
de la persona
que programa
o que organitza
sinó que senzillament
no existeix
en el seu programa
ara és l'hora
del qüestionari
amb preguntes
i respostes breus
que fem
a totes les nostres convidades
segons la teva opinió
quin és el fet més sorprenent
de tota la història
de la humanitat
per mi és
l'aconseguir el foc
la descoberta del foc
i l'invent
l'invent la roda
quin personatge et mires
històric
em refereixo
i per què
no sabria quin dir-te
de veritat
un en concret
no sabria quin dir-te
i dos o tres
tampoc
és que em poses la paraula
et mires
i llavors m'ha despista bastant
t'agrada viatjar?
moltíssim
on aniries de vacances
i en quin mitjà
si et deixessin triar?
en aquest moment
i si m'ho dius tan ràpid
doncs a París
i en Trent
quina creus que és
l'assignatura pendent
de la nostra societat?
la comunicació
interpersonal
quines tres coses
et prendries
a una illa deserta?
llibres
si només pot ser
un de poesia
la capsa dels records
la capsa on jo guardo coses
des de fa
25 o 30 anys
on hi ha fotos
naturalment també
i ho sento molt
però a companyia
tens alguna mania
que es pugui comptar?
alguna mania
potser patir
com es diu
repetir una cosa
o així?
sí
alguna
no sé
hi ha gent que té mania
de tancar sempre les portes
quan està en un lloc
de posar
el quadre recte
quan no sé què
sí
i l'he descobert a l'institut
obrint la porta
quan estic fent classe
sempre ben a tancar-me-la
algunes vegades
és millor
mossegar-se la llengua
que dir el que es pensa
sí
si poguessis demanar
tres desitjos
quins demanaries?
és difícil?
sí
mira demanaria salut
demanaria
energia
vull dir
un to vital
allò
alegre
i
està envoltada
de la gent
que m'agrada
i la gent que estimo
què t'agradaria
fer desaparèixer del món
si et fos possible?
la misèria
per què t'agradaria
ser recordada?
si t'agradaria
ser recordada
per alguna cosa?
per alguna cosa en concreta
no
el que passa que és molt bonic
i em passa a mi
amb alguna gent
com la recordes
per
no sé si dir-te
la companyia que t'ha fet
tot l'encert
que he tingut
en un moment determinat
en un detall
allò
quina creus
que és la pregunta
fonamental
de la filosofia?
totes aquelles
que fan referència
a la persona
en ella mateixa
qui és on va
d'on ve
com reacciones
davant d'un aparent fracàs?
plores?
pegues un cop de porta?
trenques alguna cosa?
et mossegues la llengua?
què fas?
ploro davant d'un disgust
davant del fracàs
m'ha desanimo
una sensació d'enfonsament
d'on procedeix
la teva força de voluntat?
de mi mateixa
de la meva manera de ser
i de l'ambient
que he trobat a casa sempre
què busques
en la lectura d'un llibre?
una experiència innovadora
i quin és l'últim
que has llegit?
la traducció d'Alicia
del Salvador Oliva
d'Alicia Peix
de les Meravelles
i el teu llibre
per excel·lència
aquell de capçalera?
no en tinc un
et consideres
una dona competitiva?
no
i optimista?
sí
amb sentit de l'humor?
sí, sovint
què i què et fa riure?
que de vegades
depèn de l'estat d'ànim
que porto
les coses
menys impensables
no ho sé
qualsevol bestiesa
i qui en concret no
somriure
molt sovint
els alumnes
o la canalla petita
segons a què els hi veig fer
la música
allibera les emocions?
molt
i el ballar també
si tornessis a néixer
què t'agradaria ser?
estic bé com soc
vull dir, no ho sé
l'amistat ha de ser
sempre incondicional?
en alguna època
t'hauria dit que sí
amb el temps
he après que
no m'agrada generalitzar
ni ser massa exigent
segons què
quin projecte professional
et resta per complir?
home, ara en aquest moment
que francament m'agafes
així en un moment de
no de crisi
però sí de reflexió
des de fa un parell d'anys
potser per tot això
del camp i de marxar
de l'escola i així
necessito molt
reflexionar sobre
l'experiència
de tots aquests anys passats
llegir molt
parlar de temes de docència
i escriure
i per finalitzar el qüestionari
en poques paraules
com et definiries
a tu mateixa?
aparentment tranquil·la
cordial
poc ambiciosa
tossuda
independent
exigent
amb mi i amb els altres
de vegades
insistent
inseguren en algun moment
així vital
o allò capdalt
aquests que per tu
són molt importants
doncs fins aquí
el qüestionari
neus
encetem la recta final
de l'entrevista
i parlarem
una mica
del tema
de la promoció
de la dona
que és un altre
d'aquests temes
que a tu
t'agraden
sí
t'has sentit
alguna vegada
discriminada
o has tingut problemes
pel fet de ser una dona
sí
d'alguna manera
et sents
menyspreada
subestimada
alguna vegada
molt molt no m'ha passat
perquè suposo que en el gremi
en el que em moc jo
el de docents
potser no
i de primària
potser no es dona tant
i la majoria
som dones
i sí
una miqueta
doncs
he de reconèixer
que sí
creus que programes
com aquests
que estem ara
que es diu dones
d'avui
són encara necessaris
sí
i tot el que fa referència
a una literatura
i a uns plantejaments
vull dir avui per avui
fa falta encara
tot i que
jo et comento això
m'agradaria que no fes falta
i penso
tinc esperança
que hi haurà un moment
en què no caldrà
com
el que comentàvem abans
del dia de la pau
exacte
exacte
no fos necessari
això et demostra
d'alguna manera
un dèficit
o almenys
si més no
una preocupació
sobre el tema
vaig llegir
el resultat
d'un estudi
elaborat
sobre la justificació
de les notes
que tenen ells i elles
un estudi
força curiós
i que em va xocar
que aquestes coses
puguin passar
actualment
diu
quan tenen nivell excel·lent
ells són
intel·ligents
i elles són
treballadores
i quan tenen nivell
suspès
que no arriben
insuficient
ells són immadurs
i elles són
tontes
bé aquí clar
aquí hi ha dues qüestions
a comentar
dues
una
és que tot això
d'estadístiques
i de la seva fiabilitat
i de les seves interpretacions
depèn molt també
de quina filosofia té
la persona que ho interpreta
llavors és perillosíssim
en temes així
tan
importants i vitals
com aquests
i problemàtics
en aquest moment encara
i l'altre és
el problema
que llavors
segons qui llegeixi això
s'ho creu
i si s'ho creu
una persona
ja gran
que ha tingut una formació
determinada
doncs mira
però si s'ho creu
una persona jove
i va entrant
en aquesta línia
doncs
malament
totes maneres
de vegades
són les mares mateixes
les que fan
aquestes justificacions
i aquests comentaris
per l'educació
que s'ha rebut
naturalment
perquè tu també
hi deus trobar
de vegades
que dius
o fas alguna cosa
que dius
segons la meva manera
de pensar
això no m'hauria hagut
de fer ni de dir
sí
és l'energia
no
i és l'educació
que has rebut també
i l'època
en què et trobes
ets partidària
de la política
de quotes
creus que
almenys
en nivell política
això pot solucionar
alguna cosa
és perillósíssim
perquè
el que hem d'anar
i tant
amb el que hem dit
amb tot el que hem dit
fins ara
pel que fa al tema
de l'educació igualitari
del sexisme
i del masclisme
que hi ha en la nostra societat
a veure
no hem de perdre el nord
i hem de parlar de persones
es parla de la dona
com a víctima
sí que ho és
però l'home també
i tot això
ha portat problemes
tant per homes
com per dones
i per tant
problemes
la relació entre homes
i dones
i també
no sé si ara
en concret
però es llegeixen
estudis
sobre
moltes parelles
que tenen problema
i buscant
en el fons
el problema
neix d'això
d'una
educació sexista
que per tant
dona uns rols
que els tenim
superinterioritzats
i que llavors
és dificilíssim
sortir-ne d'aquí
però favorir la promoció
de la dona
no implica
en detriment
dels homes
ni molt menys
no
el que passa
que l'ideal
és anar
a la persona
vull dir
no de dir
clar
quan parlem així
d'aquest tema
el que trobes
de seguida
és que et diuen
mira feminista
no tens por
que et diguin feminista
a veure
ni por ni no por
senzillament
el que hem de procurar
és una societat
on la dona i l'home
siguin respectats
pel que vulguin fer
i que no se'ls etiqueti
i que no tinguin
cap prohibició
pel sexe amb el que han nascut
sí
el Mitterrand
deia
que la dona
és l'home
del segle XXI
ho comparteixes
clar
una miqueta
suposo que
ell
amb això
vol llançar
una floreta
a les dones
o vol llançar
una miqueta
doncs
un caramel
o un element
d'un futur esperançador
però a veure
és el que comentàvem abans
eh
per què ho diu
perquè la dona
podrà ocupar
allò que s'està ocupant
l'home
paral·lelament
amb ell
simultàniament
però aquí
el que es tracta
és que organitzem
una societat
que funcioni
on pensem
en una parella
que vulgui establir
com a parella
que vulgui tenir fills
que pugui tirar endavant
professionalment
parlant
tant ell com ella
i que l'Estat
d'alguna manera
munti
unes infraestructures
que ajudin
a que això
sigui viable
treball o família
què faria
si haguessis d'elegir?
uh
dificilíssim
ho has podut combinar
sempre molt bé
tu les dues coses
jo he tingut sort
jo reconec
que he tingut sort
potser pel tipus de treball
doncs que
ja he dit abans
vocacionalment he triat
pel tipus de persones
que m'han envoltat sempre
penso la meva família
la família del meu home
amb el meu home
he tingut molta sort
vull dir
hi ha una part de sort important
a banda de saber
què vols
i voler-ho fer
però no és només això
en absolut
escoltar
si un home
et diu
per exemple
quan estàs al volant
del cotxe
d'on havies de ser
com reacciones?
fatal
ja m'ha passat
el que passa
que sembla que no reaccioni
a mi no m'agrada gens conduir
llavors no només m'ha passat això
sinó que a més a més
una vegada
es van dedicar
doncs mira els hi vaig fer gràcia jo
perquè el meu cotxe no crec
llavors no valia res
i es van dedicar
doncs a posar-se endavant
jo havia d'anar frenant
me deixàvem passar
llavors em tornaven a posar davant
l'autovia de Solou
va ser un continu
durant 10 minuts
una prova de nervis
i esclar
no els hi vaig poder dir res
perquè
llavors van marxar
jo amb prou feines
arribar a casa
d'aparcar
poder dir sí que podies
però dins del cotxe
ara
també m'ha passat a peu
i llavors sí que contesto
contestes?
sí sí
contesto el que em surt
de vegades he estat mal educada
ho reconec
però ho sento molt
i davant dels anuncis
en el que se'ns considera
ja no dic objectes
però sí floreros
què es pot fer?
perquè alguna cosa hem de fer
mira aquest tema
és molt més difícil
penso que hi ha una miqueta
una reacció
de mitjans de comunicació
d'institucions
i fins i tot del públic
en general
la societat se n'està adonant
en un dels elements
potser és amb el tema
de l'anorèxia
que és molt dramàtic
que aquí es podria parlar
molta estona
i que per tant
no és només aquest tema
l'anorèxia
entraria en altres coses més
però potser ha estat
un dels detonants
com a element de reflexió
cap a tot això
algú s'està movent
de totes maneres
sí
jo soc optimista
el que passa que és difícil
i torno al de sempre
vull dir
és en coses així
que penso que
pares, mares
i educadors en general
tenim el jovent
i els infants
a les nostres mans
i com més joves són
més treballables també
tu ets optimista
ens acabes de dir
i per finalitzar
l'entrevista
ens agradaria també
fer-ho amb un missatge optimista
si la dona
fos més atrevida
arrisgués més
i se'n refies més plenament
de la seva capacitat
i de les seves possibilitats
on podria arribar?
què et sembla?
què és capaç de fer?
on pot arribar?
on vulgués
vull dir
a veure si em feixis
aquesta pregunta
per un home
el problema de la dona
sempre és
l'entremada
en el que es troba
vull dir
i que potser
doncs
a veure
t'anava a dir
sentimentalment parlant
es troba com a més lligada
més enganxada
però pensem
que per exemple
la dona que té fills
no és el mateix
la persona que ha portat
els fills dins
i els ha tingut ella
que la persona
que ha compartit
aquesta experiència
però no ho ha viscut
i llavors
a partir d'aquí
i a partir d'aquest moment
a partir del moment
no és que saps que estàs en estat
per exemple
m'ha passat a mi
ja és tot un altre
plantejament sentimental
que et condiciona
moltíssim
en moltes coses
doncs fins aquí
moltes gràcies Neus
per haver compartit
aquesta estona de ràdio
amb nosaltres
i ha estat un veritable
plaer
i a tots vostès
res més per avui
salutacions de l'equip
Joan Maria Bertran
al control tècnic
i de so
i Fina Costa
a la producció i presentació
adeu
i fins la propera edició
de Dones d'avui
moltes gràcies
i fins la propera edició
de Dones d'avui
i fins la propera edició
de Dones d'avui