Bé, el Francesc Gil, bon dia, Francesc.
Hola, bon dia.
I saludem el José Luis Vázquez, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant una miqueta, ja que feu reconstrucció històrica,
reconstruïm una mica la història, no gaire curta tampoc,
de tàrraco a taula, Isabel?
No, ja és prou llarga.
De totes maneres, amb els quatre anys que portem,
sí que podem dir que des que Tarragona ha sigut
declarada patrimoni de la humanitat,
s'ha notat una demanda espectacular de cuina romana
i, a més, estem molt contents com a associació
perquè una de les nostres fites era que Tarragona
fos declarada patrimoni de la humanitat.
Jo recordo els primers moments de tàrraco a taula,
la setmana, doncs, una setmana gastronòmica concreta
i després l'esforç va anar a no abandonar
i que aquest fet fos un fet puntual a l'any,
sinó intentar molts establiments mantenir
aquesta romanitat a la cuina.
a les cartes, en el treball del dia a dia...
Sí, de fet, a veure, a partir de les primeres jornades
s'ha procurat que durant tot l'any
hi hagi establiments de la ciutat
que ofereixin cuina romana i productes romans, no?
N'hi ha, que n'ofereixen i la gent ho demana.
No de la mateixa manera que quan es celebren
les jornades gastronòmiques,
potser perquè llavors també hi ha més publicitat
i la gent, doncs, ja va o vol provar aquells productes,
però sí que hi ha demanda de cuina romana.
El que és cert és que tots ens hem començat a familiaritzar
amb uns productes, amb unes paraules,
sense necessitat de tenir al costat el diccionari del llatí.
Jo recordo la primera vegada que vosaltres parlàveu del gàrum
i d'aquestes coses que ja formen part del nostre llenguatge
quan anem a dinar a un dels restaurants.
I què és això? I què és això?
Hi havia una gran curiositat per tot plegat.
Heu fet una tasca important de recerca a tots plegats, no?
I mirar quins ingredients constituïen aquells productes, aquells plats.
Parlem una mica del que és el menjar, José Luis?
Mira, del menjar podem parlar de, diguéssim,
de dos productes bases que els tenim aquí,
que són la sirapa i la hipòtrima.
Perdó, guardo pels nervis.
Diguéssim, la sirapa és una pasta d'oliva negra
que porta sal, porta pebre i porta les espècies, diguéssim,
que utilitzaven els romans, com la sajolida, el comí, etcètera, etcètera.
I la hipòtrima és una pasta que fem amb formatge fresc,
que porta mel, tot això en cru, diguéssim,
porta mel, porta panses...
La mel és molt important en el dinari,
bueno, tant dinari i sopar romans que es feia,
s'utilitzava molt antigament.
I, bueno, també tenim uns plats com pot ser el purè d'ancià,
també que es feia molt servir els cabells, etcètera, etcètera.
Una cuina molt més sana que la que hi ha ara.
Dieta mediterrània 100%.
En total. I a part, te diré una cosa,
que aquests productes els he tastat i a mi personalment m'han agradat
i convido a tothom que, o sigui, que quan se faig alguna trobada romana
i més aquí a Tarragona, que s'està començant a promocionar i a tirar,
que la gent s'animi i agafi confiança
i vagi a tastar el menjar romà perquè és molt bo.
Hi ha productes, plats que són específicament romans,
però jo imagino que entre els restauradors i cuiners de la ciutat
doncs també heu agafat algun dels elements,
algun dels ingredients per afegir-lo a plats que feu ara.
Cada cuiner té, diguéssim, el seu amor propi
i cada cuiner sempre busca retocar una miqueta el menjar,
donar-li el seu toc, no?
Però, bàsicament, en Tarragona, el que fa és agafar els fonaments
de la cuina antiga romana i treu-los ara.
O sigui, diguéssim que rejorgeix una miqueta la cuina romana,
però la base dels ingredients és la mateixa que es feia fa 2.000 anys.
Parlem de la beguda.
Francesc, el binet ja el coneixien els romans.
I tant, que i tant que el coneixien.
vinificaven diferent de com es vinifica ara.
O sigui, igual que a la cuina, doncs, feien servir ingredients,
com ha explicat el José Luis, aquí feien servir molt la mel
pel tipus de vinificació que nosaltres avui fem,
estabilitzem el vi, en fermentacions controlades, coses així.
i ells la vinificació era molt bruta, llavors feien servir molt la mel.
Acceleraven el procés així?
No és que acceleressin el procés.
El procés el deixaven, o sigui, nosaltres avui en dia el controlem.
Fem fermentacions amb uns tipus de graus,
perquè el raïm ens dona l'aroma que nosaltres volem.
vull dir, ells per la manera de vinificar, que era molt bruta i tot això,
el vi els hi quedava bastant brutós.
Llavors ells l'estabilitzaven amb mel, que és el sucre,
i llavors els aromes els hi donaven amb flors,
posaven, deixaven macerar un vi a lo millor tres setmanes amb roses,
i agafaven aquests gustos, coses, era diferent.
I després se'l prenia en calent.
Que nosaltres això no ho fem, no ens va gaire,
perquè no ho coneixem, perquè, no ho sé,
era una altra manera de beure el vi.
Clar, quan parlem de reconstrucció en el menjar,
que ens deia, ens donava alguna pista el José Luis,
però en va guanyar.
Jo recordo una vegada la Isabel, al començament del tarroc a taula,
que una vegada parlava amb ella en un programa de ràdio,
i no sé quants dies portava sol i seré
amb els pètals de rosa per fer vida rosa.
Te'n recordes, Isabel?
I tant que sí.
21 dies canviant els pètals de rosa cada 7 dies.
Déu-n'hi-do, ja era una feinada.
Ara continueu fent, clar, si més no per fites molt concretes,
doncs intentar reconstruir les begudes.
Igual, igual.
Vull dir, abans, com deia ella,
cada 7 dies es van canviant les roses,
després es deixa macerar,
després es calenta amb la mel,
tot igual, igual.
Vi de roses, vi amb espècies, hidromel,
coneixien els destil·lats, els romans?
Hòstia, doncs no ho sé, suposo que...
No, no, jo tampoc no ho sé, dic, aviam...
Si algú sap que ens truqui a la ràdio i ens ho digui.
Sé que van començar a fer alguna cosa,
el que no sé és exactament ni abans,
ara fa una estona ho parlàvem entre nosaltres,
i sí que algú ho començaven a fer.
I van ser també, hòstia, pioners en transportar el vi,
coses així, amb les tines aquestes que ara coneixem,
que fins llavors no es transportava.
Vull dir, van ser molt pioners en el vi,
vull dir, van fer moltes coses que fins llavors no es feien,
i segur que els destil·lats, doncs també...
Clar, el vi era, doncs, aquest element fonamental,
no es conformava amb el vi, tal com era,
sinó que feien tots aquests processos que també ens explicaves.
De totes maneres, quan traslladem, aviam,
tornem al present i vosaltres, doncs, oferiu aquest producte.
Jo imagino que tothom ho vol tastar, però de manera testimonial,
que en general ens quedem amb la manera de prendre vi que fem ara.
No, no et pensis, eh? Ah, no? Explica, explica.
Vull dir, abans, ara explicava ella els sopars aquests
que fan a terraco a taula,
que depèn de les taules que t'agafin,
té molta acceptació, eh, això del vi.
Vull dir, no es prenen el got per provar-lo,
que no, que se'n veu bastant, que se'n veu bastant.
Si no, però digue-li a l'Isabel,
que ell és la que fa el vi amb les roses
i la feina que porta, se'n venen molts de litros.
No sé si abans estàvem parlant de 150 litros de...
Sí, 300 litros fa dos anys.
Són molts litros i molts pètals de rosa,
que jo tinc bona memòria, Isabel, i recordàvem.
Havien de ser roses de jardí, no d'hivernacle i tot això, no?
Sí, sí, han de ser roses,
no poden estar tractades amb cap tipus de producte,
han de ser roses aromàtiques
i, bueno, només es necessita això, no?
No poden ser roses tractades
perquè, a veure, allò ens ho hem de veure.
i si allò porta productes químics,
no podem veure productes químics.
Llavors, no les podem comprar ni a hivernacles ni en floristeries.
Llavors, bé, doncs, la família,
qui tingui roses que no les tracti,
amb això ho elaborem.
Molt bé, doncs, Francesc, José Luis, Isabel,
gràcies per acompanyar-nos a aquesta estoneta
i, sobretot, gràcies per convidar-nos
a aquest brindis, a aquest aperitiu
del que compartiran totes les persones
que han volgut acostar-se avui
perquè em val a dir que Tàrraco a taula
ha estat l'entitat que fa possible
que li donem també aquest aire de festa,
de brindis a aquest primer aniversari.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, fins després.
I nosaltres seguim caminant
per aquí cada cop s'apleguen més persones
que volen celebrar amb la ràdio
aquest primer aniversari del Patrimoni.
En tot cas, continuarem parlant amb més protagonistes
però ho farem després de la publicitat.
Immediatament tornem
des d'aquesta edició especial
del Matí de Tarragona Ràdio.