...
Bona tarda, la consolidació i l'obertura a noves activitats
és el resum de la tercera edició de Tarra Coviva,
les jornades de divulgació històrica romana
i que s'estan celebrant des del passat dia 18 de maig.
Com a tota activitat, Tarra Coviva ha entrat en aquesta edició
en un moment de consolidació que pretén aprofitar
per tal de col·locar el certamen entre un dels millors
que es fan d'aquest tipus a nivell de l'estat espanyol i de tot Europa.
És un model de festa que intenta apropar la història al gran públic
més que convertir-se en una festa temàtica i lúdica.
Un altre dels seus objectius aconseguits amb el temps
és apropar la ciutadania al nostre patrimoni
i, per tant, la seva conservació i divulgació.
Les jornades s'han promocionat des de totes les fires
i ha participat el patronat municipal de turisme.
Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de patrimoni,
creu que els dies que se celebri Tarra Coviva,
aquests dies, podrien tornar a marcar
una punta de visitants a la nostra ciutat.
Aquesta és una edició amb pocs canvis, però prou importants.
Així, per primer cop es farà reconstrucció de teatre romà
amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili
i participarà un grup de reconstrucció històrica de Tarragona.
Tarra Coataula celebra les quartes jornades
de reconstrucció gastronòmica romana
amb l'instal·lació d'un termopòlium als Jardins del Camp de Mar.
L'oferta de menjar i beure es veurà ampliada considerablement
respecte a l'any passat i, a més, es faran activitats complementàries
com conferències, escenificacions, lectura de poemes
o audicions musicals.
La tercera trobada de grups de reconstrucció històrica
és un any més un referent internacional
pels amants de la reconstrucció.
A més, en guany comptarà amb la participació del grup
Hermine Street Ward de la Gran Bretanya
i considerat pels experts el de màxima referència mundial
en el món de la reconstrucció històrica.
També se celebra el Fòrum Tarraco,
la fira de productes de divulgació històrica romana
i un nou cicle de cinema en guany dedicat als gladiadors.
I a més d'altres activitats que ja es van realitzar
l'any passat, en guany, se celebra també la Pompa Tarracorensis
que és l'origen dels seguissis medievals
i que ha arribat als nostres dies per les grans festes
com ara Corpus o Santa Tecla.
El programa d'avui el dedicarem, doncs, a aquesta gran festa.
Parlarem amb Sebastià Comas del Fortanet
que aquests dies està fent pa romà i coques romanes
i també parlarem amb Mercè Tobilla, responsable de Nemesis
i que serà l'empresa que farà les representacions
al Fòrum de la Colònia.
També al final del programa amb nosaltres,
Rosa Comi i Manel Pedrol del Pinzell Brut
per parlar avui d'alguns temes curiosos de la nostra ciutat.
Sabies que a Tarracó hi hagué un altar dedicat a l'emperador August
en el qual hi va néixer una palmera?
En efecte, davant d'aquest prodigi, els tarragonins
varen anar a veure l'emperador, el qual amb indiferència va respondre
com es nota que el feu servir poc.
El fet en va ser commemorat en unes monedes batudes a l'època de Tiberi
en les quals apareix l'altar amb la palmera,
abraç sagrat d'Apolo, divinitat protectora d'August.
Tarragona, patrimoni de la humanitat.
Del 18 al 27 de maig, Tarracó a taula comença amb totes les seves activitats
relacionades amb Tarracó Viva, les terceres jornades de reconstrucció històrica.
Avui ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio, Sebastià Comas.
Bona tarda.
Bona tarda.
Sebastià Comas del Fort Anel,
és a dir que participa amb Tarracó a taula pràcticament des del primer dia.
Sí, des de... bueno, abans del primer dia,
perquè jo fa quatre anys que feia el Parc Romà
i sembla que Tarracó a taula fa tres anys que existeix.
Sebastià, ha estat molt difícil aconseguir fer un pa
el més semblant possible al romà?
Doncs Déu-n'hi-do.
Més que fer el pa, el que ha costat, és fer les lletres.
Les lletres, perquè, bueno, va ser una idea del Magí Ceritxol,
va dir, a veure si pots posar unes lletres al pa, no?
Llavors, això va ser el més difícil perquè el pa, com que fermenta,
llavors les lletres s'esborren.
Llavors, haig de fer el pa amb dues capes
i llavors amb uns motllos, amb unes matrius,
que també m'han costat bastants diners
i m'ha costat molt d'aconseguir-ho,
doncs que queden les lletres gravades.
Fa quatre anys que el Fortanet fa pa romà,
però suposo que la persona que tastés el pa del primer any
potser ara no el reconeixeria.
Ha anat evolucionant la recepta?
No, doncs...
Durant aquests quatre anys?
Doncs el contrari, el que vaig provar el primer any
vol que tingui el mateix gust i el mateix sabor
i alguna vegada doncs s'han queixat que potser no tenia el mateix sabor,
però és que la veritat és que és bastant difícil
perquè també depèn molt de la fermentació,
llavors a vegades se't passa una mica de fermentació
i llavors ja té menys gust que...
L'has d'enfornar, l'has de cobre al punt.
Per tant, això vol dir que en el primer moment
ja es va aconseguir una recepta el més fidel possible?
Sí, la vaig treure, bueno, ja ho vaig explicar fa anys,
la vaig treure d'un formulari d'un professor
que jo havia tingut al Grèmit de Fornés de Barcelona
que es diu Enric Granados, que és un home que està cunit
i aquest home, doncs, bueno, fa molts anys
que havia sigut professor de l'escola
i jo li vaig plantejar això del part romà
i em va donar uns textos
i així és com va sortir la fórmula del part romà.
Per què, com és el part romà?
Bueno, el part romà, n'hi ha...
Ara en feia dues classes, feia l'allargat
i el rodó.
L'allargat, que és el primer que vaig treure,
que el vaig fer allargat, doncs,
perquè les lletres poguessin estar bé, no?
I llavors el rodó, que el vaig treure el segon any,
que aquest rodó vaig treure perquè ho feien a Pompeia.
O sigui, que a més que parlo més pa de Pompeia, li deien.
Llavors és un part romà que té vuit porcions,
com si fos el cacerí,
i vaig aprofitar les porcions també
per poder-hi posar les lletres.
El que passa és que amb el part romà
no queden tan bé les lletres com amb el part llarg.
Però tenen el mateix gust i la mateixa fórmula.
I tenen les mateixes característiques també
de les dues capes, perquè una de les coses bones
del pa allargat, precisament, és el contrast
entre les dues capes, la de dalt més saqueta
i la de baix més tova.
Dóna una casualitat que a Pompeia
també ho feien amb dues capes, però això ha sigut
una casualitat, perquè el de les dues capes
en ve del pa allargat i ve per poder posar
les lletres, perquè la segona cap,
la capa de damunt, porta molt menys
llevat, o sigui que fermenta menys,
la capa de damunt fermenta menys
que la capa de sota. Per això les lletres
es veuen, perquè si no, si fermenta molt
les lletres es borren.
Què porta aquest pa?
Bé, aquest pa porta dues classes de farina,
una farina que té més força que l'altra,
que això ja ho feien els romans,
vull dir, els romans ja eren molt intel·ligents
i tenien diverses classes de farina,
ara no me'n recordo, perquè tenien uns noms romans
les classes de farina, però ara no me'n recordo.
I, bé, porta aquestes dues classes de farina,
porta ous, porta
oli d'oliva,
porta unes llavors,
que és sèsam,
sèsam durat, o ajonjoli, em sembla que es diu en castellà,
llavors porta pasta mare,
que és pasta fermentada d'un dia per l'altre,
porta llevat
i porta aigua.
I quants quilos de pa pot arribar a fer
el Sebastià durant els dies que dura Tarra que ho viva?
A mi tots els que em demanin.
Perquè el pa aquest el podem aconseguir al forn
venint i comprant-lo,
o l'hem d'encarregar abans?
No, no, no, ara durant tots aquests dies,
tots aquests dies el tindreu al forn.
Faré tot el que em demaneu,
inclús el termopòlium,
també aquest any se'n vendrà,
que l'any passat no se'n venia,
el preu de 250 pessetes cada peça,
igual que el forn.
Abans el venia a pes,
però ara ja he mirat de fer totes les peces igualades
i el mateix pes,
perquè si no era un liu.
I, bé, doncs,
i com que ara ens sembla que nosaltres
també farem activitats durant tot l'any,
doncs jo el tindré tot l'any.
Amb això volia anar,
perquè a aquest pa li agrada als clients del Fortanet?
Doncs sí, bastant, molt li agrada.
Li agrada molt perquè té un gust característic,
vull dir, el gust de les llamors, del sèsam,
amb l'oli d'oliva,
doncs té un gust, té un contrast molt especial
i serveix, doncs, per tot.
I després, inclús, doncs, per fer llesques,
com que surten unes llesques molt petitones,
en el cas del pa allargat,
el pa rodó, no?,
perquè el pa rodó es fa a triangles,
però llavors es pot fer com a canapés,
amb una olivada,
que també ho feien els romans,
i, en fi, amb totes les tapes característiques
que el tarracó a taula allà al termopòlium
ja fa un parell d'anys que ho fan.
Podem dir, doncs, ja que el Fortanet
tindrà a partir d'aquest tarracó a viva
pa d'aquest durant tot l'any?
Sí, sí, ja ho podeu dir.
Encara que només siguin dues peces cada dia,
però, a més a més, ara,
doncs, també estic,
les coses com siguin, vull dir,
ho faig precuit,
que ara està de moda el pa precuit, no?,
llavors jo tinc una cèl·lula d'altra congelació
i també, doncs, per poder donar l'abast
i per poder tindre sempre pa recent fet,
doncs ja he aconseguit fer el precuit
i llavors només cal acabar el de coure i ja està.
Pa, pa recent fet.
Els romans no se'l devien menjar recent fet.
No, suposo que no, home, com tu.
Però aquest és un pa que,
encara que no te'l mengis del dia,
també està bo.
Sí, perquè el portar oli d'oliva,
el portar oli d'oliva,
l'oli d'oliva el que fa és aguantar,
llavors, doncs, un parell de dies bons aguanta.
I com ens l'hem de menjar?
Amb entrepà?
Com a canapés amb una olivada?
per acompanyar un plat?
Quina és la millor manera de tastar
i de poder gaudir d'aquest pa?
Home, jo crec que totes.
Vull dir, com a canapé,
ja ho he explicat abans,
el que passa és que, com a canapé,
al tindre les dues capes,
el que fa és si una persona,
per exemple, el termopòlium,
per fer les tapes,
per fer amb una olivada
o per fer amb un formatge
o per fer amb...
El que fa és que la capa de damunt de les lletres
no la faig.
Llavors queda molt millor...
És que la capa del damunt és més decorativa que res.
Sí, és decorativa
i, clar, el que dius tu és cruixent
perquè porta menys fermentació,
és així.
Els romans segur que no ho feien així.
Bueno, van donar la casualitat
que a Pompeia sí que ho feien així,
però ells feien dues capes
perquè tenien com unes cisteres
que eren les motllos
i semblava que quedessin dues capes
perquè li feien com unes arrugues.
Però, bueno, tinc un pòster
que allí surt fotografiat
i, a més a més, hi ha llibres
que també surt fotografiat
el pa aquest de Pompeia.
Bueno, doncs com tu em dius,
per sucar va molt bé
perquè, jo què sé,
per exemple,
en una vedella amb pèsols
o el que sigui,
el pa té un contrast
amb les salses,
que el portar al sèsam
li dóna un contrast molt agradable.
I, a més, el sèsam
és una d'aquelles espècies
que són molt bones
per la salut, també,
que afavoreixen la digestió
i que van molt bé.
Exacte.
A més, mengem sa.
Sí, sí, no?
Jo faig un pa
que es diu pa de quatre cereals
que també porta sèsam,
porta vàries semilles
i, precisament,
per això, per la digestió.
Sebastià,
i de cara a properes edicions
has pensat ja
en ampliar
el nombre de productes
que ens oferiràs
al teu Fortanet
a la Rambla Nova?
Aquest any
ja s'ha ampliat
perquè, a part del pa romà
i el pa de Pompei aquest,
estem fent les coques romanes.
Ah.
Les coques romanes
que, bueno,
també mirant els llibres,
jo, bueno,
nosaltres aquí,
a Catalunya,
estem acostumats
a les coques de recapte,
les coques de ceba i tal,
no?
Els romans també en tenien de ceba,
però, a més que de ceba,
el que ho feien
era de porro.
Llavors,
ja m'he vist
com un boig
comprant porros
i les coques romanes
són coques
a base de porro,
d'olives,
d'orenga
i de pebre negre.
I que bones
que deuen estar.
Estan boníssimes
perquè a Pebron
no en tenien els romans,
llavors Pebron
no se n'hi pot posar.
I, bueno,
i també en faig d'espinaques,
que les d'espinaques
són les que faig sempre
de tot l'any
perquè els romans
també tenien espinaques,
tenien panses
i tenien pinyons.
Vaja,
que haurà aconseguit
a Rocotaula
que un altre establiment
durant tot l'any
ens ofereixi productes romans.
Una mica,
també,
d'aquesta manera,
el que s'aconseguirà
és que molts turistes
potser vinguin
al forn tanet
a veure i a tastar
què és el que menjaven
els romans.
Això espero,
això espero.
A veure,
és veritat que venen turistes
perquè jo,
ja des de sempre
que, bueno,
que la meva especialitat
és fer pa diferent
que fan els altres.
Jo sóc una fleca artesana
petiteta
i estic en una punta
de la Rambla
i la veritat,
perquè en vingui la gent
doncs haig de fer
haig de fer milleries.
Llavors jo ja
sóc el mig especialista
en fer pa de sobrassada,
pa de pebre,
pa d'olives,
moltes classes de pa,
no?
inclús ara
el que em surt molt
i la gent ja ho coneix
és el pa l'exant.
Vull dir,
hi ha el 80%
de les dones
que van restringides
i llavors aquest pa
doncs va molt bé
i té molta acceptació
i en faig bastant.
I hem de dir
que jo personalment
l'any passat
vaig anar a comprar
no l'últim dia
sinó un dels últims dies pa
i ja no em vaig trobar.
O sigui,
que qui vulgui comprar pa,
qui vulgui tastar pa
i qui vulgui tastar
aquestes coques
que s'espavili
i que vagi aviat
al forn tanet
per tal de comprar.
La Sebastià Comas,
moltes gràcies
i que vagi molt bé
al que queda de Tarracó Viva.
Molt bé, a tu.
Gràcies i bona tarda.
Gràcies.
Ahir vam assistir
amb la unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
a l'Assat General
de Nemesis
al Fòrum de la Colònia.
Aquest és el grup
que enguany
farà totes les escenificacions
de vida quotidiana
en aquest indret
de la nostra ciutat.
Unes visites
que es podran fer
amb les invitacions
que es poden recollir
a la mateixa entrada
del Fòrum de la Colònia.
El que escoltarem
a partir d'ara
és el que nosaltres
en l'Assat General
vam poder veure
i vam poder escoltar.
Mercè Tuvilla,
bona tarda.
Bona tarda.
Qui ha fet el text
d'aquesta representació?
El visites Roca.
Com comença
la representació, Mercè?
Bé, comença
amb l'arribada
d'un noi
de la Dàcia,
de les guerres d'Àsiques
i arriba a Tàrraco
i es troba
que la noia
que estava promesa
a ell
doncs que ara
està promesa
un altre home
i es casarà
aquell mateix dia.
es troben
al carrer
aquestes dues persones
els dos nuvis
com si diguéssim
i llavors
tenen unes paraules
que
al final decideixen
anar-hi a judici
per veure
quin dels dos
té raó
perquè
trencar un compromís
matrimonial
era
doncs un delicte.
què et sembla
aquests apastres
de comedians
cada vegada
ho fan pitjor
no sé pas
on anirem a emparar
tot això
de la cultura
ja teniu raó
honorable
Marcus Bombius
Rústicus
escolta'm
qui t'he demanat
que parlessis
mentre no et diguin
que parlis
no parlis
aquell que ve per allí
no és el Luquius
Fufíquius
hem de respondre
senyor
clar que sí
quan t'he dit
que responguis
el faig una pregunta
has de respondre
i ràpid
i tant que ho és
senyor
es nota que és
un triomfador
un triomfador
dius
però si simplement
és el germà
de la cortesana
Filomena
tot plegat
un pobre desgraciat
ai
i quan se n'enteri
que es quedarà solter
teniu raó
o Marcus Bombius
una altra vegada
qui t'he demanat
que em parlessis ara
eh
o sigui que
el
el
amb un
bordell
te posaria
però em sembla
que ni per això
serviries
ai
quin manera
a mi
contractar
estrangers
el judici
acaba de començar
en aquests moments
que és el que veurem
en aquesta part
doncs en aquesta part
és el litigi
entre
les dues persones
que
pretenen
aquesta noia
aquesta núvia
i llavors
intervé també
el pare
de la núvia
que
ha de decidir
quin dels dos
és el que té raó
i finalment
el que decideix
que
bueno
el novi
el jove
és el que
finalment
se queda
amb la noia
podeu seure
ara interrogarem
l'altre
pretendent

vendre'l

a casa

és un
un de les
un dels rituals
més importants
que se feien
dintre de tots
els que podien
escollir
per casar-se
tenien
diversos tipus
de casament
i és el més important
intervenen elements
com per exemple
el pa d'espelta
que és
un pa ritual
que es feia servir
intervenen
per exemple
al principi
la núvia
se canvia de roba
perquè ella
va vestida
de blanc
amb un vel
de color safrà
i unes sabates
de color safrà
abans de marxar
o de començar
la cerimònia
ella deixa
les seves joguines
a l'arari
als déus
en representació
que ella
ja és major
ja és gran
i deixa
en la casa
dels seus pares
la seva infantesa
i després
de canviar-se
ja comença
la cerimònia
també se canvia
el núvi
se posa
una toga
pretesta
una toga
com portaria
també el jutge
i el núvi
va a casa
de la núvia
i allà
l'oficient
comença
la cerimònia
o deesa
d'aquest lloc
rapa aquest sacrifici
que t'oferim
que aquest ritual
sigui correcte
i per això
et presento
aquestes ofrenes
i aquestes oracions
o deesa
d'aquesta casa
jo m'inclino
i reso
protegeix
els habitants
d'aquesta llar
i dóna'ls
llarga vida
oh foc etern
fes-nos feliços
i pròspers
per sempre
tu ens alimentes
i ens enriqueixes
rep la nostra ofrena
i dóna'ns
salut i felicitat
oh Janus
para de tots
nosaltres
guardià
de la porta
del cel sagrat
Janus
el bon creador
vine a nosaltres
i siga'ns propici
Júpiter
Feretri
Juno
Pronuba
i Fides Sagrada
Déu de la Llealtat
siguin testimonis
del que ha de venir
els déus
han permès
la unió de Valèria
i Lúquius
aquest cordó
estan usat
amb el lligam
de l'amor
tan suau
com la seda
i el lligam
de la confiança
tan fort
com la ser
Júpiter Ferreu
Déu del Blat Sagrat
et presentem
aquestes ofrenes
perquè així s'honori
la festa
d'aquest nou matrimoni
siga'ns propici
a tots nosaltres
i especialment
a Valèria
i a Lúquius
que s'han adreçat a tu
per presentar
el seu matrimoni
oferim aquest sacrifici
en el teu honor
per l'encentral costum
aquest pa d'espelte
el mengeu
per atreure llarga vida
i fertilitat
Júpiter Feretri
i Juno Pernuba
jo us ofereixo
el pa d'espelte
i amb oracions
us demano la gràcia
i la consegració
d'aquest matrimoni
I ta est
I acaba aquí
la cerimònia?
No
bueno
se fan votos
de
de
fidelitat
i una vegada
que se fan aquests votos
l'oficient
doncs invoca
els déus
als déus
als déus
als déus
penates
a tots els déus
de la casa
i
primer fa
un sacrifici
que en aquest cas
doncs
se fa amb un nou
no volíem
fer mar
a cap
animadot
i després de fer
aquest sacrifici
i que
bueno
és propici
per casar-se
doncs
comencen
aquests
vots
de fidelitat
que hem dit
i una vegada
que s'han complet
aquests vots
doncs ja
se fa una
una processó
fins a la casa
del Nubi
que serà ja la casa
de la parella
i allà
se torna a fer
uns altres vots
i ja
se deixa la parella
que comença
la seva vida
en comú
Endavant
i sigues benvinguda
a la teva nova casa
jo t'ofereixo
aquesta aigua
perquè tots nosaltres
vam néixer d'ella
tinga-li cura
a la nostra casa
perquè ens purifiqui
i apaivagui
la nostra sed
quan sigui necessari
beu l'aigua en mi
jo t'ofereixo
el foc
perquè és l'element
encès
de les nostres
ànimes immortals
tingues cura
del nostre foc domèstic
tinga-li cura
perquè és la imatge
visible del Déu ocult
que habita en nosaltres
mai
li permetis
extingir-se
perquè la nostra vida
depèn de la seva
accepto
aquesta aigua
i aquest foc
els déus
el guardin
i el mantinguin
per sempre
mentre la dolça vida
mantingui unides
les nostres passes
així ho desitjo
i per això prego
això
representa el meu genius
l'esperit
que és essencial en mi
això representa
la meva juno
l'esperit
que és essencial en mi
que es permeti
aquests esperits
ja haure enamorats
junts
i en harmonia
aquest és
l'erari on habita
l'esperit
de la nostra casa
faig aquesta oferena
perquè els déus
així m'ho han indicat
que ens permetin
estar junts
mentre ens estimem
mantenint sempre
la flama
de la felicitat
a les nostres ànimes
que els déus
ens permetin
viure junts
per molts anys
jo faig aquesta oferena
els numi
del foc domèstic
per a la nostra felicitat
vull viure amb tu
i ser la teva esposa
fins que siguem vells
així ho desitzo
i per això prego
Mercè
quan podrem veure
aquestes representacions
durant Tarracoviva?
doncs les podrem veure
el dissabte
i el diumenge
a diferents hores
a la una del migdia
a les cinc de la tarda
a les set de la tarda
el dissabte
a les deu
i el diumenge
a les nou
teníem prevista
una representació
el divendres
a la nit
però per problemes
alients a l'organització
doncs no pot ser
el que sí
estarà obert
és el recinte
estarà col·locats
tots els elements
que intervenen
en aquesta representació
tots els plafons
informatius
tots les peces
que utilitzarem
que podem nosaltres explicar
la gent que s'apropi aquí
doncs podrà rebre
una informació detallada
de lo que se fa
aquí al fòrum
també fareu representacions
el divendres
pels més petits
per les escoles?
no
per les escoles
aquest any
el que fem
són tallers
un taller
és la domus
expliquem
la vida
en una casa romana
llocs romans
l'escola
són tallers
perquè aquest any
el grup de teatre
que ens ajuda
no pot intervenir
en divendres
perquè la gent
treballa
i no pot ser aquí
per assistir a les representacions
s'han de recollir
invitacions
aquí mateix
al fòrum de la colònia
sí
s'han de recollir
invitacions
els nens menors
de 8 anys
no necessiten
invitació
i és gratuït
o sigui que jo
convido a tothom
que vingui aquí
a agafar la invitació
i a que gaudessin
amb nosaltres
de la reconstrucció històrica
que fem al fòrum de la colònia
doncs molt bé
moltes gràcies
Mercè
i que us vagin molt bé
aquestes representacions
moltes gràcies a tu
Manel Pedrol
bona tarda
hola bona tarda
avui ens acompanya
només el Manel
perquè la Rosa
està així una mica
malaltona
sí, està una mica variada
una mica variada
i donem molts records
i que es recuperi
vull dir
no és cap cosa
em sembla
que no és gens greu
però bueno
aquestes avaries
que tenim
ja quan passem
de segons quines edats
ui
que ara es pot enfadar
des de lluny
ens estigui sentint
Manel
parlem del segle XX
ja
la setmana passada
vam deixar el segle XIX
endremia al segle XX
i avui ens quedarem
amb la primera meitat
perquè si no
sí, podríem
sí, bueno
i la primera meitat
molt així
pel damunt
perquè bueno
hi ha tant
que dir
tant que parlar
tant
de tantes coses
és
esclar
a més
és proper
molta gent
recordarà personatges
molta gent
o institucions
molta gent
no estarà d'acord
amb algunes de les coses
que es puguin comentar
perquè ho recordaran
d'una altra manera
però bueno
això és el que es tracta
i això és bonic
això és el bonic
que la gent
doncs
no estem mai
sempre d'acord
sinó
això seria un rotllo
si no
seríem computadores
ja
que ens
a pesar que jo penso
que ja ens
d'alguna manera
ja es programa
des de petitets
moltes vegades
malament
i sense cap
mala intenció
per part dels pares
un cervell
podria ser un ordinador
o una computadora
i llavors
et comencen
et comencen a bombejar
una sèrie de coses
que tu vas rebent
i que moltes d'aquí
potser et marquen
durant molts anys
o per tota la vida
de vegades
però bueno
ja hi hauria molt a parlar
això és un altre tema
sí
avui estem contents
perquè el domenatge
el Nàstic va guanyar
i sembla que
potser en un any
sí que anirem a segonar
a la primera meitat
del segle XX
també
els esports en general
van tenir una certa importància
moltes
el Nàstic
és un dels primers clubs
històricament
que va haver a Espanya
i jo
com que soc
més que futbolero
nautiquero
també m'agradaria
que el Nàutic de Tarragona
també va ser
un dels primers clubs nàutics
com a tals
de l'estat
llavors el Nàstic
que ja existia
i tal
d'una altra manera
l'alegria
d'aquesta pujada
jo crec que és
és important
per tots els ciutadans
per tots els tarragonins
i si recordés
precisament la història
el Nàstic
doncs es va crear
bueno
jo suposo que una mica
per generació espontània
d'una sèrie de senyors
perquè els primers esports
es van fer
els primers de segle
a pesar que el Nàstic
és anterior
doncs els esports
més habituals
en aquelles èpoques
en el patir
la bicicleta
el futbol
que ja era importat
vull dir
després van vindre d'altres
i l'alatisme?
bé l'alatisme també
i llavors
a partir d'aquí
després ja va vindre
el tenis
la nàutica
que també hi ha
i ho comentarem
hi ha algunes coses
molt divertides
vull dir
i tot això
va anar a prosperar
vull dir
i cada vegada
llavors en aquelles èpoques
a més els que practicaven esports
suposo que
perquè podien
doncs eren
la gent més benestant
no?
de l'època
vull dir
que els nàutics
potser tenien més feina
amb altres coses
però de totes maneres
perquè hi ha uns esports
que eren molt populars
i estaven oberts
a tothom
no?
i el nàstic
doncs és pioner
absolutament
amb el futbol
amb l'atletisme
inclús en una època
determinada
doncs quan el nàutic
vull dir
això potser és posterior
però abans
dels anys 50
molt abans
el nàutic
va estar a punt
de desaparèixer
per inactivitat
o perquè
bueno
hi havia quatre i el cau
i tal
es va arribar a convertir
en una secció
del nàstic
perquè el nàstic
com a entitat
important
vull dir
tot això
és important
que la gent ho sàpiga
va protegir
el nàutic
perquè no desaparegués
no?
i va posar
unes condicions
determinades
amb els socis
de l'època
que eren molt pocs
va dir
que havien de ser
uns quants més
i els va apujar
econòmicament
i durant un temps
inclús
el nàutic
va ser una secció
del club gimnàstic
que jo diria
sí
com el tenis
també
el tenis
Tarragona
i això ja ho recordarà
molta més gent
va ser
durant molts anys
una secció
del nàutic
no del nàutic
perdó
del nàstic
de Tarragona
i inclús
quan estava el nàstic
a l'avinguda de Catalunya
el tenis
estava amb aquell xalet
que es va inaugurar
el 1922
m'assembla
i que es va inaugurar
pràcticament
quan se va inaugurar
o amb poca diferència
o el temps
del camp de l'avinguda de Catalunya
i era la secció
de tenis
del club gimnàstic
el que passa
és que llavors
suposo que
quan van agafant
més
més gent
que practicava
l'esport
i potser
el nàstic
no podia
assumir
les despeses
suposo
no sé
si és això
exactament
si algú
ho sap millor
que jo
com ho corregessi
doncs llavors
es va independitzar
d'alguna manera
una altra independència
d'aquest tipus
o semblant
va ser
la del club
natació
tarraco
del club nàutic
de Tarragona
això ja és posterior
o sigui que
tocarà
la pròxima vegada
però
el club
natació
de Tarragona
és una
sessió
una sessió
amb
amistat
i cops
d'abraçades
i d'allò
perquè el nàutic
no podia
assumir
les despeses
que requeria
el fer
una
una piscina olímpica
o una segona cosa
perquè les seves accions
totes tenien
uns gastos
que d'allò
i es va muntar
el club natació
de Tarragona
amb
molts
molts membres
inclús del club nàutic
i les primeres juntes
si no recordo malament
doncs
molts dels membres
de la primera junta
del club natació
de Tarragona
eren
membres
de la junta
del club nàutic
de Tarragona
doncs
precisament
perquè no era
una ascissió
sinó que el nàutic
doncs no podia
en aquells moments
diversificació
exacte
i llavors van dir
que es faci la comunitat
i perquè quedi clar
que nosaltres
apuiem absolutament
doncs
som els primers socis
els primers membres
de la junta
deixem una miqueta
els esports
parlem del port
que sempre
des d'època dels romans
ha tingut molta importància
per la nostra ciutat
el port
el port
el port
el port de Tarragona
doncs
va començar
a tindre
unes
unes
davallades
diguem-ne
de mercaderia
a partir
de
de
bueno
a finals de segle
passat
i primers del segle
XX
i
llavors
es va acabar
entre
tal com està
actualment
bueno
actualment no
però últimament
s'ha fet molta més cosa
tal com estava abans
vull dir
quan va començar
ja
a considerar-se
un port
amb un moviment
important de mercaderia
entre el 1900
i el 1930
amb les construccions
els molts d'allà abans
es va construir tot
el que era
perquè abans d'això
hi havia el
el serrallo
doncs
el barri pescador
que era una platja
on varaven les barques
i això hi ha gent
que bueno
recordarà
i s'ha vist molt
unes fotos
on es veu la iglesia
de Sant Pere
amb totes aquelles barques
allí varades
que a més devia ser
molt fort
estirar-les fins
fins a la platja
i llavors
després ja es va fer
el moll de pescadors
per això
el moll de pescadors
és posterior
i alguna dada
tinc en algun lloc
el 1942
el moll de pescadors
és el 1942
llavors
el
el port
pràcticament
va tindre
una davallada
quan la
la famosa
aquella
d'allò de la filoxera
i tot allò
perquè el que més
es exportava
eren vins
i llavors
les exportacions bàsiques
eren vins
olis
i fruits secs
i les importacions
em penso que
si no m'equivoco
massa
eren
carbó
sal
fusta
cereals
i ferro
d'aquella època
el més important
llavors
el port
precisament
el moviment
el port
va crear
una gran riquesa
adicional
amb tot el tema
que no té a veure
però sí
que era la gent
més ben pagada
com a treballadors
que eren els
boters
perquè
tots els
exportadors
de vins
doncs
havien d'acudir
molt als boters
i a Terrenor
hi va haver
no sé si
eren
fins a 20
aproximadament
20 tallers
de boters
amb molta gent
que hi treballava
un ofici
que avui en dia
deu haver desaparegut
absolutament
avui dia
és quasi una
és
és una artesania
i a més demanada
suposo
perquè esclar
encara se'n fan
de botes
i la gent que té
les botes
les han de conservar
però jo em penso
que deu haver
fa uns anys
aquí a Tarragona
només hi havia
una persona
que s'hi dedicava
no sé si ara
encara queda algú
és una mica
com els calafats
per exemple
els mestres d'aixa
i tot això
se'n anem
d'una cosa a l'altra
que avui dia
a Tarragona
que jo sàpiga
queden
els fills
del senyor
Casado
que era un mestre d'aixa
dels Estilleros
de fa molts anys
i el que
jo vaig conèixer
el Nàutic
precisament
que era un home
que a més també
practicava la vela
i una seta de coses
però avui dia
són uns oficis
que s'han perdut
però els boters
a més
sembla ser
que era la professió
més ben pagada
a Tarragona
en aquelles èpoques
perquè feien falta
molts bucois
i molts d'allò
i
i bueno
el Porto llavors
va
va tindre una època
morta
va reneixer
a causa d'això
després va haver una època
que l'exportació d'oli
va superar
absolutament
a la del vi
i
bueno
llavors va haver
el perón
de la guerra
que és un tema
que a més m'agradaria dir
també
que és un tema
del que parlarem poc
perquè nosaltres
fins i tot
la política
ens interessa
l'actual
per criticar
o aplaudir
però l'altre no
perquè
tot el que és més antic
és tan curiós
baix del nostre punt de vista
que preferim omitir-ho
no?
perquè
resulta que
que veus llibres
actuals
que s'han publicat
actualment
i segons qui escriu
doncs et diu
que mira
amb aquesta foto
que quedi clar
que forana forana
forana
no amb la camisa blava
no?
o segons qui ho escriu
al revés
i tal
nosaltres amb això
no hi volem entrar
perquè
entenem que molta gent
anava amb la camisa blava
perquè sí
o
o per obligació
no vull dir
que n'hi hagués molts
que ho portessin
amb el cor
i ho sentessin molt
però jo diria
que una majoria
o molta gent
doncs era una mica
d'alguna manera obligat
serveixi com a exemple
que el Club Nàutic
l'any 1950
em penso que era
el primer article
dels estatuts
o el reglament del club
que per fer-te soci
havies d'estar proposat
per dos altres socis
que tinguessin
una antiguetat determinada
i
fer una declaració
d'adhesió
en el moviment nacional
per això passava
en molts llocs
és a dir
i llavors jo
per això dic
que nosaltres no volem
no volem entrar
en aquest tema
perquè
jo estic segur
el 50 jo era molt petit
però poc després
jo ja navegava
i estic segur
que dels 700 o 800 socis
que hi havia a l'època
al Nàutic
a partir dels 50 i escaig
estic segur
que no tots eren
ni falangistes
ni addictos al moviment
i estic convençudíssim
llavors jutjar la gent
perquè ho haguéssim firmat
un paper
és a dir
que aquest paper
pugui sortir a la llum avui
que podria ser
si és que s'ha guardat
que el senyor no sé què
va firmar un paper
d'addictos al moviment
per fer-se soci al cronàutic
em sembla que té poc valor
llavors aquesta és la cosa
i a més que sou
poc balicistes
vosaltres
amb aquest aspecte
gens
nosaltres som
balicistes
amb el tema
de Tarragona
que volem que vagi bé
i criticarem
sempre que convingui
però per millorar Tarragona
no per altres coses
i aplaudirem
quan convingui
vull dir que no hi ha cap problema
això
per cert que
deixant una mica
davant del cor
perquè si no no arribarem
ens estem
menjant el temps
fa uns quants mesos
per Nadal
s'ha de poder veure
el final d'una exposició
que ha durat 4 anys
de l'agrupació fotogràfica
on s'ha vist el pas del temps
de Tarragona
en el darrer segle
una exposició molt interessant
i on es podia veure
també com
la Tarragona
del començament
del segle XX
no tenia res a veure
amb la Tarragona
actual
en qüestió d'obres
ha canviat
moltíssim
moltíssim
per exemple
pensa que
els començaments
del segle
no cal dir-ho
no estaven
no estaven
ni els carrers
asfaltats
hi havia alguns carrers
que tenien
les aceres
fetes
però
per exemple
l'asfaltat
de la Rambla
és del 1929
llum
llum
hasta el 1930
les viviendes
hi havia moltes
que no tenien llum
i les que tenien llum
tenien aquelles bombetes
jo no recordo
del 30
que no hi era
però recordo
posteriorment
de petit
en alguns llocs
hi havia
unes bombetes
d'aquelles
que quasi no feien llum
tot això avui dia
ens sorprèn
amb els minipimes
i els no sé què
però en aquella època
era així
inclús
les neveres
no són tan noves
home
les neveres
jo recordo
absolutament
en aquestes èpoques
de molt petit
posteriorment
als 50
però molt poc
doncs que jo
estic cansat
de veure
les neveres
aquelles de gel
que hi havia
les fàbriques de gel
que repartien el gel
per les cases
i estic parlant
dels anys 50
i poc
és a dir
que tot això
ha fotut un salve
és clar
vull dir
la tècnica
i tot això
avança cada vegada més
i segurament
els nostres nets
o nosaltres
ens sorprendrem
de coses
que d'aquí 10 anys
o 15
ens semblen impensables
avui
llavors
anava més a poc a poc
però vull dir
realment
la ciutat
doncs
anava a poc a poc
totes aquestes coses
hi havia la gent
qui ara
van haver
unes èpoques
dures
de
de
de
de
de
de
de
de
de
ingressos
no
llavors per exemple
tenim que
el passeig arqueològic
com a tal
i que en algun lloc
van dir que era un nom
poco corrent
es va inaugurar
el 1932
el 1922
se va fer
el tercer
d'enxample
fet per
l'arquitecte
Pujoli Barberà
que articulava
en aquests moments
ja
l'expansió
de la ciutat
al redor
de la plaça
Imperial Tàrra
que pràcticament
no existia
en absolut
perquè jo recordo
quan se va fer
per tant
el 22
eren horts
tot allò
eren els horts
del rec major
esclar
tot això
eren els horts
del rec major
i
segons tinc entès
a l'is
on es tiraven
els castells
de focs
de les
festes
de Santa Tecla
de Sant Magí
pot ser
pot ser
el que passa
que també hi havia
molta cosa articulada
al redor del port
perquè per exemple
hi havia una sèrie
de festes
que es feien
amb les que
evidentment
participava
el Clonàtic
però que no eren
organitzades
solament
pel Clonàtic
concretament
la del canvi
de segles
es veu que es van fer
unes barques
que entraven
al port
una espècie
de carrosses
però fetes
a la mar
i això
es va fer
uns quants anys
es va repetir
després
uns quants anys
hi havia
com
són coses
que s'han oblidat
el coso blanco
famós
i les falles
a Tarragona
hi havia falles
i el coso blanco
i els carnavals
que no eren
tan com
però
i van ser-hi
jo sempre he defensat
la teoria
que a Tarragona
no ha sigut mai
carnavalera
com Reus
per exemple
però
ja comença
més a segle
tots els grups
folclòrics
que avui en dia
es fan recuperat
en el seguiment
exactament
tot això
s'ha recuperat
des de llavors
vull dir que
hi ha moltes coses
curioses
moltes molt curioses
per exemple
els del Nàutic
quan se va formar
el Nàutic
i perdoneu-me
que jo parlo una mica
més del Nàutic
però jo he navegat molt
i llavors
potser
potser jo sé
més coses d'això
per aquest motiu
perquè m'hagi dedicat
més a estudiar
expressament això
quan se va fundar
el Nàutic
se'ls deia
els ximplets
perquè
sí
sí
el club dels ximplets
i això a més
està recollit
en diversos puestos
vull dir
i sembla ser
que se'ls deia
els ximplets
perquè la gent
no en tenia
que uns tios
més o menys
de Casa B
que havien organitzat
aquella història
entenessin com a depòs
el ramar
que era una feina
de pescador
i llavors
els hi deien els ximplets
a més una feina
és una feina molt dura
evidentment
perquè això es va muntar
primer
per fer una mica
de natació
i una mica
de rem
després va vindre
la pesca
la vela
la natació
ja més
més organitzada
vull dir
a més és curiós
perquè si analitzem
la gent
de l'època
és curiós
perquè quasi tots
els
atletes
o deportistes
de l'època
estaven ficats
de tot arreu
és a dir
el famós
William Terin
doncs estava el nàutic
estava el gimnàstic
estava el tenis
estava no sé on
i molts altres
que podríem dir
de gent de Tarragona
escufets
llorets
bonets
gent que per cert
en tots aquests
els reconeixerà properament
perquè la comissió municipal
que posa nom
als nous carrers
de la ciutat
està estudiant
donar un nom
a totes aquestes persones
que acabes d'anomenar
és que jo crec que
tota aquesta gent
es mereixen
és que tota aquesta gent
gràcies a ells
tots aquests clubs
existeixen
i gràcies al seu esforç
personal
perquè a més
doncs tirant davant
a aquestes institucions
els va costar
molts sacrificis
i en molts d'ells
molts diners
de l'època
és a dir
a part dels sacrificis
personals
i jo crec que
tots els tarragonins
hem de considerar
aquesta gent
com un patrimoni
que és el que dèiem
quan aquests programes
això són un patrimoni
de Tarragona
el club gimnàstic
probablement
hauria existit
però probablement
no existiria com és
si no hagués estat
per aquesta gent
el club nàutic
tres quarts de la mateixa
i quan el club nàutic
va tindre els problemes
el club gimnàstic
el va apujar
fins al punt
que el reglament
o estatuts
del club nàutic
m'assembla
no sé si encara
continua avui dia
però que
el club gimnàstic
es considera
soci permanent
d'honor
del club nàutic
és a dir
que aquestes coses
funcionaven una mica així
el club de tenis
no cal dir-ho
era una secció
del gimnàstic
i tal
i ja veiem
el que és ara
és a dir
que aquesta gent
que tenia
totes aquestes activitats
apuiaven
i lluitaven
i es preocupaven
molt del tema
i s'ajudaven
entre ells
és curiós
i tot això
està gràcies
a aquesta gent
aquí
i molts barcos
i coses
que es van comprar
i altres coses
no solament
de la nàutica
era gràcies
als esforços
personals
i a vegades
si no els calés
de la butxaca
directament
doncs
de les
crèdits
que ells demanaven
perquè vull dir
per exemple
el nàutic
i algun altre posto
després de la guerra
es van demanar uns crèdits
amb un
no recordo
la institució
que es deia
de la reconstrucció
nacional
o alguna cosa així
i això ho treien
absolutament
a nivell personal
els presidents
d'aquests llocs
vull dir que
aquesta gent
es mereixen carrers
i a més carrers
importants
a Tarragona
doncs
la comissió
ho està
com dèiem
estudiant
en aquests moments
i suposo que
en els propers mesos
tindrem ja
inaugurats
aquests nous carrers
Manel
no tenim més temps
ens hem deixat
la cultura
les artes
el que potser
estan més proper
a vosaltres
el proper dia
en parlem
el proper dia
en podem parlar
perquè molta gent
que van néixer
els primers de segle
encara viuen
alguns d'ells
o sigui
la primera meitat
i alguns altres
no però
que ja formen part
de la segona part
d'aquest mig segle
Manel
moltes gràcies
i molt bona tarda
a vosaltres
gràcies
i fins aquí
el programa
d'avui
com sempre
hem comptat
amb la col·laboració
d'Itinere
i del Pincell Brut
del col·lectiu
d'artistes
de Tarragona
no volem acomiadar-nos
avui
sense animar-vos
a participar
de totes les activitats
de Tarracoviva
que durant tot el cap
de setmana
ompliran d'història
la nostra ciutat
moltes gràcies
per escoltar-nos
ens trobem
en les activitats
de Tarracoviva
i si no
la setmana vinent
tornem
de Tarracoviva
de Tarracoviva
de Tarracoviva
de Tarracoviva
de Tarracoviva
de Tarracoviva
de Tarracoviva