Doncs com els dèiem, els últims moments del nostre programa
els volem compartir amb persones que tenen molt a veure
amb tota l'activitat que omplirà els jardins del Camp de Mar
i altres espais de la ciutat a partir d'avui i fins diumenge.
Parlem d'una banda de tàrracó a taula,
de les jornades de reconstrucció gastronòmica
amb la instal·lació del termopòlium,
que déu ni d'o, el termopòlium d'enguany,
i parlem amb l'Isabel Pasqual. Bon dia, Isabel.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Mercè Tobilla. Bon dia, Mercè.
Hola, bon dia.
De l'empresa Némesis, ella ens apuntarà,
ens farà una mica de guia en el que és tàrracó nostre.
Parlem de tallers, de visites guiades,
d'escenes de la vida quotidiana de l'antiga tàrracó.
I parlem també del que és la trobada internacional
de grups de reconstrucció històrica romana.
I ho fem amb Enric Saritjol. Bon dia, Enric.
Bones tardes.
Bones tardes. Jo crec que esteu ja una mica desorientats.
Si això ja està organitzat, ja està tot fet.
Ara, com us dit abans, ja tirem l'arròs dintre,
va molt ràpid, ja.
Ara ja està tot pràcticament fet.
Davant nostre tenim un grup de persones
que no sé què estan fent,
però alguna estructura estan muntant, alguna cosa?
Què és exactament?
Munten una tenda amb una exposició sobre l'atxarce romà.
Una mica en la línia d'edicions anteriors, no?
Sí. I després tot el tema de tendes de campanya de pell,
una groma reconstruïda,
i el cuidant la gent que vingui per aquí una miqueta.
Què us sembla? Comencem mimant una mica l'estómac?
Sí, sí, sí.
Per què no?
Jo quan he arribat, la veritat és que m'he quedat sorpresa,
agradablement sorpresa, per aquest termopòlium que tenim enguany.
res a veure amb el d'edicions anteriors?
No, molt més gran, molt millor,
amb millors condicions i amb molt més espai, sobretot.
Clar, l'anterior era una miqueta justeta d'espai,
perquè crida molt l'atenció això del menjar romà, no?
Sí, crida l'atenció.
El que passa és que també hi ha que dir en favor de l'anterior
que tenia el caliu que tenien les tasques romanes.
Sí, sí.
També és veritat.
Heu sacrificat una mica la fidelitat històrica
per donar més comoditat als clients, podríem dir, als visitants.
Sí, sí, és així, és així.
De totes maneres, a veure, independient de com sigui el termopòlium,
el menjar segueix en romà, eh?
No, no, però té la seva caracterització, eh?
Aquí veiem la fulla de palma, la cosa de fang, la seva coseta,
tot i que paguem en euros i no en sestercis, eh?
Perquè l'economia és l'economia.
I l'any passat pagàvem en pessetes, fixa't si anem evolucionant, eh?
Fixa't, eh? En un no-re?
No, jo crec que no, perquè abans en sestercis també estàvem tot a l'imperi
i ara l'euro també està tot a l'imperi.
Em sembla que hem fet una retrobada al passat.
Sí, veus? Si volem lligar-ho, ho lliguem tot amb molta facilitat.
A l'ioli, que també estem muntant, eh?
No hi ha problema.
Tenim més taules, més tamborets, també, respecte a altres anys?
Sí, hi ha més taules i més tamborets.
S'ha ampliat en 40 persones.
Doncs ja tenen bona cabuda.
En quant a les especialitats de la casa?
Les especialitats, a veure, segueixen menjar-ho mar,
alguns plats es repeteixen de l'any passat
i n'hi ha bastants que són nous d'aquest any.
Doncs pots afegir algun...
Jo crec que els clàssics ja els coneixem, més o menys.
A veure, aquest any hi ha la costella de porc amb vi,
hi ha la patina de peix.
Això és un guisat, no? Més aviat?
Sí, la costella de porc amb vi és un guisat que es guisa amb vi.
I mel, bueno...
Aquells ingredients clàssics.
La patina de peix, és com un puding, podríem dir, de peix.
Hi ha cèrbol, amb una base d'arròs, això també és novetat d'aquest any.
Hi ha peix blau escabeixat, que també és novetat d'aquest any.
puré d'enciam.
Puré d'enciam, amb gaàrum i elaborat, com ells ho feien.
El pollastre amb herbes, el fèiem escabeixat,
i aquest any hem ampliat pollastre escabeixat i pollastre amb herbes.
I ara no recordo si hi ha alguna cosa més, és possible que sí.
De postres també ha canviat.
Hi ha el meló amb pebre i mel, això no hi era.
Hi ha un pa de pessic també amb pebre i mel.
Hi ha una patina de pera.
Hi ha unes torrades similars a les que ara podem dir nosaltres que són les torrades de Santa Teresa,
però estan elaborades d'una manera diferent.
Amb una mica de pebre, tinc entès, no?
Sí.
Que li potenciar encara més el gust.
Pebre i mel, sí.
Cridem al sommelier de begudes que tenim.
Bé, begudes, a veure, tenim el vi de roses, el vi de mel,
el néctar romà, que és una barreja de fruites,
que ells ho prenen amb gel i mel i pebre també, i aigua.
Formes i maneres, és que jo vaig al tema pràctic, eh?
Formes i maneres de degustar tot això.
En forma de tapes teniu també l'oferta del mes,
pel que veig aquí, si em permets la broma.
Teniu els sopars amb la visita a les muralles,
però aquests van amb una reserva prèvia.
Explica'ns una miqueta de quina manera podem gaudir
i degustar els plats romans que heu organitzat,
els integrants de Terracotaula.
A veure, venint només al Termopelium,
podeu menjar qualsevol cosa.
Mentre tingueu una taula i una cadira on seure'us,
o no us faci res, seure'us per terra, cap problema.
Qualsevol tapa.
Una tapa, una petita ració.
Un vinet, no sé, jo no recordo els preus,
però és qüestió que cadascú miri el preu.
Doncs mira, jo vull aquesta tapa, aquest vinet,
val tant, ja està.
Llavors hi ha un menú degustació que hi ha quatre tapes i un vi.
Escollir entre les que tenim.
Les quatre tapes i el vi.
Això li diem menú degustació a nosaltres.
I després hi ha el sopar nocturn,
amb la visita guiada,
que això, tot i que ho organitza el Termopelium,
s'ha de fer prèvia reserva.
Si no, no hi ha manera de poder accedir al banquet,
perquè té un número de places.
I el que sí que puc dir és que per el dissabte
no en queda ni una ja fa uns quants dies.
I és el que t'anava a dir,
si encara algú està a temps de participar-hi?
Si queda alguna plaça?
Home, algú, ja,
perquè he tingut dues anul·lacions d'avui divendres,
llavors podria entrar algú avui al sopar d'avui,
però el de demà impossible.
Ja està ple.
Està ple.
Hem tingut de dir que no.
Fins ara porto comptabilitzades a 58 persones.
Doncs està molt bé, no?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, per un sentit,
i molt malament per no poder atendre'n aquestes persones.
Déu-n'hi-do el tip de cuina que us heu fet
i que encara us haureu de fer.
I que es fan molts restauradors de la ciutat.
I tant que sí.
Aviam, doncs, la Isabel,
més que aspecte de tavernera de l'època,
jo li veig un aspecte de Patrícia.
O sigui.
Eh que sí?
Sí, i tant.
Això la Mercè ho pot dir,
que això de vestir i de vitllar gent
perquè semblin que són romans
en sap una estoneta, no?
Bueno, una miqueta no.
Com a mínim tens experiència d'anys anteriors.
Sí, alguns anys portem.
Des de Nèmesis,
com us heu organitzat tot el que és,
doncs, la reconstrucció d'aquella vida romana?
Què és el que ens oferiu vosaltres per aquests dies?
Bueno, aquest any hem pensat
que el tema de Vestals estaria molt bé,
sobretot perquè el tema de sacerdosi femení
doncs no està molt vist.
I al juliol vam pensar que per aquest any
faríem una reconstrucció d'una càptio,
que és captar, com diu la paraula,
amb una vestal, una nena,
dintre de la Trium Vestalis,
i vam buscar informació sobre algun judici
relacionat amb alguna vestal
i vam trobar un judici al 114 abans de Cris
i reconstruïm aquest judici
on es condemna a mort
a una de les sis vestals que hi havia a Roma.
Què havia fet?
Bueno, se la condemna...
Si es pot explicar, eh?
Per trencar el vot...
Si està sota el secret de sumari...
No, no, no, no, per trencar el vot de castitat.
Ah, clar.
Se la acusarien que és tu.
Ai, ai, ai, doncs...
Sí, està prohibidíssim.
Imagina una mala fi, eh, la sentència d'aquest judici.
No ho desvetllem.
No.
No ho desvetllem.
La gent que vingui a veure'l
i se ho passarà bé
i coneixerà més coses.
I aquesta representació on la fareu?
Al Fòrum de la Colònia
comencem avui
a les 8 de la nit
i fem dues representacions,
una a les 8, una a les 10,
que és en català.
Aquest any fem en català i en castellà
per la gent que vingui de fora.
Demà és tot en castellà.
a les 7, a les 10 i a les 12 de la nit.
Que espero que la gent
vingui a veure'ns en altres
i no a la Rosa.
Dona operació en triunfo, ja ho veuré.
No sé, la ràdio, la ràdio.
És que tant que diuen de la ràdio,
la ràdio ho soluciona tot.
Vens aquí al Tarracoviva
i escoltes el CBT i el Nàstic.
Te'n vas a Dalloncis
i escoltes el festival
o el que convingui, veus?
Perquè diguin de la ràdio,
si servim per tot.
Sí, perquè demà amb el Nàstic
i la Rosa, no sé jo què faré.
Sempre diuen que hi ha gent per tot
en aquesta vida.
De fet, la meitat de les entrades
de les 10 ja estan agafades.
Deus?
No cal patir.
Hi ha dues entrades, o sigui que...
I el diumenge és a les 7
i a les 9 de la tarda.
Això pel que fa a aquesta nova incorporació
que heu fet en guany.
Manteniu alguna de les activitats
anteriors d'altres edicions?
Bé, el que mantenim
són les activitats per nens.
Aquest matí ja hem començat
els tallers pels col·legis
que fem sempre durant tot el divendres.
Aquesta tarda és l'últim grup
fins a les 5.
i aquest any el que hem incorporat
nou són visites guiades
al Fòrum de la Colònia
que se farà el dissabte
i diumenge pel matí.
Prèviament hem de posar-nos
en contacte amb vosaltres.
Sí, sí.
S'ha de trucar allà al Fòrum
i demanar hora
perquè hi ha a les 10,
a les 11 i a les 12
del migdia
i hi ha un cupo
de 30 persones.
També se fan en català
i en castellà
i bueno, has de trucar
i apuntar-te
o anar allà directament
i així de passo
agafes les entrades
per veure la reconstrucció.
Jo crec que haurem de prendre punts
per poder gaudir de tot
i no perdre'n-se cap activitat
perquè hi ha moltíssimes.
Jo no sé com tenim
la lègia setena gèmina,
Enric.
La tenim a punir preparada,
cansada.
Però aquesta tarda
el conveniment guanyarem
amb els anglesos.
Aviam, explica'ns
què fareu aquesta tarda
amb els anglesos.
Aquesta tarda farem
una actuació conjunta.
L'armada invencible,
oi?
Sí.
Fem una actuació conjunta
amb els companys
de l'Ecropin Valeria Vítrix
que són els anglesos
de Col·loxia,
i per primera vegada
farem una col·laboració amb ells.
Tens una miqueta il·lusionats
perquè són el millor grup
que hi ha a nivell mundial
i tenen ganes
de treballar una miqueta amb ells.
Què feu aquesta tarda,
petita explicació
com fèiem l'any passat
de una miqueta
el que era l'administració romana,
o sigui,
el que és l'abasant civil
de reconstrucció nostra.
Intentem dir
com era la figura del governador
i tot el seu oficina,
diem, l'administratiu,
com funcionaven els censos,
els cadastres,
i una miqueta també
com s'interrollava el terreny,
tota aquesta qüestió
de l'administració
de la burocràcia de l'imperi.
I després farem
la demostració militar
amb els de l'Armen.
Heu fet molta,
com es deia,
és que jo, clar,
aquest llenguatge,
heu fet molta instrucció,
ara m'ha sortit la paraula.
Una cosa increïble.
Jo em sembla que ara
ja tornem a reenganxar-se
a l'exercit directament,
és un grau ja d'oficials
ja per damunt,
però una cosa...
Hem anat fent ensajos
els dissabtes i domenches
per aquí,
n'hem fet coses.
I ara també col·laborarem amb ells,
ens farem una miqueta d'ensajos
abans de començar,
a veure què tal va.
En quant al tema
de la reconstrucció
d'aquests grups
que venen de fora,
alguns repeteixen,
per no dir pràcticament tot,
hi ha alguna incorporació nova també?
Hi ha una incorporació nova
que no està molt d'Estònia amb Acció,
però que són el grup de gladiatura
d'Arts d'Imicandi,
que és un grup de Bergam,
d'Itàlia,
a prop de Milà,
que es diguin
a la reconstrucció de la gladiatura
i de la pugilística antiga.
Això és una novetat?
Això és novetat, sí.
És el primer cop que venen aquí
i és una novetat.
Llavors, és una manera...
Però ells enfoquen una miqueta
no tant en el tema
com de reconstrucció,
sinó com d'arqueologia experimental.
Se fan...
experimenten amb la marmela,
aproven realment,
a veure com funcionava,
per després treure conclusions
de perquè eren d'una manera
o eren d'una altra.
I fan moltes explicacions
en aquest sentit, no?
Vull dir,
expliquen perquè els cacs
eren d'una manera,
perquè els escuts també
eren com eren i tal, no?
Llavors,
no solament fan una demostració
de baralles,
sinó que més i més expliquen.
I després també,
que és curiós,
perquè no n'hi ha gaires grups,
tot el tema pugilístic,
perquè també a l'antiguedat...
Això és una boxa?
Sí, és boxa, sí.
Amb uns guants una miqueta peculiar
perquè eren unes tires de cuir
amb ferro,
vull dir,
que hi havia bastantes destrosses,
vull dir,
que era bastant duret.
Però també,
un obstant,
també reconstrueixen
aquest tema de pugilística
i la mar de Pé.
Saludem a Giovanni de Pasquale.
Giovanni, ben a cuir.
Giovanni, ben a cuir.
És un amic de la...
De los pugilístics, o...?
No, de la de Florencia,
que es arqueólogo.
Bienvenido.
¿Va bien, eh?
Benísimo.
Bueno.
Li preguntem
què li sembla això del Tarracó Viva,
home,
per tenir una veu així
dels visitants.
Parla de Pucuía.
Ah.
Molto bella.
Eh?
Molto, molt.
Hemos visto
toda la città con Luis.
Molt bé.
Todos los arcos,
los muros,
bellísimos.
Molt bé.
Home,
que han de dir,
també, no?
Però,
Déu n'hi do.
Està bé.
Sí,
els ha agradat molt,
estan molt il·lusionats
i molt bé.
Tenim gent de tot arreu,
gaire,
arqueòlegs,
estudiadors,
per la ciutat,
presentant-se aquests dies,
que estan meravellant-se
del que tenim per aquí.
I abans ho comentàvem,
són els millors ambaixadors,
eh?,
de la ciutat de Tarragona,
perquè són objectius.
Aleshores,
quan tornen a casa seva
i parlen bé...
Sí,
inclús,
per exemple,
l'Anna Maria Saralo,
que és arqueòleg d'allí botànica
de Pompei,
del escavi de Pompei,
que està al·lucinant
amb la nostra ciutat
i les nostres restes patrimonials,
no?
i és curiós
perquè quan un estat
a Pompei es pensa
que tot el que més
no és gaire incomparable,
però no,
no,
està meravellant-se
també del nostre patrimoni
i de la nostra ciutat
i de la gent
de la nostra ciutat.
Tornant a l'activitat,
mira,
quin és aquest enginy
que porten ara?
Això és una catapulta.
Una catapulta,
és de Déu-n'hi-do,
també per transportar,
perquè, clar,
totes aquestes persones
que participen
en aquests grups
han de transportar
tots aquests materials,
no?
Sempre,
nosaltres som els que
sempre transportem,
fabriquem,
tot,
fem tot naltros,
és una manera
de reconstrucció,
no és només
posar-te un tratxer
i dir quatre frases,
sinó que és
fer amb les teves mans
les coses.
Clar,
crear aquesta fidelitat,
eh?
Tindrem llutes
de gladiadors
d'aquelles que agraden
tant a petits i grans,
que es diu normalment,
no?
Sí.
Les tindrem com cada any,
en horaris diferents?
Sí,
perquè hi ha dos grups
aquest any,
els mateixos que van venir
l'any passat,
que ho fan aquí
a l'Esplanada
del Camp de Mar
i els d'Arts i Micàndia
d'aquí de davants
que ho fan a l'auditori,
dintre de l'auditori.
I jo em pregunto,
l'EGSTN Gèmina
viatjarà fora d'aquí
a participar en jornades
similars com les que fem aquí?
Ara hem fet
algunes sortides,
hem estat a Saragossa,
hem estat a Girona,
hem estat a Barcelona,
vam estar a Numància
l'any passat,
aquest any també tornarem,
i el més segur
que tenim una sortidata,
no encara confirmada,
però per exemple,
em sembla que segurament
anirem a més que bé,
no l'altre anirem a Còrdoba,
i després tenim
alguna sortidata
fora de les Espanyes,
també en marxa,
ja veurem a veure
si s'acaben de confirmar
un parell de sortides interessants,
prop de Roma intentarem,
i després alguna
també més a propet,
però també fora
de les nostres contrades.
I què tal,
han parlat bé de vosaltres?
Sí,
estem fent una miqueta
de la tasca
de ser vejades a Tarragona,
perquè nosaltres
lliguem molta
la nostra activitat
a la ciutat,
i sempre identifiquem
el que fem en Tarragona,
vull dir,
nosaltres volem identificar-ho,
i bé,
la resposta és molt positiva,
em consta que ha vingut
bastanta gent de Saragossa
que ens havia vist aquí,
aficionats,
i els he vist avui
perquè ens ha vingut a saludar,
i que va funcionant,
fem una miqueta
d'envaixadors a la ciutat,
amb una activitat
que és molt agradable
i molt bonica
i és molt agraïda,
vull dir,
la veritat és que
fer aquesta activitat
és molt agraïda
perquè la gent
ho agraeix molt
i tu passes bé.
I és important
fer-ne difusió
del tàrraco viva
arreu,
però també és molt important
que la gent
d'aquí de casa
gaudim a aquest tàrraco.
I de fet,
ho fem,
jo no sé si cal gaire publicitat
perquè jo recordo altres anys,
véns aquí dissabte o diumenge,
escolta,
hi ha moltíssima gent,
eh?,
sortosament.
Vull dir que l'èxit
està garantit cada any.
Sí, sí, sí.
Per això ho fem,
vull dir,
això tampoc és una qüestió
d'exhibició per a veure nostre,
vull dir,
em sembla que parlo
per a un boc de tots
i si em permedeu
que no és una qüestió
d'exhibicionisme
dels que participem
directament en aquest event,
sinó que és una voluntat
de participació
del màxim possible
de gent de la ciutat
i que la ciutat disfruti
i això serveixi també,
com dèiem abans,
no només per a disfrutar
de les jornades,
sinó que a més a més
també valorin el patrimoni
i el vegin d'una altra manera,
tot el tema patrimonial
de la ciutat.
I se'l fa gent seu,
què acaba deia?
O és més així?
Em sembla que tu
convindràs amb mi
que a vegades
en excavacions avui en dia
la gent està molt més favorable
a la defensa
d'aquest patrimoni
que abans també
era molt més generalitzat
la idea de
va, a mi eres igual,
és igual.
En canvi,
i ara cada vegada
hi ha més gent
que s'ocupa de què,
per què?
Perquè nosaltres
intentem dir
escolta,
això no és de vostès,
és de tots
i llavors
és important
se vol guardar-ho
perquè a més a més
el model de ciutat
que volem
és un model de civilitzat,
és un model civilitzat,
no incivilitzat.
Una ciutat
a mida de les persones,
no?
Sí, exacte.
Que és el que
tots voldríem sempre.
A vegades m'ho pregunten
per què vols
preservar el patrimoni?
Perquè som una civilització,
no una incivilització
i només els incivilitzats
esdeixen el seu passat.
I com que la història
no només existeix als llibres,
doncs aquí,
a partir d'aquest cap de setmana,
tenim ocasió
de passejar-nos
per aquesta història.
Moltíssimes gràcies.
Jo diria allò
per cortesia,
que sigui un èxit,
però l'èxit està garantit,
ho dèiem abans.
Gràcies, Isabel Pasqual,
gràcies, Mercè Tovilla,
gràcies, Enric Ceritjol.
Fins la propera ocasió.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.