A Tarragona estem de festes, estem de festes i a part de treure totes les verges i els sants
i de fer una gran professora, de tirar-nos aigua pel damunt, d'escoltar concerts de música i veure teatre,
també ens agrada menjar bé.
I poca gent ja que sàpiga què vol dir això de menjar bé, tant com l'Eugeni Pinyol.
Eugeni, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
L'Eugeni Pinyol, que és el propietari d'un restaurant a Tarragona, Eugeni i Montse, Palau d'Alvaró.
Molt bé.
I un restaurant que està situat, diguin, diguin.
A la part alta, el casc antic, el carrer Santana, davant del Museu Modern,
al costat de la colla dels xiquets de Tarragona, en fi, és un carrer molt transitat,
que és el que uneix la plaça del rei i la plaça del fòrum,
que és allà on farem el tast de l'espineta.
Ah, perquè això és el que precisament volien dir.
Aquí anem, no?
Que si braços, el braç de Santa Tegla.
Sí, sí.
Per Sant Magí hi havia la síndria, vull dir, aquí es tracta de papejar i beure,
eh, vermutades i ara espineta amb cargolents.
Home, ja que estem recuperant les antigues tradicions o les antigues costums,
doncs ha semblat dient que amb col·laboració del bar La Queveda,
de la part alta també, que és el més antic de Tarragona,
doncs poder oferir el tast de l'espineta amb cargolí.
Què és exactament l'espineta?
Bueno, els cargolins ja se sap.
Sí, els cargolins ja se saben.
Per si algú no ho sap.
És que n'hi ha molts dons que l'espineta no ho sap,
i la mateixa paraula ho diu, és l'espina de l'atún posat en sal amb barriques de fusta
i conservat durant un any, amb sal morra que diuen.
i és aquest, diguéssim, és la part més lletja del peix,
però que guisada i feta amb carinyo i amb paciència pot donar un resultat fabulós.
Sí, que vostès ja fa uns quants temps, uns quants mesos,
que guarden espines de tún en sal morra.
No, perquè ara, doncs, el que és, ja, els proveedors i tots,
doncs, ja mos ho porten i mos ho arreglen ells.
I la veritat, doncs, és que a mi em sabia una mica així com de greu
perquè vaig començar ho a fer a la plaça de la Font,
no sé si tu te'n recordaràs, però nosaltres,
jo que estava allà amb l'associació de comerciants de la plaça de la Font,
doncs vaig ser el primer, vaig amb col·laboració d'ells,
que van fer el tast de l'espineta amb cargolí a la plaça de la Font.
I es van fer un parell d'anys, m'he sembla, o tres.
L'any passat no sé quines raons va haver,
que no es va poder fer, o no es va fer, vaja, no ho sé,
si no va haver voluntaris o què va passar.
Va ser un mal any per cargolí.
No ho sé, no, no, no, no, no, no.
Més aviat va ser per les persones, que potser, vaja, no ho sé,
aquí no entro ni surto.
I aquest any, doncs, vaig preguntar als organitzadors de les festes
que si hi havia algú que ho feia, em van dir que no.
I a última hora, doncs, mos vam decidir amb el senyor Paco de la Queveda.
i jo, amb col·laboració també de l'associació del carrer Mercedia,
de la Part Alta, que mos ajudaran a repartir aquesta espineta.
I, la veritat, doncs, mos va semblar adient.
continuar, però, doncs, clar, nosaltres som a la Part Alta,
estem allà a la plaça del Fòrum i ho fem allà dalt,
no ho fem a la plaça de la Font per aquest motiu.
Bueno, hi ha dues passes, vull dir que no, la gent no t'excusa.
Però vull dir que la gent després digui, no, és que no,
suposo que si l'any que ve surt una altra persona,
ho pot fer al Serrall o, si no, ho pot fer a la Rambla.
Jo no ho sé, però, doncs, la veritat és que aquesta,
que està nosaltres a l'establiment a la Part Alta,
doncs, l'hem fet aquí dalt.
Un plat tradicional de Tarragona sap a quins orígens té?
Els orígens, m'ho estan mirant, però, doncs,
tots mos diuen els mateixos, és que el meu avi ja ho feia,
és que el meu avi ja hi era, sí.
típic, doncs, pot ser de pescadors,
ja que aquí també tenim un gran personal
amb la mar, amb l'assumpte del peix,
doncs, suposo que per bé, en part d'això,
clar, si aquesta gent estava embarcada a aquests temps,
suposo que quan estaven aquí replegaven els caragorins,
els carols, el que podien, i s'ho enduien a mar,
perquè els caragols se poden mantindre bastants dies
sense menjar, que és el bo també, perquè després se purguen.
i que la mar, doncs, amb les patates i l'espineta de la tonyina,
doncs, ho podien fer-ho.
I era un plat, doncs, que ompleia,
que és el que jo, que ompleia, oi?
Sí, que és el que es busca en aquestes situacions.
És el que es buscaven en aquestes situacions,
aquests anys, vull dir, no ho sé,
suposo que per bé d'això, però tots te diuen el mateix.
No, és que el meu avi ja ho feia, és que el meu avi ja ho feia,
és la tradició, però la tradició, suposo,
que es va enrealar, doncs, per Santa Tegla,
doncs, fer el plat aquest, no ho sé,
perquè estaven a terra, o no ho sé,
aquí jo no puc fer més explicacions.
Hi ha una tradició que, com deia vostè,
s'ha recuperat.
Fa dos anys vam fer ja l'experiment a la Passa de la Font.
Què tal el públic?
Fa tres anys que ho vaig...
Sí, sí, jo vaig fer tres anys.
Se va fer dos anys, l'any passat no es va fer,
i el públic, doncs, va quedar meravellat.
Només per provar-ho, veiem,
no és un plat d'allò que diem que...
Molt popular, no, vull dir,
avui en dia no ens el menjaríem.
No, popular, no, i que diuen,
no, és que, és que, clar, porta llangustí, porta...
No, no vagi a buscar aquestes...
És que estem mal acostumats.
Abans de dir-se un manjari, ara, clar...
Home, aviam, el gust és boníssim,
i el contrast de la patata amb l'espineta,
doncs, que ja és una miqueta salada,
i li poses dos caragolins allí,
doncs, la veritat, és bo, molt bo.
Jo ja en tinc a casa, vull dir,
el que vulgui, ja de passa fem propaganda,
vull dir, però, doncs, és per menjar un cop o dos a l'any.
Menjar a la festa major, tu.
Sí, per què no?
Molt bé.
Per què no?
I ara expliqui'ns les formalitats que hem de seguir
per poder aprovar aquesta espineta.
Tornem a recordar el dia, l'hora?
El dia és el proper divendres, a dos quarts de set.
Posarem unes taules allí davant de la plaça del fòrum,
o, bueno, dintre la plaça del fòrum.
S'han d'agafar uns tíquets
que tenen el preu de dos euros i mig,
i els hi donarem un plat, una forquilla, uns palillos,
un trocet de pa,
perquè, doncs, no els calgui agafar amb els dits, ni així.
I això se posarà a la venda,
suposo que a les 5 de la tarda o a les 6,
els tíquets que tenim.
Nosaltres hem mirat de fer unes 500 reaccions de tas,
no ens pensin que menjarem allí tot un plat.
Home, si un agafa dues reaccions,
la vaixia deu.
I dir, bueno, no, la vaixia deu.
Bé, per ell, això voldrà dir que els hi agrada.
I ens posarem a servir l'espineta a quarts de set.
Molt bé, uns tíquets que es poden adquirir allí mateix
a la plaça del fòrum.
S'esquidaran a la plaça del fòrum.
O, em sembla que l'estam de festes també...
No ho crec, aquests, eh?
Perquè els hem fet nosaltres
i els tenim en propietat dels 500 tíquets
que ara els tenim nosaltres.
Vale, vale, i així vaig errada, com si volgués dir.
Home, si algú suposa, doncs, que els tindrem a mà,
ja, i els podrem, allò que diguin abans.
Per això et dic que la gent,
que comptem nosaltres,
que si venen a les 5,
ja podran adquirir,
i amb els 500 tíquets, em sembla que surten suficients.
Ojalá que no.
Sí, això esperem, no?
Que la gent es curi els plats allà amb el pa.
Home, hi ha una altra solució,
que si es queden o fem curt,
doncs que el dia següent,
per exemple, doncs, jo en tindré a casa,
i el senyor Paco de la Queveda,
doncs, a les 8 del dematí del dia de Santa Tegla,
que és l'esmorzar,
que era el típic,
doncs, podran anar a degustar-la,
a provar-la allí a la mateixa plaça.
Ell, segurament,
doncs, que a les 8 del dematí ja ho tindrà obert,
ja tindrà ja també més espineta
per a satisfar-se,
després,
la gent que mengi i que la degustin.
Quedin ben satisfets.
El restaurant Eugeni Montse no és la primera vegada
que participa en, diguéssim,
recuperar la gastronomia popular.
Vosaltres esteu presents en totes les festes.
Sí, mira, nosaltres,
vull dir, l'any passat,
que va ser el primer aniversari
del Patrimoni de la Humanitat de Tarragona,
vam ficar uns plats
amb el nom dels 11 monuments
que hi ha aquí a Tarragona.
Uns noms, doncs, que...
dels monuments que...
Vaig ficar el plat que a mi em va semblar dient.
Vull dir, veiem, que no significava res,
només era per fer un homenatge
el Tarragona,
el Patrimoni de la Humanitat.
Això va ser l'any passat.
I en guany, doncs,
hem fet també un menú
pel aniversari del 150,
l'aniversari del senyor Gaudí.
Ahir també el teníem exposat,
doncs, allí a la carta.
Un menú Gaudí,
que ens pots explicar en què consisteix.
Ja estic en curiositat.
És que el senyor Gaudí,
doncs, de veritat,
saps que prevenia de Riudoms.
Ai, ai, ai,
que no el sentin els darrams.
Bueno, no passa res.
Vull dir, a veure,
una cosa no té res a veure amb l'altra.
També ara potser anirem a jugar futbol allà arreu.
Vull dir, això,
dicem,
ho està,
són anècdotes, no?
De lluny de neixers o de lluny de fos.
Doncs, clar,
tenia una finqueta
i el primer plat,
doncs,
és una amanida típica.
Una amanida típica
amb l'esquerola,
amb encià,
amb en tomàquet,
amb espàrrec,
amb pepirillos,
una cogombra
i també uns ceitons amb sal.
Ceitons que, diguéssim,
el típic anxove.
També estava a prop del mar
i, doncs,
unes anxoves.
I per acompanyar,
això és el típic romesco,
que també,
doncs,
encara que sigui d'allà,
el romesco també és nostre, no?
I una cullerada de romesco.
Això és el primer plat,
amb unes ametlles tèndres
al temps de l'ametlla.
Allò que són les ametlles tendretes,
no sé si l'hem vist alguna vegada.
Sí, sí, sí.
O, clar,
picades i tretes
i sanceretes allà a l'amanida.
I de segon,
doncs,
m'estim preparat
una carn i un peix.
El peix he agafat un llenguàdou
que, clar,
tornem a ser,
riu d'homs,
terra d'avellanes,
doncs,
amb avellanes.
Està fet amb una manteca,
primer fregit
i després amb una manteca
i les avellanes picades per sobre.
I, o si no,
ho deies,
escollir el segon plat,
tenim una carn de vedella
rebossada.
Rebossada també
amb farina d'avellana.
Ah, sí?
Sí, farina d'avellana
i mel per sobre
quan està allà fregida.
Un contrast de gust.
Una típica escalopa,
diguéssim,
però amb farina d'avellana
i quan la servim,
la servim, doncs,
amb una mica de mel per sobre,
acompanyada d'unes verdures
i una patata en el forn.
I de postre,
lògicament,
com també estava a la Masia,
doncs,
tenia overcocks.
I hem fet un plat d'overcocks
amb un formatge fresc,
amb el típic racasson que diem
de cabra,
amb una mica de mel per sobre,
lògicament.
Molt bé.
És un menú,
el menú Gaudí,
que podem trobar diàriament
al restaurant a Jani Montserrat?
Sí,
fins a final d'any
el tindrem diàriament.
Ja està,
ja fa uns 15 dies
i la veritat té acceptació.
Hi ha algun projecte més
preparat,
allò que tingui
concordància amb...
Sempre estan canviant de coses.
Estem canviant de coses, exacte.
El típic també ara
és com ara els bolets,
al temps del bolet,
doncs,
tenim una varietat de bolets
que des de fer
una típica amanida
de ceps naturals
sense coure crus,
diguéssim,
amb un vinagre de Modena,
amb unes gambetes
per damunt,
fins a fer
una variació total
de bolets saltejats,
amb uns espàrrecs verds
que també,
doncs,
ara és l'època
i surt molt bé.
Jo li anava a preguntar
quin és el tipus de menjar
que podem trobar
al restaurant a Jani Montserrat,
però ja ho veig, eh?
No, de tot.
Cuina del dia.
Cuina del dia, exactament.
és el que tens el típic
que també, doncs,
no ho volem perdre
crec que és el rap en romesco
d'aquí de Tarragona,
és una cosa que,
la veritat,
des que ens ho van dir,
que aviam,
si promocionàvem el romesco,
doncs,
l'Eugène i la Montse
al Palau del Baró
han aconseguit
tindre-la a la carta
i no el toquem
com un esquerol
amb romesco
i bacallà,
és que molts diuen
és la típica
xatonada,
sí,
però ja no hi posem
les truites
i això,
al temps
de la carxofa,
això també li posem
una miqueta,
també es pot fer,
però, doncs,
estem al dia
des de fer un arròs
o un arròs negre,
una fideuà
que també és típic d'aquí,
doncs,
també ho tenim.
Que això a l'hora
de promocionar,
que és la cosa
potser destacable
que feu vosaltres,
no?,
a l'hora de promocionar
els plats típics d'aquí,
la gent d'aquí
deu reaccionar bé,
però us venen
gent de fora,
estrangers,
o gent de la resta del país
i com reaccionen
davant d'aquests plats?
La gent de la resta del país
diu, és que n'he menjat
a d'altres llocs,
però és que aquí a Tarragona
està fabulós,
a més a més,
el toc que li donem
és el toc de l'all i oli
que el fem,
doncs,
a morter,
no anem amb maquinàries
i encara que la sanitat
ens digui,
no,
és que haurà de gastar
aquests potets,
tal,
no,
mira,
jo el faig al dia
i després,
si s'ha acabat,
el fiquem a la brossa
i demà el torno a fer,
però, vull dir,
no anem a fer
aquests alls i olis
que ens venen preparats,
que això,
aviam,
que pot treure d'un apuro,
però, doncs,
i la gràcia meva
o la gràcia de l'arròs negre,
molts ho diuen,
diu,
és l'all i oli
i aquí, doncs,
no em puc negar
a no fer cada dia
l'all i oli.
Ai,
sort que hem fet
aquesta entrevista
a la tarda,
després de dinar,
hi ha païdets i tal,
perquè si no,
estaríem bevejant.
de cara al vespre
també és bo, eh?
Sí, sí.
També és bo
fer un passeig
ara que estem de festes
pel carrer Santana
i apropar-vos allí
al restaurant,
que, a més a més,
molts no ho saben,
està en un segon pis
i té un jardí interior
al segon pis, eh?
És jardí
amb els seus arbres,
amb les seues plantes
i tal.
Té dos,
cinc metres de terra,
vull dir,
tot aquest jardí
que a sota no hi ha cap local
ni hi ha res,
és tot terra
i tenim, doncs,
preciós.
És amb una font,
en fi,
ho heu de vindre a veure.
Doncs ara prendrem nota.
Si ens recorda l'adreça?
Sí,
és el carrer Santana,
número 3
i el telèfon és el 977-24-14-64.
Si volen enviar un fax,
també és el mateix número.
Això pel que fa al restaurant
a Eugeni i Montse,
Palau d'Alvaró,
de tota manera,
si voleu ja tenir un avançament
de com cuinen aquesta gent,
recordeu que divendres,
aquest divendres,
a dos quarts de set
i a la plaça del Fòrum
podreu degustar
l'espineta amb cargolins
feta per ells mateixos.
I el dissabte,
el diumenge
i el dia Santa Tecla també.
També?
Ah, això ens ho havíem descuidat
tot el cap de setmana.
Però a casa,
ja,
no a la plaça,
al carrer,
diguéssim.
I ja,
després ja serà un plat
més,
més abundant,
doncs.
Per acabar,
Eugeni Pinyol,
quin és el seu plat preferit
per menjar?
Bueno,
a mi m'encanta
el que és el Bogavante
i m'encanta
el que és
l'espatlleta
de Cabrita al forn.
Jo saps el Bogavante,
no?
Sí, sí,
a mi em sona
a cosa molt gran,
eh?
És difícil de trobar.
És fabulós,
vull dir,
prefereixo
el llomanto
a la llangosta.
Vale,
que el Bogavante
és el llomanto
el que diuen,
no?
El llomanto en català,
sí, sí, sí.
I es nota realment
la diferència?
És que per aquí,
pels profans...
Aviam,
aviam,
cadascú te dirà una cosa,
però doncs jo
la llangosta
la trobo més seca,
més forta,
més estupent
i el llomanto
és més suau.
Acompanyat
amb una salseta,
simplement bullit,
el podes fer en romesco,
que també el tenim,
una cassoleta
amb salsa de romesco
i m'encanta.
I un cabrit,
una espatlleta d'aquestes
de Cabrita al forn
que fa 200 grams,
300 grams,
que no arriba,
és deliciosa,
vull dir,
són els meus plats preferits
i un entrecot
tomb i tomb.
ja comencem.
Pleguem i anem a sopar.
Gràcies,
Eugeni Pinyol,
moltíssimes gràcies.
Molt bé,
a vosaltres,
bona tarda.