Aromes, doncs els aromes, com sempre dic jo,
l'imaginació i el poder, no?
El panellet admet moltíssimes coses d'aromes.
Podem començar parlant, per exemple, d'alguna cosa tan senzill
com afegir-hi només una pell de taronja rascada
i una miqueta més d'ametlla i una mica de suc de taronja
i tenim un panellet de taronja molt bo.
Si no hi voleu posar el suc de taronja,
és qüestió posar-hi més pell de taronja rascada.
El que sí que ha de ser és ben fineta,
que sigui rascada amb un ratllador finet.
Això no ens amargaria una mica, no?
No, i per no trobar-la, saps?
Per què no trobar-la?
Perquè després menjar-nos el panellet sigui ben fi i ben agradable.
De totes maneres, Francesc, perdona,
quan vaig anar a buscar la farina d'en Mella,
vaig veure que en els establiments especialitzats,
que és on s'ha de comprar els ingredients,
venien uns putets que eren aromatitzadors pels panellets, essències.
Això què?
Bueno, jo no soc partidari mai de fer-les servir.
Mai perquè tenim les nostres pròpies essències naturals
o els nostres productes naturals per donar aquest aroma, no?
Evidentment que hi ha aquest recurs i n'hi ha molts més.
Vull dir, hi ha moltes maneres de fer els panellets
perquè no se'ns facin malbé, perquè no se'ns facin tous,
vull dir, es poden tirar moltes coses dins d'un parellet, no?
El que passa és que jo crec que el meu deure
és explicar com s'han de fer les coses de veritat
i llavors a partir d'aquí cadascú que faci el que vulgui, no?
Per això jo no soc partidari de les essències,
encara que hi ha essències com la d'Azaar,
hi ha algunes essències que és inevitable fer-les servir
perquè només se poden treballar amb essència, no?
Però en canvi jo trobo que per aromatitzar un panellet
amb gust de taronja, comprar un essències de taronja...
Millor comprar una taronja.
Millor comprar una taronja, rascar-la, eh?
i fer un panellet de taronja amb la pròpia taronja.
O, per exemple, volem fer uns panellets de cafè, no?
Doncs no hi ha més que agafar un cafè soluble d'aquests instantanis
i barrejar-la amb la massa, no té més secret.
També hi podem afegir un cafè ben curtet, ben curtet,
fet al moment, eh?
Per donar una miqueta més d'aroma,
però no us penseu que amb el cafè soluble ja queden molt i molt bé,
queden molt bons.
El mateix us dic de la xocolata, vull dir, si voleu fer un panellet de xocolata,
és agafar cacau amb pols, un cacau amb pols d'aquests que venen,
però cacau no per fer xocolata desfeta, sinó cacau amb pols.
Aquest que és amarg.
Aquest que és superamarg, o sigui, que no es pot menjar de cap manera,
només és per decorar o per treballar després per fer xocolata desfeta,
però treballada no es pot fer, tal qual, no?
Doncs aquest cacau amb pols la barreges amb la massa de panellet,
llavors el tastes i pots afegir una miqueta de sucre,
perquè aquest cacau ja et dic és molt amarg,
i et queda un panellet de xocolata molt bo, també.
Es poden fer panellets de codonyat, que són molt adients per l'època,
perquè sempre coincideix la castanya, el parellet i els codons.
Llavors un panellet de codonyat no és més que estirar la massa,
li passaria una miqueta amb un corró.
I no se'ns enganxarà el maçapà al corró?
No, el maçapà al corró no, no, li podem treballar amb sucre.
Primer, a sota la taula, posar-hi un paper sulfuritzat,
o un paper d'aquests antiadherents,
el posem a la taula, hi posem la massa,
i amb el corró el treballem una miqueta,
perquè no se'ns enganxi la massa al corró
i posem una miqueta de sucre pel damunt,
una miqueta de sucre en pols per anar bé.
I farà les vegades de farina.
El que passa és tirar-la, treballar-la de seguida,
perquè la sucre absorbeix i s'enganxa, no?
Però doncs al primer moment no se'ns enganxarà.
Llavors quan ja tenim el panellet bastant pla,
hi posem com un xurro de codonyat fet,
un xurro, al mig, i llavors tanquem el panellet.
I tallem.
I llavors tallem, anem tallant porcions.
També jo he vist fer-ho com si fossin farcellets,
fer com una rodoneta, allò aplanar bé una boleta,
l'aplanem i tancar-la com si fos un farcellet.
Això és més artesà, sí.
Sí, doncs jo crec que tirarim cap a la cosa artesana,
ja que som a casa.
Porta una miqueta més feina d'aquesta feina, però...
Permetem, Francesc, que recordi els oients,
ja ho saben, però jo els hi faig memòria,
que si volen fer alguna consulta o alguna pregunta
sobre aquest tema, el telèfon resta obert,
el 977 24 47 67.
està molt bé aromatitzar i fer-los diferents,
però si t'hi fixes, ja siguin comprats,
ja siguin fets a casa,
els que volen són els de pinyons.
Per tant, jo tampoc no m'hi mataria gaire,
si m'ho permeten.
A veure, jo, per exemple, amb el de taronja,
i tinc molta experiència fent-lo,
i és un panellet que agrada molt, també,
perquè és un panellet...
Té sortida.
Sí, que té aquell puntet d'acid, d'acidesa,
i és molt refrescant, saps?
I llavors és un panellet que la gent s'hi tira, també.
I te'n recordes que la setmana passada
l'Eduard ens parlava de panellets de licors, també?
Sí, sí, sí.
A veure amb el de xartrés,
el de xartrés que fa ell,
que és famós, el panellet de xartrés de l'Eduard,
no és més que barrejar-hi un licor a la massa i ja està.
si el licor que hi posem és suau i se n'hi ha d'afegir molt,
hi hauríem d'afegir una miqueta més de farina d'ametlla
per donar-li una miqueta de consistència al panellet.
O posar-hi menys ous.
Sí, però com que partim de calamassa ja la tenim feta.
Clar, la massa ja està feta.
La massa ja està feta.
Sempre partim ara de calamassa ja la tenim feta, no?
Llavors és anar-la compensant segons hi anem afegint coses.
Per exemple, en el cas del panellet de coco,
no és més que agafar la massa...
I el coco ratllat.
I afegir-hi coco ratllat i ous.
perquè el coco ratllat espasseix moltíssim.
Llavors hi afegim uns ous.
En el cas de l'elicorta, per exemple,
és una bona solució per espacir-hi coco.
Encara que no el vulguem fer de coco,
si tirem, per exemple, un got de licor a la massa de panellets
i podem afegir un got de coco que ens absorbirà aquest licor...
En lloc de tirar més amella.
En lloc de tirar més amella.
A més, se'ns adaptarà abans el coco.
El coco absorbeix abans els líquids que l'amella.
L'amella li costa més, no?
I llavors ho podem fer pràcticament al moment.
I, escolta, podem jugar amb marmelades a l'hora de...?
També, també. També podem jugar amb marmelades.
Si són marmelades comprades, com que són suficientment espesses,
afegint-hi una miqueta més de ferida amella, com estem dient,
o de coco, en aquest cas, jo crec que en l'últim moment
la solució més pràctica és el coco
pel poder que té d'absorció ràpida, no?
A més, no absorbeix molt, o sigui, absorbeix més líquids que l'amella, no?
Llavors, amb una miqueta de coco, que gairebé ni notareu el gust,
podreu adaptar molt bé de seguida les marmelades.
Aleshores, del que es tracta és d'agafar una porció d'aquest maçapà,
posar-hi la marmelada, que si és molt espessa no cal que afegim el coco.
Per a vegades hi ha marmelades molt consistents, no?
Però tot i amb això, una miqueta més de sòlids.
Una miqueta.
Encara que sigui amb metlla, una miqueta més, una miqueta més.
Llavors és que hem de fer barrejar la marmelada amb el maçapà.
Amb el maçapà i llestos i fer una bola amb tot això.
No hi ha més.
Clar, és que ara penso que amb la quantitat de marmelades que hi ha d'ara,
on ja maduixa, poma...
Al tant, amb les marmelades que endolciran una miqueta el panellet.
I es pot quedar massa amb palagos.
Pot quedar, però com que la nostra recepta és molt baixa de sucres,
permet perfectament afegir una marmelada,
quedarà més dolços que els altres,
però no hi haurà cap problema.
Vull dir, veureu la diferència de dolçor d'aquest sucre afegida amb la marmelada,
però no hi ha cap problema.
Aviam, el panellet és d'aquelles preparacions de rebusteria,
que si no s'han fet mai, espanta una mica,
perquè diu, ui, això ha de ser molt complicat.
Un cop es fa la primera vegada és embarrejar els ingredients i no té més.
En tot cas, on podem fracassar la primera vegada que fem els panellets,
allò que l'experiència és un grau,
i mai millor dit en aquest cas, on podem fracassar és en el forn, en la cocció.
Penseu, pels que no n'hagin fent mai i dubtin si fer-los o no,
si dubteu massa, no tindreu temps de fer la massa ja,
perquè ha de reposar.
Però bé, penseu que la primera activitat...
Però escolta, també es menja panellets tot el cap de setmana, eh?
Podem fer dur la cosa.
Però la primera activitat així curinària que es fa a les escoles són panellets.
Vull dir que els nens i els meus nens de 3, 4 i 5 anys estan fent panellets, no?
És aquell panellet que ja fa un dia o dos que el tenim a casa,
perquè a l'escola fa envia, i te l'has de menjar aquesta nit.
I que és un panellet que està tan sumament dur,
és com la mona que fan amb el dònut.
Moltes mares i molts pares que ens estan escoltant segur que han passat
aquesta experiència iniciàtica gastronòmica de la canalla,
que és la mona amb el dònut i les 4 plomes i el panellet fet a l'escola,
que si et llences pots tancar un vidre fàcilment.
Sí, però això vol dir que és fàcil de fer,
vull dir que no ha d'espantar, és fàcil de fer el panellet.
Amb tots els respectes, els mestres i les mestres que fan de cuiners aquests dies.
Però ja se sap que si el fan el dimarts o el dimecres,
lògicament quan arriba la vigília de tots, ens està molt dur.
Sí. Bueno, anem per l'acabat, primer, per l'acabat del panellet.
Hi ha la tradició, diguem-ne, a casa, artesanal,
pels panellets de pinyons, de posar els pinyons al voltant del panellet
i després pintar-ho amb un pinzell en bou.
Doncs anem a explicar-ho que no es fa així,
perquè s'estalvireu molta feina i us quedaran molt més ben acabats.
El millor és batre un ou i tireu-hi els pinyons dintre.
L'únic que heu de fer és calcular més o menys els pinyons que gastareu,
perquè una vegada mullats amb l'ou els haureu de llençar els que us sobrin.
Però doncs si agafeu un ou, el bateu,
i tireu els pinyons que et meti aquest ou, barregeu,
que quedin tots ben barrejats,
i llavors, com va dir l'Eduard la setmana passada,
ovulegem directament, agafem pinyons a la mà i...
Amb l'ou, tot.
Ja barrejat amb l'ou, el pinyon ja barrejat amb l'ou.
Ens el posem a la mà i una miqueta de pasta,
i llavors bolegem directament amb els pinyons i la pasta,
i llavors ens queda tot recobert.
O bé bolegem i després...
O bé bolegem i després agafem els pinyons a la mà i els cobrim.
I ja s'enganxen bé els pinyons, no rellisquen amb l'ou.
Perfecte, queden superben enganxats,
a més, t'queden allò de la pasteleria, uniformes,
que sembla que els hi hagi donat forma als pinyons.
Clar, però jo no sé a casa teva com els feu,
però a casa meva es posa l'oublea, a sota.
Sí, sí, sí.
Pots fer o així, o si en vez de posar l'oublea
tens paper d'aquest sulfuritzat,
o abans fèiem farines.
L'oublea queda molt bé.
L'oublea queda molt ben presentadet.
Molt bé, sí, sí, amb l'oublea dóna un acabat,
no se t'enganxa i queden força bé.
Ens aconselles millor fer això de l'ou i els pinyons?
Sí, sí, de totes maneres, de totes totes.
Vull dir, jo ho he fet abans de ser cuiner,
ho fèiem de l'altra manera i hi havia una fanyada.
Que no t'eternitzes, eh, posant pinyonets allà.
Sí, i no acabaves de quedar bé i deies,
ostres, i com ho deuen fer els pasteleros, no?
I com ho deuen fer?
Doncs no és més que això, és batre l'ou,
barrejar-hi tots els pinyons, barrejar-ho bé,
i llavors bolejar amb els pinyons ja a la mà.
Llavors haureu que us queda aquell panellet perfecte,
rodó, amb tot cobert de pinyons per complert,
i amb l'ou ja preparat per deurà, no?
El tema de la mida és lliure?
Sí, sí, sí.
Cadascú que els faci com diguis tu.
A veure, els panellets, com més grossos són,
més crua queda la massa de dins,
i com més petits són, més aviat s'assequen.
Una mica més que una nou.
Sí, sí, jo crec que una mida bona és això,
és una miqueta més que la nou,
és una mida bona perquè té la suficient massa
com per no secar-se en uns quants dies,
i no és prou gran com perquè quedin molt cruets de dins, no?
Això hi ha el gust de cadascú, vull dir,
hi ha gent que li ha de molt grossos,
si són molt grossos també tipen molt,
i llavors no pots menjar varietat,
això també depèn del que feu,
si no és fer una varietat els podeu fer més grossos,
si feu diversos gustos millor fer-los més petits,
perquè la gent tasti de...
Si no es menjaran per allà i quedaran apalancats,
ja no podran tastar els altres, no?
En el cas que no els arrebussem,
podríem dir-ho així, de pinyons o qualsevol altre fruit sec...
Amb ametlla laminada també queda molt bé.
Amb avellana, també.
Amb avellana, però llavors ha de ser avellana...
Avellana picada, una miqueta...
Sí, perquè jo l'alaminada no n'he vist,
o sigui, ha de ser un tipus d'avellana.
No, això a casa, amb un morteres.
Doncs si no els arrebussem de res,
l'acabat ha de ser amb ou, no?
Amb ou i després sucre.
Amb l'ou sencer o amb el rovell només?
Sencer batut.
Sencer batut.
L'ou sencer batut, pintadets,
llavors al damunt s'hi pot tirar una miqueta de sucre en pols
o sucre en gra.
Les dues coses queden bé.
El sucre en pols queda aquella textura més brillant,
més blanca, més enfarinada,
i el sucre en gra li dona una textura més rugosa,
però també queden molt bé.
De les dues maneres queden molt bé.
El forn, n'avíem parlat el programa passat,
però ho podem repetir,
que vam dir que s'havia de fer amb el forn,
amb el gratinador posat,
o dalt i baix,
però sobretot amb el gratinador,
i protegir el panellet de la irradiació directa del gratinador.
Això vol dir posar una safata buida
immediatament després del gratinador
i el panellet ben avall.
O sigui, agafem el forn,
posem a gratinar,
posem a 200 graus els que tinguin temperatura,
els que no estarà al voltant del set,
set, vuit,
llavors posem una safata buida
perquè ens protegeixi del vermell,
de la irradiació directa,
no volem gratinar-los,
els volem coure,
i els panellets ben avall.
Si teniu forns de convecció d'aquests ventilats,
llavors convecció a 200 graus
i el panellet al mig.
Però posen el forn normal,
sense el gratinador no se'ns faria?
És que el forn normal,
no sé...
A veure, el forn normal...
Clar, primer cal definir que és un forn normal,
perquè tants barrets...
A veure, el que no pot ser és sol a sol,
que se'n diu,
o sigui, la part de baix sola.
No s'han d'acord amb la part de baix sola.
S'han d'acord amb la part de dalt
o la part de dalt i de baix del forn.
O sigui, si la majoria de forns
porten l'opció de gratinar
a dalt sol, a baix sol o a dalt i baix.
O tot a l'hora.
El podeu fer dalt i baix o a dalt sol, d'acord?
Si feu dalt i baix, queden molt bé,
sobretot si estan ventilats, encara millor.
I si no, si és un forn que no es podeu fer dalt o baix.
Si són d'aquests de gas, per exemple...
També ja no els feu i s'ha acabat, no?
Si són de gas,
jo aconsellaria fer-ho a dalt sol, quasi.
Perquè si no,
se us cremaran les sols dels panellets,
la part de baix, la part que toca.
Llavors enceneu el gratinador,
el protegiu, el panellet avall i ja està.
Sempre doncs una safata
que tapi la radiació directa de dalt.
De dalt.
I diguem-ne que hi hagi la mateixa alçada
de la part inferior a la part superior del panellet,
més o menys, eh?
Vols dir això?
Que estigui a la bandeja al mig?
No, no.
Més avall, més avall.
Més avall.
Sí, sí, sí.
Perquè la calor entri directament per dalt,
que no entri per baix.
Perquè penseu que el forn està fort.
El forn està a 200,
està al 7, hem dit 7 o 8 de número.
Això és un forn bastant fort.
Els ingredients que porta com l'ou,
això es tornen de seguida, no?
Llavors hem de donar temps
que es cogui el panellet abans que se'ns torri.
Llavors, per això fem aquest procés, d'acord?
El temps de cocció està al voltant dels 10 minuts.
Uns 10 minuts, 10, 12, 15,
depèn de la mida del panellet.
I veureu que realment s'atorn ràpid.
Vull dir, això és...
Mireu, si voleu, agafeu, com que són 10 minuts,
agafeu primer un panellet o dos,
els poseu, mireu, a veure com us queden,
i ja està.
Vull dir, no té més, eh?
Una altra cosa que us passarà
és que quan el panellet està calent,
quan està dins el forn,
reacciona una mica i s'escarxa una miqueta.
Si la massa no és prou consistent,
s'abaixa una miqueta
i queden una miqueta xatadets.
No passa res.
Vull dir, és normal.
El gust no...
No, no, no, no.
Vull dir que no s'espanteu.
Dius, ostres, se m'està escarxant el panellet.
No, no, és bastant normal.
Això ja depèn una miqueta
de si la massa l'heu fet amb molt d'ou
o amb molt de líquid
o l'heu fet més consistent, no?
Depèn una miqueta d'això.
Però tampoc queden malament.
Vull dir, s'escarxen una miqueta, no passa res.
El millor que si tenim una llumeta
l'encenguem i mirem com estan.
Per terme mig, que són uns 10 minuts, no?
Sí, uns 10 minuts, 10-12 minuts.
Si la temperatura del forn l'agafem bé,
són 10-12 minuts i ja està.
Els hem de deixar refredar.
Sí.
I després on ens aconselles que els guardem?
El millor és a dintre d'una capsa de galetes.
Aquestes capses de llauna que tenim per casa
és el millor lloc per a guardar-los.
I si no, doncs aquestes carmanyoles de plàstic
que es fan servir, aquestes caixes de plàstic
que es fan servir a la cuina per un ratet, em refereixo.
Jo és que amb els tàpers hermètics completament,
amb el panellet no m'agrada massa,
completament hermètic.
O sigui, la llauna li dona una cosa perfecta, no?
O sigui, no és hermètic, hermètic.
Però no és per la cosa estètica només, no?
No, no, no.
Perquè et deixes emportar per la tradició i escolta...
Amb caixes de fusta també va molt bé.
El que més hi ha a les cases és plàstic.
Plàstic.
Doncs amb plàstic ja em va bé,
però tanqueu el tàper per deixar una punteta
sense tancar del tot, perquè tingui...
l'important és que no corre l'aire i no els assequi.
Però, a més, val més que guardeu una miqueta de massa
per volejar, que feu els panellets
que heu de gastar més o menys, de fer uns quants més.
Es pot congelar la massa?
Sí, que es podria congelar, sí.
Allò que dius, escolta, potser n'hem fet massa,
no hem calculat bé i no tinc ganes de fer-la més.
De totes maneres, a la nevera us pot aguantar
uns quants dies aquesta massa, no hi ha massa problema.
Perquè com que porta l'ou cru, deixa'm preguntar-ho.
Però després, com que també la cous,
el que passa és que del mig no hi arriba la calor,
és una miqueta així, aquesta massa, no?
Però, doncs, a veure, per aguantar-la,
si la fem avui, que som dijous,
divendres i sabres i diumenge no hi ha cap problema.
Si veiem que diumenge s'ha acabat la festa
i encara tenim massa de panellets, congelem-la, això sí.
Però, doncs, aquests dies la podem anar bolejant tranquil·lament,
sempre i quan no la tinguem per allà fora,
a la nevera, després tornem a entrar,
no agafem la que necessitem, de la nevera estant,
i la resta la deixem a la nevera,
no la traiem tota i la bolejem després la tornem a posar.
No, no, traiem el que necessitem, bolejem,
que necessitem més, tornem a la fermieta més,
tornem a bolejar i la deixem sempre a la nevera,
no tindrem cap mena de problema.
I jo crec que és millor això.
Jo, per exemple, al restaurant els faig superpetits,
els panellets, perquè els dono amb els cafès,
per acompanyar els cafès.
Llavors els han de fer cada servei,
o sigui, han de fer al migdia i han de fer a la nit,
al migdia i a la nit.
Per què? Doncs perquè si no s'assequen de seguida.
A més, del migdia i a la nit ja s'assequen,
perquè són molt petits.
Llavors, a més, ja els pots posar,
jo ja els puc posar en llaunes,
els pots posar en vulguis,
que el ser petits és un problema de mida, no?
Però doncs si no, ja ho dic,
amb una caixa de galetes s'aguanten perfectament uns dies.
Depèn de la mida, però s'aguanten uns dies.
De dues maneres, com que és una cosa,
jo crec que divertida.
I tant.
I no porta fenya, vull dir, són 10 minuts de cocció al forn.
Aviam, fer els panellets a casa és pel plaer de fer-los,
perquè si parlem de preu,
la matèria primera que utilitzes,
vull dir, ja té un preu que si fa o no fa,
si comptes et ve a sortir el mateix que si els compressis fets a la pastisseria.
Bueno, sí.
Economia poca, però fa com a gràcia de fer-los a casa.
Sí, jo crec que és molt divertit,
a més que és això que dius,
i pot participar tota la família,
i és una manera també d'introduir els nens,
educar els nens en la cuina, no?
Jo crec que és molt important això,
perquè en el futur seran consumidors de menjar de cada dia,
seran consumidors de cuina, no?
Seran cuiners particulars, clar, o professionals també.
O professionals.
Però vull dir que hauran de cuinar a casa, no?
I doncs, si des de petits els ensenyes que la cuina
no és cap cosa rara,
ni és cap cosa que no s'ha de fer,
sinó que al revés, que és una cosa que s'ha de fer cada dia,
doncs els nens hi entren i els agrada.
Jo crec que és una molt bona manera
de començar a educar-los en la cultura gastronòmica.
Gairebé ja ens hem menjat el temps que teníem,
però el Francesc encara ens havia aportat
tot un seguit de preparacions amb les castanyes i moniatos.
Jo crec que podem ajustar-nos una miqueta al temps, eh?
Francesc hi parla una mica.
Jo m'agradaria sobretot les castanyes, no?
Perquè les castanyes, hi ha molta gent que diuen
ai, és que a mi no m'agraden jo fer-les, no m'agrada, o no sé què.
No té més, es poden fer al forn també, no?
Per torrar-les, dic.
Jo ara és el que anava a explicar.
Jo us vaig explicar com s'han de fer les castanyes,
o com m'agrada a mi menjar les castanyes.
Perquè, a més, jo ho recordo de tota la vida,
això des de petit a petit.
Si és que és un sentimental, el nostre cuiner, no ho pot evitar.
I era una festa, o sigui, a casa hi havia baralles,
us ho explico per què.
Mireu, primer que tot, la castanya s'ha de tenir foc de gas.
Si no es té foc de gas o de llenya, oblideu, d'acord?
Per mi, jo estem parlant ara...
Torrar una castanya en una vitroceràmica, no.
És impossible, és impossible.
o, per exemple, amb una inducció o el forn, com dius tu.
Jo no us ho explico perquè no ho he fet i no ho sé fer.
Llavors, val més armar-se d'un camping gas.
Doncs el forn no té res, Francesc.
Les poses allà talladeta, amb el tall aquest que se li feia i ja està.
I es poden menjar després o què?
Sí, home, sí, clar que es poden menjar.
Jo us ho explico.
Aconseguiu un camping gas, aneu a atabalar la veïna,
feu-s'ho com vulgueu, però aconseguiu foc.
Molt bé.
A cuines de gas encara n'hi ha moltes, eh?
Aconseguiu una paella vella, eh?
Aquesta paella vella agafeu el taladro també i la foradeu, eh?
Ben foradada, ben sense por.
I si és una paella una miqueta a fonda, millor, que de vegades n'hi ha, eh?
Sí, sí, sí, home, si és molt plana, evidentment, és quan els castanyes, eh?
Però, doncs, és la paella que hem de guardar ja per cada any, eh?
I amb un taladro, amb una broca del 10, per exemple,
vinga, ben foradada, ben foradada.
I llavors, per no armar-la a casa, agafem paper d'alumini
i protegim els cremadors de la cuina amb paper d'alumini, d'acord?
O sigui, triem el que són els cremadors.
És una operació especial, eh?
La que hem de fer per torrar les castanyes.
Sí, sí, poseu el paper d'alumini i torneu a posar els cremadors, d'acord?
I llavors agafem les castanyes, les remullem una miqueta
i els hi fem un petit tallet, d'acord?
Un petit tallet.
I res, a la paella, amb el foc fort i tapades, amb una tapadora,
perquè, si no, alguna pot petar i millor tapades per seguretat.
La castanya s'ha d'anar voltejant sovint, eh?
Veureu que comencen a deixar cendres i us deixarà la cuina feta un nyap,
però per això hi hem posat el paper d'alumini, no?
Llavors, quan la tinguem ben torrada, o sigui, ben negra,
jo agafo paper de diari, de diaris vells,
el posem dintre del paper de diari i la tanquem ben tancada
i damunt del paper de diari, a vegades hi poso hasta dos diaris
i després una manta, una manta d'aquestes petitones,
d'aquestes de falda, d'aquestes de sofà,
o sigui, el diari, i després encara embolicat amb la manta.
Tu sofístiques molt el procés, Francesc.
Llavors anem fent-ho així, fem una altra paella
i tornem a obrir la manta, posem dintre i tornem a tancar, d'acord?
Llavors la tradició de casa meva, que és on hi havia bufetades,
era per covar-les, que és la gràcia de la castanya.
La castanya, si te la menges recent feta, no val res, d'acord?
Llavors a casa hi havia la tradició de què?
La taula se sentava damunt de les castanyes...
Els diuen Lluís que a casa seva també.
Sí, se sentava damunt de les castanyes durant tot el sopar per covar-les.
Procureu que sigui algú que no tingui gaires flatulències,
perquè serà molt millor.
Home, i escolta, que no tingui problemes tampoc,
perquè l'escalfor aquella deu ser considerable.
És molt agradable.
Si més no al començament.
És molt agradable, de veritat.
A més, com que acostumen a ser els nens els que fan això,
arriben millor al menjar, saps?
Queden més alts damunt de la taula i arriben millor.
És una tonteria, però són les millors castanyes que us podeu menjar, fetes així.
Aquesta cubada de tot el sopar, amb la calentor de la castanya,
que ja pròpiament té de la manta,
i tu sentar-te'l damunt,
després quan les obriu veureu que és...
Saps allò que vas amb una castanyera i dius
la millor castanya del peperí no ha sigut aquesta,
les altres, mira, doncs totes són com la millor.
És de veritat que queden molt toves,
es pelen molt bé i queden molt gustoses.
Els que no ho veu fent mai, feu, que realment és molt agradable.
Doncs jo crec que val la pena buscar una manteta d'aquestes.
Val la pena, doncs, si deixem la cuina feta un fàstic,
demà serà festa per netejar-la,
i doncs passar per aquesta experiència que diu el francès,
que bé també, doncs és allò, fer una mica de festa, no?
Sí, sí, de veritat que queden molt bé,
queden molt bones així.
Els moniatos també els hauríem d'acobar?
No, els esforxaríem.
Això que fem amb els moniatos, aquí al forn, sí, no?
Al forn, sí, la manera clàssica, que és al forn.
Embolicats o sense res?
Embolicats amb paper de plata?
I si no, també queden molt bons oberts,
i llavors a dintre hi fem un petit foradet
i afegiu el que vulgueu,
i afegiu mantega, oli d'oliva.
Jo recordo, oli d'oliva o mantega, dius?
Sí, sí, i alguna espècie...
Jo és que recordo que el francès alguna vegada,
perdó, ens ha parlat dels moniatos fregits,
com si fossin patates.
Patates, això està boníssim, boníssim.
A més, als nens els agrada molt,
és una manera bona de menjar el moniato,
jo el tallo com la patata...
Però quin, el blanc o l'altre?
O tots dos es poden fer?
Tots dos, tots dos.
A mi m'agrada més el vermell,
perquè és més dolcet, però més o menys...
I li poses sal igualment?
Sí, sí, idèntic a les patates.
És com si fossin patates.
És canviar d'ingredient i ja està,
però tot és igual, la podeu fer amb xip,
la podeu fer amb patata d'aquesta més tipus...
No ho sé, d'aquesta que venen congelades, saps?
No ho sé, com vulgueu, amb puré...
És igual que la patata,
o sigui, té les mateixes aplicacions que la patata,
però amb moniato.
Amb l'única salvetat,
que el moniato té aquell punt de dolç,
i el contrast d'aquell punt,
que és un punt més de dolç,
amb el salat de les patates fregides,
queda boníssim.
I als nens agrada molt,
o sigui, que és una manera també d'introduir-los un producte nou agradant-los.