L'important és aquest concepte, la cristal·lina.
És un invent, no és meu, evidentment, és un invent...
Jo la primera persona que l'he vist fer era un senyor francès,
que es diu Michel Tremart, és un gran cuiner francès,
és al centre de França, en un poblet molt perdut per la muntanya.
Té un restaurant que em sembla que estàvem dues estrelles
i em sembla que ara en té tres, però no ho podria assegurar.
I és una cosa que s'estès molt, o sigui, va tenir molt d'èxit amb ell...
S'ho va inventar ell, com si diguéssim.
Sí, s'ho va inventar ell i llavors s'ha escampat molt.
Una miqueta com el Ferran Adrià amb les espumes,
ell va fer amb el tema de les cristal·lines.
És un concepte fàcil, és un concepte sofisticat
i és una decoració per acabar un postre, en general.
Es poden acompanyar plats salats, evidentment, també amb cristal·lines,
però és una cosa més de decoració complicada,
era complicada, llarga de fer,
i que s'ha de fer servir el moment, també.
O sigui, no és massa, diguem-ne, dintre la línia
que seguim nosaltres el programa, però de tant en tant...
És una cosa més de dia a dia, de casa.
Sí, però de tant en tant m'agrada explicar coses d'aquest tipus,
encara que siguin complicades,
perquè la gent sàpiga, si un dia se la troba en algun lloc,
sàpiga com se fa i ho pugui explicar els companys de taula.
I escolta, si no ho fem, és el que tu dius.
Pots lluir una mica de cultura gastronòmica.
Sí, exacte.
Una mica de cultura general.
Sí, sí, jo això ja sé què és, exactament.
Per tant, avui ens hem de posar el davantal de gala i els guants.
És una cosa molt fina, el que prepararem.
És una espècie de caramel, o sigui, el concepte és fer un caramel
amb una peça de fruita i que quedi completament crostillant,
o sigui, completament seca.
I llavors, per exemple, aquest senyor, el Michel Tramà,
el seu èxit va fer un gelat de poma àcida, de poma verda,
un gelat molt bo, molt conservat de color,
i va ser famós aquest postre.
I després posava, per exemple, la bola de gelat,
feia una bola de gelat al mig del plat.
De poma.
De poma.
I llavors reconstruia la poma, però cristal·litzada.
A veure com m'explico.
O sigui, llavors feia aquestes cristal·lines,
les cristal·lines de poma...
La folrava? Folrava una mica aquesta bola?
No, ben bé, no.
La cristal·línia de poma és com si tallessis la poma a grills,
o sigui, passant pel cor, cada tall,
passant pel cor, com si fos formatge, diguem-ne,
però tallant-la molt, molt fina.
I llavors aquests grills,
mitjançant un procés que ara us ho explicaré,
es fan caramel, queden durs,
i llavors tornava a enganxar, a clavar aquests grills de poma,
una altra vegada directament al gelat,
i tornava a muntar, a reconstruir la poma.
Amb el gelat al centre,
i aquests grills espaiats,
o sigui, no era la poma sencera,
però donava l'impressió,
perquè inclús un dels grills tenia el mànec de la poma.
Havia deixat el mànec caramelitzat, també.
Quin virtusisme.
Sí, i quedava espectacular el postre,
a part de molt bon contrast del cruixent del caramel
amb el gelat fred i cremós, no?
Aviam, jo no sé, què ho podem fer a casa?
Millor t'escoltem i decidim.
Sí, es pot fer a casa, no hi ha cap problema per fer-lo a casa,
aquest postre, a més, no és excessivament complicat,
però té el problema que s'aguanta molt poc temps.
O sigui, en pic has fet una cristal·lina,
sobretot de cara a l'estiu,
que hi ha molta humitat ambiental,
de seguida es posa tou, aquest caramelo.
Hi ha sucres que fan que no agafin humitat,
que han sortit recentment,
però aquests sucres no estan a l'abast del públic en general,
són sucres professionals que costen de trobar,
costen bastant de trobar,
i llavors, amb un sucre normal,
o els poseu en una caixa de suro, aquestes cristal·lines,
amb un antihumitat, d'aquests que feu servir per la roba,
pels armaris, o per, a vegades, llocs de tenir humitat,
compreu, o el sulfat de coure,
aquells cristalls de sulfat de coure que absorbeixen la meitat,
i si no, doncs, amb grans superfícies,
o amb botigues, amb drogueries,
venen unes capsetes, que hi ha dintre,
hi ha com unes pastilles de color blanc que absorbeixen la humitat,
que són antihumitat.
Això va molt bé si ho tanques en una caixa de suro,
tant per galetes, com per qualsevol cosa que voleu,
que no els agafi humitat.
És específic per alimentació?
No, es fa servir per tot.
És que fa com a cosa, no?
Sí, n'hi ha nons que porten aroma,
evidentment aquest és impossible,
però n'hi ha nons que són neutres,
que el que heu de fer és que no entrin en contacte amb el menjar.
Jo el que faig és, els poso en una caixa de suro bastant gran,
llavors, en un racó hi poso l'antihumitat,
diguem-ne, aquest aparell,
i després el menjar el poses a l'altre cantó
i ho pots separar inclús per un drapet
o per una placa de suro que pots tallar.
Aïllar-ho.
Aïllar-ho no, perquè ens interessa que...
Però separar-ho, eh?
Separar-ho sí.
I amb això aconseguim que no se'ns omitegin,
per exemple, doncs, aquelles galetes,
aquell pot que tenim obert de galetes,
que a l'estiu a vegades,
ni tancant-lo amb una cap se'ns aguanten,
sempre se'ns fan toves,
doncs amb una antihumitat d'aquestes ho aconseguirem.
I hi ha cosa pitjor que una galeta maria tova, Francesc?
Doncs no ho sé, però poques coses pitjors hi ha, sí.
Sí, sí, perquè després no en pots fer pràcticament res,
quan no en fas una papilla...
A més, de vegades allò tens gana i dius,
una galeta, l'agafes amb tota la il·lusió del...
Toba, per favor.
Sí, sí, doncs això és culpa de l'humitat, aquest ambiental.
Ho podem evitar amb això, amb aquestes pastilles antihumitat.
N'hi ha, de més específiques per alimentació,
que llavors...
Però aquestes també costen més de trobar.
Llavors aquestes sí que ja poden entrar en contacte,
no directament, però vull dir que no passa res.
Però doncs amb aquests altres que us dic,
fent la precaució de separar-ho,
no hi ha cap problema.
Sobretot, insisteixo, que siguin inodores,
perquè n'hi ha que donar el perfume al limon, per exemple.
Doncs no, perquè llavors no serà la cosa que busquem.
Posem els aromes de la manera...
Exacte, els aromes els posarem nosaltres.
Que no s'ha de posar.
Què necessitem en el cas que ho fem, esclar?
Vam explicar el procés bàsic d'això.
No és més que agafar, fer un almíbar,
un almíbar és fer aigua i sucre.
Començo a aixecar la mà.
Quan parlem de fer l'almíbar,
hem de mirar allò dels graus bómer que dieu vosaltres?
En teoria sí, en teoria sí.
Però no, perquè un almíbar es pot fer també,
entre cometes, a ull, diguem-ne, no?
I funcionen igualment.
I amb aquest podem fer les cristalines.
Sí, i amb aquest podem fer les cristalines.
L'almíbar el podem fer o bé neutre, amb aigua,
o bé amb gust, amb un suc.
Per exemple, si fem unes cristalines de poma,
hi podem posar aigua i una miqueta de suc de llimona
per donar-li una miqueta més d'acidesa a aquesta poma.
Perquè, per exemple, estem treballant amb una poma golden,
que són més aviat insípides i no són gens àcides,
i li volem donar un toc d'acidesa i podem afegir una miqueta de llimona.
Golden, per alguna raó especial?
No, no, perquè és la que normalment sabeu per aquí.
Però, doncs, si agafem una grama Smith, per exemple,
que és aquella tan verda, aquella ja és prou àcida,
però després, si agafem les varietats octòctones d'aquí,
com poden ser la reineta o altres pomes,
llavors ja sí que no cal fer-hi grans coses perquè són prou gustoses.
El francès un dia dirà no vinc més,
perquè sempre el vaig interrompint i fem preguntes
que res té a veure amb el plat del dia.
Però ara que parlaves de classes de poma,
d'un temps ençà es ven molt i es consumeix molt.
unes pomes que jo m'imagino són d'importació,
que són molt bones, que és la Fuji i la Royal Gala.
Sí, sí, la Fuji.
Aquesta s'ha generalitzat molt, també, en el consumidor.
Sí, la Fuji, jo ara és una poma que desconeixia.
És molt bona, eh?
Sí, jo és una poma que desconeixia.
Me la van... la vaig menjar fa poc al Mas.
I no perquè es fes al Mas, a l'Arbre,
sinó perquè en van comprar.
I realment és una poma molt bona.
No et puc dir ara exactament la procedència,
pel nom sembla que vingui de l'Orient,
però no t'ho sé dir.
Sí, sí.
No t'ho sé dir.
però sí que realment han irrumpit al mercat ara aquesta poma,
que a més ha agafat molt de nom.
És més cara, però és boníssima.
Sí, sí, i és molt gustosa.
Però el que passa és que jo em sembla
que hi ha por ahí algú que és més intel·ligent que nosaltres
i que està traient unes variedats de poma
que nosaltres aquí ja teníem.
No, a veure, la Fuji no la teníem aquí,
no vull dir això.
Però la Royal Gala, per exemple,
a mi algú em recorda un altre tipus de poma autòctona.
Sí, teníem aquí pomes autòctones molt bones,
el que passa és que no eren prou grosses o prou boniques
i les estem perdent, no?
I en canvi hi ha gent que això ho està intentant promocionar
dels seus països d'origen i ho trobo molt bé.
És legítim, eh?
Sí, és molt legítim.
Però doncs crec que estem perdent, no ho sé,
varietats que teníem aquí de poma, de figa, de molta fruita,
que s'estan perdent per culpa que no són prou boniques
o perquè són massa cares de recollir,
perquè a vegades la producció és molt important.
També un arbre que fa, per exemple, 10 quilos de pomes
és més productiu que en fa 5, evidentment, no?
Llavors, doncs, bueno, estan passant coses d'aquestes
i no les sabem aprofitar o promocionar prou
perquè, doncs, si no és a fa 5, obre'l al doble
a veure si algú que t'ho compra, no?
També és una miqueta d'educació del client, no?
Però això també està passant que probablement
comprem aquesta Fuji, que malgrat que deu viatjar
milers i milers de quilòmetres fins a arribar aquí
és molt més gustosa que la tradicional Golden,
que últimament, no sé què té la poma Golden,
no té gust de res.
Bueno, és que la Golden és...
Que és la poma que tota la vida havíem consumit, ve de preu...
Sí, bueno, no és veritat que tota la vida...
Bueno, tota la vida, els últims anys.
Sí, és la poma que, diguem-ne, que està més extesa, no?
Però, doncs, és una varietat que ens ve de fora, la Golden.
És una varietat que fa molts i molts anys que està aquí a Espanya,
però que ens ve de fora, que aquí en teníem d'altres, no?
En canvi, per exemple, aquest senyor, amb la Fuji,
han sabit incrementar un preu d'una poma,
possiblement pel transport, o a vegades,
doncs, podria ser per això, per la baixa producció de l'arbre.
Doncs jo crec que això ho hauríem de fer també amb productes nostres
i poder vendre el gust nostre que també tenim d'algunes pomes d'aquí, no?
Però, bueno, això va com va.
De dues maneres, sí, és molt bon, eh, que te la fugi.
I s'estan...
A veure, amb el tema de la mundialització del menjar, eh,
que és un dels problemes greus que podem tenir en el futur, no?
Aquí vaig estar llegint un reportatge del Nacional Geogràfic sobre això,
sobre la sanitat en els aliments i en la fruita, no?
O sigui, no voldria alarmar ningú, però, doncs, per exemple,
se van detectar casos de salmonella amb mangos, per exemple,
una cosa inaudita, no?
Doncs resulta que els mangos venien d'un país,
que rentaven l'aigua amb unes condicions,
que aquella aigua tenia salmonella,
els mangos estaven dintre...
Els controls sanitaris de les duanes...
Clar, estem mundialitzant el tema del menjar,
llavors, doncs, no sabem d'on venen,
ni quins controls tenen en origen aquestes fruites
i tot el menjar en general, no?
I llavors, vull dir, doncs, podem tenir problemes.
Però, bueno, és llei de vida, vull dir,
per això hem de deixar d'importar, al revés, no?
És el nostre futur, no?
El mundialitzar, tot el tema del menjar.
Però, bueno, és un altre tema, d'un altre dia, potser,
però, doncs, són coses que...
Jo defenso una miqueta la producció de cadascú,
de casa, sobretot, dels que puguin,
i del país en general,
i, evidentment, també hem d'estar oberts
a tastar coses noves, com aquesta poma,
que realment diuen que és molt bona,
i jo l'he tastat i també em va agradar molt.
Nosaltres hem obert un parèntesi i ara el tanquem
per continuar preparant aquestes cristal·lines de poma.
Havíem quedat que estàvem fent un almíbar.
Que havíem posat aigua, suc de llimona,
allò per donar una certa acidesa,
i que utilitzaríem poma golden.
També podríem utilitzar, si teniu liquador,
es podria fer un suc de poma,
i caramelitzar-les amb el suc de poma directament,
aquestes pomes.
De totes maneres, si ho fèiem això,
aquest suc de poma s'hauria de passar
per una estamena. Una estamena és una gasa,
és un colador molt fi de roba.
Llavors, és més que res perquè sigui
completament transparent, perquè quedi
aquesta cristal·lina completament transparent,
o sigui com una aigua.
Es tracta de fer l'almíbar amb una aigua
que li doni un gust a la poma,
que ella pròpiament no té, per desgràcia,
o que té molt poc.
Llavors es tracta d'aixecar una miqueta aquest gust,
bé sigui amb una miqueta de llimona,
però una miqueta, a més,
o bé sigui amb un suc de poma,
o bé sigui amb un altre suc d'una altra cosa,
això amb imaginació al poder, com dic sempre.
Llavors el que farem és preparar aquest almíbar
amb un tant per tant, o sigui,
posarem tant d'aigua com de sucre.
Inclús podem pujar la sucre bastant,
per exemple, doncs si hi posem mig litre d'aigua,
podem posar fins a 750 de sucre,
i llavors tindríem un almíbar molt dents,
amb la qual cosa també les cristal·lines
se'ns faran una miqueta més ràpid.
Llavors l'almíbar és simplement barrejar
aquestes candidats de líquids consellit,
per exemple aquest mig litre d'aigua
per 750 de sucre,
i ho posem a bullir.
En pic arrenqui el bull,
en pic faci els dos primers bulls,
i ja tenim l'almíbar fet.
L'almíbar no ha d'abullir ni 10 minuts,
ni 20 minuts, ni mitja hora.
En pic arrenca el bull,
passem d'una dissolució físicament
a un altre preparat diferent.
Quina textura ha de tenir aquest almíbar?
L'almíbar amb calent,
o sigui, quan t'arrenca el bull,
abans d'abullir un almíbar
amb aquestes proporcions que t'he donat jo,
t'ha de quedar l'aigua o el líquid
i a baix un cul de sucre.
Per molts remenis,
aquest sucre no es desfarà mai,
perquè és una dissolució saturada.
Llavors, en pic arrenca el bull,
el canviar de dissolució a compost,
o sigui, passa a canviar
les propietats físiques totalment,
el passar a ser aquest compost,
aquest compost absorbeix totalment el sucre,
tant com n'hi posessis l'absorbiria,
i queda completament transparent.
O sigui, desapareix del tot aquest sucre
que d'aquella manera no podia absorbir,
ara sí.
Però més espacet, clar.
I llavors, clar, aquest sucre fa que s'espessi.
El que passa és que amb calent
us costarà d'apreciar aquest canvi de textura,
sobretot en un almíbar.
A veure, sí que es nota,
si aixeques, que es queda més cremós,
però costa una miqueta.
Amb fred es veu molt ràpid,
perquè amb fred es veu la textura aquesta
més cremosa, es veu molt.
Però amb calent costa de veure.
O sigui, essencialment és veure que vull,
de veritat, que fa les bombolles bé,
i que ha desaparegut totalment
l'excés de sucre que hi havia a baix
el cul del cassó.
Amb això ja tenim l'almíbar fet.
Amb això ja el podem treure del foc.
Que això és, ja us dic,
que bulli 30 segons, si voleu.
Ja n'hi ha prou.
Llavors, el que farem
és tallar les pomes
amb el cor i tot.
Jo, en aquest cas,
per fer les cristalines,
hasta amb els pinyols,
a mi m'agrada que es vegi tot.
Puga ser amb una màquina tallant botits.
No pot ser.
Perquè quedi el tall ben finet.
No pot ser.
Jo ho dic perquè quedi el tall ben finet
i ben bonic.
A vegades tenim d'aquestes domèstiques de plàstic.
A vegades,
bueno, si no es pot,
es pot fer un gabinet, evidentment.
Però, doncs,
si es fa amb una màquina,
els tres o quatre primers talls
els farem servir per menjar antros,
per exemple,
mentre anem fent això,
per matar la gana.
I després,
quan ja surten els talls grossos i bonics,
les llesques de poma,
les anirem tirant a dintre.
O sigui, tallarem i bum,
cap dintre de l'almíbar.
Tallem i bum,
dintre de l'almíbar.
I immediatament,
amb pell i tot.
O sigui,
i la branca i tot.
Si veus la branqueta a la poma,
també,
tot cap dintre.
Llavors,
ens veureu,
per exemple,
quan ens acosteu al centre
o agafeu el tall perfectament del mig,
que us quedarà un tall
que es veurà al cor,
es veuran els pinyols tallats
i es veurà el branquilló de dalt
i tota la poma sencera.
Semlarà com si haguéssia oberta una poma pel mig,
però es quedarà com,
doncs el gruix ha de ser,
per anar bé,
de dos mil·límetres,
una cosa així,
molt finetes.
I les anem tirant allà dintre.
Tampoc n'hi podem posar moltes
dintre d'un almíbar,
perquè si les apilem
i l'almíbar no corre
entre capa de poma i capa de poma,
no farem res.
Es tracta
que aquestes pomes s'emborratxin
d'aquest almíbar
que han preparat.
Llavors,
quan hi haguem tirat la poma dintre,
l'hem de posar amb un foc
molt i molt i molt suau
i l'hem de deixar
uns cinc minuts o així,
encara no,
potser en tres minuts
ho tindríem prou.
Llavors,
ho traiem del foc
i ho deixem en un lloc tevi
que es vagin confitant
a dintre d'aquest almíbar.
Dintre del mateix almíbar,
sí.
Dintre del mateix almíbar
ho deixem que es vagin confitant.
No les hem d'acord en excés
dintre de l'amíbar
amb calor
perquè se'ns es farà la poma
i adeu.
Vull dir,
ens quedarà com una marmelada de poma
i ja està.
Ja ha fracassat la...
A més és
que la poma
amb el contacte amb l'almíbar
arribi als 100 graus
de l'almíbar
i llavors ja retirar-ho
i deixar que es confitin.
D'acord?
Aquest confit
hauria d'estar unes dues hores
aproximadament
reposant la poma
allà dintre
i una vegada
estiguin ben confitades
les estirarem
damunt d'una retxa
o d'alguna cosa
que tingueu
com un colador
que deixin anar
tot l'excés
d'almíbar
que tinguin.
D'acord?
Nosaltres ho fem,
posem un paper
sulfuritzat a sota
o siliconat
o és igual
un paper de diari
si voleu vosaltres a casa.
Al damunt
hi posem unes retxes
que tenim
amb quatre potetes
i llavors al damunt
hi anem posant
les futures
cristal·lines de poma
perquè vagin
degotejant
tot l'excés
d'almíbar
després d'aquestes hores
de repòs
tot l'excés
d'almíbar
que puguem
haver tret.
Llavors
quan ja està
tot
tota seca
no seca
seca no ho està
quan està
tota escorreguda
les posem
aquí
necessitarem
o un paper
sulfuritzat
siliconat
millor
o aquelles
safates
antiadherents
que venen
de silicona
últimament
però vull dir a casa
un paper
siliconat
un paper
sulfuritzat
d'aquests
antiadherents
posem les cristalines
al damunt
separadetes
que no es toquin
unes amb les altres
i les posarem
el forn
el forn
en aquest cas
no cal ni que estigui
precalentat
perquè ha d'estar
al mínim
sigui el forn que sigui
i a la part de baix
sola
si és en ventilació
molt millor
si és un forn ventilat
molt millor
encara que en un forn
sense ventilat
també queden molt bé
llavors els posaríem
repeteixo
només a baix
al mínim
i a la porta
hi poseu un collerot de fusta
i la deixeu mig oberta
perquè tot l'aire calent
s'escapi
vagi sortint
i s'escapi
llavors
això el que farà
és mantenir
dintre del forn
una temperatura aproximada
d'uns 50 graus
que és el que interessa
i llavors el procés
de cristal·lització
tarda unes dues hores
dues hores i mitja
és un procés llarg
d'acord
però veureu
que la poma
es va assecant
es va assecant
es va fent un caramel
i es va assecant
i a més
queda això
transparent
es va quedant
a poc a poc
tot l'excés d'aigua
d'humitat
d'aquests 50 graus
la van assecant
la van assecant
la van assecant
fins que veureu
que ens queda un caramel
que ens quedarà
un caramel transparent
i perfectament definit
a vegades pot quedar
una miqueta terrós
pot quedar un color
com quan feu
un caramel
que a vegades
com les garrapinyades
allò que no queden
transparents
això pot ser
un error
o que li falta
absorció
de l'almiva
repòs dintre
de la sucre
a vegades
passen coses
d'aquestes
no és una recepta fàcil
no, no ho és
mira que a vegades
et dic
que sempre
el procés
sí que és fàcil
però doncs
i moltes hores
tècnicament
és complicadet
però és molt curiosa
perquè llavors
amb aquest mateix procés
pots fer
en aquest cas
ho hem fet amb poma
ho pots fer amb pinya
es pot fer amb pressec
es pot fer
amb diversos tipus
de fruites
inclús amb fruites
com la cirera
es poden fer
que sigui una mica consistent
sí
amb fruites
que permetin
aquest repòs
dintre d'aquest almíbar calent
sense desmuntar-se
i podem aconseguir
caramelos realment bonics
i realment
molt gustosos
i sobretot això
cruixents
doncs les cristalines
de poma
un plat
que afegim
aquest seguit de preparacions
que ens està fent
el francès
que aquest mes de maig
relacionats
relacionades
perdó
amb postres
i amb fruites
amb postres
amb les postres
o amb els postres
com ho diria
en francès?
jo diria
per el que veig aquí
no, no, no val
no val
no val
no facis trànsit
no, deixem-ho així
i és que els explico
amb el Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
cada dijous
aquí amb el francès
mirarem tots
de millorar
i polir una miqueta
el nostre vocabulari
en termes de gastronomia
i cuina
i avui doncs
comencem per les bases
les postres
o els postres
segons ens expliquen
des del Centre de Normalització
Lingüística
anomenem postres
el darrer plat
d'un apa
d'acord?
en català és un mot
femení
que s'usa
sempre en plural
no podeu demanar
per tant
mai un postre
ni una postre
heu de demanar
unes postres
és femení
sí que està
mirant
de totes maneres
és veritat
nosaltres diem moltes vegades
els postres
els postres
demanem els postres
portim uns postres
sí
o què prendràs de postre
també ho diem
com que dubtem
sí
doncs bueno
ja sabem
això
jo crec que ens anirà molt bé
tots aquests apunts
del Centre de Normalització
Lingüística
perquè hi ha coses
interessants
i naturalment
si heu de dir
alguna cosa
de les postres
l'adjectiu
que les acompanyi
evidentment
també haurà de ser
femení i plural
i per acabar
unes postres
delicioses
voldria
unes postres
lleugeres
he trobat
he trobat
les postres
boníssimes
sempre femení
i sempre plural
tenim moltíssima informació
relacionada amb el món
de la gastronomia
i aquests dies
com que el francès
es parla de rebosteria
i de fruites
parlem de fruites
i rebosteria
i aquí amb el francès
miràvem també
una altra informació
que ens parlàvem
dels nespres
o les nespres
ara ho sabrem també
és una fruita
que ara comença
que està en el seu moment
bo i bo
i a més
és una fruita
molt estacionat
parlem de les nespres
nespres
però també hi ha una altra paraula
que ens pot portar
a la confusió
nesples
els nesples
o les nesples
nesples
o nespres
amb L o amb R
complicat
doncs no
no tant com es pensen
mirin
la nespla
és el fruit
del nesplé
que és un arbre
que du si foli
i es collen verdes
i es mengen
quan estan passades
o molt madures
segur que alguna vegada
han sentit la dita
amb temps
i palla
maduren les nesples
es refereix
a aquestes nesples
que avui en dia
no trobem
ni a les botigues
ni a les taules
per tant ja s'han adonat
vostès que estem parlant
d'un altre producte
el que sí és habitual
i que mengem aquí
quan arriba aquest temps
és la nespre
que inaugura
la temporada estigüenca
i aquest és el fruit
d'un arbre
d'origen exòtic
però que s'ha adaptat molt bé
al nostre paisatge
per cert
que el nespre
ve del Japó
qui ho diria
sembla una cosa així
com a molt mediterrània
perquè necessita poca aigua
i doncs ve del Japó
segons ens han informat
també des del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
hem après
com a mínim
el gènere
que hem d'utilitzar
quan parlem de postres
i quan parlem de nespres
la propera setmana
continuarem parlant
i tant
des d'aquí
un crit a menjar nespres
ara que és l'època
perquè de veritat
que és una fruita molt bona
que no en menja tothom
que no l'aprecia tothom
i que és molt gustosa
o sigui
tots estem menjant poma
hi ha altres fruites
que són més ambigües
el nespre
és un fruit
el nespre
la nespre
és una fruita
molt gustosa
molt nostra
encara que vingui del Japó
i que de veritat
aprofiteu-la
ara que és l'època
i no la mengem
en altres èpoques
que no toquen