El problema ha sigut que hem tingut un mes de maig molt plujós, molt poc sol,
i llavors la cirera no ha acabat de madurar bé, llavors no són molt gustoses.
Jo crec que ara, amb aquest sol que comença a fer, en 15 dies,
les pròximes cireres que s'agafin ja seran dolces, ja seran una altra cosa.
Les que es puguin agafar, perquè aquestes pluges de fa uns dies
es veu que han fet malbé una part de la collita,
si més no, la collita de cirera del Priorat,
que és una zona molt rica en aquesta fruita.
A dalt també són alts, i com que ha fet fred, ha gelat,
inclús ha pedregat en alguns llocs.
Ha patit molt la cirera enguany.
Ha patit, ha patit, ha patit.
Però bé, la cirera, encara que sigui...
El que fa la cirera aquesta que ha patit, en general, és que queda molt lletge.
Però de bona també ho és.
El que passa és que, clar, molts pagesos, el ser lletge ja ni l'agafen,
o va directament a empreses de conserva o això, no?
De dues maneres, el que també té és que es podreix més aviat,
perquè l'està tocada, el tenir cops, i això també...
Llavors, clar, costa de comercialitzar aquesta cirera.
Però bona ho pot ser igual de bona, però doncs és lletge i no ens apareix.
La cirera té un avantatge al costat d'una altra fruita d'aquesta època,
que n'hem menjat i força, ja, a aquestes alçades, que és la maduixa,
perquè així, com dèiem, que les maduixes no tenen gaire gust,
tenen molta presència, però de gust no en tenen gaire.
La cirera sí que encara manté el gust de tota la vida.
Sí, sí.
I la maduixa, si trobéssim la maduixa,
la maduixa, el que nosaltres coneixem per maduixa,
també, el que passa és que no se'n troba.
O sigui, ara el que estem menjant són fresons,
que el fresor, i més aquest,
que és molt intensiu,
és de cultiu molt intensiu,
i collit molt verd perquè arribi bé,
no té cap gust.
I després hi ha aquella maduixeta de bosc tan bona, no?
Però doncs la maduixa de tota la vida.
L'altre dia, precisament de falset,
un cuiner que tinc allà al Marlot
em va baixar del seu hortet
un cistellet de maduixes.
No hi ha color, eh?
Oh, i era increïble.
És que només olorar-les n'hi entens prou.
Sí, sí, és que només entrar a la cuina
ja sabies que t'havien portat maduixes
per l'olor que feia a la cuina, no?
I no era maduixeta,
era la típica maduixa de tota la vida.
Normal.
És que lo raro és el fresor, no?
Que abans no n'hi havia.
Ara tot és fresor i de maduixa no se'n veu.
Són aquests cultius extensius.
Sí, però aquella maduixa,
com l'ongla del dit gros,
una miqueta més grossa,
és una mata que és molt salvatge.
Vull dir que tu la plantes...
Es fa de seguida.
I sense cuidar-la ni res,
l'any que ve te torna a brotar...
Només vol aigua.
Sí, aigua i prou.
Aigua i sol perquè la maduixa maduri
i surt la floreta i pam-pam,
en dos dies ja està la maduixa feta.
És que això a casa,
en qualsevol recuó d'un xalet,
d'aquests amb jardinet i tal,
és que és molt salvatge, no?
I és d'agrair perquè, de veritat,
que surten boníssimes.
Però, bueno, parlem de maduixes.
En general parlem de cireres.
La cirera, com molta fruita,
no descobrim res si diem
que el seu estat natural
és menjar-la ben neta
i menjada, fresqueta i bona.
Però també podem fer moltes aplicacions
amb aquestes fruites.
I de vegades passa,
saben que en aquest espai
ens agrada molt posar-nos
en la pell dels usuaris
perquè nosaltres també ho som.
No ara, però d'aquí un temps
segur que passa allò
que vas a comprar
i veus les caixes, no?
I com que estan molt madures.
Dius, mira, si s'emporta la caixa,
li deixo bé de preu.
I què he de fer jo
amb 3 quilos de cireres, per exemple?
Doncs pot fer moltes coses.
Moltes coses.
Per tant, si troba aquesta oportunitat,
compri tota la caixa de cireres
perquè ara el francès avui
el que farà justament
serà explicar-nos aplicacions
amb aquestes fruites.
Sí, i jo el que us explicaré avui
és 3 preparats bàsics
per fer les cireres,
que és el culís per un cantó,
la marmelada
i després farem un gelat.
de totes maneres
m'agradaria també
explicar
que la cirera
feta al forn
com si fos una poma
també està molt bona.
O sigui,
la podem desossar o no,
desossada evidentment
és més còmode
de menjar després.
Aquesta surt bé allò de...
com és dir,
la picota?
La picota, sí.
Aquella va molt bé
per enfornar.
Sí.
Perquè li pots treure el pinyol
molt bé.
Sí, sí, sí.
I si no,
venen aquelles maquinetes
per desossar
que són manuals totalment,
però doncs és com una punxa
que pum,
t'atreu l'os cap baix.
Doncs simplement
amb una safata
de forn
poseu tot el cul
ben ple de cireres
que es toquin
amb les altres.
Que quedi ben ple,
sense amontonar-les.
O sigui,
amb un sol pis
però ben atapeïdes.
I tireu pel damunt
una miqueta de sucre moreno.
Ara què estem fent?
Us explico les cireres al forn
en un moment.
Cireres al forn,
sense res més.
Una miqueta de sucre moreno
o també queden molt bones
amb mel.
I tireu una culleradeta
de mel pel damunt
i llavors a mi m'agraden
amb una miqueta de vi
i a poder ser un priorat,
un vi una miqueta fort.
Que li tirem a sobre?
Per damunt, sí.
Un vi negre.
Un raix onet de vi negre
i llavors una miqueta de pebre
i les poseu al forn.
El forn fort,
a 200-250 graus
i que estiguin
entre 5 i 10 minuts.
Depèn de com us agraden
de cuites també.
Si el vi li tireu calent
farà més vi a coure's també.
I llavors les traieu
i les podeu menjar
o calentes,
recient sortides
o les podeu deixar refredar
i llavors
acompanyades d'un gelat
o acompanyades d'un flam
i queden increïbles,
queden boníssimes.
Com ens han de quedar?
Quin és l'aspecte?
La cirera de corpus,
la cirera de la coca en cireres,
una miqueta és allò,
però més fosca pel vi,
o sigui,
al vi li afegim color
i una miqueta com la poma,
també una miqueta més pensida.
L'estat dintre d'allò
queda una miqueta més pensida,
però s'assembla molt
a la cirera de la coca,
de la coca de cireres.
Per tant,
la cirera,
sucre moreno
i el vi,
tot alhora?
Sucre moreno,
vi i una miqueta de pebre,
i podeu tirar un palet de sal,
però molt poqueta de sal,
o gens.
Ara que parlarem
després del tema romà,
això del pebre en dolç
s'utilitza molt,
s'utilitza la gastronòmia.
Ja et dic,
i amb mel queda boníssima,
també.
I si en vez de sucre moreno,
també l'altra setmana passada
vam parlar d'aquell sucre,
el muscovado,
aquell sucre dona molt bon gust
a aquestes cireres,
també.
Ara,
barrejar sucre i mel
no cal.
jo faria-ho d'una manera
o de l'altra.
En quant al temps,
quan es consumeixi el líquid,
el vi?
No,
el vi pot quedar una miqueta baix,
que es barrejarà amb la mel
o amb el sucre
i farà un almíbar.
Llavors,
si les deixeu refredar
amb aquest almíbar,
quedarà com una salseta,
que també per acompanyar
les cireres queda molt bona.
Veus,
jo això sol no ho veig.
Jo ho veig,
com deies,
amb un gelat,
amb una nata.
Sí,
amb nata,
per exemple.
Inclús això,
si les cireres estan desossades,
després les poseu en un pot
i podeu fer una marmelada
amb això mateix ja.
O sigui,
això mateix posat en un pot
teniu una marmelada diferent.
Quina pena,
també,
escolta,
fer marmelada d'això.
La marmelada és com les chuquetes
que hem dit d'altres vegades.
Sembla que és una mica
d'aprofitament,
no?
No és tan...
Sí,
però la marmelada,
si la feu vosaltres,
com que hi podeu posar
la vostra toc personal,
d'entre espècies,
com de licors,
com del que vulgueu,
com de sucre,
més o menys sucre,
és una cosa que després,
doncs per esmorzar,
com que controlar el tema
de la sucre,
és una cosa,
jo crec,
molt saludable,
poder esmorzar
una miqueta de pa amb marmelada,
no cal que hi hagi la mantega,
si voleu,
però una miqueta de pa amb marmelada,
doncs a l'hivern,
que és quan se consumeix
més calories,
s'agraeix molt
i és molt sa
i molt bo pel cos,
vull dir,
tampoc no cal
treure de la dieta
estrictament totes les marmelades
i especialment
si se les feu vosaltres.
Però si és com tot,
si tot el que menja
es menja en Grèixa.
Sí.
S'ha de menjar de tot,
però en proporcions petites
que hi farem.
el pebre negre,
blanc, negre.
Negre,
molgut.
A veure,
jo el pebre negre
sempre aconsello
tenir un molinet a casa
que no costa res,
a més avui en dia n'hi ha...
Fins i tot els pots
que venen ja al pebre,
hi ha molinet.
Jo el pebre molt
no el compraria mai,
perquè el bo del pebre
és l'aroma,
no el picant.
El pebre molt
només té picant
i no té aroma,
no?
Llavors el bo
és comprar un bon pebre
i moldre'l damunt
de les cireres
o damunt de la carn
o damunt del que aneu a fer servir
perquè així li donareu
tot l'aroma
i poc picant,
no?
Perquè l'interessant del pebre,
repeteixo,
per mi és l'aroma.
El picant ja el buscaríem
en una altra cosa
com pot ser,
no ho sé,
les guindilles
o el bitxo
o una altra cosa.
Doncs extraordinària
aquesta primera manera
de preparar les cireres
i fàcil,
fàcil,
que això és molt d'agrair.
Anem a fer algun colís?
Sí,
anem a fer un colís.
Primer explicar una miqueta
la diferència
entre un colís
i una marmelada.
El colís
bàsicament
és un preparat
que es fa servir
per fer salses,
amb el que sigui.
A partir d'aquest colís
es poden fer moltes coses,
però doncs
és un preparat
que el diferència
essencialment
de la marmelada
amb dos coses
molt importants.
Primer,
el sucre,
porta molt menys sucre,
un colís,
que una marmelada
i segon,
amb la cocció.
O sigui,
un colís,
per definició,
és pràcticament cru.
Una altra cosa
és que,
com veureu aquí,
l'arribem a bullir,
quasi,
o no,
això ja depèn
de si tenim termòmetre o no,
però la gràcia
està en que és una cosa
de poca durada
perquè no està esterilitzat
com una marmelada
que bull forza estona,
sinó que és una cosa
feta amb molt poc calor,
o sigui,
amb bullida molt ràpida,
perquè tingui
tots els aromes
i tota la frescor
de la fruita fresca.
O sigui,
aquí no es tracta
de coure la cirera,
sinó d'esterilitzar-la,
només.
Molt bé.
Llavors,
si voleu apuntar...
Sí,
però primer et diré
que si entréssim
a les cuines de les cases
no hi ha termòmetres
d'aquests especials de cuina.
Per això,
per això et dic
que llavors
ho farem sense termòmetre,
aquesta recepta
i per això
veureu que arrenquem el bull.
Aquí faríem
un quilo de cireres
desossades,
sense pinyol.
El quilo l'hem de comptar
sense pinyol.
Sense pinyol.
Jo hi posaria
250 grams de sucre.
Si la cirera
és molt dolça
podeu baixar una miqueta
el sucre.
200 grams,
per exemple.
Sí,
si és molt dolça,
sí.
Jo hi posaria
uns 100 centímetres cúbics
d'aigua
o de vi,
vi negre
a mi m'hi agrada molt,
o un vi dolç també,
pot ser un mosquatell
o pot ser un vi de missa.
En tots aquests processos,
com el primer del forn,
el vi sempre s'evapora,
ho dic per allò dels nens,
que sempre diem que...
Sí, sí,
no hi ha problema.
En tots dos casos s'evapora.
Sobretot en el cas aquest,
l'alcohol marxarà segur.
En el cas del forn també,
perquè és una cocció
de 5 o 10 minuts,
l'alcohol és el primer
que s'evapora.
O sigui,
no hi ha problema.
Jo en aquest cas
m'agrada posar
una miqueta de licor.
De quin tipus?
Jo en aquest cas
hi poso un licor de cireres,
un quirs.
Un quirs
o un licor de cireres nacional
de cireres.
Després jo m'agrada
posar una miqueta
de suc de llimona
per donar-li a cireresa.
Això hi ha al gust
de cadascú.
Per rectificar el tema
de la cireresa,
la cireresa és dolça
i no és gens àcida.
Llavors a mi m'agraden
les marmelades
un palet d'àcides
i llavors hi rectifico
amb una miqueta
de suc de llimona.
Jo per aquest quilo
hi poso el suc d'una llimona.
I després,
si voleu que us quedi
una miqueta més espaceta,
això ja depèn també
del vostre gust,
això és anar jugant,
hi podem posar
una miqueta
de sobres.
Llavors aconseguim
que sigui una miqueta
més espessa
la salsa,
aquest culís.
El procediment
és molt senzill,
és agafar tot menys
les cireres,
ho posem en un cassó,
o sigui en aquest cas
els 100 centímetres
cúbics d'aigua
o de vi,
junt amb el sucre,
el quís,
el suc de la llimona,
tot això posat
en un cassonet
i li fem arrencar
el bull,
només arrencar el bull
que bulli
per fer l'almiber.
Llavors quan hi ha arrencat
el bull
hi tirem les cireresa dintre.
Remenem una miqueta
que es quedin totes
ben empregnades
del líquid i del sucre
i li tornem a fer
arrencar el bull.
Llavors,
al tornar a arrencar
el bull
estem esterilitzant
aquestes cireres
i ja està,
en aquest cas
en què torni a arrencar
el bull
l'estraiem
i l'estriturèm-ia
i ja està,
ja tenim el culís fet,
és així de senzill.
Si hi posem la gelatina
la dissoldrem prèviament
al moment d'arrencar
el bull
amb els líquids
i el sucre
i el quirs
i tot això
i allí hi tirem
la gelatina,
la desfem ben desfeta
i llavors hi tirem
les cireres.
És així de senzill.
El culís en general
s'atritura amb un túrmix
i després se passa
per un colador xinès
perquè quedi ben finet.
Així com les marmelades
a mi m'agrada deixar-hi tot,
la pell i tot,
m'agrada trobar els tropezones.
En el cas dels culissos
normalment queden
molt fins i molt llisos
llavors és passar-ho
per un colador xinès
i el que us queda
dalt del colador
ho podeu aprofitar
per fer la següent marmelada.
O sigui,
si vols fer una marmelada
amb tot el que us queda
aquella polpa i la pell
i tot això
es pot guardar
però millor guardar
al congelat
o a la nevera
però setmana,
setmana i mitja
comença ja a fer
a florir-se.
Vull dir,
penseu que no és una marmelada
i és una cosa
que es fa amb el bé
molt més ràpid.
Llavors,
amb congelació
no hi ha cap problema.
El congeleu
i ho guardareu
el temps que vulgueu.
També es pot posar en pots
i esterilitzar i guardar.
Llavors també se guarda bé.
Però és més complicat.
Però ja hi ha més feina.
Ja és un procés
més laboriós.
Sí.
La marmelada.
La marmelada seria
molt semblant.
L'únic que incrementem
considerablement
la quantitat de sucre
per un quilo de cireres
per fer una marmelada
jo hi tiraria
doncs
dels 400
a la recepta clàssica
que diu
un quilo de sucre.
És que un quilo
per quilo és massa dolç.
Jo trobo que és
excessivament dolç.
Jo,
la proporció bona
per mi
està entre els 400
i els 600.
Jo d'aquí no passaria.
Però doncs
ja va
el gust de cadascú.
Després,
aquí també hi tirarem
una miqueta més d'aigua.
Jo tiraria aquí
en aquest cas
200 centímetres cúbics d'aigua
en vez del 100 d'abans
o de vi també.
També s'hi pot tirar
un bon vi negre
un bon vi dolç
per la marmelada
també hi queda molt bé.
I el mateix
el quirs i la sucre.
Aquí la diferència
està amb el procediment.
O sigui,
a part de la quantitat de sucre
aquí el que farem
és tirar-ho tot junt.
Aquí m'agrada a mi
posar-ho tot
a la cassola
on ho cobrem
i deixar-ho reposar.
Per exemple,
això ho fem al matí
i ho deixem reposar
fins al vespre
tot barrejat.
Això serviria per a totes
les marmelades de fruites.
Sí, en general
va molt bé tirar-hi tot dintre
i deixar-ho reposar
unes hores
perquè la sucre
deshidrata
tota la fruita
i deixa anar suc.
Llavors,
si ho feu així
us podeu estalviar
inclús aigua o vi.
Si és aigua
sobretot me l'estalviaria.
Si és vi no cal
perquè li dona bon gust
però si és aigua
en vez dels 200
podeu posar 100
o res
d'aigua.
Llavors us quedarà
més espessa.
Això hi ha també
el gust de cadascú.
I llavors,
al reposar
veureu que a la nit
quan entregueu
aquesta cassola de la nevera
estarà tota mullada.
O sigui,
haurà deixat anar
l'aigua a les cireres.
Llavors la tapeu
i la poseu al foc.
Al foc,
les marmelades
també hi ha de pen.
A partir de mitja hora
de cocció
a foc suau
tapadeta
hi ha una marmelada
però llavors
pot estar fins a 3-4 hores
que allò són arrops.
Es redueixen
i queden els arrops
aquells davants negres
com a cremats
molt bons també
però molt dolços.
Això ja depèn
del temps que vulgueu.
Com menys cocció
més gustos naturals.
com més cocció
més gustos caramelitzats
de sucres.
Això és el gust de cadascú.
Pura química.
Sí,
jo crec que entre mitja hora
i tres quarts
és un bon temps de cocció
d'aquesta marmelada en concret.
Després hem d'esterilitzar els pots,
passar pel tema del buit
i tot plegat.
En pots,
bullir-los,
allò que fem sempre,
cobrir-los d'aigua
amb la tapa,
bullir-los,
esterilitzar-los,
etiquetar amb la data
i el rebost.
I guardar.
No hi ha cap problema.
Jo en aquest cas
ni trituro ni res.
Tal com surt desossades,
la cirera sempre jo
m'agrada desossar-les
perquè si no ja està
el pot ple de pinyols
i no es pot menjar.
Però amb la cirereta desossada
ja no hi fa res més.
Hi ha qui li agrada triturar-la
o passar-la pel passapurès
també queda bé,
però a mi m'agrada més
trobar-li les palletes
i la miqueta de carn
que queda consistent.
També s'hi poden tirar espècies
i aquí va molt bé la canyella
i s'hi poden posar pell de llimona.
I herba bona?
I herba bona,
i herba bona.
Sí, però...
La cirera,
aquesta cosa de la menta.
De la menta,
però jo en aquest cas...
Més alcoholis potser, no?
Quasi que la posaria
a banda al moment de menjar-la,
més fresca.
A l'hora de coure-la
li donarà un gust
que no ens acabarà de...
En canvi,
si al moment de consumir-la
i fem una juliana,
una picadeta de menta
o fem una salsa de menta
i les barregem,
llavors sí que ens pot quedar molt millor
perquè la menta és molt més fresca.
Però en aquest cas,
aromatitzar amb menta,
jo a mi particularment
m'agrada més espècies
una miqueta més pesades
com la canyella,
com pot ser un gingebre,
el jengibre...
Que no s'utilitza gaire.
No s'utilitza gaire.
Hi ha espècies
que poden donar gustos
molt curiosos
a la marmelada
i per fer proves
doncs podeu provar
doncs vinc en aquest potet
i posaré una miqueta canyella
en aquest potet
i posaré una miqueta no sé què.
Tanqueu, esterilitzeu
i feu invents
i a veure quina us agrada més.
Això també ja ho saps,
és imagina això el poder.
Fem un gelat també?
Fem un gelat.
El gelat partiríem
o del colís
o de la marmelada
jo en aquest cas
és que podríem partir
perfectament de les dues
si féssim un gelat
primer tirant a sorbet
perdó
amb el qual
barrejaríem unes clares
podríem partir del colís
que hem donat abans.
Agafem el colís
el posem a la màquina
de fer gelats
que són aquestes maquinetes
domèstiques que tenim
que poses la base del congelador
després la treus
hi ha unes hèlises
i llavors allí tires el preparat
o manual
i vas remenant
o manual
que també n'hi ha.
Llavors jo en aquestes
partiria del colís
i quan ja el tinguem
una miqueta pres
que ja hagi agafat fred
i ja quedi textura
comença a agafar la textura
del gelat
i tiraria unes clares d'ou
muntades
amb una miqueta de sucre.
Llavors seguim remenant
amb la màquina
i veureu que
perd una mica de color
però agafa una textura
molt de xerrup
molt esponjosa
a més amb l'avantatge
que després quan ho posem
al congelador
encara que estigui molt fred
podrem agafar-la bé
no quedarà dur
no quedarà allò
completament dur
el gelat
al congelador
i li dona un gust
molt agradable.
En lloc de les clares
que de vegades ho fem
quan fem els gelats
podem tirar-hi crema de llet?
Seria l'altra recepta
que et volia donar
fer l'altre gelat
amb la base de marmelada
que llavors és més dolça
i més potent
més espessa
i llavors aquí tiraríem
la nata muntada
però a mig muntar
no la muntaríem del tot
sinó que agafaríem
aquesta crema de llet
la muntaríem
fins que ens agafi
una textura de crema
com una salsa
una textura espessa
però sense
allò consistent
de la nata
i llavors faríem el mateix
ho barrejaríem amb la marmelada
i posaríem a la geladora
proporcions
doncs
de clares d'o
per exemple
per aquest quilo de cireres
amb quatre clares
n'açobren
i pel cas del gelat
amb la marmelada
i tirar-hi la nata
la nata
jo em posaria
per aquest quilo
de cireres
que en total surt
quilo i mig de marmelada
i podríeu tirar
uns 200 grams
de nata
a mig muntar
això ha barrejat
la sorbatera també
i veureu que us queda
un gelat
d'un color cirera
claret
de la nata
trenc que va cap al rosa
i queda molt bonic
si l'heu fet amb vi
encara es quedarà
més gustosa
el vi en aquest cas
amb els gelats
li aixeca molt el gust
en el cas del gelat
podeu pujar els sucres
perquè penseu
que a l'estar fred
la sensació de dolç
baixa una miqueta
llavors podeu pujar
una miqueta
la quantitat de sucres
si hem d'utilitzar
aquestes preparacions
per al gelat
inclús aquesta pujada
dels sucres
la podeu fer
amb la clara
o amb la nata
al muntar-la
li afegiu aquest sucre
que li falta
per donar-li
una miqueta més de gust
el gelat
també es pot fer
aquest mateix gelat
si feu la marmelada
de sucres
que m'ha explicat
amb el vi
tal qual
a la sorbatera
també queda molt bo
sense fer-hi res més
en aquest cas
a nivell professional
hi falten ingredients
no perquè no els vulgui donar
sinó perquè
es compliquen molt
els gelats
però aquests ingredients
que li falten
són ingredients
per donar-li textura
són els ingredients
que fan
que tu quan poses el gelat
al congelador
no et quedi dur
allò que vas a la
de fet si ho fas
amb la geladora
no cristal·litza
en aquell moment no
però si tu la guardes
al cap d'una setmana
el treus aquell gelat
és una pedra
en canvi
els gelats
de professionals
veus que sempre
amb la cullera
encara que estiguin
a 15-10 graus
això és pura química
doncs no és química
a veure sí que és química
perquè tot és química
però no és dolent
però no química
de productes químics
no química dolenta
perquè només
simplement
és afegir-hi sucres invertits
i coses d'aquestes
que fan
que un sucre invertit
és la mel
per exemple
o sigui que és química
el funcionament
però la mel
no és un producte químic
però fan que
no es cristal·litzi
i llavors
es quedi molt més cremosos
després hi ha productes
com el micri
com altres coses
que fan que
aquesta textura
s'aguanti molt bé
el congelador
totes maneres
per un gelat de casa
jo el faria així
si us en sobra
i l'heu de congelar
i l'heu de fer servir
al cap d'un temps
dos solucions
una a microones
i tornar a passar
per la sorbatera
que no hi ha cap problema
i si no
teniu una picadora de gel
tipus termomix
o un got d'aquests mescladors
trenqueu amb el tallant
damunt de la fusta el gelat
el torneu a picar ben picat
i us torna a quedar
la mar de bé a casa
un sacrilegi
parlant de gelats
tot això que ens has explicat
de la crema de llec
de batre
ho podríem fer amb una marmelada de pot?
sí
clar, això fa pensar
que fer el gelat
si tens la geladora
és molt fàcil
i molt ràpid
agafes un pot de marmelada
d'aquests que venen
afegeixes la crema de llet muntada
i ho poses a la geladora
sí, sí
i també s'hi pot afegir
crema anglesa
o crema pastelera
o les clares
vull dir
la marmelada amb la crema pastelera
sí, també es pot fer
sense la crema de llet
perquè ja porta la llet
depèn de la marmelada
és que clar, jo per exemple
no m'imagino una marmelada de pressa
que amb crema pastelera
per exemple
però doncs
és que això depèn
la crema pastelera es fa servir més
per aromes
o sigui, quan treballes
una marmelada de canyella
un gelat de canyella
un gelat de vainilla
és una bona base
per treballar aquest tipus
i un gelat de menta
que podríem fer
amb crema pastelera també
queda boníssim
o sigui, feu una infusió amb la llet
o amb crema anglesa
feu una infusió de llet
de llet i menta
i llavors amb aquella llet infusionada
amb l'aroma
feu una crema anglesa
i passeu per la sorbatera
i et queda un gelat de menta boníssim
o sigui, les bases
de la crema anglesa
per fer gelats
és sempre agafar la llet
aromatitzada amb algun aroma
pot ser vainilla
pot ser això, menta
pot ser, jo no estic fent
de gengibre
de nis estrellat
de pebre
de safrà
del que vulguis
i llavors amb aquesta base
fas amb els robells
la lligues
una miqueta maicena
si vols fer-li el truqui
perquè no se't talli
i llavors
quan ja la tens
amb aquella textura
de la crema anglesa
que és com una salseta
passes per la sorbatera
i ja està
vull dir, no té més secret
els gelats
són fàcils de fer a casa
a més, per exemple
hi ha coses com
l'almandrina
o el moresco
aquestes llets concentrades
d'ametlles
i d'avellanes
que simplement
més o menys
doblant la quantitat
que es faria per beure
o sigui, si et diuen
per un pot de moresco
barregeu
és que ara no ho sé
les proporcions
però barregeu
imagina que et diuen
per un pot de moresco
un litro d'aigua
que no és això
però és un exemple
doncs dobleu
o sigui, poseu
dos pots de moresco
per un litro d'aigua
i això
ho poseu directament
a la geladora
i us queda un gelat
d'avellanes
llavors aquí podeu posar
el truqui
una miqueta de avellana
picadeta vostra
una miqueta de xocolata
picadeta
no ho sé
aquí hi ha
el truqui que vulgueu
però també funciona
i queden boníssims
amb l'almandrina
també
i amb marques comercials
perquè és la manera
d'entendre's
llet condensada
amb llet condensada
en comença a venir al cap
un munt de productes
amb llet condensada
també queda molt bona
sí
el que passa és que llavors
també hi hauríeu de donar
un aroma
amb la llet condensada
la menta per exemple
sí
jo no l'he treballat mai
la llet condensada
i no t'ho puc
ara no la conec
però
no fem res
però amb el moresco
i l'almandrina
sí que ho he fet
i queda molt bona