El semigelat és una preparació molt d'estiu, molt fresqueta
i que pot tenir moltes variants.
Eduard, com ho podem enfocar això?
Aquí, amb una mica de nata i una miqueta de fruita, fem un semigelat.
Hi ha moltes maneres de fer-los.
Perdoneu, semigelat què és? Gelat, sorbet, ni gelant ni sorbet?
Si entrem en les definicions?
Sí, ve a ser un gelat menys pesant,
amb coagulants i que s'aguanta amb gelatines.
Segons el tipus de la base del semigelat,
l'anomenarem semifred, un bavaroà o una xalota.
Segons sigui per aquesta ordre,
el coaguanta gelatina, merengue o una crema base, com si fos un gelat.
A mi m'agrada molt que introduïu vocabulari,
perquè de vegades anem als llibres de cuina, és cert,
i trobes allò, en lletra, en negreta,
diu bavaroà de taronja o xalota de poma.
I dius, què és això? És un pastís? És un gelat?
Doncs si aneu introduint en vocabularia, això ens ajuda força.
La bavaroà és un pastís molt clàssic.
És com una espuma?
És com una mousse, però amb una base de merengue, no, Eduard?
Llavors, el bavaroà dominaria més el merengue
sobre la resta com a textura i sobre la resta dels gustos.
A la mousse dominaria més la nata i a la xalota que em dit dominaria la crema, el gust d'ou.
Preparem aquests semigelats de fruites?
Bé, explica'ns una recepta fàcil, eh?
Ara estem parlant de fruites, doncs ho sé, tu mateix.
La manera més fàcil, el fet més fàcil més que seria amb la gelatina,
amb el que seria la mousse.
Llavors, dono una genèrica i després anem sobre...
Es pot canviar de totes maneres.
Faríem el suc d'una llimona,
desfaríem sis fulls de gelatina.
Jo, bé, potser l'estic donant una miqueta grossa.
En faríem tres, en faríem tres aquí.
Fa per família nombrosa, eh?
Sí, és qüestió de dividir.
Això després, si ens dius quantes surten d'aquí,
es dividim i ja està.
Faríem 200 grams de la pulpa,
de la fruita que volguéssim fer el gust.
Què ens aconselles?
Jo crec que ara la cirera i la maduixa està molt...
Però que la treballaríem, crua?
O la faríem un colís?
O la faríem una marmelada?
Jo la faria escaldada, només,
com si fossis un colís,
amb una miqueta de sucre.
O una marmelada tant per tant,
que és el que anava a dir ara.
200 grams de la pulpa i 200 grams del sucre
i un litre de nata muntada.
Sembla que ha de ser dolça,
fer la mateixa quantitat,
però també és la nata.
És la sucre que necessita la nata.
Llavors, bé,
desfaríem els fulls de llimona amb la gelatina,
barrejaríem la polpa
i ja prèviament o escaldada
o barrejada amb la sucre,
una miqueta cuiteta i freda,
i ho barrejaríem amb el litre de nata.
Això ho mullaríem amb uns mollos,
amb una miqueta de paper,
amb aros de qualsevol mida.
I d'aquí sortirien 3 semigelats
d'uns 800 grams.
D'uns 800 grams.
O sigui, més o menys això el que vols dir és...
Una tercera part n'hauríem de fer, no?
Preparem una base,
o sigui, fem una marmelada
que podem tenir feta, no?
I a la marmelada li donarem consistència
amb unes fulles de gelatina, no?
Per aquests, quan m'has dit 200 grams o 300 grams?
Quan has dit de fuita?
De polpa, 200 grams.
De polpa, 200 grams.
Que podrien ser 400 grams o qualsevol marmelada.
De marmelada.
O sigui, faríem 400 grams de marmelada
amb 6 fulles de gelatina, no?
La marmelada la calentem,
disolvem la gelatina dintre
i afegim una miqueta de llimona
per donar-li acidesa, no?
I això ho deixem refredar, no?
I ho barregem amb la nata, així de senzill.
Perfecte.
Amb la nata muntada.
La nata ha d'estar molt muntada o...?
No, la nata poc muntada
perquè si es munta molt
llavors escupa el sèrum de la nata
el coagulador amb la gelatina.
Ja que parleu de nata, clar,
és que ja saben vostès que en aquest espai
ens agrada anar introduint
doncs algunes preguntes.
Anem a comprar aquests potets
que ara vénen al mercat
a Entretrebric
per utilitzar-lo
doncs ja sigui per cuinar
per fer algun gelat, algun postre.
Veiem el paquetet nata líquida
nata per cuinar
nata per muntar
totes són iguals?
Això l'ho hem comentat alguna vegada
em sembla aquí al programa.
Jo aconsello fer servir sempre
la nata per muntar.
El restos són sucedanis
que jo no hi acabo de veure
entre cometes, eh?
Però per tot.
Per tot, sí.
Perquè si tu necessites nata
si tu la recepta t'hi posa
flor de llet, crema de llet, nata
digue-li com vulguis
necessites nata
no necessites una mitja nata
saps?
Llavors
la nata per a cocinar
l'únic que canvi aquí
si fixeu la botella
també seguiu mirant
les indicacions
de la botella
veureu que el percentatge
de grasa
de matèria grasa
posa MG
i llavors hi posa
35%
o 20%
veureu que la nata
per a cocinar
l'MG
matèria grasa
és molt més baix
que la nata
per a muntar
per exemple
o per a postres
llavors què passa?
que estem comprant
una nata
que quasi, quasi
és com una llet sencera
enriquida
no té massa sentit això
o sigui
o fem servir llet
o fem servir nata
o fem servir una barreja
de les dues
però no cal tenir una nata
amb un percentatge
d'entremig
me sembla a mi
o sigui
tu per exemple
te diuen
si fem una pasta
que precisa
o la típica
bitxissuà
que ara ve a l'estiu
que sempre hi posem
una miqueta de nata
i et diuen
home és que aquest
engreixa menys
perquè porta menys
matèria grasa
és veritat
però
n'hi poses de l'altre
menys quantitat
i tindràs
la mateixa matèria grasa
dintre
i et farà
el mateix efecte
a veure si m'explico
o sigui
això d'engreixa menys
és com allò
de dependre
tal que fem llet
amb sacarina
i un croissant
és molt relatiu
sí
però vull dir
estem
ara per exemple
la nata doble
la crema doble
això sí
però estem complicant
ja la cosa
o sigui
és una nata
ja amb més del 35%
són nates
que arriben al 45%
però doncs
tu tens
que cuinar
tens que fer
una salsa
d'aquestes
la carbonara
típica i tòpica
nata per a cocinar
si l'hi poses
doncs
és el mateix
que posar-hi
nata per a muntar
i diluir-la
amb una miqueta de llet
i amb això
t'estalvies de tenir
dues nates
a la nevera
i que se't facin
molt bé les dues
o sigui
jo compraria
la nata
per a muntar
i la treballaria
diluïda o no
segons el gust
i segons la recepta
de vegades
perdem
un bon temps
llegint les etiquetes
perquè no sabem
ben bé
què hem de comprar
avui dia
trobem tanta varietat
és allò que dèiem
aquell dia de les patates
te'n recordes
que dèiem
vas a comprar patates
i abans deies
un quilo de patates
i et quedaves tan ampla
i ara vinga
varietat
això passa igual
jo crec que
hi ha productes
que se'ls treuen
per vendre
que és lògic
estem en un mercat
on el màrqueting
és molt important
i hi ha productes
que venen
perquè no els teníem
com per exemple
el tema de les farines
que alguna vegada
de tant en tant
es veu ja
als estanteries
dels supermercats
farina forta
per pasta
per fer pasta
per fer pa
i farina fluixa
aquí no sabíem
què era això
tu n'anaves a França
i et pots trobar
activos de farina
en un estanteries
aquí veus
farina per arrebussar
farina per rebusteria
i tu dius
jo només vull farina
sense res més
i no la trobes
si només vols farina
agafes la de rebusteria
la de rebusteria
la de rebusteria
és la farina
i aquesta la puc fer servir
per tot
aquesta és la de tota la vida
sí
bueno per tot
a veure si has de fer pasta fresca
necessites una pasta dura
o has de fer pa
no et servirà aquesta
doncs has d'agafar farina forta
o farina per pa
que també a vegades ho posa
i la farina aquesta
que diuen per arrebussar
aquesta a vegades
no és farina
farina
sinó que a més
porta parratllat
o porta coses barrejades
i n'hi ha algunes
que són molt interessants
jo no he conegut una
d'uns senyors andalusos
que la importaven aquí dalt
i s'està treballant molt
a Barcelona
tinc una mica la treballa
i són molt interessants
porten unes mescles
que es fan ells
i posen jo què sé
pa
i posen coses
inclús algun gust
i realment
queden farines bones
però bé
són coses que també
et pots fer a casa
bé
nata per muntar
sempre partim d'una base
però escolta
és informació
que jo crec que és útil
aprofitem l'Eduard
que no el tenim cada setmana
jo més que res li voldria preguntar
ja que ho hem apuntat
han vist que el semigelat
aquest és molt fàcil
i ja ho veieu
que es pot fer molt bé a casa
i la baberesa Eduard
que és molt difícil
o ho tenim així més
o no el tens per aquí ara?
sí, sí, sí
podríem fer el mateix tipus
el mateix tipus de fruita
feta amb baberesa seria
i posaríem merengue
en vez de nata
o també porta una miqueta de nata
és que porta merengue
i porta una crema
una crema
neutra
vale
sense
sense gust
o sigui
faríem una crema catalana
que l'aigua desplegat
l'últim dia
no, la crema sí que em va sortir
la crema sí que em va sortir
molt bé
la faríem igual
amb la maïsena igual
l'únic que
no hi posaríem
vainilla
perquè no matés
el gust
de la fruita
que no tingui gaire gust
ni posaríem
ni canyella
ni la ratlladura de la llimona
que es posa normalment
llavors faríem
posaríem
300 grams
de la crema ja feta
amb la mateixa part
de la polpa
de la fruita
que volguéssim fer
llavors
desfaríem la gelatina
4 fulls de gelatina
el desfaríem
amb 40 grams de llet
per no donar acides
llavors
muntaríem 5 clares
amb 150 grams de sucre
i posaríem
500 grams
de nata
només
aquí és la diferència
que en la mus
predomina més
el gust de la nata
i aquí predomina més
l'ou
que seria
el que dur la crema
i aporta
menys nata
aquests dolços
s'han de fer
immediatament
abans de menjar
els es poden
conservar
a la nevera
al congelador
bé
tots aquests
jo els aconsello
de menjar
a temperatura
de
de frigorífic
no de congelador
el que passa
que sempre
s'aguanten
millor
el congelador
l'ideal
és tenir-los
al congelador
i una horeta
abans
posar-los
a baix
a la nevera
a la nevera
a vegades
quan pensem
en nates
muntades
i cremes
o merengues
tenim la sensació
que si això
no ho consumim
immediatament
doncs baixarà
o es farà malbé
a veure
en principi
la clara
el tirali
a l'ou
amb el míber
l'estàs coient
per fer
el merenguer
i a més
la gelatina
també ajuda
que s'aguantin
amb fred
cal que estiguin
congelades
perquè s'aguantin
bé
a més
el que diu ell
si les treus
abans
la textura
després
no és allò
que queden durs
sinó que queden
molosos
i queden
en el seu punt
de menjar
el que tenen
molt bo
aquests pastissos
és que els pots tenir
al congelador
molt de temps
i no perden gens
després els treus
te'ls passes
a la nevera
unes hores
i tornen a estar
perfectament
en el seu punt
el que sí que hauríem
de fer
és quan els congelem
filmar-los bé
o tancar-los
entre de bosses
hermètiques
perquè no ens agafin
olors
perquè són bases
molt absorbents
d'olors
o sigui
si en aquell mateix
congelador
hi tens
no ho sé
peix
o hi tens uns bolets
uns ceps congelats
o hi tens coses
de seguida
t'agafaran l'olor
perquè la nata
les clares
tot això absorbeix
molt els olors
i llavors
ens trobaríem
amb un semigelat
de cileres
amb gust de peix
o amb gust de...
Mira
coses més estranyes
s'han vist
no?
Nobel cosina accidental
de fet
ara a l'estiu
les estrelles
del món dolç
podríem dir-ho així
són justament això
els sorbets
els gelats
els semifreds
aquest tipus
de pastissos
és el que més ve de gust
i no pastes més contundents
sí
a més
aquest tipus
de pastissos
és bastant lleuger
a comparació
o sigui
a l'hivern
t'apeteix més
menjar-te
el que els diuen
gustos calents
la iema
la crema
i aquestes coses
i a l'estiu
t'apareixen més
els gustos àcids
i els gustos frescos
com les fruites
a més les masses
també les masses
que es fan servir
per les bevareses
i els semigelats
normalment hi poseu
una bassa baix
una genovesa
exacte
una cosa lleugera
en canvi
les masses
traduïm una genovesa
és un pa de passic
entre cometes
no és ben bé el mateix
però perquè ens entenguem
si sembla molt
si ets professionals
es pensen que ho sabem tot
és com allò del pa de passic
però en canvi
les bases de pastissos
d'hivern són fulls
són bases molt més pesades
són bases
molt més riques en greixos
i que són més consistents
en canvi aquestes són més light
són més espumoses
són més lleugeres
que és el que ve de gust
a l'estiu
tot i que hi ha una base
que el mes de juny
la treballeu moltíssim
que és la coca
aquests dies amb cireres
i d'aquí no res
la de Sant Joan, Eduard
quasi, quasi
i comenceu ja pràcticament
no a preparar-la
sinó Déu-n'hi-do
com estaríem
però sí allò
ja a fer la previsió
a fer-se la idea
esgotador
quan arriben dates així
molt assenyalades
que saps que
has de tornar a fer
allò de cada any
Déu-n'hi-do
i aquí no hi ha canvis
o sí que hi ha tendències
i canvis també
quan parlem de coques
per exemple
no, a mi em sembla
que a tota Catalunya
tradició i la gent
la segueix molt
pinyons, la fruita
i poc més
hi ha qui la fa farcida
i aquí no
normalment són farcides
i escolta'm una cosa
jo recordo de petit
jo per aquí a Tarragona
no l'he vist
jo tothom sap que soc de Reus
ja estic afillat aquí
i molt content
però ho diguis d'aquesta manera
Francesc
que sortosament
els temps s'encanta
jo estic molt orgullós
de ser de Reus
és una ciutat que m'encanta
però també estic molt orgullós
de viure aquí
i allà a Reus
jo recordo que ens feien
unes coques d'iem
que semblava una truita
al damunt
la coca de Sant Joan
d'Aiema
i això per aquí
no ho he vist
però que
aviam era la coca
i tenia moltíssima crema
a veure
com al mig
jo és que ho recordo
també aquí a Tarragona
però no era crema
però no era per Sant Joan
jo les veia dos anys
jo era per Quaresma
no i per Sant Joan
també ens les feien
també també
perquè jo m'hi barallava
per menjar-me la d'Aiema
o sigui
hi havia la de pinyons
la de fruites
i la d'Aiema
però que eren unes coques
com individuals
no i també les feien grans
també les feien grans
i llavors segur que encara les fan
segur que hi ha pasteleries
molt bones
a Reus
sempre n'hi ha hagut
i segur que encara les fan
i n'hi diem
coques de rovell
o coques d'Aiema
si ens escolta
algun pastisser de Reus
que ens truqui
i ens orienti
i d'aspecte del damunt
no era com si fos una crema
saps
aquell aspecte
no
era com una truita
quedava com molt quallada
la Iema
d'aquests tipus
s'acostuma a fer
per Quaresma
pot ser
i és coca d'ou
coca d'ou
sí
coca d'ou
me sembla que n'hi diem
però aquesta coca
o és tradicional
de Quaresma
que és un brioix
sí
és un brioix
i el damunt porta aquest ou
sí
i per Sant Joan
ja inclús l'he disbarrejada
amb algun pinyonet
però és l'ou
així
quallat
jo no ho sé
perquè no l'he fet mai
però l'he menjat
no ho sé com ho fan
no ho sé
la veritat és que
ja ens n'informarem
un misteri per resoldre
però recordo que era molt bona
era molt bona
doncs les coques de Sant Joan
hem parlat de
de semifreds
l'Eduard
esperem que ens acompanyi
un altre dia
molt bé
perquè ens agrada
sempre parlar de coses dolces
i ens agrada
o ens agradaria
parlar amb propietat
també quan entrem a la cuina
per això cada setmana
el centre de normalització lingüística
ens atança
unes quantes normes
una mica de vocabulari
perquè tots plegats
parlem bé
quan anem a comprar
per parlar bé
però també per entendre
de vegades
aquell anunci
que veiem un producte
no sabem ben bé
no sabem ben bé a què es refereix
alguna vegades

anomenen

o buscanes
o buscanes
o buscanes
és que anem fent una mica
anem aprenent
parlem de fruites del bosc
perquè aquí també
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
si ens confonem
de vegades
perquè són productes
que potser no es consumeixen
diàriament
habitualment
i tenim el referent
sobretot
del castellà
per tant
no està
de més
conèixer
com es diuen
algunes d'aquestes
fruites del bosc
no deixen de ser
una varietat
de fruites petitetes
que sovint s'utilitzen
sobretot
per farcir creps
per fer malmelades
gelats
salses
o com a acompanyaments
d'altres postres
entre les fruites del bosc
n'hi-han de ben conegudes
estic llegint literalment
ho dic perquè si m'equivoco
i algú de vosaltres
em pot rectificar
doncs m'ho dieu
n'hi-han d'altres
com dèiem
que potser no són tan conegudes
com les maduixes de bosc
o les mores
les mores sí que les coneixem tots
una more
això no té més
a més en tenim moltes per aquí
Déu-n'hi-do
no té més misteri
i de vegades
escolta
es monen allà
als costats de les carreteres
i no les agafem
i s'hi poden fer moltes coses
el mes d'agost
és el més per anar-les a buscar
però també n'hi-han d'altres
d'aquestes fruites del bosc
com hem de dir?
doncs hem de dir
per exemple
gers
groselles
aranyons
els gers en castellà
són
les frambueses
les frambueses
molt bé francès
els aranyons
són rodonets
de color blau fosc
que han de gust
aspre
i en castellà
es diuen
endrines
endrines
això és molt comú
al País Bàs
perquè és el que s'utilitza
per fer el patxarant
sobretot a Navarra
i hi ha un altre fruit
semblant
que en castellà
es diu
aranda
o navius
navius
efectivament
sí senyor
molt bé
i hi ha una altra paraula
aquesta més estranya
que és
mirtill
mirtiló
mirtiló
aquesta no la coneixia
veus
i molt bé
has estat molt bé aquí
Eduard
perquè venia després
justament
com ho has dit això?
navius
navius
veus
jo crec que ja m'ha après
és que hi ha noms molt
jo també et volia apuntar
a part del centre de normalització lingüística
jo no sé si és d'ells
o què
i em sembla que és de la Generalitat
hi ha una pàgina web
que es diu
termcat
puners
que
està indicada
pels neologismes
i per vocabularis
específics
de professions
inclús està per temes
o sigui
gastronomia
no recordo nosaltres
perquè no els he tocat
però doncs hi ha diversos
diversos temes
diversos grups
de vocabulari
i de neologismes
i hi ha molt
està molt bé
el tema
de gastronomia
perquè
bueno
amb la revolució gastronòmica
que hi ha hagut a Catalunya
els darrers anys
han entrat
moltes coses
de fora noves
i els hem hagut de posar noms
en català
que no els teníem
i llavors
per posar-nos tots d'acord
evidentment
la Real Acadèmia
o el no sé si és real
del català de les lletres
i tot això
evident fa la seva tasca
però nantos anem
una miqueta pel davant
sempre
amb coses noves
i llavors
en aquesta pàgina web
jo hi trobo una bona referència
quan he de fer una carta
i he de posar coses noves
que no sé com se diuen
o com traduir-les
o com escriure-les exactament
però mira
perquè la parla col·loquial
sí
i a part
hauria de ser
però no és el mateix
com escrius mus
com escrius mus
perquè pots escriure
mousse
com se feien els francesos
o ja està adaptada
ja la tenim
i sí
realment ja la tenim
i com s'ha d'escriure
mus
ja es pot escriure
això
amb aquesta pàgina web
hi ha moltes explicacions
i realment ajuda molt
a més te pots donar d'alta
res sense pagar res
te donen un usuari
i un password
i llavors tens
pots trobar sinònims
pots trobar antònims
realment és interessant
doncs és interessant
molt bé
però nosaltres
com que som en ràdio
i no ens poden veure
no els podem plantificar
a l'aparell de ràdio
una pantalla
continuem apostant
per la paraula
i per traslladar-los
doncs
a aquests aclariments
que ens faciliten
des del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
posem la cirereta
i mai millor dit
parlant de Macedònia
és correcta
la paraula Macedònia?
la Macedònia
com vostès saben
és un plat
compost
per diferent tipus
de fruites
trossejades
i acostuma a portar
sucre
i sovint també
suc de fruita
o bé un licor
no hi ha cap necessitat
i aquí entrem
en el tema lingüístic
de substituir
la paraula Macedònia
pel nom d'amanida
de fruites
cada vegada
com que dubtem
posi'm una amanida
de fruites
no no
posi'm una Macedònia
i ho estem parlant
correctament
segons el diccionari
etimològic
el nom d'aquest plat
prové
del nom del lloc
Macedònia
probablement
perquè és un territori
que històricament
ha agrupat sempre
pobles
molts diversos
per tant
podem dir Macedònia
podem dir
en Saladilla
hem de dir
amanideta
això un altre dia
molt bé
d'acord?
d'acord?
d'acord?
d'acord?