Francesc Lledó del restaurant Marló de Tarragona, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Se suposa que van sortir bons els panellets, no?
Si més no, ningú ha dit el contrari.
Ningú ha trucat per dir...
Ningú m'ha pagat pel carrer encara.
Tampoc t'han pagat pel carrer.
Aviam, per aquí va tenir molta predicació la recepta que va donar el Francesc
i la veritat és que qui ho va experimentar ens ha dit que van sortir perfectes.
Sí?
Perfectes.
Jo també haig de dir que l'Eduard, que també ens va explicar la seva,
el dissabte ja no en tenia de panellets.
O sigui que ja dissabte i diumenge quasi no em van poder vendre.
I ara han tornat a fer...
Vull dir que també la seva devia ser força bona a ell, especialment els de xartres.
A mi m'encanten.
Els de xartres.
Veus? Jo no en vaig fer de xartres.
No, és que això és un invent d'aquest que fa ell, però els fa molt bons.
Els que són novells en aquestes tasques no ens ha de dir mai.
I la nostra és aquella recepta que sempre he dit, que és una recepta menys dolça,
perquè és una recepta que està pensada per casa meva, no?
Que és un restaurant i llavors, quan acabes de menjar és quan t'has de menjar els panellets.
Llavors necessites alguna cosa més lleugeret, menys dolç,
que t'entri millor, en definitiva, després de menjar.
No, però jo també vaig fer la teva, que no era tan dolça com el quilo per quilo,
i molt millor, eh? Molt millor.
En fi, deixem enrere els panellets i parlem de verdures.
I castanyes, perdona, i castanyes, que en vau fer?
És que s'està perdent, eh?
Jo et diré que no les vam covar, però les vam fer.
Ah, va bé. Bueno, almenys no vau menjar.
La veritat és que ningú es va atrevir a posar-se amb la...
Doncs és divertit, eh?
Amb la manteta i...
L'altre dia ens comentaven des de control que també ho havien fet de petits.
El Lluís també ha covat castanyes a la seva vida.
Sí, sí, és una tradició bonica.
Mira, jo és d'aquelles coses que en lloro, que recordo de petit, no?
Home, avui que parlem de productes de tardor, encara hi som a temps,
perquè, aviam, per la castanyada per tots sants es mengen castanyes, panellets,
però, de fet, són uns productes que ens consumeixen al llarg de tota la tardor.
Sí, sí, a més...
I com a postres, els diumenges...
La castanya és un gran desconegut, perquè la castanya és un dels apunts que porto jo avui aquí.
és un fruit, una fruita de tardor, i és una fruita que es fa servir molt poc a la cuina.
A més, es fa servir pel dia de la castanyada, pràcticament, i ja està, no?
I no és així, vull dir, vosaltres feu un flicandó, o feu un estufadet,
o feu qualsevol cosa d'aquestes, i en vez de posar-hi patates per acompanyar,
hi podeu posar castanyes, i queden boníssimes.
O sigui, a més, es poden preparar de moltes maneres.
O sigui, la castanya...
En un estofat, una castanya, que hem de fer de escaldar-la primer, vol dir-la...
O sigui, hi ha moltes maneres.
Per exemple, una de les maneres és la manera tradicional,
paella foradada, la paleu, i les que hagin sobrat
se posen directament a l'estofat i queden força bones.
L'altra manera és escaldant-les.
Les s'han d'aigua bullint, amb el copet de ganivet,
s'escalden, i llavors s'apelen.
Es pelen les castanyes, hi ha una miqueta de feina,
potser per això no es fa cert tant.
Però han d'estar a tobetes, ja, no?
No, primer escaldar-les.
Només escaldar-les.
S'hi deixen dos minuts, o així, perquè la pell és molt doble,
perquè s'escaldin bé.
De dues maneres sempre va bé treure-hi la primera pell grossa
per escaldar-les, deixant a més la pallofa,
aquella més primeta, marroneta, primeta de dintre.
Si ja traiem la grossa,
amb què les escaldem un minut i mig o així,
amb aigua bullint, amb força sal,
i després s'apelen molt bé.
Amb sal les hem d'escaldar.
I després, aquestes castanyes, doncs, ja, com vulgueu.
Jo, per exemple, una de les maneres que m'agrada molt preparar-les
és, primer, amb una paella, caramelitzar-les una miqueta
amb una miqueta de sucre moreno,
o un sucre moscovà,
o un sucre que tingui una miqueta de gust,
o amb mel, amb mel queden boníssimes.
Se posa la castanya amb una miqueta d'oli,
es dora una miqueta amb l'oli,
i llavors s'hi posa la mel o el sucre.
Es caramelitza,
es desglasseja amb una miqueta de vinagre,
molt poquet,
i s'hi pot posar alguna cosa de licor,
si voleu o no.
O sigui, per exemple,
o porto,
es poden flambejar amb conyac,
amb brandi, vaja,
no ho sé, amb birranci,
i tot això reduït,
i llavors posat dintre d'un suquet,
del que estigueu fent.
Per exemple, si el que esteu fent és un flicandó
i l'heu flambejat amb brandi,
doncs la castanya la flambegem amb brandi.
Si el que esteu fent és algun fondó de cassera,
algun percepció...
És el que t'anava a dir,
que amb cassera deu ser la combinació perfecta.
Però si el que esteu, per exemple,
l'heu adobat amb vinegre o amb birranci,
doncs aprofitar això per flambejar les castanyes,
i llavors la castanya,
en pic la poseu dintre del suquet,
tardarà el mateix que la carn a coure's,
més o menys.
Pot estar...
Doncs és que depèn de la qualitat de la castanya,
depèn de la procedència.
I de la carn també.
I de la carn, sí.
I de la carn de la mortificada que estigui,
de la ben confitada que estigui, no?
Però doncs si no us voleu arriscar,
també el que podeu fer és
agafar una miqueta de la salsa de la carn,
cobrir les castanyetes i cobre-les per la seva banda,
perquè a vegades que en mitja hora estan cuites,
hi ha vegades que necessiten una hora,
depèn de la qualitat, no?
I en canvi la carn,
doncs sempre l'horeta, horeta i mitja,
no te la treu ningú d'estofar,
si és un cèrbol o si és un senglar, no?
Veus la castanya tan humil en les aplicacions que té?
És boníssima, de veritat, eh?
A més, també fet un puré,
un puré de castanyes és molt bo.
El puré què seria? La castanya sola?
La castanya sola...
Sal, pebre...
Sí, que a més se podria fer el microones,
o sigui, es podria pelar la castanya,
posar-la en un bol,
amb una mica d'aigua,
filmar-la en paper film,
hermèticament,
i posar-la al microones...
Amb la pell més prima?
No, tot fora, escaldada i tot,
ja estem parlant de la castanya neta,
i posar-la al microones una mitja hora,
a tota potència,
i amb aigua.
Llavors veureu que el plàstic s'osinfla
i s'oscura la castanya,
us quedarà bullida.
En aquesta castanya hi podeu posar,
per llavors hi ha espècies,
el que vulgueu,
una miqueta de clau,
hi podeu posar, no ho sé,
l'espècie que us vingui de gust
per donar una miqueta d'aroma,
i llavors amb una forquilla
o amb un passapurés
escarxar-la com si fos patata
i tenir un puré de castanyes boníssim.
I no li afegim cap greix
tipus oli d'oliva o mantega?
Si pot afegir, si pot afegir després,
perquè això us quedarà molt espès.
I què farà millor, posar-la?
Doncs la mantega hi va molt bé
i l'oli d'oliva hi va molt bé també.
I després també hi va molt bé
algun suc d'alguna carn.
O sigui, si, per exemple,
heu fet això a flicandó
i ja se l'heu menjat
i allò que queda aquell cul de la cassola
que no s'heu de fer-ne...
Que això no ho llancin mai, eh?
Sempre ens ho diu el Francesc
cap al congelador ràpid.
No, no, no, el congelador
i llavors amb això es pot fer,
doncs en aquest cas,
mira, ho tires aquí dintre les castanyes
o escarxes un amb les castanyes
i us queda un puré de castanyes boníssim.
Que pot servir per acompanyar
o si no, si després el diluïm
amb una miqueta de caldo de gallina
o un caldet que us hagi sobrat,
pot ser una crema de primer plat
crema de castanyes.
Una crema de castanyes molt bona.
Llavors hi ha també aquí
imaginació al poder, com diem sempre, no?
S'hi poden afegir moltes coses,
s'hi pot afegir un esbotifarra negra
tallada a rodanxetes,
saltejadeta i posada pel damunt.
S'hi pot posar fetge d'ànec,
una miqueta de foie, eh?
Desfeta dintre.
S'hi pot posar, no ho sé,
el que vulgueu.
La castanya és una gran desconeguda,
però jo diria que ho és
per la feina que porta pelar
aquesta segona pell.
Sí, però home, si l'escaldem
no té tanta feina després.
de feina, però doncs, bueno,
és una miqueta entretingut de dos més.
Jo us aconsello, com sempre,
que aprofiteu les feines.
Llavors, si escaldeu castanyes,
no n'escaldeu quatre per aquell dia,
escaldeu unes quantes més,
i la castanya una vegada pelada
es pot congelar bé, eh?
O guardar-la amb una bossa tancada,
ben tancada de la nevera,
i s'hi aguanta molt de temps.
Llavors, no escaldeu 200 grams de castanyes
per fer una crema d'un dia,
sinó escaldeu-ne un quilo,
escaldeu un quilo i mig
i aprofitarem després altres dies
per fer altres coses.
Doncs és una opció molt bona
que podem afegir a aquella
que ja ens explicava el Francesc
l'últim dia dels moniatos.
Se'n recorden?
De fer-lo servir com si fossin patates fregides,
talladets, amb sal,
fregits amb oli, amb puré,
també aprofitar els moniatos
per fer aquests altres plats.
Déu-n'hi-do,
sí que l'incidirem en propers capítols
en la castanya, el moniato i el que convingui,
però també volies fer referència
a altres verdures.
Sí, jo el que volia proposar avui
era donar un tom pel mercat.
O sigui, quan hi ha canvi de temporada,
el canvi de temporada oficial de tardor
ja fa uns dies que va ser,
però diguem-ne, el real, pel temps,
ens l'estem trobant avui,
ens el trobarem demà,
que diuen que comença el fred.
Llavors, aquest és el canvi
una miqueta de veritat.
Llavors, i sempre que hi ha
un canvi de temporada,
jo sempre ho dic per aquí als micròfons,
que és bo d'anar al mercat.
I dic el mercat perquè és el lloc més viu,
és el lloc més actiu,
és el lloc que es contacta més directament
amb el producte.
Dic tant al mercat central
com a mercats d'aquests
que es fan fora, a l'aire lliure.
Llavors, veureu una miqueta la verdura,
que tenim, la verdura de tardor,
que és una verdura,
jo per a mi,
gairebé m'atreviria a dir
que és de les millors
que tenim durant tot l'any.
Així com la fruita,
sempre diem que és la de l'estiu,
per la varietat,
no per una altra cosa.
Primavera, estiu, sí.
Comencem l'estiu,
a mi m'agraden molt les cireres
i tot això, no?
Llavors ja és aquella època
dels corpus i tot això.
A més que tenim les carxofes,
els pèsols, les faves...
I el bròquil, la coliflor,
que a mi m'encanta tot això, no?
Llavors, no ho sé,
jo crec que és un moment idoni
per menjar aquest tipus de verdures.
A més, són verdures
amb molt de gust,
a diferència de les verdures d'estiu,
les d'hivern,
són verdures molt més gustoses.
Són verdures que donen més de sí
perquè acostumen a ser de cos dur.
Són verdures que no tenen tanta aigua,
precisament per l'època que surten.
Llavors, en el cas, per exemple,
de les carxofes,
que com que no ha fet fred,
encara estem així i així,
però la setmana que ve
estarem, suposo, ja en plena temporada.
Doncs les carxofes,
per mi és la reina de les verdures,
és que se n'hi poden fer de tot,
des de la brasa,
com les mengem tota la vida,
aquella recepta que m'ha explicat alguna vegada
d'alguna entranya a l'Olla Espress,
amb tancades,
fer cremes, saltejats,
no ho sé,
és que la carxofa es pot fer el que es vulgui,
amb alls,
com si fossin unes gambes a la llet,
doncs amb carxofes queden boníssimes
i ara precisament que estem fent,
comencem aquesta setmana...
Amb cloïsses, amb xirles també,
molt bones.
Aquesta setmana que fem això
de les lletres a taula,
aquest any té un altre nom.
Sí, que hem de parlar i molt de...
Sí, doncs un dels aperitius que faig jo
és precisament unes carxofes a la llet,
i en aquestes carxofes a la llet
doncs hi pots posar des d'angules,
hi pots posar gambes,
això depèn de l'economia de cadascú,
però també unes almejas,
unes, com es diuen aquestes,
tallarines,
qualsevol tipus d'aquestes coses
i queden boníssimes.
Bolets, la carxofa amb el bolet
també combina molt bé.
Després tenim l'altre rei,
que és el bròquil i la coliflor,
la coliflor que és la blanca
i el bròquil que és la verda.
Si et sembla que hi podríem fer un parèntesi,
perquè després del parèntesi
i reiterem aquesta paraula de l'estiu,
se'n recorden que l'any passat
doncs vam rectificar tots plegats
alguns errors que cometíem
quan parlàvem de cuina
pel que fa a la llengua.
Doncs ara al Centre de Normalització Lingüística
hem demanat la seva col·laboració
una temporada més
perquè ens acostin conceptes,
vocabulari i paraules
que tenen a veure
justament amb el món de la gastronomia
i de l'alimentació.
I avui justament des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
com que els vam dir
escolta que parlarem de verdures de tardor
ens han enviat doncs tota una sèrie de vocabulari
que està relacionada amb aquestes verdures.
Et sembla que ho repassem, Francesc?
Sí, sí, i tant.
La coliflor i el bròquil,
no el bròquil, sinó coliflor i el bròquil.
Sembla que són verdures diferents,
característiques de la tardor.
Són varietats del conreu de la col,
que és la mare, pel que es veu.
La mare és la col
i es caracteritza per tenir una inflorescència
que forma una massa compacta,
tendra i carnosa,
que s'anomena capsa
i n'és la part comestible.
La de la coliflor és de color blanc
i la del bròquil té una coloració
morada o verdosa.
Jo crec que el color és el que ens fa distingir
perquè de vegades ho confonem quan anem a comprar.
Però si amb aquest bròquil hi és una coliflor,
com saber si és una coliflor o un bròquil?
I encara jo m'atreviria a dir
que hi ha una altra varietat,
que és el bròquil.
El bròquil,
que és més verdet i més petitet i més tendre.
Sí, sí.
El bròquil i la coliflor s'assemblen molt,
l'únic que canviï és una mica el color.
En canvi, el bròquil no.
El bròquil fa la pinya,
és una mica més xata,
i des de les rames són més estratetes.
És bastant diferent de pinta, no?
Ja direm a veure si us diu bé
en català bròquil.
Aviam, de moment aquí
el que sí ens apuntes
des del Centre de Normalització Lingüística
és que hi ha nombroses varietats
de cols cultivades,
però en tot cas,
el que sí esmentarem
seran les més conegudes.
La col de capdell
és allò que en castellà
se'n diu repollo,
que té el tronxo curt
i les fulles formen un capdell molt dens.
La col verda o col primerenca
en castellà és la berza.
De vegades també en castellà
es confon el repollo
con la berza,
i no,
és una altra varietat.
És de tronxo més llarg
i fulles que van així soltes.
La col valenciana
amb la tija engruixuda,
les fulles de color verclar
i nervadura pronunciada.
Aquesta no la localitzo
jo ara mentalment,
Francesc.
Tu?
Jo tampoc sé exactament.
La col arrissada,
col de Milà o col gitana.
Aquesta és la mateixa.
Aquesta sí que la...
Aquesta sí.
És una col que té
el capdamunt de les fulles
estan rissats.
Es veu ràpid.
La col llombarda,
aquesta és de color morat.
Aquesta no té pèrdua.
No té pèrdua.
És molt bona,
és molt gustosa
i va molt bé per tenyir.
A vegades ens interessa
que alguna cosa tingui...
Una pasta, fins i tot, no?
Un coloret, una pasta...
Va molt bé.
I aquella que generalment
no agrada als nens,
però de cap manera,
que és la col de Brussel·les.
Aquella és la veritat.
Jo trobo que és molt bona la col de Brussel·les.
No, no, però la canalla
és la col que no li agrada.
No els hi donis
perquè no els hi agrada.
Bé, doncs hem volgut repassar
en la col·laboració
del Centre de Normalització Lingüística
les diferents varietats
de cols que tenim.
Continuem parlant
de més productes,
més verdures.
Continuem aquest ton pel mercat?
Sí.
Una de les coses que es troben
al mercat
que no és normal veure
són les olives.
Ara estem en plena època d'olives.
Suposo que tots ja hem tastat l'oli nou
i si no, doncs ja el podem tastar.
Ja no serà tan nou.
Exacte, estarà a les cooperatives
i suposo que al mercat
hi ha gent que s'espavila
i ja el té.
I val la pena tastar-lo.
És un oli que no això fa una vegada l'any.
És una oportunitat
recient premsat,
una miqueta tèrbol.
És genial, a mi m'agrada molt.
i també hi ha les olives,
les olives senceres,
aquelles olives
que a vegades tenim
una olivera al jardí
o tenim al mas
o tenim un veí amable
i ens donen unes olives
no sé en què fer-la.
Gràcies, gràcies.
Les deixes allà
per no quedar malament.
Es poden guisar.
Es poden guisar les olives.
Què dius ara?
Sí, es poden guisar,
es pot cuinar amb elles
i queden força bones també.
Hi ha receptes tradicionals catalanes
que es posen als estofats,
es guisen a dintre del...
Però no són molt amargants.
Són una miqueta amargants
però s'han d'escaldar primer
i llavors perden molt l'amargor.
Llavors ens queden molt bones guisades.
Però clar,
la manera que espereu
que us expliqui
suposo que és la dels pots.
La clàssica.
L'oliva en conserva
que és la que ens dura tot l'any
que és la que després
repinyolem tot l'estiu sobretot
i amb totes les terrasses
que anem.
Doncs la nostra veritat
que és l'arbequina
que és la reina
és molt fàcil de preparar.
Podríem aplicar aquesta recepta
a qualsevol altre tipus d'oliva?
Sí, a qualsevol tipus d'oliva.
El primer que farem
és bullir aigua.
I per bullir aquesta aigua
ja la bullirem
amb la seva sal corresponent
per fer les olives.
Llavors agafarem una mesura,
la que vulgueu,
un gerro, un got,
una cassola,
el que vulgueu,
i posarem una mesura
d'aquestes de sal
i deu mesures d'aigua.
Llavors tot això
ho posem en una olla
i ho fem bullir.
Res,
que bullir dos minuts,
tres minuts, cinc minuts,
a foc suau
perquè no volem que es redueixi
perquè si no ens quedaria salat.
Llavors,
quan hi ha bullit
ho traiem
i ho deixem refredar.
Deixem que aquesta aigua
se refredi.
Això ho fem per què?
Doncs perquè aquesta aigua
perdi cloro
i perdi
totes les impureses
que pugui tenir,
totes les bacteris
i tot això
i això garantirà
que no se'ns facin malbé
les olives.
Aquesta aigua
quan la deixem refredar
estem esterilitzant l'aigua.
Estem esterilitzant l'aigua, exacte.
Llavors,
simplement és posar
les olives dintre els pots
amb vuit, sense res,
el pot vuit
i les olives dintre.
Llavors agafem aquesta aigua
quan és freda?
Primer la tenim a la nevera.
Llavors, agafem els pots
i posem les olives dintre.
És tal qual, tal qual pinta.
I les olives
no hem de fer res,
aquestes olives,
ni trencar-les, ni res.
Bueno, ja, clar,
sí, cadascú fa el fàcil que vulgui.
Jo et dic la recepta bàsica
de l'arbequina
que és oliva sencera
a dintre del pot tal qual.
Amb aigua i sal.
L'aigua li posarem després
una miqueta de farigola
o una miqueta bastant
de farigola
i quan ja tinguem els pots
amb l'oliva i la farigola
els anirem omplint
d'aquest aigua
que hem posat a la nevera.
Taparem el pot
i ens n'oblidem.
Aquesta és l'oliva arbequina
així de fàcil.
No s'ha de fer el buit
ni res d'això
com a les conserves?
No s'ha de fer el buit, no.
No perquè si féssim el buit
la cobríem, l'oliva,
i llavors la...
Per això bullim l'aigua abans,
perquè ens aguantin més
i no se'ns facin molt bé.
Val la pena triar-les una miqueta,
que siguin les grossetes,
les maques,
que no estiguin tocades,
que no hi hagi cops,
que l'oliva per fer conserves
ha d'estar sencera.
Llavors ja hi ha moltes varietats,
hi ha les músties
que s'assequen
amb llimona i sal,
l'oliva negra aquella
que es fa seca
amb llimona i sal.
Hi ha les trencades
que se li dóna un cop,
a vegades s'escalden primer
si són grosses,
d'aquelles tan amargues,
s'escalden primer
i els s'escalden...
Però ja són varietats diferents.
Són varietats.
A mi m'agrada molt,
ho vull explicar un any aquí
per antena
la varietat que fan a Mallorca,
que ho fan
amb una oliva verda,
tipus sevillana,
i a dintre del pot,
en vés de farigola,
hi posen
una miqueta de bitxo,
codonys...
És el que t'anava dir,
a mi em sonava codonys.
Perquè li dóna
un espró del codon cru,
li dóna un espró interessant.
L'aigua és la mateixa,
si tira la mateixa aigua,
però doncs els aromes.
Aquí el que podeu jugar
són els aromes.
La farigola en vés
la podeu estudiar per romaní,
queda molt bo.
I un all, per exemple,
en aquesta farigola.
podeu barrejar a farigola romaní,
podeu posar orenga.
Aquí hi ha el gust de cadascú
a casa.
Jo crec que és interessant
fer diversos pots petits
i posar-hi diferents aromes.
Això està bé, clar.
Tindreu...
Doncs mira,
avui olives la romaní,
avui olives amb farigola,
avui olives amb alls,
saps?
I jugar una miqueta amb això.
Ja que ho feu vosaltres,
almenys divertir-se
i a l'hora de menjar
trobar resultats diferents.
I escolta una cosa, Francesc,
quant de temps hem de tenir
aquests pots tancats?
Clar, perquè no és qüestió
d'anar obrint els pots cada dia
aviam si ja estan
les olives fetes.
No, a veure,
perquè agafin un aroma
i es puguin menjar,
jo crec que en 15 dies,
3 setmanes,
l'oliva ja comença a estar
menjable.
Està molt forta encara de gust.
Un mes fora l'ideal.
Un mes seria,
a partir del mes,
seria l'ideal.
Però a mi m'agraden
molt recient fetes també,
vull dir,
jo a partir dels 15 dies,
3 setmanes,
tenen aquell toc de marc
encara,
però estan boníssimes,
estan dures,
estan boníssimes.
A mi l'oliva m'agrada
una miqueta forta de gust.
Doncs si tenen coneguts
que els regalen un saquet d'olives
no el menysprein,
se'ls emporten cap a casa.
Sí, sí,
a més ja veieu
que és molt fàcil de preparar.
Perquè és molt senzillet.
Déu-n'hi-do,
com passa el temps,
Francesc,
i encara ens has portat
una llista de...
Jo havia preparat una llista
de pensar amb els bolets,
les magranes,
per fer amanides,
que és una gran desconeguda,
també la magrana.
La magrana,
penseu també que
hi ha dues varietats,
la de gran moll
i la de gran moll
és l'aconsellable,
el que passa és que no se'n troba,
o se'n troba poca,
és la que té poc pinyol
i és molt gustosa.
Però fins que no l'obres no ho saps.
Fins que no l'obres no ho saps,
però el botiguer
ho hauria de saber.
El botiguer sí que...
No és una cosa de loteria
com el meló, no.
Hi ha plantes de gran moll,
hi ha plantes de gran moll,
o sigui que el botiguer
hauria de saber...
El meló tampoc és tan loteria, eh?
No, bueno,
també si agafes una bona marca,
la gent que hi entén també...
Tens un lama trencada
i hi ha qui tria els melons,
escolta...
Però en aquest cas és la planta,
o sigui, la planta que fa...
És una varietat.
De gran moll, la fa.
I la que la fa de gran 1, la fa.
La producció de gran 1, evidentment,
és superior, pesen més
i són les que es comercialitzen.
Però, bueno,
és com estem dient sempre
que es perd una miqueta la qualitat
en contres de la pinta
i del rendiment, no?
No ho sé, recordar la caçera,
si teniu amics caçadors
o si aneu a la botiga
trobareu molta caçera,
estem en plena època.
Podem pensar també
amb tots els fruits secs
que ja tenim a l'abast.
Podem pensar en els caldos,
ja podem començar a preparar caldos,
començar a revenir el fred.
A més, abans m'has espantat
perquè has dit, escolta,
comencem en el mercat,
que s'ha de començar a preparar el Nadal.
El Nadal.
A mirar-ho.
A mirar-ho una miqueta.
Fa una mandra això,
ara ja a començar.
Mira, el Lluís també bufa
perquè diu, ara,
el Nadal un altre cop.
Bueno, avui encara hi eren
al Carrer Major
estan penjant els llums de Nadal,
no?
I això sempre em fa pensar...
No m'he fixat que dius,
congelar i ho congelem.
Exacte, mirar el peix,
mirar aquestes coses,
i si volem adelantar
algun sofregidet,
aquestes coses
que se guarden molt bé
al congelador,
doncs les podem aguantar
i les podem fer.
Ens estalvirem uns diners
i ens estalvirem una feina
a l'últim moment, no?
Bueno, mirar també els peixos,
que també canvien.
Els peixos, ara,
doncs, entra el peix d'escata,
tot el que és llobarro,
durada,
tot això, els peixos aquests macos,
els més gustosos, eh?
El Llenguados
està ja des del setembre cap aquí,
i ja començarà a tirar avall,
ara...
Avall de peus, dius?
No, avall de...
Això no, això no.
No, no.
No hi ha manera.
És que el peix cada any
serà més car, és lògic.
Tenim un mar petit
i un mar que està molt esquilat
i el peix salvatge
serà com la cassera,
que, bueno...
Sí, però si tenim un peix
de qualitat allò de...
Sí, sí, per menjar cada dia...
I ha criat, no hi ha problema.
Cap problema, no.
I després, també, els embotits.
És una època de començar
a menjar embotits.
Quan ve el fred,
doncs s'ha de tirar també de rebost
i es pot tirar d'embotits,
formatges i aquestes coses,
perquè és l'adient
per l'època de l'any, no?
Més calories, eh?
Sí, sí.
Tot això.
En fi, què hi farem?
Però és el que toca, eh?
I no deixarem de seguir la tradició.
Sí, sí, sí.
Doncs jo crec que es poden fer una idea
de cap on aniran, doncs,
els atrets dels propers programes
amb el Francesc Lladó
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Aquests productes que són tan característics
i és que val la pena també seguir
el calendari quan parlem
no només de paladar i de gust,
sinó també de nutrició, eh?
Perquè són productes
que són molt saludables
en la seva gran majoria.
No, i com he dit sempre,
si segueixes la temporada
aconsegueixes qualitat,
aconsegueixes preu
i una cosa molt important,
aconsegueixes varietat dietètica,
és una varietat dintre de la teva dieta.
Com que segueixes la temporada
t'obligues a canviar de productes
i tens al llarg de l'any
una varietat d'elements
que t'entren dintre de la cuina
i dintre del teu cos
important que això fa que hi hagi salut.