Dos minuts, seran tres quarts d'una del migdia.
Alimentem una miqueta el que és l'esperit, l'intel·lecte,
a partir de les 12 del migdia amb el Joan Cavaller parlant de cultura,
però també dediquem cada dijous un temps a cuidar la nostra forma física.
Fem esport cada dijous amb el Patronat Municipal d'Esports.
Una setmana més ens acompanya Rosa Vallonrat,
la directora gerent del Patronat. Bon dia, Rosa, benvinguda.
Hola, bon dia.
I ja estem amb la mirada posada en la caminada popular del proper dia 26,
una convocatòria que signa el Patronat Municipal d'Esports.
Dels detalls d'aquesta convocatòria en parlarem en propers capítols,
perquè avui a modus d'introducció volem parlar del que suposa,
del que significa, dels avantatges de caminar.
I diem avantatges i no desvantatges,
perquè segons diuen els que ja en tenen, tots són avantatges
i probablement sigui l'exercici més saludable, més senzill
i que pot arribar a més persones.
I tenim autèntics experts.
Ens acompanya d'una banda Julià Romagosa,
que és aficionat i dissenyador de molts circuits
per caminar de les Rodalies de Tarragona.
Julià, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, gràcies per ser amb nosaltres.
Gràcies.
I saludem també Carlos Hernández,
que és metge i llicenciat en Educació Física.
Carlos, bon dia.
Hola, bon dia.
Això no és propaganda gratuïta,
això que dieu als que enteneu que caminar
és l'exercici més econòmic, més saludable
i que arriba a tothom.
Arriba a tothom i a més a més és el més antic.
Seria per sobre d'altres esports o activitats al caminar.
Potser que comencem una mica parlant de les condicions físiques,
perquè quantes vegades no diem tots i em sentim dir
hauria de fer alguna cosa però no tinc temps
i surten els espais i diuen, doncs camini.
Camini que és molt bo i molt...
És que jo fa molt temps que no em moc,
és que no ni tan sols pujo escales.
En principi, apte per a caminar,
entenent el caminar com un exercici,
no només un mitjà de transport,
o és tothom?
És clar, si no hi ha cap limitació que ho marqui,
doncs caminar és apte per a tothom.
I a més a més, molts dels circuits per caminar
estan dissenyats amb un trajecte pla,
gairebé pla, que no hi ha cap esforç sobreafegit.
Llavors, és evident que és el primer exercici que es recomana
perquè és apte per a tothom,
és d'una intensitat moderada
i pràcticament no hi ha cap contraindicació.
I quins avantatges té això de caminar?
Doncs tots els avantatges que pot tenir un esport,
sa, saludable,
amb la qual intensitat cadascú se la pot mesurar,
que es pot compartir amb els companys,
amb la família,
que a més a més es pot practicar a l'aire lliure,
gairebé té tots els avantatges.
Cadascú es marca la seva pròpia intensitat.
És evident que si un se'n va caminar tres dies seguits,
doncs potser hi trobem alguna contraindicació,
però d'una manera raonada i mesurada,
el caminar té tots els avantatges.
En Julià, en vostè,
quan fa que camina des d'aquest punt de vista esportiu,
que camina, m'imagino que...
Sí, de sentit de que era petit.
De l'anyet hi ha alguna cosa, com gairebé tothom, no?
Sí.
Vostè quants anys fa que es dedica a caminar plantejat
com un mitjà per fer salut?
Bé, des que els meus fills eren peritons,
perquè anàvem tota la família,
anàvem a una tenda de campanya,
i llavors van començar a caminar per les muntanyes
i buscar circuits i altres paratges.
I des d'aleshores vull dir que estic parlant de 40 anys, doncs.
Això parlem ja de...
Tinc un fill que té ja 40 anys, no?
I continua caminant, també.
El meu fill també.
Perquè això diuen que un cop passa de fer fills,
que si s'adquireix l'àvit de petit.
No ho sé, a vegades no,
però en el cas meu sí, estic molt content.
A més hi tinc la dona i tot que m'acompanya.
Vostè diu que caminar per la muntanya,
és allò de fer les excursions,
té un encant particular,
però hi ha qui diu que això de caminar
i més per la ciutat és avorridíssim?
Hi ha qui ho diu, eh?
Bé, per la ciutat per aquí...
Home, per la ciutat, caminar per la Rambla
està bé, és bonic.
Per això és passejar, ja.
Per això és passejar, bé.
Però per aquí a Tarragona,
o ben a prop de Tarragona,
hi ha molts indrets que són preciosos
i que potser a algú els interessaria descobrir tot.
N'hi ha molts, eh?
N'hi ha molts, hi ha molts indrets,
amb els quatre punts cardinals de Tarragona,
sortint per els quatre punts,
hi ha molts indents.
A més a més, afegint,
estem d'acord amb el Julià,
tenim la sort de disfrutar de camins de platja,
de zona de mar, de zona de muntanya,
de variar, de totes dues,
és a dir, que permet molt, no?
Sí, sí, sí.
Tenim un camp, un marge molt gran, no?, per escollir.
Sí, sí, es pot començar, per exemple,
per la platja del Miracle,
es pot acabar el bosc,
es pot anar fins al Bosco de Tarragona,
hi ha paratges racons,
en què encara no estan edificats,
no estan urbanitzats,
es pot anar al mas de les figures,
que molts Tarragones no coneixen,
es poden fer excursions cap a Tamarit,
si és massa lluny,
llavors un se pot acostar una miqueta amb un cotxe,
deixa el cotxe amb un paratge,
llavors fa el circuit, doncs, que li sembla.
L'itineraris anirem detallant.
Vostè ha notat que això del caminar d'aquesta manera,
des d'aquesta perspectiva que avui ens ocupa,
li ha ajudat a la seva salut,
li ajuda en la seva activitat quotidiana i diària?
Sí, sí, com ho ha sigut del tot.
Bé, és que no solament...
La seva bona salut, vostè l'atribueix a això?
Sí, el caminar i altres esports, doncs,
que practico jo.
Però, vai, el caminar és una cosa que pot fer tothom i que...
I per aquella gent gran que sempre diu que no ha fet mai res,
que no ha començat a fer mai cap esport,
doncs, el caminar és una oportunitat, no?
I dir, permet, com deia abans el Carles,
des dels més petits, com deia també el Julià,
amb els seus fills fins als més grans,
i inclús Joni Maria, la gent gran,
també ho he comentat abans el Carles,
que és també a nivell social, a nivell de relació.
És a dir, quan surts a caminar et permet parlar,
et permet dialogar, explicar coses,
i et manté en contacte,
i hi ha la gent gran que a vegades
t'en deixa estar massa estona soles,
és un motiu per sortir,
per dedicar-se un temps amb ells,
que no estan acostumats,
i per disfrutar, no d'una bona salut,
a més a més, evidentment, per millorar-la,
sinó, a més a més, per gaudir d'una millor relació social,
que també és important de cara a la salut, inclús.
Parlem de caminar i no pas córrer,
però, tot i així, a l'hora d'agafar un perfil,
diguem-ne, estàndard,
que podríem trobar moltíssims
en aquests moments a la nostra societat,
la persona sedentària,
que per raons de feina,
per raons de temps,
pràcticament es mou el cotxe,
del seient del cotxe,
passa a la cadira del seu lloc de treball,
és una persona que pràcticament
no fa cap tipus d'activitat física.
Un dia, després de dir,
escoltar,
si diuen que caminar és el més inofensiu
i que puc fer de la manera més senzilla,
doncs començo.
Començo així, tal qual,
o també he de contemplar algunes precaucions,
he de seguir alguns consells determinats?
Bé, jo crec que pràcticament els tres
hi podríem dir la nostra d'aquí,
no?
No és com un esport,
primer que no és un esport competitiu,
i llavors cadascú es marca el seu propi nivell,
no requereix una preparació específica per córrer.
Després, una altra cosa,
a Tarragona gaudim d'una climatologia ideal,
pot sortir,
no cal gaires coses per sortir a caminar.
Gaudim de, com ha dit la Rosa,
de molts diferents trajectes,
de platja, de muntanya,
que ens podem adaptar a la nostra propi demanda.
I després,
que no és un esport tan exigent o tan intens
que haguem de tenir una preparació específica,
cadascú pot començar a caminar,
sense cap problema.
Llavors, el que sí és clar,
amb el que parlàvem abans,
que a part que treballa molt un factor social,
amb homes així de tercera edat,
o homes que s'han quedat sols,
doncs a nivell depressiu, d'ansietat,
realment es troba una millora,
perquè és una forma d'introduir-se,
potser amb un grup amb el que mai s'ha treballat,
però després amb persones normals,
que no tenen ànim de començar a fer un esport,
perquè sí que diuen,
si jo ara he d'anar a jugar a basquet,
o he d'anar a fer un partit,
jo no puc perquè jo no tinc aquesta condició física,
o he quedat amb altres companys per anar a córrer avui,
jo em quedaré l'últim,
no hi vaig,
el caminant no et planteja aquests dubtes,
tu surts a caminar,
et marques el teu propi nivell,
i això directament repercuteix sobre el teu nivell de salut,
activa la circulació,
mobilitzes greixos,
disminueixes el nivell de trigliceris,
tot això són uns beneficis a nivell cardiovascular,
que a nivell mèdic són els que més contemplem,
nosaltres sabem que trobem uns beneficis a la salut,
sense implicar cap nocivitat sobre el cos,
és un esport amb un impacte osteoarticular molt baix,
caminar no implica mal a les articulacions,
ni són esports de contacte on puguis tenir algun...
No hi ha cap moviment agressiu...
Exacte, i cadascú es marca el seu propi nivell,
llavors per això diem que nosaltres
hi trobem tots els beneficis sobre la salut,
i potser cap sobre nocivo.
Pot ser un preludi per després anar a practicar altres esports?
Sí, perfectament,
vull dir, jo crec que la persona que es planteja
començo a caminar i que es veu bé,
i que veu que cada vegada està millor,
a més a més una activitat a l'aire lliure,
i que fa companys i que fa amics,
i ell s'hi troba cada vegada millor,
dius, escolta'm, doncs ara m'animo,
doncs mira, vaig a córrer,
o vaig a fer una activitat que em suposa,
és una intensitat més gran,
però com que ve que el caminar ja em va bé,
m'animo.
Realment potser és l'activitat introductoria,
altres esports,
que des del patronat tenen una oferta molt variada,
però que potser d'entrada no tens l'ànim de fer-ho,
però potser el caminar és aquesta activitat introductoria.
El que passa és que estem en una societat
que tot ho volem fer molt de pressa
i volem els resultats immediatament,
i hi ha persones que quan es planteja fer un esport
doncs volen veure aquests resultats
impresos en el seu cos,
no res, allò,
perdi la panxa en un mes,
totes aquestes publicitats, aquestes coses,
clar, jo imagino que el caminar
és un procés lent,
que el cos ha d'anar assumint de mica en mica,
per tant els resultats no són extraordinaris
a primera vista.
Exacte, no fa miracles tampoc això,
camines, fas exercici,
i el que em diu el Carles,
elimines greixos
i les articulacions se suavisen,
no es fa mal,
sinó que se suavisen,
si ho fas suau,
i més altres es beneficiós.
Però probablement hi hagi gent
que no s'ho cregui gaire per això,
perquè no té uns resultats immediats, espectaculars.
Bueno, però és que
el benefici més gran que es té és sobre la salut,
i llavors cada activitat té el seu objectiu.
L'objectiu del caminar no és muscular-te,
no tenir una panxa perfecta,
potser per això hauràs de fer una altra activitat.
Qui surt a caminar
per si aquest és l'objectiu
de trobar-se bé,
de sortir a fer una activitat a l'aire lliure,
de relacionar-se amb gent,
de ser una forma introductora
i de començar a fer algun exercici més intens,
però aquest és l'objectiu de l'activitat.
Cada activitat té el seu objectiu.
Parlem de circuits,
parlem d'itineraris.
Julià, aviam, per exemple,
la zona del port,
tot el moll de costa,
és un dels llocs habituals.
Últimament també veiem moltíssim les persones
que fan tot aquest recorregut
des de Sant Pere i Sant Pau,
entren cap a Tarragona
per la nova avinguda.
Exacte.
Aquí són uns clàssics.
Sí, sí, sí.
Sant Pere i Sant Pau no tan clàssic
perquè és més modern,
però bé,
allà al moll hi ha molta gent
que hi va caminar,
es fa els 3 quilòmetres al món
i els 3 avall,
amb patins,
caminant,
i els que hi visguen amb patinet i tot.
I a Sant Pere sí que hi ha un grupet de nois,
de persones.
Persones grans es veuen,
molts senyores,
grups de senyores.
Van i venen
i per ells es veus passar.
A primeres hores del dematí,
tant a nivell de barri,
jo quan vaig a Camp Clar,
com a nivell de casa...
A molt primera hora del matí ja van caminant, eh?
Però van grupets nombrosos,
com hem dit,
i se'n van a caminar
amb els seus xatballs,
amb les sabates d'esport,
i això també és important, eh?
Vull dir,
encara que sigui una activitat moderada,
doncs tens que anar
amb una sabata adequada,
amb el calçat ben lligat,
vull dir,
això no treu
que puguis anar com vulguis, no?
Però, bueno,
ves la seva gent preparada,
que és un equip senzill,
dintre del cap cap,
i sí, sí,
de molt nois hores del dematí
la gent ja...
I és econòmic,
no cal apuntar-se enlloc ni res, eh?
Ni tenir cap carnet de cap club...
En quant a circuits,
n'hi ha de molt variat,
vull dir,
no cal que anem a...
Abans has mentat alguna així,
però molt ràpidament,
expliquin-se algun d'aquests circuits,
els ha descobert vostè tot,
o més o menys els ha traçat vostè?
No, bueno,
jo els hi...
És que...
És que nosaltres...
Bé, nosaltres...
Jo porto cada dimecres
un grup de persones,
cada dimecres, eh?
Des de fa quatre anys.
I hem...
I he reunit unes 20 o 25 gruques.
Es porta a caminar.
Sí, sí.
Ens reunim a un lloc
i cada dimecres anem a caminar.
I, clar,
no el pots portar,
sempre el mateix que estic.
I els he portat,
doncs,
al Pont del Diable,
al Mar de les Figures...
I per on van,
al Pont del Diable?
Doncs al Pont del Diable
hi ha moltes maneres...
No deuen agafar la 2.40 pel riu,
passen per sota...
Sí, bueno,
Sant Pere i Sant Pau...
Hi ha moltes maneres
d'anar al Pont del Diable.
Inclús,
fins a l'autopista,
aquells...
Hi ha desaigües,
hi ha uns tuos en desaigües,
doncs n'hi ha tres o quatre
que també és molt bonic passar per allà.
No bonic,
sinó que sigui bonic
que és curiós,
és...
Vull dir,
surt de l'ocorrent.
I, bueno,
i es pot anar,
doncs...
A vegades també ens acostem
amb cotxe,
perquè per fer l'excursió
d'una hora i mitja,
dues com a molt,
doncs, per exemple,
si vols anar al Mèdol,
doncs no hi ha temps
material d'arribar-hi.
Doncs ens acostem amb cotxe
fins a un punt,
fem l'excursió fins al Mèdol
i tornem a agafar el cotxe.
Ara tindrem la zona del riu,
també,
quan estigui arreglada,
quedarà molt maca.
Serà una bona zona de passeig,
aquesta.
És a dir,
els circuits són infinitius.
D'allà, som el pont del diable,
també.
I descobreixes coses.
Hi ha el Mars de l'Àngel,
hi ha...
Els senyors Puig i Valls
van fer unes inscripcions
allà molt curioses,
que molta gent no coneix.
Perquè el caminar
realment sigui beneficiós
quantes hores
o quants quilòmetres
és aconsellable.
Aviam,
ja sé que per accés
ens podem passar per uns mínims,
per dir,
home,
si has de caminar això,
més val que et quedis a casa.
Sí,
això és com la notació,
el que diu,
jo vaig anar per estar en forma,
doncs,
si no fa
4 o 500 metres seguits,
no cal que els faci.
Vull dir,
si va i fa 50 metres
i para i torna a fer,
doncs,
potser no cal.
Aleshores,
en el tema de caminar,
passa igual.
No sé,
potser el Carles diria alguna cosa,
però suposo que està
en funció de cada un,
no?
Sí,
cadascú,
com ho hem dit abans,
cadascú es marca el seu nivell,
però té raó.
El seu ritme.
Exacte.
Però, evidentment,
si s'ursa a caminar per 5 minuts,
doncs,
poca cosa.
Una horeta?
A partir de mitja horeta...
Com es tracta d'un exercici aeròbic,
a partir de mitja horeta,
dient,
bueno,
doncs,
comences a tenir alguna repercussió.
Tot el que sigui abans,
doncs,
ha sigut una mica
anar a donar un passeig.
Com un escalfament,
no?
Exacte.
Si es tracta
com es pressegui
d'una activitat aeròbica,
a partir de mitja horeta,
tracta d'un exercici moderat,
d'una intensitat moderada,
a partir de 30 minuts,
doncs,
és el que comença
a tenir algun benefici.
Si són aeròbics,
sí,
són...
Però si no,
doncs,
pares i això,
o fas molt poc cos...
Una horeta seria per termamig.
Vostès,
els dimecres,
normalment,
què fan?
El que sortir 40 minuts
també està ben fet,
i que no es posi la gent
a la idea de l'hora
i dient,
no disposo d'una hora,
no surto a caminar.
Però també tenim un grup
que fem una excursió cada mes
que són de 3 i mitja
a 4 hores.
Que això ja...
Això ja és per caminadors
professionals.
Bé,
no,
si és pla,
no,
si és pla,
el que passa és que
si hi ha pujades,
doncs hi ha més d'això.
No,
no és perquè a mi desprofesions
és broma,
és per disposar temps.
És disposar un temps
i està obret.
Sí que és veritat
que a Tarragona tenim
molta gent
amb ganes
i amb la predisposició
de fer-ho,
perquè sí que
a hores intempestives,
a bona hora del matí
trobes molta gent
caminant,
alguns que s'animen
i corren una mica.
Jo crec que a Tarragona,
pel clima
i per les condicions
que tenim
i pels paratges
que tenim,
la gent té ganes
de fer-ho
i realment ho practica.
I costa una mica
però sembla
que comencem
a ser conscients
que hem de mimar
una miqueta més
la nostra salut
i aquesta és una manera,
no?
Sí,
l'hem de fer
és anar a veure
el metge
com el menys possible.
Apa,
això és de...
O sigui,
qui siguin,
ja han d'estar,
no?
Sí,
no,
ja ens agradaria
que només fos
per venir a dir hola.
No és una casualitat
que avui
haguem volgut parlar
de la caminada
perquè,
com dèiem
a l'inici del programa,
el 26
hi haurà una caminada
d'uns 12 quilòmetres.
12 quilòmetres.
Això en hores,
quant és?
En hores són
3 hores
perquè jo poso
3 per 4,
12,
a 4 per hores
anar doncs
relativament bé.
Però després
a arribar
donem un soquet,
una fruiteta...
I mira,
hi vas xerrant,
vas xerrant.
Serà el dia...
Sí,
per hores,
però a 4 per hores
està força.
Ho fem una miqueta
en funció,
no és bé el dia
del tabac,
és el dia 31 de maig,
però ja que
el dia sense tabac
ja que sense costa,
doncs és una miqueta
també acostant-se
poder fer una caminada,
no?
No tenim més temps,
pràcticament és l'una
del migdia.
Molt breument,
Carles,
el ritme és important
perquè diuen
no, no,
caminant,
mirant a paradors,
no,
s'ha de caminar
a un cert ritme,
si no,
això no serveix.
Bé,
però és una mica
el que dèiem,
cadascú és mal clar
el seu ritme,
no?
Està clar que qui fa dos passes
i es para mitja hora
no li serveix de res,
no?
Però un ritme continuat,
pausat,
moderat,
ja està bé,
qui és capaç
de mantenir un ritme més alt,
doncs millor,
però no,
el ritme jo no diria
que seria el més important.
Molt bé,
doncs,
en Julià Romagosa,
Carlos Hernández,
Rosa Ballonrat,
gràcies per acompanyar-nos,
ens retrobem el proper dijous.
Gràcies a l'altre.
Molt bé,
bon dia.
És la una,
és el moment
de deixar-los novament
en companyia
de l'actualitat nacional
i internacional,
però no marxin
perquè encara romandrem
amb tots vostès
fins a dos quarts de dues.
Gràcies.