Són les sopes fredes més conegudes i més utilitzades
i que han de seguir sent conegudes i utilitzades
perquè són, a més, molt i molt saludables.
És una base important de la nostra cuina mediterrània famosa.
En molts casos aquestes sopes venen del sud, del sud d'Espanya,
on tenen un clima que els ha fet que dintre la seva gastronomia
s'hagin especialitzat molt en aquest tipus de sopes, de sopes fredes.
De totes maneres, nosaltres també les hem adaptat i les hem adoptat
i les fem servir, les mengem.
Des d'aquí les aconsello per tot l'estiu,
és una cosa que s'hauria d'aprendre, jo crec que inclús una vegada al dia,
inclús a vegades nosaltres ho fem al restaurant en èpoques de tanta calor,
a la cuina fa molta calor,
i llavors el que fem és fer uns gazpatxos molt diluïts,
amb molta aigua, molt lleugers,
o sigui, fem un gazpatxo on hi posem el doble de l'aigua de l'aigua de la normal
per beure, o sigui, simplement, en vez de beure aigua,
beure una miqueta de gazpatxo.
perquè fa molta calor, se sua molt,
se perden moltes salts i tot això s'ha de recuperar, no?
I és molt bo, és molt bo, és molt diurètic i és molt bo pel cos.
Des d'aquí us ho aconsello a tothom.
I avui anem per aquí, per aquesta línia de preparar tot aquest tipus de sopes.
Però unes sopes una mica diferents ens portes, eh?
Sí, perquè el gazpatxo tothom el coneix, a més hi ha moltes variants i molt interessants,
amb això com els romescos i aquestes coses, sempre dic que no hi ha una recepta bona,
sinó que totes són bones, que cadascú fa la seva,
doncs amb el gazpatxo també, amb l'ajoblanco, amb el salmorejo,
tot aquest tipus de sopes tan populars es coneixen de sobres, eh?
I llavors avui el que vull explicar són algunes variants,
algunes coses noves, algunes coses diferents,
perquè pugueu sorprendre una miqueta a casa i pugueu tastar gustos nous.
Avui és un d'aquells programes que jo crec que es fa gairebé imprescindible
un paper i un llapis per anar apuntant algunes de les indicacions
que ens donarà el Francesc, perquè a banda d'explicar-nos unes sopes fredes
una mica diferents a les que fem habitualment,
també ens explicarà com podem preparar unes bases, congelar-les,
per després en un momentet de no res fer un plat fred de l'estiu.
Mentre busquen paper i llapis, si els sembla,
parlem una miqueta des del punt de vista de la llengua,
del tema de les sopes fredes i els gazpachos.
Ja saben que en aquest espai també col·labora
el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
que ens intenta aportar informació al voltant
de quins són els termes gastronòmics
que hem d'utilitzar quan parlem de determinats menjars.
De segons, una nota que ens passa des del Centre de Normalització Lingüística,
tal com explicava el Francesc,
bona part d'aquestes sopes fredes,
que són imprescindibles ara a l'estiu,
ens han arribat d'altres zones
i algunes conserven els seus noms d'origen.
La més famosa és el gazpacho.
Ho dic així perquè tal com està escrit,
és gazpacho, amb T-X-O,
que és el nom adaptat al gazpacho.
A l'hora d'escriure és gazpacho.
Sí, sí, sí.
Jo ho hem pres nota, no?
Es pronunciaria quasi igual,
però està normalitzat dintre el català.
Home, jo diria gazpacho.
Gazpacho.
Doncs ja està.
És el nom adaptat al català del gazpacho andalús.
El diccionari el defineix com un plat fet bàsicament
amb tomàquet, ceba, cogombra,
molles de pa, pebre, sal, aigua,
oli, vinagre, tot barrejat i servit fred.
Aquest és el clàssic.
El que passa és que hi ha qui no li posa cogombra,
hi ha qui no li posa la ceba,
hi ha qui li posa all, hi ha qui no...
En fi, cadascú fa la seva modalitat.
Els reculls de terminologia gastronòmica
han incorporat també el nom de salmorejo
i ajo blanco amb els seus noms originals.
És a dir, que quan estem parlant d'aquests plats,
també procedents d'Andalusia,
no cal que fem cap virgueria estranya
a intentar catalanitzar aquests termes
perquè aquests termes estan acceptats correctament
amb el seu nom original.
Salmorejo i ajo blanco.
Sí.
All blanc, fem un all blanc.
No, no fem un all blanc.
Fem un ajo blanco i no cal complicar-se la vida.
Això ens hi trobem amb altres termes també de la gastronomia,
que són termes importants del francès o de l'angossocçó,
encara que en el cas de gastronomia més aviat del francès,
que els hem adaptat tant o tal qual,
perquè tampoc cal inventar una paraula nova
per a algun concepte nou que ens ve de fora,
i en aquest cas ha passat el mateix.
És el cas de la bichissoise.
La bichissoise tampoc no cal adaptar-la al català
perquè de fet conserva el seu nom original.
En aquest cas el nom francès, que és bichissoise,
amb la Y, amb les dues S,
en fi, tal com podem veure,
escrita la bichissoise en francès.
És una sopa calenta, aquesta.
La bichissoise es fa calenta,
però també es pot menjar freda.
I bé, jo crec que fins aquí hem aclarit els termes.
Ajo blanco, salmorejo, gazpacho.
Sí, gazpacho.
Jo diria que sí, perquè a més jo no soc gaire...
Jo amb això de la llengua quasi que em van penjar,
jo soc un xicot de ciències que n'hi diuen,
però doncs com que l'O és àtona seria U, gazpacho.
Que quan jo estudiaves, estudiava en castellà.
No, no, jo ja estudiava en català.
Ah, tu ja estudiaves en català, és que és més jove el francès.
Jo inclús vaig tenir la sort de tenir l'Andreu Sotorra,
de professor de català, que és una gran persona que havia estat.
Un escriptor.
I a més vam anar a la Montsana, allà a Reus, en aquella època.
Vull dir, ja érem dels que lluitàvem, inclús amb el Franco,
jo encara era viu el Franco quan jo anava al col·le.
Estàs dient que vas estudiar a una escola catalana,
que vas estudiar en català.
Sí, sí, sí.
I la veritat és que des de petits que hem estudiat en català,
però doncs la llengua no ha sigut mai el meu,
ni el català ni el castellà.
I a més a la cuina, com que els cuiners teniu molt de contacte,
cuiners de tot arreu,
i jo imagino que per entendre'us, doncs mira, aneu pel camí del mig.
Sí, a veure, jo sempre he sigut partidari,
ara sortim una miqueta del tema de la gastronomia.
Sempre es faig igual, però bé.
Però jo sempre he sigut partidari de que,
jo no sé si és correcte o no,
però per mi l'important d'una llengua és entendre's amb una altra persona.
No tant la correcció com entendre's.
Jo, per exemple, jo em puc entendre perfectament amb un francès
i amb un anglès, i amb un català i amb un castellà, evidentment.
Ara no parlo, no he estudiat mai francès,
no en tinc ni idea de temps verbals ni res,
però puc tenir una conversa de quasi qualsevol tema amb un francès.
Per mi amb això és suficient, no?
I és interessant perquè pots tenir contactes amb gent de França
i gent que parli el francès,
el mateix te dic de l'anglès, no?
Per mi és això l'important d'una llengua.
El poder-te comunicar és per això la llengua, no?
Ara, després, doncs, si a més ho vols fer molt bé
i tens temps i ho pots fer, doncs val.
Però prefereixo una persona que parli de qualsevol cosa
amb una llengua que no pas que em parli poquet i molt bé, no?
No ho sé, és la meva teoria.
El que passa és que quan parlem d'un vocabulari,
d'una terminologia molt especialitzada,
en aquest cas del camp de la gastronomia,
tenim molts dubtes, vaja,
amb la quantitat de temps que el francès col·labora aquí a la ràdio.
Jo recordo que als inicis no ens atrevíem a dir caldo,
ni ell ni jo, eh?
Perquè pensava que estàvem, doncs, fent un sacrilègi gairebé.
Fins que un dia ens van dir, no, no, tranquils,
que podeu dir caldo perfectament, que és correcte,
que està admès i que ho trobem en qualsevol diccionari.
A partir d'aquell moment vam veure la llum
i ens vam deixar anar una miqueta més.
I quan tenim un dubte,
doncs aquí tenim les notetes
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
que ens ajuden justament a ampliar aquest vocabulari.
Jo crec que els hem donat temps ja, eh?
Per agafar paper i llapis, ja ho tenen tot a punt.
Podem començar a cuinar, Francesc?
Comencem, vinga.
Primer comencem per unes sopes fredes,
diferents, fàcils i ràpides.
En aquest cas, la primera que us vaig a donar
seria millor si tinguéssim una liquadora a casa.
No la tenim, jo sempre em poso en el pitjor dels casos.
A l'estiu, les liquadores van molt bé
perquè podem aprofitar sucs de coses
que normalment no podríem veure,
com són el làpid, com són la pastanaga.
Són sucs que, si nosaltres en una liquadora,
no els podem fer.
Sucs d'ametlles, sucs així, una miqueta diferents,
que ara a l'estiu alimenten molt
i són molt refrescants.
Llavors, en aquest cas, estic proposant
fer un gazpacho, una espècie d'una sopa,
una sopa freda, tipus gazpacho,
de pastanaga amb taronja i poma.
Jo, en aquest cas,
suposant que tinguéssim liquadora,
liquaria la pastanaga
i la barrejaria amb un suc de taronja
i amb les pomes senceres,
amb una miqueta de pa,
una miqueta de vinagre.
Llavors, aquí sí que ja hi tiraria
molts ingredients clàssics del gazpacho,
el pa, el vinagre, la sal
i la miqueta d'oli.
La taronja, el suc,
o també la passem per la liquadora sencera?
El suc, el suc.
El suc, perquè jo soc una miqueta tiquis-miquis
i quan me trobo la palleta aquella de la taronja
no m'acaba d'agradar.
Llavors, directament el suc i ja està.
Perquè si la passem,
la triturem sencera,
després ho haurem de passar pel col·lador xinès,
que també ho podem fer,
perquè l'hi passarem igual.
Perquè jo la poma,
per estalviar feina,
l'únic que faig és treure-li el cor
i ni la pèl·lo.
Llavors, després la passo pel col·lador xinès
i ja es queda la pèl·la a dalt.
Si no tinguéssiu la liquadora,
la pastanaga aquesta,
la podeu tallar molt fineta,
molt fineta,
molt primeta.
Els talls no cal que siguin,
no es picar-la,
simplement que siguin làmines fines,
perquè després amb el túrmix
la puguem triturar ben triturada.
Però després l'hem de colar...
Però després l'hem de colar igual,
perquè ja et dic,
jo en aquest cas el que faig
és posar la poma sencera,
o sigui, traient-hi només els pinyols de dintre
i el cor,
tallada en quatre o sis trossos.
La taronja la podem tirar sencera,
també si voleu,
però sense la pell,
evidentment pelada,
sense l'ol blanc,
i la pastanaga.
Llavors ho triturem tot amb el túrmix,
o si tinguéssiu un got d'aquests trituradors,
molt millor.
En aquell cas hi podeu afegir una miqueta de gel,
perquè estigui ben fresquet
i perquè ajudi a triturar.
I llavors hi afegirem aquest pa.
Jo en aquest cas prefereixo posar-hi pa integral,
un pa moreno,
li dona una miqueta més de cos i més gust.
En aquest pa és el que jo mullo amb el vinagre,
ja li dono el gust de vinagre amb el pa.
Un vinagre com?
En aquest tipus de sopa...
Un aromàtic.
Un aromàtic, sí.
Un vinagre aromàtic,
tipus balsàmic,
d'aquests així,
que no són tan àcids
i que tenen bastant d'aroma.
I l'oli,
la sal i el vinagre,
el gust.
Jo en aquesta sopa,
una de les coses que es poden acompanyar
és amb raïm,
i podem posar uns graners de raïm
després al damunt.
Peladets.
Peladets o no,
perquè pelar el raïm,
Déu-n'hi-do.
Home, si és quatre per fer un nit.
Bueno, si teniu ganes de pelar-lo,
peleu millor que millor,
inclús si voletre els pinyols,
ja és la panacea, no?
Com la nit de cap d'any, no?
Sí, exacte.
Que mitja hora abans
que sonin les campanades
estem allà pelant el raïm.
Però doncs,
tota aquesta sopa,
la ben triturada,
passada pel color del xinès,
deixar de refredar la nevera ben freda,
i al damunt,
quan l'anem a menjar
i tirarem uns graners de raïm.
És una sopa senzilleta
i molt bona.
Una altra variant,
una altra sopa,
podria ser la de síndria i tomàquet,
és una sopa també
bastant recorreguda ja
dintre de la cuina,
però potser poc coneguda
a nivell popular.
És simplement fer un gazpacho,
amb què la meitat de la tomàquet
se substitueix per síndria.
Per evitar que els pinyols
ens molestin,
evidentment, de la síndria,
el que farem serà primer
triturar el tomàquet,
amb el pa,
l'oli...
La seva també, igual,
que només la tomàquet i síndria.
Jo, en aquest cas,
si voleu,
hi podeu posar una miqueta
pebrot vermell,
si us hi agrada,
hi posaria poca guarnició.
Hi podeu posar
aquella miqueta d'all,
també queda bé,
si us agrada l'all,
però poca cosa més
perquè s'hi doni el gust
de la síndria, també.
Llavors, primer triturar la tomàquet
amb el pa,
tot ben triturat,
i quan ja ho tingueu triturat,
amb el túrmix
li baixeu la velocitat
i tritureu la síndria.
A poca velocitat.
Per què?
Perquè la síndria,
primera, que es trenca de seguida,
no hi ha cap problema,
i segona,
que a poca velocitat
no trencarem els pinyols de la síndria,
sinó que simplement
els remenarem
i evitarem que ens amargui,
perquè el pinyol aquest,
si el trenquem,
ens amarga una miqueta.
Llavors, quan ja el tinguem triturat,
el passem per un color xinesi,
ens quedan els pinyols a dalt
i no hi ha cap problema.
És així,
no hi ha res més
en aquest assop.
La podem acompanyar
igual que el gaspatxo,
amb sabeta talladet,
amb enciamet talladet,
amb pastanaga,
amb tomàquet talladet també,
amb el que vulgueu.
És un...
Us quedarà de color
i de gust
molt semblant al gaspatxo,
però, doncs,
amb aquest gustet de síndria
que la refresca una miqueta més.
Molt bé.
Tenim una altra?
Sí.
També us n'he preparat una
de pinya i meló
amb pernil.
Seria una miqueta
la sopa de meló,
típica,
però barralitzar una miqueta
la pinya també.
Doncs seria el mateix,
seria triturar
la pinya i el meló junts.
La pinya natural.
La pinya natural, sí, fresca.
Home, la pinya de pot
porta almíbar,
porta sucre,
no és aconsellable.
Per això no és el mateix.
Ha de ser pinya fresca.
En aquest cas,
en totes les sopes aquestes
millor fer-les amb fruites fresques.
El substitut bo
seria la congelada,
no hi hauria problema.
Si tinguéssiu pinya congelada,
fresca, congelada,
que en venen,
furès de pinya,
però no corren gaire.
A nivell popular
no corren gaire.
Però amb una pinya natural,
que ara n'hi ha,
no hi ha problema.
Doncs meitat pinya,
meitat meló,
triturat, tot.
El meló, evidentment,
traiem les llavors
i traiem la pell,
com sempre.
I podem tirar un xorret
de vi blanc,
un vi blanc...
Com a la sopa de meló
de l'altre dia.
Com a la sopa de meló
de l'altre dia.
Un vi blanc aromàtic,
un ermita d'espiels
o un vi blanc d'aquests
amb un raïm,
si fos un gegus molt bé,
un xardoner,
un tipus de raïm
d'aquests tipus aromàtics.
I un xardoner sense barrica,
però un xardoner jove.
Doncs,
simplement això,
tot trituradet,
amb una miqueta de sal
i de pebre.
En aquest cas,
no hi posem ni oli ni vinagre
i al damunt
l'acompanyem amb una miqueta de pernil,
talladet primet
i allò amb els canalls.
La més gràcia en fa és aquesta,
ja veus.
Sí.
Potser sí, no sé.
Totes aquestes són refrescants
i són molt bones.
Important
fer-les
i vendre-les ràpidament,
no deixar-les a la nevera hores
perquè perden.
A veure, hores.
Hores no hi ha massa problema.
A veure,
per exemple,
si les fem a la tarda per la nit,
cap problema,
o al dematí per el middia,
cap problema,
inclús al dematí per la nit,
no passa res.
Però penseu que són fruites fresques
i a mesura que passa el temps
es van oxidant
i perden vitamines.
I color.
I color i de tot.
I sobretot la taronja
és de les que més ràpid s'oxida.
Llavors,
és millor les sopes aquestes,
com que no porten gaire fenya,
fer-les i menjar-les.
Deixar-les una miqueta a la nevera,
un parell d'horetes
que agafin força fred,
però no guardar-les
d'un dia per l'altre,
això sí que no ho aconsellem.
Entrem en el territori de les cremes?
De les cremes.
A les cremes,
tots les sabem fer,
aquí en el programa n'hem explicat
moltes vegades com fer-les,
però jo crec que l'interessant
d'aquesta vegada
és explicar-vos
com podeu preparar
d'una vegada
bastanta crema,
congelar la base
i en un moment
treure-la del congelador
i preparar-la,
que és això l'interessant
que a vegades no tenim temps,
doncs mirem una bosseta
que teníem ja preparat
al congelador
i afegim un ingredient
i tenim la crema acabada.
Les cremes aquestes
les podem fer de carabassó,
les podem fer de porro,
de pastanaga,
d'àpid,
de bledarrava.
La bledarrava és
l'arrel de l'àpid,
no és ben bé l'arrel,
però n'hi diuen també
l'arrel d'àpid,
és el que els franceses
n'hi diuen celerí.
Ah, sí?
És una bola,
és una bola...
La cibulet?
No, no.
És una altra cosa.
La cibulet és una herba
és una herba aromàtica
que és com un albrot tendre
de l'all, de dalt,
verda.
Però aquest és més gros.
Això és una bola,
és una bola de color blanc
de dins.
Sí, que sembla un api,
però que no té les blanques
tan allargades.
No, i que no...
és com una bola,
de veritat és una pilota,
eh?
I està bé de preu
i és molt aromàtica,
té molt de...
fa olor com d'un àpid
una miqueta més sutil,
eh?
I és molt agradable.
Llavors,
per fer aquestes cremes,
jo el que aconsello
és preparar la base primer,
com dèiem.
Aquesta base
la podem fer,
com sempre,
amb una part de ceba,
una part de patata
i dos parts
de l'ingredient
que hi vulguem posar.
A veure si ens entenem.
Per exemple,
si hi posem 100 grams
de ceba,
100 grams de patata
i 200 grams
de l'ingredient principal.
De verdura?
Eh, de la verdura que fos.
La pastanaga,
el carabassó,
l'àpid...
Això generalment es fa a ull
i en funció de la quantitat
que tinguis.
Però vaja,
si ho podem fer així,
millor.
Jo més que ara ho dic
per equilibrar.
La patata és per espessar
aquesta crema,
no és més que per això.
La ceba és per donar-li
una dolçó
i una miqueta de paladar.
I llavors l'ingredient principal
és el gust.
Llavors aquí les proporcions
les que vulgueu,
però jo al voltant d'aquestes
i sempre tirant per amunt
amb l'ingredient principal
i baixant les altres,
a tot cas.
Llavors,
hi ha dues maneres
d'ofegar-ho,
això, diguem-ne,
una seria amb mantega
i l'altra seria amb boli d'oliva.
Les dues maneres
queden bones.
Ja que estem parlant
de comitament mediterrània,
fem un boli d'oliva.
Llavors,
el que és important
és que no ens agafi color.
O sigui,
agafem la ceba,
la patata i l'ingredient principal
i ho tallem tot finet,
això sí que és important,
tallar-ho finet
i ofegar-ho a foc molt suau
amb una cassola.
I amb poquet oli, no?
Amb poquet oli.
Ofegadet,
allò que faci xup-xup,
però que no ens agafi color.
No volem que se'ns fregeixi
ni que se'ns dori,
sinó simplement ofegar.
Reogar,
que en diuen els castellans.
D'acord?
És per aixecar els gustos,
això només,
i per estovar una miqueta
aquests ingredients
per poder fer una crema ben bona.
Quan ho tinguem ofegadet,
ho mullem
amb una miqueta d'aigua,
en aquest cas,
o amb un caldo,
amb un brou de verdures,
un caldo de verdures,
o també ho podem mullar
amb una miqueta de llet
o amb una miqueta de nata.
Jo, en aquest cas,
per fer la base,
ho aconsellaria mullar amb aigua.
Molt poca aigua,
només cobrir justet els ingredients
i tapar
i deixar que faci xup-xup,
perquè se'ns estobi.
Si és la pastanaga,
la pastanaga,
si és el crevassó,
el crevassó.
En el cas del crevassó,
sobretot no me'l peleu,
perquè és la gràcia de la crema.
Jo, moltes vegades,
quan faig crema de crevassó,
la faig només amb la pell, quasi.
Però, doncs,
es pot fer servir tranquil·lament
tot el crevassó,
però tot,
pell i tot,
perquè li dona un gust.
Totes les vitamines,
penseu que la majoria de vitamines
de la fruita i de la verdura
que li toca el sol
van a la pell,
perquè és on hi ha l'intercanvi
de la fotosíntesi,
tot el tema...
Es fa en la part externa.
Es fa en la part externa de la planta
i és on hi ha totes les vitamines.
Llavors,
aquesta pell del crevassó
és molt interessant
que l'aprofitem, també.
Llavors,
això,
ho deixem que s'ofegui
i quan ja vegeu
que punxant-ho
amb un escuradent
o amb un ganivet
està a toveta
i hi ha allò
per menjar,
és el moment
de refredar-ho
i congelar-ho.
Aquí tindríem ja
la base
de qualsevol crema.
En aquest cas,
si fos la de porros,
ja tindríem el porro
ofegadet i tovet,
si fos la de crevassó
ja tindríem tot ofegat.
Llavors,
això ens ocupa poc espai,
perquè encara no hi ha líquid,
encara no hi ha
el que ens farà
fer la crema
i llavors
ho podem posar en bosses
i congelar.
Per tant,
val la pena fer
força quantitat.
Exacte,
quan feu un sofregit
de porros
per fer la crema
de la bichissoise,
la crema de porros,
doncs feu una força
i després
no ho congeleu
també tot junt
perquè llavors
estaríem els mateixos
sinó fer una,
dos o tres bosses
petitones
i marqueu-les,
sempre és interessant
que hi poseu
el que hi ha
i la data
que s'ha fet
i hi poseu
al congelador.
Llavors,
com ho recuperem això?
Com podem fer
una crema
en un minut?
Doncs,
hi ha dues maneres,
primera,
depèn de la miqueta
del material que tingueu,
si teniu un got mesclador,
són aquells gots
que baix porten l'hèlice
o un sosedani
com pot ser un termomix
o una màquina d'aquestes,
simplement tirar
el bloc aquest
a dintre,
congelat i tot,
si li podeu donar
dos cops
per trencar-lo
si fos molt gros
perquè es pugui triturar bé
i tirar-hi
una miqueta
de llet.
Ho triturem
tot bé
i llavors,
quan ja ho tinguem triturat
hi afegim
la nata
al gust,
hi afegim nata
freda
al gust.
Ho podem fer
amb llet sola,
podem fer
amb llet
i caldo
de verdures
també,
aquí,
el que diem,
depèn de la lleugeresa,
sempre amb la nata
queda més sabrós,
queda més gustós
i si anem
per avall
cap al caldo
sempre queda més lleuger,
llavors és equilibrar-ho
una mica
entre nata,
llet i caldo.
es pot fer perfectament
tot nata
o tot caldo,
llavors hi ha
el gust de cadascú,
però simplement és això,
llavors hi tireu la nata,
ho tritureu tot
i us quedarà
la crema feta,
no cal ni arrencar
el bull ni res,
ho teniu ja preparat,
us queda un gust
bastant diferent
perquè la nata
queda fresca,
queda sense bullir,
però molt i molt
agradable també.
El mateix amb la llet,
el que es passarà
tot això
és la base,
és aquest apatat
que hi hem posat
al començament
que farà que això
ens espessi tot.
Ho podem descongelar
prèviament?
L'altra manera,
el que t'agrada a dir,
si no tenim aquest got
mesclador,
el que podem fer
és passar-ho pel microones,
ho descongelem
i llavors
ho triturem
amb un túrmix normal
de braç,
el que passa és que
els túrmix aquests
no poden triturar el gel,
llavors ho hem de descongelar
i llavors muntar-ho
com si fos una maionesa,
ho muntem.
Anant afegint la llet
o la nata?
La llet o la nata
ho anem afegint
i anem muntant-ho,
és així de senzill també.
Déu-n'hi-do,
doncs no tenim excusa,
podem aprofitar
el cap de setmana,
per exemple,
diran,
no home,
no,
el cap de setmana
és per descansar bé,
però si tenim un ratet,
doncs escolta,
fem aquestes bases,
les posem al congelador
i tenim doncs
aquestes cremes fredes
tan agraïdes.
També m'agradaria explicar,
perdona,
una variant
que és,
si la nata
la muntem prèviament,
però no dura del tot,
sinó muntadeta,
que quedi espessa
i llavors
hi barregem
amb unes varilles,
aquesta base de crema
ben triturada,
ha d'estar freda,
no pot estar calenta,
o sigui,
la podem descongelar
al microones,
però que quedi freda,
que no se'ns acalenti.
I llavors
li podem afegir
també amb unes varilles
la nata muntada
i ens quedarà
també amb molt més volum
i ens quedarà
també amb tot el gust
i ens agafarà el color
i tot igual,
però ens quedarà
com a molt més lleugera.
També,
realment no ho és lleugera
perquè porta nata,
però la sensació
de lleugeresa
també és molt agradable.
Perquè hem afegit aire,
podríem dir,
hem afegit aire
amb les varilles.
El preparat
i el que fem
és esponjar-la.
Ara,
ara ha sortit.
Molt bé, Francesc.
Tot això,
com sempre,
no cal dir-ho,
el Francesc
quan diu
que hem d'emprear
les verdures
i les fruites
amb la pell
s'han d'anar
ja bé
i fins i tot
amb una goteta
de llegiu.
I és que el tema
de la higiene alimentària
és fonamental
a l'estiu.
Sí,
a l'estiu i a l'hivern.
Penseu que...
A l'estiu i més
per aquest tema, no?
Jo fa poc vaig llegir
al Nacional Geogràfic
amb una revista
que m'agrada molt
tot un reportatge
sobre sanitat alimentària
a nivell mundial
i, clar,
hi ha un problema
que és que avui en dia
s'ha globalitzat molt
el tema del comerç
i el tema del comerç
de la fruita i la verdura.
Llavors,
se n'ha arribat a trobar
en aquest cas,
per exemple,
salmoneles
amb fruites,
cosa que és impensable
però, clar,
també n'hi ha de ser
de Papua,
no?,
aquestes fruites
i llavors allí
hi ha unes condicions
sanitàries molt precàries
i a la millor
amb l'aigua
on netegen la fruita
doncs al costat
hi ha una gallina
que està ponent un ou,
no?,
i llavors hi ha coses
realment especials
i rares
per aquesta globalització
del comerç,
no?,
llavors cada vegada
s'ha d'anar
amb més precaució
i cada vegada
s'ha de fer això
amb més cura
i sempre
sense saltar-s'ho mai,
no?,
o sigui,
netejar molt bé
les fruites
al raig de l'aigua
i amb una miqueta
de lleixiu,
inclús els cítrics,
les taronges,
les llimones,
si han d'aprofitar,
jo em sembla que ho he dit
aquí alguna vegada,
si han d'aprofitar la pell
amb un raspallet de dents,
rascar-la ben rascada
perquè hi posen unes coses
perquè no es floreixi
que també són força tòxiques.