Avui és del que us volia parlar, de les guarnicions tant pel peix
com per aquesta carn de Nadal, per acabar d'arrodonir la taula.
Pensant ja que amb el primer programa que vam fer de Nadal
vam fer aquella botifarra embotida, que era com la pilota.
Això penseu que és una guarnició ja pel caldo.
Una guarnició que nosaltres a casa tenim l'acostum de servir-la...
Una vegada la tenim cuita, aquesta pilota,
que estava embotida dintre del budell gros, si se'n recordeu, de tocino.
Fèiem una pilota i l'embotíem dintre del budell de tocino.
La trofàvem una miqueta, amb pinyons, si recordeu.
Llavors la cuïem dintre del mateix caldo de Nadal
i la punxàvem una miqueta perquè no rebentés
i llavors la traiem i la deixàvem refredar.
Llavors la guardem a la nevera i queda com una catalana.
És com una catalana.
La podríem tallar a rodanxes, com si fos una catalana igual,
tallat a rodanxes, servida amb una safata, tot així ben posadeta,
i posada al mig de la taula de Nadal.
Va molt bé per acompanyar el caldo.
Llavors t'agafes dos o tres rodanxes, l'estires dintre del caldo
i vas menjant amb els galets.
Si no, també va bé com a aperitiu.
És clar, prens un plat de sopa amb els galets
i a més hi posem els galets que t'agraden a tu,
que amb un galet ja en tens prou el plat.
Els grossos, sí.
I després aquesta botifarra i jo crec que el capó ja...
Sí, sí, és qüestió de dosificar-ho tot una miqueta de cada cosa
i queda molt bé.
Perquè, escolta, Francesc, a tall de graciositat anava a dir,
a tu t'agraden els galets grossíssims.
L'altre dia al mercat, que visitàvem les parades,
vam veure també en una parada tenien aquests galets.
Els galets que a tu t'agraden, un cop cuits, com són de grossos?
Com a plat.
Home, nantrus, sí, n'hi caben tres al plat.
Tres galets.
Tres o quatre.
Tres o quatre galets al plat.
Home, si n'haguéssim de menjar cada dia...
Això és com per menjar...
Això equival a un plat de macarrons.
Sí, sí.
Home, més que res, és allò de...
Que és un cop l'any.
És un cop l'any.
És una cosa especial.
A mi la pasta m'agrada molt de gust.
Sobretot si està cuita amb un caldo bo,
agafa el gustet del caldo.
I, a veure, hi ha gent que...
Qui no li agrada la pasta?
Pasta.
O sigui, li agrada disfressada o amb el gust que agafa de les salses.
Però si t'agrada la pasta, el que és la pròpiament la pasta,
i el galet és de qualitat,
perquè, clar, per Nadal s'ha de buscar un galet de primeríssima qualitat, no?
Perquè si no, si menges un galet de mala qualitat i damunt és gros,
allò no hi ha que s'ho mengi, no?
Però si la pasta és de primeríssima qualitat
i el galet el tens ben cuit amb el caldo,
és una delícia.
És que vas menjant la pasta i disfrutes de la pasta,
del gust de la pasta,
perquè no té més gust que pasta i caldo.
O sigui, no hi ha ni tomàquet, ni cap sal, segur que es farà, sí.
I disfrutes, vull dir, vaja.
El perill que tenen aquests plats és que són tan gustosos
que allò dius, no, repetiré.
Clar, si repeteixes sí que estàs perdut,
perquè a les hores de segon plat no en menges.
Bueno, costa més de cagar el tio després del dinar.
Sí.
Però bueno, o d'anar a sopar, si tens algun compromís.
Jo aconsello no quedar mai amb ningú
després de l'àpat de Nadal.
Nadal i Sant Esteve, després dels àpats,
jo crec que hi ha de beure una miqueta de descans.
Nosaltres tenim l'acostum de sortir el dia de Nadal a la nit.
Sí, sortim fora sempre, no?
Però molt a la nit.
O sigui, a la tarda és per anar fent una miqueta el ronso
i anar païnt tot això que menja.
A més, aviam, jo crec que no m'equivoco
si diem que això passa a totes les cases
que acabes de dinar, continues menjant
i continues menjant aquelles sobretaules
que no s'acaben mai.
i arriba l'hora de sopar
i curiosament sopes.
Jo no, però sí, sí, sí, és l'habitual, sí.
Perquè jo crec que l'estómac ja es desorienta de tal manera
que és com una màquina i no pot parar.
Li hauríem de treure les piles perquè parés allò,
perquè escolta, és una cosa exigerada.
Però jo ja tinc l'acostum que els dies de festa
menjo un àpat, això està molt mal fet,
no prengueu exemple,
fa un àpat molt fort, els dies de festa,
jo, per exemple, m'encanten els arrossos,
doncs fem una bona paella
i ja no menjo res més amb tot el dia.
Perquè estic peint aquella paella,
doncs el berenar, el sopar
i quasi-casi l'esmorzar l'endemà, no?
Però doncs no és bo, eh?
Mèdicament no és bo, això.
No, no, diuen que no t'has de saltar cap àpat,
que han de ser àpats lleugers.
En fi, s'acosta a Nadal,
no parlarem de dietètica, sinó tot el contrari.
Golafreria, tota la que vulgui ni més aquests dies.
Mira, per acompanyar aquest capó,
jo havia pensat en fer compotes.
O sigui, el millor per digerir
tots aquests greixos que pot portar és la fruita.
Les compotes poden ser de tomàquet,
queden molt bones,
tant de tomàquet vermell com de tomàquet verd.
Poden ser de fruita,
sobretot fruites àcides.
Hi ha una fruita que és...
Fruita, no.
Hi ha un...
Com se diu?
Una verdura, eh?
Que és cosina de l'àpid,
que és el ruivarbre,
que també va molt bé per fer aquestes guarnicions.
Aquest l'hem d'encarregar, eh?
Perquè no es troba facilitat.
No, i hauria de ser molt barato, eh?
El que passa és que aquí a Espanya,
això ve de França,
i arriba una miqueta car.
Però penseu que allà va a 100 pessetes al quilo
o una cosa així,
perquè és una cosa que surten pels marges.
És com aquí el Julivert, si fa o no fa, eh?
Una cosa així.
Doncs aquesta també va molt bé,
perquè és molt àcida, eh?
I també ens ajuda a païr, eh?
Jo, les receptes base,
les tres guarnicions que he fet per aquest capó,
són molt semblants,
més que res perquè les feu servir,
no és allò per explicar-ho
i que després no es faci, no?
Són coses que realment podeu fer a casa
i que es poden fer...
Jo les explicaré amb poma, totes,
però les podeu canviar a la poma pel que vulgueu, eh?
Tant amb la tomàqueta,
com amb alguna salvetat, si voleu, per exemple,
doncs ara en la primera parlarem,
si fos amb tomàqueta, com ho canviem
i fer una idea, doncs, de com van les coses.
Comencem, anem malgrat.
La compota de poma, tal qual,
eh?
La més senzilla que existeix,
aquella que a vegades podeu anar,
que també la podeu fer,
a la botiga
i comprar la llauna,
la compota de poma, eh?
Que la venen feta.
Ah, però també pel que costa fer una compota de poma...
Però pel que costa fer la compota de poma,
val més fer-la a casa, eh?
La poma ha de ser una poma àcida,
com dèiem,
sempre que són bàpats així per menjar,
a més, millor que sigui poma àcida per paí.
Llavors, jo recomano la Gram-Smith,
a més, estan molt bones ara.
Jo hi faig servir,
hi poso una miqueta de sal,
una miqueta de pebre
i una punteta de canyella,
però punteta, eh?
No s'ha ni de notar el gust.
Branqueta.
Amb branqueta pot ser o amb molta.
Molta també pot ser.
Sí.
Jo en aquest cas li posaria molta,
però també amb branqueta no passa res, eh?
És tan senzill com tenir a casa
un bol que pugui anar al microones,
i que us hi càpiga la poma que vulgueu fer.
D'acord?
Me la paleu,
me li tragueu el cor,
la talleu a trossos,
la poma,
i la poseu on que et vol.
Li poseu un palet de sal,
molt poqueta,
si voleu un palet de pebre,
també molt poquet,
i un pensament de farigola,
eh?
Ai, de farigola de canyella, eh?
També hi podria anar bé farigola,
romaní, eh?
El que vulgueu.
Si ho és amb farigola,
amb la compota de poma...
Però poqueta cosa,
sí, sí que hi va bé, sí.
Però molt, molt, molt...
O sigui,
deixeu la poma que tingui el seu gust
i que sigui ben natural.
Però és per donar aquella cosa
que dius,
ai, què hi has posat, no?
Llavors,
quan tinguem tot això dintre d'aquest bol,
ho filmem
amb un paper d'aquests transparents,
però ha de quedar hermètic, eh?
El paper transparent,
sabeu que si l'enganxeu bé la primera vegada,
queda perfectament enganxat.
La segona ja no.
Però la primera vegada
que el traieu del rotllo,
eh?
Queda hermètic, d'acord?
L'emboliqueu bé
i el microones, directament.
El microones haurà d'estar...
Depèn de la quantitat,
de la potència del microones i tot això,
però 10 minuts,
un quart d'hora com a màxim.
I veureu que només treure el microones,
passeu un túrmic,
si la voleu molt fina
el passeu pel colador xinès,
aquell dels deures,
i ja està.
L'hem de renovar
perquè fa anys que el fem servir aquest.
És una cosa molt útil, eh?
Llavors veureu que us queda
una compota superfina,
molt uniforme
i molt gustosa.
Ja ho veieu,
que defenya res de res.
I ja està.
Ja tenim la compota feta.
no té més...
Jo després la presento
en un bol,
en una cullera
i a la taula.
I llavors,
per acompanyar,
per tirar avall,
per ajudar...
Tanta patata,
tanta patata,
doncs una mica de fruita
que també serà més lleuger.
Després hi ha la versió,
per exemple,
per a aquells que no heu fet...
Bueno,
expliquem-lo de la tomaca,
si aquí canviéssim la poma
per la tomaca,
el que faríem és...
Una compota de tomaca,
la compota de tomaca.
Si els tomàquets són tomàquets verds,
anem a fer-ho una miqueta més diferent,
el que faríem primer
és escaldar-los i pelar-los.
La tomaca és sempre la primera
que hem de fer és pelar-la.
Però no és millor
fer-ho amb tomàquet madur?
D'aquell de pera,
per exemple,
que té molta clara.
Però és que al verd
també li dóna més acidesa
i li dóna un gust diferent.
És molt interessant,
el gust del tomàquet verd
fet amb compota,
és boníssim.
Doncs expliquem-lo.
Llavors,
és això,
només pelar les pells,
treure-li la coeta de dalt
i peladet.
Després l'obrim pel mig,
li traiem totes les llavors,
que quedi ben net el tomàquet
i fem el mateix procediment.
Tallat a trossets,
net de pells i de llavors,
amb un bol que pugui anar al microones,
una miqueta de sal,
una miqueta de pebre
i llavors aquí,
enves de canyell,
hi podem tirar aquell polset
d'orenga o de farigola
o d'alfàbrega,
però res,
també un pensament,
que anem a buscar el gust del tomàquet.
I en aquest cas,
hi podem tirar una miqueta de sucre,
un pelet.
En aquest cas,
per exemple,
si estem fent un bol
que ens pot pesar
un quilo
de tomàquet net
i podem tirar
50 grams de sucre,
és que també ha de ser una cosa
àcida i lleugera,
perquè estem pensant
que és per acompanyar.
Si volem fer una marmelada,
seria el mateix procediment,
però afegint-hi,
per aquests tomàquets,
almenys mig quilo de sucre
o 600 o inclús 700 de sucre.
Llavors faríem una marmelada
de tomàquets verds.
Però el fer la compota,
amb 50,
com a molts 100 grams,
si voleu,
ho proveu,
a fer una miqueta,
si veieu que us queda poc dolç
i afegiu sucre,
ho podeu tornar a posar al microones,
no hi ha cap problema,
sí,
sucre normal.
Aquí també podríem jugar
amb el sucre moscovado,
sucre moreno,
la mel,
donen matisos diferents
a la marmelada.
Però per acompanyar un àpat,
una miqueta de sucre,
en a més,
per trencar l'excés d'acidesa
del tomàquet,
donar-hi una miqueta de dolçor
i ja està.
I ens quedarà una textura
diferent al de la compota de poma.
No, no,
queda igual.
Quan ho acabem de cobre,
el que costarà una miqueta més
de cobre el tomàquet.
La poma es cou,
ja et dic,
és que depèn de la quantitat
del microones,
però 10 minuts,
15,
la compota ens tardarà
15-20 minuts.
Tampoc no gaire més,
però ens tardarà una miqueta més.
Llavors també túrmics,
colador xinès
i reposar una miqueta la nevera
perquè també sempre de pedet,
perquè ens faci pell
i ja està.
I veurà que us queda
molt bo també
per acompanyar
sobretot rostits
i coses així pesades.
Déu-n'hi-do.
Després us volia explicar
una altra manera
de preparar la poma
que seria
per a aquells
que voleu fer
la típica salsa de Nadal
de poma,
panses i tot això,
però que feu el capó
d'una altra manera.
Perquè si el feu com vaig dir
ja surt de rostir el capó.
Però ara,
imagineu-se que el feu
d'una altra manera
i dieu,
ostres,
a més jo voldria fer
aquesta poma de Nadal.
Tenia aquest acompanyament.
acompanyament només.
Vull posar-ne
tres o quatre a la taula.
Doncs llavors
aquesta poma
la faríem
de la següent manera.
Agafaríem l'oli
del rostit del capó,
agafaríem pinyons,
prunes,
la poma
a grames midt també.
Jo penseu que aquí
estem acompanyant menjar
sempre pomes àcides
i ja està.
Llavors agafaríem
amb l'oli
amb una cassola,
pelaríem les pomes,
les tiraríem al cor
i les tallaríem a trossos
i llavors
hi tiraríem
en aquest greix
del rostit
els pinyons
i les prunes primer.
Ho remenaríem bé
si voleu tirar panses
també hi podeu tirar.
Us remenaríem bé
que agafin una miqueta de color,
sobretot els pinyonets
que queden una miqueta de color.
Torredets, no?
Torredets.
I llavors
hi tiraríem
les pomes,
les pomes al damunt
i també les aniríem remenant
que quedin també
una miqueta torredetes.
Quan ja les tinguem
amb una miqueta de color
tapem
i deixem acabar de coure.
Ja està,
no hi ha res més.
La cocció seria
entre mitja hora
i tres quarts
a foc suau.
Això sí,
perquè la poma no es cremi
sinó que vagi purant
i vagi sent anar el suquet
i ja està.
Li podem rectificar
amb una miqueta de llure
i farigola
per donar-li una miqueta
de gust a la compota
i una miqueta de sal
també.
Si el que és
l'oli del capó
no en té prou
doncs afegir-li
una miqueta.
Ja està.
Això simplement seria
la guarnició aquesta típica
que ja surt amb el rostit
doncs pels que el feu
diferent.
Després també hi ha
una altra manera
de preparar aquestes pomes
que també queda molt bona
que és
les pomes les podem
tallar
amb aquell
a grills
allò que es diu
pelades
i sense cor
i surten els grills
com si fos una mandarina
o també
amb el mateix pelador
que traiem el cor
fer forats
al voltant de la poma
i treure cors
del que no són cors
o sigui
ens quedaran uns tubos
uns tubos de poma
llavors
en aquests tubos
té l'avantatge
que no cal ni pelar-la
perquè
llavors les dues puntes
te queden les dues pells
això és bonic
a l'hora de presentar-ho
queda molt bonic
o sigui
ho podeu fer
o a grills
o amb aquests
tubs
que us dic
llavors
amb què els tingueu
agafarem una paella
antiadherent
a poder ser
i hi posarem
una miqueta d'oli d'oliva
al cul
i una miqueta de sal
i una miqueta de pebre
i quan estigui calenteta
ben calenteta
i tirarem les pomes
i les anirem fregint
com si les estiguéssim
saltejant
però amb poquet oli
que ens agafin
una miqueta de color
veureu que es van durant
sobretot l'oli
ha d'estar ben calent
si no s'estoba la poma
i ja malament
el que es tracta
és que estigui ben calenta
perquè se'ns dori
quedant igual de dura
i una mica crueta
per dins
bueno crueta
és a dir tendra
perquè encara l'han d'acabar
la funció d'aquesta poma
llavors quan ja la tinguem
duradeta
hi tirarem
una miqueta de romaní en pols
el romaní en pols
jo el que faig
és
pleguem pel camp de romaní
el deixem assecar
i després el passo
per una picadora
un termomix
o qualsevol maquineta
el piquem
i queda en pols
llavors hi tirem
una miqueta de romaní en pols
i hi tirarem
una miqueta de sucre
pot ser sucre normal
pot ser mel
pot ser sucre moreno
el que vulgueu
jo normalment
ho fàvem sucre normal aquest
llavors
el tirail de sucre
seguim remenant
caramelitzem
aquest sucre ha d'agafar
el color del caramel
s'ha de caramelitzar
tinguem una botella de vinagre
a mà
perquè de seguida
que tingui el seu punt exacte
del caramel
hi tirarem el vinagre
per desglaçar
una miqueta amb vinagre
quan ja tinguem el puntet
fem això
hi tirarem el vinagre
vinagre poquet
un rei l'unet
generós
o sigui ha de quedar
a baix al cul
s'ha de beure el vinagre
no és allò de dir
ja n'hi he tirat
no
s'ha de beure a baix al cul
el vinagre
llavors el deixem reduir
del tot
fins que no en quedi gens
i hi podem afegir
un caldo
de verdures
pot ser un caldo de verdures
pot ser un caldo de pollastre
pot ser un caldo de curder
jo per exemple
ara això ho estic fent
jo tinc un xai
a la carta
que el fem
d'una manera
molt llarga
i complicada
però doncs
per acompanyar aquest xai
fem aquestes pomes
llavors el que fa
és tirar-hi una miqueta
de caldo de xai
llavors li acaba de donar
aquest perfum
però res també
com si fos el vinagre
una miqueta
només és perquè
m'absorbeixi els aromes
redueixo del tot
també
i ja està
i a la taula
i us queden uns tubs
o uns grills
d'un color marrón
caramelitzats
amb gustet de romaní
i del propi caldo
que heu posat
no no
aquesta última opció
que has donat
és extraordinària
és molt bona
les altres estan bé
però diguem-ne
són més habituals
aquesta última
és realment
crida molt l'atenció
i per últim
el que us havia preparat
era
un suquet de patates
fer un suquet de patates
per acompanyar aquell peix
que tenim al forn
que l'han fet a la sal
o que l'han fet sec
sense...
que no l'han fet amb patates
exacte
que no l'han fet amb patates
o que no l'han fet res
perquè això del peix al forn
i les patates
jo no sé si segur que
ho has sentit
hi ha molta gent
que li agrada més
la patata del peix
que no pas el peix
el gustet aquell
i és lògic
perquè agafa tot el gust
del peix
doncs aquí el que anem a fer
no és més que
un suquet de patates
de peix
però sense peix
perquè el peix
l'han cuit a banda
per això fem aquestes patates
però llavors
hem de fer una miqueta
de trampa
hem de tenir preparat
una miqueta de suquet
ai de fumet
una miqueta de fumet
de peix
que no és més que
peix bullit
jo aquí
aconsello que hi hagi una mica de closca
o sigui uns crancs
unes galeres
llavors la closca
per fer aquest fumet
el que heu de fer
és primer
agafeu tota la closca
i la
la marqueu
al fons de la cassola
amb el foc
amb oli
i amb el foc viu
i marqueu
ben marcadeta
inclús si són galeres
obertes dalt-baix
perquè deixin anar tot el gust
si són crancs
amb quatre cops
ben trencadets
perquè deixin anar
tota la substància
i la marquem ben marcadeta
quan ja la tinguem
tota vermella
perquè la closca
es torna vermella
quan la salteges
llavors
flambejarem
amb una miqueta de brandi
un brandi senzill
ho flambegem
reduïm
i llavors
hi tirem
el peix
el pelut
normal
diguem-ne
li donem dos tons
però ràpids
i ja mullem
amb l'aigua
d'acord
amb això aconseguirem
aixecar el gust de la closca
i no cremar
el peix
normal
i llavors
és com si véssim
un americani
i un fumet junts
quan el cobrim d'aigua
hi podem afegir
una miqueta
jo hi poso
una cullerada
de sofregit de tomàquet
una miqueta de pimentó
molt poquet
i ja està
i jo no hi poso ni sal
ni pebre ni res
després ja li posarem
això
i que bulli
jo bullir
un fumet de peix
més de mitja hora
jo no m'agrada
hi ha gent que ho fa
bullir dues hores
i li queda boníssim
a mi m'agrada més
mitjoreta
sí, jo això ho he sentit
dir
que hi ha persones
que bullen poca estona
sí, el fumet de peix
a mi m'agrada
així
llavors
ja tenim el fumet fet
el colem
i el podem fer servir
necessitarem
per fer aquesta recepta
les patates
evidentment
que les tallarem
a un gruix de mig dit
més o menys
a rodanxes
un gruix
aquestes les fem a rodanxes
sí
a rodanxes
perquè serà
el que acompanyarà
el peix
el suficit de tomàquet
que pot ser
o bé comprat
o bé evidentment fet
que és molt millor
una mica de ceba picada
i una picada
una picada
que la farem amb safrà
amb metlles torrades
mig gradall
julivert
i cava
cava
o el podem substituir
per vi blanc
ui aquest peix
no el menjarem
ens menjarem
aquest suquet
no, dona
és una cosa
va amb l'altra
aviam com ho preparem
tot això
mira, hem de començar
per daurar les patates
amb una cassoleta
posem una miqueta
d'olí al cul
i hi dorem les patates
pels dos cantons
se'ns queden torradetes
i les traiem
d'acord?
llavors
ah, llavors
amb la cassola neta
hi sofregim la ceba
aquesta ceba picada
que tenim
fem un bon sofregidet
allà dintre
que ens agafi coloret
i una miqueta tubeta
llavors hi afegim
el sofregit de tomàquet
a veure, anem per quantitat
sinó, després sembla
que no ho vulgui explicar bé
a veure
de ceba, per exemple
si estem fent guarnició
per 8 persones
per Nadal
anem a fer-ho gros
una ceba
una ceba grossa
grossa
i de tomàquet
una cullerada
supera
tampoc n'hi poso molta
jo en aquest cas
és que clar
donar quantitats
de sofregit
és complicat
això val gust
de cadascú
però per qui vulgui
aquí té una guia
i quan hi hem tirat
aquesta cullada
de sofregit de tomàquet
tots junts
deixem que s'amoroseixi
una miqueta
que s'unifiquin
els gustos de la ceba
i del sofregit de tomàquet
ho deixarem uns 5 minutets
a foc suau
que vagi fent
una miqueta de xup xup
llavors mullarem ja
amb el fumet
hi posarem les patates
tastarem de sal
i de pebre
com el nostre gust
com ens agradi
hi podem posar
una fulleta de llorer
que va molt bé
també per donar-li gustet
i ho deixarem coure
fins que les patates
estiguin
quasi al dente
però vull dir quasi
que li faltin
dos o tres minutets
a les patates
que estiguin encara
una miqueta duretes
quan estiguin en aquest punt
que vagi fent xup xup
de fumet
les cobrirem
ben justet
les patates
que ho siguin patates
i el fumet ben justet
i que faci el xup xup
quan ja estiguem
en aquest punt
que dèiem
que estan quasi cuites
i agafarem aquella picada
que hem fet
que repeteixo
era safrà
amb metlla
torrada
pelada
mig gradada
una mica
julivert
les fulletes
només
i el cava
tot això
picat
amb el túrmix
i ens quedarà
un líquid
per aquí
l'únic que necessitarem
és com a molt
mig got
d'aigua
o sigui
que no és
fer-ne molta quantitat
o un got d'aigua
com a molt
doncs
aquesta picadeta
quan ja estiguem
en aquest punt
la tirem pel damunt
senzillament
pel damunt
d'aquest suquet
i deixem
aquests dos o tres
minuts més
que li queden
de coure
més no
més no
perquè aquesta picada
el bo és que sigui
una miqueta
fresca
que sigui una miqueta
allò de
ostres
de recent tirada
que no s'hagi
integrat
això que estem buscant
sempre que s'interessin
els gustos del plat
en aquest cas no
en aquest cas
ens interessa
que sigui una mica
fresca
i ja està
senzillament
aquestes patates
es poden servir
completament escorregudes
només la patata
a la taula
o amb un
balfondo
tot amb el seu suquet
sí però jo el que et deia
les patates aquestes
volaran
perquè és un plat
espero que les feu
i que us agradin
Francesc
jo no ens ho has posat
difícil com sempre
quan pots triar
és més complicat
a mi el que m'ha cridat
molt l'atenció
és aquesta coseta
de la poma
aquests tubs
caramelitzats
de poma
i bé ja provarem
de fer alguna cosa
ja t'explicarem
com ens ha anat
per cert
estàs preparat
el menú de cap d'any
també
el restaurant evidentment
per Nadal
tu dines a casa
si jo Nadal
i Sant Esteve
anant-nos tanquem
però per cap d'any no
per cap d'any
el marlot obrim
perquè a més jo sé
que tu ets
d'aquells cuiners
que els agrada sortir
a les 12 de la nit
amb la cassola
a donar les campanades
amb el cullerot
i això no t'ho perds
la veritat
és que té el seu encant
la veritat
vull dir
és bonic de fer
i la gent s'ho passa bé
és una miqueta bèstia
si vols
perquè sortim
amb la cassola
el cotxerón
i tot això a la sala
però doncs
la gent s'ho passa bé
i la gent li agrada
i llavors
a més jo és una nit
d'aquelles que
de sempre
no ha sigut mai
una de les meves nits fortes
diguem-ne de sortir
és una nit
que m'agrada
passar a la casa
però des que tinc
la feina aquesta
que m'agrada molt
treballar-la
és una nit
que la disfruto