Ara passen set minuts, en de dos quarts d'una del migdia.
Del migdia volíem dir com cada setmana, com cada dijous,
fem esport en aquest espai que realitzem en col·laboració
amb el Patronat Municipal d'Esports.
Avui ens acompanya, com gairebé cada setmana, Rosa Vallonrat,
gerent del Patronat. Bon dia, Rosa.
Hola, bon dia.
I avui comptem també amb la companyia del doctor Manel González,
és metge especialista, medicina de l'esport
i cap de la unitat de medicina esportiva de la xarxa sanitària i social de Santa Tecla,
a més, membre de l'Observatori de l'Esport Tarragoní.
Dr. Manel González, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Avui parlem una mica d'aquelles precaucions, prevencions,
que hem de tenir a l'hora de practicar esport.
Parlem d'aquelles lesions que es poden produir si no tenim un coneixement,
si no actuem amb una mica de sentit comú, de tot plegat.
De nosaltres mateixos, que ens podem plantejar,
ara que ja tenim bon temps, fer una mica d'exercici,
però també parlar ens servirà de punt de comparació dels esportistes professionals.
fer esport és bo.
Si més no és el que ens repetiu cada setmana, que és bo.
Ningú ho posa en dubte.
Jo em penso que hi ha una consciència avui dia,
a nivell social, hi ha una millora,
en què és evident, i tots tenim molt clar,
que fer esport porta unes millores a nivell de salut,
a nivell de benestar, a nivell de qualitat de vida.
El que passa que el tema que estem tractant avui
és que l'esport o l'activitat física la podem fer ben feta
o a vegades mal feta, no?
Llavors, una activitat ben dirigida comporta un objectiu positiu.
Una activitat mal dirigida pot comportar una lesió, no?
Per posar-nos una mica en tema quotidià,
aquella persona que, sense rebre el consell d'un especialista,
és a dir, no cal que vagi a un establiment especialitzat
com pot ser un gimnàs, o sí,
potser vostè, i és que jo no tinc temps,
i cada dia a casa faig, doncs mira,
tres o quatre sèries d'abdominals.
Si aquell abdominal el fem malament, amb una mala posició,
probablement no només ens estem fent mal físicament,
sinó que estem creant una lesió
que pot tenir conseqüències a la llarga.
Correcte. Si partim del fet
que fer una activitat física o l'esport
no solament és bo, sinó que a més a més
les coses millors que tenim,
inclús aquest any, altres vegades hem comentat
que l'OMS, el lema d'aquest any és
fer esport, fer una activitat física perquè estiguis bé,
per fer salut, doncs a veure,
és veritat que si es fan males condicions
pot comportar problemes o riscos que s'haurien
d'intentar evitar, no?
Home, jo sempre recomanaria que les persones,
independentment del nivell,
que no siguin esportistes d'elit,
que ho facin a casa, que ho facin,
sempre que al principi,
a l'hora de fer alguna activitat,
estiguessin assessorades mínimament.
O veure com ho fa un professor d'educació física,
o veure com ho fa un entrenador,
o com ho fa el nen de bàsquet,
o bé simplement que anés uns dies al gimnàs,
o comentar-li al seu metge,
o algun metge de l'esport,
o algun rehabilitador, o sigui,
algun professional que d'alguna manera
l'orientés en dir, vull fer abdominals,
li expliques quatre coses com ha de fer els abdominals,
vull córrer perquè vull millorar
l'aspecte cardiorespiratori,
per millorar la resistència,
doncs una mica explicar-li
com ho ha de fer per no fer barbaritats,
i no arribar a allò que no mai hem d'arribar,
que és a tenir una lesió, un problema físic.
Clar, perquè ens fem moltes lesions
practicant l'esport,
hi ha moltes lesions.
Com a metge,
atén a moltes persones
lesionades per una pràctica
errònia o excessiva de l'esport?
A veure, jo t'hi diria, doncs,
que en les nostres estadístiques,
per exemple, l'any passat
em va atendre a quasi 5.000 persones
aquí a Tarragona.
O sigui, 5.000 lesionats.
Això realment és bastant,
és molt,
i, a veure,
n'hi ha el que hi ha.
Jo, aquí,
caldria afegir,
o caldria puntualitzar
que hi ha dos tipus de lesions.
Aquelles lesions
que, d'alguna forma,
són imprevisibles,
que és el que nosaltres
anomenem accidents esportius,
que, doncs,
home, són conseqüència
d'un problema
amb el terreny,
un problema, teòricament,
que no pots controlar
en una activitat esportiva,
com pot ser saltar
i aixafar un company,
o torçar-se el turmell,
o que caig,
no ho sé,
a veure,
accidents aguts esportius,
i després estarien
totes aquestes lesions
derivades de la mala praxis,
de la mala pràctica esportiva,
que són els que nosaltres
hem d'intentar evitar
i arribar a no tenir
cap tipus de lesió.
I que la nostra consulta
es converteixi
d'una consulta de lesions
a una consulta
de, d'alguna manera,
recomanacions
per no tenir lesions.
La prevenció, com sempre.
Al final, també,
volem tenir consultes
que hem de menjar
d'alguna cosa.
De totes maneres,
es poden parlar
de lesions específiques
a cadascuna
de les pràctiques esportives,
no?
Sí,
no solament es poden parlar,
sinó que inclús
hi ha una paraula
que s'han inventat
els metges a l'esport,
que són les tecnopaties
o les atlopaties d'atletes.
O sigui,
aquelles lesions pròpies
de determinats esports.
I, per exemple,
tothom coneix
que al tenis
hi ha una lesió
que es diu
codo de tenis.
Que això no cal jugar al tenis
per tenir aquesta lesió.
Un cap de seta no ho pot tenir.
Les mestresses de casa
són les que més ho tenen
per estadístiques.
Que això de fregar-fregar
provoca molt
aquesta afecció
al colze.
Sí,
però si surt,
per exemple,
jo que és un àlix correga
que té aquesta lesió,
surt,
i si surt la mestressa
d'aquest costat no surt.
I aleshores té el nom
del colze de tenis,
no?
Perquè, doncs,
insisteixo que en el món
de l'esport,
doncs tenim de tot tipus,
tenim el colze de tenis,
tenim el colze de javelina,
tenim l'espalla del nadador,
el ginoll del saltador,
el peu de l'atleta,
doncs podem anar
anomenant,
anomenant,
tota una sèrie de seguides
de lesions
que quan un senyor
te ve davant,
teu,
a la consulta
i t'explica una mica
quin esport fa,
com s'ho ha fet,
a priori,
moltes vegades,
tens moltes probabilitats
de saber què té
abans de veure'l.
Hi ha esports
que provoquen lesions
amb més facilitat
que d'altres
i que això no serveixi
tampoc per espantar
ni per alarmar a ningú.
Home,
jo diria que
si nosaltres
agafem la quantitat
de lesions
per número de practicants
i es reparteix bastant
les lesions
que ha d'esport
una miqueta
les seves lesions.
Nosaltres hem de dir
que a les nostres comarques,
aquí a Tarragona,
per exemple,
el futbol és l'esport
que més practicants té
i el bàsquet
són els dos esports
potser més numeraris
i evidentment
hi ha moltes més lesions
en futbol i bàsquet,
simplement perquè
hi ha un més número
de practicants
i després
per les característiques
específiques de l'esport.
No és el mateix
la quantitat de lesions
que pot haver
en el món del futbol
o de bàsquet
que en un esport,
per exemple,
com els escacs,
són dos esports
absolutament diferents.
I si diguem
però és que ens hem posat
en els extrems.
Els escacs,
segons el contrincant,
que et pot agafar
el taulell aquell
i llançar-te'l pel cap,
que no seria la primera vegada.
Sí,
i problemes de tensió,
i problemes de contractures cervicals,
i problemes de lumbàtges,
i problemes d'hipertensió,
i problemes cardíacs,
i problemes...
A veure,
que no és un esport
que no té cap problema.
Perquè dic que és una pràctica tranquil·la.
Sí, home,
però vull dir,
hi ha problemes,
però potser,
a veure,
l'altre dia en parlàvem
dels esports aquàtics,
probablement aquests
siguin els que provoquen
menys lesions,
i no només parlo de nedar,
no?
Sí, perquè hi ha menys impacte,
però també potser
depèn de l'estil.
A potser una papallona
comporta més lesions
que un corol, no?
Vull dir això,
uns nedadors també,
els nedadors d'altra competició
que estan nedant,
doncs també tenen lesions, no?
El que passa,
jo també penso,
encara que evidentment
hi ha esports
que comporten més lesions,
és important que els tècnics
contrarrestin
aquestes possibilitats.
Per exemple,
el que parlàvem del tenis, no?
El tenis és un treball
asimètric totalment
i no hi ha més remei,
però llavors l'obligació
del tècnic
és realitzar
uns treballs
de preparació física
que contrarrestin
aquella poca simetria, no?
A nivell de treball.
O, per exemple,
doncs no sé,
amb el bàsquet o el futbol
s'han de previndre,
abans no es feien estiraments,
parlem de no fa gaire anys, no?
Vull dir,
hi ha una altra consciència,
vull dir,
els jugadors de futbol
fan el que poden
perquè estan bastant agrotats,
però els veus que fan
sessions d'estiraments, no?
És a dir,
s'ha de previndre
aquestes lesions
mitjançant uns exercicis
específics
i propis abans
i després de l'exercici
que no sempre
ens evitaran la lesió,
però sí que poden ajudar
a que no siguin
tan freqüents, no?
Absolutament d'acord
i no solament així
sinó que
que a més a més
el tema
de les revisions
mèdicos esportives
van dirigides
una mica
a determinar
aquells paràmetres
que poden provocar
problemes individuals
amb l'esportista.
Per exemple,
aquell senyor
que té uns músculos
raradre de la cuixa
curts,
doncs aquell té
moltes probabilitats
de venir a la consulta
per mal d'esquena
perquè no pot
tenir flexibilitat
i moltes vegades
simplement
la mal d'esquena
desapareix
augmentant la flexibilitat
o estirant
aquests músculos curts.
Però sembla que això
només sigui de professionals
que d'anar preventivament
a parlar amb el metge
una persona
quan es planteja
fer esport
no entra
dins del seu esquema
fer una visita mèdica prèvia.
Jo penso que això
que hem dit ara
de la importància
que a vegades
és una utopia
del treball en conjunt
del que és
el tècnic esportiu
el metge
el fisioterapeuta
estem parlant
amb si una miqueta
és a nivell professional.
Però en realitat
quan es trobes
amb un gimnàs
a partir de determinades edats
hauria d'haver
un control al metge.
Havia d'haver
un avís
de dir
doncs aquesta persona
està preparada
per poder fer exercici
o no
o està preparada
per poder fer
aquest tipus d'activitat
o no
i concretament
també hem de tindre en compte
jo també he tingut
una experiència
de treball en gimnasos
llavors no tota la gent
que tens en aquella sala
està en les mateixes condicions
per tant no t'ho tens
per tothom
encara que tu marquis
un exercici
ho parlo en concret
els tècnics
que estan en gimnasos
o en zones
on tenen un grup
de persones a les seves mans
que és en principi
els que no són professionals
doncs també
hi ha d'haver
un control
a veure
en principi
quan no hi ha res
es pot fer tot
que estigui ben dirigit
però quan hi ha
un petit problema
s'ha de tindre en compte
que aquella persona
que té un problema
s'ha de tractar
de diferent manera
no pot fer els abdominals
iguals
o no pot fer els mateixos exercicis
s'ha de tindre en compte
això
però això és en els tècnics
jo voldria afegir una cosa
que primera
que estic
absolutament convençut
i a més a més
l'objectiu nostre
que tothom
que vulgui fer una activitat
una mica així important
i sense tenir problemes
ha de tenir
un control
el mèdic esportiu
periòdic
no dic cada any
però cada 3
cada 4
cada 5 anys sí
que nosaltres estem més contents
és per posar un exemple
nosaltres fa molts anys
que estem al bàsquet
a Raona
i al principi
jo em recordo
que el primer any
que vam estar al bàsquet
teníem moltes
vèiem a tots els esportistes
a tots els nivells
no solament el primer equip
sinó les noies
i a més a més
tota la base
i jo recordo
que el primer any
vam tenir moltíssimes
moltíssimes lesions
musculars i tendinoses
de per estovas
moltes
aleshores vam aconseguir
que no solament
el primer equip
estigués fent estiraments
abans del partit
sinó després
no sé si recordeu
doncs
el primer equip
acabava el partit
i estava un quart d'hora
estirant
fent coses
al mig de la pista
això vam aconseguir
que tots els equips base
tots
tots els tècnics
tots els nens
tota la base
o sigui
200 nens allà
fessin estiraments
i el següent any
van reduir
a quasi
no sé si va arribar
el 10 o el 15%
de les mateixes lesions
i això és una feina
que no solament
se fa a nivell professional
sinó que es fa a nivell
en col·laboració
amb els tècnics
evidentment
però necessites
que hi hagui unes persones
d'alguna manera
que s'involucrin
jo tinc la sensació
que hi ha cosetes així molt quotidianes
que han entrat ja
diguem-ne
en el territori dels tòpics
és a dir
comencem a fer una pràctica esportiva
no hem anat
al metge
no som professionals
però comencem a fer
una pràctica esportiva
com vulguis
la que sigui
em fa mal
però és que m'ha de fer mal
m'ha de fer mal
perquè això està treballant
i per això em fa mal
sempre ens ha de fer mal
el cos
quan fem algun esport
quan iniciem
aquesta
tens tota la raó
el món de l'esport
és una cosa curiosa
perquè quan
si no pateixes
no serveix
exacte
aquesta és la idea
de dir
doncs les coses
les has de patir
jo diria que és tot el contrari
nosaltres a nivell metge
a nivell de medicina
de l'esport
evidentment que has de
tenir una mica
has de provocar
una mica d'estrès
per provocar canvis
però
han de ser molt adaptats
i molt progressius
allò de dir
doncs estic un mes
sense entrenar a l'estiu
i després a la pretemporada
els dos primers dies
han de ser a saco
i he de matxacar-me
perquè he de recuperar
el que no he fet d'un mes
en principi
no és que sigui contraproduent
és que
el tècnic que fa això
en principi nosaltres ja
perdem la confiança
en aquest tècnic
això en un nivell
però per exemple
a nivell d'inclús
de rehabilitació
de curació de lesions
tècniques de massatge
poden ser amb o sense dolor
si tu a un esportista
li provoques dolor
quan li fas un massatge
aquest esportista
li dóna la sensació
que li fas alguna cosa
si a aquest esportista
li apliques ultrasons
li apliques tècniques
d'electroteràpia
li fas un massatge
sense dolor
moltes vegades surt
i li dóna la sensació
que tu no li has fet res
que li has pres el pèl
i se'n va precisament
al company
que ell sí que li fa mal
podríem dir
que és l'escola dura
com dius tu
jo tindria que dir
doncs als esportistes
que no és així
és com les intervencions quirúrgiques
l'ideal és operar-te
solucionar-te el problema
i que tu tinguis
pateixis el menys possible
estem en una societat
que no ens agrada patir
i això nosaltres
ho preconissem
i ha de ser així
jo voldria sumar-me
amb la manifestació
que està fent el Manel
però vull dir
a més a més
una cosa és patir
perquè estàs fent un esforç
i tu ets conscient
quan fas esport
que has de superar-te
durant
com si diguéssim
i tens aquella capacitat
de superació
i de patiment
entre cometes
i l'altra cosa
és que tu sentis dolor
que és una informació
que ens està donant
el cos
que aquí passa alguna cosa
i no parlem d'agulletes
i que naltros li estigui
no parlem d'agulletes
parlem de dolor
i naltros estiguem allà
donant-li
i donant-li
per exemple
a les lombalges
aquí tenim el Manel
que ens explicaria
millor que naltros
els mals d'esquena
són molt freqüents
avui dia
la gent al gimnàs
fa mal d'esquena
per la posició
a l'hora de treballar
per l'estat
els tres
correcte
i llavors tenim
molts mals d'esquena
i acudim un gimnàs
evidentment
en el gimnàs
es va per millorar
per reforçar
tot una zona abdominal
i lumbar
que ens ajudarà
a fer una mica de curassa
i evitar possiblement
aquell dolor
però si no es treballa bé
si es treballa
quan està inflamat
no millorarem això
s'ha de ser conscient
quan se pot aplicar
un determinat exercici
i en quin ritme
i en quina intensitat
no puc dir
jo tinc mal d'esquena
però
tinc que fer aquests abdominals
perquè si no
em llavors donar
em farà mal d'esquena
o tinc que fer aquell lumbar
és a tindre consciència
i els tècnics
han de portar
un control
molt personal
de cada cas
això és importantíssim
jo és que us deia
això de les agulletes
perquè fins i tot
psicològicament
les agulletes són agraïdes
tens la sensació
que has fet alguna cosa
de profit o no
pot servir
les agulletes serveixen
per marcar
que tu realment
has utilitzat uns músculs
que fa temps
que no utilitzaves
però res més
l'objectiu és que
al cap de 3 o 4 entrenaments
o que facis el mateix exercici
no tinguis agulletes
però dos o tres dies
si els dos o tres primers
entrenaments sí
si tu no tens mai agulletes
a veure si tu tens agulletes
vol dir que no feies
el que havies de fer
fins ara
però que no
no és que sigui bo
tenir agulletes
escolteu
per què es curen abans
d'una lesió
als esportistes
que els pobres mortals
que també són mortals
que també són mortals
sí a veure
aquest és un tòpic
que té una part de veritat
i una part de mentida
a veure
la veritat és que
els esportistes
tenen a vegades
unes connotacions diferents
d'un treballador normal
que és un senyor
que ràpidament
es vol reincorporar
a la seva feina
i que és capaç
d'estar-se moltes hores
fent exercicis
per rehabilitar-se
i moltes vegades
són capaços
d'utilitzar una sèrie d'eines
com podien ser
mobilitzacions
o massatges
o estan
tenent alguna persona
com poder ser
un fisioterapeuta
específic per ell
i això pot afavorir
que es curi abans
aquesta és realment
la veritat
i en principi
no és que es curi
biològicament més bé
sinó que
podríem dir
que té més mitjans
i a més a més
té més ganes
en el sentit
que fa més
l'esportista
per curar-se
i tenint en compte
la constitució
de cada persona
qui és més susceptible
de patir lesions
els homes
o les dones?
home
jo puc dir
que els estudis
que n'hi han publicat
fins fa pocs anys
deien sempre
que els homes
tenien moltes més lesions
que les dones
però perquè practiquen
més l'esport
que les dones
és una pura qüestió estadística
és que també penso que s'hauria de mirar
la proporció
exacte
si nosaltres fem la proporció
en funció de la quantitat
de persones
i hores que entrenen
els nois i les noies
per desgràcia
a mesura que la dona
s'incorpora
a activitats esportives
més competitives
com poden ser els nois
abans era
bàsicament propi
la competició dels nois
però cada vegada
tenim noies més competitives
cada vegada
n'hi ha noies
que d'alguna manera
se'ls exigeix més
i per desgràcia
cada vegada
tenim lesions
més lesions
i a més a més
potser més greus
per les característiques
biològiques
de les dones
jo crec que
hem de fer un estudi
estadístic
però
és equilibrant
són iguals les lesions
ara quan arriba aquest temps
aquests dies
que ha fet bo
ha anat a la platja
és quan ens mirem
ens observem
i diem
la dieta
però hem de fer esport
i apa
vinga tots a córrer
tots a fer abdominals
tot a fer de tot
què fem en aquest cas
és a dir
hem de tenir també
un comportament racional
però vivim en una societat
que tot ho volem de pressa
volem els resultats
immediatament
jo imagino
que un dels missatges
que voleu donar
és que la pràctica esportiva
com tot en aquesta vida
requereix el seu temps
i la seva preparació
i que la pràctica esportiva
és bona
és a dir
veritablement
encara que estiguem parlant
de lesions
fer esport
és bo
és saludable
però s'ha de fer ben fet
i el que no podem fer
és córrer
vull dir
tu pots tindre molta gana
però si te menges
el bocata
sense mastegar
et farà mal
vull dir
has de fer esport
però has de fer progressiu
no pots voler
tindre uns resultats
automàticament
vull dir
hem de ser conscients
del que volem
i que tot implica
un esforç i un temps
jo crec que hauríem de comparar
el nostre cos
o el cas de l'esportista
mecànicament com un cotxe
d'alguna manera
nosaltres volem que el cotxe funcioni bé
estigui maco
estigui net
estigui polit
nosaltres el que no podem fer
és baixar per exemple
20 quilos en un mes
el que no podem fer
és deixar de menjar
perquè hem de lluir
la figura d'aquí
el mes d'agost
o perquè hem de fer
nanosegon
i el que no podem fer
és d'alguna manera
intentar en una setmana
fer una activitat física
que no fer durant tot l'any
hem d'intentar uns hàbits esportius
correctes
uns hàbits que no solament
involucrin l'activitat física regular
a poc a poc
reglada
sinó que estigui
d'alguna manera
que això funcioni conjuntament
amb una alimentació correcta
de cara a l'estiu
una correcta hidratació
unes mesures per exemple
per prevenir
problemes de calor
volem posar-se morenos
i podem tenir problemes
cutànies importants
i que d'alguna forma
si no ho aconseguim aquest any
ho hem d'aconseguir
l'objectiu de l'any que ve
no que arribi el setembre a l'octubre
i tornem a deixar-nos
fins l'any que ve
no hi fem l'efecte jo i jo
no, hauria de ser
que cadascú
realment
tingués clar el que vol
i si no podem fer aquest any
l'any que ve
i ojalà
ojalà
sigui un hàbit
que duri dos o tres anys
perquè això farà
que puguem continuar-lo
ha dit una cosa important
és un hàbit
vull dir
és més important ser constant
que voler
una cosa ràpida
és a dir
l'efectivitat
és quan tenim constància
si tenim constància
tindrem bons resultats
sabeu el més gros
que tot això que esteu dient
jo crec que tots ho sabem
perquè professionals
com ara vosaltres
us passeu el dia
repetint aquestes coses
parleu amb gent
que sap
a poc a poc
en mesura
però clar
insisteixo
com que volem
totes les coses ràpides
doncs potser val la pena
recordar
aquests missatges
i aquests consells
que ara esmentà
a tall de curiositat
en lesions
que ens podem provocar
d'anem a córrer
caiem una lesió
de seguida
si anem a un grup
posa-li alguna cosa calenta
no no
posa-li fred
que hem de posar
fred o calent
perquè això
sempre hi ha una mica
de confusió
home jo primer diria
doncs que aprofitem
aquí que està la Rosa
i que estem aquí
que cada any
en col·laboració
amb el patronat
i en la xarxa de Santa Tecla
doncs fem uns cursos
d'urgències
dirigida a la gent
en general
per fer això
o la gent que estigui
una mica relacionada
directa o indirectament
en activitats esportives
podríem dir
no professionals
sinó del carrer
i una de les coses
que fem
és tenir clar
aquesta orientació
jo diria
que en una lesió esportiva
que insisteixo
hauria de ser l'anècdota
en l'esport
no l'esportista
no és un senyor
que es lesiona
sinó que fa de tot
i a vegades
per mala sort
es lesiona
i no s'hauria de lesionar
sempre
o en general
s'hauria de posar
sempre fred
les primeres 48 hores
les lesions
s'han de posar
antiinflamatoris
i un millor
antiinflamatori
i basso constrictor
és el fred
el fred s'ha d'aplicar
una mica correctament
que això vol dir
no aplicar directament
i no aplicar-lo
molt de temps
és a dir
parlem per exemple
d'uns glaçons
en una tovallola
en una bossa de plàstic
una tovallola
15-20 minuteja
de cara a l'estiu
i això es pot repetir
cada 2-3 hores
es pot repetir
durant les primeres 48 hores
si a partir d'aquí
tenim alguna contractura muscular
o tenim algun altre problema
aleshores podem aplicar calor
per evitar aquesta contractura
però les primeres hores
sempre fred
i breument
perquè tenim poc temps
aquests antiinflamatoris
analgèsics
en esprai
i en cremes comercials
de tota la vida
també els podem fer servir?
a vegades es fan servir
i s'utilitzen
sense criteri mèdic
parlo
que és diferent
nosaltres insistim
com a metges
hem de dir que no
que no estem absolutament d'acord
i estem en contra
que s'utilitzin
moltes vegades
no són freds
sinó són anestèsics locals
que serveixen per treure
arrugues
o alteracions cutànies
i que l'acció mecànica
del fred
no es pot aconseguir
amb aquests espais
s'ha d'utilitzar fred
en temps normal
i en principi
les coses s'han de fer
en aquest sentit
i una pomadeta
això tampoc no
sí
amb la pomadeta sí
la pomadeta tota la vida
no cal dir noms comercials
podem posar la pomadeta
després del fred
podem posar la pomadeta
sempre que n'hi hagi ferida
no Manel
sempre que n'hi hagi ferida
sempre que n'hi hagi alteracions cutanis
alguna cosa fem bé
molt bé
molt bé
escolteu que
moltíssimes gràcies
per venir una setmana més
aquí a la ràdio
per explicar-nos
doncs aquestes coses
que probablement
com dèiem abans
ja sabem
però val la pena
que ens les recordeu
els professionals
que treballeu
en el món de l'esport
com és el cas
de Rosa Vallonrat
gerent del Patronat Municipal d'Esports
o el doctor Manel González
metge especialista
en medicina de l'esport
i cap de la unitat
de medicina esportiva
de la xarxa sanitària
i social de Santa Tecla
gràcies per acompanyar-nos
fins la propera ocasió
gràcies a molt
moltes gràcies